Tema 2 (Marga) PDF

Oposicions A2. Tema 4 Tema 2. Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic. Els òrgans de les administracions públiques. Els òrgans administratius de les administracions públiques. Abstenció i recusació. La potestat sancionadora. Títol preliminar Disposicions generals, principis...

Oposicions A2. Tema 4 Tema 2. Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic. Els òrgans de les administracions públiques. Els òrgans administratius de les administracions públiques. Abstenció i recusació. La potestat sancionadora. Títol preliminar Disposicions generals, principis d’actuació i funcionament del sector públic Capítol I Disposicions generals Article 1. Objecte Aquesta Llei estableix i regula les bases del règim jurídic de les administracions públiques, els principis del sistema de responsabilitat de les administracions públiques i de la potestat sancionadora, així com l’organització i el funcionament de l’Administració General de l’Estat i del seu sector públic institucional per a l’exercici de les seves activitats. Article 2. Àmbit subjectiu 1. Aquesta Llei s’aplica al sector públic, que comprèn: a) L’Administració General de l’Estat. b) Les administracions de les comunitats autònomes. c) Les entitats que integren l’Administració local. d) El sector públic institucional. 2. El sector públic institucional està integrat per: a) Qualssevol organismes públics i entitats de dret públic vinculats o dependents de les administracions públiques. b) Les entitats de dret privat vinculades o dependents de les administracions públiques, que queden subjectes al que disposen les normes d’aquesta Llei que específicament es refereixin a aquelles, en particular als principis que preveu l’article 3, i en tot cas, quan exerceixin potestats administratives. c) Les universitats públiques, que es regeixen per la seva normativa específica i, supletòriament, per les previsions d’aquesta Llei. 3. Tenen la consideració d’administracions públiques l’Administració General de l’Estat, les administracions de les comunitats autònomes, les entitats que integren l’Administració local, així com els organismes públics i les entitats de dret públic que preveu la lletra a) de l’apartat 2. Article 3. Principis generals 1. Les administracions públiques serveixen amb objectivitat els interessos generals i actuen d’acord amb els principis d’eficàcia, jerarquia, descentralització, desconcentració i coordinació, amb submissió plena a la Constitució, a la llei i al dret. Han de respectar en la seva actuació i relacions els principis següents: 1 Oposicions A2. Tema 4 a) Servei efectiu als ciutadans. b) Simplicitat, claredat i proximitat als ciutadans. c) Participació, objectivitat i transparència de l’actuació administrativa. d) Racionalització i agilitat dels procediments administratius i de les activitats materials de gestió. e) Bona fe, confiança legítima i lleialtat institucional. f) Responsabilitat per la gestió pública. g) Planificació i direcció per objectius i control de la gestió i avaluació dels resultats de les polítiques públiques. h) Eficàcia en el compliment dels objectius fixats. i) Economia, suficiència i adequació estricta dels mitjans als fins institucionals. j) Eficiència en l’assignació i la utilització dels recursos públics. k) Cooperació, col·laboració i coordinació entre les administracions públiques. 2. Les administracions públiques s’han de relacionar entre si i amb els seus òrgans, organismes públics i entitats vinculats o dependents a través de mitjans electrònics que assegurin la interoperabilitat i seguretat dels sistemes i solucions adoptades per cadascuna d’elles, han de garantir la protecció de les dades de caràcter personal i han de facilitar preferentment la prestació conjunta de serveis als interessats. 3. Sota la direcció del Govern de la nació, dels òrgans de govern de les comunitats autònomes i dels corresponents de les entitats locals, l’actuació de l’Administració Pública respectiva es porta a terme per assolir els objectius que estableixen les lleis i la resta de l’ordenament jurídic. 4. Cadascuna de les administracions públiques de l’article 2 actua per al compliment de les seves finalitats amb personalitat jurídica única. Article 4. Principis d’intervenció de les administracions públiques per a la realització d’una activitat 1. Les administracions públiques que, en l’exercici de les seves competències respectives, estableixin mesures que limitin l’exercici de drets individuals o col·lectius o exigeixin el compliment de requisits per a la realització d’una activitat, han d’aplicar el principi de proporcionalitat i elegir la mesura menys restrictiva, motivar la seva necessitat per a la protecció de l’interès públic, així com justificar la seva adequació per aconseguir les finalitats que es persegueixen, sense que en cap cas es produeixin diferències de tracte discriminatòries. Així mateix, han d’avaluar periòdicament els efectes i resultats obtinguts. 2. Les administracions públiques han de vetllar pel compliment dels requisits que preveu la legislació que sigui aplicable, per a la qual cosa poden, en l’àmbit de les seves competències respectives i amb els límits que estableix la legislació de protecció de dades de caràcter personal, comprovar, verificar, investigar i inspeccionar els fets, actes, elements, activitats, estimacions i altres circumstàncies que siguin necessàries. 2 Oposicions A2. Tema 4 Capítol II Dels òrgans de les administracions públiques Secció primera Dels òrgans administratius Article 5. Òrgans administratius 1. Tenen la consideració d’òrgans administratius les unitats administratives a les quals s’atribueixin funcions que tinguin efectes jurídics davant tercers, o l’actuació de les quals tingui caràcter preceptiu. 2. Correspon a cada Administració Pública delimitar, en el seu àmbit competencial respectiu, les unitats administratives que configuren els òrgans administratius propis de les especialitats derivades de la seva organització. 