Revolucions liberals (1789-1871) HMC.pdf

 INTRODUCCIÓ: L’ÈPOCA DE LES REVOLUCIONS QUÈ SÓN LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES ? Les revolucions liberals burgeses són un conjunt de revolucions que es produeixen a Europa entre 1789 a 1848, en que la burgesia, juntament amb els altres membres del Tercer Est...

 INTRODUCCIÓ: L’ÈPOCA DE LES REVOLUCIONS QUÈ SÓN LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES ? Les revolucions liberals burgeses són un conjunt de revolucions que es produeixen a Europa entre 1789 a 1848, en que la burgesia, juntament amb els altres membres del Tercer Estat, volen posar fi a l’Antic Règim i implantar un nou sistema polític i social. Sobirania Nacional Monarquia Absoluta de Nou Sistema polític Dret Diví (Parlament) Divisió De Poders ( ABSOLUTISME ) ( LIBERALISME ) Constitució L’altre aspecte que també volen canviar és l’organització social : Societat ESTAMENTAL Societat De CLASSES ( PRIVILEGIATS I NO PRIVILEGIATS) ( MOBILITAT SOCIAL. ABSÈNCIA NEIXEMENT. NO MOBILITAT SOCIAL DE PRIVILEGIS, VÀLUA PERSONAL)  DIFERÈNCIA ENTRE ABSOLUTISME I LIBERALISME El Liberalisme és un sistema polític en el que, a diferència del absolutisme, el poder no l’atorga la divinitat, sinó el poble o la nació. És a dir, són els governats els que mitjançant el vot designen els governants. A més a més Ha de crear Una Constitució : Conjunt de normes o lleis fonamentals que resulten de l’acord o pacte entre els ciutadans que formen una nació per tal de viure junts. Ha de haver tres poders separats : 1.- Poder legislatiu: S’encarrega de legislar, és a dir de fer o aprovar les lleis. (Parlament o Assemblea) 2.- Poder executiu: S’encarrega de fer complir les lleis aprovades pel poder legislatiu. El formen el president i els ministres i disposen dels mitjans per poder fer complir les lleis: Exèrcit, policia, hisenda, funcionaris.... 3.-Poder Judicial: Independent i separat dels altres dos. Format per jutges i fiscals s’encarreguen de jutjar conforme a les lleis Al liberalisme les persones són considerades ciutadans i no súbdits, és a dir tenen drets i deures  1.- PER QUÈ VA ESCLATAR UNA REVOLUCIÓ A FRANÇA? LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 – 1799) La Revolució Francesa és la primera revolució d’una onada que es produirà a l’Europa Absolutista. En molts aspectes servirà de model per les revolucions posteriors. El desenvolupament de la burgesia al segle XVIII, els ideals de la Il·lustració i l’exemple de la revolució americana van estimular aquests processos revolucionaris França havia estat durant el segle XVIII una de les monarquies més poderoses de tota les monarquies absolutes d’Europa. En el moment que es produeix la revolució a França regna Lluís XVI, rebesnét de Lluís XIV, el rei Sol. S’havia casat amb Maria Antonieta, filla dels reis d'Àustria. Durant la revolució Lluís XVI, i la seva dona, la reina Maria Antonieta, seran guillotinats. https://www.youtube.com/watch?v=ttdq818TGD0  1.- PER QUÈ VA ESCLATAR UNA REVOLUCIÓ A FRANÇA? LES CAUSES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA A més a més de les El desig de la Burgesia d’acabar amb l’absolutisme i els causes que originen privilegis dels nobles i eclesiàstics totes les Revolucions Liberals La Difusió de les idees dels il·lustrats (llibertat, igualtat..) i l’exemple de la Revolució Americana França pateix un seguit de males collites que provoquen la fam i la dificultat del pagesos per pagar impostos al rei i als nobles Al voltant del 1789 La monarquia francesa gasta més diners dels que ingressa en guerres i en la cort, la qual cosa provoca la la bancarrota. Any 1788 Ingressos Despeses FRANÇA ES TROBA 472 EN UNA milions de CRISIS lliures ECONÒMICA I lliures 633 milions de AMB UN ESTAT ImpostosEN BANCARROTA camperols Exèrcit (25%) i burgesia (85%) Cort (20%) Altres (15%) Burocràcia (10%) Obres públiques (2%) Altres (41%)  1.