El Sistema Financer Espanyol PDF

RA 2 Realitza els tràmits de contractació, renovació i cancel·lació corresponents a instruments financers bàsics de finançament, inversió i serveis d'aquesta índole que s'utilitzen a l'empresa, descrivint-ne la...

RA 2 Realitza els tràmits de contractació, renovació i cancel·lació corresponents a instruments financers bàsics de finançament, inversió i serveis d'aquesta índole que s'utilitzen a l'empresa, descrivint-ne la finalitat Tema 1 – El Sistema Financer Espanyol 2 1. El Sistema Financer i la seva Funció Econòmica.............................................. 2 1.1. Objectius: 3 1.2. Funcions: 3 2. Elements i Estructura del Sistema Financer.................................................... 3 2.1. Elements del Sistema Financer 3 A. Productes Financers 4 B. Mercats Financers 4 C. Intermediaris Financers 5 2.2. Estructura Actual del Sistema Financer 6 3. Institucions i Entitats Financeres.................................................................... 7 3.1. El Sistema Europeu de Bancs Centrals (SEBC) i el Banc Central Europeu 7 3.2. El Banc d’Espanya 8 A. Institut de Crèdit Oficial (ICO) 8 B. La Banca Privada 9 C. Les Cooperatives de Crèdit 10 D. Establiments Financers de Crèdits (EFC) 11 3.3. La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMC) 11 3.4. La Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions (DGAFP) 12 Gestió Administrativa M448 – Operacions Auxiliars de Gestió de Tresoreria Pàgina 1 de 13  RA 2 Realitza els tràmits de contractació, renovació i cancel·lació corresponents a instruments financers bàsics de finançament, inversió i serveis d'aquesta índole que s'utilitzen a l'empresa, descrivint-ne la finalitat Tema 1 – El Sistema Financer Espanyol 1. El Sistema Financer i la seva Funció Econòmica El Sistema Financer és el conjunt d’institucions (intermediaris financers), mitjans (productes financers) i mercats en el qual satisfan les seves necessitats els estalviadors i els inversors. En una economia hi ha empreses, famílies o particulars, i sector públic que, en un moment determinat tenen unes despeses que superen els seus ingressos; són les anomenades unitats econòmiques amb dèficit. D’altres , en canvi, en un període determinat obtenen uns ingressos més elevats que les despeses generades; aquestes s’anomenen unitats econòmiques amb superàvit. Què són les Unitats Econòmiques? La societat s’organitza en unitats econòmiques, que duen a terme diferents funcions: ✓ Les famílies: Unitats bàsiques de consum. ✓ Les empreses: Unitats bàsiques de producció. ✓ El Sector Públic: Estableix el marc legal i proveeix de determinats béns i serveis públics. La funció principal del sistema financer consisteix a canalitzar l’estalvi que generen les unitats econòmiques amb superàvit cap a la despesa de les unitats econòmiques amb dèficit. Per tant:  Captar els recursos financers (estalvis) sobrants en les economies domèstiques i en les empreses i assegurar-los; com a contrapartida, hi ha un interès i una seguretat de devolució en el moment exigit, i també es donen uns serveis com són el pagament de rebuts (llum, aigua, lloguer) i la gestió de les targetes de crèdit, entre d’altres.  Satisfer les necessitats financeres de particulars i d’empreses, i obtenir beneficis d’aquests inversors que demanen préstecs (hipoteques, préstecs personals) exigint un pagament d’interessos pels diners rebuts i les garanties de solvència per respondre en cas que no tinguin liquiditat per atendre els pagaments i les despeses pròpies del negoci bancari. Aquesta funció del sistema financer és necessària per dues raons: Gestió Administrativa M448 – Operacions Auxiliars de Gestió de Tresoreria Pàgina 2 de 13  RA 2 Realitza els tràmits de contractació, renovació i cancel·lació corresponents a instruments financers bàsics de finançament, inversió i serveis d'aquesta índole que s'utilitzen a l'empresa, descrivint-ne la finalitat  La primera és la no-coincidència, en general, d’estalviadors i inversors, és a dir, les unitats que tenen dèficit són diferents i no coneixen les que tenen superàvit.  