3. La creació de qualsevol òrgan administratiu exigeix, almenys, que es compleixin els requisits següents: a) Determinar la seva forma d’integració en l’Administració Pública de què es tracti i la seva dependència jeràrquica. b) Delimitar les seves funcions i competències. c) Dotar dels crèdits necessaris per posar-lo en marxa i en funcionament. 4. No es poden crear nous òrgans que suposin la duplicació d’altres de ja existents si alhora no se suprimeix o restringeix degudament la competència d’aquests. Amb aquest objecte, només es pot crear un nou òrgan després d’haver comprovat que no n’hi hagi un altre a la mateixa Administració Pública que exerceixi la mateixa funció sobre el mateix territori i població. Article 6. Instruccions i ordres de servei 1. Els òrgans administratius poden dirigir les activitats dels seus òrgans jeràrquicament dependents mitjançant instruccions i ordres de servei. Quan una disposició específica ho estableixi així, o quan es consideri convenient per raó dels destinataris o dels efectes que es puguin produir, les instruccions i ordres de servei s’han de publicar al butlletí oficial que correspongui, sense perjudici de la seva difusió d’acord amb el que preveu la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. 2. L’incompliment de les instruccions o ordres de servei no afecta per si mateix la validesa dels actes dictats pels òrgans administratius, sense perjudici de la responsabilitat disciplinària en què es pugui incórrer. Article 7. Òrgans consultius L’Administració consultiva es pot articular mitjançant òrgans específics dotats d’autonomia orgànica i funcional respecte a l’Administració activa, o a través dels serveis d’aquesta última que presten assistència jurídica. En aquest cas, els serveis esmentats no poden estar subjectes a dependència jeràrquica, ja sigui orgànica o funcional, ni rebre instruccions, directrius o qualsevol classe d’indicació dels òrgans que hagin elaborat les disposicions o produït els actes objecte de consulta, i per complir aquestes garanties han d’actuar de manera col·legiada. 3 Oposicions A2. Tema 4 Secció segona Competència Article 8. Competència 1. La competència és irrenunciable i l’han d’exercir els òrgans administratius que la tinguin atribuïda com a pròpia, excepte en els casos de delegació o avocació, quan s’efectuïn en els termes que preveu aquesta Llei o d’altres. La delegació de competències, els encàrrecs de gestió, la delegació de signatura i la suplència no suposen l’alteració de la titularitat de la competència, tot i que sí la dels elements determinants del seu exercici que es preveuen en cada cas. 2. La titularitat i l’exercici de les competències atribuïdes als òrgans administratius es poden desconcentrar en d’altres jeràrquicament dependents d’aquells en els termes i amb els requisits que prevegin les mateixes normes d’atribució de competències. 3. Si alguna disposició atribueix la competència a una Administració, sense especificar l’òrgan que l’ha d’exercir, s’entén que la facultat d’instruir i resoldre els expedients correspon als òrgans inferiors competents per raó de la matèria i del territori. Si hi ha més d’un òrgan inferior competent per raó de matèria i territori, la facultat per instruir i resoldre els expedients correspon al superior jeràrquic comú d’aquests. Article 9. Delegació de competències 1. Els òrgans de les diferents administracions públiques poden delegar l’exercici de les competències que tinguin atribuïdes en altres òrgans de la mateixa Administració, encara que no siguin jeràrquicament dependents, o en els organismes públics o entitats de dret públic vinculats o dependents d’aquelles. En l’àmbit de l’Administració General de l’Estat, la delegació de competències ha de ser aprovada prèviament per l’òrgan ministerial de qui depengui l’òrgan delegant, i en el cas dels organismes públics o entitats vinculats o dependents, per l’òrgan màxim de direcció, d’acord amb les seves normes de creació. Quan es tracti d’òrgans no relacionats jeràrquicament, cal l’aprovació prèvia del superior comú si tots dos pertanyen al mateix ministeri, o de l’òrgan superior de qui depengui l’òrgan delegat, si el delegant i el delegat pertanyen a ministeris diferents. Així mateix, els òrgans de l’Administració General de l’Estat poden delegar l’exercici de les seves competències pròpies en els seus organismes públics i entitats vinculats o dependents, quan sigui convenient per assolir les finalitats que tinguin assignades i millorar l’eficàcia de la seva gestió. La delegació ha de ser aprovada prèviament pels òrgans dels quals depenguin l’òrgan delegant i l’òrgan delegat, o acceptada per aquest últim quan sigui l’òrgan màxim de direcció de l’organisme públic o entitat vinculat o dependent. 2. En cap cas poden ser objecte de delegació les competències relatives a: a) Els afers que es refereixin a relacions amb el cap de l’Estat, la Presidència del Govern de la nació, les Corts Generals, les presidències dels consells de govern de les comunitats autònomes i les assemblees legislatives de les comunitats autònomes. b) L’adopció de disposicions de caràcter general. c) La resolució de recursos en els òrgans administratius que hagin dictat els actes objecte de recurs. 4 Oposicions A2. Tema 4 d) Les matèries en què es determini així per norma amb rang de Llei. 3. Les delegacions de competències i la seva revocació s’han de publicar al Butlletí Oficial de l’Estat, al de la comunitat autònoma o al de la província, segons l’Administració a què pertanyi l’òrgan delegant, i l’àmbit territorial de competència d’aquest. 4. Les resolucions administratives que s’adoptin per delegació han d’indicar expressament aquesta circumstància i es consideren dictades per l’òrgan delegant. 