UNITAT 2 - Sistema Nervios PDF

UNITAT 2 – Fisiologia Paula Maestro UNITAT 2 – SISTEMA NERVIÓS ORGANITZACIÓ DEL SISTEMA NERVIÓS SISTEMA NERVIÓS: sistema nerviós està format princ...

UNITAT 2 – Fisiologia Paula Maestro UNITAT 2 – SISTEMA NERVIÓS ORGANITZACIÓ DEL SISTEMA NERVIÓS SISTEMA NERVIÓS: sistema nerviós està format principalment per neurones (connectades) i s’encarrega de transmetre els impulsos elèctrics entre la xarxa de cèl·lules intercomunicades. Té múltiples funcions:  Controla tota la activitat fisiològica  Comunicació i interacció entre sistemes corporals → impulsos elèctrics ORGANITZACIÓ: SISTEMA NERVIÓS CENTRAL: zona central formada per l’encèfal i la medul·la espinal per controlar la informació que es dirigirà a la resta del cos SISTEMA NERVIÓS PERIFÈRIC: format per nervis (12 craneals i 31 perifèrics) formant el SNP que enviara la informació percebuda al sistema nerviós central DIVISIÓ SENSITIVA: receptors sensitius que recullen la sensació que pasa al SNP i informa al SNC per que procesi la informació i pugui enviar les instruccions DIVISIÓ MOTORA: execució de les accions que provenen de la informació que prové del sistema central que pasa al perifèric.  La contracció voluntària prové del CONTROL SOMÀTIC (obrir i tancar el puny).  Les accions involuntàries provenen del CONTROL AUTÒNOM (que es sistema digestiu faci la digestió). o Part que s’encarrega de l’excitació de la situació = SISTEMA AUTÒNOM SIMÀTIC. o Part que s’encarrega de la calma de la situació = SISTEMA AUTÒNOM PARASIMPÀTIC. HISTOLOGIA NEURONES NEURONES: Unitat funcional bàsica del sistema nerviós que generen i propaguen senyals mitjançant gradients electroquímics  Las neurones son cèl·lules metabòlicament molt actives. Utilitzen exclusivament la glucosa com a combustible i son molt sensibles a la hipoglucèmia (quan ens baixa el sucre normalment ens maregem).  Unitat funcional i estructural del sistema nerviós, són tan llargues per poder connectar-se amb altres neurones de forma ràpida  No tenen divisió cel·lular com altres cèl·lules  Una neurona sempre connecta amb més d’una neurona  Excitabilitat elèctrica: capacitat de respondre a un estímul i transformar-lo en un POTENCIAL D’ACCIÓ (impuls nerviós) 1 UNITAT 2 – Fisiologia Paula Maestro Transmissió de l’impuls unidireccional: És un flux que sempre va de la part superior cap a la zona inferior perquè els receptors que tenen la membrana plasmàtica dirigits als axons no els tenen els axons terminals 1. Dendrites 2. Soma (cos cel·lular) 3. Axó 4. Axons terminals 5. Botons sinàptics (bulb terminal) 6. Sinapsis (espai extracel·lular) Unipolars: Neurones sensorials (l’axó i la dendrita es fusionen). Estructural segons número Bipolars: Una dendrita principal i un axó (neurones de la retina, àrea olfactòria) de prolongacions Multipolars: Múltiples extensions des del cos cel·lular (neurones del cervell i medul.la espinal) Sensorials: Sempre porten la informació de l’exterior cap al SNC (= purkinje cell) Funcional Motores: Porten la informació del SNC cap als músculs (= piramidal cell) 2 UNITAT 2 – Fisiologia Paula Maestro CÈL·LULES GLIALS CÈL·LULAS GLIALS: cèl·lules especialitzades que donen suport a les neurones  Cèl·lules del teixit nerviós que no son neurones  Es troben intercalades entre les neurones  Protegeixen, aïllen i alimenten a les neurones  No han perdut la seva capacitat proliferativa CLASSIFICACIÓ:  Oligodenròcits (SNC) o Cèl·lules de Schwann (SNP): Recobreixen els axons amb beines de mielina (color blanquinós) perquè el recorregit dels impulsos sigui més ràpid.  Astròcits: Formen la barrera hematoencefálica ja que envolten el sistema circulatori per tenir molt controlat el que arriba al sistema nerviós des de la sang, aquesta barrera s’emcarrega de controlar el que es transfereix.  