- PER QUÈ VA ESCLATAR UNA REVOLUCIÓ A FRANÇA? EL REI CONVOCA ELS ESTATS GENERALS Davant d’aquesta situació el rei intenta que els privilegiats paguin impostos. Aquests es van negar i el van obligar a convocar els ESTATS GENERALS, únic organisme que podia aprovar una reforma fiscal.  Cahier de doléances L’autor és Emmanuel Joseph Sieyès, eclesiàstic, escriptor i polític francès. La idea central del text: La importància del tercer estat dins de la societat com a veritable representació de la nació (Quadern de queixes - gener de 1789) "Qu'est ce que le Tiers Etat ? Tout ! Qu'a t'il été jusqu'à présent dans l'ordre politique ? Rien ! Que demande t'il ? A y devenir quelque chose " "Qu'est ce que le Tiers Etat ? Tout, mais un tout entravé et opprimé ! Que serait-il sans l'ordre privilégié ? Tout mais un tout libre et fleurissant"  1.- PER QUÈ VA ESCLATAR UNA REVOLUCIÓ A FRANÇA? Una assemblea d’origen medieval on estaven representants els tres estaments socials de l’Antic Règim Què són ELS ESTATS 1r estament: Clergat, 291 representants 2 vots GENERALS: 2n estament: Noblesa, 270 representants 3r estament: Tercer Estat 578 representants 1 vot El rei estava obligat a convocar-los per sol·licitar canvis en els sistemes d’impostos, o per modificar els privilegis. (A França no es convocaven des de 1614). Com funcionaven ? * El rei plantejava la seva petició * Cada estament es reunia i discutia per separat * Cada estament disposava d’un sol vot. Els privilegiats sempre disposaven de majoria. En les primeres sessions, la burgesia (representant del Tercer Estat) va demanar canviar el sistema de votació: Votar per persona i no per estaments. Van acceptar-ho el rei i els privilegiats? NO  1.- PER QUÈ VA ESCLATAR UNA REVOLUCIÓ A FRANÇA? EL JURAMENT DE LA SALA DE LA PILOTA El rei i els privilegiats es negaren a la petició del representats del Tercer Estat i el rei suspèn la reunió dels Estat Generals. Davant la negativa, com reaccionen els representats del Tercer Estat ? Els diputats del Tercer Estat, juntament amb alguns nobles i eclesiàstics, es reuneixen en un petit pavelló A més, a més... reconèixer la igualtat de (Sala del joc de pilota ) i es tots els francesos significava posar fí a constitueixen en Assemblea la societat estamental. Nacional (Representants de la nació). I juren no abandonar aquell lloc fins haver donat a França una Constitució que reflectís la llibertat i la igualtat de tots els francesos. Això era una revolució política: Fer una constitució era reconèixer que el poder era del poble (sobirania nacional) i qüestionar el poder del rei.  1.- PER QUÈ VA ESCLATAR UNA REVOLUCIÓ A FRANÇA? EL POBLE S’UNEIX A LA REVOLUCIÓ Davant d’aquesta situació el rei crida l’exèrcit per reprimir l’Assemblea Nacional A París les Classes Popular Urbanes assalten la presó i arsenal militar de La Bastilla (14 Juliol 1789) Com reacciona el Poble ? Les notícies del que passa a Paris arriben al camp i es produeix “ La Gran Por ”. LA GRAN POR Per tota França els camperols es rebel·len contra els LA REVOLUCIÓ senyors (atacs a castells, incendis...) TRIOMFA !! Els membres del Tercer Estat es rebel·len per tot arreu en defensa dels seus representats i la monarquia perd el control del País. Molts Nobles abandonen França...  1.- PER QUÈ VA ESCLATAR UNA REVOLUCIÓ A FRANÇA? RESUM INICI DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA ( 1789 ) 1780-1789 Crisis Econòmica: males collites (fam) / Bancarrota de l’Estat Maig 1789 Convocatòria i reunió dels Estats Generals Juny 1789 El rei tanca els Estat Generals / Jurament “Sala de la pilota” Juliol El rei crida l’exèrcit a Versalles LA REVOLUCIÓ 1789 TRIOMFA Assalt a la Bastilla / La Gran Por Agost El rei torna a obrir els Estats Generals, però ara transformats en 1789 ASSEMBLEA NACIONAL (vot per persona, no per estament)  1.