La segona és que els desitjos dels estalviadors tampoc no coincideixen, en general, amb els dels inversors respecte al grau de liquiditat i rendibilitat. Què entenem per: ✓ Liquiditat: És la capacitat amb què un bé es transforma en diners. ✓ Rendibilitat: És la capacitat de produir o generar un benefici 1.1. Objectius: El sistema financer persegueix els objectius següents: a) Fomentar l’estalvi, ja que sense l’estalvi el sistema financer deixaria de tenir sentit. b) Canalitzar adequadament els recursos financers i adreçar-los cap a activitats rendibles i productives. c) Actuar amb la flexibilitat necessària que permeti al sistema adaptar-se amb rapidesa als canvis necessaris per assolir els dos primers objectius. 1.2. Funcions: A partir d’aquests objectius, es deriven altres funcions essencials: Satisfer les necessitats de recursos financers dels inversors , de manera que obtinguin el volum desitjat i les condicions de preu i termini més adequades a la situació de cada un. Assolir l’estabilitat monetària i financera, de manera que sigui prou flexible perquè les institucions financeres es vagin adaptant a les situacions canviants de l’economia. En la mesura que es compleixin totes dues funcions serà una mostra de l’eficàcia del sistema financer, si bé cal assenyalar que de vegades, i davant una determinada estructura del sistema financer, el grau de prioritat assignat per les autoritats al compliment d’una funció pot condicionar, com a mínim a curt termini, el desenvolupament de l’altra. Això s’evidencia clarament en situacions de crisi econòmica. 2. Elements i Estructura del Sistema Financer 2.1. Elements del Sistema Financer Un sistema financer es compon de tres elements bàsics: productes financers, mercats financers i intermediaris financers. Gestió Administrativa M448 – Operacions Auxiliars de Gestió de Tresoreria Pàgina 3 de 13  RA 2 Realitza els tràmits de contractació, renovació i cancel·lació corresponents a instruments financers bàsics de finançament, inversió i serveis d'aquesta índole que s'utilitzen a l'empresa, descrivint-ne la finalitat A. Productes Financers Els productes financers (també anomenats actius i passius financers) són molt diversos, entre aquests productes financers podem esmentar els diners en efectiu, els dipòsits bancaris, els préstecs i crèdits, etc. Alguns dels principals grups de productes financers són els següents: ✓ Productes bancaris de passiu: són una manera segura de col·locar els diners que no s’utilitzaran immediatament; per exemple, comptes, dipòsits, imposicions, etc. ✓ Productes bancaris d’Actiu: les institucions financeres financen les empreses i els particulars mitjançant aquests productes; per exemple, descompte d’efectes, targetes de crèdit o préstecs. ✓ Productes de renta fixa: s’anomenen així perquè els qui intervenen perceben, en concepte d’interessos, una quantitat fixa; per exemple, les lletres del tresor, els pagarés d’empresa. ✓ Productes de renda variable: es caracteritzen perquè els seus propietaris cobren les rendes depenent del benefici de les empreses; per exemple, accions d’una societat anònima. ✓ Altres productes financers: a més dels grups de productes esmentats, n’hi ha molts altres que responen a les necessitats d’empreses i de particulars, com poden ser assegurances, plans de pensions i plans de jubilació. (tots aquests productes financers seran estudiats amb detall en el següent tema). Les característiques principals dels productes financers són la rendibilitat, el risc i la liquiditat. Característiques dels productes financers És la capacitat d’un producte financer per produir interessos o altres rendiments Rendibilitat en un període de temps. S’expressa com a un % sobre el valor del producte financer. És el conjunt de factors que poden implicar una rendibilitat diferent de l’esperada Risc (la inflació, l’evolució desfavorable d’un mercat, etc.) Liquiditat És la capacitat d’un producte financer per convertir-se en diners efectius. Un producte serà més rendible com més gran sigui el risc assumit, però hi haurà poca liquiditat. Un altre producte amb menys rendibilitat comportarà un risc inferior i més liquiditat. B. Mercats Financers S’entén per Mercat Financer el mecanisme o lloc mitjançant el qual es produeix un intercanvi de productes financers en el qual es determina el preu a través de la taxa d’interès. A partir d’aquesta definició es dedueixen les funcions principals que compleixen els mercats financers: a) Posar en contacte els agents que hi intervenen. Gestió