Cèl·lules ependimàries: Cobreixen els ventricles del cervell i s’encarreguen de produir el líquid cefalorraquidi  Microglia: Segreguen factors de creixement i tenen funció immune. FISIOLOGIA NEURONAL La membrana plasmàtica separa concentracions i càrregues de dins i fora de la cèl·lula que donen com a resultat un potencial de membrana de repòs. La bomba sodi-potassi controla les concentracions perquè siguin diferents entre el medi extracel·lular (ric en sodi) i el líquid intercel·lular (ric en potassi) en transport actiu (traspàs de substàncies en contra de gradient). POTENCIAL DE MEMBRANA: Es la diferència de potencial elèctric (voltatge) que existeix a través de la membrana plasmàtica d’una cèl·lula excitable en condiciones de repòs. La membrana està polaritzada (+/-), concretament quan la neurona està relaxada el potencial es de -70mV  Interior cel·lular (carregat -): Ió Potassi (K+ ), proteïnes i fosfats  Exterior cel·lular (carregat +): Ió Sodi (Na+ ) i Clorur (Cl- ) 3 UNITAT 2 – Fisiologia Paula Maestro POTENCIAL D’ACCIÓ: canvi en la polaritat de la membrana a causa d’un estímul  Quan un estímul arriba a generar un potencial d’acció perquè supera l’ombrall (potencial de membrana de -55mV o superior)  Període refractari absolut: Es impossible que es generi altre potencial d’acció perquè els canals de sodi tenen la comporta de sota tancada  Període refractari relatiu: Es necessita un gran impuls per generar un nou potencial d’acció (major que l’inicial) La polaritat canvia perquè els ions es desplaçen. L’estímul obren canals de sodi i implica un desplaçaments dels ions (entrada de sodi a la cèl·lula)Quan el canvi és suficient per superar l’ombrall (hi ha suficient sodi), és quan es produeix la despolarització. FASES DEL POTENCIAL D’ACCIÓ: 1. ESTAT DE REPÓS: els canals de sodi i potassi depenents de voltatge estan tancats i el potencial de la membrana està a -70mV. 2. DESPOLARITZACIÓ: s’activen els canals de sodi dependents de voltatge i entra de forma massiva al citosol el Na+, i per tant, les càrregues entre els espais de la membrana plasmàtica s’inverteixen. 3. REPOLARITZACIÓ: es tanquen els canals de sodi dependents de voltatge ja que s’obren els canals dependents de voltatge se potassi així, gràcies a la bomba sodi-potassi, es recuperen les càrregues inicials. 4. HIPERPOLARITZACIÓ: els canals de sodi es tanquen de cop però els de potassi es tanquen gradualment, aquest aés la gran diferència entre els dos canals. (despolarització – repolarització - hiperpolarització) 4 UNITAT 2 – Fisiologia Paula Maestro  Els canals dependents de voltatge es troben sempre tancats fins que es produeix un canvi de polaritat a la membrana. La bomba sodi potassi és la proteïna de membrana més abundant a les neurones. EL POTENCIAL D’ACCIÓ ÉS UN PROCÉS UNIDIRECCIONAL: L’estímul només pot anar en una direcció ja que un cop es produeix el període refractari absolut, les comportes dels canals de sodi no es tornen a obrir, i per tant no es produeix un altre potencial d’acció. En el moment en que l’estimul arriba i es produeix el canvi de polaritat, aquesta reacció contianua en cadena des del temps 1 al temps 2.  El període reflectari absolut fa que sigui un procés unidireccional l’estímul no torni cap on ja ha provocat el potencial d’acció. CONDUCCIÓ SALTATÒRIA: Les cèl·lules glials que recobreixen l’axó de la neurona generen uns espais en el quals hi ha canals de sodi i potassi intercalats, (nòduls de Ranvier).  En el moment en que es produeix la despolarització, la mielina (situada a la baina de mielina de les cèl·lules glials) envia el canvi de voltatge cap a la següent regió (nòdul de Ranvier) per fer una transferència més ràpida.  Les neurones mielinizades, transmeten el potencial d’acció 5 vegades més ràpid. SINÀPSIS Els senyals nerviosos es transmeten unidireccionalment d’una neurona a una altra a través d’una forma de comunicació intercel·lular anomenada sinapsis.  La sinapsis és la unió funcional entre neurones, o entre una neurona i una cèl·lula efectora (no estan en contacte = espai sinàptic).  La neurona que transmet el missatge és la presinàptica i la que el rep la postsinàptica. TIPUS DE SINÀPSIS SINAPSIS ELÈCTRIQUES: processos en que les neurones no tenen gairebé espai sinàptic i es poden passar els potencials directament pel contacte de canals i produir la despolarització.  Al sistema nerviós aquestes sinapsis són minoritàries.  Els canals fluids oberts condueixen electricitat directament d’una neurona a la següent. SINAPSIS QUÍMIQUES: processos en que és important tant el neurotransmissor que envia la neurona presinàptica, com els receptors que tenen les neurones postsinàptiques. 