- PER QUÈ VA ESCLATAR UNA REVOLUCIÓ A FRANÇA? L’ASSEMBLEA NACIONAL: GRUPS POLÍTICS A la nova Assemblea Nacional es podien diferenciar tres grups polítics: El formaven la majoria dels Nobles i Clergues. Eren REIALISTES absolutistes i volien tornar a l’Antic Règim. Són antirevolucionaris. MONÀRQUICS Constitucionalistes. Partidaris Monarquia Parlamentària El formaven la burgesia conservadora. Volien establir el liberalisme per mitjà d’un pacte amb el rei i els privilegiats, deixant de banda a les classes populars GIRONDINS urbanes i els camperols. També hi seran republicans. Són partidaris del sufragi censatari. El formaven la burgesia progressista. Volien establir JACOBINS el liberalisme democràtic. Consideren que la revolució també ha de beneficiar a les Classes Populars Urbanes i els Camperols. Partidaris del sufragi universal masculí A partir d’aquest moment la revolució inicia un llarg camí de 1789 a 1799, passant per diferents etapes segons el grup que aconsegueix manar a l’Assemblea 2.- EL DESENVOLUPAMENT DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799) ETAPES DE LA REVOLUCIÓ 1789 - 1799 2.- EL DESENVOLUPAMENT DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799) PRIMERA ETAPA ( I ) LA MONARQUIA CONSTITUCIONAL (1789 – 1792)  1.- PER QUÈ VA ESCLATAR UNA REVOLUCIÓ A FRANÇA? NOVES LLEIS PER UNA NOVA SOCIETAT Per buscar una solució a la situació el rei torna a obrir els Estats Generals, però transformats ara en ASSEMBLEA NACIONAL ( vot per persona i no per estament) La nova Assemblea Nacional amb majoria de representants dels Tercer Estat (burgesos) comença a legislar (fer noves lleis) i a transformar la societat: - Declaració de drets de l’home -Es fa una Constitució (1791) i es forma una Assemblea Legislativa S’eliminen els privilegis S’ estableix la igualtat de tots els ciutadans davant la llei Amb aquestes lleis a França Es va posar fi al poder absolut del rei Es va crear la Guàrdia Nacional S’expropien els béns de l’Església En definitiva, es posa fi a l’Absolutisme i s’instaura el Liberalisme 1.- PER QUÈ VA ESCLATAR UNA REVOLUCIÓ A FRANÇA? DECLARACIÓ DELS DRETS DE L’HOME I EL CIUTADÀ (1789) Atorgava al francesos la condició de ciutadans lliures i iguals davant la llei. Article 1: Els homes neixen i romanen lliures i iguals en drets... Article 4: La llibertat consisteix a poder fer tot allò que no perjudiqui a un tercer. Article 3: El principi de tota sobirania (poder) resideix en la nació. Cap individu, no pot exercir cap autoritat (poder) que no emani de la nació. Article 10: Ningú no ha de ser molestat per les seves opinions, fins i tot religioses,...  2.- EL DESENVOLUPAMENT DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799) 1ª ETAPA: LA MONARQUIA CONSTITUCIONAL Durant aquesta primera etapa governen els girondins legislant a favor de la burgesia I els antics privilegiats. Es manté el rei com a cap de l’Estat però sense poder absolut. Problemes durant aquesta etapa La Noblesa, el clergat i el rei, tot i que simulen acceptar el nou ordre social i polític, volien tornar a l’Antic Règim. Per una altra banda França està envoltada de Monarquies Absolutes que no veuen amb bons ulls els canvis que els revolucionaris estan produint. I preparen els seus exèrcits prop de la frontera. El rei intenta fugir de França, per posar-se al front dels exèrcits estrangers i envair Franca per acabar amb la revolució. (20-21 Juny 1791) Però... És descobert a la frontera (Varennes) i se l’obliga a retornat a París.  2.- EL DESENVOLUPAMENT DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799) Això provoca que... Les classes populars, ( Els Sans-culottes ) ja no se’n refien ni del rei, ni tampoc del govern dels girondins Els Sans-culottes consideren que el rei és un traïdor i que els govern dels girondins no els representa ni fan prou per donar resposta a les seves necessitats.  2.