5. Excepte en cas d’autorització expressa d’una llei, no es poden delegar les competències que s’exerceixin per delegació. No constitueix impediment perquè es pugui delegar la competència per resoldre un procediment la circumstància que la norma reguladora d’aquest prevegi, com a tràmit preceptiu, l’emissió d’un dictamen o informe; no obstant això, no es pot delegar la competència per resoldre un procediment una vegada que en el procediment corresponent s’hagi emès un dictamen o informe preceptiu sobre aquest. 6. La delegació és revocable en qualsevol moment per l’òrgan que l’hagi conferit. 7. L’acord de delegació de les competències atribuïdes a òrgans col·legiats, per a l’exercici de les quals es requereixi un quòrum o una majoria especial, s’ha d’adoptar observant, en tot cas, el quòrum o la majoria esmentats. Article 10. Avocació 1. Els òrgans superiors poden avocar per a si mateixos el coneixement d’un o diversos afers la resolució dels quals correspongui ordinàriament o per delegació als seus òrgans administratius dependents, quan circumstàncies d’índole tècnica, econòmica, social, jurídica o territorial ho facin convenient. En els supòsits de delegació de competències en òrgans no dependents jeràrquicament, el coneixement d’un afer pot ser avocat únicament per l’òrgan delegant. 2. En tot cas, l’avocació s’ha d’efectuar mitjançant un acord motivat que s’ha de notificar als interessats en el procediment, si n’hi ha, amb anterioritat o simultàniament a la resolució final que es dicti. Contra l’acord d’avocació no es pot interposar cap recurs, tot i que es pot impugnar en el que, si s’escau, s’interposi contra la resolució del procediment. Article 11. Encàrrecs de gestió 1. La realització d’activitats de caràcter material o tècnic de la competència dels òrgans administratius o de les entitats de dret públic es pot encarregar a altres òrgans o entitats de dret públic de la mateixa Administració o d’una altra, sempre que entre les seves competències estiguin aquestes activitats, per raons d’eficàcia o quan no es posseeixin els mitjans tècnics idonis per exercir-les. Els encàrrecs de gestió no poden tenir per objecte prestacions pròpies dels contractes regulats a la legislació de contractes del sector públic. En aquest cas, la seva naturalesa i règim jurídic s’ha d’ajustar al que preveu aquesta. 2. L’encàrrec de gestió no suposa la cessió de la titularitat de la competència ni dels elements substantius del seu exercici, i és responsabilitat de l’òrgan o entitat que l’encarrega dictar tots els actes o resolucions de caràcter jurídic que donin suport o en els quals s’integri l’activitat material concreta objecte d’encàrrec. 5 Oposicions A2. Tema 4 En tot cas, l’entitat o òrgan encomanat té la condició d’encarregat del tractament de les dades de caràcter personal a les quals pugui tenir accés en execució de l’encàrrec de gestió, i li és aplicable el que disposa la normativa de protecció de dades de caràcter personal. 3. La formalització dels encàrrecs de gestió s’ha d’ajustar a les regles següents: a) Quan l’encàrrec de gestió s’efectuï entre òrgans administratius o entitats de dret públic pertanyents a la mateixa Administració, s’ha de formalitzar en els termes que estableixi la seva normativa pròpia i, si no n’hi ha, per acord exprés dels òrgans o entitats de dret públic intervinents. En tot cas, l’instrument de formalització de l’encàrrec de gestió i la seva resolució s’ha de publicar, per assolir eficàcia, al Butlletí Oficial de l’Estat, al butlletí oficial de la comunitat autònoma o al de la província, segons l’Administració a què pertanyi l’òrgan que efectua l’encàrrec. Cada Administració pot regular els requisits necessaris per a la validesa d’aquests acords que han d’incloure, almenys, una menció expressa de l’activitat o activitats que afectin, el termini de vigència i la naturalesa i l’abast de la gestió encomanada. b) Quan l’encàrrec de gestió s’efectuï entre òrgans i entitats de dret públic d’administracions diferents, s’ha de formalitzar mitjançant la signatura del conveni corresponent entre elles, que s’ha de publicar al Butlletí Oficial de l’Estat, al butlletí oficial de la comunitat autònoma o al de la província, segons l’Administració a què pertanyi l’òrgan que efectua l’encàrrec, excepte en el cas de la gestió ordinària dels serveis de les comunitats autònomes per part de les diputacions provincials o, si s’escau, cabildos o consells insulars, que es regeix per la legislació de règim local. Article 12. Delegació de signatura 1. Els titulars dels òrgans administratius poden, en matèries de la seva competència, que tinguin, bé per atribució, bé per delegació de competències, delegar la signatura de les seves resolucions i actes administratius en els titulars dels òrgans o unitats administratives que depenguin d’ells, dins dels límits assenyalats a l’article 9. 2. La delegació de signatura no altera la competència de l’òrgan delegant, i perquè sigui vàlida no cal publicar-la. 3. En les resolucions i els actes que se signin per delegació s’ha de fer constar aquesta circumstància i l’autoritat de procedència. Article 13. Suplència 1. Tal com disposi cada Administració Pública, els titulars dels òrgans administratius poden ser suplerts temporalment en els supòsits de vacant, absència o malaltia, així com en els casos en què s’hagi declarat la seva abstenció o recusació. Si no es designa cap suplent, la competència de l’òrgan administratiu l’ha d’exercir qui designi l’òrgan administratiu immediat superior de qui depengui. 2. La suplència no implica l’alteració de la competència, i perquè sigui vàlida no cal publicar-la. 3. En l’àmbit de l’Administració General de l’Estat, la designació de suplent es pot efectuar: a) En els reials decrets d’estructura orgànica bàsica dels departaments ministerials o en els estatuts dels seus organismes públics i entitats vinculats o dependents, segons correspongui. b) Per part de l’òrgan competent per al nomenament del titular, ja sigui en el mateix acte de nomenament o en un altre de posterior quan es produeixi el supòsit que doni lloc a la suplència. 