Tema 02 Organització xarxa bibliotèques.docx

- **1.** **INTRODUCCIÓ:** L\'any 1992, el Departament de Cultura de la Generalitat va començar a treballar en la definició dels paràmetres per elaborar el Mapa de la Lectura Pública de Catalunya amb la col·laboració del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Cataluny...

- **1.** **INTRODUCCIÓ:** L\'any 1992, el Departament de Cultura de la Generalitat va començar a treballar en la definició dels paràmetres per elaborar el Mapa de la Lectura Pública de Catalunya amb la col·laboració del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya i de la Universitat de Girona. Segons el MANIFEST DE LA UNESCO DE LA BIBLIOTECA PÚBLICA 2022 **el Mapa de la Lectura Pública** **defineix les necessitats de lectura pública i estableix el tipus de servei que correspon a cada municipi.** La última actualització del Mapa de la Lectura Pública de Catalunya al 2014 recull la realitat actual de serveis de biblioteca pública a Catalunya i **te com a marc de referència les recomanacions de les Normes i Directrius de la Federació Internacional d'Associacions de Bibliotecaris (IFLA)** El Mapa facilita paràmetres i estàndards per dimensionar els equipaments de les biblioteques per als municipis de **més de 5.000 habitants**. Aquests municipis són els que tenen **l\'obligatorietat de prestar aquest servei**, segons estableixen la Llei municipal i de règim local (Art. 67, b, DECRET LEGISLATIU 2/2003, de 28 d\'abril) i la Llei del sistema bibliotecari de Catalunya (Art. 34, LLEI 4/1993, de 18 de març). Igualment, contempla els municipis **de la franja entre 3.000 i 5.000 habitants**, a qui **correspon ser atesos per un servei de biblioteca filial.** Pel que fa a les xarxes municipals, Art. 33, de la Llei 4/1993 del sistema bibliotecari de Catalunya estableix que l**es ciutats de més de 30.000 habitants han de tenir una biblioteca central urbana que coordina i ofereix suport a la resta de biblioteques i serveis mòbils del municipi.** **1. ORGANITZACIÓ DE LA XARXA MUNICIPAL DE BIBLIOTEQUES DE [LA PROVINCIA DE BARCELONA.]** **Definició de xarxa:** La xarxa urbana o sistema bibliotecari urbà és primordialment un servei bibliotecari, independentment del nombre d'equipaments i punts de servei que el configurin. Només amb el treball en xarxa, la cooperació i l'optimització de recursos de tots els equipaments es podrà donar resposta a les necessitats i demandes dels usuaris. En una xarxa municipal no hi ha cabuda al treball aïllat d'una biblioteca. La xarxa urbana ha de tenir: una missió única compartida, un catàleg únic de serveis, un fons únic, una gestió integral de recursos humans i econòmics, una planificació conjunta d'activitats i difusió i una política de comunicació comuna. Els principis que regeixen la biblioteca pública municipal són: cooperació, complementarietat, eficiència, equilibri territorial, proximitat, accessibilitat, adequació i adaptació. **1.1 ORGANITZACIÓ DE LA XARXA DE BIBLIOTEQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA:** **La Xarxa de Biblioteques Municipals de la província de Barcelona està formada per més de 233 biblioteques i 12 bibliobusos**, que treballen conjuntament amb uns mateixos estàndards de qualitat de servei, tot garantint l\'equilibri territorial en l\'accés al servei de lectura pública. **La Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona assessora i dóna suport als ajuntaments en la creació i desenvolupament dels serveis bibliotecaris, i lidera la Xarxa de Biblioteques Municipals de la província de Barcelona** per tal de garantir l\'equilibri territorial i la qualitat de servei en matèria bibliotecària, així com l\'accés de tota la ciutadania a la informació, el coneixement i la cultura. **Tipologia de Biblioteques a la Província de Barcelona:** Els diferents tipus de biblioteca que trobem a la província de Barcelona es defineixen segons el Mapa de Lectura Pública 2014 tenint en compte el nombre d'habitants de cada municipi a qui presta servei la biblioteca. (Un cas excepcional són les biblioteques centrals comarcals ja que pot haver més d'una central comarcal a cada comarca) **La xarxa física de les biblioteques** la formen **la biblioteca Central Urbana i les biblioteques de proximitat:** Les biblioteques centrals urbanes coordinen les altres biblioteques i els serveis bibliotecaris mòbils del terme municipal, d\'acord amb el que estableix el Mapa de la Lectura Pública, i els donen assessorament i suport. Aquest tipus de biblioteca és nucli de la lectura pública del territori i referent del patrimoni documental bibliogràfic. És capçalera de la xarxa local de biblioteques públiques i el seu àmbit de funció s'estén a tot el municipi -inclosa la població flotant. Té dos nivells de funció: - Un de servei públic de cara al ciutadà. - Un de lideratge, ja que coordina i dóna suport a la resta de la xarxa de biblioteques. - **La Comissió de Lectura Pública**. Així