Anatomia del membre superior PDF

**Anatomia del membre superior** La cintura pectoral (escapular) està formada per l'escàpula i la clavícula de cada costat, unides anteriorment pel mànec de l'estern. És el complex que uneix el membre superior al tronc. **Art. ossos de cintura escapular** **Art. esternoclavic...

**Anatomia del membre superior** La cintura pectoral (escapular) està formada per l'escàpula i la clavícula de cada costat, unides anteriorment pel mànec de l'estern. És el complex que uneix el membre superior al tronc. **Art. ossos de cintura escapular** **Art. esternoclavicular** Superfícies articulars revestides de fibrocartílag, la cavitat articular està dividida en dos per un disc articular. Aquesta art. és de **tipus** sinovial(sella de muntar), encaix recíproc. **Mitjans d'Unió:** **Càpsula articular + 1. Lligament esternoclavicular anterior 2. Lligament esternoclavicular posterior** (En relació amb els músculs infrahioïdals) **3.** **Lligament interclavicular** (pot contenir ossículs supraesternals, vestigials) 4. **Lligament costoclavicular** (és el més potent) Format per una làmina anterior i una posterior. **MOVIMENTS:** En un pla transversal (al voltant de l'eix vertical): Anteposició i Retroposició (Limitats pel lligament costoclavicular). En un pla frontal (al voltant de l'eix anteroposterior): Elevació i Descens (Limitats pel lligament costoclavicular i el múscul Subclavi) Rotació axial: De 30º. Es possible gràcies a la laxitud dels lligaments. Al voltant d'aquesta articulació pivoten els moviments del muscle (hombro) endavant-endarrera, amunt i avall. **Art. Acromiclavicular** Superfícies Articulars (ambdues recobertes per fibrocartílag): Superfície **clavicular**: Careta articular PLANA a l'extrem acromial de la clavícula, orientada cap avall i cap enfora. Superfície **acromial**: Careta oval a la superfície medial de l'acromi. Orientada cap amunt i cap endins. La clavícula es recolza sobre l'acromi En un 35% dels casos trobem un **disc articular** que en ocasions és complert i en altres forma una falca de la càpsula a l'interior. **Tipus:** Sinovial. Plana (Artròdia) **Mitjans d'Unió i Moviments:** Càpsula articular reforçada superiorment per el ***lligament acromiclavicular.*** Són petits moviments de lliscament que fan possibles els moviments pendulars de l'escàpula sobre la paret del tòrax. **Lligament coracoclavicular** El lligament coracoclavicular uneix la clavícula i l'escàpula com un lligament suspensori de l'escàpula. Transfereix la major part del suport del pes de l'extremitat superior a la clavícula. És accessori de l'articulació acromiclavicular. **Té dues porcions:** Lligament Tràpezoide (Tz): Quadrangular. Direcció anteroposterior, des de la cara inferior de la clavícula (línia trapezoidea) a la cara superior de l'apòfisi coracoide. Orientat sobre el pla sagital. Lligament Conoide (Cn): Forma triangular amb vèrtex inferior. Vèrtex: a la part posterior de la cara superior l'apòfisi coracoide, i base prop del marge posterior de la clavícula (tubercle conoide). Sobre el pla frontal. Aquest lligament fa que l'escàpula segueixi tots els moviments de la clavícula. Impedeix els moviments anterior i posterior de l\'escàpula respecte la clavícula. **Lligaments propis de l'Escàpula** **Lligament transvers superior de l'escàpula:** Banda fibrosa que s\'estén des de la base de l'apòfisi coracoide fins a la part superior i posterior de l'escotadura escapular (coracoidea) i la converteix en un orifici pel que passa el nervi supraescapular. 2. **Lligament transvers inferior de l'escàpula**: Des de l'arrel de l'espina de l'escàpula fins al marge posterior de la cavitat glenoide. 3**. Lligament acromicoracoïdal**: Cinta triangular (de base medial) transversal que va des del marge lateral de l'apòfisi coracoide fins al marge anterior de l'acromi, formant la volta (bóveda) acromicoracoidea que constitueix el sostre de l'articulació glenohumeral. Per sobre està cobert pel m. deltoides. **ARTICULACIÓ FALSA ESCÀPULO-TORÀCICA:** L'escàpula pot desplaçar-se sobre la paret toràcica posterior i lateral realitzant uns moviments que comportaran moviments en el "monyó de la espatlla".En aquests moviments hi participen les *articulacions esternoclavicular i acromiclavicular.* La cara anterior de l'escàpula (**múscul subescapular**) llisca per sobre la paret toràcica (**múscul serrat anterior**) de manera que podem considerar la relació entre elles com si es tractés d'una articulació plana. Els moviments possibles són : **1. Elevació** i **depressió** escapulars **2. Protracció** (moviment cap endavant) i **retracció** (moviment cap endarrere) **3. Rotació lateral** de l'escàpula -- **Rotació medial** de l'escàpula que produeixen elevació i descens respectivament del monyó de l'espatlla **ARTICULACIÓ GLENOHUMERAL** **Superfícies Articulars (recobertes de cartílag hialí):** 1\. Cap de l'húmer: segment d'una esfera (entre 1/3 i 1/2 d'esfera). Orientat *cap a dins, a dalt i una mica* *endarrere (30o)*. Està en contacte amb la cavitat glenoide per una petita part. 2\. Cavitat glenoide de l'escàpula: segment d'esfera buida, més petita que el cap de l'húmer. Orientada cap *enfora, avall i endavant (30o)*. Està augmentada de grandària per un ***rodet (labrum) glenoide*** que a la part superior envolta el tendó del cap llarg del m. bíceps braquial. **Mitjans d'unió** **1. Càpsula articular:** A l'escàpula, s'insereix a la cara externa del rodet glenoide, al coll de l'escàpula i per dalt arriba fins a la base de l'apòfisi coracoides. A l'húmer s'insereix al coll anatòmic lateralment i al coll quirúrgic medialment. A la seva part inferior hi ha una zona redundant: el recés axi·lar. Si no existís, no seria possible la abducció. **2. Lligaments intrínsecs:** *Lligaments glenohumerals* **3. Lligament extrínsec:** *Lligament coracohumeral* **4. Músculs periarticulars:** *Manegot (manguito) dels músculs rotatoris*. Els *músculs rotatoris* s'insereixen fortament a la càpsula. Lligaments Intrínsecs (capsulars): glenohumerals Els lligaments glenohumerals són reforços de la càpsula que van des del marge glenoide fins a l'húmer (seguint una línia: des de sobre del tubercle menor fins a sota d'aquest) Lligament glenohumeral superior (GHS) Lligament glenohumeral mig (GHM) Lligament glenohumeral inferior (GHI) Entre el GHS i el GHM: foràmen oval de Weitbrecht a on comunica la cavitat sinovial amb la bossa del subescapular (una bossa sinovial que afavoreix el lliscament del m. subescapular). **Lligament Extrínsec: Coracohumeral** S'origina a la base de l'apòfisi coracoide, es dirigeix cap enfora i s'insereix a la cara anterior del *tubercle* *major de l'húmer.* És com el *lligament suspensori de* *l'húmer*. Entre el *lligament coracohumeral* i el *lligament* *glenohumeral superior* emergeix el tendó de la porció llarga del bíceps (A). Les fibres del lligament coracohumeral (*inserides al* *tubercle major*) i les del lligament glenohumeral superior (inserit al *tubercle menor*) estan unides per fibres transversals (***Lligament humeral transvers* de** **Gordon Brodie)** que transformen el *canal bicipital* en un conducte, actuant com a retinacle. Lligaments actius: Manegot dels músculs rotatoris Els músculs que constitueixen el manegot dels rotatoris són el m. subscapular, el m. supraspinós, el m\. infraspinós i el m. rodó menor. Tots ells rodegen l'articulació i s'insereixen a la càpsula (reforçant-la) per davant, per sobre i per darrera. Són com "lligaments actius". **Moviments de l'articulació glenohumeral** **Tipus articular:** Enartrosi (Esfèrica). TRIAXIAL. En aquests moviments l'húmer **roda** i es **desplaça (*roll&slide*)** sobre la cavitat glenoide. **Moviments possibles:** **1. Anteversió (flexió) (180º) -- Retroversió (extensió) (40º- 50º)** **2. Abducció -- Adducció** (l'adducció associada a anteversió o retroversió doncs sinó des de posició anatòmica no té recorregut) A *l'**abducció glenohumeral*****:** Per cada 3o: 2o els realitza l'art. *glenohumeral* i 1o el realitza l'*escapulotoràcica*. (120o + 60o = 180o ) 3\. **Rotació Interna (medial) - Rotació Externa (lateral)** (Aquests moviments s'han d'explorar sempre amb el colze flexionat a 90º. 4\. **Circumducció** **MÚSCULS DE LA CINTURA ESCAPULAR** **M. SUPRASPINÓS** **Origen:** Fossa Supraspinosa. **Trajecte i Relacions:** La seva cara posterior està recoberta pel m. Trapezi. La seva part lateral passa **per sota** l'articulació acromiclavicular i del *lligament acromicoracoïdal* i **per sobre** de l'articulació glenohumeral. La part del tendó lateral a l'acromi està recoberta pel m. deltoide. **Inserció:** Careta superior (de les tres) del *tubercle major de* *l'húmer.* Càpsula de l'articulació GH. **Acció:** ABDuctor del braç. És agonista del deltoide, però amb menor força. Realitza la ABD dels primers 15o Tensor de la càpsula, evita que quedi pessigada entre les superfícies articulars. Forma part del manegot dels músculs rotatoris. **Innervació:** Nervi supraescapular. (C5-C6) **M. INFRASPINÓS** **Origen:** Fossa infraspinosa **Trajecte i Relacions:** Forma triangular. Es considera que presenta tres porcions: *superior, mitja i inferior*. Les fibres de la porció superior són horitzontals i les de la inferior són molt verticals. En el seu trajecte passa per darrera de l'articulació glenohumeral. Cobert pel Trapezi i el Deltoide. **Inserció:** A la careta mitja del *tubercle major de l'húmer*, també a la càpsula de l'articulació escapulohumeral. **Acció:** Rotador extern del braç. *Quan l'acció parteix de la posició de rotació interna, el múscul està cargolat a l'húmer i actua amb més força.