Administrativa M448 – Operacions Auxiliars de Gestió de Tresoreria Pàgina 4 de 13  RA 2 Realitza els tràmits de contractació, renovació i cancel·lació corresponents a instruments financers bàsics de finançament, inversió i serveis d'aquesta índole que s'utilitzen a l'empresa, descrivint-ne la finalitat b) Ser un mecanisme apropiat per fixar el preu dels actius. c) Proporcionar liquiditat als actius i aconseguir així que sigui més fàcil convertir-los en diners. d) Reduir els terminis i els costos d’intermediació, ja que és la via adequada per al contacte ràpid entre els agents que participen en aquests mercats. El mercat financer està format per un conjunt de mercats que el configuren i que es poden classificar de diferents maneres. A continuació es proposa la classificació següent: a) Segons els venciment dels productes negociats Tipus de Mercat Definició Productes que es negocien S’hi negocia amb diners o actius Efectes comercials, comptes de Mercat Monetari financers que vencen a curt termini, és crèdit, dipòsits, pagarés d’empresa. a dir, inferiors a l’any. S’hi negocien els actius financers amb Préstecs, bons i obligacions de Mercat de Capitals venciment a mitjà termini, és a dir, l’Estat. superior a un any. b) Segons el moment de vida dels actius: Tipus de Mercat Definició Productes que es negocien En aquests mercats es poden en circulació per primera vegada els Mercats Primaris Emissió d’accions i lletres del tresor. actius financers emesos per les empreses que sol·liciten recursos. En aquests mercats només s’intercanvien actius financers ja Mercats Secundaris Borsa de Valors. posats en circulació amb anterioritat en el mercat primari. C. Intermediaris Financers Els Intermediaris Financers duen a terme una tasca de mediació entre les unitats econòmiques de superàvit i les unitats amb dèficit per tal d’abaratir els costos a l’hora d’obtenir finançament, d’una banda, i de facilitar la transformació d’uns productes en altres fent-los més atractius per a tots dos, de l’altra.. Els principals intermediaris que actuen en el sistema financer espanyol es poden classificar en intermediaris bancaris i no bancaris.  Bancaris: La banca privada, les cooperatives de crèdit i l’Institut de Crèdit Oficial (ICO). Aquestes institucions operen tant amb productes de passiu com d’actiu. Els productes de passiu són les quantitats que els estalviadors dipositen en les entitats financeres; els d’actiu són productes que adquireixen els inversors per finançar els seus projectes. Gestió Administrativa M448 – Operacions Auxiliars de Gestió de Tresoreria Pàgina 5 de 13  RA 2 Realitza els tràmits de contractació, renovació i cancel·lació corresponents a instruments financers bàsics de finançament, inversió i serveis d'aquesta índole que s'utilitzen a l'empresa, descrivint-ne la finalitat  No Bancaris: Els establiments financers de crèdit (EFC), comunament anomenats financeres, i les companyies asseguradores, entre altres. Aquestes institucions només poden operar amb productes d’Actiu, és a dir, no admeten dipòsits dels estalviadors. 2.2. Estructura Actual del Sistema Financer A Espanya, la màxima autoritat en matèria de política financera correspon al Govern, i el Ministeri d’Economia és el màxim responsable de tots els aspectes relatius al funcionament de les institucions financeres. Al nostre país es poden distingir tres institucions tutelars: ▪ El Banc d’Espanya. ▪ La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). ▪ La Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions (DGAFP). Al capdavant de tot el sistema es troba, d’una banda, el Ministeri d’Economia com a Organisme Governamental, i de l’altra, el Sistema Europeu de Bancs Centrals (SEBC), al qual pertany el Banc d’Espanya. Entre les funcions del Banc d’Espanya destaquen: l’execució de la política monetària d’acord amb les directrius del Banc Central Europeu i del SEBC, el control de les entitats de crèdit i dels EFC i l’organització i la intervenció en els mercats monetaris i de divises. A més, el nostre país pertany a la Unió Europea, fet que implica que hi ha competències sobre determinades matèries que s’han transferit a les institucions comunitàries: lliure circulació de mercaderies i treballadors, lliure prestació de serveis (entre els quals, els financers), i lliure