Llei 46/2014, de la successió andorrana (PDF)

Portal jurídic del Principat d’Andorra Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort (Text refós sense caràcter oﬁcial) Índex [Mostra/Amaga] Exposició de motius TÍTOL I. Disposicions generals Capítol I. L’obertura de la successió i les qualitats per a succeir Secció primera. L’obertura de la successió Article 1. Obertura de la successió Article 2. Successió de la persona declarada morta Article 3. La vocació successòria Article 4. Moment de la delació Secció segona. La capacitat successòria Article 5. Persones físiques Article 6. Persones jurídiques Article 7. Indignitat successòria Article 8. Reconciliació i perdó Article 9. Inhabilitat successòria Article 10. Ineﬁcàcia Article 11. Caducitat de l’acció Article 12. Efectes de la indignitat i la inhabilitat Capítol II. La successió hereditària Article 13. Adquisició de l’herència Article 14. Universalitat de la successió Article 15. Possessió Article 16. Inexistència de reserves i reversions legals Article 17. Herència jacent Capítol III. L’acceptació i la repudiació de l’herència Secció primera. Disposicions generals Article 18. Exercici de la delació Article 19. Requisits Article 20. Formes d’acceptació Article 21. Repudiació Article 22. Repudiació en perjudici dels creditors Article 23. Capacitat per acceptar i repudiar Article 24. Impugnació de l’acceptació o la repudiació Article 25. Pluralitat de crides Article 26. Interpel·lació judicial Article 27. Dret de transmissió Secció Segona. L’acceptació pura i simple Article 28. Acceptació pura i simple Article 29. Responsabilitat de l’hereu Article 30. Càrregues hereditàries Secció tercera. L’acceptació de l’herència a beneﬁci d’inventari Article 31. Acceptació a beneﬁci d’inventari i beneﬁci legal d’inventari Article 32. Inventari Article 33. Efectes de l’acceptació a beneﬁci d’inventari Article 34. Administració de l’herència beneﬁciària Secció quarta. El beneﬁci de separació de patrimonis Article 35. Beneﬁci de separació de patrimonis Secció cinquena. Els béns adquirits per menors d’edat o persones amb discapacitat Article 36. Administració dels béns adquirits per menors d’edat o persones amb discapacitat Capítol IV. El dret d’acréixer Article 37. Dret d’acréixer entre cohereus Article 38. Efectes del dret d’acréixer Article 39. Dret d’acréixer en els llegats Article 40. Dret d’acréixer en els ﬁdeïcomisos Capítol V. La comunitat hereditària Article 41. Objecte Article 42. Durada de la comunitat Article 43. Facultats d’ús i gaudi Article 44. Administració Article 45. Disposició de béns i drets hereditaris Article 46. Disposició de la quota hereditària Capítol VI. La partició i la col·lació Secció primera. La partició Article 47. Dret a la partició i efectes Article 48. Suspensió de la partició Article 49. Oposició dels creditors 9-02-2024 1 Portal jurídic del Principat d’Andorra Article 50. Partició pel causant Article 51. Partició per marmessor o comptador partidor Article 52. Partició pels cohereus Article 53. Partició arbitral o judicial Article 54. Adjudicació Article 55. Liquidació Article 56. Sanejament Article 57. Adjudicació de crèdits i rendes Article 58. Rescissió per lesió de la partició Article 59. Rectiﬁcació de la partició Article 60. Addició de la partició Article 61. Responsabilitat dels cohereus Secció segona. La col·lació Article 62. Béns col·lacionables Article 63. Col·lació en lloc d’ascendents Article 64. Beneﬁciaris Article 65. Valoració de les atribucions col·lacionables Capítol VII. La protecció del dret hereditari Article 66. L’acció de petició d’herència Article 67. L’hereu aparent Títol II. La successió contractual Capítol I. Els pactes successoris Secció primera. Disposicions generals Article 68. Concepte Article 69. Atorgants i tercers afavorits Article 70. Capacitat Article 71. Objecte Article 72. Forma Article 73. Nul·litat dels pactes successoris Article 74. Acció de nul·litat Article 75. Modiﬁcació i resolució per mutu acord Article 76. Revocació per indignitat Article 77. Revocació per voluntat unilateral Article 78. Exercici de la facultat de revocació Article 79. Efectes de la revocació Article 80. Incidència de crisis matrimonials o de convivència Secció segona. Els heretaments Article 81. Concepte Article 82. Heretament simple i cumulatiu Article 83. Heretament mutual Article 84. Heretament preventiu Article 85. Reserva per disposar i assignacions per a llegítimes Article 86. Eﬁcàcia revocatòria Article 87. Transmissibilitat de la qualitat d’hereu Article 88. Efectes de l’heretament en vida de l’heretant Article 89. Responsabilitat de l’hereu pels deutes de l’heretant Article 90. Pacte reversional i reversió legal Article 91. Efectes de l’heretament a l’obertura de la successió Secció tercera. Pactes successoris d’atribució particular Article 92. Modalitats Article 93. Efectes de les atribucions particulars Títol III. La successió testada Capítol I. Els testaments, els codicils i les memòries testamentàries Secció primera. Disposicions generals Article 94. El testament Article 95. Capacitat per a testar Article 96. Tipus de testaments Article 97. Interpretació de les disposicions testamentàries Secció segona. Els testaments notarials Article 98. Identiﬁcació, judici de capacitat Article 99. Intervenció de facultatius Article 100. Testimonis Article 101. La llengua del testament Article 102. El testament obert Article 103. El testament tancat Article 104. Autorització del testament tancat Article 105. Obertura del testament tancat Secció tercera. El testament hològraf Article 106. Requisits de validesa Article 107. Adveració i caducitat Secció quarta. Els codicils i les memòries testamentàries Article 108. Codicil Article 109. Memòria testamentària Capítol II. Nul·litat i ineﬁcàcia dels testaments i de les disposicions testamentàries Article 110. Nul·litat del testament Article 111. Nul·litat de disposicions testamentàries Article 112. Acció de nul·litat Article 113. Conseqüències de la nul·litat 9-02-2024 2 Portal jurídic del Principat d’Andorra Article 114. Conversió del testament nul o ineﬁcaç Article 115. Revocabilitat de les disposicions testamentàries Article 116. Revocació dels testaments Article 117. Revocació material del testament hològraf Article 118. Revocació de disposicions testamentàries per codicil Article 119. Revocació de codicils i memòries testamentàries Article 120. Ineﬁcàcia sobrevinguda per crisi matrimonial o de convivència Capítol III. La institució d’hereu Secció primera. Disposicions generals Article 121. Necessitat d’institució d’hereu Article 122. Institució d’hereu en cosa certa Article 123. Institució vitalícia Article 124. Institució en usdefruit Article 125. Institució conjunta Article 126. Institució d’hereu a favor d’una persona i els seus ﬁlls Article 127. Abast de la institució hereditària a favor dels ﬁlls Article 128. Institució a favor dels parents Article 129. Exclusió testamentària d’hereus intestats Secció segona. La institució d’hereu sota condició Article 130. Perdurabilitat de la institució d’hereu Article 131. Eﬁcàcia de la institució sota condició suspensiva i termini incert Article 132. Facultats de l’hereu condicional Article 133. Compliment de la condició Article 134. Modalitats de condició Capítol IV. La designació d’hereu per ﬁduciari Secció primera. La designació d’hereu pel cònjuge o convivent Article 135. Designació d’hereu pel cònjuge o convivent Article 136. Forma de l’elecció o distribució Article 137. Administració de l’herència Secció segona. La designació d’hereu pels parents Article 138. Designació d’hereu pels parents Article 139. Elecció o distribució Article 140. Administració de l’herència Secció tercera. Els hereus i legataris de conﬁança Article 140 bis. Institució d’hereu o legatari de conﬁança Article 140 ter. Drets i deures Article 140 quater. Revelació de la conﬁança Article 140 quinquies. Ineﬁcàcia de les disposicions de conﬁança Capítol V. Les substitucions hereditàries Secció primera. La substitució vulgar Article 141. Supòsits de substitució vulgar Article 142. Efectes de la substitució vulgar Secció segona. La substitució pupil·lar Article 143. Designació de substitut Article 144. Naturalesa de la substitució Article 145. Substitució pupil·lar tàcita Article 146. Dret a llegítima Secció tercera. La substitució exemplar Article 147. Requisits Article 148. Concurrència de substitucions Article 149. Designació de substitut Article 150. Ineﬁcàcia de la substitució Article 151. Aplicació de les normes de la substitució pupil·lar Capítol VI. Els ﬁdeïcomisos Secció primera. Els ﬁdeïcomisos en general Article 152. Concepte Article 153. Ordenació Article 154. Modalitats Article 155. Capacitat per ser ﬁdeïcomissari Article 156. Delació del ﬁdeïcomís Article 157. Substitució vulgar en ﬁdeïcomís i vulgar implícita Article 158. Límits dels ﬁdeïcomisos Article 159. Fideïcomís d’elecció i de distribució Article 160. Extinció del ﬁdeïcomís Secció segona. Interpretació dels ﬁdeïcomisos Article 161. Forma expressa i tàcita Article 162. Interpretació restrictiva Article 163. Presumpció de condició Article 164. Condició de no tenir ﬁlls Article 165. Fills posats com a condició Secció tercera. Els efectes del ﬁdeïcomís mentre està pendent Article 166. Realització d’inventari Article 167. Prestació de garantia Article 168. Obligacions respecte als béns ﬁdeïcomesos Article 169. Responsabilitat del ﬁduciari Article 170. Facultats del ﬁduciari Article 171. Partició de l’herència i divisió de cosa comuna Article 172. Conservació i administració 9-02-2024 3 Portal jurídic del Principat d’Andorra Article 173. Exercici d’accions i eﬁcàcia de sentències, laudes i transaccions Article 174. Facultats del ﬁdeïcomissari sobre el seu dret Secció quarta. Disposició dels béns ﬁdeïcomesos Article 175. Principi general Article 176. Disposició de béns amb autorització del ﬁdeïcomitent o de terceres persones Article 177. Disposició de béns amb notiﬁcació als ﬁdeïcomissaris Article 178. Disposició de béns sota pròpia responsabilitat Article 179. Disposició de béns lliures de ﬁdeïcomís amb autorització judicial Article 180. Disposició de béns lliures de ﬁdeïcomís amb consentiment dels ﬁdeïcomissaris Secció cinquena. Els efectes del ﬁdeïcomís al moment de la seva delació Article 181. Efectes de la delació Article 182. Lliurament de la possessió Article 183. Responsabilitat del ﬁdeïcomissari Article 184. Deures de liquidació Article 185. Impugnació d’actes en frau del ﬁdeïcomís Secció sisena. El ﬁdeïcomís de residu i la substitució preventiva de residu Article 186. Fideïcomís de residu Article 187. Imputació Article 188. Règim jurídic Article 189. Substitució preventiva de residu Capítol VII. Els llegats Secció primera. Els llegats i els seus efectes Article 190. Atorgament Article 191. Beneﬁciaris del llegat Article 192. Prellegat Article 193. Substitució vulgar Article 194. Persones gravables Article 195. Objecte del llegat Article 196. Eﬁcàcia del llegat Article 197. Llegat sota condició o termini Article 198. Delació Article 199. Efectes de la delació Article 200. Acceptació i repudiació Article 201. Transmissió del dret al llegat Article 202. Compliment i riscos Article 203. Fruits de la cosa llegada Article 204. Extensió del llegat Article 205. Accions del legatari i presa de possessió del llegat Article 206. Garanties del llegat Secció segona. Les modalitats de llegats Article 207. Llegat de cosa alternativa Article 208. Llegat de cosa aliena Article 209. Llegat de cosa genèrica Article 210. Llegats de diners i altres actius ﬁnancers Article 211. Llegat d’accions i participacions socials Article 212. Llegat de cosa gravada Article 213. Llegat d’empresa i universalitat Article 214. Llegats de crèdit i de deute Article 215. Llegat d’usdefruit universal Article 216. Llegat de part alíquota Article 217. Llegats d’aliments Secció tercera. La ineﬁcàcia dels llegats Article 218. Revocació