* Forma part del manegot dels músculs rotatoris. **Innervació:** N. supraescapular (C5-C6) (després de passar per sota del *lligament transvers inferior de l'escàpula*) **M. RODÓ MENOR** **Origen:** M*arge axil·lar* de l'escàpula, per sobre de la inserció del múscul rodó major. **Inserció:** Careta més inferior del *tubercle major de l'húmer*. S'insereix, també, a la càpsula articular. **Trajecte i Relacions:** Des de l\'origen segueix una direcció lateral ascendent, passa posteriorment a l'articulació glenohumeral. Està cobert en gran part pel deltoide. **Acció:** = que el infrespinós: Rotador extern (lateral) del braç. Forma part del manegot dels músculs rotatoris. **Innervació:** Nervi Axil·lar (nervi circumflex) (C5-C6) **M. DELTOIDE** Te una forma *triangular* de base a la clavícula i l'escàpula (proximal) i vèrtex humeral (distal). **Origen:** *1. Part clavicular*: Marge anterior del terç lateral de la clavícula *2. Part Acromial*: Marge lateral de l'acromi *3. Part Espinal*: Llavi inferior del marge posterior de l'espina de l'Escàpula. **Inserció:** *Tuberositat deltoidal* de l'húmer (cara lateral de la diàfisi de l'húmer) **Innervació:** Nervi axil·lar (n. circumflex) (C5-C6) **Trajecte i Relacions:** És un múscul superficial i palpable. La forma arrodonida (*redondeada*) del muscle (*hombro*), no és deguda, però, al deltoide, sinó a l'os subjacent, especialment al tubercle major de l'húmer. Medialment queda separat del m. pectoral major pel *solc deltopectoral* (Triangle de MORENHEIN). **Accions:** És el principal múscul **ABDuctor del braç**, a partir dels 15º (que realitza el m. supraspinós) Fins a 2/3 del moviment de ABD ho realitza la *porció acromial*, a partir d'aquell punt intervenen les altres dues. Les *porcions clavicular i espinal* poden realitzar ADD per sota dels 60o de ABD. La *porció clavicular* també pot produir anteversió i rotació medial (interna) del braç. La *porció espinal* també pot produir retroversió i rotació lateral (externa) del braç. **INNERVACIÓ CREUADA DELS NERVIS AXILA·LAR I SUPRASCAPULAR** Filogenèticament, els músculs *subscapular*, *rodó major* i *dorsal ample* s'originen conjuntament de la mateixa massa muscular, s'insereixen en continuïtat i estan innervats per *les branques col·laterals del fascicle posterior del plexe braquial.* **M. SUBSCAPULAR** **Origen:** Fossa subscapular. **Inserció:** Tubercle menor de l'húmer, cresta del tubercle menor i càpsula articular glenohumeral **Trajecte i Relacions:** El tendó passa per sota l'apòfisi coracoides i després per sobre la càpsula GH (a on hi ha una bossa constant: *bossa del subescapular*). Forma paret posterior de la cavitat axil·lar. **Acció:** Rotació medial (interna) Aplica el cap de l'húmer a la cavitat glenoide Forma part del manegot dels músculs rotatoris. **Innervació:** Nervis subscapulars superior i inferior (Fascícle posterior del plexe braquial C5, C6) **M. RODÓ MAJOR** **Origen:** A una superfície inferolateral de la cara posterior de l'escàpula i a nivell del angle inferior (per sota de el m. infraspinós i del m. rodó menor) **Inserció:** Cresta del tubercle menor **Trajecte i Relacions:** Segueix una direcció superolateral i anterior. Forma amb el *cap llarg* del tríceps els *Espais de Velpeau:* *- Quadrilàter de Velpeau (Espai humerotricipital)* per on passa l'artèria circumflexa humeral posterior i el nervi axil·lar. *- Triàngle de Velpeau (Espai escapulotricipital):* Hi passa l'artèria circumflexa escapular. **Acció:** ADD + retroversió (especialment quan ve de la situació inversa). *Creua les mans darrera el tronc*. Component de rotació interna (insignificant al costat del m. subscapular). Si pren punt fix a l'húmer , gira lateralment el vèrtex de l'escàpula i eleva el monyó de l'espatlla. **Innervació:** N. Subscapular inferior (Fascicle posterior del plexe braquial C5, C6) **M. DORSAL AMPLE (Latissimus dorsi)** És el múscul més extens del cos humà, seguit del múscul oblic extern. Origen: a. Porció vertebral: Apòfisis Espinoses de T7-T12. A través de la fascia toracolumbar a les apòfisis espinoses de les vèrtebres lumbars i a la cresta sacra mitja. b. Porció ilíaca: 1/3 posterior de la cresta ilíaca c. Porció costal: Costelles X-XII (coberta per la p. ilíaca) d. Porció escapular (inconstant): Angle inferior de l'escàpula Inserció: Terra del solc intertubercular de l'húmer. Trajecte i Relacions: La cara superficial és subcutània, excepte la part superior coberta per el trapezi. Acció: Retroversió (extensió), ADD i rotació interna (lleugera). Amb punt fix a l'húmer: porta cap amunt el tronc (acció de grimpar (trepar)). La porció costal és auxiliar de la inspiració (eleva les tres darreres costelles). Innervació: Nervi Toracodorsal (C6, C7, C8) **M. CORACOBRAQUIAL** **Origen:** Vèrtex de l'ap. coracoide (per un tendó comú amb la porció curta del bíceps) **Inserció:** Cara antero-medial de l'Húmer (medial i distal a la cresta del tubercle menor), medialment al *múscul braquial*. **Trajecte i Relacions:** *Per davant* té el deltoides, el bíceps i el pectoral major. *Per darrera*: els tendons del subscapular, rodó major i dorsal ample *Medialment*: Paquet vasculonerviós de l'aixella i el braç. *A la part mitja,* el múscul és travessat pel *n.* *musculcutàni*. (*múscul perforat de Casserius*) **Acció:** Torna el braç a lla posició anatòmica (Anteversió o retroversió). Rotació interna i ADD del braç. Si agafa punt fix a l'húmer fa baixar el monyó del muscle. **Innervació:** N. musculocutani (C5, C6 i C7) **M. PECTORAL MENOR** És un múscul *toracopetal* (insercions secundàries al tronc) **Origen:** Cara externa de tercera, quarta i cinquena costella **Inserció:** Marge medial de l\'apòfisi coracoide. **Trajecte i Relacions:** Completament cobert pel m. pectoral major. El seu marge inferior (lateral) està unit a la pell del buit axil·lar. Superiorment, queda separada del múscul subclavi per el *triangle (espai) clavipectoral.* **Acció:** Quan pren punt fix a les costelles: desplaça cap a davant i descendeix l'escàpula. Quan pren punt fix a l'escàpula: eleva les costelles (m. inspirador) **Innervació:** Nervi pectoral medial (C5, C6, C7, C8 i T1) **FASCIA CLAVIPECTORAL** Làmina aponeuròtica que s\'estén des de la clavícula a l'aixella. Envolta el m.subclavi s\'estén per l'espai entre aquest i el m. pectoral menor i l'envolta: *fascia clavipectoral* (FCP). Caudalment al múscul pectoral menor forma el *lligament suspensori de* *l'aixella* que s'uneix a la pell de l'aixella. Protegeix anteriorment als vasos axil·lars i al plexe braquial. Lateralment es troba unida a l'apòfisi coracoides. **M. PECTORAL MAJOR** **Orígens (cadascun fa una part del múscul):** 1\. Part clavicular: Marge anterior de la meitat medial de la clavícula. 2. Part esternocostal: Cara anterior de l'estern i cartílags costals II-VII. 3\. Part abdominal: Làmina anterior de la beina del múscul recte anterior de l'abdomen. **Inserció:** Llavi lateral del *solc intertubercular* de l'húmer (en forma de U) **Acció:** A**dd**uctor i rotador intern. Si pren punt fix a l'húmer: acció de grimpar i també auxiliar de la respiració (més potent inspirador si fixem les extremitats superiors agafant-nos de la mà a un lloc fix). En ABD del braç, totes les parts es fan horitzontals i el múscul esdevé un potent anteversor (flexor) (nadar, abraçar\...) **Innervació:** Nervi pectoral medial i nervi pectoral lateral. Porció clavicular (C5 i C6), porcions EC i Abd (C6-C8 i T1) **Relacions i trajecte:** *Cara anterior:* Superficial. Recoberta per la glàndula mamària en el sexe femení. *Cara posterior:* Abandona la paret toràcica i forma la paret anterior de la cavitat de l'aixella. *Marge anteroinferior:* Primer descansa sobre el serrat anterior, després se'n separa i forma el *plec axil·lar* *anteroinferior* de la cavitat de l'aixella. *Marge superoextern:* Separat del deltoide per *l'espai* *deltopectoral,* per on discorre *la vena cefàlica.* **M. ROMBOIDE MENOR** **Origen:** Apòfisis espinoses de C7-T1 i lligaments interespinosos. Extrem inferior del *ligament nucal*. **Inserció:** Superfície posterior del marge medial de l'escàpula. **Acció:** Translació de l'escàpula cap a la línia mitja. Junt amb el múscul serrat anterior, fixa l'escàpula al tronc. **Innervació:** Nervi dorsal de l'escàpula (C5) **M. ROMBOIDE MAJOR** **Origen:** Apòfisis espinoses de T2-T5 i lligaments interespinosos. **Inserció:** Superfície posterior del marge medial de l'escàpula des de l'arrel de l'espina de l'escàpula fins a l'angle inferior. **Trajecte i Relacions:** Recobert en gran part per el m. trapezi però hi ha una part que és subcutània, rodejada per els músculs trapezi, infraspinós i dorsal ample → *triangle d'auscultació.* **Acció:** Translació de l\'escàpula cap a la línia mitja. La part inferior produeix la *rotació medial* de l\'escàpula amb descens de la cavitat glenoide. Junt amb el múscul serrat anterior, fixa l'escàpula al tronc. **Innervació:** Nervi dorsal de l'escàpula (C5). **M. ELEVADOR DE L'ESCÀPULA (M. ANGULAR DE L'ESCÀPULA)** **Origen:** En quatre digitacions a les apòfisis transverses de C1-C4. **Inserció:** Superfície posterior del marge medial de l'escàpula des de l'angle superior fins a l'arrel de l'espina. **Trajecte i Relacions:** El múscul està recobert pel m.trapezi, excepte en el seu origen. **Acció:** Si pren punt fix a la columna: produeix l'ascens de l'escàpula Si pren punt fix a l'escàpula: inclina el coll cap el costat que es contrau. **Innervació:** Nervi dorsal de l'escàpula (C5) i branques directes de les branques anteriors dels nervis raquidians C3 i C4. **M. SERRAT ANTERIOR (MAJOR)Origen:** Cara lateral de les 9 primeres costelles. *Part superior (paral·lela)* des de les 1ª-2ª costelles. *Part mitja (divergent)* des de la 2ª-4ª costelles. *Part inferior (convergent)* des de la 5ª-9ª costelles, interdigitant-se amb el m. oblic extern de l'abdomen. **Inserció:** Llavi anterior del marge medial de l'escàpula, per davant dels músculs romboides i de l'angular de l'escàpula i medial al m.subscapular. **Innervació:** N. toràcic llarg (C5-C7) (N. de Charles Bell) **Acció:** Forma una *llaçada muscular* amb els músculs romboides (que va des de les apòfisis espinoses de les vèrtebres fins a les costelles), contribueixen a mantenir l'escàpula en contacte amb la superfície del tòrax. La paràlisi del m. serrat anterior causa la *escàpula alada*. Els músculs romboides i serrat anterior poden considerar-se com un *múscul digàstric* amb *una intersecció òssia* a nivell de l'escàpula. Les parts superior i mitja produeixen una translació cap endavant de l'escàpula, fent que la cavitat glenoidal s'orienti cap endavant, afavorint