6 Oposicions A2. Tema 4 4. En les resolucions i els actes que es dictin mitjançant suplència, s’ha de fer constar aquesta circumstància i s’ha d’especificar el titular de l’òrgan en la suplència del qual s’adopten i qui està exercint efectivament aquesta suplència. Article 14. Decisions sobre competència 1. L’òrgan administratiu que es consideri incompetent per resoldre un afer ha de remetre directament les actuacions a l’òrgan que consideri competent, i ha de notificar aquesta circumstància als interessats. 2. Els interessats que siguin part en el procediment es poden dirigir a l’òrgan que estigui coneixent d’un afer perquè declini la seva competència i remeti les actuacions a l’òrgan competent. Així mateix, es poden dirigir a l’òrgan que considerin competent perquè requereixi la inhibició al que conegui de l’afer. 3. Els conflictes d’atribucions només es poden suscitar entre òrgans d’una mateixa administració no relacionats jeràrquicament, i respecte a afers sobre els quals no hagi finalitzat el procediment administratiu. Secció tercera Òrgans col·legiats de les diferents administracions públiques Subsecció 1a Funcionament Article 15. Règim 1. El règim jurídic dels òrgans col·legiats s’ha d’ajustar a les normes que conté aquesta secció, sense perjudici de les peculiaritats organitzatives de les administracions públiques en què s’integren. 2. Els òrgans col·legiats de les diferents administracions públiques en què participin organitzacions representatives d’interessos socials, així com els compostos per representacions de diferents administracions públiques, tinguin o no participació d’organitzacions representatives d’interessos socials, poden establir o completar les seves pròpies normes de funcionament. Els òrgans col·legiats a què es refereix aquest apartat han de quedar integrats en l’Administració Pública que correspongui, encara que sense participar en l’estructura jeràrquica d’aquesta, llevat que ho estableixin així les seves normes de creació o que es desprengui de les seves funcions o de la mateixa naturalesa de l’òrgan col·legiat. 3. L’acord de creació i les normes de funcionament dels òrgans col·legiats que dictin resolucions que tinguin efectes jurídics enfront de tercers s’han de publicar al butlletí o diari oficial de l’Administració Pública en la qual s’integren. Addicionalment, les administracions els poden publicar en altres mitjans de difusió que en garanteixin el coneixement. Quan es tracti d’un òrgan col·legiat dels que s’enumeren a l’apartat 2 d’aquest article, la publicitat esmentada l’ha d’efectuar l’Administració a qui correspongui la Presidència. Article 16. Secretari 7 Oposicions A2. Tema 4 1. Els òrgans col·legiats han de tenir un secretari, que pot ser un membre del mateix òrgan o una persona al servei de l’Administració Pública corresponent. 2. Correspon al secretari vetllar per la legalitat formal i material de les actuacions de l’òrgan col·legiat, certificar les actuacions d’aquest i garantir que es respectin els procediments i les regles de constitució i adopció d’acords. 3. En cas que el secretari no membre sigui suplert per un membre de l’òrgan col·legiat, aquest conserva tots els seus drets com a tal. Article 17. Convocatòries i sessions 1. Tots els òrgans col·legiats es poden constituir, convocar, celebrar les seves sessions, adoptar acords i remetre actes tant de manera presencial com a distància, llevat que el seu reglament intern reculli expressament i excepcionalment el contrari. En les sessions que celebrin els òrgans col·legiats a distància, els seus membres poden estar en llocs diferents sempre que s’asseguri per mitjans electrònics, considerats també com a tals els telefònics i els audiovisuals, la identitat dels membres o les persones que els supleixin, el contingut de les seves manifestacions, el moment en què aquestes es produeixen, així com la interactivitat i intercomunicació entre ells en temps real i la disponibilitat dels mitjans durant la sessió. Entre d’altres, es consideren inclosos entre els mitjans electrònics vàlids el correu electrònic, les audioconferències i les videoconferències. 2. Perquè la constitució de l’òrgan sigui vàlida, als efectes de la celebració de sessions, deliberacions i presa d’acords, es requereix l’assistència, presencial o a distància, del president i el secretari o, si s’escau, dels qui els supleixin, i la de la meitat, almenys, dels seus membres. Quan es tracti dels òrgans col·legiats a què es refereix l’article 15.2, el president pot considerar constituït vàlidament l’òrgan, als efectes de la celebració de sessió, si hi assisteixen els representants de les administracions públiques i de les organitzacions representatives d’interessos socials membres de l’òrgan als qui s’hagi atribuït la condició de portaveus. Quan estiguin reunits, de manera presencial o a distància, el secretari i tots els membres de l’òrgan col·legiat, o si s’escau les persones que els supleixin, aquests es poden constituir vàlidament com a òrgan col·legiat per a la celebració de sessions, deliberacions i adopció d’acords sense necessitat de convocatòria prèvia quan ho decideixin així tots els seus membres. 3. Els òrgans col·legiats poden establir el règim propi de convocatòries, si aquest no està previst per les seves normes de funcionament. Aquest règim pot preveure una segona convocatòria i especificar per a aquesta el nombre de membres necessaris per constituir l’òrgan vàlidament. Llevat que no sigui possible, les convocatòries s’han de remetre als membres de l’òrgan col·legiat per mitjans electrònics, i s’hi ha de fer constar l’ordre del dia juntament amb la documentació necessària per a la seva deliberació quan sigui possible, les condicions en què es va a celebrar la sessió, el sistema de connexió i, si s’escau, els llocs en què estiguin disponibles els mitjans tècnics necessaris per assistir i participar a la reunió. 