Introducció a l'Avaluació Psicológica PDF

5. INTRODUCCIÓ A L'AVALUACIÓ PSICOLÒGICA Prof. Tamara Escrivá Martínez [email protected] Dpt. Personalitat, Avaluació i Tractaments Psicològics Curs 2023-2024 Material de referència Recomanat: Echeburúa, E., Muñoz, J.M., y Loinaz, I. (2011)....

5. INTRODUCCIÓ A L'AVALUACIÓ PSICOLÒGICA Prof. Tamara Escrivá Martínez [email protected] Dpt. Personalitat, Avaluació i Tractaments Psicològics Curs 2023-2024 Material de referència Recomanat: Echeburúa, E., Muñoz, J.M., y Loinaz, I. (2011). La evaluación psicológica forense frente a la evaluación clínica: propuestas y retos de futuro. International Journal of Clinical and Health Psychology, 11, 141-159. Disponible en: http://www.aepc.es/ijchp/articulos_pdf/ijchp-375.pdf Índex 1. MARC CONCEPTUAL 2. FIABILITAT I VALIDESA 3. PRINCIPALS INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ PSICOLÒGICA I ELS INFORMES 4. AVALUACIÓ DE LES CONDUCTES DELICTIVES 1. Infanto-juvenil 2. Àmbit penitenciari 1. MARC CONCEPTUAL  AVALUACIÓ PSICOLÒGICA Què és? Disciplina científica de la Psicologia Què fa/avalua? Explorar, mesurar, analitzar el comportament humà o els fenòmens psicològics. Aspectes que s’avaluen: Conducta objecte de estudi (motora, cognitiva, emocional i psicofisiològica) Condicions personals (personalitat, és a dir, atributs psicològics estables, tendències de resposta o repertoris bàsics de conducta) – operativitzar en conductes Condicions socioambientals passades (història de aprenentatge) i actuals Condicions biològiques  AVALUACIÓ PSICOLÒGICA Com? Procés de anàlisi i presa de decisions Amb quins Tests, dispositius, tècniques de mesura i avaluació. instruments? Criteri de qualitat dels instruments Ús adequat/deontològic A qui s’avalua? Persones Grups de persones  AVALUACIÓ PSICOLÒGICA Per què? Diagnòstic: descriure, classificar les conductes, característiques de les persones…. Orientació: predir Selecció: predir Explicació, tractament, modificació i/o canvi: controlar la conducta  AVALUACIÓ PSICOLÒGICA Per què en l’àmbit jurídic? Per contribuir a la presa de decisions judicials respecte a la conducta delictiva.  AVALUACIÓ PSICOLÒGICA Distincions Psicodiagnòstic: avaluació amb l’objectiu de donar un diagnòstic (clínic) Aplicació de tests o tècniques de avaluació: procediment de recollida d'informació Test: instrument tipificat (normes per aplicar-ho, puntuar-ho, interpretar-ho, etc.) Avaluació (assessment): més ampli que l’aplicació de tests - integració i valoració de la informació recollida i presa de decisions à es refereix a l’examen o exploració de persones Valoració (evaluation): examen o exploració d'objectes (llocs de treball, tractaments, programes) Peculiaritats de la avaluació a l'àmbit jurídic Context judicial Demanda realitzada pel sistema (p.ex., jutge, advocat, assegurances, etc.) Actitud de la persona avaluada: probablement no col·laboradora, necessitat de mentir o simular… No secret professional 2. FIABILITAT I VALIDESA Control de qualitat (propietats psicomètriques) dels instruments de mesura. Fiabilitat: Grau de precisió-exactitud de la mesura. Probabilitat de bon funcionament d'una cosa, és a dir, que no hi haja variabilitat en les puntuacions. Validesa: Grau en que els instruments avaluen el que volen avaluar Són característiques dels tests, no de les persones avaluades.  Fiabilitat De manera general, fa referència al grau de consistència en la mesura o concordança entre dos conjunts de puntuacions derivades independentment. Càlcul: coeficientde correlació (r) à indica el grau de correspondència o relació entre dos conjunts de puntuacions. Àmbit forense: el coeficient de fiabilitat ha de ser ≥ 0,80 (Heilbrun, 1995)  Temps de estudi - Relaxació - notes Ansietat Felicitat – talla peu Coeficient de correlació: Entre -1 i +1 Positiu: é é ê ê Negatiu: é ê ê é Fiabilitat Tipus: 1. Fiabilitat test-retest: correlació entre les puntuacions obtingudes pels mateixos subjectes en dos aplicacions del Exemple: N=100 -BDI: 11-11-2009 mateix test (estabilitat temporal de les puntuacions en dos -BDI :15-11-2009 moments diferents). 