Projecte de biomedicina_ La verola PDF
Document Details
Uploaded by PopularShofar
Escola Cingle
Maria Cárdenas Triviño, Sandra Fernandez Benedicto, Nuria Vallejo Pérez
Tags
Summary
This document is a project on smallpox, detailing its biological aspects, historical context, and ethical considerations. It provides information on the causes, symptoms, and transmission of the disease, including details on early vaccination efforts. The report concludes with an overview of the ethical implications.
Full Transcript
TOT SI VAL? Alumnes: Maria Cárdenas Triviño Sandra Fernandez Benedicto Nuria Vallejo Pérez Professora: Remei Còppulo Índex: 1. Continguts Biològics 3 1.1.Què és “La verola?” 3 1.2.Símptomes: 3 1.3.Contagi:...
TOT SI VAL? Alumnes: Maria Cárdenas Triviño Sandra Fernandez Benedicto Nuria Vallejo Pérez Professora: Remei Còppulo Índex: 1. Continguts Biològics 3 1.1.Què és “La verola?” 3 1.2.Símptomes: 3 1.3.Contagi: 3 1.4.Tipus: 3 1.5.Historia de la vacuna: 4 2. Context Històric 5 2.1. Introducció: 5 2.2. L’origen: 5 2.3. La ruta: 6 3. Aspectes Ètics 8 4. Conclusió 9 5. Bibliografia 10 1.Continguts Biològics 1.1.Què és “La verola?” La verola va ser una malaltia infecciosa greu, era contagiosa i molt perillosa a causa del seu alt risc de mort, tenint una taxa de mortalitat d'un 30% que era més elevada als nadons. El virus de la malaltia s'anomenava "Variola virus" al segle XIX. Les persones que sobrevivien a la malaltia es quedaven amb cicatrius per gairebé tot el cos i en altres casos arribaven a patir ceguesa. 1.2.Símptomes: Els símptomes principals que s'experimentaven eren febre, vòmits, nafres a la boca i erupcions cutànies, aquesta última es desenvolupava especialment durant el transcurs de la malaltia, començava com a una erupció que amb el pas del temps es convertia en protuberàncies amb líquid dens i un enfonsament al centre, a continuació les protuberàncies es convertien en pústules (una cavitat superior de la pell amb pus a dins) i més tard en crostes, aquestes eren les causants de les cicatrius a la pell, ja que quan les crostes queien deixaven una marca. 1.3.Contagi: La forma de contagi de la malaltia Verola era a través del contacte d'una persona sana amb una contagiada o també mitjançant l'intercanvi d'objectes que ja estan contaminats pel virus de la verola. La primera mesura preventiva que es va prendre va ser l'aparició d'una vacuna que estava especialment desenvolupada o dissenyada per batallar contra la verola, i pel desenvolupament d'un tractament va existir els antivirals encara que la seva eficàcia era molt escassa. 1.4.Tipus: Actualment podem classificar la verola en dos tipus: - Verola major: Era la més comuna i la que com a símptomes més característics es trobaven una erupció més extensa i febre més alta. Dins d'aquest tipus hi ha subtipus, on trobem la comuna (era la que es trobava en el 90% o més dels casos), la modificada (era més lleu i es trobava en les persones que ja havien estat vacunades), la llisa i l'hemorràgica (totes dues eren menys comuns, molt més greus i amb major taxa de mortalitat). - Verola menor: Era molt menys comú i molt menys greu amb una taxa de mortalitat inferior a 1%. 1.5.Historia de la vacuna: La primera persona que va fer ús d'un mètode experimental per erradicar la malaltia va ser Lady Montagu, que segons les seves observacions es va adonar que quan un animal que estava contagiat li passava la malaltia a la grangera, aquesta no resultava tan afectada, observant això va decidir ficar pus (de la verola que tenien els animals) amb una agulla i el va injectar al seu fill i a diversos monarques, el seu mètode es va denegar i no es va confirmar. Més tard en 1796 Edward Jenner va confirmar la teoria de Montagu i es va continuar provant en més pacients, fins que va arribar la informació al