mateix, Art. 38 de la llei 4/1993 del sistema bibliotecari de Catalunya regula l'existència de l\'òrgan de **la Comissió de Lectura Pública** i les seves funcions, donat que pot haver-hi una Comissió de Lectura Pública a qualsevol municipi que tingui una biblioteca central urbana. **1.1.2 Biblioteca local o de proximitat:** municipis de més de 5.000 habitants. Aquest equipament presta el servei de lectura pública en una àrea determinada, això els permet un grau d'implicació més elevat en la realitat immediata. També es coordina amb la biblioteca central urbana corresponent i pot donar suport a les biblioteques filials. (Art. 34 de la Llei 4/1993). **1.1.3 Biblioteca filial:** municipis de 3.000 a 5.000 habitants. Presten mateixes funcions que les biblioteques de proximitat o barri facilitant als seus usuaris els serveis bàsics de lectura pública amb el suport d'una biblioteca local, d'una biblioteca central urbana o d'una biblioteca central comarcal. (Art. 35 de la Llei 4/1993). **1.1.5 Serveis bibliotecaris mòbils (bibliobusos) i punts d\'accés:** Els bibliobusos complementen els serveis de les biblioteques centrals urbanes i són adequats a zones rurals o poc poblades. Els punts d\'accés faciliten l'accessibilitat dels serveis bibliotecaris en nuclis allunyats i de petites dimensions. (Art. 36 de la Llei 4/1993). **2. LES BIBLIOTEQUES A LA CIUTAT DE BARCELONA.** **ESTRUCTURA I FUNCIONS.** **Les biblioteques de la ciutat de Barcelona** formen part de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la demarcació de Barcelona adoptant un model de gestió i servei conjunt entre la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona. Totes dues administracions constitueixen el Consorci de Biblioteques de Barcelona, creat l'any 2001. El Consorci de Biblioteques de Barcelona gestiona les biblioteques de la ciutat i té cura de la prestació íntegra i efectiva dels serveis bibliotecaris de lectura pública seguint els paràmetres de qualitat i equitat, i garantint l'accés al conjunt de la ciutadania. **La Xarxa Municipal de Biblioteques de la ciutat de Barcelona cobreix les necessitats i serveis de la població**[^1^](#fn1){#fnref1.footnote-ref} **amb un total de 40 biblioteques al 2022. Cada districte disposa d'una biblioteca central o de districte i una o diverses biblioteques de proximitat. ( 10 de districte + 30 de proximitat ).** [[https://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/sites/default/files/organigrama\_1.pdf]](https://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/sites/default/files/organigrama_1.pdf) Els estàndards establerts per a les biblioteques de Barcelona ciutat s'adeqüen i complementen els de la Diputació de Barcelona segons població atesa i la superfície de l'equipament pel que fa a servei i manteniment de la col·lecció. El Pla Biblioteques 1998-2010 fa referència a un fet: El Mapa de Lectura Pública no desenvolupa les necessitats de la ciutat de Barcelona, donat que la xarxa física de biblioteques està constituïda per una biblioteca central urbana i les biblioteques de proximitat. Barcelona té pendent la construcció d'una biblioteca central urbana, que seria cap del sistema de lectura pública municipal i tindria funcions de coordinació i suport de les altres biblioteques, raó per la que trobem un model de biblioteca a mig camí entre la central i les de proximitat o barri: **[La biblioteca de districte],** que coordina les biblioteques de proximitat del seu districte corresponent i compleix així el que determina l'article 33 de la Llei 4/1993): ***"En les ciutats de més de trenta mil habitants que no tenen biblioteca central comarcal hi ha d\'haver una biblioteca central urbana. En cada districte de la ciutat de Barcelona hi ha d\'haver un centre bibliotecari que compleixi les condicions exigides a les biblioteques centrals urbanes i assumeixi les funcions, sens perjudici de la coordinació que, en funcions de biblioteca central, ha d\'exercir la biblioteca estatal de Barcelona"*** **Tipologia de Biblioteques a la ciutat de Barcelona:** A Barcelona hi ha dos tipus de biblioteques, les de districte i les biblioteques de proximitat. **2.1** **BIBLIOTEQUES DE DISTRICTE. FUNCIONS:** En el cas de la ciutat de Barcelona s'estableix la figura de la biblioteca central de districte amb funcions a mig camí entre la biblioteca central i les de proximitat, sent la responsable de la coordinació de les biblioteques de proximitat de la seva unitat territorial. Així mateix també serà la interlocutora entre aquestes i la biblioteca central, quan aquesta sigui una realitat. Funcions: - - - - - - **2.2 BIBLIOTEQUES DE PROXIMITAT O BARRI. FUNCIONS:** Les biblioteques de proximitat donen servei a una àrea més reduïda i localitzada, això fa que tinguin major grau d'implicació en la realitat social i la seva atenció sigui més personalitzada adaptant més fàcilment els seus serveis als interessos i necessitats de la comunitat a la què serveix. Funcions: - - - - Totes aquestes funcions que desenvolupen les biblioteques les han de dur a terme establint relacions de cooperació amb el teixit associatiu i cultural del territori. **3.