2. Consistència interna o índex de homogeneïtat: indicador del grau de coherència i homogeneïtat interna dels elements o ítems que componen el test. Hi ha dos formes d’estudiar-la: divisió en dos meitats o inter-ítem (coeficient α de Cronbach – valors de 0 a 1). Fiabilitat Tipus: 3. Fiabilitat de les formes paral·leles o equivalents: Exemple: correlació entre dos formes equivalents d’un test (proves - EPI- forma A: 11 novembre - EPI- forma B: 12 novembre molt similars) sobre els mateixos participants. Indica l'equivalència dels dos tests. 4. Fiabilitat inter-jutges: correlació entre dos tests puntuats per dos avaluadors diferents sobre els mateixos participants. QÜESTIONARI PCL-R Fiabilitat Resum Consistència interna Test-retest Formes paral·leles Interjutges Avaluar la Repetir el mateix test Avaluació dels Dos persones que consistència entre els en dos moments mateixos trets amb corregeixen un test diferents ítems d'un diferents formes equivalents deuen obtenir la test d'un test mateixa puntuació Sobre la mateixa mostra (mateixos participants) Validesa Grau a que el instrument mesura realment la dimensió o variable que vol mesurar. Càlcul: 1. Definir què volem mesurar i buscar un referent real o criteri de validesa 2. Correlació (r) entre les puntuacions del participant en el test i en el criteri de validesa. Exemple de criteri de validesa: un altre instrument que avalue el mateix (p.ex., habilitat matemàtica o depressió) Validesa Tipus: 1. Validesa de constructe: grau en que un test mesura el constructe que pretén avaluar i només aquest. Inclou: a) Validesa convergent: correlació del test amb altres variables que, teòricament, mesuren el mateix tret. r = altes b) Validesa discriminant: correlació (insignificant) amb test que mesuren trets diferents. r= baixes onul·les Validesa Tipus: 2. Validesa concurrent: relació entre les puntuacions d'un test i les de un criteri actual extern. Ex: comparar resultats d’una prova per a medir intel·ligència amb els d’una altra prova anterior que també mesura intel·ligència. 3. Validesa predictiva: relació entre un test i un criteri extern futur. Ex: relació entre la prova (prova de selecció de personal) i el criteri (bon rendiment en el treball) 4. Validesa contextual: verificació dels resultats obtinguts en diferents contextos. Exemple: comportament avaluat en diferents contextos “Inventari de habilitats socials per adolescents” (Teenage Inventory of Social Skills, TISS; Inderbitzen i Foster,1992). El TISS avalua la conducta prosocial i agressiva dels adolescents en les relacions amb elsseus iguals. Consta de 40ítems agrupats endos escales: Conducta prosocial i Conducta antisocial. Els ítems es valoren mitjançant una escala Likert de 6 punts (1= no em descriu res; 6= em descriu totalment). El TISS ofereix dos puntuacions, una perconducta prosocial i una altra per conducta antisocial, les quals s’btenen sumant els valors assignats pels subjectes als 20 ítems que componen cada dimensió. Puntuacions altes indiquen elevada conducta prosocial i agressiva. L'estructura bifactorial de la versió espanyola del TISS va ser recolzada mitjançant anàlisi factorial confirmatori per Anglès et al.(2003) en una mostra de adolescents espanyols, sent els coeficients de consistència interna adequats per tots dos factors: 0,89 (Conducta prosocial) i 0,84 (Conducta antisocial). Enaquest mateix estudi, la validesa de constructe de les puntuacions de l'escala també va ser recolzada mitjançant correlacions estadísticament significatives amb puntuacions dealtres qüestionaris de conducta social (assertivitat, agressivitat, ansietat social, arrogància i submissió) i variables depersonalitat (neuroticisme, psicoticisme i extraversió). En la present investigació es va utilitzar únicament l'escala deConducta antisocial. Recentment, Anglès et al. (2008) van trobar coeficients de consistència interna adequats per aquesta escala tant per la mostra total (0,82) com per totsdos sexes i els quatre cursos de la ESO, variant de 0,80 (noies) a0,84 (2n i 3r de ESO). Psicologia Conductual, Vol. 20, Núm. 2, 2012, pp. 263-280 Estandardització Normes específiques per a