circulació de capitals pagaments, etc. La CNMV (Comissió Nacional del Mercat de Valors) s’ocupa de supervisar tant els mercats de valors (primaris i secundaris) com els organismes, les empreses i les institucions que hi operen. La DGAFP, que pertany al Ministeri d’Economia, és l’òrgan que exerceix la tutela i el control de les companyies asseguradores. D’altra banda, les comunitats autònomes tenen certes competències dins del sistema financer, com ara la regulació i el control de les cooperatives de crèdit i assegurances. Gestió Administrativa M448 – Operacions Auxiliars de Gestió de Tresoreria Pàgina 6 de 13  RA 2 Realitza els tràmits de contractació, renovació i cancel·lació corresponents a instruments financers bàsics de finançament, inversió i serveis d'aquesta índole que s'utilitzen a l'empresa, descrivint-ne la finalitat 3. Institucions i Entitats Financeres El sistema financer està compost per una pluralitat d’entitats públiques i privades. A continuació estudiarem quines són aquestes entitats tutelars del sistema financer i coneixerem les principals entitats que estan sotmeses a aquest control. 3.1. El Sistema Europeu de Bancs Centrals (SEBC) i el Banc Central Europeu El Sistema Europeu de Bancs Centrals (SEBC) és l’organisme de la Unió Europea encarregat de coordinar la política monetària de tots els bancs centrals dels països membres de la UE. El SEBC està compost pel Banc Central Europeu (BCE) i pels bancs centrals de tots els països de la UE. El BCE és l’encarregat de definir la política monetària europea i de mantenir l’estabilitat econòmica de la zona euro. Té la seu a Frankfurt (Alemanya) i pren les seves decisions amb independència dels governs i els altres organismes comunitaris, especialment les relatives a la fixar les taxes d’interès a les quals la banca privada pot obtenir diners dels bancs centrals. BCE SEBC Eurosistema Bancs Centrals No Eurosistema Els Estats membres de la Unió Econòmica i Monetària Europea (UEM) comparteixen un mateix mercat, una mateixa moneda (euro) i executen una política monetària única definida pel Sistema Europeu de Bancs Centrals (SEBC), també denominat Eurosistema, format pel Banc Central Europeu (BCE) i els bancs centrals de tots els països de la zona euro (països que ha adoptat l’euro). L’Eurosistema i el SEBC Gestió Administrativa M448 – Operacions Auxiliars de Gestió de Tresoreria Pàgina 7 de 13  RA 2 Realitza els tràmits de contractació, renovació i cancel·lació corresponents a instruments financers bàsics de finançament, inversió i serveis d'aquesta índole que s'utilitzen a l'empresa, descrivint-ne la finalitat seguiran coexistint mentre hi continuï havent Estats membres de la Unió Europea que no pertanyin a la zona euro. 3.2. El Banc d’Espanya Des de gener de 1999, amb la integració en la Unió Econòmica i Monetària Europea (UEM), les funcions que desenvolupen els bancs centrals de cada Estat membre s’han modificat, i queden unificades dins del SEBC. Des d’aquell mateix any el Banc d’Espanya es troba integrat dins del Banc Central Europeu. Les seves funcions han passat a ser a les d’un executor de les polítiques monetàries de la UE i en les d’un supervisor de la resta d’entitats financeres juntament amb la concessió i denegació d’autoritzacions d’operativa bancària. El Banc d’Espanya és el banc central de l’Estat i està integrat en el SEBC. Aquesta integració implica que l’Estat espanyol ha transferit a les institucions europees la seva autonomia monetària. El Banc d’Espanya exerceix les seves funcions en una doble vessant: d’una banda com a integrant del SEBC, participa en el desenvolupament de les funcions de l’Eurosistema, i de l’altra, exerceix com a banc central de l’Estat. Funcions com a membre del (SEBC) Funcions com a Banc Central Nacional Definir i Executar la política monetària de la Posseir i gestionar les reserves de divises i zona euro amb l’objectiu de mantenir metalls precisos. l’estabilitat de preus. Promoure el bon funcionament i l’estabilitat del Efectuar les operacions de canvi de divises sistema financer. Supervisar la solvència i el compliment de la Promoure el bon funcionament dels sistemes normativa específica de les entitats de crèdit i de pagament. dels mercats financers. Emetre bitllets de curs legal Posar en funcionament la moneda metàl·lica. Elaborar