5 UNITAT 2 – Fisiologia Paula Maestro  La majoria de sinapsis són químiques perquè és molt modulable i ens proporciona una resposta més adequada en cada moment  La comunicació està mediada per una substància química, el neurotransmisor (NT)  El NT Actua sobre les proteïnes receptores de la membrana de la segona neurona  Existeixen més de 40 neurotransmissors  Ej: Acetilcolina, noradrenalina, GABA, adrenalina... Exemple del procés sinàptic químic: quan la noradrenalina arriba a la membrana de la neurona es produeix un estímul que activa el neurotransmissor que anirà als receptors de la neurona postsinàptica Les sinàpsis de tipus químic poden ser:  Sinapsis excitatòries: són aquelles a les quals el neurotransmissor desencadena un potencial d’acció (despolatització) a la neurona postsinàptica. Generalment hi ha entrada de Na+.  Sinapsis inhibitòries: la membrana postsinàptica s’hiperpolaritza, és a dir, es fa encara més negativa la polaritat perquè no es produeixi la despolarització. Això l’allunya de la possibilitat de generar un potencial d’acció. Generalment hi ha entrada de Cl. L’EFECTE DEL NEUROTRANSMISSOR DEPÈN DEL SEU RECEPTOR RESPOSTA POST-SINÀPTICA SUMACIÓ: Diversos potencials arriben a una mateixa cèl·lula post- sinàptica per generar un potencial d’acció.  Els diversos potencials d’acció no sempre tenen el potencial per desencadenar la despolarització, per això quan diversos potencials provinents d’altres neurones pre-sinàptiques es supera l’ombrall i es genera la despolarització en la neurona postsinàptica.  Sumació espacial: Varies neurones pre-sinàptiques.   Sumació temporal: Petits potencials consecutius on el mateix potencial es produeix consecutivament en un període de temps més curt i supera l’obrall. Els estímuls que arriben a la neurona post-sinàptica poden acumular-se entre excitadors i inhibidors. Una cèl·lula postsinàptica es despolaritzarà si la suma dels potencials sinàptics generen un potencial post-sinàptic excitador, és a dir guanya el potencial de els potencials excitadors i es supera l’obrall. El potencial d’acció només ed donarà si els neurotransmissors excitadors són majors als inhibidors 6 UNITAT 2 – Fisiologia Paula Maestro NIVELLS DE FUNCIÓ DEL SISTEMA NERVIÓS CENTRAL: 1. NIVELL ENCEFÀLIC SUPERIOR O CORTICAL → Còrtex cerebral: matèria gris de 6 capes de gruix amb regions específiques que processen diferents informacions.  L’àrea sensitiva somàtica a la qual arriba la informació sensitiva procedent de tot el cos. (On la informació rebuda es fa conscient).  Les àrees sensorials específiques, como l’auditiva o la visual.  L’àrea motora somàtica des d’on surten les ordres motores per executar actes voluntaris.  Àrees associatives.  Àrees del llenguatge. 2. NIVELL ENCEFÀLIC INFERIOR O SUBCORTICAL:  Components: o Ganglis basals o Cerebel o Bulb raquidi, protuberancia, mesencéfal  Funcions: o Processament, integració de la informació o Regulació de la respiració, presió arterial,... o Reflexes de l’alimentació: salivació, peristaltisme... o Patrons emocionals: fúria, excitació, reaccions al dolor.. 3. NIVELL MEDUL·LAR No és només un conducte, condueix informació sensitiva cap a centres superiors i informació motora provenient d’ells, a través de les víes que passen per la sustància blanca medu·lar.  Funcions medul·lars: centre de reflexes, tant somàtics com viscerals: o Moviments de la marxa o Reflexes de retirada davant d’estímuls dolorosos o Reflexes de rigidesa de les cames per sostenir el tronc. o Reflexes que controlen els vasos sanguínis, els movimients digestius o el buidament de la bufeta (micció). VIES NERVIOSES VIES SENSITIVES  Vies sensitives (aferents/ ascendents): vies situades a la part posterior de la cissura central del còrtex que s’encarrega d’executar una resposta immediata o també emmagatzemar records durant un temps. La substància blanca sempre fa referència a les zones on es troben els axons, això es degut a que la mielina té un color blanquinós. - Permeten tenir un espai de connexió entre neurones. La substància grisa és la zona on es troben els somes o cossos neuronals. - Permeten l’inici del potencial d’acció gràcies a la sinapsis. 