Preguntes 1r Parcial Psicologia dels Grups i les Organitzacions PDF
Document Details
Uploaded by WealthyBegonia8289
UVic-UCC
Tags
Related
- Psico 2 PDF - Introduction to Social Psychology
- PSY10080: Introduction to Social Psychology - Group Processes Lecture Notes PDF
- Psicología de Grupos: Composición y Estructura (PDF)
- PSY2234 Social & Personality Psychology: Group Influence (Part 1) 2024 PDF
- Unidad 3 La integración en un grupo y sus fases (2) PDF
- Unit 5 The Psychology of Groups PDF
Summary
The document presents a series of questions related to group psychology, specifically addressing topics like the formation, functioning, and characteristics of groups, and also comparing different theoretical perspectives. It includes inquiries about the supraindividual mind and processes within groups, touching upon aspects such as groupthink, leadership, and individual-group interactions.
Full Transcript
Psicologia dels Grups i les Organitzacions. PREGUNTES 1R PARCIAL TEMA 1: 1. Quins són els mecanismes pels quals sorgeix la ment supraindividual segons LeBon? Enumera-les i explica-les. 1) Desindividuació/anonimat: La massa proporciona una sensació de poder invencible,...
Psicologia dels Grups i les Organitzacions. PREGUNTES 1R PARCIAL TEMA 1: 1. Quins són els mecanismes pels quals sorgeix la ment supraindividual segons LeBon? Enumera-les i explica-les. 1) Desindividuació/anonimat: La massa proporciona una sensació de poder invencible, fomentant la pèrdua d'identitat personal i responsabilitat. 2) Contagi mental: Els sentiments i accions es propaguen com una malaltia contagiosa, mitjançant la imitació mútua. 3) Suggestió: Està vinculada al contagi; la massa entra en un estat hipnòtic que afavoreix la influència emocional i irracional dels líders sobre els individus. 2. Què és per a Floyd Allport el grup? Segons Allport, el grup és simplement una suma d’individus i no una entitat amb vida pròpia. No existeix una "ment de grup", i els processos psicològics són estrictament individuals, fent èmfasi en la idea que el grup no és res més que la suma d'individus aïllats. 3. Què diferencia l’enfocament de McDougall del de Le Bon? McDougall reconeix l'existència d'una "ment de grup" però considera que els grups tenen una certa estructura i intencions pròpies. Le Bon, en canvi, veu el grup com una entitat patològica i irracional que anul·la la personalitat conscient dels individus. 4. Què tenen en comú Sherif, Lewin i Asch? Tots rebutgen tant el reduccionisme individualista com la ment de grup de Le Bon, creient que els processos psicològics són resultat de la interacció social i que el grup té propietats dinàmiques que transformen les ments individuals. 5. Qui va influir sobre els líders feixistes i que postulava? Le Bon va influir en líders feixistes com Mussolini i Hitler, que van aplicar les seves teories sobre la manipulació emocional i la suggestió en les masses per mantenir el poder i fomentar ideologies totalitàries. 6. Quines són les 3 característiques de la ment de grup? Uniformitat de sentiments i idees, inferioritat respecte a l’individu i irracionalitat amb potencial per conductes destructives. 7. Explica com veu una massa social/grup Gustave Le Bon VS Com veu un grup William McDougall. Triar una de les dues opcions. 1) Le Bon: Veu la massa com una entitat irracional i perillosa que anul·la la racionalitat de l'individu, guiat per impulsos i suggestions inconscients. 2) McDougall: Accepta que la massa pot desenvolupar una "ment de grup" amb una certa racionalitat estructural, no totalment irracional com creia Le Bon. 8. Esmenta quins enfocaments de grups hi ha i explica un d’ells. Els tres enfocaments principals són: Ment de grup, Individualista i Interaccionista. L'interaccionisme, per exemple, Psicologia dels Grups i les Organitzacions. considera que el grup crea propietats pròpies gràcies a la interacció social i no és només una suma d'individus. TEMA 2: 1. Quines són les característiques bàsiques de la teoria de la identitat social de Tajfel i Turner (1978). Explicales breument. Els individus s’identifiquen amb grups per satisfer la necessitat de diferenciació positiva respecte a altres grups. Això inclou la categorització social, la comparació entre grups i la identitat compartida que reforça la cohesió i autopercepció positiva del grup. Segons la teoria de la identitat social de Tajfel i Turner (1978), els individus s’identifiquen amb grups per satisfer la necessitat de diferenciació positiva respecte a altres grups. Aquesta identificació col·lectiva es construeix a través de la categorització social (que delimita qui forma part del grup i qui no) i la comparació amb altres grups, amb l’objectiu de reforçar una percepció positiva del propi grup. Així, els membres d’un grup comparteixen una identitat i emocions comunes que afavoreixen la cohesió interna i distingeixen el grup dels altres. 2. Quines característiques ha de tenir un grup perquè sigui eficaç? Entre d'altres: cohesió, comunicació efectiva, objectius comuns, resolució de conflictes i un lideratge clar que facilita la cooperació i l’assoliment de les metes. 