dels llegats Article 219. Extinció dels llegats Article 220. Reducció o supressió de llegats excessius Article 221. Ordre i pràctica de la reducció Capítol VIII. Les disposicions modals i les prohibicions de disposar Article 222. Mode successori Article 223. Disposicions per sufragis i obres pies Article 224. Prohibicions de disposar en el testament Capítol IX. Els marmessors Article 225. Nomenament Article 226. Capacitat i legitimació Article 227. Acceptació, excusa i renúncia Article 228. Gratuïtat i despeses Article 229. Marmessor universal Article 230. Facultats del marmessor universal Article 231. Marmessoria universal de realització d’herència Article 232. Marmessoria universal de lliurament directe de romanent de béns Article 233. Destinació de l’herència a sufragis o als pobres Article 234. Marmessor particular Article 235. Compliment de l’encàrrec Article 236. Cessament Article 237. Finalització de l’encàrrec Títol IV. La successió intestada Capítol I. Disposicions generals Article 238. Obertura de la successió intestada Article 239. La delació en la successió intestada 9-02-2024 4 Portal jurídic del Principat d’Andorra Capítol II. Sistema de la successió intestada Article 240. Crides legals Article 241. Parentiu Article 242. Còmput del parentiu Article 243. Principi de proximitat de grau Article 244. Successió per graus i ordres Article 245. Dret de representació Article 246. Divisió de l’herència Capítol III. L’ordre de succeir Secció primera. La successió en línia directa descendent Article 247. Delació als ﬁlls i als descendents de grau ulterior Article 248. La successió dels ﬁlls adoptius Secció segona. La successió del cònjuge vidu i del convivent en unió estable de parella Article 249. Successió del cònjuge vidu i del convivent Article 250. Usdefruit Article 251. Commutació de l’usdefruit Article 252. Manca de dret a succeir Article 253. Atribució expressa en la declaració d’hereus Secció tercera. La successió en línia directa ascendent Article 254. Delació als progenitors i ascendents Secció quarta. La successió dels col·laterals Article 255. Delació als col·laterals Article 256. Germans i ﬁlls de germans Article 257. Crida als altres col·laterals Secció cinquena. La successió de l’Estat Article 258. Successió a manca de parents ﬁns el sisè grau Capítol IV. La successió de l’impúber Article 259. Caràcter troncal dels béns Capítol V. Béns troncals Article 260. Béns troncals Article 261. Successió en els béns troncals Títol V. La llegítima Capítol I. Disposicions generals Article 262. Dret a la llegítima Article 263. Naixement del dret i acceptació Article 264. Renúncia a la llegítima futura Capítol II. Els legitimaris i la determinació de la llegítima Article 265. Llegítima dels descendents i dret de representació Article 266. Llegítima dels progenitors Article 267. Quantia i còmput de la llegítima Article 268. Llegítima individual Capítol III. L’atribució, la imputació, la percepció i el pagament de la llegítima Article 269. Atribució a títol d’herència o de llegat Article 270. Imputació de donacions i atribucions particulars Article 271. Intangibilitat qualitativa Article 272. Suplement de llegítima Article 273. Pagament Article 274. Valoració dels béns Article 275. Interessos Article 276. Responsabilitat Capítol IV. La preterició i el desheretament Article 277. Preterició de legitimaris Article 278. El desheretament i les seves causes Article 279. Requisits del desheretament Article 280. Reconciliació i perdó Article 281. Impugnació del desheretament Article 282. Desheretament injust Capítol V. La inoﬁciositat Article 283. Inoﬁciositat legitimària Article 284. Ordre de reducció Article 285. Acció d’inoﬁciositat Capítol VI. L’extinció de la llegítima Article 286. Causes d’extinció Article 287. Prescripció Títol VI. La quarta vidual Article 288. Dret a la quarta vidual Article 289. Exclusió del dret Article 290. Còmput Article 291. Reclamació i pagament Article 292. Reducció o supressió de llegats i donacions Article 293. Extinció Disposicions addicionals Primera. Normes de dret internacional privat Segona. Fonts del dret privat Tercera. Rang normatiu de la Llei Disposicions transitòries Primera. Règim general de dret transitori Segona. Testaments, codicils i memòries testamentàries atorgats amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta Llei 9-02-2024 5 Portal jurídic del Principat d’Andorra Tercera. Testament davant rector Quarta. Fideïcomisos Cinquena. Retribució de marmessors i dels hereus de conﬁança Sisena. Heretaments Setena. Reserva Vuitena. Successió intestada Novena. Prescripció i caducitat Disposició derogatòria Disposicións ﬁnals Primera. De modiﬁcació Segona. Entrada en vigor Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 18 de desembre del 2014 ha aprovat la següent: llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort Índex Exposició de motius Títol I. Disposicions generals Capítol I. L’obertura de la successió i les qualitats per a succeir Secció primera. L’obertura de la successió Article 1. Obertura de la successió Article 2. La declaració judicial de mort Article 3. La vocació successòria Article 4. Moment de la delació Secció segona. La capacitat successòria Article 5. Persones físiques Article 6. Persones jurídiques Article 7. Indignitat successòria Article 8. Reconciliació i perdó Article 9. Inhabilitat successòria Article 10. Ineﬁcàcia Article 11. Caducitat de l’acció Article 12. Efectes de la indignitat i la inhabilitat Capítol II. La successió hereditària Article 13. Adquisició de l’herència Article 14. Universalitat de la successió Article 15. Possessió Article 16. Inexistència de reserves i reversions legals Article 17. Herència jacent Capítol III. L’acceptació i la repudiació de l’herència Secció primera. Disposicions generals Article 18. Exercici de la delació Article 19.Requisits Article 20. Formes d’acceptació Article 21.Repudiació Article 22. Repudiació en perjudici dels creditors Article 23. Capacitat per acceptar i repudiar Article 24. Impugnació de l’acceptació o la repudiació Article 25. Pluralitat de crides Article 26. Interpel·lació judicial Article 27. Dret de transmissió Secció segona. L’acceptació pura i simple Article 28. Acceptació pura i simple Article 29. Responsabilitat de l’hereu Article 30. Càrregues hereditàries Secció tercera. L’acceptació de l’herència a beneﬁci d’inventari Article 31. Acceptació a beneﬁci d’inventari i beneﬁci legal d’inventari Article 32. Inventari Article 33. Efectes de l’acceptació a beneﬁci d’inventari Article 34. Administració de l’herència beneﬁciària 9-02-2024 6 Portal jurídic del Principat d’Andorra Secció quarta. El beneﬁci de separació de patrimonis Article 35. Beneﬁci de separació de patrimonis Secció cinquena. Els béns adquirits per menors d’edat o incapacitats Article 36. Administració dels béns adquirits per menors d’edat o incapacitats Capítol IV. El dret d’acréixer Article 37. Dret d’acréixer entre cohereus Article 38. Efectes del dret d’acréixer Article 39. Dret d’acréixer en els llegats Article 40. Dret d’acréixer en els ﬁdeïcomisos Capítol V. La comunitat hereditària Article 41. Objecte Article 42. Durada de la comunitat Article 43. Facultats d’ús i gaudi Article 44. Administració Article 45. Disposició de béns i drets hereditaris Article 46. Disposició de la quota hereditària Capítol VI. La partició i la col·lació Secció primera. La partició Article 47. Dret a la partició i efectes Article 48. Suspensió de la partició Article 49. Oposició dels creditors Article 50. Partició pel causant Article 51. Partició per marmessor o comptador partidor Article 52. Partició pels cohereus Article 53. Partició arbitral o judicial Article 54. Adjudicació Article 55. Liquidació Article 56. Sanejament Article 57. Adjudicació de crèdits i rendes Article 58. Rescissió per lesió de la partició Article 59. Rectiﬁcació de la partició Article 60. Addició de la partició Article 61. Responsabilitat dels cohereus Secció segona. La col·lació Article 62. Béns col·lacionables Article 63. Col·lació en lloc d’ascendents Article 64. Beneﬁciaris Article 65. Valoració de les atribucions col·lacionables Capítol VII. La protecció del dret hereditari Article 66. L’acció de petició d’herència Article 67. L’hereu aparent Títol II. La successió contractual Capítol I. Els pactes successoris Secció primera. Disposicions generals Article 68. Concepte Article 69. Atorgants i tercers afavorits Article 70.Capacitat Article 71. Objecte Article 72. Forma Article 73. Nul·litat dels pactes successoris Article 74. Acció de nul·litat Article 75. Modiﬁcació i resolució per mutu acord Article 76. Revocació per indignitat Article 77. Revocació per voluntat unilateral Article 78. Exercici de la facultat de revocació Article 79. Efectes de la revocació Article 80. Incidència de crisis matrimonials o de convivència Secció segona. Els heretaments 9-02-2024 7 Portal jurídic del Principat d’Andorra Article 81. Concepte Article 82. Heretament simple i cumulatiu Article 83. Heretament mutual Article 84. Heretament preventiu Article 85. Reserva per disposar i assignacions per a llegítimes Article 86. Eﬁcàcia revocatòria Article 87. Transmissibilitat de la qualitat d’hereu Article 88. Efectes de l’heretament en vida de l’heretant Article 89. Responsabilitat de l’hereu pels deutes de l’heretant Article 90. Pacte reversional i reversió legal Article 91. Efectes de l’heretament a l’obertura de la successió Secció tercera. Pactes successoris d’atribució particular Article 92. Modalitats Article 93. Efectes de les atribucions particulars Títol III. La successió testada Capítol I. Els testaments, els codicils i les memòries testamentàries Secció primera. Disposicions generals Article 94. El testament Article 95. Capacitat per a testar Article 96. Tipus de testaments Article 97. Interpretació de les disposicions testamentàries Secció segona. Els testaments notarials Article 98. Identiﬁcació, judici de capacitat Article 99. Intervenció de facultatius Article 100. Testimonis Article 101. La llengua del testament Article 102. El testament obert Article 103. El testament tancat Article 104. Autorització del testament tancat Article 105. Obertura del testament tancat Secció tercera. Testament hològraf Article 106. Requisits de validesa Article 107. Adveració i caducitat Secció quarta. Els codicils i les memòries testamentàries Article 108. Codicil Article 109. Memòria testamentària Capítol II. Nul·litat i ineﬁcàcia dels testaments i de les disposicions testamentàries Article 110. Nul·litat del testament Article 111. Nul·litat de disposicions testamentàries Article 112. Acció de nul·litat Article 113. Conseqüències de la nul·litat Article 114. Conversió del testament nul o ineﬁcaç Article 115. Revocabilitat de les disposicions testamentàries Article 116. Revocació dels testaments Article 117. Revocació material del testament hològraf Article 118. Revocació de disposicions testamentàries per codicil Article 119. Revocació de codicils i memòries testamentàries Article 120. Ineﬁcàcia sobrevinguda per crisi matrimonial o de convivència Capítol III. La institució d’hereu Secció primera. Disposicions generals Article 121. Necessitat d’institució d’hereu Article 122. Institució d’hereu en cosa certa Article 123. Institució vitalícia Article 124. Institució en usdefruit Article 125. Institució conjunta Article 126. Institució d’hereu a favor d’una persona i els seus ﬁlls Article 127. Abast de la institució hereditària a favor dels ﬁlls Article 128. Institució a favor dels parents 9-02-2024 8 Portal jurídic del Principat d’Andorra Article 129. Exclusió testamentària d’hereus intestats Secció segona. La institució d’hereu sota condició Article 130. Perdurabilitat de la institució d’hereu Article 131. Eﬁcàcia de la institució sota condició suspensiva i termini incert Article 132. Facultats de l’hereu condicional Article 133. Compliment de la condició Article 134. Modalitats