l'aplicació del test per garantir homogeneïtat i uniformitat en els resultats que s’obtenen (temps d'aplicació, ordre de les preguntes, instruccions, material utilitzat, etc.) Baremació: ordenar les puntuacions obtingudes per la mostra representativa de la població que ha respost el test. Considera grups normatius o de referència (edat, gènere, etc.). Serveix per a comparar i interpretar puntuacions adequadament. MANUAL TEST  3. PRINCIPALS INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ PSICOLÒGICA I ELS INFORMES (1) Observació directa i registre de conducta (2) L'entrevista (3) Escales de qualificació o estimació (4) Tests objectius (5) Tècniques projectives (6) Inventaris, qüestionaris, autoinformes (7) Estudi de inventaris autobiogràfics i documents personals (8) Registres psicofisiològics 1. Observació directa i registre de conducta Observar el que diu/fa una persona o grup de persones. En situacions estructurades o dins del seu context habitual. Observador: professors, familiars, professionals… Observació externa o no participant: el investigador no té relació directa amb el fenomen, no està implicat i no interacciona. Observació participant, interna o activa: el investigador participa en les activitats que realitza la persona o persones objecte de estudi. 1. Observació directa i registre de conducta Dades: full de registre (anotar quin dia, què fa) i/o càmeres de vídeo o àudio. Tipus: - Observacions naturalistes no controlades (a casa , en el treball…). El observador pot ser extern-no participatiu, o participatiu. No es sap prèviament què es va a observar i registrar. Implica molt de temps. Biaixos del observador: expectatives, desitjos… - Observacions controlades o estructurades: registres de freqüència (nº vegades que fa alguna cosa), durada (temps que passa realitzant alguna cosa) o intensitat. Es sol registrar en una full de registre. Les observacions poden ser contínues o cada cert interval temporal.  Nombre de cigarrets al dia DIA: 18/11/15 1.Observació directa i registre de conducta HORA – SITUACIÓ - NOMBRE Tipus: 07.00 h desdejuni 1 09.00 h entrada oficina 1 - Autoobservació i auto-registre 11.00 h esmorzar 1 Data Situació/estímul Pensament Emoció Sensacio Què Hora Hora desencadenant (0-10) ns faig? final inici físiques (0-10) 11/11/09; Soroll al carrer No em Ansietat 4 Taquicàrdia Tancar la 13,30h 13h. concentre 2 finestra -Informe escrit sobre un mateix 1.Observació directa i registre de conducta Valoració - Tendència a desautoritzar a la persona observada. Si hi ha dissonància entre l’informe de l'observador i el autoinforme, es tendeix a donar la raó al heteroinforme. -Es suposa que l’avaluador no té biaixos? No influeix sobre allò que observa? No confondre el acord entre avaluadors amb “la veritat” - Reconèixer diferents nivells de anàlisi. No sempre hi ha equivalència entre les accions i les vivències… - Considerar el significat de la resposta concreta en un panorama més general (context) - Problema de la representació “mostral” de la conducta observada. - Costos i complexitat metodològica 2. L’entrevista Tipus: - Estructurada: es registra tot. Les preguntes estan escrites prèviament. - Semiestructurades: estan predeterminats els epígrafs que deuen ser explorats. - No estructurades: indicacions generals. Les preguntes sorgeixen en el moment.  2. L’entrevista Entrevistes estructurades  ü Preguntes obertes 2. L'entrevista Fases de la entrevista: FASE INICIAL FASE INTERMÈDIA/cos FASE FINAL/ tancament BENVINGUDA BENVINGUDA § RECOLLIDA Hi ha alguna cosa IRAPPORT ü hi ha alguna cosa I RAPPORT INFORMACIÓ: ü important que no importantque no es (aliança) 1r narració lliure s’haja abordat? ü clima càlid ü faigabordat? Rapport: confiança, sobre la història del ü ü Explicar com Rapport: confiança, respecte, problema Explicar ü ü continua (per ex., respecte, sensibilitat ü Tancant les nostres comcontinua (per solució de dubtes…) sensibilitat preguntes cap als ex.,solució ü Clima càlid Agrair aspectes a avaluar ü dubtes…) sense Senseperdre perdre col·laboració Agrair üü ü Cuidar la ü laobjectivitat l'objectivitatni ni comunicació no col·laboració laformalitat la formalitat verbal. 