cirurgià Javier Balmis i aquest se'l va explicar al llavors rei Carles IV, d'aquesta forma va començar l'expedició filantròpica de la vacuna, més de 500.000 persones van ser immunitzades. Finalment, es va posar en marxa la vacunació en anell que consistia a vacunar a les persones que ja havien estat contagiades i d'aquesta forma crear una protecció immunitària per no tornar a contagiar-se. La vacuna, que actualment rep el nom de JYNNEOS se subministra en dues injeccions amb un interval de quatre setmanes i es recomana una dosi de reforç cada dos o deu anys si la persona està en estat greu i al patir-la podria tenir greus conseqüències. Com a conseqüència de la vacuna es van salvar milions de vides i es va erradicar una malaltia mundial per primer cop al món. També va promoure la importància de la lluita contra malalties com ara la poliomielitis (afecció molt infecciosa que afecta el sistema nerviós) o l'Ebola (un tipus de febre infecciosa). Així mateix, va potenciar l'atenció primària en la salut en molts països. La vacuna va ser un èxit fent que avui dia existeixin més de 40 vacunes contra 25 malalties diferents, també va portar la disminució de poliomielitis a un 99%, la vacuna antitetànica que ha protegit aproximadament a un 81% de nadons, la vacuna del xarampió que ha evitat moltes morts, el càncer de cèrvix que ha disminuït un 84% a causa de l'aparició de la vacuna del VPH i moltes més malalties que gràcies a l'aparició de la seva vacuna han salvat milions de vides. També ha servit per a la gran disminució de la discapacitat, i la mort de malalties greus com ara la tosferina (afecció molt greu infecciosa que afecta les vies respiratòries), entre altres malalties greus. Llavors la vacuna va suposar un abans i un després a la sanitat, millorant la vida de milions de persones. Encara que avui dia es considera erradicada la verola hi ha variacions de la malaltia que són vigents perquè la vacuna no ha sigut totalment eficaces amb aquestes. Tot i això, pràcticament no suposa un problema sanitari avui dia. 2. Context Històric “LA REAL EXPEDICIÓN FILANTRÓPICA DE LA VACUNA” 2.1. Introducció: La Real Expedición Filantrópica de la vacuna, també coneguda com expedició Balmis que fa referència al metge Francisco Javier Balmis que va donar la volta al món i va durar 3 anys desde el 30 de novembre de 1803 a 1806. Les zones més rellevants van ser Filipines, Veneçuela, Imperi espanyol i Canàries. Al segle XVIII, a Europa la verola es va emportar la vida de més de 60 milions de persones. Aquesta está causada por el virus de la familia del poxvirus. En el any 1798 el metge anglès Edward Jenner va lograr la vacuna contra la verola i que la van aplicar de forma massiva. Després de 5 anys, a España el rei Carles IV la va considerar la primera expedició fiilantròpica de la historia (a Real Expedición Filantrópica, coneguda com a Expedició Balmis) per fer arribar la vacuna per tota Europa, Àsia i Amèrica. Aquest recorregut va estar dirigida pel metge espanyol Francisco Javier de Balmis, amb l’ajuda de José Salvany i de la enfermera Isabel Zendal, en aquesta expedició van provar una nova técnica que era mantenir la vacuna activa durant tots els viatges, sobretots transoceànics. El que feien era arribar, vacunar, deixen instruccions i organització. Va ser molt important per la història perquè va ser la primera expedició sanitària en l'àmbit mundial. 