- EL DESENVOLUPAMENT DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799) El 10 d’Agost de 1792 assalten el Palau de les Els Sans-culottes al carrer i Tulleries, on havien ficat al rei després del seu els Jacobins a l’Assemblea intent de fugida s’alien (fan un pacte) arresten al rei, i Els girondins prenen l'empresonen el poder PROCLAMEN LA REPÚBLICA S’inicia així una nova etapa de la revolució: LA REPÚBLICA SOCIAL Una nova etapa de la revolució en la que governaran els Girondins i els Jacobins, amb el suport als carrers dels Sans-Culottes. 2.- EL DESENVOLUPAMENT DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799) SEGONA ETAPA ( II ) LA REPÚBLICA SOCIAL (1792 – 1794)  2.- EL DESENVOLUPAMENT DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799) CONVENCIÓ GIRONDINA (1792-1793) Durant aquest període són els Girondins els que van governar l'assemblea, que passa a anomenar-se Convenció Nacional (escollida per sufragi universal masculí) L’etapa s’inicia amb el Judici del rei. El rei és jutjat, condemnat i executat (1793) 2.- EL DESENVOLUPAMENT DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799)  2.- EL DESENVOLUPAMENT DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799) La mort del rei provoca que les monarquies europees que envolten França facin una aliança contra França i li declarin la guerra Àustria, Prússia, Espanya, Holanda i Anglaterra formen una coalició europea antirevolucionària i ataquen França. França és envaïda pels exèrcits absolutistes enemics de la revolució  2.- EL DESENVOLUPAMENT DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799) A més a més... Formen un exèrcit realista per lluitar A I 'interior del país un grup de pagesos contra la revolució (Insurrecció de la animats pels capellans i els nobles Vendée) AL 1793 LA REVOLUCIÓ ESTAVA EN PERILL Enemics EXTERIORS i INTERIORS amenaçaven amb acabar amb la revolució.  2.- EL DESENVOLUPAMENT DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799) Davant tots aquests problemes el jacobins, amb el suport dels sans-culottes als carrers, SUSPENEN (tanquen) L’ASSEMBLEA. I per governar el país formen el... COMITÈ DE SALVACIÓ PÚBLICA Un govern revolucionari format per un petit grup de Jacobins, entre els que cal destacar la figura d’en Robespierre. Un govern amb tots els poders per prendre mesures dirigides a... Derrotar els enemics Donar resposta a les interiors i exteriors de necessitats dels grups la revolució populars (Classes Populars Urbanes i camperols)  2.- EL DESENVOLUPAMENT DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799) Des del COMITE DE SALVACIÓ PÚBLICA els jacobins comencen a fer lleis i a prendre mesures per FRENAR ELS ENEMICS FRENAR LA INVASIÓ DELS FER REFORMES SOCIALS PER INTERIORS DE LA REV. EXERCITS ESTRANGERS AJUDAR ALS NECESSITATS LLEI DE SOSPITOSOS NOU EXÈRCIT MÉS ECONOMIA DIRIGIDA DEMOCRÀTIC Detenció, judici ràpid i Milers de voluntaris - Llei de Preus màxims i mort a la guillotina de ingressen a l’exèrcit per salaris mínims. tots els sospitosos defensar la república - Persecució dels d’actituds contraries a la revolucionaria i es especuladors... revolució permet que la gent del - Educació Primària (contrarevolucionaris) poble puguin ser caps obligatòria i gratuïta per EL TERROR de l’exèrcit. tots els nens. Això dona a França les - Procés de primeres victòries sobre descristianització i foment els enemics del culte a la raó.  2.- EL DESENVOLUPAMENT DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799) A principis de 1794 les mesures adoptades pels jacobins des del Comitè de Salvació Pública comencen a donar els seus fruits: Els enemics exteriors són Derrotats. Els contrarevolucionaris controlats i les classes populars veuen com moltes de les seves necessitats són cobertes.. LA REVOLUCIÓ SEMBLAVA QUE S’HAVIA SALVAT Però... A la burgesia conservadora ( els girondins) no li agradava les reformes en favor de les classes populars i el Terror va provocar l’oposició de gran part de la població. Els girondins acusen al Comitè de Salvació Pública de sanguinaris i traidors a la Revolució per no respetar la declaració dels drets de l’home i el ciutadà. Robespierre i els altres dirigents jacobins son detinguts i guillotinats S’estableix de nou un S’inicia així el la 3ª i última etapa de la Revolució govern conservador LA REPÚBLICA CONSERVADORA (GIRONDINS) (1794-1799) 2.