i publicar les estadístiques relacionades amb les seves funcions. Prestar els serveis de tresoreria i d’agent financer del deute públic. Assessorar el Govern elaborant informes i estudis. A. Institut de Crèdit Oficial (ICO) Aquesta institució és una entitat pública empresarial. La llei li atorga naturalesa d’entitat de crèdit i la considera agència financera de l’Estat. Gestió Administrativa M448 – Operacions Auxiliars de Gestió de Tresoreria Pàgina 8 de 13  RA 2 Realitza els tràmits de contractació, renovació i cancel·lació corresponents a instruments financers bàsics de finançament, inversió i serveis d'aquesta índole que s'utilitzen a l'empresa, descrivint-ne la finalitat L’ICO no disposa d’una xarxa de sucursals, i per això duu a terme la seva tasca financera a través els bancs. L’ICO aporta fons a les entitats de dipòsit i aquestes els distribueixen entre les empreses, en condicions similars, i cobren pel servei prestat. Els objectius de l’ICO són el sosteniment i la promoció d’activitats econòmiques que contribueixen al creixement i a la millora de la riquesa nacional , especialment, a aquelles situacions que, pel caràcter social, cultural o innovador, mereixen una atenció prioritària. Per assolir aquests objectius s’encomana a l’ICO diverses funcions, entre les quals destaquen les següents: ▪ Contribuir a pal·liar els efectes produïts per situacions de crisi econòmica greu, catàstrofes naturals altres supòsits semblants. ▪ Actuar com a instrument d’execució de determinades mesures de política econòmica. Per finançar la seva activitat, l’ICO no pot recórrer a la captació de fons mitjançant dipòsits del públic, com fa la banca privada; els seus recursos financers procedeixen de les fonts següents: Fonts Del seu propi patrimoni Financeres de l'ICO Aportacions de l'Estat i d'altres ens públics. A través del mercat primari, emetent deute públic. B. La Banca Privada Està composta per totes les empreses privades dedicades al negoci bancari i que serveixen d’intermediàries entre els estalviadors i els inversors, a més de prestar altres serveis. Són entitats de crèdit que intenten obtenir un benefici per als seus accionistes, ja que són un tipus especial de societat anònima La característica principal de la banca privada és que són les úniques entitats financeres amb capacitat per captar fons del públic mitjançant dipòsits a la vista, com comptes corrents i d’estalvi. La banca privada és la institució més important del sistema financer i la que capta un percentatge de recursos aliens més alt sobre el total del sistema. Les operacions que duu a terme la banca privada es poden dividir, a grans trets, en tres:  Operacions Passives: Són les imposicions dels clients, com ara comptes corrents i dipòsits a termini fix. Els clients cobren un interès per aquestes imposicions.  Operacions Actives: Són els préstecs i els crèdits que ofereix la banca. Els clients paguen un interès per aquests préstecs i crèdits.  Serveis Bancaris: Són serveis que presta la banca a canvi de cobrar comissions, com les transferències les operacions de caixa, la domiciliació de rebuts, etc. Gestió Administrativa M448 – Operacions Auxiliars de Gestió de Tresoreria Pàgina 9 de 13  RA 2 Realitza els tràmits de contractació, renovació i cancel·lació corresponents a instruments financers bàsics de finançament, inversió i serveis d'aquesta índole que s'utilitzen a l'empresa, descrivint-ne la finalitat La banca privada, segons els mitjans per dur a terme la seva activitat, es classifica en banca tradicional i banca electrònica.  Banca tradicional. És el model que respon al sistema següent: administració central, xarxa d’oficines, amb una estructura regional, provincial, etc., i clientela. Tot això donant prioritat als interessos de la banca per sobre dels de la clientela.  