** **ELS SERVEIS A LES BIBLIOTEQUES:** La tipologia dels equipaments bibliotecaris es defineix a partir d'uns **mòduls** bàsics fixats **segons el nombre d'habitants de l'àrea d'influència corresponent**. Aquests mòduls proposen la dimensió en m2, els punts de servei, el nombre de volums que ha de contenir el fons documental, l'equip de professionals i l'horari de servei. **MÒDULS BIBLIOTECA CENTRAL/DISTRICTE:** **MÒDUL** **Mínim habitants** **M2** ----------- --------------------- ----------- **C1** **30.000** **1.570** **C2** **50.000** **2.030** **C3** **100.000** **3.110** **C4** **200.000** **3.600** **MÒDULS BIBLIOTECA DE PROXIMITAT:** ----------- --------------------- -------------- **MÒDUL** **Mínim habitants** **M2** **P0** **3.000** **350 m2** **P1** **10.000** **590m2** **P2** **20.000** **870 m2** **P3** **40.000** **1.260 m2** ----------- --------------------- -------------- **3.1 "Nous Estàndards de Biblioteca Pública de Catalunya 2008".** Els Nous Estàndards de Biblioteca Pública 2008, bàsicament quantificadors són fruit d'una comissió formada l'any 2006 per tècnics de la Subdirecció General de Biblioteques de la Generalitat, Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona i **el Consorci de Biblioteques de Barcelona** amb l'objectiu d\'avaluar i unificar criteris. També centren els serveis que han de prestar les biblioteques en 4 punts: - **El Fons** i la redefinició de les col·leccions segons usos i demandes dels ciutadans - **Els Espais** de relació i de formació. - **Els equipaments de Punts d'accés Informàtic i Punts de Lectura.** - **El personal de biblioteques.** El creixement del personal i els nous perfils. - **Els Horaris d'obertura al públic.** - **3.1.1 EL FONS** ( Ficció/Coneixements/ Música i imatge/ Infantil ) El **fons** [comprèn el conjunt de recursos d'informació en qualsevol suport que la biblioteca posa a disposició dels usuaris de manera física, o bé facilitant-los l'accés a recursos electrònics en línia]. Cal tenir present que la qualitat i l'actualitat de les col·leccions són tant o més significatives que la seva dimensió. Es requereix uns mínims exigits per les Directrius de L'IFLA en quant a documents per habitant. A Barcelona **el rati de documents per habitant és de 1,42 (dades 2023**[^2^](#fn2){#fnref2.footnote-ref}**). Segons el model de Biblioteca publicat per la Diputació de Barcelona, [[Directrius per les xarxes urbanes](https://www.diba.cat/documents/16060163/22275360/directrius_xarxes.pdf/f81c8db2-e999-4033-9c74-269cdc2b3bd2),] el rati hauria de ser d'1,5 document per habitant.** Tot i que a les Directrius IFLA per la servei de les biblioteques públiques, a les poblacions de mes de 500.000 habitants, el rati podria ser inferior. La distribució del fons dependrà del model de biblioteca, els usos i preferències dels usuaris i la disponibilitat i limitacions editorials. Tot i que es tendeix a una ordenació més lògica i còmoda per als usuaris. Conseqüentment, el fons es presenta repartit en tres grans divisions que mantenen un equilibri funcional entre matèries i suports: - Coneixements: documents amb matèria en qualsevol suport, incloent informació i referència - Ficció: literatura de creació (novel·la, poesia, teatre, còmic) - Música i imatge: música, cinema i videojocs Aquesta distribució es repetiria a les zones infantils. Els estàndards també fan les següents referències: - Els **fons inicial** d'un nou equipament, que **ha de ser del 60% del fons que finalment disposarà.** A les poblacions més petites, el fons inicial en cap cas serà inferior a 7.500 documents, xifra que es considera el mínim indispensable per oferir un servei de qualitat. - En les **xarxes urbanes**, el fons de les biblioteques centrals urbanes ha de representar el 75% del fons total a les xarxes més petites fins al 40% a les xarxes més grans. En qualsevol cas, la **col·lecció de la biblioteca central o de districte hauria de representar, com a mínim, el doble que la de la biblioteca de proximitat més gran.** - El **fons mínim considerat** **òptim** per als municipis més petits no ha de ser inferior a 9.000 documents. Amb la pràctica constant i correcta esporgada i adquisicions el fons s'ha d'haver **renovat cada 10 anys**. **Els Estàndards de biblioteca pública per xarxes urbanes marquen que una biblioteca central amb una àrea d'influència de 200.000 habitants ha de tenir un fons de lliure accés de 120.000 documents per habitant.