l'anteversió. La part inferior produeix rotació *lateral* de l'escàpula (es antagonista del *m. romboides major*) amb ascens de la cavitat glenoide. Si l'escàpula està fixada per altres músculs pot tirar de les costelles, essent un múscul *inspirador* en les seves porcions superior i inferior i expirador en la mitja (En conjunt és inspirador i per tant *auxiliar de la respiració*) **M. SUBCLAVI** **Origen:** Cara superior del primer cartílag costal i de la primera costella, lateralment al lligament costoclavicular. **Inserció:** Cara inferior de la clavícula (en el *solc* *subclavi*). El seu extrem pot arribar a col·locar-se a l'angle diedre que formen els lligaments *Conoide i Trapezoide*. **Innervació:** Nervi subclavi (C5-C6) Trajecte i Relacions: La fàscia del m. subclavi el rodeja, inserint-se-se als marges anterior i posterior de la clavícula. A la seva part lateral, la cara inferior del múscul subclavi està separada de la cara superior de la primera costella per un hiat per on discorren els vasos subclavis (que passen a dir-se axil·lars) i el plexe braquial (El múscul subclavi protegeix a aquests elements vasculonerviosos a les fractures de clavícula). Acció: - Aplica la clavícula contra l'estern fent de lligament actiu i oposant-se a les luxacions. - Acosta la clavícula a la primera costella, baixant, així, el muscle (hombro). **M. TRAPEZI** Orígens i Insercions: 1. Part descendent: O: A la part medial de la línia nucal superior, a la protuberància occipital externa i al lligament nucal (fins a l'alçada de C6). I: Al marge posterior i cara superior del terç lateral de la clavícula (a excepció del seu extrem acromial) 2. Part transversa: O: Apòfisis espinoses i lligament supraspinós entre C7 i T3 I: Extrem acromial de la clavícula, acromi i llavi superior de l'espina de l'escàpula. 3. Part ascendent: O: Apòfisis espinoses de T4-T12 (dreta) i T4-T(10-11) (esquerra) (A l'inrevés en esquerrans). Fulla aponeuròtica que es continua amb l'aponeurosi lumbar. I: Part més medial de l'espina de l'escàpula. **Trajecte i Relacions:** És un múscul superficial en tot el seu trajecte, cobert sols per la seva fàscia, el teixit subcutàni i la pell. **Innervació:** XI Parell cranial (Nervi accessori o espinal accessori), igual que el ECM, i també directament de nervis cervicals C3 i C4. **Acció:** *Porció descendent*: acostament de l'escàpula a la línia mitja i elevació de l'escàpula (elevació del *muscle* conjuntament amb el m.elevador de l'escàpula). Si pren punt fix a la clavícula, rota el cap vers la banda contrària. (agonista del ECM) *Porció transversa: a*costament de l'escàpula a la línia mitja (ADD) *Porció ascendent*: acostament de l'escàpula a la línia mitja, lleuger descens i rotació lateral de la mateixa que ascendeix la cavitat glenoidal i contribueix a la ABD del braç. GLOBALMENT, **FIXA L'ESCÀPULA** SOBRE EL TÒRAX fent que els músculs que uneixen l'escàpula amb el membre superior actuïn amb major eficàcia. AMB **EXTREMITATS SUPERIORS FIXES**, LA PORCIÓ ASCENDENT ELEVA EL TRONC (Acció de grimpar) **Art. del colze** És un complex articular, amb una sola càpsula i una sola sinovial, de 3 articulacions: 1\. Art. Humerocubital: TRÒCLEA 2\. Art. Humeroradial: ENARTROSI 3\. Art. Radiocubital proximal: TROCHUS Superfícies articulars: 1\. Tròclea Humeral - Escotadura troclear 2\. Capítol Humeral - Fosseta articular del radi 3\. Escotadura radial del cúbit - Circumferència articular del cap del radi **Càpsula articular** Prima i laxa. Per a no quedar atrapada hi ha fibres musculars (m. Braquial i m. Tríceps) que la tensen. S'insereix en l'**húmer** per sobre de les fosses *olecraniana, coronoidea i radial*. Ambdós epicòndils (medial i lateral) queden per fora de la càpsula. En el **cúbit** s'insereix en els marges de l'Escotadura humeral i el **radi,** en el coll. **Lligaments col·laterals** **1. Lligament col·lateral cubital: 4 fascicles** *a. Anterior* : ECM→ part anteromedial de la A. Coronoïdal *b. Mig:* ECM→ part interna de la A. Coronoïdal. (és isomètric: sempre està en tensió) Fa molta força. *c. Posterior* (de Bardinet). ECM→ part medial de l'olècran. En forma de vano (abanico). Relaxat en extensió i tens en flexió *d. Lligament de Cooper*: Fascicles transversals (Olècran - Coronoide) **2. Lligament col·lateral radial:** *a. Fascicle anterior:* ECL→ cara inferior de l'ap. Coronoide (anterior a la cavitat sigmoïdal menor). Rodeja el lligament anul·ar. *b. Fascicle mig:* ECL→ cara lateral del cúbit (posterior a la cavitat sigmoïdal menor). *c. Fascicle posterior:* part posterior del ECL→ marge lateral de l\'olècran. No s'insereix en cap punt del radi, fet que li atorga mobilitat. **Art. del colze: Mecànica articular** **Tipus articulars (Moviments possibles)** **1. Húmer-Cubital:** TRÒCLEA (Flexió- Extensió). L'eix de rotació no es ben transversal, posseeix una inclinació de 10-15º, de manera que al flexionar el colze, la mà es dirigeix cap al tòrax. Amplitud de la flexió: 130-150º **2. Radicubital proximal**: TROCHUS (Rotació: Pronació-Supinació) **Art. Radiocubital proximal: Lligaments** **1. Lligament anul·lar:** Envolta la circumferència articular del cap del radi. S\'insereix als marges anterior i posterior de la *escotadura radial.* La cara interna està revestida de fibrocartílag*.* **2. Lligament quadrat de Dénucé:** És un engruiximent de la càpsula articular entre el coll del radi i el marge inferior de la *escotadura radial.* **Art. Radiocubital distal** **Superfícies articulars:** \- Circumferència articular del cap del cúbit \- Escotadura cubital del radi **Mecanismes d'unió:** **Disc articular (lligament triangular):** Làmina de fibrocartílag situada entre el cap del cúbit i la filera proximal del carp. Forma Δ. La *base* s'insereix al marge inferior de l'escotadura cubital del radi. El *vèrtex* ho fa a la fissura entre el cap del cúbit i la seva ap. estiloides. Les seva *cara superior* s'adapta a cara inferior del cap del cúbit i la seva *cara* *inferior* ho fa amb els ossos *semilunar i piramidal.* Al *marges ant i post* s'uneix la càpsula. **Càpsula articular:** S'insereix per sobre de les cares articulars i per davant i per darrera del lligament triangular. Està reforçada per algunes fibres transversals anteriors i posteriors **Sinovial:** Única: radi-cúbit i cúbit-lligament triangular. A vegades hi ha una perforació al lligament triangular que comunica la cavitat articular amb l'articulació radiocarpiana. Forma una prolongació en "fons de sac" per la part superior. **Tipus articular i Moviments:** Trochus (Pronació-Supinació) **Moviments de Pronació-Supinació** Articulacions implicades: Radiocubital proximal i radiocubital distal. Eix de l'articulació: Oblic. Des del cap del radi al centre de l'epífisi distal del cúbit. Moviments: Pronació-Supinació. Moviments articulars implicats: El còndil humeral rota a dins la fosseta del cap del radi, la circumferència articular del radi rota a dins de l'escotadura radial del cúbit i del lligament rodó i l'extremitat inferior del radi gira al voltant del cap del cúbit. La rotació de l'articulació és aproximadament de 180º (amb el colze en flexió). Amb l'avantbraç en extensió, es suma la rotació de l'articulació escapulohumeral i es pot arribar a 215-235º (hiperpronació-hipersupinació) **Membrana Interósea** Entre les diàfisis del cúbit i del radi es forma l'espai interossi que està ocupat per la *membrana interòssia. La membrana interòssia* és una membrana fibrosa que s\'estén des del marge medial (interossi) del radi al marge lateral (interossi) del cúbit. A la seva superfície s'hi insereixen músculs. La direcció de les fibres és important en els moviments de prono-supinació. Són quasi perpendiculars a *l'eix de prono-supinació*. Si fossin transversals es tensarien de seguida **Corda Oblíqua de Weitbrecht** Cinta fibrosa que va des de la base de *l'apòfisi coronoide* fins a la cara anterior del radi, passant per sota de la tuberositat del radi. Es considera un residu d'un fascicle del múscul *flexor llarg del polze.* **MÚSCULS DEL BRAÇ** **Grup ventral:** Múscul Braquial i Múscul Bíceps braquial **Grup dorsal:** Múscul tríceps braquial **MÚSCUL BRAQUIAL** **Origen:** Cara anterior de l'húmer (per sota de les insercions del deltoides (1) i del coracobraquial (2)) **Trajecte i relacions:** Des del seu origen, les fibres passen per la cara anterior de l'articulació del colze i acaben en un ample tendó d'inserció. La cara anterior del múscul es troba coberta per el múscul bíceps. **Inserció:** Tuberositat del cúbit **Innervació:** Nervi musculocutani **Acció:** Flexor de l'avantbraç sobre el braç. **MÚSCUL BÍCEPS BRAQUIAL** Es composa de dos ventres musculars. Els dos de l'escàpula a l'avantbraç. Es distingeixen dues porcions: *porció llarga* i *porció curta*. **Origen:** La *porció curta* s'origina al vèrtex de l'apòfisi coracoidal (junt amb el múscul coracobraquial) La *porció llarga* s'insereix just per sobre la cavitat glenoide (tubercle supraglenoïdal), discorre per el sostre de la càpsula articular i surt d'ella a nivell de *solc intertubercular.* **Trajecte i relacions:** Les dues porcions s'aproximen i es fusionen, acabant en un tendó superficial a nivell del colze. El ventre muscular es troba *ventral* al múscul braquial i l*ateral* al *paquet vasculonerviós* del braç (A i V. Braquial i N. Medià) **Inserció:** El bíceps braquial s'insereix: a\) mitjançant un tendó a la tuberositat radial (*bicipital*) b\) per una ampla banda tendinosa que acaba a l'aponeurosi dels músculs epicondílis medials: expansió aponeuròtica o *lacertus fibrosus.