4. No pot ser objecte de deliberació o acord cap afer que no estigui inclòs en l’ordre del dia, llevat que hi assisteixin tots els membres de l’òrgan col·legiat i es declari la urgència de l’afer pel vot favorable de la majoria. 8 Oposicions A2. Tema 4 5. Els acords s’adopten per majoria de vots. Quan s’assisteixi a distància, els acords s’entenen adoptats al lloc on tingui la seu l’òrgan col·legiat i, si no n’hi ha, on estigui ubicada la presidència. 6. Quan els membres de l’òrgan votin en contra o s’abstinguin, queden exempts de la responsabilitat que, si s’escau, es pugui derivar dels acords. 7. Els qui acreditin la titularitat d’un interès legítim es poden dirigir al secretari d’un òrgan col·legiat perquè se’ls expedeixi una certificació dels seus acords. La certificació s’ha d’expedir per mitjans electrònics, llevat que l’interessat manifesti expressament el contrari i no tingui obligació de relacionar-se amb les administracions per aquesta via. Article 18. Actes 1. De cada sessió que celebri l’òrgan col·legiat n’ha d’estendre acta el secretari, que ha d’especificar necessàriament els assistents, l’ordre del dia de la reunió, les circumstàncies del lloc i temps en què s’ha celebrat, els punts principals de les deliberacions, així com el contingut dels acords adoptats. Les sessions que celebri l’òrgan col·legiat es poden gravar. El fitxer resultant de la gravació, juntament amb la certificació expedida pel secretari de l’autenticitat i la integritat d’aquest, i tots els documents en suport electrònic que s’utilitzin com a documents de la sessió, poden acompanyar l’acta de les sessions, sense necessitat de fer-hi constar els punts principals de les deliberacions. 2. L’acta de cada sessió es pot aprovar en la mateixa reunió o en la següent immediata. El secretari ha d’elaborar l’acta amb el vistiplau del president i l’ha de remetre per mitjans electrònics als membres de l’òrgan col·legiat, els quals poden manifestar pels mateixos mitjans la seva conformitat o objeccions al text, als efectes d’aprovar-la; en cas afirmatiu, es considera aprovada en la mateixa reunió. Quan s’hagi optat per la gravació de les sessions celebrades o per la utilització de documents en suport electrònic, s’han de conservar de manera que es garanteixi la integritat i l’autenticitat dels fitxers electrònics corresponents i l’accés a aquests per part dels membres de l’òrgan col·legiat. Subsecció 2a Dels òrgans col·legiats a l’Administració General de l’Estat Article 19. Règim dels òrgans col·legiats de l’Administració General de l’Estat i de les entitats de dret públic vinculades o dependents d’ella 1. Els òrgans col·legiats de l’Administració General de l’Estat i de les entitats de dret públic vinculades o dependents d’ella es regeixen per les normes que estableix aquest article, i per les previsions que sobre aquests estableix la Llei de procediment administratiu comú de les administracions públiques. 2. Correspon al president: a) Exercir la representació de l’òrgan. b) Acordar la convocatòria de les sessions ordinàries i extraordinàries i la fixació de l’ordre del dia, tenint en compte, si s’escau, les peticions dels altres membres, sempre que s’hagin formulat amb prou antelació. 9 Oposicions A2. Tema 4 c) Presidir les sessions, moderar el desenvolupament dels debats i suspendre’ls per causes justificades. d) Dirimir amb el seu vot els empats, als efectes d’adoptar acords, excepte si es tracta dels òrgans col·legiats a què es refereix l’article 15.2, en els quals el vot és diriment si ho estableixen així les seves pròpies normes. e) Assegurar el compliment de les lleis. f) Visar les actes i certificacions dels acords de l’òrgan. g) Exercir totes les altres funcions que siguin inherents a la seva condició de president de l’òrgan. En casos de vacant, absència, malaltia o una altra causa legal, s’ha de substituir el president pel vicepresident que correspongui i, si no n’hi ha, pel membre de l’òrgan col·legiat de més jerarquia, antiguitat i edat, per aquest ordre. Aquesta norma no és aplicable als òrgans col·legiats que preveu l’article 15.2, en els quals el règim de substitució del president ha d’estar regulat específicament en cada cas, o establert expressament per acord del ple de l’òrgan col·legiat. 3. Els membres de l’òrgan col·legiat han de: a) Rebre, amb una antelació mínima de dos dies, la convocatòria que contingui l’ordre del dia de les reunions. La informació sobre els temes que figurin a l’ordre del dia ha d’estar a disposició dels membres en el mateix termini. b) Participar en els debats de les sessions. c) Exercir el seu dret al vot i formular el seu vot particular, així com expressar el sentit del seu vot i els motius que el justifiquen. No es poden abstenir en les votacions els qui, per la seva qualitat d’autoritats o personal al servei de les administracions públiques, tinguin la condició de membres nats d’òrgans col·legiats, en virtut del càrrec que exerceixen. d) Formular precs i preguntes. e) Obtenir la informació necessària per complir les funcions assignades. f) Totes les altres funcions que siguin inherents a la seva condició. Els membres d’un òrgan col·legiat no es poden atribuir les funcions de representació reconegudes a aquest, llevat que el mateix òrgan els les hagi atorgat expressament per una norma o per un acord adoptat vàlidament, per a cada cas concret. En casos d’absència o de malaltia i, en general, quan concorri alguna causa justificada, els membres titulars de l’òrgan col·legiat han de ser substituïts pels seus suplents, si n’hi ha. Quan es tracti dels òrgans col·legiats a què es refereix l’article 15, les organitzacions representatives d’interessos socials poden substituir els seus membres titulars per d’altres, i ho han d’acreditar davant la secretaria de l’òrgan col·legiat, amb respecte a les reserves i limitacions que estableixin les seves normes d’organització. Els membres de l’òrgan col·legiat no poden exercir aquestes funcions quan concorri un conflicte d’interès. 