** (dades 2023) A les biblioteques de proximitat aquest ràtio seria el següent: -- -- - **3.1.2 ELS ESPAIS:** Els estàndards 2008 definien 4 zones físiques: - **Zona d'acollida i promoció:** Punt de trobada comunitari. Es concentren les accions de lectura i formació. Esta formada per: - l'àrea d'accés - l'espai polivalent - l'espai de formació - l'espai de suport del que formen part les sales de reunions, treballs en grup, activitats de promoció o formació per grups reduïts - **Zona general:** Ha de donar resposta a les necessitats formatives, informatives i de lleure dels **usuaris majors de 12 anys,** fins ara eren majors de 14 anys. La zona inclou: - àrea d'Informació i fons general - àrea Música i Imatge - àrea de Revistes i Diaris. - **Zona Infantil, fins a 12 anys.** Correspondria a l'etapa d'educació primària, per tant ha de donar suport a la formació reglada i no reglada, el lleure i el desenvolupament del procés de socialització dels infants, a més, del focus principal de promoció de l'hàbit lector i habilitats en l'accés i ús de la informació i recursos de la biblioteca. - **Zona treball intern:** Direcció i administració de la biblioteca, magatzem i zones descans personal. Aquests espais físics s'han anat adaptant a les necessitats i demandes de la comunitat per tal de donar un servei de qualitat. L'actual model de biblioteca pública concep el servei com un espai on el ciutadà té un paper principal i on aquest troba a la seva disposició recursos que fomenten el descobriment, la creació i l'aprenentatge; espais que permeten compartir coneixement i experiència i garanteixen l'accés a la informació i el coneixement. Un exemple de nou model d'espai i servei de biblioteca el trobem a la Gabriel García Márquez, inaugurada el 2022: inclou servei d'espai sensorial i projectes innovadors com ara un estudi de ràdio comunitària o un espai de cuina pels usuaris. - Espais de la biblioteca central Pensat com un espai per tota la ciutat, s'ubicarà en un lloc cèntric i ben comunicat. Més sectorització dels espais per poder oferir servei en horaris diferenciats. Els espais de circulació han de ser més amplis per qüestions derivades d'un ús més elevat. La zona d'acollida i promoció ha d'acollir en major mesura serveis externs que complementin els de la biblioteca: centres d'impressió, bars-restaurants, botigues\... Els espais de formació són fonamentals per tal d'oferir un servei de ciutat: formació permanent, autoaprenentatge, alfabetització informacional i tecnològica\... La zona general ha de disposar d'un espai específic per al servei d'informació local i comunitària. La zona infantil ha de disposar d'un espai específic destinat a les activitats de promoció de la lectura per al públic infantil. Els espais de treball intern han de ser més amplis i especialitzats. L'existència de personal de xarxa que té la seva base a la biblioteca central, la centralització de processos i l'increment de serveis en línia fan que aquests espais adquireixin més importància. El dipòsit documental ha de comptar amb un espai específic i diferenciat de l'espai de treball. Pel que fa a les xarxes urbanes, l'edifici de la biblioteca central ha de disposar d'una superfície mínima de 1.970 m2 (municipis de 30.000 habitants amb més d'una biblioteca). Aquesta superfície mínima augmenta en proporció a la població del municipi i les necessitats d'espai dels serveis i el fons documental, però també ve determinada per la proporció que ocupa la biblioteca central en el conjunt de la xarxa i el nombre de biblioteques de proximitat. - Espais de la biblioteca de proximitat De menors dimensions, les característiques i la distribució dels seus espais estan determinades per les necessitats de servei de la seva àrea d'influència. Els estàndards estableixen la superfície mínima de l'equipament segons el nombre de població de la seva àrea d'influència; aquesta superfície va des dels 750 m2 per una àrea de 10.000 habitants fins als 1.600m2 per una àrea de 40.000 habitants. - **3.1.3** **PUNTS D'ACCÉS INFORMÀTIC I PUNTS DE LECTURA** Es considera **punt d'accés informàtic** a cadascuna de les estacions de treball que la biblioteca posa a disposició dels usuaris amb el maquinari i programari necessari per a consultar el catàleg, accedir a recursos electrònics i internet, o fer ús d'altres aplicacions informàtiques (ofimàtica, tractament d'imatge i so, etc.). L'important increment del nombre de punts d'accés informàtic respon a la necessitat d'integració de les noves tecnologies en el servei de la biblioteca pública. Incrementa, també, el nombre de punts de lectura pel creixement d'usuaris de biblioteques en els darrers anys. Els estàndards estableixen uns ratis municipals pels conceptes de punts d'accés informàtic, punts de lectura i espais de formació: - 6 punts d'accés informàtic i 40 punts de lectura per a les poblacions de 3.000 habitants - A partir de 3.000 habitants s'incrementa 1 punt informàtic per cada 1.000 habitants fins a 30.000 habitants. Ens els municipis de més de 5.000 habitants els punts d'accés informàtic s'incrementen en 10 mes, que corresponen a l'espai de formació. - A partir de 30.000 habitants s'incrementa 1 punt informàtic per cada 2.000 