2.2. L’origen: La verola va començar a afectar a afectar greument, tant que va causar un problema epidemiològic, que estaba distribuida per gairebé tot el mon. Aquesta enfermetat afecta a tothom, no distingia entre edats ni classes socials. El problema va ser que causaba una gran tasa de mortalitat, entre el 30% a 60% de morts no vacunats, a més a més produeix seqüeles molt rellevants i no només cicatrius, caiguda de cabell (estètiques) i si no que gran mayoria de gent que estava viva després de patir la malaltia arribaven a quedar-se cecs. Tot va començar amb el metge Edward Jenner que va observar que el animals, concretament les vaques també pateixen la malaltia de la verola pero que aquesta era molt més lleugera i menys mortal a la pell dels humans. Llavors el seu experiment va tractar de agafar un nen, concretament Phipps, nen de 8 anys, que era el fill del seu jardiner. Anteriorment van agafar material de una lesió postular que tenia la vaca la qual estava infectada amb la verola i li van injectar en el seu braç. Dos mesos després van fer el mateix procés pero en comptes de material de la vaca, el van agafar de una persona que estaba infectada amb la malaltia de la verola humana, i van observar que no va patir cap símptoma ni morir. Llavors van extreure la hipótesis de que no li va afectar perquè ell ja havia patit la malaltia de la vaca que era més lleullera llavors ja estava inmonizat. Aquest experiment va arribar a mans del cirurgià Francisco Javier de Balmis, que li va explicar al rei Carles IV. Aleshores, Carles IV va programar i financiar la que fins avui dia es coneix com “la real expedició filantrópica de la vacuna”, amb la motivació de que una de les seves filles, concretament Maria Teresa, havia mort a causa de la verola per ¡això va decidir que la vacuna havia de transportar-la a les colònies del nou mon i ultramar. L'expedició tracta de portar a 22 nens orfes (de la casa de “expósitos”) que estaban a tutela de la enfermera i rectora a carga de l’expedició isabel Zendal. Consistia en injectar-li la vacuna al braç (amb això ja quedaven immunitzats) perquè aquesta estigui viva durant tot el trajecte. Llavors, als 10 dies més o menys, la propia vacuna provocaba uns grans que exhalaven l'anomenat fluid vacunal. Aquest es recollia i s'injectava en un altre nen. I així es mantenia la cadena i la vacuna viva. 2.3. La ruta: Aquesta ruta comença amb dos vaixells, el més destacat es el “flete de la corbeta María Pita”, que en aquest viatjaven el metge Balmis, la infermera i rectora del centre, els 22 nens infectats, alguna vaca i dos metges assistents. Van fer la ruta del Caribe: Puerto Rico, Cuba i Mèxic, durant tres anys, després es van dividir un altre vegada, un es dirigia cap a Filipines, Macau i Cantó, traient la vacuna a Àsia. L'altre grup, dirigit pel segon de Balmis, el doctor José Salvany, va posar rumb a Llatinoamèrica, Veneçuela, Colòmbia, Bolivia, Perú i Xile, a través de la serralada dels Andes. El que feien era arribar al territori objectiu, després posaven la vacuna (contagiar-lis el virus de la vaca) a tots els habitants, sense prioritzar a ningú, donaven algunes instruccions del que fer i marxaven, no deixaven a cap persona a vigilar ni res. Per aquest camí van perdre la vida de un nen que utilitzen com a caixa de les vacunes, i la vida de gent que li van posar la vacuna però com no hi havia ningú vigilant van morir. Encara que també van salvar la vida de moltíssima gent. Balmis va aconseguir fer la volta al món i vacunar la població en només dos anys i mig. Mentre que Salvany (que era el metge que estava a carga del altre vaixell, per tant de l’altre ruta) va estendre la vacunació per Sud-amèrica. Amb la difusió de la vacuna es va frenar la mortalitat i, així que, es va afavorir el creixement econòmic dels territoris. Per últim tenim el retorn a Espanya, que va ser a l'any 1806, on Balmis va aconseguir parlar amb les autoritats britàniques de la illa Santa Elena perquè li dexeisin posar la vacuna a tots els seus habitants. Finalment va arribar a Lisboa el 14 d'agost de 1806. 