4. La designació i el cessament, així com la substitució temporal del secretari en supòsits de vacant, absència o malaltia s’han de fer segons el que disposen les normes específiques de cada òrgan i, si no n’hi ha, per acord d’aquest. Correspon al secretari de l’òrgan col·legiat: a) Assistir a les reunions amb veu però sense vot, i amb veu i vot si la secretaria de l’òrgan l’exerceix un membre d’aquest. b) Efectuar la convocatòria de les sessions de l’òrgan per ordre del president, així com les citacions als membres d’aquest. 10 Oposicions A2. Tema 4 c) Rebre els actes de comunicació dels membres amb l’òrgan, ja siguin notificacions, peticions de dades, rectificacions o qualsevol altra classe d’escrits dels quals hagi de tenir coneixement. d) Preparar el despatx dels afers, i redactar i autoritzar les actes de les sessions. e) Expedir certificacions de les consultes, els dictàmens i els acords aprovats. f) Totes les altres funcions que siguin inherents a la seva condició de secretari. 5. En l’acta hi ha de figurar, a sol·licitud dels membres respectius de l’òrgan, el vot contrari a l’acord adoptat, la seva abstenció i els motius que la justifiquin o el sentit del seu vot favorable. Així mateix, qualsevol membre té dret a sol·licitar la transcripció íntegra de la seva intervenció o proposta, sempre que, en absència de gravació de la reunió annexa a l’acta, aporti immediatament, o en el termini que assenyali el president, el text que es correspongui fidelment amb la seva intervenció, i així s’ha de fer constar a l’acta, o se n’hi ha d’adjuntar una còpia. Els membres que discrepin de l’acord majoritari poden formular un vot particular per escrit en el termini de dos dies, que s’ha d’incorporar al text aprovat. Les actes s’han d’aprovar en la mateixa sessió o en la següent, i no obstant això el secretari pot emetre una certificació sobre els acords que s’hagin adoptat, sense perjudici de l’aprovació ulterior de l’acta. Es considera aprovada en la mateixa sessió l’acta que, amb posterioritat a la reunió, sigui distribuïda entre els membres i rebi la conformitat d’aquests per qualsevol mitjà del qual el secretari deixi expressió i constància. En les certificacions d’acords adoptats emeses abans de l’aprovació de l’acta s’hi ha de fer constar expressament aquesta circumstància. Article 20. Requisits per constituir òrgans col·legiats 1. Són òrgans col·legiats els que es creïn formalment i estiguin integrats per tres o més persones, als quals s’atribueixin funcions administratives de decisió, proposta, assessorament, seguiment o control, i que actuïn integrats en l’Administració General de l’Estat o en algun dels seus organismes públics. 2. La constitució d’un òrgan col·legiat en l’Administració General de l’Estat i en els seus organismes públics té com a supòsit indispensable la determinació, en la seva norma de creació o en el conveni amb altres administracions públiques pel qual es creï l’òrgan esmentat, de les qüestions següents: a) Les seves finalitats o objectius. b) La seva integració administrativa o dependència jeràrquica. c) La composició i els criteris per a la designació del president i de la resta de membres. d) Les funcions de decisió, proposta, informe, seguiment o control, així com qualsevol altra que se li atribueixi. e) La dotació dels crèdits necessaris, si s’escau, per al funcionament. 3. El règim jurídic dels òrgans col·legiats a què es refereix l’apartat 1 d’aquest article s’ha d’ajustar a les normes que conté l’article 19, sense perjudici de les peculiaritats organitzatives que contenen aquesta Llei o la seva norma o conveni de creació. 11 Oposicions A2. Tema 4 Article 21. Classificació i composició dels òrgans col·legiats 1. Els òrgans col·legiats de l’Administració General de l’Estat i dels seus organismes públics, per la seva composició, es classifiquen en: a) Òrgans col·legiats interministerials, si els seus membres procedeixen de ministeris diferents. b) Òrgans col·legiats ministerials, si els seus components procedeixen dels òrgans d’un sol ministeri. 2. En els òrgans col·legiats a què es refereix l’apartat anterior hi pot haver representants d’altres administracions públiques quan aquestes ho acceptin voluntàriament, quan un conveni ho estableixi així o quan una norma aplicable a les administracions afectades ho determini. 3. En la composició dels òrgans col·legiats hi poden participar, quan es determini així, organitzacions representatives d’interessos socials i altres membres que es designin per les especials condicions d’experiència o coneixements que hi concorrin, en atenció a la naturalesa de les funcions assignades a aquests òrgans. Article 22. Creació, modificació i supressió d’òrgans col·legiats 1. La creació d’òrgans col·legiats de l’Administració General de l’Estat i dels seus organismes públics només requereix una norma específica, amb publicació al Butlletí Oficial de l’Estat, en els casos en què se’ls atribueixi qualsevol de les competències següents: a) Competències decisòries. b) Competències de proposta o emissió d’informes preceptius que hagin de servir de base a decisions d’altres òrgans administratius. c) Competències de seguiment o control de les actuacions d’altres òrgans de l’Administració General de l’Estat. 2. En els supòsits que s’enuncien a l’apartat anterior, la norma de creació ha de revestir la forma de Reial decret en el cas dels òrgans col·legiats interministerials el president dels quals tingui rang superior al de director general; d’ordre ministerial conjunta per a la resta d’òrgans col·legiats interministerials; i d’ordre ministerial per als d’aquest caràcter. 3. En tots els supòsits no compresos a l’apartat 1 d’aquest article, els òrgans col·legiats tenen el caràcter de grups o comissions de treball i es poden crear per acord del Consell de Ministres o pels ministeris interessats. Els seus acords no poden tenir efectes directes davant tercers. 