Banca electrònica. Es refereix, principalment, a l’activitat bancària que es duu a terme fent servir mitjans electrònics en lloc de personal, immobles, etc.; per tant, fa referència a la infraestructura que utilitzen les entitats per fer operacions. No ho hem de passar per alt, però: les operacions són les mateixes. Des del punt de vista financer, és la mateixa operació retirar efectiu d’una oficina bancària, mitjançant un xec de compte corrent cobrat a caixa, que retirar efectiu fent servir una targeta de dèbit en un caixer automàtic. En el primer cas, parlem de banca tradicional i, en el segon, de banca electrònica. Entre els mitjans que fa servir aquesta darrera, cal esmentar les targetes intel·ligents, els caixers automàtics, els terminals de punt de venda (TPV), les connexions entre ordinadors, la banca telefònica i la banca per Internet. C. Les Cooperatives de Crèdit Es coneixen com a Caixes rurals, i són entitats de crèdit amb forma social de cooperatives que es dediquen al negoci bancari i atenen preferentment les necessitats financers dels seus socis. Les cooperatives de crèdit poden ser de dos tipus: ▪ Cooperatives de crèdit agrícoles. Conegudes també com a caixes rurals. Neixen amb l’objecte de proporcionar finançament al sector agrícola, ramader i forestal i dur a terme aquelles activitats que millorin les condicions de vida del món rural. ▪ Cooperatives de crèdit no agràries, de caràcter industrial i urbà. L’origen es troba en associacions i cooperatives gremials i professionals. Tenen la mateixa finalitat que la banca privada, poden admetre dipòsits i l’única diferència respecte de les banques és que les seves operacions actives es limiten exclusivament als seus socis. Els òrgans socials de les cooperatives de crèdit són els següents: Gestió Administrativa M448 – Operacions Auxiliars de Gestió de Tresoreria Pàgina 10 de 13  RA 2 Realitza els tràmits de contractació, renovació i cancel·lació corresponents a instruments financers bàsics de finançament, inversió i serveis d'aquesta índole que s'utilitzen a l'empresa, descrivint-ne la finalitat ▪ L’assemblea general, que equival a la junta general d’accionistes de les societats de Capital. ▪ El Consell rector, que seria similar al consell d’administració d’una companyia. D. Establiments Financers de Crèdits (EFC) La finalitat d’aquest grup no bancari, més conegut per l’apel·latiu de financeres està més lligada a les necessitats financeres plantejades pels sol·licitants de fons que als requeriments dels oferents. Aquestes entitats no tenen la facultat d’obrir dipòsits a la vista, d’estalvis o a termini, per la qual cosa les seves fonts de finançament, a part del capital propi, es redueixen gairebé exclusivament a la banca privada. Exerceixen una funció complementària respecte de la banca ja que els beneficiaris del finançament de les financeres només hi recorreran quan la banca no admeti les seves peticions; no obstant això, s’estan especialitzant a finançar béns de consum durador, com per exemple vehicles. Segons la seva finalitat, es poden diferenciar tres tipus d’establiments financers de crèdit:  Empreses destinades a concedir préstecs a clients que necessiten ràpidament uns petita quantitat de diners (Exemple: Cofidis, Cetelem, etc.).  Empreses generalment pertanyents a una entitat bancària, dedicades a comercialitzar productes específics d’aquestes entitats, com el lísing o el facturatge (Exemple: Santander Consumer, Lico Leasing, etc.).  Filials d’empreses industrials i de distribució que tenen la missió de donar suport a les polítiques comercials del grup financer d’adquisició dels productes de l’empresa matriu (Exemple: Volkswagen Finance, Serveis Financers Carrefour, etc). Que entenem per: ✓ Lísing: Contracte a ll/t d’arrendament financer. Inclou una opció de compra per l’arrendatari sobre el bé rebut en lísing, que podrà exercir al final del contracte per un preu que s’anomena valor residual. ✓ Facturatge: Instrument de finançament a c/t destinat a gestionar el cobrament i l’administració de la cartera de clients d’una empresa. 3.3. La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMC) És l’Organisme encarregat de controlar i inspeccionar el mercat de valors (borsa de valors).. La Llei del mercat de valors regula els mercats primaris i secundaris de valors. Aquesta regulació bàsica està recollida en la Llei 24/1988, de 28 de juliol, de reforma del mercat de valors. La CNMV té els objectius següents: Gestió Administrativa M448 – Operacions Auxiliars de Gestió de Tresoreria Pàgina 11 de 13  RA 2 Realitza els tràmits de contractació, renovació i cancel·lació corresponents a instruments financers bàsics de finançament, inversió i serveis d'aquesta índole que s'utilitzen a l'empresa, descrivint-ne la finalitat Objectius de la Vetllar per la