* **Innervació:** Nervi musculocutani **Acció:**. Anteversor i abductor del braç (cap llarg). Flexor de l'articulació del colze i supinador. **MÚSCUL TRÍCEPS BRAQUIAL** S'estén des de l'escàpula i l\'húmer fins a l'olècran. Està format per tres porcions: cap llarg, cap medial i cap lateral. **Origen: 1. Cap llarg:** En el *tubercle infraglenoidal* de l'escàpula (per fora de la càpsula). **2. Cap medial (vast intern):** Cara posterior de l'húmer, inferomedialment al solc del nervi radial. **3. Cap lateral (vast extern)** Cara posterior de l'húmer, superolateralment al solc del nervi radial. **Trajecte i relacions:** Les tres porcions s'ajunten i discorren per la cara posterior del colze. El cap llarg del tríceps limita els espais quadrangular i triangular de Velpeau. **Inserció:** Cara posterior de l'olècran. **Innervació:** N. Radial **Acció:**. Extensor de l'articulació del colze (les tres porcions). A més, el cap llarg produeix adducció i retroversió del braç. **MÚSCUL ANCÒNI** El *múscul anconi* es localitza inferiorment al vast extern. **Origen:** En la cara posterior de epicòndil lateral i el lligament col·lateral extern. **Trajecte i relacions:** Les fibres es dirigeixen inferomedialment i revesteixen la cara posterior de l'articulació humeroradial. **Inserció:** Cara lateral de l'olècran i a la cara posterior del cúbit adjacent. **Innervació:** N. Radial **Acció:** Extensor de l'avantbraç. **ARTÈRIES VENES I NERVIS DEL MEMBRE SUPERIOR** El sistema arterial del membre superior depèn de **l'arteria subclàvia (1)** (branca de la aorta que surt a la banda esquerra directament de l'arc aòrtic i a la banda dreta com a branca terminal del *tronc braquiocefàlic)*. La sang venosa del membre superior drena en la seva totalitat a **la vena subclàvia (2)**. La innervació depèn del **Plexe Braquial (3)** que es forma a partir de les *branques ventrals* dels nervis espinals C5, C6, C7, C8 i T1. Aquests tres elements conflueixen sobre la primera costella i a partir d'aquí passen per sota de la part lateral de la clavícula i penetren a la **cavitat axil·lar**. L'arteria subclàvia i el plexe braquial discorren per el **hiat escalènic** (entre els músculs escalè anterior i escalè mig). **AIXELLA** La aixella constitueix la transició entre el coll i el braç. La aixella és l'espai que hi ha entre la paret costal medialment, l'articulació glenohumeral lateralment i l'escàpula posteriorment. Presenta forma de piràmide truncada en la que podem definir quatre cares (anterior, posterior, medial i lateral), una base i un vèrtex (l'entrada). **PORTA D'ENTRADA A L'AIXELLA (VÈRTEX)** Els marges de l'entrada són ossis: El marge medial és el marge lateral de la primera costella. El marge superoanterior és la superfície posterior de la clavícula. El marge inferoposterior és el marge superior de l'escàpula fins a la apòfisi coracoide **PARET ANTERIOR DE L'AIXELLA** La paret anterior de l'aixella està delimitada superiorment per la clavícula i inferiorment per el marge inferior el m. pectoral major. Està constituïda per la part més lateral del múscul pectoral major i els seus elements subjacents: clavícula, múscul subclavi, fàscia clavipectoral i múscul pectoral menor. La fàscia clavipectoral rodeja anterior i posteriorment el múscul subclavi, rodeja el múscul pectoral menor i més caudalment les dues fulles s'uneixen formant el lligament suspensori de l'aixella. **PARET MEDIAL DE L'AIXELLA** La paret medial de l'aixella està constituïda per la paret costal recoberta per el múscul serrat anterior. **PARET POSTERIOR DE L'AIXELLA** La paret posterior de l'aixella està constituïda per el múscul subscapular, el múscul rodó major i el múscul dorsal ample i la porció proximal del cap llarg del tríceps. La paret posterior de l'aixella té algunes "portes" que permeten la sortida d'elements vasculo- nerviosos de l'aixella cap a altres compartiments. Són tres: els espais quadrilàter, triangular de Velpeau i l'interval triangular. **PORTES DE LA PARET POSTERIOR** Quadrilàter de Velpeau (Humerotricipital): Limitat lateralment per el cap de l'húmer, per dalt per el m. rodó menor, per baix per el m. rodó major (i el dorsal ample) i medialment per el cap llarg del tríceps. Hi discorre l'artèria circumflexa i el nervi axil·lar (n. circumflex) Triàngle de Velpeau (Escàpulotricipital): Limitat per dalt per el m. rodó menor (marge lateral de l'escàpula), per baix per el múscul rodó major i lateralment per el cap llarg del tríceps. Hi discorre l'artèria escapular inferior. Interval triangular: Limitat medialment per el cap llarg del tríceps, lateralment per la diàfisi de l'húmer i per dalt per el múscul rodó major. Hi discorre el nervi radial i l'artèria braquial profunda que penetren al compartiment dorsal del braç. **Paret lateral de l'aixella** Els músculs coracobraquial i bíceps braquial és troben a l'angle diedre que formen les insercions laterals del múscul pectoral major i del múscul rodó major i múscul dorsal ample, per darrera, però no són paret de l'aixella sinó que són elements intraaxil·lars, situats a la cara lateral. La paret lateral de l'aixella està constituïda per el solc intertubercular per on discorre el tendó de la porció llarga del bíceps braquial. Els músculs dorsal ample i rodó major (paret posterior de l'aixella) s'insereixen a la cresta del tubercle menor i el múscul pectoral major (paret anterior de l'aixella) ho fa a la cresta del tubercle major, per tant entre els dos hi trobem el solc intertubercular. **BASE (TERRA) DE L'AIXELLA** La base de l'aixella correspon a la superfície cutània i la fàscia axil·lar que s\'estén des de la part medial i superior del braç fins a la paret lateral del tòrax. La seva superfície és còncava, d'aquí el nom de "buit de l'aixella". A més, el lligament suspensori de l'aixella tiba la pell cap amunt. S'hi reconeixen quatre plans: 1.Pell 2.Teixit cel·lular subcutàni 3.Fulla superficial de la fàscia axil·lar 4.Fulla profunda de la fàscia axil·lar **CONTINGUT DE L'AIXELLA** La cavitat que es forma entre les diferents parets de l'aixella conté el paquet vasculo-nerviós i nombrosos ganglis limfàtics. PAQUET VASCULONERVIÓS DE LA AIXELLA: Format per l'artèria axil·lar, la vena axil·lar , el plexe braquial i les seves branques terminals. Penetra a l'aixella per el vèrtex: per sobre de la primera costella i per sota de la clavícula. **ARTÈRIA AXIL·LAR** La artèria subclàvia es converteix en artèria axil·lar al passar el marge lateral de la 1ª costella, fa el trajecte per l'aixella i en el marge inferior del múscul pectoral major es converteix en artèria braquial. L'artèria axil·lar (en relació al pectoral menor) presenta tres porcions: 1. Proximal, 2 Dorsal i 3 Distal al pectoral menor, en la que es situa en una posició lateral de l'aixella, medial al múscul coracobraquial. A aquest nivell la artèria axil·lar pot ser palpada, a la cara lateral del buit axil·lar. **PLEXE BRAQUIAL** El plexe braquial està format per les branques anteriors dels nervis espinals C5-T1. Es localitza entre els músculs escalè anterior i escalè mig i arriba fins a nivell del cap de l'húmer. Dona innervació al membre superior Té una forma triangular de base al coll i vèrtex a l'aixella. El plexe braquial s'origina al coll, descendeix fins a la primera costella i penetra a l'aixella**. Les arrels i troncs** es troben cranials a l'artèria subclàvia i entre els músculs escalè anterior i escalè mig. Els **fascicles**, formats per les divisions anteriors i posteriors dels troncs, es relacionen amb la primera porció de l\'artèria axil·lar i una mica més caudalment (a la segona porció) donen les **seves branques terminals**. Les branques del plexe braquial emergeixen d'ell per sobre (supraclaviculars) o per sota (infraclaviculars) de la clavícula. DISTRIBUCIÓ TOPOGRÀFICA DEL PLEXE BRAQUIAL **BRANQUES DE LES ARRELS:** **Nervi dorsal de l'escàpula:** Exclusivament de C5. Creua el múscul escalè mig, o el travessa. Innerva músculs romboides major i menor i el múscul elevador de l'escàpula. (Supraclavicular) **Nervi toràcic llarg:** Es desprèn dels nervis cervicals C5, C6 i C7. Travessa el múscul escalè mig i descendeix per el tòrax aplicat al múscul serrat anterior al que innerva. (Supraclavicular) **NERVIS DELS TRONCS** **Nervi suprascapular:** Origen en el tronc superior (C5- C6), travessa l'escotadura (orifici) de l'escàpula. Innerva els músculs supraspinós i infraspinós. (Supraclavicular) **Nervi subclavi**: Branca del tronc superior (C5-C6) (Supraclavicular). Innerva el múscul subclavi. **BRANQUES COL·LATERALS DELS FASCICLES DEL PLEXE BRAQUIAL** **BRANQUES DEL FASCICLE LATERAL** Nervi pectoral lateral (C5-C7) **BRANQUES DEL FASCICLE POSTERIOR** Nervi subscapular superior (C5-C6). Múscul subscapular. Nervi toracodorsal (C6-C8): Múscul dorsal ample. Nervi subscapular inferior (C5-C6): Múscul subscapular i múscul rodó major. **BRANQUES DEL FASCICLE MEDIAL** Nervi pectoral medial (C8-T1) Rep un ram comunicant del pectoral lateral (nansa dels pectorals) Nervi cutani medial del braç Nervi cutani medial de l'avantbraç **BRANQUES TERMINALS DEL PLEXE BRAQUIAL** BRANQUES DEL FASCICLE LATERAL Nervi musculocutani Arrel lateral del nervi medià BRANQUES DEL FASCICLE MEDIAL Arrel medial del nervi medià Nervi cubital BRANQUES DEL FASCICLE POSTERIOR Nervi radial Nervi axil·lar (nervi circumflex) **Articulació del canell** formada per 2 articulacions: Articulació Radiocarpiana (Condília) -Cavitat glenoide: Cara inferior del radi + disc articular (lligament triangular) -Còndil: Escafoide, semilunar i piramidal Articulació Mediocarpiana -Filera proximal: escafoide, semilunar i piramidal -Filera distal: trapezi, trapezoide, gran i ganxut **Articulació Radiocarpiana** És una articulació sinovial, el·lipsoidal (condília). La cavitat glenoide està formada per la cara distal de la epífisi distal del radi i la cara inferior del lligament triangular. Està orientada cap avall i cap endavant. El còndil el formen escafoides, semilunar i piramidal (units fortament entre si per lligaments interossis). Està orientada cap amunt i cap endarrere. El radi presenta dues caretes articulars (per escafoides i semilunar) i el lligament triangular s'articula amb una part del semilunar i el piramidal. El piramidal només entra en contacte amb el disc a la abducció cubital. La càpsula s'insereix en els límits del revestiment cartilaginós de còndil i cavitat glenoide així com als marges anteriors i posteriors del lligament triangular. La cavitat sinovial comunica en un 40% de casos amb la cavitat de la radiocubital distal a través d'un forat en el lligament triangular. **Articulació Mediocarpiana** Formada per les fileres proximal i distal del carp. La seva interlinea en forma de S aplanada defineix dues