2. L'entrevista Elements que es solen explorar a la entrevista pericial: - Exploració psicobiogràfica - Examen del estat mental actual - Aspectes rellevants en relació amb l’objectiu del dictamen pericial 2. L'entrevista A l'entrevista jurídica, l’element primordial és que l’objectiu està prefixat i d'ell tenen coneixement ambdues parts. Preguntes que amb major freqüència es solen fer al psicòleg/òloga forense a l’àmbit penal (Àvila- Espasa, 2004): Pateix aquesta persona un trastorn mental? Quina és la probabilitat de que aquesta persona s’implique en una conducta perillosa o violenta? Qui hauria d’assumir la custòdia de aquest xiquet? Per què va cometre homicidi aquesta persona? Quines característiques de personalitat posseeix un assassí concret que encara no ha estat detingut? Com poden ser identificats els delinqüents sexuals a partir de les avaluacions psicològiques i com es pot predir la seua conducta futura? Com es pot afirmar si un client concret serà honrat o falsejar el seu testimoni? 2. L'entrevista Punts suggerits a avaluar en l'entrevista general d'avaluació (Pelechano, 2000) Dades de identificació. Nom, edat, direcció i/o telèfon de contacte, estat civil, fills, data d'entrevista, nivell educatiu. Propòsit de la entrevista. Trobar treball, aclariment de diagnòstic, classificació psiquiàtrica, valoració de rendiment, alta hospitalària o d'internat. Aparença física. Vestit, descripció física general (atractiu, trets o atributs no usuals), discapacitats o trastorns directament observables. Conducta durant la entrevista. Conducta motora (actiu, passiu, postura) Aspectes actitudinals de cooperació o resistència, cordial u hostil Estimació cap al funcionament intel·lectual (brillant, tosc, normal) Signes de possible trastorn mental (conductes grotesques, estranyes, idees de referència, al·lucinacions) Estimació cap al vocabulari empleat i la sintaxi Reaccions i/o estat emocional mostrat des d’explosiu fins depressiu Expressions motores (tics i estereotípies) 2. L'entrevista Punts suggerits a avaluar a la entrevista general d'avaluació (Pelechano, 2000) Història familiar/ Estimació sobre el funcionament familiar Pares i germans Altres membres de la família que conviuen o tenen relació amb el subjecte Estructura Relacions Nivell econòmic Actituds cap als diferents membres de la família Actituds dels membres de la família cap a la persona avaluada Grup sociocultural de referència Grups religiosos de contacte Antecedents familiars: de trastorn mental, problemes legals … 2. L'entrevista Punts suggerits a avaluar a la entrevista general d'avaluació (Pelechano, 2000) Història sexual Conducta sexual (història i situació actual) Dificultats desenvolupament sexual: abusos, violacions i repercussions Història de parella/Condicions familiars actuals (estructura, relacions, actituds) Matrimonis, problemes de parella, crisi de parelles i separacions Fills i problemes amb ells Actituds i punts positius 2. L'entrevista Punts suggerits a avaluar a l'entrevista general d'avaluació (Pelechano, 2000) Història mèdica/ psiquiàtrica Anamnesi mèdica, i estat actual Règim farmacològic si hi ha i restriccions Problemes físics anteriors i actuals Estadi de desenvolupament de la malaltia (en el seu cas) Problemes funcionals/ psicològics anteriors i actuals: Tractaments rebuts, eficàcia, recaigudes, ajustament, repercussió a la seua vida Consum de substàncies/ història consum Història evolutiva Desenvolupament a les àrees motora, física, emocional, cognitiva. Irregularitats en el desenvolupament i establimentde relacions i control de esfínters i deambulació Tipus de relació establerta entre els diferents membres de la família 2. L'entrevista Punts suggerits a avaluar a l'entrevista general de avaluació (Pelechano, 2000) Història escolar/ acadèmica Centres escolars als que va assistir Raó dels canvis en el seu cas Nivell de rendiment en cada grau Ajust al sistema d'escolarització: absentisme Relacions amb professors, companys Participació en tasques escolars i extraescolars Actituds Plans educatius futurs Història