7 UNITAT 2 – Fisiologia Paula Maestro Camí que fa un estímul des de la zona on es percibeix fins que arriba al còrtex cerebral i s’interpreta 1. Receptors sensitius – Ulls, oïda, receptors tàctils... 2. Nervis perifèrics (Ganglis perifèrics) 3. Medul·la espinal 4. Bulb raquidi 5. Tàlem 6. Escorça cerebral  L’homuncle de Penfield és un mapa corporal, una representació de la superfície del cos al cervell: Cada part del cos està representada en funció de la importància sensimotora. VIES SENSITIVES PRINCIPALS: VIA FUNCIÓ SISTEMA PER ON PASSA Via termoalgésica (1) Sensació tèrmica i dolorosa Sistema Antero-lateral Via tàctil protopàtica (2) Pressió i tacte groller (no (Espinotalàmic) discriminatiu) Via tàctil discriminativa i profunda Pressió i tacte discriminatiu Sistema de la Columna Posterior conscient (3) (reconeixement d’objectes) (Lemnisco medial) Via profunda inconscient (4) Postura corporal i equilibri Sistema Espinocerebelòs  Totes les vies sensitives creuen la línia Mitjana  Tota la informació es rep a l'hemisferi contralateral respecte al lloc d'on s'inicien  Vies 1) i 2) L'encreuament (decussació lateral) → es realitza a la Medul·la Espinal  Via 3) decussació a Goll i Burdach → bulb raquidi  SENSIBILITAT FACIAL : Tret de la zona occipital i pabelló auricular, es transporta a través del 5è nervi cranial (trigemin). Sistema Antero-lateral Sistema de la Columna Posterior Sistema Espinocerebelòs (Espinotalàmic) (Lemnisco medial) La informació que proporciona l’estímul entra La informació que proporciona l’estímul entra La informació dels estímuls que rep el múscul per l’asta posterior de la medul·la espinal. Just per l’asta posterior de la medul·la espinal. comencen el camí cap al còrtex cerebral en aquest moment traspassa cap a l’altra Comença el camí cap al còrtex cerebral però a passant per cerebel ja que la funció que banda de la línia mitjana per dirigir-se cap al la meitat es desplaça cap a l’altra banda de la realitza és essencial per la postura corporal i còrtex cerebral línia mitja. diferent a les altres vies. 8 UNITAT 2 – Fisiologia Paula Maestro Sistema Antero-lateral: La primera neurona (blava) té el soma als ganglis limfàtic i té una sinapsis amb la segona neurona (vermella) situada a la substància grisa de la segona neurona (on hi ha altres somes). La neurona vermella fa una decussació cap a l’altre costat per que els axons pugin per una via passant pel tàlem. Un cop al tàlem una tercera neurona passa pels axons la informació cap al còrtex on està la quarta neurona i s’assimila la informació. Sistema de la Columna Posterior: La transferència d’informació (sinapsis) es produeix a un nivell superior de la medul·la Sistema de la Columna Posterior: la informació de l’estímul prové d’un múscul i la decussació es produeix a nivell del cerebel ja que és més complexa VIES MOTORES DE CONTROL VOLUNTARI (EFERENTS/DESCENDENTS)  Eix del motor esquelètic: contracció dels músculs esquelètics.  Sistema nerviós autònom: Contracció de la musculatura llisa de les vísceres i secreció de substàncies químiques actives per part de les glàndules. o Via extrapiramidal o Via piramidal o via principal → Travessa piràmides bulbars (Bulb)  80% creuament de la via a les piràmides bulbars (decussació motora).  20% creuament de la via al cordó anterior de la medul·la. VIA MOTORA PIRAMIDAL: encarregada de la transmissió de les senyals de l’escorça fins el múscul. (RECORREGUT) 1. Córtex Motor : 1ª MOTONEURONA (surt del còrtex, passa cap a les piràmides bulbars) 2. Via piramidal → La majoria de fibres es creuen al tronc de l’encèfal: PIRÀMIDES BULBARS (d’aquí el nom de sistema piramidal) 3. Descens pel lateral de la mèdul·la espinal (f. corticoespinals laterals) 4. Connexió amb les neurones de la banya anterior: 2ª MOTONEURONA (surt de la substància gris i envia l’axò pel cordó anterior del nerví raquidi) 5. Arrel motora (anterior) → Múscul efector LESIÓ DE LA PRIMERA MOTONEURONA LESIÓ DE LA SEGONA MOTONEURONA Causes: paràlisis cerebral, lesions neurodegeneratives, Es produeix quan la lesió està situada a l’asta anterior Accidents cerebrovasculars, traumatismes de la medul·la espinal. cranioencefàlics, lesions medul·lars, etc.  