de condició Capítol IV. La designació d’hereu per ﬁduciari Secció primera. La designació d’hereu pel cònjuge o convivent Article 135. Designació d’hereu pel cònjuge o convivent Article 136. Forma de l’elecció o distribució Article 137. Administració de l’herència Secció segona. La designació d’hereu pels parents Article 138. Designació d’hereu pels parents Article 139. Elecció o distribució Article 140. Administració de l’herència Capítol V. Les substitucions hereditàries Secció primera. La substitució vulgar Article 141. Supòsits de substitució vulgar Article 142. Efectes de la substitució vulgar Secció segona. La substitució pupil·lar Article 143. Designació de substitut Article 144. Naturalesa de la substitució Article 145. Substitució pupil·lar tàcita Article 146. Dret a llegítima Secció tercera. La substitució exemplar Article 147. Requisits Article 148. Concurrència de substitucions Article 149. Designació de substitut Article 150. Ineﬁcàcia de la substitució Article 151. Aplicació de les normes de la substitució pupil·lar Capítol VI. Els ﬁdeïcomisos Secció primera. Els ﬁdeïcomisos en general Article 152. Concepte Article 153. Ordenació Article 154. Modalitats Article 155. Capacitat per ser ﬁdeïcomissari Article 156. Delació del ﬁdeïcomís Article 157. Substitució vulgar en ﬁdeïcomís i vulgar implícita Article 158. Límits dels ﬁdeïcomisos Article 159. Fideïcomís d’elecció i de distribució Article 160. Extinció del ﬁdeïcomís Secció segona. Interpretació dels ﬁdeïcomisos Article 161. Forma expressa i tàcita Article 162. Interpretació restrictiva Article 163. Presumpció de condició Article 164. Condició de no tenir ﬁlls Article 165. Fills posats com a condició Secció tercera. Els efectes del ﬁdeïcomís mentre està pendent Article 166. Realització d’inventari Article 167. Prestació de garantia Article 168. Obligacions respecte als béns ﬁdeïcomesos Article 169. Responsabilitat del ﬁduciari Article 170. Facultats del ﬁduciari Article 171. Partició de l’herència i divisió de cosa comuna Article 172. Conservació i administració Article 173. Exercici d’accions i eﬁcàcia de sentències, laudes i transaccions Article 174. Facultats del ﬁdeïcomissari sobre el seu dret 9-02-2024 9 Portal jurídic del Principat d’Andorra Secció quarta. Disposició dels béns ﬁdeïcomesos Article 175. Principi general Article 176. Disposició de béns amb autorització del ﬁdeïcomitent o de terceres persones Article 177. Disposició de béns amb notiﬁcació als ﬁdeïcomissaris Article 178. Disposició de béns sota pròpia responsabilitat Article 179. Disposició de béns lliures de ﬁdeïcomís amb autorització judicial Article 180. Disposició de béns lliures de ﬁdeïcomís amb consentiment dels ﬁdeïcomissaris Secció cinquena. Els efectes del ﬁdeïcomís al moment de la seva delació Article 181. Efectes de la delació Article 182. Lliurament de la possessió Article 183. Responsabilitat del ﬁdeïcomissari Article 184. Deures de liquidació Article 185. Impugnació d’actes en frau del ﬁdeïcomís Secció sisena. El ﬁdeïcomís de residu i la substitució preventiva de residu Article 186. Fideïcomís de residu Article 187. Imputació Article 188. Règim jurídic Article 189. Substitució preventiva de residu Capítol VII. Els llegats Secció primera. Els llegats i els seus efectes Article 190. Atorgament Article 191. Beneﬁciaris del llegat Article 192. Prellegat Article 193. Substitució vulgar Article 194. Persones gravables Article 195. Objecte del llegat Article 196. Eﬁcàcia del llegat Article 197. Llegat sota condició o termini Article 198. Delació Article 199. Efectes de la delació Article 200. Acceptació i repudiació Article 201. Transmissió del dret al llegat Article 202. Compliment i riscos Article 203. Fruits de la cosa llegada Article 204. Extensió del llegat Article 205. Accions del legatari i presa de possessió del llegat Article 206. Garanties del llegat Secció segona. Les modalitats de llegats Article 207. Llegat de cosa alternativa Article 208. Llegat de cosa aliena Article 209. Llegat de cosa genèrica Article 210. Llegats de diners i altres actius ﬁnancers Article 211. Llegat d’accions i participacions socials Article 212. Llegat de cosa gravada Article 213. Llegat d’empresa i universalitat Article 214. Llegats de crèdit i de deute Article 215. Llegat d’usdefruit universal Article 216. Llegat de part alíquota Article 217. Llegats d’aliments Secció tercera. La ineﬁcàcia dels llegats Article 218. Revocació dels llegats Article 219. Extinció dels llegats Article 220. Reducció o supressió de llegats excessius Article 221. Ordre i pràctica de la reducció Capítol VIII. Les disposicions modals i les prohibicions de disposar Article 222. Mode successori Article 223. Disposicions per sufragis i obres pies Article 224. Prohibicions de disposar en el testament 9-02-2024 10 Portal jurídic del Principat d’Andorra Capítol IX. Els marmessors Article 225. Nomenament Article 226. Capacitat i legitimació Article 227. Acceptació, excusa i renúncia Article 228. Gratuïtat i despeses Article 229. Marmessor universal Article 230. Facultats del marmessor universal Article 231. Marmessoria universal de realització d’herència Article 232. Marmessoria universal de lliurament directe de romanent de béns Article 233. Destinació de l’herència a sufragis o als pobres Article 234. Marmessor particular Article 235. Compliment de l’encàrrec Article 236. Cessament Article 237. Finalització de l’encàrrec Títol IV. La successió intestada Capítol I. Disposicions generals Article 238. Obertura de la successió intestada Article 239. La delació en la successió intestada Capítol II. Sistema de la successió intestada Article 240. Crides legals Article 241. Parentiu Article 242. Còmput del parentiu Article 243. Principi de proximitat de grau Article 244. Successió per graus i ordres Article 245. Dret de representació Article 246. Divisió de l’herència Capítol III. L’ordre de succeir Secció primera. La successió en línia directa descendent Article 247. Delació als ﬁlls i als descendents de grau ulterior Article 248. La successió dels ﬁlls adoptius Secció segona. La successió del cònjuge vidu i del convivent en unió estable de parella Article 249. Successió del cònjuge vidu i del convivent Article 250. Usdefruit Article 251. Commutació de l’usdefruit Article 252. Manca de dret a succeir Article 253. Atribució expressa en la declaració d’hereus Secció segona. La successió en línia directa ascendent Article 254. Delació als progenitors i ascendents Secció quarta. La successió dels col·laterals Article 255. Delació als col·laterals Article 256. Germans i ﬁlls de germans Article 257. Crida als altres col·laterals Secció cinquena. La successió de l’Estat Article 258. Successió a manca de parents ﬁns el sisè grau Capítol IV. La successió de l’impúber Article 259. Caràcter troncal dels béns Capítol V. Béns troncals Article 260. Béns troncals Article 261. Successió en els béns troncals Títol V. La llegítima Capítol I. Disposicions generals Article 262. Dret a la llegítima Article 263. Naixement del dret i acceptació Article 264. Renúncia a la llegítima futura Capítol II. Els legitimaris i la determinació de la llegítima Article 265. Llegítima dels descendents i dret de representació Article 266. Llegítima dels progenitors Article 267. Quantia i còmput de la llegítima 9-02-2024 11 Portal jurídic del Principat d’Andorra Article 268. Llegítima individual Capítol III. L’atribució, la imputació, la percepció i el pagament de la llegítima Article 269. Atribució a títol d’herència o de llegat Article 270. Imputació de donacions i atribucions particulars Article 271. Intangibilitat qualitativa Article 272. Suplement de llegítima Article 273. Pagament Article 274. Valoració dels béns Article 275. Interessos Article 276. Responsabilitat Capítol IV. La preterició i el desheretament Article 277. Preterició de legitimaris Article 278. El desheretament i les seves causes Article 279. Requisits del desheretament Article 280. Reconciliació i perdó Article 281. Impugnació del desheretament Article 282. Desheretament injust Capítol V. La inoﬁciositat Article 283. Inoﬁciositat legitimària Article 284. Ordre de reducció Article 285. Acció d’inoﬁciositat Capítol VI. L’extinció de la llegítima Article 286. Causes d’extinció Article 287. Prescripció Títol VI. La quarta vidual Article 288. Dret a la quarta vidual Article 289. Exclusió del dret Article 290. Còmput Article 291. Reclamació i pagament Article 292. Reducció o supressió de llegats i donacions Article 293. Extinció Disposicions addicionals Primera. Normes de dret internacional privat 1. Tribunal competent 2. Llei aplicable 3. Testament en país estranger Segona. Fonts del dret privat 1. Fonts del dret 2. Supletorietat normativa 3. Dret subsidiari 4. Jurisprudència Tercera. Rang normatiu de la Llei Disposicions transitòries Primera. Règim general de dret transitori Segona. Testaments, codicils i memòries testamentàries atorgats amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta Llei Tercera. Testament davant rector Quarta. Fideïcomisos Cinquena. Retribució de marmessors i dels hereus de conﬁança Sisena. Heretaments Setena. Reserva Vuitena. Successió intestada Novena. Prescripció i caducitat Disposició derogatòria Disposicións ﬁnals Primera. De modiﬁcació Segona. Entrada en vigor 9-02-2024 12 Portal jurídic del Principat d’Andorra Exposició de motius El vintè aniversari de la promulgació de la Constitució va permetre, aproﬁtant el signiﬁcat d’aquest fet rellevant en el procés de juridiﬁcació de l’Estat andorrà, fer palesa la necessitat de seguir el camí de la regulació del dret privat andorrà. Aquesta necessitat ve determinada per una raó de fons. De fet, un Estat no és altra cosa que un sistema jurídic, és a dir, un pla vinculant de convivència en la justícia que, en una societat democràtica, és expressió de la voluntat social dominant democràticament expressada. Ara bé, la vigència efectiva d’aquest sistema jurídic, d’aquest pla de convivència en la justícia, no és tan sols una exigència imperativa de la realització d’un ideal de justícia, sinó que és també el pressupost imprescindible de la seguretat jurídica. En aquesta línia, s’ha de destacar que, vint anys després de l’entrada en vigor de la Constitució, es pot parlar d’èxit. La consolidació del Principat d’Andorra com un actor més dintre de l’escenari de la comunitat internacional és un fet que, precisament per la seva absoluta normalitat, passa ja desapercebut. El Principat d’Andorra és un país organitzat jurídicament en forma d’Estat sobirà, independent, democràtic i de dret. I és per tant, com tal Estat, un poble subjecte a una llei que fa a tots els seus ciutadans lliures i iguals. Però la culminació de la juridiﬁcació de l’Estat andorrà no es va aconseguir ni de lluny amb la promulgació de la Constitució, tot i ser aquesta la llei de lleis, base i columna axial de tot l’ordenament jurídic. És precís continuar la tasca amb un procés exhaustiu d’ordenació normativa del Dret privat, de les lleis que regulen directament la vida i les relacions de les persones, les seves propietats i els seus negocis, la seva família i les seves herències. La mateixa Carta Magna, en el capítol V del títol II, reconeix en el seu article 27.1, juntament amb el dret a la propietat privada, el dret a l’herència, els quals, juntament amb altres drets i principis constitucionals, segons l’article 39.3 de la Constitució, conformen la legislació i l’acció dels poders públics. Aquesta Llei de la successió per causa de mort, com a part del procés de regulació del Dret privat, contribueix a consolidar la identitat andorrana, a conﬁrmar l’estatus d’Andorra com a Estat sobirà dintre d’Europa i a augmentar la seguretat jurídica. En aquest marc, la present Llei respon als següents principis i criteris. 