laboral/Ocupació Tipus de treballs exercits, responsabilitats, habilitats Relacions companys i superiors Problemes trobats als diferents llocs de treball i maneres de resoldre'ls, absentisme 2. L'entrevista Punts suggerits a avaluar a l'entrevista general d'avaluació (Pelechano, 2000) Problemes legals/ història forense Història de conducta rebel, de robatoris, comportaments problemàtics Detencions, multes, naturalesa dels delictes o faltes comeses i jutjats en el seu cas Reacció davant això Actitud cap al delicte Interessos, relacions interpersonals, actituds cap sí mateix i els altres Diversions, activitats d’oci Activitats socials i actituds cap els altres Nivell de autoacceptació i grau de satisfacció personal Aspiracions i metes Amics, suport social amb el que compte Interès situacions socials. 2. L'entrevista Punts suggerits a avaluar a l'entrevista general d'avaluació (Pelechano, 2000) Característiques psicològiques rellevants (com ho descriu) Actituds, autocontrol, estabilitat emocional... Habilitats socials Agressivitat Impulsivitat... Problemes actuals Detalls dels problemes que es tenen en la actualitat Plans per enfrontar-se a ells Aspectes rellevants en relació amb l’objectiu de l'entrevista P.ex. Àmbit penitenciari: risc de reincidència 2. L'entrevista Com fer una entrevista Clima de confiança Confidencialitat (dependrà del context) Manifestar interès en el que s'està tractant Facilitar la col·laboració Aconseguir empatia Ser cortès, pacient, i acceptar punts de vista de la persona entrevistada Afavorir que expresse els seus pensaments, sentiments i creences de forma lliure i espontània Adaptar llenguatge al nivell cultural 2. L'entrevista Com fer una entrevista Evitar terminologia tècnica Evitar preguntes que fereixen directament Humor respectuós No hiperactuar emocionalment Atendre al contingut de la informació i a la forma en que es transmet la informació Registrar/prendre notes de manera informal, sense interrompre  2. L'entrevista Com ajudar a que l’altra persona s’expresse: l'actitud d'escolta ASPECTES VERBALS ASPECTES PARAVERBALS ASPECTES ACTITUDINALS No donar consells davant les Mirar directament al que parla Prestar atenció interiorment situacions presentades Afirmar amb e l cap (no per mostrar (deixant al marge “sorolls” No discrepar ni oposar-se als acord: donar a entendre que s’està informatius aliens a la plantejaments que realitza: no percebent el que l’altre diu). manifestació de la persona). discutir. Fer-se ressò dels sentiments del altre No tindre por als silencis. Fer preguntes que possibiliten (mitjançant el somriure, un gest…). l'aprofundiment. No fer judicis de valor. Romandre a la distància adequada. No interrompre quan es dóna Postura que manifeste interès i atenció. Tractar d'arribar més allà de una manifestació fluida. Romandre tranquil, sense donar l’expressió verbal i paraverbal (to, No culpabilitzar a qui s’expressa mostres d'impaciència o de tindre pressa. volum, ritme...). No ridiculitzar ni gastar bromes No donar mostres de cansament. sobre els continguts o les formes d'expressió 2. L'entrevista Valoració: És l’instrument més empleat junt als tests/qüestionaris Front als tests, les entrevistes són més útils amb: Persones amb dificultats de concentració, o amb problemes per entendre llenguatge escrit Es poden avaluar símptomes de difícil valoració amb escales autotipificades, com símptomes psicomotors, consciència de malaltia, o idees delirants. Manquen de barems estandarditzats. Les estructurades poden ser massa rígides. Fonts de error de l’entrevistador: detectar símptomes no existents, no percebre símptomes existents, o induir respostes. Ex: en els 6 últims mesos has tingut com has adormit durant els dificultat per dormir-te o el somni ha últims 6 mesos? sigut poc reparador? 