articulacions el·lipsoidals consecutives i inverses. A la més lateral, el còndil és l'escafoide (i la cavitat glenoide la formen trapezi i trapezoide) i a la més medial, el còndil el formen l'os ganxut i l'os gran (i la cavitat glenoide la formen piramidal, semilunar i escafoides). La càpsula articular es fixa en els límits del revestiment cartilaginós d'ambdues fileres. **Lligaments anteriors i laterals del canell** -Lligament radiocarpià palmar (Radi→ Semilunar i Gran) \* -Lligament cubitocarpià palmar (Ap. estiloide de Cúbit → Semilunar i Gran) \* -Lligament col·lateral radial del carp (Ap. estiloide del radi → Escafoides) -Lligament col·lateral cubital del carp (Ap. estiloide del cúbit → Piramidal i Pisiforme) La unió del Ll. Radiocarpià palmar i del L. Cubitocarpià palmar (a través del l'os gran) s'anomena Ll.Arquejat palmar **Lligaments posteriors del canell** Lligament radiocarpià dorsal : Radi→ Piramidal Lligament arquejat posterior del carp (lligament intercarpal dorsal): des de Piramidal a Trapezi, donant ramificacions per trapezoide, escafoide, gran i ganxut. MOVIMENTS DE L'ARTICULACIÓ DEL CANELL En els moviments del canell no participa només una articulació, sinó que participen ambdues (radiocarpiana i mediocarpiana) conjuntament. Tots els eixos dels diferents moviments passen per el cap de l'os gran que esdevé el centre de rotació. Moviments en el pla sagital: Flexió (flexió palmar) i Extensió (flexió dorsal) Els moviments de flexió tenen uns 80º d'excursió i els d'extensió uns 80º. En la flexió palmar participa en major mesura l'articulació radiocarpiana i a la flexió dorsal ho fa amb major mesura la mediocarpiana. (50/30 i 30/50) Moviments en el pla frontal: ABD Radial i ABD cubital Els moviments de ABD cubital són realitzats fonamentalment per l'articulació radiocarpiana mentre que els de ABD radial ho són per la mediocarpiana. Si prenem l'eix del tercer dit com a referència, la ABD cubital té una excursió de 40º i la ABD radial de 15º Moviment de circumducció com a combinació dels moviments descrits. No poden realitzar-se moviments de rotació en el canell (la rotació la fan les art. radiocubitals) **ARTICULACIONS DE LA MÀ** 1\. Articulacions carpometacarpianes dels dits 2on a 5é: Són articulacions planes (ARTRODIES). Tenen forts lligaments carpometacarpians dorsals i palmars. Moviments molt limitats. 2\. Articulación carpometacarpiana del polze (Trapezi- metacarpiana): Articulació d'encaix recíproc. 3\. Articulacions intermetacarpianes: Són les articulacions entre les cares laterals de les bases dels metacarpians segon a cinquè. Lligaments metacarpians dorsals, palmars i interossis. ARTRÒDIES. 4\. Articulacions metacarpofalàngiques: Articulacions EL·LIPSOÏDALS (Condílies). 5\. Articulacions interfalàngiques (Proximal i Distal) TRÒCLEAS. **A. Trapezi-metacarpiana** Superfícies articulars: La superfície del trapezi és còncava transversalment i convexa antero-posteriorment i la del primer metacarpià és a la inversa. L'eix del primer dit està a 45º de l'eix de l'avantbraç i la superfície articular del trapezi està a 60º respecte a les superfícies dels altres ossos de la filera distal del carp. Mecanismes d'unió: Càpsula articular molt laxa. Molta mobilitat. Lligaments actius: tendons dels músculs que passen per davant i per darrere. Tipus d'articulació: Encaix recíproc (sella de muntar) Moviments possibles: 1\. Flexió-extensió (sobre la superfície convexa del trapezi) 2\. ABD-ADD (sobre la superfície còncava del trapezi) 3\. Circunducció Oposició = Flexió + ADD 45º **Articulacions Metacarpofalàngiques** Superfícies articulars: Cap dels metacarpians (1) i cavitat glenoide de la base de la falange (2). La menor grandària de la cavitat glenoide es compensa mitjançant un lligament palmar (3) que actua com fibrocartílag d'ampliació anterior. Mecanismes d'unió: Càpsula articular. Lligaments col·laterals lateral i medial. Lligament metacarpià transvers profund: Uneix ventralment els lligaments palmars de les articulacions MC-FAL del II al V dit. Els moviments d'un dit sol són menys extensos que els de tots els dits junts. Tipus articular: EL·LIPSOIDAL (Condília) Moviments possibles: -ABD i ADD (quasi nul·les en flexió) -Flexió (90º) -- Extensió (pocs graus): Delimiten la profunditat de la cavitat palmar. -Circumducció **A. Metacarpofalàngica del primer dit** Superfícies articulars: 1.Cap del Metacarpià (1) 2.Cavitat glenoide de la base de la falange 3.Lligament palmar que conté dos ossos sesamoides (lateral i medial). Poden trobar-se ossos sesamoides a altres articulacions de la mà. Mecanismes d'unió: Lligaments laterals que s'insereixen als ossos sesamoides (llig. metacarpo-sesamoidals) Tipus d'articulació: El·lipsoidal Moviments possibles: -Flexió/Extensió. (60º, quasi completament deguts a la flexió) -Lateralitat (ABD-ADD ) (25º en total) -Rotació axial (que acompanya a la flexió-extensió) **Articulacions Interfalàngiques** Superfícies articulars: Superfície proximal (1): Politja (amb dues parts laterals arrodonides i una gorja central Superfície distal (2): Una cresta central amb una cavitat a cada costat. Cavitat ampliada ventralment amb un fibrocartílag d'ampliació (3). Mecanismes d'unió: Càpsula articular Lligaments col·laterals (4) (medial i lateral) Tipus d'articulació: Troclear Moviments possibles: Flexió-Extensió **MÚSCULS VENTRALS DE L'AVANTBRAÇ** ***a. Pla profund:*** i\. M. pronador quadrat ***b. Pla dels músculs flexors profunds:*** i\. M. flexor profund dels dits ii\. M. flexor llarg del polze ***c. Pla del flexor superficial:*** i\. M. flexor superficial dels dits ***d. Pla dels músculs epicondílis medials superficials:*** i\. M. pronador rodó ii\. M. flexor radial del carp (M. palmar major) iii\. M. palmar llarg (M. palmar menor) iv.M. flexor cubital del carp (M. cubital anterior) **M. PRONADOR QUADRAT** Origen: ¼ distal de la cara anterior del cúbit (arribant fins la cara medial a la que s\'enrotllen les fibres). Inserció: ¼ distal de la cara anterior del radi Trajecte i Relacions: Aplicat directament a l'esquelet i a la membrana interòssia. Acció: Pronació Innervació: Nervi interossi anterior (branca del nervi medià) Variació: Format per dos triangles musculars capiculats. **M. FLEXOR PROFUND DELS DITS** Origen: a. 2/3 superiors de la cara anterior i medial del Cúbit + apòfisi coronoides. b\. Meitat de la membrana interòssia (veïna a la cara anterior) c\. Part medial de la cara anterior del radi (per sota de la tuberositat del radi.) Trajecte i Relacions: Es divideix en dos porcions: -Lateral (la + petita) prové de la inserció interòssia i del radi i que es continua amb el tendó del dit índex. -Medial (més voluminosa) que es continua amb un tendó ample que a la part inferior de l'avantbraç es divideix en tres (destinats als dits III, IV i V). A la part inferior de l'avantbraç les dues porcions es posen al mateix pla, passen per sota del lligament transvers del carp i es dirigeixen cap a les seves insercions. Inserció: Cara ventral de la falange distal dels dits II, III, IV i V. Per arribar a aquí travessen el trau (ojal) que formen les dues llengüetes del tendó del m. flexor superficial dels dits. Per això, el flexor profund té els tendons perforants i el flexor superficial, els tendons perforats. A nivell del palmell, a la cara radial dels seus tendons, s'originen els músculs lumbricals. Acció: En els dits II-V: flexiona la falange distal sobre la mitja, la falange mitja sobre la proximal i la falange proximal sobre el metacarp. A l'articulació del canell: flexió palmar. Innervació: DOBLE INNERVACIÓ: -La porció lateral l'innerva el nervi interossi anterior (branca del n. medià) -La porció medial una branca del **nervi cubital** **RETINACLE DELS MÚSCULS FLEXORS** El retinacle dels músculs flexors (lligament transvers del carp) és una banda fibrosa quadrilàtera que s\'estén de banda a banda del carp. S'insereix lateralment al tubercle de l'escafoide i el tubercle del trapezi i per la part medial a l'os pisiforme i a l'apòfisi unciforme (ganxo) del ganxut. Converteix el canal carpià en el conducte carpià (túnel carpià). **CANAL CUBITAL (CANAL DE GUYON)** DEFINICIÓ: Conducte entre l'os pisiforme i el ganxo de l'os ganxut. PARETS: El seu terra està format per els lligaments pisiganxut i pisimetacarpià i per el lligament transvers del carp. El seu sostre està format per el lligament palmar del carp (part engruixida de la fàscia antebraquial) CONTINGUT: Conté el nervi i l'artèria cubitals. **M. FLEXOR LLARG DEL POLZE** Origen: Cara anterior del radi (distal a la tuberositat bicipital i proximal a la inserció del pronador quadrat) i a la membrana interòssia veïna. En aproximadament la meitat dels cassos hi ha un fascicle accessori (fascicle de Gantzer) que s'origina a l'epicòndil medial (cap humeral) (fascicles que s'anastomosen amb el FSD) i menys freqüentment un fascicle originat a l'apòfisi coronoide (cap cubital). Trajecte i Relacions: El ventre muscular es continua amb un tendó que comença amunt a l'avantbraç, travessa per dins del túnel carpià, és reflexa en el trapezi i es situa, a la mà, entre els dos tendons del m. flexor curt del polze. Inserció: Cara anterior de la base de la falange distal del primer dit. Acció: Flexió de les falanges del polze (distal i proximal), flexió palmar del canell (poc important) i ABD radial del canell. Innervació: Nervi interossi anterior (branca del n. medià). **M. FLEXOR SUPERFICIAL DELS DITS** És el múscul més extens de l'avantbraç Origen: 1.Cap Radial: Inserció lineal a una cresta a la cara ventral del Radi, entre la inserció del m. supinador i el m. flexor llarg del polze. 2.Cap cubital: A la part medial de l'apòfisi coronoide. 