1. Ordenació sistemàtica de la llei L’ordenació sistemàtica d’aquesta Llei segueix un criteri seqüencial, en el sentit d’obertura de la successió, vocació, delació i acceptació (amb les excepcions corresponents i relatives als llegats, la llegítima i el ﬁdeïcomís) i, d’altra banda, es regulen els fonaments de la vocació, és a dir, la successió contractual, la testada i la intestada, per acabar, ﬁnalment, regulant la llegítima i la quarta vidual com a atribucions legals. Tot i que no es té en compte la sistemàtica de la codiﬁcació catalana, aquesta legislació (tant el codi de successions de 1991 com el llibre quart del codi civil de 2008) s’ha tingut en compte per ser, precisament, la més recent i la més evolucionada tècnicament en el nostre àmbit jurídic-cultural i, especialment, per formar part d’una tradició jurídica comuna, manifestada pel fet que el Dret català anterior al Decret de Nova Planta de 1716 ha format part de la regulació civil andorrana (no només com a lleis pàtries, sinó també com a complement del dret supletori), tal com ho estableix expressament l’exposició de motius de la Llei de reforma del Dret de successions, de 31 de juliol de 1989 i tal com ho ha reconegut la jurisprudència en la important STSJA núm. 2255, de 18 de novembre de 2004 (precedida per les STSJA núm. 2233 de 23 de setembre de 2004 i núm. 2132 de 8 de gener de 2004). 2. La regulació continguda en aquesta Llei de la successió per causa de mort haurà de ser imprescindiblement concordada amb la regulació que es faci en el futur del Codi de família. 3. L’equiparació en drets del cònjuge unit en matrimoni o en unió civil amb el convivent en unió estable de parella, formalment constituïda. D’aquesta manera, el règim jurídic del supervivent d’una unió estable de parella és simètric al mateix règim del cònjuge supervivent, superant per tant les previsions de la Llei 4/2005, del 21 de febrer, qualiﬁcada de les unions estables de parella. Les característiques socioeconòmiques de la societat andorrana actual i amb projecció a aquest segle XXI ha aconsellat superar aquesta regulació de la LUEP/2005. D’aquesta manera cal fer atenció en l’aspecte següent: 4. La regulació dels pactes successoris i heretaments ha requerit una actualització i modernització que ha tingut en compte la seva potencialitat per a ser un instrument adequat de transmissió de les empreses familiars, tan característiques del nostre teixit econòmic. 5. En relació amb la successió testada, s’ha previst: a) S’admet la compatibilitat de la testada i la intestada, tot fent notar, especialment, el caràcter subsidiari de la successió 9-02-2024 13 Portal jurídic del Principat d’Andorra intestada i la prevalença de la testada. Es tracta d’una solució més ajustada a la perspectiva actual d’un major caràcter patrimonial de la successió i que es fonamenta en un major respecte a la voluntat del causant quan no ha volgut, intencionadament, disposar de la “totalitat” de la seva herència o bé perquè la disposició d’una part del patrimoni ha esdevingut ineﬁcaç. b) La col·lació segons la tradició jurídica andorrana En aquest sentit, s’ha optat per fer prevaler la voluntat del causant, de manera que la llei no ha de suplir-la i establir una igualació dels ﬁlls, tret que el causant ho hagi volgut. Per tant, el criteri és que les donacions no són col·lacionables (ni molt menys imputables), llevat de les ob causam i de les que el donant declari expressament en el moment de la donació o en el testament. c) La supressió dels testimonis en el testament notarial S’enforteix la funció notarial amb la supressió de la presència de dos testimonis, llevat que hi hagi circumstàncies especials en el testador o que el mateix testador o el notari ho considerin convenient. d) La supressió del testament davant rector S’ha suprimit el testament davant rector, actualment vigent d’acord amb Decretals, III,26,10, en el sentit que el testament atorgat davant del rector i dos testimonis és testament vàlid. Aquesta decisió es basa en dues raons: els dubtes de la seva constitucionalitat, d’acord amb l’art. 11 CA, quan estableix la llibertat religiosa i de culte i, d’altra banda, en major mesura, els dubtes sobre el reconeixement de competència notarial als rectors, després que la Llei del notariat, de 28 de novembre de 1996, en el seu art. 1 i 21.1d), atorga exclusivament aquesta competència als notaris. e) La generalització del testament hològraf No hi ha raó per mantenir el criteri restrictiu del Dret andorrà tradicional (admissió tan sols del testament parentum inter liberos), perpetuant així una peculiaritat normativa que és contrària a la tendència moderna de llibertat de forma, que està privada d’un fonament concloent i que marca una diferència injustiﬁcada amb els països de l’entorn. f) La supressió de la quarta trebel·liànica En la regulació dels ﬁdeïcomisos, es proposa la supressió de la quarta trebel·liànica atesa la no necessitat d’incentivar l’acceptació per part de l’hereu, per tal que li correspongui una quota lliure. Aquesta quarta establerta pel Senatconsult Pegasià (Institucions 2,23,5), però denominada trebel·liànica, s’orientava a fomentar l’acceptació de l’herència per part de l’hereu ﬁduciari i evitar la successió intestada, ﬁnalitat que, actualment, no és necessària tenint en compte la compatibilitat de la testada i la intestada que es proposa en la regulació d’aquesta Llei. g) La supressió de la quarta falcídia En la regulació dels llegats es proposa, també, la supressió de la quarta falcídia. La raó és, igualment, la no necessitat d’incentivar l’acceptació per part de l’hereu, ja que es poden ordenar llegats a la intestada, a més de la compatibilitat entre la testada i la intestada. També, per coherència amb la supressió de la quarta trebel·liànica. D’altra banda, en el cas de la falcídia, una segona raó important és que es té en compte que, normalment, l’hereu gravat amb els llegats té també la qualitat de legitimari, de manera que resulta excessiu que l’hereu pugui tenir la quarta falcídia i, a més, la quarta legitimària. h) La gratuïtat del càrrec de marmessor S’estableix la gratuïtat del càrrec de marmessor, com a principi, a no ser que el testador estableixi una retribució determinada; tenint en compte, però, que totes les despeses ocasionades per l’exercici del càrrec són a càrrec de l’herència i que els marmessors tenen dret al reemborsament de les despeses ocasionades per la seva funció. 9-02-2024 14 Portal jurídic del Principat d’Andorra i) La no admissió del testament mancomunat El testament mancomunat és una forma testamentària molt utilitzada als països que l’admeten a causa de la seva gran utilitat en els testaments “correspectius”, donat que no és possible la seva revocació per un sol dels testadors sense coneixement de l’altre. No obstant aquest fet rellevant, s’ha optat per no recollir aquesta modalitat de testament per la seva falta de tradició a Andorra, així com per la possibilitat de suplir-la mitjançant l’atorgament de capítols matrimonials. 6. La supressió de les donacions mortis causa Es tracta d’una institució pròpia d’unes circumstàncies socials ja fa temps superades, fet que ha portat aquesta ﬁgura a la seva pràctica assimilació per altres institucions, especialment el testament. 7. El manteniment de la llegítima Malgrat que pot haver-hi determinats arguments sòlids en contra, derivats del principi de la veritable llibertat de testar, s’opta per mantenir la llegítima, per ser una institució molt arrelada al nostre ordenament jurídic. 8. La successió intestada Es manté fonamentalment el sistema romà, tradicional al Principat d’Andorra, de la successió ordinum et graduum. La Llei millora i privilegia la posició del vidu i del convivent sobrevivent de manera que seran cridats, en absència de descendents, abans que els pares i altres ascendents i restants col·laterals. Així mateix, es preveu un ordre de crides especial per determinats béns troncals. 9. La supressió de la reserva binupcial i la Lex Hac Edictali Tenint en compte la realitat social d’avui, no es poden considerar adequades les limitacions legals a la llibertat de disposició de béns, ni que sigui amb la ﬁnalitat de protecció dels interessos dels ﬁlls i descendents comuns d’un anterior matrimoni. En aquest sentit, a més, la reserva binupcial, única vigent a Andorra (fonamentada a la Lex Feminae –Codi 5,9,3- a la constitució Haec edictali –Codi 5,9,6- i Novel·la 22), està prevista només per al cas de nou matrimoni, de manera que s’exclou una unió convivencial o de tenir descendència amb una altra persona. Per tant, més que una adaptació a la societat andorrana actual, allò més adequat és la seva supressió. 10. La incorporació de normes de dret internacional privat En una disposició addicional es formulen algunes normes de dret internacional. Aquest precepte conté dues regles: la unitat i universalitat de la successió i, d’altra banda, la llei personal, determinada per la nacionalitat com a punt de connexió, de manera que implicarà l’aplicabilitat de la llei successòria andorrana, inherent a l’estatut personal, amb independència del lloc on es trobin els béns o on hagi tingut lloc la mort del causant. Es desestima el criteri de la residència habitual com a punt de connexió únic, com també la possibilitat d’elecció de la llei aplicable. De tota manera, es reconeix l’aplicació de fet de la llei derivada de la residència habitual segons les circumstàncies del cas. 11. La incorporació de normes sobre fonts del dret També en una disposició addicional, es proposen unes regles sobre les fonts del dret. La qüestió de les fonts del dret és un tema d’alta signiﬁcació i diﬁcultat per a l’ordenament jurídic andorrà, especialment pel valor de la jurisprudència. En aquest sentit, seria recomanable que en un futur es faci una llei ordinària sobre fonts i aplicació del dret, a manera d’un títol preliminar dels codis civils del nostre entorn jurídic-cultural. TÍTOL I. Disposicions generals Capítol I. L’obertura de la successió i les qualitats per a succeir Secció primera. L’obertura de la successió Article 1. Obertura de la successió 9-02-2024 15 Portal jurídic del Principat d’Andorra 1. La successió s’obre amb la mort del causant o amb la declaració judicial de mort, al lloc on ha tingut l’últim domicili i, si aquest no és conegut, al lloc on es troba la major part del cabal relicte. 2. Són nuls els contractes o pactes sobre herència futura, llevat dels admesos per aquesta Llei. Article 2. Successió de la persona declarada morta 1. En cas de declaració judicial de mort, els hereus que succeeixin i els afavorits amb atribucions particulars en pacte successori estan obligats a formalitzar notarialment inventari i no podran disposar a títol gratuït dels béns i drets adquirits ﬁns que no hagi transcorregut un termini de cinc anys des de la data de la declaració. Fins que no hagi transcorregut aquest termini els hereus no lliuraran tampoc els llegats ordenats testamentàriament. 2. Si la persona declarada judicialment morta reapareix, recobrarà els seus béns en l’estat en què es trobin, i tindrà dret a obtenir el preu dels que s’han venut, però no podrà reclamar els fruits i rendes que hagin produït durant el temps en què ha estat en vigor la declaració. Article 3. La vocació successòria 1. La vocació successòria té lloc per contracte successori, per testament o per llei. 2. La successió intestada només pot tenir lloc quan no hi ha hereu contractual o testamentari o en cas que la institució d’hereu testamentari no sigui de la totalitat de l’herència. Article 4. Moment de la delació 1. La successió es defereix en el moment de l’obertura de la successió, llevat els heretaments i els ﬁdeïcomisos que tenen una regulació especíﬁca. 2. Si la institució està sotmesa a condició suspensiva, l’herència es defereix en el moment del compliment de la condició. Secció segona. La capacitat successòria Article 5. Persones físiques 1. Tenen capacitat per succeir les persones nascudes o concebudes al temps de l’obertura de la successió i que sobrevisquin al causant, amb aplicació del que disposa la Llei qualiﬁcada de la persona i de la família pel que fa a les situacions de commoriència. 