- EL DESENVOLUPAMENT DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799) TERCERA ETAPA ( III ) LA REPÚBLICA CONSERVADORA: EL DIRECTORI (1795 – 1799)  2.- EL DESENVOLUPAMENT DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799) 3ª ETAPA: LA REPÚBLICA BURGESA (FINAL DE LA REVOLUCIÓ) De nou al poder els conservadors girondins: Eliminen les reformes socials realitzades pels jacobins a favor de les classes populars : restableixen el lliure mercat... Retornen els exiliats Fan una Nova Constitució aprovada al 1795 per restablir el sufragi censatari. Es constitueix un govern col·legiat: El Directori Eliminen la llei de sospitosos. Aquestes mesures van provocar: Dirigides pels sans-culottes i els jacobins, A) REVOLTES POPULARS que defensen les millores per les classes populars de l’etapa anterior. Els contrarevolucionaris (reialistes) que B) MOVIMENT REIALISTA volien tornar a l’absolutisme es tornen a reorganitzar i causen problemes.  2.- EL DESENVOLUPAMENT DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799) Els Girondins incapaços de fer front a aquest problemes: No volen fer cas de les demandes de les classes populars (sans-culottes), però tampoc volen tornar a l’Antic regim (reialistes) Comencen a pensar que l’exèrcit és la única sortida per mantenir l’ordre social.. Els girondins llavors dirigeixen les seves mirades cap un jove general Napoleó Bonaparte, Un militar que havia guanyat nombroses batalles contra els exèrcits enemics de les potències absolutistes que havien envair França i que gaudia de molta fama i suport popular. Posant fi a deu El 1799 Napoleó fa un anys de Cop d’Estat revolució i pren el poder (1789 – 1799)  2.- EL DESENVOLUPAMENT DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799) RESUM DE LES ETAPES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA ( 1789 – 1799 ) Domini de la burgesia conservadora, A) Monarquia Constitucional (Girondins) volia abolir l’Antic Regim i (1789-1792) imposar el liberalisme, però sense beneficiar a les CPU ni els camperols. B) República Social Dos etapes: Convenció Girondina (1792-1794) (1792-1793) i Convenció Jacobina (1793-1794) amb el suport dels sans-culottes. C) República Burgesa Retorn al poder de la burgesia conservadora. (Girondins) Supressió (1794-1799) dels avenços i millores socials de la República Democràtica De totes maneres... Amb la Revolució França ha passat de l’Antic Règim al Liberalisme VIDEOS  4.- L’ÈPOCA NAPOLEONICA 1799-1815 El 1799 Napoleó pren el poder i posa fi a la Revolució Francesa, consolidant els principis moderats.de la Revolució de 1789 Napoleó va governar França de 1799 a 1815 i al seu govern podem diferenciar dues etapes: A) EL CONSOLAT (1799-1804) Durant aquest període posa pau a l’interior del país. Reprimeix als jacobins i posa fi a les protestes populars. Tranquil·litza als Llei del retorn dels emigrats reialistes Restableix el culte catòlic B) L’IMPERI NAPOLEONIC (1804-1815) Per evitar que les monarquies absolutistes europees tornin a posar en perill el liberalisme aconseguit a França, Napoleó inicia la conquesta d’Europa formant un gran imperi. El 2 de desembre de 1804 es proclama emperador a la catedral de Notre-Dame de París.  4.1. NAPOLEÓ : DE CÒNSOL A EMPERADOR ▪ L’any 1799, Napoleó va ser nomenat cònsol, va posar fi al Directori i va inaugurar el Consolat (1799-1804). ▪ Es va caracteritzar per un govern personalista i autoritari reflectit en la Constitució del 1800: no separació de poders, no declaració de drets. ▪ Objectiu: posar fi a la revolució i establir un sistema polític que consolidés algunes de les conquestes revolucionàries. 