Paràlisis La distribució de la debilitat depèn de (pot ser una lesió aguda, només un temp, o arribara a ser l’estructura lesionada (pot afectar a un únic crònica). múscul o a un grup de músculs) La seva lesió provoca Paràlisis (múscul rígid) (deixa el múscul flàcid ja que es desconnecta del sistema A més de la paràlisis, les lesions produeixen un conjunt nerviós) de signes neurològics, que inclouen:  Presencia de fasciculacions  Espasticitat  Atonia  Reflexes Miotàtics Hiperactius (Hiperreflèxia)  Atrofia (perduda de massa muscular)  Signe Babinsky positiu  Areflèxia, pèrdua de reflexes  Clonus 9 UNITAT 2 – Fisiologia Paula Maestro VIA MOTORA EXTRAPIRAMIDAL: Sistema motor format per els nuclis de la base i nuclis que complementen l’activitat del Sistema Piramidal, participant en el control de l’activitat motora cortical, com també en funcions cognitives. (Aquest sistema no connecta directament amb els músculs, sinó que complementa la via piramidal. Només aporta la subjecció del cos amb l’equilibri mentre es fan accions voluntàries per l’altre sistema)  La seva funció és: Mantenir el balanç, postura i equilibri mentre es realitzen moviments voluntaris. També controla moviments associats o involuntaris. – Control automàtic del to muscular i dels moviments associats que acompanyen als moviments voluntaris. o Exemple: Flexió muscular de la cuixa dreta → moviment de la cama dreta + control de l’equilibri amb la cama Esquerra i del tó muscular (controlat per el sistema extrapiramidal).  La Lessió del sistema extrapiramidal es manifesta en: o Alteracions en la qualitat dels moviments, o Alteracions de to Muscular (Rigidesa) o Aparició de Tremolor.  Malaltía característica: Parkinson (afecta a unes neurones concretes que estan situades a la via extrapiramidal i executa accions involuntàries errònies). Al mateix temps que la via piramidal executa la acció voluntària, la via extrapiramidal també executa accions involuntàries que ens aporten equilibri (controla que s’executi adecuadament). SISTEMA LLARG (FACILITADOR) SISTEMA CURT (INHIBIDOR) Els eixos medul·lars integradors (principals) de la via extrapiramidal son: 1. Zones corticals no motores 1. Zones corticals motores  Eix rubroespinal i vestibuloespinal→ 2. Nuclis del pont 2. Nucli Lenticular Nucli Vermell → banya anterior 3. Escorça cerebelar (decussació) 3. Tàlem medul·lar 4. Nucli Dentat 4. Escorça cerebral motora  Eix Eix tectoespinal → Colícul anterior → 5. Nucli Vermell (mesencèfal) banya anterior medul·lar 6. Tàlem  Eix retíclespinal → Substància reticular 7. Escorça cerebral motora → banya anterior medul·lar Processat de la informació:  Nuclis de la base, tronc: “FILTRE”  Imprescindible elaborar la informació que arriba  Per tal de donar respostes motores i mentals adequades  L’encèfal descarta fins al 99% de la informació rebuda – Ex: porcions del cos en contacte amb la roba, sorolls del nostre entorn... 10 UNITAT 2 – Fisiologia Paula Maestro ELS SENTITS SENTIT DE LA VSITA  Retina: part sensitiva més profunda de l’ull formada per neurones i receptors. Rep la llum i els estímuls que generen la despolarització o hiperpolarització són els fotons (la llum excita les neurones).  Aquesta llum entra per la pupil·la (forat de color negra) que està envolta per l’iris que es dilata segons la llum. o Còrnia: capa de teixit translúcid que permet el pas de la llum. o Humor: líquid de dins de l’ull  Cristal·lí: disc modelable que dona la nitidesa de l’ull (capacitat d’enforcar i desenfocar els objectes) segons la contracció dels músculs que canvia la forma del sic Els axons de les neurones de la retina formen el nerví òptic, per aquest nerví es transporta la informació que es capta a l’ull cap al còrtex. Aquestes neurones quasi sempre estan excitades.  Més del 70% del total d’estímuls externs son percebuts per la funció visual → Colors, formes, enfoc, il·luminació…  La nostra visió es estereoscòpica: percepció de la profunditat, la tridimensionalitat i el rellleu (estereopsis) → visió tridimensional  Las formes s’aprecien per la diferencia d’il·luminació dels sectors de la imagen projectada (sensibilitat de contrast).  