2. Les persones declarades absents poden succeir, però per acceptar l’herència en nom de l’absent cal provar que aquest era viu en el temps en què era necessària la seva existència per adquirir-la. Si això no és possible, oberta una successió a la qual estigui cridat un absent, la part d’aquest acreix als seus cohereus o es defereix a les persones que puguin reclamar-la per dret propi o per dret de representació. Els uns i els altres, si escau, han de fer inventari dels béns i reservar-los ﬁns a la declaració judicial de mort, amb aplicació, en aquest cas, del que estableix l’article 2. Article 6. Persones jurídiques 1. Tenen capacitat per succeir les persones jurídiques constituïdes legalment al temps de l’obertura de la successió. 2. Les persones jurídiques que el causant ordena crear en la seva disposició per causa de mort tenen capacitat per a succeir si arriben a constituir-se legalment dintre del termini assenyalat pel testador o, en el seu defecte, del termini d’un any a comptar des de l’obertura de la successió. Article 7. Indignitat successòria Són indignes de succeir: a) El condemnat per haver matat o intentat matar dolosament el causant, el seu cònjuge, la persona amb qui convivia o algun descendent o ascendent d’aquell. b) El condemnat per delictes de lesions greus, contra la llibertat, de tortures, contra la integritat moral o contra la llibertat i indemnitat sexual si l’agreujat fos el causant, el seu cònjuge, la persona amb qui convivia o algun descendent o ascendent 9-02-2024 16 Portal jurídic del Principat d’Andorra d’aquell. c) El condemnat per haver calumniat el causant, acusant-lo d’un delicte condemnat amb pena de presó no inferior als tres anys. d) El condemnat per fals testimoni contra el causant, imputant-li un delicte condemnat amb pena de presó no inferior als tres anys. e) El condemnat per un delicte contra els drets i deures familiars en la successió de la persona agreujada o d’un representant legal d’aquesta. f) Els pares suspesos o privats de l’autoritat parental, per causa a ells imputable, respecte del ﬁll causant de la successió. g) El qui ha induït dolosament el causant a atorgar, revocar o modiﬁcar un testament, un pacte successori o qualsevol altra disposició de darrera voluntat o li ha impedit de fer-ho, i també el qui, sabent-t’ho, se n’ha aproﬁtat. h) El qui ha destruït, amagat o alterat el testament o una altra disposició de darrera voluntat del causant i aquells que ho han promogut. Article 8. Reconciliació i perdó 1. Les causes d’indignitat són ineﬁcaces: a) Si el causant disposa a favor de l’indigne coneixent la causa d’indignitat. b) Si el causant es reconcilia amb l’indigne per actes indubtables o el perdona en escriptura pública. c) Si caduca la facultat de revocació atribuïda al causant en els pactes successoris. 2. La reconciliació i el perdó són irrevocables. Article 9. Inhabilitat successòria 1. Són inhàbils per succeir: a) El notari que autoritza l’acte de darrera voluntat, el seu cònjuge, la persona amb qui conviu i els parents del notari dins el quart grau de consanguinitat i segon d’aﬁnitat. b) Els testimonis, els facultatius i els intèrprets que intervinguin en l’atorgament de l’acte de darrera voluntat. c) El sacerdot o religiós que ha assistit el testador durant la seva darrera malaltia i també l’església, l’orde, la comunitat, la institució o la confessió religiosa a la qual pertany, només en el cas que el testament sigui atorgat durant aquesta darrera malaltia. d) El tutor i el curador o apoderat de la persona amb discapacitat amb funcions de representació i administració patrimonial, abans de l’aprovació dels comptes deﬁnitius del seu càrrec, llevat que sigui ascendent, descendent, cònjuge o germà del causant. 2. Les persones físiques o jurídiques, així com els seus cuidadors, que hagin prestat al causant serveis assistencials, residencials o anàlegs, en virtut d’una relació contractual, només poden ser afavorits en la successió d’aquest ordenada en testament notarial obert. 3. La inhabilitat successòria no impedeix ser nomenat àrbitre, marmessor o comptador partidor. Article 10. Ineﬁcàcia 1. Les disposicions a favor d’una persona indigna de succeir són ineﬁcaces. També ho són les fetes a favor de persona inhàbil. 2. La causa d’ineﬁcàcia pot ser invocada per qui resultaria afavorit per la successió en cas que fos declarada la indignitat o la inhabilitat, i per qualsevol persona a la qual ha estat encomanada, en tot o en part, l’execució de la voluntat del causant. 3. La causa d’ineﬁcàcia no reconeguda per la persona afectada ha de ser declarada judicialment. 4. L’acció és transmissible als hereus. Article 11. Caducitat de l’acció 9-02-2024 17 Portal jurídic del Principat d’Andorra 1. L’acció declarativa de la indignitat o de la inhabilitat successòria caduca als quatre anys des que es pot conèixer la causa d’ineﬁcàcia i, en tot cas, als quatre anys des que l’indigne o inhàbil ha pres possessió dels béns heretats o legats. 2. Si la causa d’indignitat ha estat declarada en sentència, el còmput no s’inicia ﬁns que és ferma. Article 12. Efectes de la indignitat i la inhabilitat 1. Els efectes de la indignitat o inhabilitat es retrotreuen al moment de la delació. 2. La indignitat no afecta els ﬁlls o descendents de l’indigne que siguin cridats a la successió, però provoca la ineﬁcàcia del dret de transmissió. 3. Reconeguda o declarada la indignitat o inhabilitat, cal liquidar, si s’escau, la situació possessòria, considerant la persona indigna o inhàbil posseïdora de mala fe. Capítol II. La successió hereditària Article 13. Adquisició de l’herència 1. L’hereu adquireix l’herència amb la seva acceptació. 2. Els efectes de l’acceptació es retrotrauen al moment de l’obertura de la successió. Article 14. Universalitat de la successió L’hereu adquireix tots els béns i els drets del causant llevat els personalíssims, se subroga en totes les obligacions del causant que no s’extingeixen per la mort, resta vinculat pels actes propis del causant i ha de complir les càrregues hereditàries. Article 15. Possessió L’hereu que accepta té la possessió de l’herència si l’ha presa, i continua la possessió del causant sense interrupció. Article 16. Inexistència de reserves i reversions legals Els béns adquirits per títol successori o per donació no estan subjectes a cap reserva hereditària ni reversió legal, exceptuada la reserva a favor de l’absent. Article 17. Herència jacent 1. Abans de l’acceptació de l’herència, els hereus cridats només poden realitzar actes de conservació, defensa i administració ordinària. Si hi ha més d’un hereu, tots estan legitimats individualment per als actes de conservació i defensa dels béns, però per als altres actes d’administració ordinària cal l’acord de la majoria. Aquests actes no impliquen l’acceptació. 2. L’autoritat judicial, a instància de qualsevol hereu i en defecte de marmessor o d’administrador nomenats pel causant, pot nomenar un curador perquè representi i administri l’herència. 3. Quan són diversos els cridats a l’herència, l’acceptació d’un d’ells extingeix la situació d’herència jacent. Mentre la totalitat dels cridats no accepta o no es produeix la frustració de les crides, l’administració ordinària de l’herència correspon a l’hereu o hereus que han acceptat, amb aplicació, si n’hi ha més d’un, de les normes de la comunitat hereditària. Capítol III. L’acceptació i la repudiació de l’herència Secció primera. Disposicions generals Article 18. Exercici de la delació 1. El cridat a l’herència pot acceptar-la o repudiar-la, tan aviat s’ha produït la delació a favor seu. Cada un dels cridats pot acceptarla o repudiar-la amb independència dels altres. 9-02-2024 18 Portal jurídic del Principat d’Andorra 2. L’acceptació i la repudiació de l’herència són irrevocables. 3. El dret del cridat a acceptar o repudiar l’herència no està sotmès a termini de caducitat. Article 19. Requisits 1. L’acceptació i la repudiació de l’herència són actes purs i simples, i no es poden fer parcialment. Les condicions, els terminis i les restriccions es tenen per no posades. 2. El cridat en quotes diferents que n’accepta una s’entén que accepta també les restants, tot i que li siguin deferides per substitució vulgar o per compliment de condicions suspensives. Article 20. Formes d’acceptació 1. L’acceptació de l’herència pot ser expressa o tàcita. 2. L’acceptació expressa resulta de la manifestació de la voluntat d’acceptar-la feta en document públic o privat. 3. L’acceptació tàcita es produeix quan el cridat: a) Realitza qualsevol acte que no pot realitzar si no és a títol d’hereu. b) Disposa del dret a l’herència, llevat que es tracti d’una donació o cessió gratuïta a favor de tots els altres hereus en la mateixa proporció en què ho són. c) Renuncia a títol onerós al dret a succeir, o el renuncia per qualsevol títol a favor d’algun o alguns dels cohereus. d) Sostreu o oculta béns de l’herència. Article 21. Repudiació La repudiació de l’herència s’ha de fer de manera expressa en document públic o davant de la Batllia. Article 22. Repudiació en perjudici dels creditors 1. Els creditors de l’hereu cridat poden demanar a l’autoritat judicial que declari inoposable la repudiació d’herència feta en perjudici seu, per poder cobrar així els seus crèdits sobre el patrimoni hereditari. 2. El dret dels creditors caduca a l’any de la repudiació. Article 23. Capacitat per acceptar i repudiar 1. Els menors d’edat accepten i repudien una herència per mitjà dels seus representants legals. Els menors emancipats la poden acceptar ells mateixos, però requereixen l’assentiment de les persones que complementen la seva capacitat per repudiar-la. 2. Les persones amb discapacitat poden acceptar una herència o repudiar-la per ells mateixos, o bé amb l’assistència o per mitjà de representació del curador o apoderat que els presti suport, segons escaigui d’acord amb les mesures voluntàries o judicials establertes. 3. Els pares, els tutors i els curadors o apoderats de persones amb discapacitat amb funcions de representació i administració patrimonial necessiten autorització judicial per repudiar les herències deferides als menors d’edat o a les persones a qui presten suport. 4. Les persones jurídiques poden acceptar o repudiar d’acord amb el seu règim jurídic especíﬁc. Article 24. Impugnació de l’acceptació o la repudiació 1. L’acceptació i la repudiació poden ser impugnades per falta de capacitat o per vici del consentiment. L’error només provoca la nul·litat si és determinant. 2. L’acció per manca de capacitat caduca als quatre anys comptats des de l’arribada a la majoria d’edat o de la recuperació de la 9-02-2024 19 Portal jurídic del Principat d’Andorra capacitat; i, en cas de vici del consentiment, a comptar des que s’ha produït el fet o ha cessat la causa determinants del vici. Article 25. Pluralitat de crides 1. Qui repudia l’herència testamentària pot acceptar la intestada, però resta gravat pels llegats, els ﬁdeïcomisos, les condicions i les càrregues testamentàries. 2. La repudiació d’una herència en la creença que era intestada no perjudica el repudiant si després apareix un testament o un pacte successori. Article 26. Interpel·lació judicial 1. El dret a acceptar o repudiar l’herència no està sotmès a termini. 2. Tots els interessats en la successió, àdhuc els creditors de l’herència o del cridat, poden demanar a l’autoritat judicial, transcorregut un mes des de la delació, que assenyali un termini no superior a dos mesos perquè el cridat accepti o repudiï l’herència. 3. Transcorregut el termini assenyalat sense que el cridat accepti o repudiï, s’entén que la repudia, llevat que sigui un menor o una persona proveïda de mesures de suport per exercir la seva capacitat, cas en què s’entén acceptada a beneﬁci d’inventari. Article 27. Dret de transmissió 1. Mort el cridat sense acceptar ni repudiar l’herència, passa als seus hereus el dret que ell tenia. 