3.Cap humeral: Cara anterior del epicòndil medial Trajecte i Relacions: Entre el cap radial i el cap cubital es forma un arc pel que travessen els vasos cubitals i el nervi medià. Cap a la part mitja de l'avantbraç, d'un sol ventre muscular, se'n formen dos: -Superficial (pel dits mig i anul·lar) -Profund (pels dits petit i índex). Aquesta part és, generalment, digàstrica. Els quatre tendons que travessen el conducte carpià i a l'arribar al palmell formen un sol pla i divergeixen cap a cada dit, per davant del tendó del múscul profund. A l'arribar a l\'articulació MF formen un solc dorsal a on s\'emmotlla la cara posterior del tendó del flexor profund. A nivell de la primera falange, el tendó es desdoblega en dues llengüetes laterals que formen el trau (ojal) que és **"perforat**" pel tendó del múscul flexor profund. Inserció: cares laterals de la segona falange. Acció: -Flexió de la segona falange sobre la primera i de l'art. metacapofalàngica. -ADD dels dits. -Component de flexió ventral del canell i ABD cubital. -Flexor molt dèbil del colze. Innervació: Nervi medià. **M. PRONADOR RODÓ** Origen: Fascicle humeral (1) Epicòndil medial. Fascicle coronoide (2): Cara medial de l'apòfisi coronoide (a vegades falta aquest fascicle). Entre els dos fascicles travessa el nervi medià. Trajecte i Relacions: El dos fascicles es reuneixen per formar un ventre oblic. Inserció: S\'enrotlla a la part mitja de la diàfisi del radi per anar a inserir-se a la cara lateral de l'os (tubercle del pronador). Acció: Pronador molt potent. Com "salta" també l'articulació del colze, és flexor del colze. Innervació: Branques del nervi medià (nervi superior i nervi inferior del pronador rodó) **M. FLEXOR RADIAL DEL CARP (M. palmar major)** Origen: Epicòndil medial Trajecte i Relacions: Ventre muscular prim i allargat que es continua amb un tendó a la part mitja de l'avantbraç. El ventre muscular es superficial, recobert només per el lacertus fibrosus del bíceps. Forma el marge medial del "canal del pols" (el marge lateral del canal el forma el tendó del múscul braquioradial). Arriba al canell per una corredora especial per ell, lateralment al conducte carpià. Inserció: Base del 2on metacarpià. Acció: Flexió i abducció radial del canell Component de pronació (especialment amb la mà en flexió dorsal i l'avantbraç en extensió.) i flexió del colze. Innervació: Nervi medià. **M. PALMAR LLARG (M. Palmar menor)** És el menys voluminós dels músculs de l'avantbraç i és absent entre el 10-20 % dels casos. Origen: Epicòndil medial. Trajecte i Relacions: El cos estret es continua amb un tendó llarg al 1/3 superior de l'avantbraç. Prop del canell, el nervi medià es troba entre els músculs flexor radial del carp i palmar llarg. Inserció: Aponeurosi palmar Acció: Flexió volar (palmar) pura (sense cap component de ABD), pot produir flexió de la primera falange doncs l'aponeurosi palmar s'insereix a la primera falange. Tensa l'aponeurosi palmar. Innervació: Nervi Medià **M. FLEXOR CUBITAL DEL CARP (M. Cubital Anterior)** Origen: Cap Humeral: Epicòndil medial i Cap Cubital: A la cara medial de l'olècran i 2/3 superiors del marge posterior del cúbit. Trajecte i Relacions: Entre el cap humeral i el cubital s\'estén un cordó fibrós que transforma el canal del nervi cubital en un conducte pel que passa el nervi cubital (conducte o túnel cubital), per arribar a la part medial i ventral de l'avantbraç. El ventre muscular rodeja la cara interna del cúbit, però separat de ella pel m. flexor profund dels dits (porció medial). Inserció: S'insereix a l'os pisiforme (és com un os sesamoide). A través del lligament Pisiganxut a l'os ganxut i mitjançant el lligament pisimetacarpià al Vé metacarpià. Acció: Flexió volar (palmar) i ABD cubital del canell. Innervació: Nervi cubital. **MÚSCULS DORSALS DE L'AVANTBRAÇ** 2. 3. Músculs Dorsals: a\. Profunds: i\. M. supinador (M. supinador curt)\ ii. M. abductor llarg del polze\ iii. M. extensor curt del polze\ iv. M. extensor llarg del polze\ v. M. extensor del índex b\. Superficials: GRUP MEDIAL (ULNAR) Origen al epicòndil lateral i\. M. extensor dels dits\ ii. M. extensor del dit petit\ iii. M. extensor cubital del carp (M. cubital posterior) GRUP LATERAL (RADIAL) i\. M. extensor radial curt del carp (M. segon radial extern)\ ii. M. extensor radial llarg del carp (M. primer radial extern)\ iii. M. braquioradial (M. supinador llarg) **M. SUPINADOR** Origen: Forma dos fascicles: superficial i profund. a\. Fascicle superficial: Epicòndil lateral, lligament col·lateral radial del colze, lligament anul·lar.\ b. Fascicle profund: Cúbit: Cresta supinatòria del cúbit. Trajecte i Relacions:\ Cranialment al múscul el nervi radial es bifurca en la branca superficial (branca sensitiva) i la branca profunda (branca motora). Entre els dos fascicles del supinador transcorre la branca profunda del n. radial.\ Les fibres s\'enrotllen a la diàfisi radial (en la mateixa direcció que el bíceps i contrària al pronador rodó). Inserció: A la cara anterior del radi. Acció: Supinació. Innervació: Branca profunda del nervi radial (nervi interossi posterior). **M. ABDUCTOR LLARG DEL POLZE** Origen: Cara posterior de cúbit (caudal a la cresta del m. supinador), membrana interòssia i segment medial de la cara posterior del radi. Trajecte i Relacions: Travessa per la corredora osteofibrosa més lateral de l'extremitat inferior del radi. Inserció: A la cara lateral de la base del primer metacarpià. Acció: -Articulació del canell: Flexió volar de la mà i ABD radial (compensa la tendència del m. flexor cubital del carp a produir ABD cubital quan realitza flexió volar). Realitza flexió volar en cassos de paràlisi del N. Medià i del N. Cubital. -Articulació carpometacarpiana del polze: ABD + extensió del polze. Innervació: Branca profunda del nervi radial (nervi interossi posterior). **CORREDORES OSTEOFIBRILOSES DRSALS** **M. EXTENSOR CURT DEL POLZE** Origen: Cara posterior del radi (per sota del ABD llarg) i membrana interòssia. En algunes ocasions també té origen a la cara posterior del cúbit. Trajecte i Relacions: El seu tendó s'ubica medialment a l'ABD llarg del polze i circula per la mateixa corredora que aquest (1ª corredora). Inserció: Base de la primera falange del polze. Acció: - A. del canell: ABD radial. (quasi no té component de flexió volar) - A. trapezi-metacarpiana: extensió + ABD del polze - A. Metacarpofalàngica del polze: Extensió Innervació: Branca profunda del nervi radial (nervi interossi posterior). **M. EXTENSOR LLARG DEL POLZE** Origen: A la cara posterior del cúbit, per sota del ABD (o de l'extensor curt quan aquest s'insereix al cúbit) i membrana interòssia veïna. Trajecte i Relacions: Trajecte oblic, passa per una corredora situada medialment al tubercle dorsal de Lister, en el que es reflexa (hipomocli). Passa prop de la base del 2on MT , pel primer espai interossi, l'articulació MTC-FAL del polze i la cara dorsal del primer MTC i la primera falange. Inserció: Base de la segona falange del polze. Acció: - A. del canell: flexor dorsal i ABD radial - A. carpometacarpiana del polze: ADD - A. metacarpofalàngica i interfalàngica del polze: Extensió. Innervació: Branca profunda del nervi radial (nervi interossi posterior). **TABAQUERA ANATÒMICA** La tabaquera anatòmica és l'espai delimitat per els tendons del múscul extensor curt del polze i de l'extensor llarg del polze. Al fons de la tabaquera anatòmica hi ha l'os escafoides i sobre ell (de dins a fora): els músculs extensors curt i llarg del carp i l'artèria radial. **M. EXTENSOR DEL ÍNDEX** Origen: Meitat lateral del 1/3 inferior de la cara posterior del cúbit i membrana interòssia. Trajecte i Relacions: Es dirigeix cap avall i una mica cap enfora i passa per la IV corredora, junt amb els tendons del m. extensor dels dits. Per sota del retinacle transcorre paral·lel al tendó de l'índex del m. extensor comú dels dits. Inserció: Aponeurosi dorsal del dit índex (junt amb el tendó del m. extensor comú dels dits). Acció: - A. del canell: Flexió dorsal (extensió) - A. Metacarpofalàngiques i interfalàngiques del dit índex: Extensió Innervació: Branca profunda del nervi radial (nervi interossi posterior). **SUPERFICIALS:** **M. EXTENSOR DELS DITS** Múscul superficial en tot el seu trajecte. Origen: Epicòndil lateral, lligament col·lateral radial, lligament anul·lar. Trajecte i Relacions: Ventre muscular fusiforme de trajecte vertical. Al terç inferior del avantbraç dona els seus tendons: primer tres (un lateral per l'índex, un mig pel dit mig i un medial comú per anul·lar i el petit) que una mica més avall es separen. Passen per la IV corredora (junt amb el múscul extensor del índex) i es dirigeixen a cadascun dels dits. Inserció: Expansions tendinoses a les tres falanges dels dits trifalàngics. Acció: a\. Articulació del canell: Flexió dorsal del canell\ b. Metacarpofalàngica: Extensió dels dits II-V. + ABD dels dits (els separa de l'eix de la mà que passa pel dit mig).\ c. Interfalàngiques: Extensió de la 3ª falange sobre la segona i de la 2ª sobre la primera. Innervació: Branca profunda del nervi radial (nervi interossi posterior) **CONNEXIONS INTERTENDINOSES DEL M. EXTENSOR DELS DITS**\ A la part dorsal de la mà, els tendons extensors estan units entre ells per unes llengüetes tendinoses anomenades connexions intertendinoses (junturae tendinum). Entre el quart i el cinquè es constant i quasi constant entre el quart i el tercer. Entre l'índex i el tercer és inconstant. Aquestes estructures són causants de la dificultat per fer extensió d'un dit aïlladament, excepte l'índex. **M. EXTENSOR DEL DIT PETIT** Origen: Cara posterior de l'epicòndil lateral, mitjançant un tendó comú amb la resta de músculs epicondílis laterals. Trajecte i Relacions: Passa per la cinquena corredora, que li és pròpia. Aquesta corredora és exclusivament fibrosa, [no té terra ossi.] Inserció: Aponeurosi dorsal del dit petit i tendó del múscul extensor comú. Acció: - A. del canell: Flexió dorsal i ABD cubital. - A. Metacarpofalàngica: Extensió i ABD del dit petit. - A. interfalàngiques: Extensió. Innervació: Branca profunda del nervi radial (nervi interossi posterior). Variacions: A vegades falta aquest múscul i aleshores la funció la realitza el tendó de l'extensor dels dits. **M. EXTENSOR CUBITAL DEL CARP (M. Cubital posterior)** Origen: Cap humeral: A la massa comú de l'epicòndil lateral, (entre els orígens del m. supinador i de l'extensor propi del dit petit), i al lligament col·lateral radial.