Visió gràcies a les cèl·lules sensorials que contenen→ Fotorreceptors (cons i bastons), són els encarregats de despolaritzar les neurones. Els cons són els receptors que donen la informació del color (només som capaços d’interpretar el vermell, blau i verd) FASES DE LA VISIÓ: 1. Percepció: La primera etapa del procés és òptica; es pot comparar l’ull amb una càmera fotogràfica: la llum entra a l’ull travessant zones translúcides (còrnia, l’humor aquós, cristal·lí i humor vitri) fins arribar a les cèl·lules sensorials. 2. Transformació: L'energia lluminosa arriba a la retina (a la màcula), on s’activen les cèl·lules sensorials (cons i bastons) que transformen la llum en energia química nerviosa: transformació fotoelèctrica. 3. Transmissió: Els impulsos nerviosos inicien el seu camí a través del nervi òptic fins l’escorça cerebral. 4. Interpretació: A l’escorça cerebral s’interpreten els impulsos, es reconeixen i es processen per entendre el que veiem. La imatge que veiem i reproduïm a la nostra vista es projecta tant a l’hemisferi dret com l’esquerra perquè això és el que produeix que tinguem una visió tridimensional. Els nervis implicats en la visió corresponen al segon parell de nervis cranials:  Els nervis óptics s’originen a la retina.  Pasen pels canals óptics i es creuen al quiasme óptic on fan sinapsi  D’allà irradien els axons que arriben a l’escorça visual (radiació òptica)  Només porta impulsos aferents de la visió 11 UNITAT 2 – Fisiologia Paula Maestro INTERPRETACIÓ DE LA VISIÓ - CAMPS VISUALS Camps visuals: Es defineix com a porció del món exterior apreciada pels dos ulls en posició fixa. Es pot dividir en quatre quadrants: 2 nasals (sup i inf) i 2 temporals (sup i inf.)  La retina nasal rep la llum del camp temporal de la visió, mentre que la retina temporal del camp nasal.  La retina nasal de l'ull esq i temporal del dret miren la meitat esq del camp visual (hemicamp esq)  La retina nasal de l'ull der i temporal de l'ull esquerra miren a la meitat dreta del camp visual (hemicamp dret)  La part inf de la retina mira al camp sup, i viceversa. La part central del camp visual és binocular i la perifèria és monocular.  Les fibres de la porció nasal de la retina de cada ull es creua al costat oposat a través del quiasma.  A causa de l'entrecreuament, cada hemisferi cerebral rep informació de l'hemicamp visual contralateral. La refracció: la llum esta formada per diferents longituds d’ona, quan aquesta llum passa per un material que es capaç de dividir les longituds es separa en canals diferents donant els colors  El nostre ull té una refracció ja que la llum que passa ha de traspassar les capes superficials fins arribar a la retina. Mentre va traspassant les capes aquesta llum té un patró lumínic que es va deformant. SISTEMA ÒPTIC  Els sistemes òptics (humor aquós, còrnia, cristal·lí i humor vitri) actuen com un grup de lents la funció dels quals és enfocar la imatge visual de forma invertida a la retina. Diòptries: són les alteracions de la llum a partir de la refracció.  La curvatura de la còrnia és fixa, però la del cristal·lí s'ajusta per efecte dels músculs ciliars que en contraure's produeixen el seu bombament augmentant la seva convexitat i el seu poder diòptric, cosa que permet enfocar els objectes més propers (acomodació)  El diàmetre també es redueix segons la proximitat de l'objecte (resposta de convergència) ACOMODACIÓ = ENFOCAR  Capacitat d’enfocar: ajust del cristal·lí per mitjà de la musculatura ciliar per produir una alteració de la seva curvatura.  Contracció del múscul ciliar (fibres parasimpàtiques) de forma autònoma → relaxació de les fibres que constitueixen el lligament suspensori → el cristal·lí canvia de forma i es fa més esfèric → enfocar objectes propers (3er parell cranial o nervi oculomotor)  Addicionalment, quan s’enfoca de prop es produeix la contracció de la musculatura ciliar i miosis (contracció de la pupil·la) → Augment de la profunditat del foc que facilita la visió discriminativa. Quan la retina projecta malament la imatge de la llum (abans o després del punt de percepció) es produeix una visió borrosa. Posant una lent dentant de l’ull produïm una nova refracció prèvia a la de l’ull per ser capaços de arribar a projectar la imatge bé. - Projectar més enllà la imatge = hipermetropia - Projectar abans la imatge = miopia - Problema per on passa la llum produeix astigmatisme 12 UNITAT 2 – Fisiologia Paula Maestro ADAPTACIÓ A LA LLUM  Una funció important de lull és la seva capacitat per adaptar-se a diferents graus dil·luminació.  