2. Els hereus del cridat mort sense acceptar ni repudiar una herència tan sols poden acceptar-la o repudiar-la si accepten abans l’herència del seu causant. Secció Segona. L’acceptació pura i simple Article 28. Acceptació pura i simple L’acceptació d’herència és pura i simple quan l’hereu no practica en temps i forma els requisits exigits per gaudir del beneﬁci d’inventari. Article 29. Responsabilitat de l’hereu Si l’acceptació de l’herència és pura i simple, l’hereu respon dels deutes del causant i de les càrregues hereditàries amb els béns relictes i amb els propis, indistintament. Article 30. Càrregues hereditàries Són càrregues hereditàries: a) Les despeses de darrera malaltia i de serveis funeraris. b) Les despeses causades per la formalització de l’herència, entrega de béns i marmessoria. c) Les despeses causades per la defensa judicial dels béns de l’herència. Secció tercera. L’acceptació de l’herència a beneﬁci d’inventari Article 31. Acceptació a beneﬁci d’inventari i beneﬁci legal d’inventari 1. L’hereu pot acceptar l’herència a beneﬁci d’inventari, si el practica en el termini de sis mesos a comptar del moment en què coneix o pot raonablement conèixer la delació. 2. Les persones menors d’edat, estiguin o no emancipades, les posades en curatela o proveïdes d’altres mesures de suport per exercir la seva capacitat, les persones jurídiques de dret públic, les fundacions i les associacions declarades d’utilitat pública o d’interès social gaudeixen dels efectes del beneﬁci d’inventari sense necessitat de practicar-lo. 9-02-2024 20 Portal jurídic del Principat d’Andorra Article 32. Inventari 1. L’inventari de l’herència s’ha de formalitzar en escriptura pública o per escrit adreçat a l’autoritat judicial. 2. L’inventari ha de contenir la relació de tots els béns i drets relictes, sense necessitat de valorar-los, salvat que així ho estableixi una norma legal, i de tots els deutes i les càrregues hereditàries, amb indicació del seu import. Per a la formació de l’inventari no cal citar cap persona, però hi poden intervenir els creditors del causant i altres interessats en l’herència. 3. Si l’hereu manifesta la seva voluntat d’acceptar a beneﬁci d’inventari abans de practicar-lo, els legataris i els ﬁdeïcomissaris no poden accionar contra l’herència ﬁns que s’hagi formalitzat l’inventari o hagi transcorregut el termini legal per a fer-ho. Article 33. Efectes de l’acceptació a beneﬁci d’inventari L’acceptació de l’herència a beneﬁci d’inventari produeix aquests efectes: a) L’hereu pot adquirir l’herència i prendre’n possessió. b) L’hereu respon de les obligacions del causant i de les càrregues hereditàries exclusivament amb els béns de l’herència. c) Subsisteixen els drets i crèdits de l’hereu contra l’herència i les obligacions d’aquell a favor d’aquesta. d) No es produeix la confusió de patrimonis mentre no es paguin els deutes del causant i les càrregues hereditàries. Article 34. Administració de l’herència beneﬁciària 1. L’administració de l’herència beneﬁciària correspon a l’hereu. 2. L’hereu ha de pagar els deutes de l’herència abans de lliurar o de complir els llegats, amb els diners que trobi a l’herència o que obtingui per la venda dels béns hereditaris. Si després apareixen crèdits hereditaris no inventariats, sense que hi hagi romanent per a pagar-los, els creditors insatisfets poden repetir contra els que ja han cobrat. 3. Els creditors de l’hereu no poden perseguir els béns de l’herència ﬁns que quedin pagats els creditors del causant. 4. La conducta fraudulenta de l’hereu provoca la pèrdua del beneﬁci d’inventari. 5. L’hereu que ha acceptat a beneﬁci d’inventari té el deure, si s’escau, de sol·licitar, a l’empara de la legislació vigent en matèria de cessament de pagaments i fallida, la declaració d’insolvència de l’herència. Secció quarta. El beneﬁci de separació de patrimonis Article 35. Beneﬁci de separació de patrimonis 1. Els creditors del causant i els legataris, així com els creditors de l’hereu, poden sol·licitar motivadament al notari la separació del patrimoni hereditari respecte al privatiu de l’hereu. Aquesta separació de patrimonis se substancia mitjançant el procediment de jurisdicció voluntària que regula la Llei del Codi de procediment civil, i un cop fet l’inventari, el notari concedeix el beneﬁci de separació de patrimonis si escau, mitjançant l’adopció de les mesures i les cauteles pertinents. 2. Els creditors de l’herència i els legataris que obtinguin el beneﬁci de separació tenen dret preferent de cobrament sobre els béns hereditaris respecte als creditors de l’hereu, si bé, a l’igual que si el beneﬁci es concedeix a petició d’un d’aquests, els creditors de l’herència no poden perseguir els béns privatius de l’hereu ﬁns la plena satisfacció dels que ho siguin de l’hereu. Secció cinquena. Els béns adquirits per menors d’edat o persones amb discapacitat Article 36. Administració dels béns adquirits per menors d’edat o persones amb discapacitat 1. El causant pot designar, en acte de darrera voluntat, la persona o persones que han d’administrar els béns de què hagi disposat per títol successori a favor de menors i de persones amb discapacitat que requereixin mesures de suport per a l’administració patrimonial. 9-02-2024 21 Portal jurídic del Principat d’Andorra 2. A falta de persona designada, l’administració correspon als pares, tutors dels menors, o curadors o apoderats de la persona amb discapacitat, a menys que hagin estat declarats indignes o desheretats. 3. La disposició de béns de menors i persones amb discapacitat adquirits per títol successori es regeix pel que el causant disposi, sempre que resti salvada la llegítima. A falta de regulació especíﬁca, s’aplicaran les regles generals. Capítol IV. El dret d’acréixer Article 37. Dret d’acréixer entre cohereus 1. Si algun de dos o més hereus instituïts en una mateixa herència no arriba a heretar, la seva quota o part acreix als cohereus, salvats el dret de transmissió, la substitució vulgar i el dret de representació. 2. Si, instituïts conjuntament dos o més hereus en una mateixa quota o porció d’herència, un d’ells no arriba a ser-ho, l’acreixement té lloc entre els altres hereus del mateix grup, i tan sols en defecte d’aquests acreix als altres cohereus. Article 38. Efectes del dret d’acréixer 1. El cohereu que accepta l’herència incrementa la seva quota amb aquella que acreix a favor seu. 2. Els cohereus acreixen en proporció a les seves respectives quotes o parts hereditàries, i queden subjectes al règim imposat pel causant a la quota vacant, llevat de les càrregues personalíssimes. Article 39. Dret d’acréixer en els llegats Els legataris cridats conjuntament a un mateix llegat acreixen entre ells, amb preferència entre els que han estat cridats en una mateixa clàusula i amb subjecció al règim imposat pel causant al legatari que no ha arribat a ser-ho, llevat de les càrregues personalíssimes. Article 40. Dret d’acréixer en els ﬁdeïcomisos Llevat de voluntat contrària del causant, en els ﬁdeïcomisos ordenats a favor de diversos ﬁdeïcomissaris conjuntament, la quota o la part de l’herència o del llegat ﬁdeïcomesos que hauria correspost a qui per qualsevol causa no arriba a ser-ho, acreix a favor dels altres que efectivament ho arribin a ser, sens perjudici del dret de transmissió en els ﬁdeïcomisos a termini i de la substitució vulgar en ﬁdeïcomís, expressa o tàcita. Capítol V. La comunitat hereditària Article 41. Objecte Si els hereus són més d’un, adquireixen l’herència en proporció a les seves respectives quotes i es divideixen mancomunadament les obligacions i les càrregues hereditàries, sense solidaritat entre ells. Article 42. Durada de la comunitat 1. El causant pot ordenar i els hereus convenir unànimement la indivisió de tota l’herència o de béns procedents d’aquesta, durant un termini màxim de deu anys a comptar de l’obertura de la successió. 2. Si la disposició o el pacte d’indivisió tenen per objecte una empresa familiar, propietat majoritària del causant, el termini d’indivisió pot arribar als vint anys. 3. Si la disposició o el pacte d’indivisió tenen per objecte l’immoble que sigui residència habitual del cònjuge, convivent en unió estable de parella o ﬁll discapacitat del causant, el termini d’indivisió pot arribar ﬁns la mort del beneﬁciat. Article 43. Facultats d’ús i gaudi Tot cohereu pot usar els béns comuns i aproﬁtar-se dels fruits d’acord amb la seva naturalesa i sense perjudicar el dret dels altres cohereus. 9-02-2024 22 Portal jurídic del Principat d’Andorra Article 44. Administració 1. Cada cohereu pot realitzar els actes necessaris per la conservació i defensa dels béns hereditaris. 2. Si no hi ha cap persona especialment legitimada per a administrar l’herència, l’administració correspon als hereus. No obstant, a petició de qualsevol cohereu, l’autoritat judicial pot prendre les mesures cautelars adients i, ﬁns i tot, nomenar un administrador judicial. 3. Els actes d’administració ordinària s’acorden per la majoria dels cohereus segons quotes, i els actes d’administració extraordinària per la majoria de tres quartes parts de les quotes. 4. Els cohereus responen mancomunadament de les obligacions derivades de l’administració de l’herència indivisa segons les respectives quotes hereditàries. Article 45. Disposició de béns i drets hereditaris 1. Els actes de disposició de béns de l’herència exigeixen l’acord unànime dels cohereus. 2. Les contraprestacions per aquests actes se subroguen en la comunitat hereditària. Article 46. Disposició de la quota hereditària 1. Cada cohereu pot disposar lliurement de la seva quota hereditària. 2. Cada cohereu té dret de tanteig i de retracte en cas de compravenda o dació en pagament a favor de persona que no sigui cohereva. Si exerciten aquests drets més d’un cohereu, adquiriran en proporció a les seves quotes. 3. El termini per a l’exercici d’aquests drets és d’un mes des de la notiﬁcació de la decisió d’alienar i les seves circumstàncies pel que fa al tanteig, o des que tinguin coneixement de la transmissió pel que fa al retracte. Capítol VI. La partició i la col·lació Secció primera. La partició Article 47. Dret a la partició i efectes Cap cohereu està obligat a romandre en la indivisió, llevat que estigui ordenada pel causant o pactada pels cohereus. Article 48. Suspensió de la partició La partició de l’herència queda suspesa: a) Si està cridat a l’herència un concebut, ﬁns el part o la ﬁnalització de l’embaràs. b) Si hi ha interposada una demanda sobre ﬁliació, ﬁns que sigui dictada sentència ferma. c) Si s’ha iniciat un expedient d’adopció, ﬁns que acabi amb resolució ferma. d) Si el causant ha expressat la voluntat de permetre la fecundació assistida després de la mort amb el seu material reproductor, ﬁns que s’esdevingui el part o venci el termini legal per practicar-la. e) Si està cridada a l’herència una persona jurídica que el causant ordena constituir en el testament, ﬁns que quedi constituïda vàlidament o expiri el termini per la seva constitució. Article 49. Oposició dels creditors Els creditors de l’herència poden oposar-se a la seva partició ﬁns que cobrin o se’ls ﬁanci l’import del deute. Article 50. Partició pel causant 1. El causant pot fer la partició total o parcial de la seva herència en el mateix acte de darrera voluntat o en document separat. Si la partició feta en acte de darrera voluntat discrepa de la disposició, preval aquella sobre aquesta; si discrepa la feta en document separat, preval la disposició. 9-02-2024 23 Portal jurídic del Principat d’Andorra 2. El causant pot imposar normes vinculants a la partició feta pel hereus, per marmessor o comptador-partidor. Article 51. Partició per marmessor o comptador partidor 1. El causant pot encomanar la partició a un marmessor, universal o particular, o a un comptador partidor, que tan sols tindrà facultats a aquests efectes i serà considerat com un marmessor particular. 