habitants (+10 punts de formació) A les xarxes urbanes, a la biblioteca central li correspon oferir el 45% dels punts d'accés informàtic del global de la xarxa més 15 o 20 punts més d'espai de formació. Les centrals urbanes amb població de 200.000 habitants els correspondria 42 punts d'accés Informàtic i 20 punts de formació i un mínim de 300 punts de lectura. - **3.1.4** **EL PERSONAL DE LES BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES I ELS HORARIS DE SERVEI** El correcte dimensionament, adequació als llocs de treball, formació permanent i motivació dependrà en bona part de l'èxit del servei bibliotecari. Per això, es senyalen les característiques més significatives en aquesta qüestió: - Creixement quantitatiu de personal - Establiment de nous perfils professionals a les xarxes urbanes de mes de 30.000 hab: - Biblioteques centrals urbanes: Subdirector de biblioteca i tècnic auxiliar administratiu - Xarxa urbana en el seu conjunt: - Bibliotecari i Tècnic auxiliar itinerants - Tècnic auxiliar informàtic - Tècnic sociocultural Actualment a la xarxa de biblioteques de la ciutat de Barcelona hi treballen **434 persones.** A més dels perfils de personal bibliotecari, tècnic auxiliar de biblioteca i personal de suport, als perfils que fins ara han estat molt rellevants per al servei són: - Bibliotecaris i tècnics auxiliars itinerants - Tècnic ~~auxiliar~~ informàtic - Tècnic sociocultural Un repte clau per a les biblioteques és introduir la diversitat cultural i social del seu personal donat que, el perfil del personal professional a les biblioteques públiques no és representatiu de la composició social de la població de Barcelona. També calen perfils professionals en l'àmbit de l'acció social, l'educació o la mediació. El fet que augmentin el creixement quantitatiu dels equips de les biblioteques i es mantinguin els horaris ens aporta la reflexió que el personal esta massa centrat en l'atenció primària a l'usuari, i sense temps per dedicar-se a tasques que aportin valor afegit, llavors, els nous estàndards ve a corregir això. L'equip de treball de les biblioteques més petites està format per 2-3 treballadors, en les biblioteques de proximitat l'equip oscil·la entre 4 i 9 persones. El nombre de personal augmenta progressivament fins a les 21-25 persones considerades necessàries per a les biblioteques centrals de les xarxes urbanes més grans. - **3.1.5 ELS HORARIS** Segons estàndards 2008 **les hores d'obertura òptimes a les biblioteques de districte serien entre 40- 60 hores setmanals.** **En una biblioteca de proximitat les hores d'obertura òptimes de 35 a 40 hores setmanals.** Els horaris d'atenció al públic s'han complementat amb els serveis 24 hores que ofereix el Catàleg per Internet, aladi.cat que et permet fer reserva de documents, renovació de préstec, etc. [[https://www.diba.cat/documents/16060163/22275360/Estandards\_catala.pdf/31b997cd-85ba-4cde-a602-76f12100a1f4]](https://www.diba.cat/documents/16060163/22275360/Estandards_catala.pdf/31b997cd-85ba-4cde-a602-76f12100a1f4) Cal definir les hores de servei del conjunt de la xarxa i, a continuació, establir individualment l'horari de cadascun dels elements que componen la BPM. Les biblioteques de proximitat establiran el seu horari d'acord amb les dinàmiques i les necessitats dels usuaris de l'àrea d'influència, buscant la complementarietat amb la biblioteca central i la resta de biblioteques de proximitat, per poder oferir a la ciutat el màxim d'hores d'obertura. - **3.1.6 ELS SERVEIS** El desenvolupament i la major implementació de les TIC matisa la importància de la presència física de la col·lecció i de l'equipament públic com a espai de relació usuari-biblioteca: es pot donar servei bibliotecari i accés a la informació lluny de la col·lecció documental i fora de l'equipament públic. En l'actualitat les biblioteques centrals i les biblioteques de proximitat ofereixen uns serveis similars. - Serveis bàsics: informació, consulta, lectura, préstec - Serveis relacionats amb les característiques dels habitants de l'àrea d'influència L'ideal de servei s'adreça al fet que el ciutadà pugui fer ús dels serveis amb les mateixes condicions independentment del seu lloc de residència, potenciant el treball en xarxa i els serveis web. El catàleg únic de serveis ha de provenir de la missió, única i compartida, entesa en tant que la raó de ser del servei. La missió constitueix l'objectiu primordial cap a on cal adreçar els serveis, els plans i els programes que es planifiquen. El catàleg de serveis de ciutat adquireix una altra dimensió amb les TIC: la producció i la difusió dels serveis es descentralitza i la biblioteca central adquireix una nova dimensió, de lideratge i de coordinació de serveis, presencials i en línia. Així mateix es posa de manifest la necessitat d'una major coordinació i cooperació per a la producció i difusió de serveis que ha de reforçar el paper de les biblioteques de