L'entrada de llum està regulada per la pupil·la, que pot produir midriasi (per augmentar l'entrada de llum = pupil·la dilatades) o miosi (per disminuir-la = pupil·la contragudes), encara que l'adaptació a la il·luminació té lloc fonamentalment als fotoreceptors  Sabem que els bastons tenen un llindar baix d'excitació i que la majoria es troben a la retina perifèrica per encarregar-se de la de visió perifèrica. La mida de l'adaptació oscil·la entre els 30 i els 40 segons.  La quantitat de llum que arriba a la retina es regula pel diàmetre pupil·lar, és a dir l’ull respon. o La il·luminació → miosi ipsilateral (reflex pupil·lar) i de l'altre ull (reflex consensuat) o La foscor → midriasi REFLEX PUPIL·LAR: és una acció inconscient que es produeix en il·luminar qualsevol dels dos ulls, la seva pupil·la es contrau (reflex directe), i també ho fa la de l'ull contralateral (reflex consensual):  Nervi òptic  Nervi motor  Nucli d'Edinger-Westphal: encarregat de transferir la informació del nervi òptic al motor PERCEPCIÓ DE LA LLUM Els bastons (contenen rodopsina) són es fotoreceptors més abundants que s’encarreguen de saber si hi ha llum o no, són responsables de la visió en condicions de baixa lluminositat. Els cons (contenen tres tipus diferents d'opsines) complementen la visualització aportant color - Aquestes cèl·lules tenen uns pigments fotoexcitables anomenats oxines que només veuen vermell, verd o blau. - Depenent de com la llum reflexa en els objectes, els cons ho interpreten d’una manera concreta per saber quin color és. COMPONENTS DE LA RETINA:  Fotorreceptors (cons i/o bastons) → Estimulats pels fotons – Cèl·lules horitzontals (fotorreceptors-bipolars)  Cèl·lules bipolars (conecten amb més d’un fotorreceptor- ganglionars)  Cèl·lules amacrines (bipolars-ganglionars)  Cèl·lules ganglionars (axons formen n.òptic) El que arriba al nervi optic ja s’ha processat a la retina. El nervi òptic està format per els somes de les neurones gangionals 13 UNITAT 2 – Fisiologia Paula Maestro Rodopsina (Escoptosina + cis retinal) percibeix la llum a partir dels fotons. - Contra més llum percibeixi és produirà més trencament rodopsina El trencament genera hiperpolarització El canvi de gradient elèctric es traspassa amb la mateixa magnitud generant canvi en el flux - Exposició a la llum → Esgotament de rodopsina - Exposició a foscor → Reservori de rodopsina SENTIT DE L’OÏDA Els sons són ones que es projecten per l’aire arriben al pavelló introduint-se al conducte auditiu fins la membrana del timpà. Just en aquest moment arriba als ossos de l’oïda per que la còclea els interpreti.  Oïda externa  Oïda mitjana  Oïda interna SENTIT DE L’AUDICIÓ  Transmissió o conducció de l’estímul mecànic fins l'òrgan de Corti (on es percibeix la informació sonsora).  Transducció: transformació de l’energia mecànica en un senyal bioelèctric (potencials d’acció).  Transport del senyal bioelèctric a través de la via auditiva fins el còrtex on la sensació auditiva es fa conscient. TRANSMISSIÓ DELS SONS FUNCIÓ DE L’OÏDA MITJANA Les ones sonores per arribar a l’òrgan de Corti  Funció de transmissió han de ser:  Adaptació d'impedàncies (pèrdues de qualitat al  Recollides per el pavelló traspassar del medi aeri al medi sòlid)  Conduïdes a través del conducte  Sistema d'acomodació per els músculs de l'oïda mitjana auditiu extern  Funció trompa de Eustaqui (compensació de pressions)  Transmeses per la membrana La refracció de les ones a l’aire i a l’aigua és diferent timpànica i cadena d’ossets fins la finestra oval MUSCULS DE L’OÏDA MITJANA - Contracció de los músculos OM  Fixa el sistema Timpanoossicular  augmenta la impedància  disminueix la