2. Els hereus poden prescindir per unanimitat del comptador-partidor, llevat l’expressa voluntat contrària del causant. Article 52. Partició pels cohereus Els hereus poden fer la partició per acord unànime de tots ells, tant si compren la totalitat com tant sols una part de l’herència. Article 53. Partició arbitral o judicial El causant i els hereus, per unanimitat d’aquests, poden sotmetre a arbitratge la realització de la partició o les controvèrsies que provoqui, tot i que afectin a la llegítima. Si els hereus no arriben a un acord, qualsevol d’ells pot instar la partició judicial. Article 54. Adjudicació Tot i l’aplicació prioritària del principi d’igualtat en la partició, les coses indivisibles o que desmereixen en dividir-se, així com les col·leccions valuoses de qualsevol classe, poden ser adjudicades a un o més cohereus qui, si escau, compensaran als altres. Article 55. Liquidació 1. Els cohereus s’han de reintegrar, en proporció al seu haver, els fruits i les rendes dels béns de l’herència; s’han de reemborsar les despeses necessàries i útils fetes en els béns; i s’han d’indemnitzar pels danys imputables a un o més d’ells. 2. Les despeses particionals en interès comú són a càrrec de l’herència. Article 56. Sanejament 1. Els cohereus queden obligats al sanejament per vicis ocults i evicció dels béns adjudicats, llevat que la partició hagi estat feta pel causant. 2. En cas de sanejament per vicis ocults, l’adjudicatari té dret a una compensació per la diferència entre el valor teòric d’adjudicació i el valor efectiu que tenia la cosa adjudicada. 3. L’acció de sanejament per evicció prescriu al cap de quatre anys de la privació del bé a l’adjudicatari per sentència ferma. L’acció de sanejament per vicis ocults només es pot exercir quan el vici aparegui dins dels sis mesos posteriors a l’adjudicació del bé i prescriu al cap de quatre anys a comptar de l’aparició del vici. Article 57. Adjudicació de crèdits i rendes 1. En cas d’adjudicació d’un crèdit, els altres hereus només responen de la insolvència del deutor al temps de la partició. 2. En cas d’adjudicació d’una renda periòdica, la garantia de la solvència del deutor dura quatre anys des de la partició, també llevat de pacte en contrari. Article 58. Rescissió per lesió de la partició 1. La partició, llevat de la feta pel testador, és rescindible per lesió en més de la meitat del valor dels béns adjudicats, en relació al de la quota hereditària, atès el valor dels béns al temps de l’adjudicació. 2. L’acció de rescissió caduca als quatre anys, a comptar des de la data de la partició. Article 59. Rectiﬁcació de la partició Els cohereus poden evitar la rescissió si rectiﬁquen la partició i compensen al perjudicat, abonant a més els interessos des de la partició. 9-02-2024 24 Portal jurídic del Principat d’Andorra Article 60. Addició de la partició Els béns omesos o adjudicats a un hereu aparent s’han d’addicionar. Article 61. Responsabilitat dels cohereus 1. La partició no modiﬁca la responsabilitat mancomunada dels cohereus, però el cohereu que abans de la partició ha pagat més del que li corresponia, pot repetir contra els altres. 2. L’acció de repetició prescriu al cap de quatre anys a comptar de la partició. Secció segona. La col·lació Article 62. Béns col·lacionables 1. La col·lació només beneﬁcia els cohereus que són descendents del causant i no els legataris ni els creditors de l’herència. Després d’oberta la successió, els cohereus poden renunciar a la col·lació. 2. Els descendents que concorren com a cohereus en la successió d’un ascendent comú només han de col·lacionar, als efectes de la partició de l’herència, el valor de les atribucions que el causant els ha fet per actes entre vius a títol gratuït, sempre que l’atribució s’hagi fet en concepte de llegítima, o que el causant hagi establert expressament, en el moment d’atorgar l’acte, que l’atribució sigui col·lacionable. No obstant això, i llevat que el causant disposi altrament, són col·lacionables les donacions atorgades pel causant a favor d’un o diversos dels cohereus ﬁlls seus per tal d’adquirir un habitatge o establir una activitat professional, industrial o mercantil, que els proporcioni una independència personal o econòmica, si a la mort del causant hi ha altres ﬁlls cohereus que encara es troben en situació de dependència econòmica. 3. El causant no pot ordenar que l’atribució sigui col·lacionable amb posterioritat a l’atorgament d’un acte a títol gratuït, però pot dispensar la col·lació en testament, codicil o pacte successori i pot també excloure-la en la seva successió. Article 63. Col·lació en lloc d’ascendents El nét hereu del seu avi ha de col·lacionar les atribucions a títol gratuït rebudes pel seu pare amb caràcter col·lacionable. Article 64. Beneﬁciaris Tan sols poden ser beneﬁciaris de la col·lació els cohereus que són descendents del causant. Article 65. Valoració de les atribucions col·lacionables 1. El valor de les atribucions col·lacionables és el que tenen al temps d’obrir-se la successió, calculat d’acord amb les regles establertes per l’article 267. 2. Aquest valor s’imputa a la quota hereditària del cohereu i si el valor excedeix la quota, l’hereu no ha de restituir l’excés, salvada sempre la llegítima. 3. Els fruits i rendiments dels béns subjectes a col·lació es deuen des del dia de l’obertura de la successió. Capítol VII. La protecció del dret hereditari Article 66. L’acció de petició d’herència 1. L’hereu té acció de petició d’herència contra qui la posseeix, a títol o no d’hereu, contra els seus successors i adquirents, sense haver de provar el dret del seu causant sobre els béns del cabal relicte. 2. L’acció de petició d’herència és imprescriptible. Article 67. L’hereu aparent 1. L’hereu aparent o el posseïdor vençut han de restituir els béns de l’herència a l’hereu real, liquidant la situació possessòria 9-02-2024 25 Portal jurídic del Principat d’Andorra segons que la possessió hagi estat de bona fe o de mala fe. 2. No procedeix la restitució dels béns alienats per l’hereu aparent i adquirits a títol onerós per tercers de bona fe, però sí dels béns subrogats en el lloc d’aquells. Títol II. La successió contractual Capítol I. Els pactes successoris Secció primera. Disposicions generals Article 68. Concepte Els pactes successoris atorgats per dues o més persones regulen la seva successió, mitjançant la institució d’hereu o hereus i les atribucions a títol particular, tant recíproques com en beneﬁci de tercers. Article 69. Atorgants i tercers afavorits 1. Poden atorgar pactes successoris: a) Els cònjuges o futurs cònjuges i les persones que conviuen en unió estable de parella. b) Els parents per consanguinitat en línia directa sense límit de grau, o en línia col·lateral dins del quart grau. c) Els parents per consanguinitat en línia directa o en línia col·lateral, ﬁns al segon grau, de l’altre cònjuge o convivent. 2. Els afavorits per un pacte successori que no siguin atorgants, no adquireixen cap dret ﬁns al moment de la mort del causant. Si l’afavorit premor al causant, les disposicions al seu favor esdevenen ineﬁcaces llevat pacte en contrari. Article 70. Capacitat Poden atorgar pactes successoris els majors d’edat amb capacitat per a comprendre l’abast de les seves disposicions i manifestar la seva voluntat al temps de l’atorgament, amb els suports que siguin necessaris. Els afavorits, als quals no els és imposada cap càrrega, poden assentir si tenen capacitat natural suﬁcient. Article 71. Objecte 1. La successió paccionada pot ser ordenada amb la mateixa amplitud i amb els mateixos termes que la testada, fent constar la ﬁnalitat assistencial o empresarial que, al seu cas, sigui determinant. 2. La renúncia a drets successoris només és vàlida en els casos legalment previstos. Article 72. Forma 1. Els pactes successoris s’han d’atorgar, en escriptura pública, que no cal que sigui de capítols matrimonials, la qual haurà d’expressar l’hora i que pot contenir també altres estipulacions no successòries, com ara les pròpies d’un protocol familiar. 2. Els pactes successoris es poden atorgar per poder, si aquest inclou el contingut complet del pacte. Article 73. Nul·litat dels pactes successoris 1. Són nuls els pactes successoris atorgats per persones no legitimades, o incomplint els requisits de capacitat i forma, així com els atorgats amb engany, violència, intimidació o error en la persona o en l’objecte. Si s’han atorgat amb error en la ﬁnalitat o en els motius, també són nuls sempre que l’error sigui excusable i resulti del mateix pacte. 2. Com contracte que són, els pactes successoris no es poden impugnar en cap cas per causa de preterició ni revocar per supervivència o supervenció de ﬁlls, sens perjudici del dret a la llegítima. 3. La nul·litat d’un pacte successori no determina la nul·litat de la resta de pactes, llevat que es tracti de pactes correspectius. 9-02-2024 26 Portal jurídic del Principat d’Andorra Article 74. Acció de nul·litat 1. Abans de l’obertura de la successió, només estan legitimats per a exercir l’acció de nul·litat els atorgants del pacte. Si la causa de nul·litat és la manca de capacitat o l’existència d’un vici del consentiment, només està legitimada la part que ha incorregut en la manca de capacitat o ha patit el vici. L’acció de nul·litat caduca als quatre anys a comptar des que la persona legitimada recupera la capacitat o cessa el vici. En cas d’error, el termini compta des de la celebració del pacte. 2. Després de l’obertura de la successió, estan legitimades les persones a qui pot beneﬁciar la declaració de nul·litat. L’acció caduca al cap de quatre anys de la mort del causant. Article 75. Modiﬁcació i resolució per mutu acord 1. El pacte successori es pot modiﬁcar i deixar sense efecte per acord dels atorgants formalitzat en escriptura pública, atorgada amb els mateixos requisits exigits per a l’atorgament de la modiﬁcada. 2. La facultat de modiﬁcar i resoldre els pactes successoris per mutu acord s’extingeix amb la mort de qualsevol dels atorgants. Article 76. Revocació per indignitat 1. L’atorgant d’un pacte successori pot revocar-lo unilateralment si l’afavorit ha incorregut en alguna causa d’indignitat. Aquesta facultat caduca a l’any del coneixement o de la possibilitat raonable de conèixer la causa. 2. Les persones legitimades per a fer valer les causes d’indignitat poden impugnar les disposicions fetes a favor de l’indigne si el causant mor sense haver pogut revocar el pacte o abans que caduqui la possibilitat de fer-ho. Aquesta facultat caduca en el termini d’un any des que coneixen o poden raonablement conèixer la causa d’indignitat o en el temps que resti per a computar-lo si el termini ha començat a córrer abans. 3. La revocació per indignitat deixa sense efecte totes les disposicions correspectives. Article 77. Revocació per voluntat unilateral 1. L’atorgant d’un pacte successori el pot revocar unilateralment: a) Per les causes pactades. b) Per l’incompliment de les càrregues imposades a l’afavorit. c) Per l’incompliment per part de l’afavorit de l’obligació de satisfer aliments vitalíciament a l’atorgant. d) Per la impossibilitat de compliment de la ﬁnalitat determinant del pacte. 2. La facultat de revocació caduca als quatre anys comptats des que es va produir el fet determinant de la revocació. Article 78. Exercici de la facultat de revocació 1. La revocació s’atorga en escriptura pública que es notiﬁca als altres atorgants. 2. L’afectat s’hi pot oposar en el termini d’un mes a comptar des de la notiﬁcació. Si no s’hi oposa, el pacte queda revocat. 3. Si la persona afectada per la revocació s’hi oposa, se’n desconeix el parador o no ha estat possible la notiﬁcació, cal exercir l’acció de revocació davant l’autoritat judicial competent en el termini d’un any a comptar des de l’oposició o des de l’atorgament de l’escriptura pública de revocació. Article 79. Efectes de la revocació 1. Si el pacte successori va comportar la transmissió de present d’un o més béns a la persona instituïda o afavorida, la seva revocació produeix els efectes propis de la revocació de donacions. 