3. Escales de tipificació o d'estimació Dos tipus: 1. Les checklists o llistes de comprovació: - Llista de paraules o frases que descriuen algunes característiques personals de la persona que ha de ser avaluada. - El qualificador indica amb una marca els ítems que són pertinents o descriptius de la persona a entrevistar. - Avantatge: pot aplicar-se en diferents ocasions per comprovar el canvi d'una persona. Child behaviour checklist (CBCL) de Achenbach Llistat de psicopatia revisat, PCL-r (Hare PsychopathyChecklist- Revised) de Hare  Llistat de psicopatia revisat, PCL-r (Hare Psychopathy Checklist-Revised) de Hare 2: L’ítem és aplicable a l'individu; un bon aparellament en els aspectes més essencials; la seua conducta és generalment consistent amb el sentit i intenció del ítem. 1: L’ítem és aplicable en cert sentit, però no el grau requerit per a una puntuació de 2; es pot aparellar a certs punts, però amb massa excepcions o dubtes per garantir una puntuació de 2; existeix incertesa respecte a si pot o no aplicar-se el ítem; existeixen conflictes a la informació que no poden ser resolts a favor d’una puntuació de 2 o 0. 0: L’ítem no és aplicable a l’individu; l’individu no exhibeix els trets de conducta en qüestió, o exhibeix característiques que són oposades, o inconsistents, a la intenció de l’ítem. 3. Escales de tipificació o de estimació 2. Les rating scales o escales de qualificació. - Són llistes de qualificatius que tendeixen a posseir un referent contrastable u observable (p.ex., es baralla), encara que de vegades no tenen un referent comportamental clar –no observable- (p.ex., és nerviós). - S’emplenen per una o més persones (qualificadors o avaluadors). És important el consens entre ells al qualificar a un mateix subjecte. - Poden tindre diferents formats de resposta: - Assenyalar si es dóna la resposta o no. - Interval en funció de la seua freqüència (mai, alguna vegada, freqüentment, sempre) - Durada o escala numèrica (de 0 a 10) - Format gràfic - Format d'elecció forçada: sí o no. 3. Escales de tipificació o d'estimació Valoració - Diferències entre el número de ítems que cada qualificador atribueix al subjecte. - Problemes en la comprensió diferencial dels ítems en diferents qualificadors. - Efecte halo en relació a possibles “unions lògiques” entre els diferents qualificatius. P. ex., Roba, per tant, és mentirós; és atractiu, per tant, serà bona persona. - Diferències en quant a capacitat de qualificació, interès, motivació i precisió descriptiva per part dels qualificadors à Programes d'entrenament en observació i registre de conducta per homogeneïtzar els biaixos dels qualificadors - Biaixos no conscients dels qualificadors (característiques pròpies) - Influència de la familiaritat o coneixement extra que posseeix el qualificador sobre la persona qualificada i que incideix en l’emplenament de les escales 3. Escales de tipificació o d'estimació Valoració - No sempre és millor ni més fiable la conducta que observem (manifesta públicament) que la conducta inferida que apel·la a constructes psicològics (p.ex., intencionalitat, meta) - Poden existir manifestacions alternatives i contradictòries de un mateix tret. P.ex: por als coets (escapar o quedar-se paralitzat) - Els coeficients de fiabilitat interjutges no solen ser molt alts. 4. Tests objectius “Objectiu” té diferents accepcions: - “Objectiu” vs. “subjectiu”. El primer no admet discussió sobre el que és i com es corregeix… Tots els avaluadors donarien la mateixa puntuació. - RB Cattell: en un test objectiu se li demana a la persona que realitce una tasca, i ella no és conscient ni descobreix l’objectiu que persegueix l’avaluació (propòsit ocult, per la qual cosa no pot ser falsejat) - Procediment molt estructurat en el que es deu realitzar una tasca en condicions controlades, amb o sense participació d'aparells, i on el subjecte no oriente la seua resposta a una determinada direcció perquè “sàpiga” quin és el objectiu que pretén l’avaluador 4. Tests objectius 4. Tests objectius Valoració Qualificació objectiva, tots els avaluadors donen la mateixa resposta Impliquen costos de material i personal Problemes de validesa Resistència al falsejament i biaixos de resposta 5. Tècniques projectives http://www.dailymotion.com/video/x20nr1c_percepcion-test-de-rorschach_school 5. Tècniques projectives Procediments que exigeixen participació de diferents processos psicològics i que tindrien en comú la idea de que el