4. NAPOLEÓ DOMINA EUROPA  ▪ Napoleó es proposà donar estabilitat a França. Com? Amb un govern que representés els interessos de la burgesia. Va restablir el liberalisme econòmic (protecció de la iniciativa privada i els interessos de la burgesia). Va crear el Banc de França, amb l’objectiu d’impulsar la indústria i el comerç. Va emetre bitlles bancaris. Va buscar la reconciliació dels francesos amb el retorn del exiliats que acceptessin el nou ordre. Va firmar un Concordat amb l’Església. 4. NAPOLEÓ DOMINA EUROPA Va elaborar una sèrie de codis (civil, penal i de comerç). Va reordenar l’administració de l’Estat: centralització amb la creació de prefectures (feien complir les ordres de govern). Va reformar la Hisenda i el sistema d’ensenyament amb la creació dels liceus (escoles) de l’Estat. ▪Napoleó se sentia tan poderós que el 1802 es va fer nomenar cònsol vitalici i el 1804 es corona emperador.  4.2. LA CONQUESTA DE L’IMPERI ▪ El prestigi i el poder de Napoleó es fonamentà en la seva capacitat militar. Va derrotar els monarques absoluts i va conquerir una gran part d’Europa. 4. NAPOLEÓ DOMINA EUORPA ▪A tots els països annexats, els monarques absoluts van ser destronats i es van imposar les idees revolucionàries: supressió drets senyorials, dels delmes i dels privilegis nobiliaris i la consagració de la llibertat i de la igualtat legal. Es proclama la llibertat econòmica , el dret a la propietat i la llibertat religiosa.  4.- L’ÈPOCA NAPOLEONICA 1799-1815 L’IMPERI NAPOLEÒNIC 1812 ( Màxima extensió ) França 1812 Territoris dominats Enemics de França el 1812 Expansió de Napoleó  4.- L’ÈPOCA NAPOLEONICA 1799-1815 Quines conseqüències van tenir les conquestes i el domini de Napoleó en Europa ? Essencialment dos: a ) Difusió de les idees liberals per Europa (Llibertat, igualtat, desaparició de les monarquies absolutes i dels privilegis...) b) Desperta els sentiments nacionalistes dels pobles europeus contra el domini francès. (orgull nacional enfront de l’enemic invasor)  4.- L’ÈPOCA NAPOLEONICA 1799-1815 L’ENFONSAMENT DE L’IMPERI NAPOLEÒNIC França 1812 Enemics de França el 1812 Derrotes de Napoleó després del 1812 Les derrotes de Napoleó en Espanya i Rússia van tenir una gran importància, perquè van demostrar que els exèrcits de Napoleó no eren invencibles.  4.3. LA CAIGUDA DE NAPOLEÓ ▪ Les campanyes de Napoleó van contribuir a l’expansió de les idees liberals per Europa. ▪ Els exèrcits francesos van sotmetre per la força les nacions ocupades i van posar al tron a familiars de Napoleó. Van afavorir els interessos materials de França. ▪ Això va desencadenar sentiments nacionals contra França. ▪ A gran part dels territoris ocupats sorgeixen moviments de resistència a la invasió ( a vegades s’identificaven amb els ideals antiabsolutistes i liberals). ▪ L’aixecament contra Josep Bonaparte (rei d’Espanya) va marcar l’inici del declivi de l’imperi napoleònic. 4. NAPOLEÓ DOMINA EUROPA ▪ El 1814, després de ser vençut a Rússia i a Espanya, Napoleó abdicà i va ser exiliat a l’illa d’Elba. ▪ Tornà al poder durant Cent Dies el 1815. ▪ Després de ser derrotat a Waterloo (exèrcits britànic i prussià) va abdicar una altra vegada i fou desterrat a l’illa de Santa Helena on va morir el 1821.  Moments de Napoleó triomfant coronant-se emperador A la presó de Santa Elena abans de morir en 1821  6.- ENTRE L’ABSOLUTISME I EL LIBERALISME (1815-1848) LA RESTAURACIÓ (1815 – 1848 ) Després de la Derrota de Napoleó a Europa s’inicia un període conegut com la Restauració, un període durant el qual les monarquies europees pretenen tornar a l’Antic Règim com si la Revolució Francesa no s’hagués produït. Per aconseguir aquest objectiu, les potències vencedores de Napoleó (Àustria, Prússia, Rússia i la Gran Bretanya) es reuneixen a Viena al 1815, sota la direcció del canceller austríac Metternich, donant lloc a l’anomenat Congrés de Viena. CONGRÉS DE VIENA (1815) Metternich  6.