proximitat. - Biblioteca Central - Liderar i coordinar les polítiques bàsiques dels serveis de la BPM - Garantir uns serveis específics i especialitzats de ciutat: informació local, suport a la formació i autoaprenentatge - Coordinar els serveis bibliotecaris que s'ofereixen al web de la BPM. Crear i mantenir els recursos electrònics d'informació, continguts locals, sectorials, d'acord amb les polítiques que es prioritzin en el municipi. - Préstec i coordinar el préstec interbibliotecari interior i exterior. - Coordinar els serveis d'extensió bibliotecària i els serveis especials per persones que no poden anar a la biblioteca, encara que desprès es portin a termini des de les biblioteques de proximitat. - Coordinar la programació d'activitats de promoció de la lectura a nivell de ciutat - Elaborar materials de suport a la gestió de serveis - Biblioteca de Proximitat En un treball en xarxa, les biblioteques de proximitat apropen el servei bibliotecari, en el seu conjunt, al ciutadà del seu àmbit d'actuació. Ofereixen, per tant, un servei descentralitzat i proper al ciutadà. Si bé la seva oferta directa de serveis és menor, es beneficien al seu torn dels serveis oferts i coordinats per la central urbana. - Altres punts de servei Per una ciutat molt populosa, s'ha de moure la biblioteca allà on és la població, per això es poden preveure punts d'accés per potenciar l'accessibilitat als serveis. Sempre actuaran sota la dependència de la biblioteca central urbana. Els punts d'accés presten servei en llocs cèntrics i concorreguts de la ciutat amb l'objectiu d'integrar el servei bibliotecari en el dia a dia de la ciutadania. Aquests poden ser de caràcter permanent, com estacions de transports, temporals, com platges o piscines, o eventuals, com festivals, fires,\... Amb l\'actualització del **Manifest Biblioteca Pública IFLA/UNESCO 2022** les biblioteques fixen els seus objectius en noves necessitats fruit de l'evolució constant d'una societat que s'enfronta a noves maneres de treballar i assolir la informació (fonts d'informació, suports digitals, fake news...) i que alhora li afecta en la seva presa de decisions i en la manera de relacionar-se amb els demés. Les biblioteques en la seva vocació de servei han de contemplar els següents conceptes: - La inclusivitat social i el respecte per al medi ambient. - La inclusió digital per trencar la bretxa digital - Envelliment de la població que comporta reptes com la bretxa digital, soledat no volguda, atenció sociosanitària, acompanyament. - La diversitat cultural, funcional i de gènere: incloure als nouvinguts, repensar els serveis per fer-los més inclusius per les diversitats funcionals, i repensar els nous models de gènere. El Manifest Biblioteca Pública IFLA/UNESCO 2022 reflexa dos eixos clau pels que ha de vetllar la biblioteca: 1. **La Societat del Coneixement**: ajudant a tots els seus membres de la societat a accedir, produir, crear i compartir coneixement. 2. **Sostenibilitat:** aquest concepte s'assoleix amb les activitats d'alfabetització, educació i cultura que ofereixen les biblioteques i que construeixen societats més equitatives i humanes. [[https://www.diba.cat/documents/16060163/303284652/Paraules+Ester+Omella\_cast\_def.pdf/054078f7-d296-5221-20be-3a1e9d35c252?t=167333934834]](https://www.diba.cat/documents/16060163/303284652/Paraules+Ester+Omella_cast_def.pdf/054078f7-d296-5221-20be-3a1e9d35c252?t=1673339348340) **3.2 Els serveis que ofereixen actualment les biblioteques de la ciutat de Barcelona.** SERVEI DE PRÉSTEC de documents. (Renovacions, Préstec Interbibliotecari amb tota la xarxa de Biblioteques de Catalunya, Préstec digital, Préstec a Domicili, Autopréstec, Reserves de documents) SERVEI DE CARNET DE BIBLIOTECA (Descomptes, Inscripció a cursos, Reserva d'Ordinadors) ACREDITACIÓ ACTIC SERVEIS D'ACCESSIBILITAT per a persones amb discapacitat o problemes de mobilitat: Materials i programari informàtic adaptat Audiollibres Servei de préstec i lectura a domicili. Lectures a cau d'orella per a persones majors de 65 anys. CESSIÓ D'ESPAIS: Auditoris Sales d'exposicions Espais Sensorials: fomenten la lectura a infants amb discapacitats sensorials. Sales D\'estudi. SERVEIS DIGITALS Espais Multimèdia, Internet i Connexió a WiFi. Préstec dispositius mòbils (Portàtils, Tauletes) Serveis al mòbil. Serveis Assessorament TIC Serveis de Tràmits en línia (Consulta Catàleg, fer reserves, Inscripcions a cursos, proposar compres\...) SERVEIS D'EDUCACIÓ,FORMACIÓ I INFORMACIÓ Servei de Documentació de LIteratura Infantil i Juvenil Serveis per a Escoles ( Lots, visites, Lecxit, Menja llibres,...) T'ajudem a fer els deures Tallers de ciència i tecnologia ( treballen amb el concepte d'accedir , produir, crear i compartir coneixement) Visites Professionals. [[https://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/ca]](https://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/ca) **Amb la