4. La modificació i supressió dels òrgans col·legiats i dels grups o comissions de treball de l’Administració General de l’Estat i dels organismes públics s’ha de portar a terme de la mateixa manera que se n’hagi disposat la creació, llevat que aquesta hagi fixat un termini previst per a l’extinció; en aquest cas, es produeix automàticament en la data assenyalada a l’efecte. Secció quarta Abstenció i recusació Article 23. Abstenció 1. Les autoritats i el personal al servei de les administracions en els qui es donin algunes de les circumstàncies assenyalades a l’apartat següent s’han d’abstenir d’intervenir en el procediment i ho han de comunicar al seu superior immediat, el qual ha de resoldre el que escaigui. 2. Són motius d’abstenció els següents: 12 Oposicions A2. Tema 4 a) Tenir interès personal en l’afer de què es tracti o en un altre la resolució del qual pugui influir la d’aquell; ser administrador de societat o entitat interessada, o tenir qüestió litigiosa pendent amb algun interessat. b) Tenir un vincle matrimonial o una situació de fet assimilable, i el parentesc de consanguinitat dins del quart grau o d’afinitat dins del segon, amb qualsevol dels interessats, amb els administradors d’entitats o les societats interessades i també amb els assessors, representants legals o mandataris que intervinguin en el procediment, així com compartir despatx professional o estar associat amb aquests per a l’assessorament, la representació o el mandat. c) Tenir amistat íntima o enemistat manifesta amb alguna de les persones esmentades a l’apartat anterior. d) Haver intervingut com a pèrit o com a testimoni en el procediment de què es tracti. e) Tenir relació de servei amb una persona natural o jurídica interessada directament en l’afer, o haver-li prestat en els dos últims anys serveis professionals de qualsevol tipus i en qualsevol circumstància o lloc. 3. Els òrgans jeràrquicament superiors a qui es trobi en alguna de les circumstàncies assenyalades al punt anterior li poden ordenar que s’abstingui de tota intervenció en l’expedient. 4. L’actuació d’autoritats i personal al servei de les administracions públiques en els quals concorrin motius d’abstenció no implica, necessàriament i en tot cas, la invalidesa dels actes en què hagin intervingut. 5. La no-abstenció en els casos en què concorri alguna d’aquestes circumstàncies dóna lloc a la responsabilitat que sigui procedent. Article 24. Recusació 1. En els casos que preveu l’article anterior, els interessats poden promoure la recusació en qualsevol moment de la tramitació del procediment. 2. La recusació s’ha de plantejar per escrit, en el qual s’ha d’expressar la causa o causes en què es fonamenta. 3. L’endemà, el recusat ha de manifestar al seu superior immediat si es dóna o no en ell la causa al·legada. En el primer cas, si el superior aprecia la concurrència de la causa de recusació, n’ha d’acordar la substitució tot seguit. 4. Si el recusat nega la causa de recusació, el superior ha de resoldre en el termini de tres dies, amb els informes i comprovacions previs que consideri oportuns. 5. Contra les resolucions adoptades en aquesta matèria no es pot interposar cap recurs, sense perjudici de la possibilitat d’al·legar la recusació en interposar el recurs que sigui procedent contra l’acte que posi fi al procediment. Capítol III Principis de la potestat sancionadora Article 25. Principi de legalitat 1. La potestat sancionadora de les administracions públiques s’ha d’exercir quan hagi estat reconeguda expressament per una norma amb rang de llei, amb aplicació del procediment previst per al seu exercici i d’acord amb el que estableixen aquesta Llei i la Llei de procediment administratiu comú de les administracions públiques i, quan es tracti d’entitats locals, de conformitat amb el que disposa el títol XI de la Llei 7/1985, de 2 d’abril. 2. L’exercici de la potestat sancionadora correspon als òrgans administratius que la tinguin atribuïda expressament, per disposició de rang legal o reglamentari. 13 Oposicions A2. Tema 4 3. Les disposicions d’aquest capítol són extensives a l’exercici per part de les administracions públiques de la seva potestat disciplinària respecte del personal al seu servei, sigui quina sigui la naturalesa jurídica de la relació d’ocupació. 4. Les disposicions d’aquest capítol no són aplicables a l’exercici per part de les administracions públiques de la potestat sancionadora respecte dels qui estiguin vinculats a aquelles per relacions regulades per la legislació de contractes del sector públic o per la legislació patrimonial de les administracions públiques. Article 26. Irretroactivitat 1. Són aplicables les disposicions sancionadores vigents en el moment de produir-se els fets que constitueixin una infracció administrativa. 2. Les disposicions sancionadores produeixen efecte retroactiu quan afavoreixin el presumpte infractor o l’infractor, tant pel que fa a la tipificació de la infracció com a la sanció i als seus terminis de prescripció, fins i tot respecte de les sancions pendents de compliment en entrar en vigor la nova disposició. Article 27. Principi de tipicitat 1. Només constitueixen infraccions administratives les vulneracions de l’ordenament jurídic previstes com a tals infraccions per una Llei, sense perjudici del que disposa per a l’Administració local el títol XI de la Llei 7/1985, de 2 d’abril. Les infraccions administratives es classifiquen per la Llei en lleus, greus i molt greus. 2. Únicament per la comissió d’infraccions administratives es poden imposar sancions que, en tot cas, estan delimitades per la Llei. 3. Les disposicions reglamentàries de desplegament poden introduir especificacions o graduacions al quadre de les infraccions o sancions establertes legalment que, sense constituir noves infraccions o sancions, ni alterar la naturalesa o els límits de les que la Llei preveu, contribueixin a identificar de manera més correcta les conductes o a determinar amb més precisió les sancions corresponents. 