\ Cap cubital: Cara posterior del cúbit. Trajecte i Relacions:\ Transcorre per la cara dorsal del cúbit i passa per la sisena corredora (dorsal de la ap. estiloide del cúbit) i llisca per sobre la cara dorsal de l'os piramidal. Inserció: Tubercle medial de la base del 5é MTC (més palmar que dorsal). Acció: Està localitzat dorsal a l'articulació radicarpiana (FLEXIÓ DORSAL) i ventral a la migcarpiana (FLEXIÓ VOLAR). Té un component resultant de FLEXIÓ DORSAL (EXTENSIÓ) DÈBIL. La ABD CUBITAL és la seva principal acció (junt amb el flexor cubital del carp). [Contraresta el component d'ABD radial] del ABD llarg del polze i permet així una ABD pura del polze (sense ABD radial del canell). Fenomen de Duchénne. Innervació: Nervi radial. **M. EXTENSOR RADIAL CURT DEL CARP (Segon radial extern)** El més medial i profund dels tres del grup. Origen: Epicòndil lateral de l'húmer (massa comuna epicondília). + lligament col·lateral radial + lligament anul·lar del radi. Trajecte i Relacions:\ Es dirigeix verticalment cap per l'avantbraç. Passa per la segona corredora (junt amb el múscul extensor radial llarg del carp). És creuat superficialment per els músculs ABD llarg i extensor curt del polze, per sobre del canell, i per l'extensor llarg del polze, per sota. Inserció: Superfície dorsal de la base del III MTC. Acció: - Articulació el colze: Flexor dèbil. - Articulació del canell: Flexor dorsal (col·labora al tancament del puny, en flexió dorsal, els músculs flexors dels dits són més eficients) i ABD radial. Innervació: Branca profunda del nervi radial, abans de travessar el múscul supinador. **M. EXTENSOR RADIAL LLARG DEL CARP (Primer radial extern)** Origen: Part més superior i lateral del epicòndil lateral i cresta supracondilar lateral de l'húmer. Trajecte i Relacions: Igual que l'anterior, també es creuat per els tres tendons del polze. Inserció: Superfície dorsal de la base del II MTC. Acció: - Articulació el colze: Flexor dèbil. - Articulació del canell: Flexor dorsal (col·labora al tancament del puny) i ABD radial. Innervació: Nervi radial abans de dividir-se en les seves dues branques terminals. **M. BRAQUIORADIAL (M. Supinador llarg)** És el més superficial dels tres músculs del grup radial. Es troba, com una falca (cuña), entre el braquial anterior (per davant) i el ventre extern del tríceps (per darrera). Origen: Cresta supracondília lateral de l'Húmer, per sobre del m. extensor radial llarg del carp. Pot arribar fins bastant amunt en el braç (a vegades fins a la inserció del múscul deltoide). Fa una torsió i arriba a la cara ventral de l'avantbraç a on es continua per un fort tendó que s'insereix a: Superfície lateral de l'apòfisi estiloides del radi. Acció: Flexor de l'avantbraç (el més potent després del m. bíceps i del m. braquial). La seva màxima acció flexora la realitza quan l'avantbraç està en pronació mitja. Innervació: Nervi radial abans de dividir-se en les seves dues branques terminals. Està al límit del pols. **FOSSA CUBITAL** LÍMITS: 1. Marge medial: marge lateral del m. pronador rodó. 2. Marge lateral: marge medial del m. braquioradial. 3. Base superior: Línia imaginària que uneix els dos epicòndils. CONTINGUT: - Tendó del múscul bíceps braquial - Artèria braquial (generalment es bifurca en a. radial i a. cubital al vèrtex del triangle) - Nervi medià Dividida en dos per els **CANALS BICIPITALS INTERN I EXTERN** **CANAL BICIPITAL MEDIAL** Límit medial: Pronador rodó (4)\ Límit lateral: Tendó del bíceps (2)\ Terra: M. Braquial (1)\ Contingut superficial: Vena basílica\ Contingut profund: Artèria Braquial, Nervi Medià. **CANAL BICIPITAL LATERAL** Límit medial: Tendó del bíceps (2)\ Límit lateral: M. Brachioradialis (3)\ Terra: M. Braquial (1)\ Contingut superficial: Vena cefàlica. Branques del N. Musculocutani.\ Contingut profund: Nervi radial i la seva divisió en branca superficial i profunda. 5: M. Flexor Radial del Carp **MÚSCULS INTRÍNSECS DE LA MÀ** 1. 2. Grup de músculs de la regió palmar mitja - M. Interossis dorsals - M. Interossis palmars - M. Lumbricals 2. Músculs de la eminència tènar - M. adductor del polze - M. abductor curt del polze - M. flexor curt del polze 3. - M. Oponent del dit petit - M. Flexor curt del dit petit - M. Abductor del dit petit - M. palmar curt - M. oponent del polze **M. INTEROSSIS DORSALS** ORIGEN:\ S'originen a les cares laterals de dos metacarpians del mateix espai interossi:\ a. A tota la cara lateral del metacarpià que "no mira" a l'eix de la mà.\ b. A la meitat dorsal del metacarpià contigu. INSERCIÓ:\ a. Fascicle profund: Falange proximal del dit a on té l\'origen més extens, en el costat corresponent a la inserció més extensa.\ b. Fascicle superficial: Aponeurosi dorsal del mateix dit (en relació amb l'aparell extensor). ACCIÓ: - Articulació metacarpofalàngica: Flexió i ABD (el dit mig pot abduir-se cap a les dues bandes en relació al seu propi eix). - Articulacions interfalàngiques: Extensió. INNERVACIÓ: Branca profunda del N. Cubital. **MÚSCULS INTEROSSIS PALMARS** Són tres (primer, segon i tercer). Estan localitzats al segon, tercer i quart espai intermetacarpià. ORIGEN:\ A la meitat ventral de la cara lateral del metacarpià que "mira" l'eix de la mà. INSERCIÓ: Falange proximal del dit a on té l\'origen, en el costat corresponent a aquest i a l'aponeurosi dorsal del mateix dit (en relació amb l'aparell extensor). RELACIONS: Cobreixen ventralment als músculs interossis dorsals. Estan recoberts ventralment per [la fàscia profunda de la regió palmar en la que es recolza la branca profunda del nervi cubital i les artèries que formen l'arc palmar profund.] ACCIÓ: - - Articulacions interfalàngiques: Extensió INNERVACIÓ: Branca profunda del N. Cubital. **MÚSCULS LUMBRICALS** ORIGEN: - 1er i 2on lumbricals: Marge radial dels tendons del múscul flexor profund dels dits. - 3er i 4art lumbricals: Marges radials i cubitals dels tendons del múscul flexor profund, entre els que estan situats. INSERCIÓ: Aponeurosi dorsal dels dits 2on a 5é. ACCIÓ: - Articulació Metacarpofalàngica: Flexió de la primera falange. - Articulacions interfalàngiques: Extensió. INNERVACIÓ: Els dos laterals innervats pel N. Medià i els dos medials per la branca profunda del N. Cubital. **MÚSCUL ADDUCTOR DEL POLZE** És el més profund dels músculs de l'eminència tènar. ACCIÓ: - Articulació trapezi-metacarpiana: ADD del polze. - Articulació metacarpofalàngica: Flexió de la primera falange. INSERCIÓ: - Múscul Sesamoide Cubital - Cara medial de la primera falange. - **Cap OBLIC**: ORIGEN: Os gran i base del segon metacarpià. - **Cap TRANSVERS**: ORIGEN: Marge anterior del III MTC. INNERVACIÓ: Nervi cubital. **MÚSCUL OPONENT DEL POLZE** El múscul **oponent** està, en gran part, recobert pel múscul **abductor curt** **.** ORIGEN: - Tubercle del Trapezi - Retinacle flexor. INSERCIÓ: Marge radial del 1er MTC (cargolant-se-se sobre ell). ACCIÓ: Oposició i ADD del polze. INNERVACIÓ: N. Medià. **MÚSCUL FLEXOR CURT DEL POLZE** INNERVACIÓ: - Fascicle superficial: N. Medià. - Fascicle profund: N. Cubital. Fascicle Superficial es localitza per sobre (més ventral) del tendó del m. flexor llarg del polze (FLP) i el fascicle profund per sota (més dorsal) - ORIGEN: Retinacle flexor i Trapezi Fascicle Profund - ORIGEN: Trapezoide i Gran. INSERCIÓ: Os sesamoide radial i base de la primera falange del polze, part radial. ACCIÓ: - Articulació trapezi-metacarpiana: ADD o ABD (depenent de la posició del dit) i oposició del polze. - Articulació Metacarpofalàngica: Flexió. **MÚSCUL ABDUCTOR CURT DEL POLZE** Ubicat sobre el m. oponent del polze ORIGEN: - Tubercle de l'escafoides - Retinacle flexor (Lligament transvers del carp). INSERCIÓ: Aponeurosi dorsal, cara radial de la base de la falange proximal del polze i sesamoide radial. ACCIÓ: - Articulació trapezi-metacarpiana: ABD del polze. - Articulacions Metacarpofalàngica: Flexió de la primera falange. - Articulació interfalàngica: Extensió de la segona falange. INNERVACIÓ: N. Medià. **MÚSCUL OPONENT DEL DIT PETIT** És el més profund del grup ORIGEN: - Ganxo de l'os ganxut - Retinacle flexor. INSERCIÓ: Marge Cubital del 5é MTC. ACCIÓ: Oposició del dit petit (ajuda a formar la cavitat del palmell). INNERVACIÓ: N. Cubital. **MÚSCUL FLEXOR CURT DEL DIT PETIT** ORIGEN: - Ganxo de l'os ganxut - Retinacle flexor. INSERCIÓ: Superfície palmar de la base de la primera falange del Vé dit ACCIÓ: Flexió de l'art MTC-FAL del dit petit. INNERVACIÓ: N. Cubital. **MÚSCUL ABDUCTOR DEL DIT PETIT** ORIGEN: - Os Pisiforme - Lligament pisi-unciforme - Retinacle flexor - Tendó del múscul flexor cubital del carp. INSERCIÓ: Marge cubital de la base de la primera falange del cinquè dit. ACCIÓ: ABD del dit petit. INNERVACIÓ: N. Cubital. **APONEUROSI PALMAR** Làmina tendinosa (aponeuròtica) entre les eminències tènar i hipotènar formada, en part, pel tendó del múscul palmar llarg. Des del múscul palmar llarg i el retinacle flexor, les fibres irradien en forma de vano en els dits índex, mig, anular i petit, i en menys mesura cap al polze. Les fibres finalment s'insereixen a la primera falange. Cap els dits, els fascicles són menys robustos i s'insereixen a la pell a la base dels dits. Hi ha també fibres transversals que interconnecten els fascicles longitudinals. Hi ha dos nivells de fibres transversals: 1. Proximal: fascicles transversos (A). 