presentació del Pla de Biblioteques 1998-2010 la ciutat contava amb una xarxa de 18 biblioteques, arribant al 2010 a tenir un total de 36 equipaments** gestionats i coordinats pel Consorci de Biblioteques creat al 2001. Al 2011 es presenta al Plenari de l'Ajuntament el nou Pla: "Barcelona + 10 anys: Nous reptes noves oportunitats" per donar resposta a la nova realitat social derivada de les necessitats demogràfiques i sobretot digitals de la ciutadania. El Pla s'estén del 2011 al 2020 on entre d'altres intervencions es van obrir 4 biblioteques més: - [Biblioteca Sant Gervasi -- Joan Maragall](https://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/bibsantgervasi/ca), - [Biblioteca Vallcarca i els Penitents -- M. Antonieta Cot](https://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/bibpenitents/ca) - [Biblioteca Trinitat Vella -- José Barbero](https://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/bibtrinitatvella/ca) - [Biblioteca El Clot -- Josep Benet](https://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/bibelclot/ca). Es van traslladar i ampliar 4 biblioteques existents: - [Biblioteca Esquerra de l'Eixample -- Agustí Centelles](https://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/bibcentelles/ca) - [Biblioteca Les Corts -- Miquel Llongueras](https://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/bibmllongueras/ca), - [Biblioteca Vilapicina i la Torre Llobeta](https://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/bibvilapicina/ca) - [Biblioteca Camp de l'Arpa-Caterina Albert](https://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/bibcampdelarpa/ca). Això va suposar 15.550 m2 més de servei bibliotecari (31% d'increment) Les xarxa de biblioteques introduïa la radiofreqüència i aconseguia el Distintiu de Qualitat Ambiental de la Generalitat de Catalunya a 14 biblioteques: [Biblioteca Barceloneta - La Fraternitat\ ](http://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/bibbarceloneta/ca)[Biblioteca Sant Antoni - Joan Oliver\ ](https://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/bibjoanoliver/ca)[Biblioteca Poble-sec - Francesc Boix\ ](https://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/bibfrancescboix/ca)[Biblioteca Francesc Candel\ ](https://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/bibfrancesccandel/ca)[Biblioteca Les Corts - Miquel Llongueras\ ](https://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/bibmllongueras/ca)[Biblioteca Clarà\ ](https://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/bibclara/ca)[Biblioteca Collserola - Josep Miracle\ ](https://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/bibcollserola/ca)[Biblioteca Jaume Fuster\ ](https://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/bibjaumefuster/)[Biblioteca Vallcarca i els Penitents - M. Antonieta Cot\ ](https://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/bibpenitents/ca)[Biblioteca El Carmel - Juan Marsé\ ](https://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/bibelcarmel/ca)[Biblioteca Horta - Can Mariner\ ](https://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/bibcanmariner/ca)[Biblioteca Vilapicina i la Torre Llobeta\ ](https://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/bibvilapicina/ca)[Biblioteca Trinitat Vella - José Barbero\ ](https://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/bibtrinitatvella/ca)[Biblioteca Xavier Benguerel](https://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/bibxavierbenguerel/ca) Participant també al Programa Europeu Spea (Smart Procurement European Alliance) d'estalvi energètic i ús d'energia renovable en 10 biblioteques: [Biblioteca Barceloneta - La Fraternitat\ ](http://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/bibbarceloneta/ca)[Biblioteca Sant Antoni - Joan Oliver](https://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/bibjoanoliver/ca) [Biblioteca Poble-sec - Francesc Boix\ ](https://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/bibfrancescboix/ca)[Biblioteca Les Corts - Miquel Llongueras](https://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/bibmllongueras/ca) [Biblioteca Clarà](https://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/bibclara/ca) [Biblioteca Vallcarca i els Penitents - M. Antonieta Cot](https://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/bibpenitents/ca) [Biblioteca El Carmel - Juan Marsé](https://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/bibelcarmel/ca) [Biblioteca Vilapicina i la Torre Llobeta](https://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/bibvilapicina/ca) [Biblioteca Trinitat Vella - José Barbero\ ](https://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/bibtrinitatvella/ca)[Biblioteca Xavier Benguerel](https://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/bibxavierbenguerel/ca) [\ ](https://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/bibvilapicina/ca)Al 2022 la xarxa de biblioteques es compon de 40 equipaments: - 69.000m2 de superfície ( 1.720m2 de mitja per biblioteca ) - Hi treballem 434 persones. [**[https://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/ca/content/horaris-3\#]**](https://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/ca/content/horaris-3) **4.1 PREVISIÓ DE FUTUR DE LA XARXA DE BIBLIOTEQUES SEGONS PLA DIRECTOR 2030.