subjecte “projecta” les seus vivències, maneres de veure i de viure, en el material de prova. No existeix una estructura clara del material que s’ofereix al subjecte. La tasca implica que el participant trobe o done estructura significativa al material. Fantasia. Supòsits: - La manera de respondre al material escassament estructurat i sense clara significació reflectirà la manera de conferir significació al món circumdant i a sí mateix. - Les respostes deuen ser interpretades i analitzades de acord amb un model en el que les respostes no posseeixen valor en sí mateixes, sinó en funció d'una clau interpretativa de l’avaluador, la seua experiència clínica i les significacions del model teòric que el sustenta 5. Tècniques projectives Taques de tinta de Roschach: Test d'Apercepció Temàtica Completar frases Què podria ser? A què et recorda “Quan em sento molt enfadat...”“Les això? (Murray, 1943) discussions entre el meu parella i jo...” Dibuix: fer un dibuix casa, arbre i persona 5. Tècniques projectives Valoració - Alternativa a les proves psicomètriques - Possibilitat per començar a avaluar: gran experiència de l’avaluador. Entrenament - Molt arriscat fer diagnòstic clínic basant-se en aquestes tècniques - Fiabilitat i validesa no resoltes 6. Inventaris biogràfics i documents personals Tipus de dades § DEMOGRÀFIQUES - Registres de conducta passada, documents ü Edat, gènere, estat civil, personals: econòmic - Cartes, diaris, notes, agendes § EXPERIENCIALS: història educativa, - Qüestionaris autobiogràfics laboral, de parella ü Número de centres escolars - Bon poder predictiu. que ha anat ü Anys en acabar carrera ü Llocs de treball ü Edat matrimoni, etc. § COMPORTAMENTALS: ü Oci, llibres lectura, consum alcohol 6. Inventaris biogràfics i documents personals Valoració Accessibles per al participant avaluat Falta model teòric Pot no ser representatiu de la vida Falta objectivitat Problemes d'engany i autoengany Deformació de records Molta inversió de temps 6. Inventaris biogràfics i documents personals Àmbit judicial: Estudis d’arxiu, informes, documents, expedients, etc. 7. Inventaris i qüestionaris (autoinformes) Són els més freqüentment utilitzats (senzillesa d’aplicació i economia d’esforç) Qüestionaris: inclouen frases interrogatives Inventaris: inclouen frases enunciatives La qualificació tendeix a ser simple i objectiva, a base d’una plantilla de correcció en la que es troben assenyalades les “opcions coherents” amb les que es pretén mesurar S’assumeix certa similaritat entre la conducta i la verbalització que emeten els subjectes de les seues conductes o vivències com a respostes a les preguntes del qüestionari 7. Inventaris i qüestionaris (autoinformes) Paper i llapis Avaluen més de un atribut/constructe psicològic Anàlisi introspectiu i verbal: capacitat d'introspecció Respostes: elecció múltiple, escales Likert (molt, res, poc), simple/dicotòmica Assumeix que els participants ens diran què pensen, què fan… Però no sempre és així à Biaixos de resposta: la resposta s’interpreta no en funció del contingut de l’ítem, però sí en funció d'altres aspectes. Tres tipus: aquiescència, tendència de resposta, desitjabilitat social 7. Inventaris i qüestionaris (autoinformes) Biaixos de resposta: - Aquiescència: tendència a respondre sí/veritable/de acord amb l’ítem independentment del contingut. Atributs de personalitat: submissió, conformisme, assentiment… Front a negativisme o no acceptació de les normes. 7. Inventaris i qüestionaris (autoinformes) Biaixos de resposta: - Tendència a respostes extremes: totalment de acord/totalment a desacord - Tendència a respostes centrals: neutre Els elements no tenen significat per a la persona La persona és rígida (persones perfeccionistes) 0 1 2 3 4 res Un poc Bastant Molt Moltíssim 1 2 3 4 5 6 7 Completament Bastant en Un poc en Neutre Un poc Bastant Completament en desacord desacord desacord d¡acord d’acord d'acord QÜESTIONARI D'AUTOESTIMA (Rosenberg, 1965) Escalas en sentido positivo y negativo 1. Siento que soy una persona digna de estima, al 1 2 3 4 menos en igual medida que los demás 2. Creo tener varias cualidades buenas 1 2 3 4 3. Me inclino a pensar que, en conjunto, soy un 1 2 3 4 fracaso. 