3. Quins son els 5 criteris claus per la formació (tipus) dels grups? Descriu-los. Els cinc criteris clau per a la formació dels grups són: ○ Mida: Els grups petits (fins a 30 membres) permeten interacció cara a cara i cohesió; els grans (més de 30) tenen menys contacte directe i cohesió. ○ Caràcter temporal: Els grups poden ser permanents (dissenyats per durar en el temps) o temporals (formats per a un objectiu concret i dissolts un cop assolit). ○ Tipus i origen de pertinença: Els primaris tenen vincles personals forts (ex.: família), mentre que els secundaris són més funcionals. Els grups de pertinença es formen per circumstàncies de vida, i els de referència són models que els individus prenen com a referència, ja sigui positivament o negativament. ○ Nivell de formalitat: Els grups formals segueixen normes i estructures definides (ex.: grups laborals), mentre que els informals es formen espontàniament, com els grups d’amics. ○ Caràcter de la formació: Els naturals es formen de manera autònoma, mentre que els artificials són creats amb una finalitat de recerca o experimental. 4. Mida, caràcter temporal, origen de la pertinença, formalitat i caràcter de la formació. Per exemple, el caràcter temporal distingeix grups permanents d’aquells que es dissolen un cop assolida la seva tasca. Psicologia dels Grups i les Organitzacions. 5. Descriu què és la interdependència mútua i diga’m quins aspectes són interdependents en els membres del grup. És l'essència d'un grup, ja que implica una relació de responsabilitat mútua i una dependència en objectius i necessitats compartides. 6. Quina és la mida ideal per al bon funcionament d’un grup petit? Entre 4 i 8 persones, idealment 5, per facilitar la comunicació, l'organització de rols i la cohesió. 7. Segons Herreros quines diferències hi ha entre un grup eficaç i ineficaç? Els grups eficaços tenen comunicació, respecte i consens, mentre que els ineficaços es caracteritzen per tensions, desacords hostils i falta de direcció clara. 8. En quines característiques, segons Alcover de la Hera, poden ser agrupades la varietat de definicions de grup? Explicales breument. Interdependència, identitat comuna i estructura social d'interacció són les característiques essencials. 9. En quins aspectes són interdependents els seus membres? Inclouen la responsabilitat compartida en objectius, motivacions, normes i la necessitat d’interacció constant per assolir les metes. 10. Digues 5 aspectes que té un grup eficaç i 5 d’un grup ineficaç. 1) Eficaç: Participació activa, consens, respecte mutu, lideratge clar, i claredat d’objectius. 2) Ineficaç: Tensions, manca de comunicació, objectius en conflicte, dominació d'uns pocs i desorganització en les tasques. 11. Què tenen en comú les definicions de grups basades en la interdependència dels membres? Aquestes definicions es basen en la necessitat que els membres tenen d’assolir conjuntament els objectius compartits i establir normes i valors comuns. 12. Posa un exemple d’un grup i classifica’l segons els 5 criteris claus d’Alcover de la Hera. ○ Exemple: Un equip de treball en una empresa pot classificar-se com petit, temporal, de pertinença obligada, formal i amb formació natural (estructural a l'empresa). TEMA 3: 1. Com es diferencien els grups lineals dels no lineals? Posa’n un exemple de cada. Els grups lineals progressen per fases establertes, mentre que els no lineals experimenten canvis segons l'entorn i les necessitats (ex., un projecte de construcció vs. un grup d'interès social). 2. Quins són els 3 processos psicològics subjacents a la socialització? Anomena’ls i explica’n un. ○ Avaluació: Valoració dels beneficis per part del grup i de l’individu, fonamental per la pertinença. Psicologia dels Grups i les Organitzacions. 3. Per quantes fases pot passar l’individu per la socialització grupal? Explica-les. Recerca, socialització, manteniment, resocialització i remembrança, cadascuna amb transicions que marquen l’evolució de l’individu dins el grup. 4. Enumera i explica breument perquè els membres abandonen els grups, segons els autors Napier i Gershenfeld (1993). Frustració, demandes excessives, conflictes amb membres, dificultats de participació i incompatibilitat d’objectius són algunes de les raons per les quals els membres deixen els grups. 5. Digues quins tipus de terminació de grups terapèutics existeixen segons Lothstein (1996). Prematura, forçosa, circumstancial i planificada, depenent de l'acord entre terapeuta i membres, objectius assolits o interferències externes. 6. Quins subestadis té el model de Worchel i col·laboradors (1996). Explica’ls. Identitat, productivitat, individuació i declivi; cada estadi reflecteix un focus específic del grup des de la cohesió inicial fins a la fragmentació final. 7. En la teoria de socialització de grup, què fa referència a l’avaluació? L’avaluació implica que tant el grup com l’individu valoren constantment els beneficis i les recompenses de la relació per mantenir o modificar el compromís.