- ENTRE L’ABSOLUTISME I EL LIBERALISME (1815-1848) EL CONGRÉS DE VIENA ( 1815 ) Reunits a Viena les potències vencedores de Napoleó acorden: Restablir les monarquies en els seus trons Defensar l’absolutisme (legitimisme), negació Sobirania Nacional i principi d’equilibri entre les grans potències Impedir que sorgeixen nous Creació de la Santa Alianza (1815), un moviments revolucionaris exèrcit per intervenir en qualsevol país que es doni un moviment revolucionari liberal. Vídeo Època napoleònica i la Restauració  6.- ENTRE L’ABSOLUTISME I EL LIBERALISME (1815-1848) Però.... A Europa la majoria de població, i especialment la burgesia, ja no volen tornar al absolutisme i volen mantenir els principis del liberalisme: Igualtat davant la llei, mobilitat social, sobirania nacional... A més a més, a molts pobles europeus, la invasió napoleònica ha despertat els sentiments nacionalistes, i molts pobles europeus volen el seu estat independent. A tota Europa... LIBERALS i NACIONALISTES Se uniran per lluitar junts i derrotar a LA RESTAURACIÓ S’iniciaran així, a partir de 1820, un conjunt de revolucions, que al principi seran reprimides per l’exèrcit de la Santa Aliança, però que poc a poc aniran guanyant terreny i acabaran derrotant a la Restauració al 1848. Aquestes revolucions contra la Restauració i en favor del liberalisme, conegudes com les revolucions liberals burgeses, es van produir en tres onades: 1820, 1830 i 1848.  6.- ENTRE L’ABSOLUTISME I EL LIBERALISME (1815-1848) LES REVOLUCIONS LIBERALS DE 1820, 1830 I 1848  6.- ENTRE L’ABSOLUTISME I EL LIBERALISME (1815-1848) REVOLUCIONS 1820 Primeres revolucions contra la restauració. Són Pronunciaments militars, poc suport popular Són derrotades per la Santa Aliança. Sols triomfa a Grècia, què aconsegueix independitzar-se de l’Imperi Turc.  6.- ENTRE L’ABSOLUTISME I EL LIBERALISME (1815-1848) REVOLUCIONS 1830 Van tenir una repercussió i una extensió més grans. - Les revolucions s’inicien a França, derrocant a Carles X i imposant a Lluís Felipe d’Orleans (liberal). Es va estendre a altres països (Bèlgica, Anglaterra, Espanya..). A Polònia va ser reprimida per Rússia (1831) - Amb aquestes revolucions Europa queda dividida en dos blocs polítics: Europa Occidental liberal i Europa Oriental absolutista  6.- ENTRE L’ABSOLUTISME I EL LIBERALISME (1815-1848) REVOLUCIONS 1830 Europa dividida en dos blocs polítics: - Europa occidental LIBERAL - Europa Oriental ABSOLUTISTA A més a mes durant aquestes revolucions Bèlgica aconsegueix la seva independència i es separa del regne dels Països Baixos.  6.- ENTRE L’ABSOLUTISME I EL LIBERALISME (1815-1848) REVOLUCIONS 1848 Moviment revolucionari, molt més extens. Es dona per tota Europa, i ara sí, amb la participació de les classes populars a favor del Liberalisme. Derrota definitiva de la Restauració: El Liberalisme s’implanta a tota Europa excepte Rússia. ( on continuarà l’absolutisme fins a inicis del segle XX ) S'inicia “la Primavera dels Pobles” La primavera dels pobles, que va significar el despertar de les nacions que estaven sotmeses als grans imperis. Les demandes nacionalistes van anar acompanyades del desig de constituir nous governs liberals. La classe treballadora es va adonar que la burgesia no estava disposada a protegir els seus interessos. Començaran a demanar el reconeixement de la sobirania popular 6.- ENTRE L’ABSOLUTISME I EL LIBERALISME (1815-1848) 6.3. LES REVOLUCIONS DEL 1848 ▪ La revolució del 1848 va significar l’aparició dels ideals democràtics (sufragi universal, sobirania popular, igualtat social), i també el sorgiment dels treballadors com a força política. FRANÇA: -Un aixecament destrona Lluís IMPERI AUSTRÍAC: Felip d’Orleans i proclama la -Es produeixen nombrosos Segona República. esclats revolucionaris. - Mesures democràtiques: sufragi - La revolta té un caràcter universal masculí, llibertat de liberal a Viena. premsa, abolició de la pena de - També va ser un mort i de l’esclavitud, i aixecament nacionalista reconeixement d’alguns drets per contra el domini imperial a als treballadors. Hongria, a Bohèmia, al nord - Lluís Napoleó Bonaparte va d’Itàlia i a la Confederació acabar imposant el seu poder Germànica. personal i proclamant el Segon Imperi Francès. ▪ Les reformes democràtiques i moltes aspiracions nacionals es van consolidar durant la segona meitat del segle XIX. 6.