4. Puedo hacer las cosas tan bien como la mayoría 1 2 3 4 de las otras personas. 5. Creo que no tengo muchos motivos para 1 2 3 4 enorgullecerme. 6. Asumo una actitud positiva hacia mí mismo. 1 2 3 4 7. En general, estoy satisfecho conmigo mismo. 1 2 3 4 8. Desearía sentir más aprecio por mí mismo. 1 2 3 4 9. A veces me siento realmente inútil. 1 2 3 4 10. A veces pienso que no sirvo para nada. 1 2 3 4 7. Inventaris i qüestionaris (autoinformes) Biaixos de resposta: - Desitjabilitat social: tendència a respondre de la manera més acceptable socialment i no sincerament al 100%. Habitualment involuntària, sense intenció de enganyar. Pot reflectir característiques de personalitat com el conformisme. També pot indicar ajustament/integració social (en situacions”normals”) S’activa amb: - Items contingut semàntic molt clar, i molt compromesos amb la normativa social. (Ex. Hi ha agafat alguna vegada alguna cosa (encara que no fora més que un agulla o un botó) que pertanyera a una altra persona?) - Situacions amb motivació per mentir (ex. amenaça, entrevista treball) - Determinats temes: consum alcohol, substàncies, problemes parella https://www.dailymotion.com/video/xh6036#user_search=1 7. Inventaris i qüestionaris (autoinformes) Altres dificultats amb els qüestionaris: - Falsejament: respondre intentant donar una imatge: - No col·laboració: no interès en col·laborar, no atenció, respostes al atzar… 7. Inventaris i qüestionaris (autoinformes) Com fer front als biaixos de resposta? - Instruccions que faciliten sinceritat: “contesta d'acord amb la teu forma de ser” - Redacció ítems: neutres (p.ex. ets mandrós? (perezoso) Vs A sovint deixes per a demà les coses que pugues fer hui? - Coherència de resposta: repetir ítems en qüestionaris molt llargs - Escales de sinceritat - Complementar els resultats amb altres formes d’avaluació  MC2 (10). MARLOWE-CROWNE ESCALA DE DESITJABILITAT SOCIAL Nunca dudo en dejar lo que estoy haciendo para ayudar a alguien con V F problemas Nunca me ha caído nadie realmente mal V F En algunas ocasiones me he sentido bastante celoso de la buena fortuna de los V F demás Nunca he dejado que alguien fuera castigado por cosas que había hecho yo V F A veces estoy descontento cuando no puedo hacer las cosas a mi manera V F Ha habido veces en que he tenido sentimientos de rebeldía contra personas V F con autoridad aún sabiendo que ellos tenían la razón Siempre soy cortés, aun con gente desagradable V F Cuando no sé algo no me importa admitirlo V F Alguna vez me «he hecho el loco» para quitarme a alguien de encima V F A veces me irrita la gente que me pide favores V F 7. Inventaris i qüestionaris (autoinformes) Valoració - Són indicadors de respostes verbals, no podem considerar-los reflexos de la conducta motora…. Es fa sempre tot allò que es diu? - Validar resultats amb criteris externs, com les respostes en altres tasques i entrevistes. - No diagnòstics clínics (entrevista necessària) 8. Registres psicofisiològics Substrats biològics de tot el que hem estat mesurant, per exemple, de la personalitat: Activitat electrodèrmica (EDA/GSR) Activitat cardiovascular (ECG) Registres encefalogràfics (EEG) Pressió sanguínia Immunologia i biologia molecular 8. Registres psicofisiològics Dos tendències: Reduccionisme biològic: tota acció s’ha de poder explicar per les seues bases biològiques corresponents Depenent dels processos a explicar, les bases biològiques: Aporten informació Expliquen No són molt rellevants 8. Registres psicofisiològics Valoració Tindre en compte les bases biològiques Artificiositat de les situacions d'avaluació flavor.monell.com Cost elevat Problemes de fiabilitat (cura especial dels artefactes) i validesa. (1) Observació directa i registre de conducta (2) L'entrevista No hi ha un únic (3) Escales de qualificació o estimació procediment vàlid: (4) Tests objectius AVALUACIÓ (5) Tècniques projectives MULTIMÈTODE (6) Inventaris, qüestionaris, autoinformes (7) Estudi d'inventaris autobiogràfics i documents personals (8) Registres psicofisiològics