2. En cas de revocació del pacte per impossibilitat de compliment de la seva ﬁnalitat, la part que ha complert càrregues o obligacions que han produït un enriquiment en l’altra part n’ha de ser degudament compensada. 9-02-2024 27 Portal jurídic del Principat d’Andorra Article 80. Incidència de crisis matrimonials o de convivència Els pactes a favor del cònjuge o del convivent en unió estable de parella, o dels parents d’aquests, esdevenen ineﬁcaços si, amb posterioritat al seu atorgament, els cònjuges o convivents se separen de fet o judicialment, es divorcien o el seu matrimoni és declarat nul, o bé s’extingeix la unió estable de parella, i també si en el moment de la mort hi ha pendent una demanda de separació, divorci o nul·litat matrimonial, llevat de reconciliació. La resta dels pactes conserven plena eﬁcàcia. Secció segona. Els heretaments Article 81. Concepte L’heretament o institució contractual d’hereu atorga a l’instituït la qualitat de successor universal de l’heretant amb caràcter irrevocable, inalienable i inembargable. Article 82. Heretament simple i cumulatiu 1. L’heretament és simple quan només atribueix a l’instituït la qualitat d’hereu de l’heretant, tot i que l’heretant també li faci donació de present de béns determinats. 2. L’heretament és cumulatiu quan, a més de la qualitat d’hereu, atribueix a l’instituït tots els béns presents de l’heretant, encara que aquest exclogui béns determinats. Article 83. Heretament mutual L’heretament és mutual quan conté una institució recíproca d’hereu entre els atorgants a favor del que sobrevisqui. També es pot pactar que, a la mort del supervivent, els béns heretats facin trànsit a altres persones. L’elecció de l’hereu o hereus successius es pot encomanar al sobrevivent d’acord amb els articles 135 i 136. Article 84. Heretament preventiu 1. L’heretament preventiu resta sense efecte per l’atorgament d’un testament posterior, que ha de ser necessàriament notarial i obert, o d’un nou heretament. Tant l’un com l’altre s’han de notiﬁcar a la resta d’atorgants de l’heretament preventiu per la seva eﬁcàcia. 2. El caràcter preventiu de l’heretament no es presumeix. Article 85. Reserva per disposar i assignacions per a llegítimes 1. L’heretant es pot reservar, per a disposar-ne lliurement en donació, codicil, memòria testamentària o un pacte successori d’atribució particular, els béns i/o les quantitats de diners que estableixi en el pacte successori. 2. L’heretant pot també assignar per al pagament de llegítimes béns o diners, que quedaran exclosos de l’heretament. L’assignació no atribueix als legitimaris cap dret durant la vida de l’heretant, però si aquest mor sense haver-los atribuït els béns o les quantitats assignats, els legitimaris els adquireixen íntegrament encara que excedeixin l’import d’allò que per llegítima els correspon. Article 86. Eﬁcàcia revocatòria L’heretament vàlid revoca qualsevol acte de darrera voluntat atorgat amb anterioritat. Els atorgats amb posterioritat només són eﬁcaços si l’heretament era preventiu o si ho permet la reserva per a disposar. Article 87. Transmissibilitat de la qualitat d’hereu 1. Si l’hereu instituït en heretament premor al causant, l’heretament esdevé ineﬁcaç, llevat que l’hereu sigui descendent del causant i hagi deixat descendents cridats com hereus a la seva herència. Si aquests descendents hereus són més d’un, l’heretant pot escollir un o més d’un d’ells com a substitut en l’heretament, en escriptura amb caràcter irrevocable o testament. 2. Els béns rebuts de present per l’hereu premort en l’heretament cumulatiu passen als seus successors, llevat de pacte reversional. 9-02-2024 28 Portal jurídic del Principat d’Andorra Article 88. Efectes de l’heretament en vida de l’heretant 1. L’heretament simple com també el cumulatiu, excepte pel que fa als béns adquirits de present, no limiten la facultat de l’heretant per a disposar dels seus béns a títol onerós entre vius. 2. Si el pacte successori té per objecte la continuïtat d’una empresa familiar o d’un establiment professional, es pot establir que la transmissió onerosa d’aquests, o la de les accions o les participacions socials de les societats titulars, com també la renúncia al dret de subscripció preferent, s’hagi de fer amb el consentiment exprés de la persona instituïda, si és atorgant del pacte successori, o de tercers. També es poden establir normes sobre l’administració de l’empresa o establiment per part de l’heretant o de l’hereu, que es poden incloure en els estatuts socials de l’empresa familiar. 3. L’heretant només pot disposar dels seus béns a títol gratuït amb el consentiment exprés de l’hereu, excepte la reserva feta en el mateix pacte o si ho fa amb la ﬁnalitat de satisfer llegítimes o per a fer liberalitats d’ús. S’aplica la mateixa limitació per a la constitució de censos, censals o rendes vitalícies. 4. L’hereu instituït pot impugnar els actes dispositius atorgats en dany o en frau de l’heretament. Article 89. Responsabilitat de l’hereu pels deutes de l’heretant 1. L’hereu respon dels deutes de l’heretant anteriors a l’heretament amb els béns transmesos de present, feta l’excussió dels béns i drets que l’heretant s’hagi reservat. Els creditors per aquests deutes són preferents als creditors de l’hereu. 2. L’hereu no respon en vida de l’heretant, respecte als deutes posteriors a l’heretament, amb els béns adquirits de present, ni amb els seus propis béns. Mort l’heretant, l’hereu pot excloure de responsabilitat aquests béns si s’acull al beneﬁci d’inventari. Article 90. Pacte reversional i reversió legal 1. Pel pacte reversional, els béns transmesos o els seus subrogats retornen a l’heretant o als seus hereus en complir-se el supòsit previst, sense obligació de restituir els fruits percebuts. A falta de concreció, s’entén pel cas que l’hereu premori a l’heretant sense deixar ﬁlls. 2. El pacte reversional no impedeix a l’hereu de reclamar la llegítima que li correspon. 3. L’heretant pot deixar sense efecte el pacte reversional. 4. A falta de pacte en contrari, l’heretant que sigui ascendent de l’hereu succeirà a aquest si mor sense descendència, amb exclusió de qualsevol altra persona, en totes les coses donades en heretament cumulatiu, o en els seus subrogats. Article 91. Efectes de l’heretament a l’obertura de la successió 1. L’hereu instituït en heretament no pot repudiar l’herència, llevat que es tracti d’una persona no atorgant del pacte, però pot gaudir del beneﬁci d’inventari. 2. Els béns que l’heretant es va reservar per a disposar i no disposats, així com els exceptuats de l’adquisició de present i els adquirits per l’heretant després de l’atorgament de l’heretament, són adquirits per l’hereu a la mort de l’heretant. Secció tercera. Pactes successoris d’atribució particular Article 92. Modalitats 1. En pacte successori es poden convenir atribucions particulars, a favor d’un dels atorgants o de terceres persones. Els atorgants poden convenir també atribucions particulars recíproques a favor del que sobrevisqui. 2. Si en el pacte successori d’atribució particular hi ha transmissió de present de béns, l’acte es considera donació. Article 93. Efectes de les atribucions particulars 1. El causant que atorga un pacte successori d’atribució particular només pot disposar dels béns llegats amb el consentiment exprés de l’afavorit o, si aquest no és part del pacte, amb el dels altres atorgants. 9-02-2024 29 Portal jurídic del Principat d’Andorra 2. Si el bé atribuït es perd o es deteriora per causa imputable al causant, o aquest l’aliena o el grava, l’afavorit pot exigir el valor a l’hereu. 3. En cas de premoriència de l’afavorit al causant, s’aplica l’apartat 1 de l’article 87. 4. En morir el causant, l’afavorit amb una atribució particular fa seus els béns independentment que l’hereu accepti l’herència. En defecte del que s’hagi convingut, s’apliquen a les atribucions particulars les normes dels llegats, en allò que siguin compatibles amb la seva naturalesa irrevocable. Títol III. La successió testada Capítol I. Els testaments, els codicils i les memòries testamentàries Secció primera. Disposicions generals Article 94. El testament 1. La voluntat del causant manifestada en testament regeix la successió testada. 2. El testament és un negoci jurídic de darrera voluntat, unilateral, personalíssim i revocable, mitjançant el qual el testador institueix un o més hereus i ordena, si escau, llegats i altres disposicions per a després de la seva mort. 3. En testament es pot fer la designació, la modiﬁcació o la revocació de beneﬁciaris d’assegurances de vida, de plans de pensions i d’instruments d’estalvi i previsió anàlegs. També es pot fer en codicil i d’acord amb les previsions contractuals o amb la legislació especíﬁca. Article 95. Capacitat per a testar 1. Són incapaços per a testar els menors de catorze anys i els que no tenen capacitat natural al temps de l’atorgament. 2. La capacitat de testar es presumeix. Article 96. Tipus de testaments 1. El testament s’atorga davant notari de forma individual i en un sol acte. 2. També es pot atorgar testament en forma hològrafa. Article 97. Interpretació de les disposicions testamentàries 1. En la interpretació del testament cal atenir-se en exclusiva i plenament a la veritable voluntat del testador expressada en el propi testament, sense haver-se de subjectar necessàriament al signiﬁcat literal de les paraules i sense que siguin admissibles proves extrínseques. 2. Les clàusules ambigües o fosques s’interpreten en sentit favorable a la seva eﬁcàcia, i si la contradicció és insalvable no són vàlides i es consideren com a no formulades. 3. La interpretació s’ha de fer sempre en sentit favorable a l’afavorit, menys en les disposicions que imposen càrregues, que s’han d’interpretar restrictivament. Secció segona. Els testaments notarials Article 98. Identiﬁcació, judici de capacitat 1. El notari ha d’identiﬁcar el testador i apreciar la seva capacitat. 2. Si el testador té alguna discapacitat sensorial, el notari estarà al que disposa la Llei. 9-02-2024 30 Portal jurídic del Principat d’Andorra Article 99. Intervenció de facultatius 1. Sempre que el notari ho consideri necessari, pot demanar la intervenció de dos facultatius que constatin i certiﬁquin, si és possible, que el testador té en el moment de testar capacitat per fer-ho. 2. En cas que el testador estigui proveït de mesures de suport per exercir la seva capacitat jurídica, pot atorgar testament notarial obert si dos facultatius acceptats pel notari constaten i certiﬁquen que el testador té en el moment de testar capacitat per fer-ho. 3. En ambdós casos, els facultatius han de fer constar el seu dictamen en el testament i l’han de signar amb el notari i, si escau, amb els testimonis. Article 100. Testimonis 1. Llevat de circumstàncies especials del testador, o que aquest o el notari ho demanin, no cal la intervenció de testimonis. 2. Són circumstàncies especials que el testador no sàpiga o no pugui signar. 3. Els testimonis han de ser dos, han d’entendre el testador i el notari i han de saber signar. No cal que siguin pregats, ni que coneguin el testador, ni que tinguin la seva mateixa residència. 4. No poden ser testimonis: a) Les persones menors d’edat i les que no poden testar. b) Els condemnats per delictes de falsiﬁcació de documents, per calúmnies o per fals testimoniatge. c) Els afavorits pel testament. d) El cònjuge, el convivent en unió estable de parella i els parents ﬁns al quart grau de consanguinitat o segon d’aﬁnitat dels hereus instituïts o els legataris designats i del notari autoritzant. 5. Les causes d’inidoneïtat s’apliquen també als

Llei 46/2014, de la successió andorrana (PDF)

Document Details

Tags

Related

Summary

Full Transcript

Upgrade to continue