4. Les normes definidores d’infraccions i sancions no són susceptibles d’aplicació analògica. Article 28. Responsabilitat 1. Només es poden sancionar per fets constitutius d’infracció administrativa les persones físiques i jurídiques, així com, quan una llei els reconegui capacitat d’obrar, els grups d’afectats, les unions i entitats sense personalitat jurídica i els patrimonis independents o autònoms que siguin responsables d’aquells a títol de dol o culpa. 2. Les responsabilitats administratives que es derivin de la comissió d’una infracció són compatibles amb l’exigència a l’infractor de la reposició de la situació alterada per aquest al seu estat originari, així com amb la indemnització pels danys i perjudicis causats, que ha de ser determinada i exigida per l’òrgan al qual correspongui l’exercici de la potestat sancionadora. En cas de no satisfer-se la indemnització en el termini que es determini a l’efecte en funció de la seva quantia, s’ha de procedir tal com preveu l’article 101 de la Llei de procediment administratiu comú de les administracions públiques. 3. Quan el compliment d’una obligació establerta per una norma amb rang de llei correspongui a diverses persones conjuntament, responen de manera solidària de les infraccions que, si s’escau, es cometin i de les sancions que 14 Oposicions A2. Tema 4 s’imposin. No obstant això, quan la sanció sigui pecuniària i sigui possible, s’ha d’individualitzar en la resolució en funció del grau de participació de cada responsable. 4. Les lleis reguladores dels diferents règims sancionadors poden tipificar com a infracció l’incompliment de l’obligació de prevenir la comissió d’infraccions administratives per part dels qui estiguin subjectes a una relació de dependència o vinculació. Així mateix, poden preveure els supòsits en què determinades persones han de respondre del pagament de les sancions pecuniàries imposades als qui depenguin d’elles o hi estiguin vinculades. Article 29. Principi de proporcionalitat 1. Les sancions administratives, siguin o no de naturalesa pecuniària, en cap cas poden implicar, directament o subsidiàriament, privació de llibertat. 2. L’establiment de sancions pecuniàries ha de preveure que la comissió de les infraccions tipificades no sigui més beneficiosa per a l’infractor que el compliment de les normes infringides. 3. En la determinació normativa del règim sancionador, així com en la imposició de sancions per part de les administracions públiques, s’ha d’observar la deguda idoneïtat i necessitat de la sanció que s’ha d’imposar i la seva adequació a la gravetat del fet constitutiu de la infracció. La graduació de la sanció ha de considerar especialment els criteris següents: a) El grau de culpabilitat o l’existència d’intencionalitat. b) La continuïtat o persistència en la conducta infractora. c) La naturalesa dels perjudicis causats. d) La reincidència, per comissió en el terme d’un any de més d’una infracció de la mateixa naturalesa quan hagi estat declarat així per una resolució ferma en via administrativa. 4. Quan ho justifiqui l’adequació deguda entre la sanció que s’hagi d’aplicar amb la gravetat del fet constitutiu de la infracció i les circumstàncies concurrents, l’òrgan competent per resoldre pot imposar la sanció en el grau inferior. 5. Quan de la comissió d’una infracció derivi necessàriament la comissió d’una altra o altres, s’ha d’imposar únicament la sanció corresponent a la infracció més greu comesa. 6. És sancionable, com a infracció continuada, la realització d’una pluralitat d’accions o omissions que infringeixin el mateix precepte administratiu o preceptes administratius semblants, en execució d’un pla preconcebut o aprofitant una ocasió idèntica. Article 30. Prescripció 1. Les infraccions i sancions prescriuen segons el que disposen les lleis que les estableixin. Si aquestes no fixen terminis de prescripció, les infraccions molt greus prescriuen al cap de tres anys, les greus al cap de dos anys i les lleus al cap de sis mesos; les sancions imposades per faltes molt greus prescriuen al cap de tres anys, les imposades per faltes greus al cap de dos anys i les imposades per faltes lleus al cap d’un any. 2. El termini de prescripció de les infraccions es comença a comptar des del dia en què s’hagi comès la infracció. En el cas d’infraccions continuades o permanents, el termini comença a córrer des que va finalitzar la conducta infractora. 15 Oposicions A2. Tema 4 Interromp la prescripció la iniciació, amb coneixement de l’interessat, d’un procediment administratiu de naturalesa sancionadora, i el termini de prescripció es reinicia si l’expedient sancionador està paralitzat durant més d’un mes per causa no imputable al presumpte responsable. 3. El termini de prescripció de les sancions es comença a comptar des de l’endemà del dia en què sigui executable la resolució per la qual s’imposa la sanció o hagi transcorregut el termini per recórrer-la. Interromp la prescripció la iniciació, amb coneixement de l’interessat, del procediment d’execució, i el termini torna a transcórrer si aquell està paralitzat durant més d’un mes per causa no imputable a l’infractor. En el cas de desestimació presumpta del recurs d’alçada interposat contra la resolució per la qual s’imposa la sanció, el termini de prescripció de la sanció es comença a comptar des de l’endemà del dia en què finalitzi el termini previst legalment per a la resolució del recurs esmentat. Article 31. Concurrència de sancions 1. No es poden sancionar els fets que ho hagin estat penalment o administrativament, en els casos en què s’apreciï identitat del subjecte, fet i fonament. 2. Quan un òrgan de la Unió Europea hagi imposat una sanció pels mateixos fets, i sempre que no concorri la identitat de subjecte i fonament, l’òrgan competent per resoldre l’ha de tenir en compte als efectes de graduar la que, si s’escau, hagi d’imposar, i la pot minorar, sense perjudici de declarar la comissió de la infracció. 16