- ENTRE L’ABSOLUTISME I EL LIBERALISME (1815-1848) 6.3. LES REVOLUCIONS DEL 1848 ▪ La revolució del 1848 va significar l’aparició dels ideals democràtics (sufragi universal, sobirania popular, igualtat social), i també el sorgiment dels treballadors com a força política. FRANÇA: -Un aixecament destrona Lluís IMPERI AUSTRÍAC: Felip d’Orleans i proclama la -Es produeixen nombrosos Segona República. esclats revolucionaris. - Mesures democràtiques: sufragi - La revolta té un caràcter universal masculí, llibertat de liberal a Viena. premsa, abolició de la pena de - També va ser un mort i de l’esclavitud, i aixecament nacionalista reconeixement d’alguns drets per contra el domini imperial a als treballadors. Hongria, a Bohèmia, al nord - Lluís Napoleó Bonaparte va d’Itàlia i a la Confederació acabar imposant el seu poder Germànica. personal i proclamant el Segon Imperi Francès. ▪ Les reformes democràtiques i moltes aspiracions nacionals es van consolidar durant la segona meitat del segle XIX.  7.- QUINS NOUS ESTATS ES VAN CREAR A EUROPA? 7.1. LA INDEPENDÈNCIA DE GRÈCIA I BÈLGICA GRÈCIA (1821-1830): -Formava part de l’Imperi Otomà des de feia segles. - Malgrat que algunes elits gregues integraven la burocràcia otomana, la majoria de la població se sentia marginada, sotmesa a impostos elevats, i dominada per un poble de religió i cultura diferents. - Es va anar forjant un moviment patriòtic. - El 1821 s’inicià la insurrecció i el 1822 els grecs proclamaren la independència al teatre d’Epidaure. Suposà l’inici d’una cruel guerra. - El 1827 França i Anglaterra intervenen militarment. L’Imperi Otomà reconeix la independència grega el 1829 i el 1830 va entrar en vigor. BÈLGICA (1830-1839): -Havia estat unida a Holanda el 1815 pel Congrés de Viena, que va crear el Regne dels Països Baixos.. - El 1830 va triomfar la revolució, que proclamà un sistema de monarquia liberal, sota el regnat de Leopold I. - El nou govern va haver d’enfrontar-se a un conflicte armat, fins que Holanda va reconèixer el nou estat l’any 1939 La Unificació d’Itàlia (1859-1871) Etapes Mapa Itàlia de la unificació 1ª Guerra contra Àustria, 1859 (Cavour-Piemont) Pau de Zúrich LLOMBARDIA VENETO Annexió de la Llombardia, Parma, PIEMONT PARMA Mòdena i Toscana MÒDENA 2ª La guerra contra Nàpols, TOSCANA Expedició dels mil (Garibaldi), 1860 Annexió de les Dues Sicílies Víctor Manuel II rei d’Itàlia al 1861 ROMA Estats Pontificis 3ª Annexió de Venècia (durant la REGNE DE guerra austro-prussiana, 1866) LES DUES SICÍLIES 4ª Annexió dels Estats Pontificis (durant la guerra franco-prussiana, 1871) El procés d’unificació d’Alemanya La construcció dels Estats nacionals El 1834 es crea el Zollverein o Unió duanera (lliure circulació de productes entre els estats alemanys) La extensió territorial de Prússia el 1815, a conseqüència del Congrés de Viena. Durant mig segle no es va alterar A partir d’aquí: 1) Prússia (Otto von Bismark), Dirigirà la unificació sota els seus criteris (político-militars) enfrontada amb la zona d’ Àustria 2)Conquerirà Holstein i Schleswig a Dinamarca.(1864) 3) Derrotarà a Àustria (1866) 4) Conquerirà Alsàcia i Lorena a França La Confederació Germànica (1815) és (1870) el primer pas per la unitat 5) Es proclama els límits del II Reich (1871)  RECAPITULACIÓ “LA PRIMAVERA DELS POBLES” : FORMACIÓ DELS ESTATS NACIONALS EUROPA 1812 EUROPA 1914 1.- Quines diferències observes entre aquests dos mapes ? Quins pobles han aconseguit format una nació durant aquest segle ? 2.- En què es diferencia el mapa del 1914 de l’actual? https://www.cerebriti.com/juegos-de-historia/test--revolucion-francesa-e-imperio-napoleonico#.Wgx 9mmjWzIU