** El Pla director preveu un increment de la xarxa de biblioteques municipals de fins a 31.004 m2 entre 2023 i 2030 fins arribar a un total **de 99.809 m2 de servei públic a la ciutat.** La previsió és que al **2030 la xarxa de biblioteques de Barcelona estigui configurada per a 45 biblioteques públiques** (increment de 22.723 m2). Això suposa la construcció de cinc biblioteques més: - Biblioteca Sarrià (1.255 m2) (2023) - Biblioteca Prosperitat Ideal Plàstica Flor (2.500 m2) (2023-2027) - Biblioteca La Marina del Prat Vermell (1.400 m2) (2027-2031) - Biblioteca Sant Gervasi Sud (1.600 m2) (2027-2031) - Biblioteca Pública de l'Estat a Barcelona -- Biblioteca central de Barcelona (16.168 m2) (2027-2031) La construcció de la Biblioteca Central de Barcelona la vincularà a la resta de la xarxa existent i, segons el Pla de biblioteques de Barcelona +10 anys "Nous reptes Noves Oportunitats", caldrà ressituar les funcions de les biblioteques de districte existents i adaptar les funcions de les biblioteques de proximitat. Caldrà igualment introduir canvis en la gestió actual del servei i modificar els Estatuts del Consorci de Biblioteques de Barcelona. Altres actuacions previstes al Pla Director 2030 són el trasllat o ampliació dels següents equipaments actuals: - [Biblioteca Gòtic -- Andreu Nin](https://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/bibgotic/ca) (trasllat a l'edifici del Borsí) (2023-2027) - [Biblioteca Sant Pau -- Santa Creu](https://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/bibsantpau/ca) (ampliació al mateix recinte històric de l'Hospital de la Santa Creu) (2023-2031) - [Biblioteca Sofia Barat](https://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/bibsofiabarat/ca) (trasllat) (2027-2031) - [Biblioteca Poble-sec -- Francesc Boix](https://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/bibfrancescboix/ca) (trasllat a l'edifici a l'edifici de la Premsa o ampliació) (2023-2027) - [Biblioteca Vapor Vell](https://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/bibvaporvell/ca) (trasllat) (2027-2031) - [Biblioteca Collserola -- Josep Miracle](https://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/bibcollserola/ca) (ampliació) (2023-2027) - [Biblioteca Ramon d'Alòs -- Moner](https://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/bibramondalos/ca) (trasllat a l'edifici antic cinema Pere IV) (2023-2027) **BIBLIOGRAFIA:** - Pla de Biblioteques de Barcelona 1998-2010 [[https://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/sites/default/files/bb\_propostes2020.pdf]](https://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/sites/default/files/bb_propostes2020.pdf) - Pla de biblioteques de Barcelona +10 anys "Nous reptes Noves Oportunitats" [[https://bcnroc.ajuntament.barcelona.cat/jspui/bitstream/11703/131790/1/bib10anys\_cat.pdf]](https://bcnroc.ajuntament.barcelona.cat/jspui/bitstream/11703/131790/1/bib10anys_cat.pdf) - Mapa de la Lectura Pública de Catalunya 2014 [[https://portaljuridic.gencat.cat/ca/document-del-pjur/?documentId=86277]](https://portaljuridic.gencat.cat/ca/document-del-pjur/?documentId=86277) - Els Nous Estàndards de Biblioteca Pública 2008 [[https://biblioteques.gencat.cat/web/.content/tematic/el-servei-de-biblioteques/linies-dactivitat/planificacio-bib/mapa-lectura-publica/documents/estandards\_cat.pdf]](https://biblioteques.gencat.cat/web/.content/tematic/el-servei-de-biblioteques/linies-dactivitat/planificacio-bib/mapa-lectura-publica/documents/estandards_cat.pdf) - "La Biblioteca Pública Municipal. Directrius per a la xarxa urbana. [[https://www.diba.cat/documents/16060163/22275360/directrius\_xarxes.pdf/f81c8db2-e999-4033-9c74-269cdc2b3bd2]](https://www.diba.cat/documents/16060163/22275360/directrius_xarxes.pdf/f81c8db2-e999-4033-9c74-269cdc2b3bd2) - Pla de Desenvolupament de la Col·lecció 2022 [[https://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/sites/default/files/pdc\_biblioteques\_barcelona.pdf]](https://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/sites/default/files/pdc_biblioteques_barcelona.pdf) - Pla de Director 2030 [[https://bcnroc.ajuntament.barcelona.cat/jspui/bitstream/11703/129505/5/Pla%20director%20Biblioteques%20de%20Barcelona%202030.pdf]](https://bcnroc.ajuntament.barcelona.cat/jspui/bitstream/11703/129505/5/Pla%20director%20Biblioteques%20de%20Barcelona%202030.pdf) ::: {.section.footnotes} ------------------------------------------------------------------------ 1. ::: {#fn1} ::: 2. ::: {#fn2} ::: :::