3. Aspectes Ètics En l'expedició "LA REAL EXPEDICIÓN FILANTRÓPICA DE LA VACUNA" de la Verola no es van tenir en compte quasi cap principi ètic. La bioètica és una branca de l'ètica que s'encarrega de valorar els riscos tant en l'àmbit social tant l'àmbit ètic de qualsevol avenç tecnològic. El primer principi que no es va complir en aquesta expedició va ser el principi de justícia, aquest principi diu que hem de tractar a tothom per igual. En aquesta reial expedició filantròpica agafaran 22 nens orfes i li van injectar el virus que era la verola vacuna que era la verola de les vaques que van descobrir que si passaves aquesta verola et feies immune per la verola (humana) que era mortífera. El principi explicat no es va complir, ja que van pensar que com eren orfes les seves vides no valien, i si morien ningú preguntaria per ells i així s'estalviaven problemes i haver de donar explicacions a ningú, llavor no van tractar-los com a persones sinó com animals de laboratori. El segon principi que no van complir va ser el principi d'autonomia, aquest principi tracta en la capacitat que té una persona en decidir de forma lliura, informada i autònoma si acceptar o no el tractament o en aquest cas si volen fer de vacuna. Els nens haurien de ver pogut decidir lliurement, ja que té riscos com la mort, un dels nens en l'expedició va morir. El principi de beneficència va ser el tercer principi que no es va complir en tots els pacients. Aquest principi tracta de maximitzar els beneficis perquè sempre siguin superiors que els danys tenint en compte l'opinió del pacient. En alguns pacients sí que es van maximitzar els beneficis, perquè es van fer immune al virus, però en els 22 nens, els altres que van agafar com de vacuna després, no van tenir en compte aquest principi, ja que no van augmentar els beneficis d'ells com a persones i tampoc es va tenir en compte la seva opinió ni l'opció que els beneficiarà més. L'últim principi és el principi de no maleficència aquest principi diu que no es pot causar danys de forma innecessària ni intencionada, i intentar que no augmentin els danys per les conseqüències. Aquest principi no es va complir per dos motius, el primer motiu és que es van causar danys de manera intencionada en els nens, ja que li van injectar el virus, saben que moririen la majoria d'ells. El segon motiu pel qual no es va complir va ser perquè les conseqüències de portar la vacuna no beneficia res pel sistema immunitari. 4. Conclusió Com a conclusió, no estem d'acord del que es va fer. Encara que va ser un gran avenç per a biologia i la història i va salvar milions de vides, creiem que podrien haver trobat una altra manera per transportar la vacuna a les colònies espanyoles sense utilitzar éssers vius i sense deixar de respectar la bioètica. Des del nostre punt de vista es podria haver fet un estudi previ i una investigació més extensa abans d'injectar la vacuna a les persones, es van salvar més vides de les que van morir, però podrien haver salvat moltes més si haguessin fet l'estudi més extens. Un altre error que van cometre des de la nostra perspectiva és no fer un seguiment mèdic a les persones vacunades, perquè si s'hagués quedat un metge podrien haver observat i salvar més vides. 5. Bibliografia https://www.csic.es/es/actualidad-del-csic/balmis-la-expedicion-espanola-que-llevo-l a-vacuna-de-la-viruela-asia-y-america https://www.elsevier.es/es-revista-revista-medica-clinica-las-condes-202-articulo-los- origenes-vacuna-S0716864020300535 https://www.farmaindustria.es/web/reportaje/viruela-como-una-vacuna-consiguio-err adicar-la-primera-enfermedad-contagiosa-en-el-mundo/#:~:text=Balmis%20viaj%C3 %B3%20con%2022%20ni%C3%B1os,as%C3%AD%20se%20manten%C3%ADa%2 0la%20cadena. https://es.wikipedia.org/wiki/Viruela https://www.farmaindustria.es/web/otra-noticia/vacunas-el-gran-muro-de-contencion- ante-25-enfermedades-evitables-y-potencialmente-mortales/ https://medlineplus.gov/spanish/ency/article/007786.htm