2. Distal: Lligament transvers metacarpià superficial (lligament natatori), en els espais interdigitals (B). **MÚSCUL PALMAR CURT (Múscul palmar cutani)** Petit múscul que s'origina al marge cubital de l'aponeurosi palmar, fa un trajecte transversal i s'insereix a la pell de la eminència hipotènar. Cobreix al múscul abductor del dit petit i a l'artèria i nervi cubital en el seu camí cap al palmell. ACCIÓ: Al tancar el puny, el múscul es contrau per a protegir els vasos cubitals i el nervi cubital de la pressió dels palpissos (pulpejos) dels dits o de l'objecte que tinguem agafat. INNERVACIÓ: Branca superficial del nervi cubital. **ARTÈRIA BRAQUIAL** L'artèria braquial és l'artèria del braç. Comença al marge inferior del múscul pectoral major i arriba fins al colze a on es bifurca en les seves [branques terminals: l'artèria radial i l'artèria cubital.] El seu trajecte és vertical, primer es troba coberta per el [m. coracobraquial i] després es situa en el marge medial del [m. bíceps (que és el seu múscul satèl·lit).] En el colze es situa en el canal bicipital medial (per davant del múscul braquial, per darrera de l'expansió aponeuròtica del bíceps, medial al tendó d'inserció del bíceps i lateralment al pronador rodó). **Com a branques col·laterals importants:** - Artèria braquial profunda (que es fa posterior junt amb el nervi radial, per l'interval triangular, i es situen ambdós elements en el canal radial de l\'húmer). **BIFURCACIÓ DE L'ARTÈRIA BRAQUIAL** L'artèria braquial s'orienta cap al eix de l'extremitat (seguint medialment el tendó del bíceps) i dona les seves dues branques terminals (artèria radial i artèria cubital) a l'alçada de la interlínia articular del colze a nivell del tendó del bíceps braquial. **ARTÈRIA RADIAL** L'artèria radial va des del plec del colze fins al palmell de la mà. A l'avantbraç es relaciona amb el múscul braquioradial (que és el seu múscul satèl·lit), primer immediatament dorsal a ell i després medial al seu tendó (en el canal del pols). Posteriorment rodeja l'apòfisi estiloides del radi, discorre per la tabaquera anatòmica, arriba al primer espai interossi, el travessa i entra a la regió palmar a on s'anastomosa amb la branca palmar profunda de l'artèria cubital, formant l'arc palmar profund. **ARC PALMAR PROFUND** L'arc palmar profund (1) està format per el tronc principal de l'artèria radial (2) i una branca petita de l'artèria cubital: la branca palmar profunda. (3) L'arc palmar profund es troba situat al palmell, ventral als músculs interossis i sota els tendons dels flexors llargs. De l'arc palmar profund surten les artèries metacarpianes palmars (4) i l'artèria principal del polze (5). **ARTÈRIA CUBITAL** Poc després del seu origen, s'introdueix per sota del múscul pronador rodó i posteriorment travessa per sota l'arc del múscul flexor superficial dels dits, situant-se sobre el múscul flexor profund dels dits i lateral al múscul flexor cubital del carp (el seu múscul satèl·lit), arribant així al carp. Transcorre, junt amb el nervi cubital, pel conducte de Guyon i arriba al palmell de la mà per formar l'arc palmar superficial. **ARTÈRIA CUBITAL: BRANQUES INTERÒSSIES** L'artèria cubital dona una artèria interòssia comuna que dona dues branques interòssies: anterior i posterior (a les dues bandes de la membrana interòssia). L'artèria interòssia posterior acompanya en un tram el nervi interossi posterior. **ARC PALMAR SUPERFICIAL** L'arc palmar superficial està format per el tronc principal de l'artèria cubital i una branca petita de l'artèria radial, la branca palmar superficial. Es troba situat al palmell, sobre els tendons dels flexors llargs. D'ell surten les artèries que van als dits. **ARTÈRIES DORSALS DE LA MÀ** **VENES DEL MEMBRE SUPERIOR** **Venes profundes**: Són satèl·lit de les artèries i segueixen el seu mateix trajecte: 1. Arc venós palmar profund 2. Venes radials 3. Venes cubitals 4. Venes braquials 5. Vena axil·lar 6. Vena subclàvia **Venes superficials**: Es troben a la fàscia superficial. Les principals del membre superior són: 1. Vena basílica (medial). Es fa profunda al plexe del colze 2. Vena cefàlica (lateral). 3. Vena mediana del colze. 4. Vena mediana de l'avantbraç.  **VENES SUPERFICIALS DEL MEMBRE SUPERIOR** Vena cefàlica: s'origina a la vessant lateral del plexe venós dorsal de la mà, passa per la tabaquera anatòmica, ascendeix per l'avantbraç, dona una branca (vena mediana del colze) que s'uneix amb la vena basílica. Passa superficialment per el ***canal bicipital lateral*** i ascendeix per la vessant lateral del braç. Es situa entre el m. deltoide i el m. pectoral major (***solc*** ***deltopectoral***), perfora l'aponeurosi i desemboca a la **vena axil·lar.** Vena basílica: s'origina a la vessant medial del plexe venós dorsal de la mà, ascendeix per la vessant medial de l'avantbraç, creua el colze i una mica més amunt perfora la fàscia i es fa profunda, desembocant a la vena braquial medial. **BRANQUES TERMINALS DEL PLEXE BRAQUIAL** **NERVI MUSCULOCUTANI** - Origen: Fascicle lateral. - Segments espinals: C5-C7. - Funció motora: Tots els músculs del compartiment anterior del braç (coracobraquial, braquial anterior i bíceps braquial). - Funció sensitiva: Pell de la cara lateral de l'avantbraç. Presenta dos parts: a nivell del braç és un nervi profund i motor i distalment al colze és superficial i sensitiu. Després del seu origen, es dirigeix lateralment, perfora el múscul coracobraquial (*múscul perforat de Casserius*) i es situa entre el múscul braquial i el múscul bíceps, posició en que creu obliquament el braç i apareix en el canal bicipital extern. A nivell del colze travessa la fàscia i es fa superficial (*nervi cutani lateral antebraquial*), paral·lel a la vena cefàlica, donant branques sensitives en la cara lateral de l'avantbraç. **NERVI MEDIÀ** Origen: Arrels lateral i medial. Segments espinals: C6-T1. Funció motora: Tots els músculs del compartiment anterior de l'avantbraç (excepte el múscul flexor cubital del carp i la porció medial del flexor profund dels dits), els músculs de l'eminència tènar (excepte l'adductor i el fascicle profund del flexor curt) i els dos lumbricals laterals. **Trajecte:** Es forma en la regió anterior del començament de la tercera porció de la artèria axil·lar. Forma part del *[paquet vasculonerviós] del braç* (acompanyant, per tant a l'artèria braquial i les dues venes braquials). Arriba al canal bicipital medial i segueix verticalment, passa per davant de la tròclea humeral i a l'arribar a l'avantbraç travessa entre els dos fascicles del múscul pronador rodó ( humeral i coronoide) i una mica més caudalment penetra posteriorment a l'arc del flexor superficial (igual que l'artèria cubital), localitzant-se entre els ventres del flexor profund dels dits i el flexor profund del polze, a l'eix de l'avantbraç. Al terç distal de l'avantbraç es situa entre els tendons del palmar llarg i del flexor radial del carp (palmar major) i penetra al canal carpià, just per sota del lligament transvers, a on dona les branques terminals. **NERVI MEDIÀ ''** Les branques terminals del nervi medià van a la mà. Són sis branques: la primera és la branca tènar que innerva als músculs de aquesta eminència (ABD curt, oponent i fascicle superficial del múscul flexor curt). Les altres branques són sensitives, excepte per la innervació dels dos primers lumbricals. **Funció sensitiva:** Pell de la superfície palmar dels tres dits laterals i meitat lateral del quart i zona del palmell relacionades. Dorsalment, només les falanges segona i tercera dels tres primers i meitat lateral del quart **NERVI CUBITAL** Origen: Fascicle medial. Segments espinals: C8-T1. Funció motora: Els músculs intrínsecs de la mà (excepte els que innerva el medià), el flexor cubital del carp i la porció medial del flexor profund dels dits. Trajecte: Després del seu origen es situa entre l'artèria i la vena axil·lar. En el braç discorre al costat medial de l'artèria braquial però cap a la meitat del braç , es desvia medialment i se\'n separa. Es fa posterior, s'ubica per davant del tríceps medial i entra al canal cubital, travessa el túnel que formen la unió dels dos fascicles del múscul flexor cubital del carp per sobre del canal i arriba al costat medial de l'avantbraç. Es relaciona amb l'artèria cubital i la segueix en tot el seu trajecte (avantbraç inferior, conducte de Guyon i regió hipotènar de la mà) a on emergeix la branca **NERVI CUBITAL ''** **Funció sensitiva:** - Cara ventral: dits petit i meitat cubital de l'anul·lar i palmell subjacent. - Cara dorsal: El mateix patró que a la cara ventral, arribant al canell. **NERVI CUTANI MEDIAL DE L'AVANTBRAÇ** Origen: Fascicle medial. Segments espinals: C8-T1. Funció motora: No té funció motora Funció sensitiva: Pell de la cara medial de l'avantbraç. **Trajecte:** S'origina medial a l'artèria axil·lar i es dirigeix inferomedialment, creua anteriorment la vena axil·lar, es situa davant de la vena braquial medial, travessa la fàscia profunda, al mateix nivell que la vena basílica , i dona dues branques terminals. Les seves ramificacions sensitives donen innervació a la cara anteromedial i posteromedial de l'avantbraç. Es dirigeix inferomedialment, creua la vena axil·lar i molt amunt en el braç travessa la fàscia i es fa superficial, donat les seves branques terminals sensitives **NERVI RADIAL** Origen: Fascicle posterior. Segments espinals: C5-C8. Funció motora: Tots els músculs del compartiment dorsal del braç i l'avantbraç. **Trajecte:** És la continuació del fascicle dorsal després de l'origen del nervi axil·lar. Segueix la cara posterior de l'aixella, travessa *el interval triangular* (entre húmer, porció llarga del tríceps i rodó major), acompanyat de l'artèria braquial profunda i s'introdueix al solc del nervi radial (a la cara posterior de l\'húmer). Surt del canal radial i es va a situar al canal bicipital lateral i a l'alçada del cap del radi es divideix en les seves dues branques terminals: una *superficial* (sensitiva) que continua verticalment per sota del múscul braquioradial, acompanyada de l'artèria radial, i una *motora* (nervi interossi posterior) que travessa entre els dos fascicles (superficial i profund) del *múscul supinador* i penetra al compartiment posterior. **Funció sensitiva:**\ Pell de la regió dorsal de braç i avantbraç i superfície dorsolateral de la mà. Superfície corresponent a la primera falange dorsal dels dits primer, segon i tercer i meitat lateral del quart. **NERVI AXIL·LAR** Origen: Fascicle posterior. Segments espinals: C5-C6. Funció motora: Múscul deltoide i múscul rodó menor. Funció sensitiva: Pell de la zona superolateral del braç (regió deltoidea). És el nervi cutani braquial lateral superior. Trajecte: Es situa a la cara dorsal de l'aixella, anterior al múscul subescapular. Es dirigeix inferolateralment i es reuneix amb l'artèria circumflexa humeral posterior, branca de l'artèria axil·lar. Conjuntament amb l'artèria, el nervi creua l'espai quadrangular de Velpeau i es fa dorsal. Rodeja la diàfisi humeral i a la cara lateral del mateix dona les seves branques motores i sensitives.