capacitat de transmissió del so 14 UNITAT 2 – Fisiologia Paula Maestro AUDICIÓ A L’OÏDA INTERNA Còclea: Genera impulsos nerviosos com resposta a las vibracions sonores. El sistema espiral tubular dividit en 3 parts  Rampa vestibular  Conducte coclear  Rampa timpànica Endolimfa: líquid que es situa al conducte petit de la cóclea Perilimfa: líquid que es situa als dos canals més grans (escala vestibular i escala timpànica). Els sons que es percibeixen es troben en medi aeri, quan entren en contacte amb el pavelló auditiu i el canal auditiu s’endinsen i passes a estar en medi sòlid. Un cop a través del canar arribel al timpà aquest amembrana produeix unes vibracions que arriben fins als ossos de l’oïda (Yunque, martell i estribo). La vibració dels ossos passa als canals plens de líquir i per tant els sons ara estan en medi líquid. Tnat la prelimfa com l’endolimfa fan que els cilis de les cèl·lules ciliades (situades a la membrana basilar) es moguin L’òrgan de Corti està situat a la membrana basilar. Quan aquesta membrana oscil·la, la cèl·lula ciliada interna es comprimeix amb la membrana tectoria i els cilis es dobleguen obrint o tancant els canals de potassi. Com les cèl·lules ciliades són els receptors que connecten amb les neurones, els moviments dels cilis són la raó de la síntesi dels potencials d’acció. EXAMEN: la despolarització de les cèl·lules ciliades es produeix quan el potassi entra a favor de gradient dins la membrana. Aquest canvi d’ions es produeix perquè tant la perilimfa com l’endolimfa són abundants en potassi i generen molta més concentració fora que dins, obrint els canals creant potencials d’acció. TRANSDUCCIÓ DE L’AUDICIÓ TRANSFORMACIÓ: 1. Onades d’aire 2. Vibracions mecàniques 3. Onades de fluid 4. Senyals químiques 5. Potencials d’acció 15 UNITAT 2 – Fisiologia Paula Maestro SENTIT DE L’EQUILOBRI ÒRGANS ENCARREGATS DE L’EQUILIBRI L’òrgan que controla l’equilibri es troba a l’orella interna: laberint format per els conductes o canals semicirculars i el vestíbul. Dins del vestíbul ens troben dos estructures, els receptors de l’equilibri:  Sàcul (màcula)  Utricle (màcula) Conductes semicirculars (ampolles)  Anterior: per indicar el si  Posterior: inclinació del cap  Horitzontal: moviments de rotació FISIOLOGIA DE L’EQUILIBRI FUNCIONS DEL SISTEMA VESTIBULAR  Receptors mecànics  Manteniment de la postura estàtica (to  S’estimulen per la força de la gravetat i per el muscular) moviment cefàlic  Manteniment de l’equilibri després dels canvis  Transformen els estímuls mecànics en impulsos posturals (moviments músculs compensatoris) nerviosos  Orientació del cap durant la marxa  Arriben als nuclis vestibulars (tronc encefàlic)  Estabilització de la mirada (la fixa quan el Fisiologia de l’equilibri cuerpo gira) EL SÀCUL I L’UTRICLE: MÀCULES  Es troben al vestíbul, la regió medial del laberint ossi  Les màcules formen un angle de 90º  Les màcules → cèl·lules sensorials i cèl·lules de suport.  Sensorials presenten de 70 a 80 cilis + únic cinetocili, sobre els quals descansa una capa gelatinosa, la membrana otolítica, que conté partícules de carbonat càlcic, anomenats otòlits.  El polo basal de las cèl·lules sensorials està al nervi vestibular, que conduïrà l’impuls cap el SNC  Transmeten informació d’acceleració linear, gràcies a la força de la gravetat ACCELERACIÓ LINEAR 16 UNITAT 2 – Fisiologia Paula Maestro CANALS SEMICIRCULARS: AMPOLLES  Dilatació dels conductes semicirculars  Part sensitiva: cresta ampul·lar  Estructura similar a la màcula (cèl·lules ciliades en contacto amb el nervi, capa gelatinosa)  Els receptors dels conductes semicirculars, responen a acceleracions angulars del cos que mobilitzen l’endolinfa. Aquest moviment es transmet cap als cilis de las cèl·lules sensorials, que transmeten la informació per les fibres nervioses que tenen en contacte a la seva base. ACCELERACIÓ POSICIONAL  Moviment cap el cinetocili  Obre canals iònics (entra K+ )  Despolarització membrana  Alliberació de NT (glutamat i aspartat)  Transmissió del senyal cap al nervi estatoacústic  Moviment allunyant-se del cinetocili  Tancament dels canals de potassi  Hiperpolarització CONCLUSIÓ: 17