transparència dels mercats de valors. CNMV Tenir cura de la formació correcta dels preus. Protegir els Inversors Els Títols Negociables en el mercat de valors són: accions de societats anònimes, obligacions i bons, pagarés, lletres i certificats de dipòsits, entre altres. La posada en circulació de valors s’ha de comunicar, abans d’emetre’ls, a la CNMV, que és l’organisme tutelar designat per la Llei del mercat de valors per aquesta matèria. Aquesta comunicació requereix, entre altres requisits, publicar un fullet informatiu sobre l’emissió que està previst fer. La CNMV exerceix, entre d’altres, les funcions següents: ✓ Assessorar el Govern a través del Ministeri d’Economia. ✓ Proposar mesures relacionades amb els mercats de valors. ✓ Difondre i promoure informació per aconseguir la transparència dels mercats. ✓ Controlar des del punt de vista econòmic i financer les entitats que operen en el mercat. ✓ Exercir la potestat sancionadora. ✓ Publicar un informe anual sobre la seva actuació i la situació del mercat de valors. Les empreses de serveis d’inversió són les entitats financeres que es dediquen principalment a prestar serveis d’inversió en el mercat de valors, amb caràcter professional, a tercers. Entre d’altres, hi ha les empreses de serveis d’inversió següents: ✓ Les Societats de Valors, que poden operar tant per compte propi com per compte d’altri. ✓ Les Agències de Valors, que actuen per compte d’altri. ✓ Les Societats Gestores de carteres, que s’encarreguen de gestionar carteres de valors. 3.4. La Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions (DGAFP) És l’Organisme responsable de regular les entitats d’assegurances i les entitats gestores de fons de pensions. Les seves funcions més destacades, entre d’altres, són les següents: ✓ Controlar que es compleixen els requisits d’accés a l’activitat asseguradora. ✓ Supervisar i inspeccionar l’activitat de les entitats. ✓ Controlar la solvència de les companyies analitzant la documentació que han de remetre a la DGAFP. ✓ Atendre les reclamacions i les queixes presentades pels assegurats. Gestió Administrativa M448 – Operacions Auxiliars de Gestió de Tresoreria Pàgina 12 de 13  RA 2 Realitza els tràmits de contractació, renovació i cancel·lació corresponents a instruments financers bàsics de finançament, inversió i serveis d'aquesta índole que s'utilitzen a l'empresa, descrivint-ne la finalitat La DGAFP és un òrgan administratiu que depèn del Ministeri d’Economia. La Llei d’ordenació d’assegurança privada (Llei 30/1995) limita l’activitat asseguradora i gestora de pensions als tipus de companyies privades següents: ▪ Companyies d’Assegurances: estan constituïdes pel conjunt d’empreses que, como a contrapartida al pagament de les primes d’assegurances per part de l’assegurat, es comprometen a lliurar una indemnització en cas que es produeixi un sinistre. ▪ Gestores de Fons de Pensions: Són societats de gestió dels patrimonis constituïts per les aportacions dels seus associats. El seu objectiu és complementar les pensions que paga la seguretat social després de la jubilació. A continuació es descriuen les característiques principals de les companyies privades asseguradores i gestores de fons de pensions, que són tutelades per la DGAFP: a) Societats Anònimes: Les empreses asseguradores que adopten la forma de societat anònima han de tenir el seu capital dividit en accions nominatives. L’objectiu principal és proporcionar el màxim benefici als seus propietaris. b) Mútues d’Assegurances: Són entitats asseguradores privades sense ànim de lucre, fundades sobre el principi d’ajuda recíproca, que tenen per objecte la cobertura als seus socis dels riscos assegurats. c) Cooperatives d’assegurances: Són societats constituïdes per persones que s’associen per dur a terme activitats empresarials encaminades a satisfer les seves necessitats i aspiracions econòmiques i socials. d) Mutualitats de previsió social. Són complementàries al sistema de seguretat social obligatoris. e) Gestores de Fons de Pensions: Segons el Real Decret 304/2004,poden ser entitats gestores de fons de pensions les societats anònimes que tinguin com a objecte social i activitat exclusiva l’administració de fons de pensions. Gestió Administrativa M448 – Operacions Auxiliars de Gestió de Tresoreria Pàgina 13 de 13