Fonaments de la psicobiologia.pdf

UNITAT 1: BIOLOGIA, NEUROCIÈNCIA I PSICOLOGIA 1. Relació psicobiologia i neurociència 2. Psicobiologia 3. Psicobiòleg 4. Tècniques d’estimulació cerebral i neuromodulació Neurociència:...

UNITAT 1: BIOLOGIA, NEUROCIÈNCIA I PSICOLOGIA 1. Relació psicobiologia i neurociència 2. Psicobiologia 3. Psicobiòleg 4. Tècniques d’estimulació cerebral i neuromodulació Neurociència: Neurofisiología Neix al segle XX i evoluciona en diferents etapes canvis biològics que es donen al cos, activitat cerebral relacionada amb la conducta. 1- Dels 50 fins a finals dels 60. Apareix la Neurociència per unificar Neuroanatomía Cada part del cervell te una funció determinada. 2- A la dècada dels 80, integració de la Biologia Molecular y la (ex: pegar-se = dolor) Genètica Molecular. identificar i interpretar>> ressonàncies neuromagnèt Neuroquímica 3- A mitjans dels 80, s’incorpora la Neurociencia Cognitiva Descubrir primer neurotransmissor (substància que permet la comunicació de neurones) 4- Dècada dels 90 s’incorporen les tècniques de Neuroimatge Estudi del comportament estructural i funcional, noves tècniques de registre Estudi de la conducta, controlar variables que De ser estàtiques (TAC) neuroimatge funcional (zones la influeixen. Identificar conducta real o conducta induïda (ho fan els psicòlegs) de cervell més irritada…) 5- El segle XXI i =BIG DATA— (necessitem) Ciències òmiques Psicobiologia: estudia cambis en el sistema nerviós en realació amb la conducta, quins fenòmens biològics originen les conductes ( a través del mètode experimental) a nivell genètic, molecular, bioquímic, estructural i funcional (endo-fenotip) Endo-fenotip: canvis químics o biomolècules Exo-fenotips: resposta interna a algún etsímul intern o extern. Genotip: info de gens Fenotips: el que podem veure Conducta: És una resposta que intenta ser adaptativa a un estímul extern o intern. És un exo-fenotip Està determinada per la historia evolutiva (els nostres gens) i ontogènica (causes pròximes o factors que afecten el desenvolupament i modificacions epigenètiques).  Psicobiologia: prespectiva biològica (Nivell de glucosa, nutrients…) factors genètics (responsables del sist nerviós central, sistema neuroendocrí (regulaciónerviosa i hormonal)—-a l’ambient intern. TOT aixó genera conductes que influeixen sobre l’ambient extern i a la vegada (Sorolls, toxines, alimentació…) aquest impacta en els factors genètics i l’ambient intern Etologia: Estudiar la conducta (animals o humana) des de un punt biològic, sense intervenir, només amb observació. (autor important: Sabater Pi: etòleg de Floquet de Neu) (ex: com es relacionen els nens en una guarderia sense intervenir) Psicologia fisiològica: Intervenció somàtica (sobre el cos de l’individu), identifica estructures del sistema nerviós, molècules, gens o sistemes (variable independent) que es poden manipular en condicions experimentals, i estudia els efectes produïts en la conducta del subjecte (variable depenent) Lloc d’estudi: laboratori (majoritàriament estudis preclínics) Tècniques: invasives i lesives (quirúrgiques, elèctriques i químiques) o tècniques d’estimulació (ex: lesionar individu al cervell, es veu com s’alterava la conducta del subjecte amb una prova especial de coneixement (lesió: v.indepenent, conducta: v.depenent ) Psicofisiologia: Registra indicadors de l'activitat del sistema nerviós i estudia l’associació amb determinades conductes, els estímuls ambientals i les variacions en els paràmetres fisiològics. L’organisme o el sistema nerviós, (variable dependent) i la conducta (variable independent) Subjecte d’estudi: humans (majoritàriament estudis clínics) Intervenció en psicofisiologia: Estimulació magnètica transcranial, estimulació elèctrica. La estimulació (variable independent)i el canvi conductual (variable depenent) (ex: Escullo tasca (v.indepenenet), com canvi activitat sistema nerviós al fer la tasca (v.depenent)) —- es veu a través de encefalograma) Neuropsicologia: estudi estructures cerebrals encarregades de funcions complexes. Proves neuropsicològiques: tenen una validesa i poden anar acompanyade de neuroimatge Subjectes: humans sans, pacients amb lesions cerebrals i primats superiors no humans Estudis correlacionals... (majoritàriament estudis clínics) Tècniques utilitzades: bateries de proves neuropsicològiques (aplicacions clíniques o experimentals) Psicofarmacologia: Disciplina bàsica, busca relació entre fàrmac o droga i conducta. (Psicofàrmacs: no poden receptar fàrmacs). fàrmac o droga (variables independents) i la conducta (variables dependent) Ús de psicofàrmacs => com un medi d’estudi per conèixer les bases neuroquímiques del comportament normal i patològic El paper del psicòleg: Recerca Seguiment de les intervencions amb psicofàrmacs Drogodependències Les intervencions i teràpies que usa el psicòleg modifiquen l’activitat /estructura del Sistema Nerviós i la Conducta (s’originen connexions neuronals) Noves Tècniques d’estimulació cerebral i neuromodulació Estimulació elèctrica directa Estimulació elèctrica transcranial (tDCS) Estimulació magnètica transcranial (tMS) Fotoestimulació Estimulació transcranial amb ultrasons (TUS) >Treballar amb psicfàrmac: s’intervé a nivell global >Intervenció psicològica: s’intervé en algún aspecte en específic, modifiquen l’activitat i estructura de SN i la conducta.