Desenvolupament Socioafectiu U2 (II) PDF

BLOC 2 (II) : AFERRAMENT: NAIXEMENT I EVOLUCIÓ DELS VINCLES AFECTIUS. 1. INTRODUCCIÓ ✓Família→ sistema de relacions de parentiu (polític o biològic) regulat per la cultura. ✓Nucli que sustenta la família: Relacions: - De simetria (igualtat), entre pares. - Entre fills relació de si...

BLOC 2 (II) : AFERRAMENT: NAIXEMENT I EVOLUCIÓ DELS VINCLES AFECTIUS. 1. INTRODUCCIÓ ✓Família→ sistema de relacions de parentiu (polític o biològic) regulat per la cultura. ✓Nucli que sustenta la família: Relacions: - De simetria (igualtat), entre pares. - Entre fills relació de simetria. - Entre pares i fills relació d’asimetria (pares posen límits i normes) ✓Paper dels cuidadors de referència: · Assegurar la supervivència dels bebès, · Integrar-los a la societat / cultura. Facilitant-los-hi l’accés al diàleg, símbols i al llenguatge. ✓Com a conseqüència de la immaduresa amb la que naixem➔ accentuació de la intensitat, individuació i perdurabilitat dels llaços d’aferrament. ✓Primers estudis➔ formació de l’aferrament degut a la satisfacció de les necessitats fisiològiques. Símbols (simbologia signes amb la mà diferent significat en països) ✓Bowlby, es va inspirar en els treballs dels etòlegs per a formular la seva teoria sobre l’apego l’any 1969. ✓Defensa la importància de l’establiment d’aquest vincle i les conseqüències negatives de la separació duradora amb la figura de referència. “Les primeres relacions que estableix el nen assenten les bases de la personalitat futura (Bowlby, 1986)”. ✓Adult únic promotor de l’apego? No, per una part els infants, les seves carcaterístiques condueixen que els adults creen aquest apego. Caràcteristiques de l’infant (cara rodona), genera que es formi una apego amb l’adult. ✓Vincle d’apego➔ 1ra necessitat afectiva del nen. ✓Bowlby: Llaç afectiu intens, durador, de caràcter singular, que s’estableix entre dues persones com a resultat de la interacció i que els porta a mantenir la proximitat i el contacte. Aconseguint→ seguretat, consol i protecció. ✓Altres autors: apego = base de seguretat i refugi. A partir de la qual explorem el món. Bowlby, va descobrir l’existència de necessitats extres: necessitat de contacte física protecció. ✓Estudis de Lorenz sobre la imprompta el van portar a parlar de períodes crítics. ✓Etòlegs actuals defensen l’existència de períodes sensibles. ✓Aquest vincle emocional i afectiu que s’estableix entre el nen i cuidador referent implica: o Conductes d’apego o Representació mental o Sentiments. II. DESENVOLUPAMENT DE L’APEGO DURANT LA INFÀNCIA. A) La formación del vincule d’apego en el primer any B) El procés de separació (3er any) A) LA FORMACIÓ DEL VINCLE D’APEGO EN EL PRIMER ANY. 3 fases (López, 1999): ✓FASE 1. Orientació cap a les persones sense reconeixement de les figures cuidadores (0-3 mesos). ✓FASE 2. Interacció privilegiada amb els cuidadors sense rebuig cap als estranys (3-7 mesos). ✓FASE 3. Vinculació i por als estranys (8-12 mesos). Impromta: carcaterística del animals, segueixen alló que es mou. (Relació nounats amb la mare)  FASE 1. FASE 2. · Nen orienta seves conductes i · Desenvolupament de la percepció visual i intermodal➔ integra senyals emocionals > a l’adult (cara, olor, veu del (sist. Afiliatiu) cuidador) = reconeixement. · El plor es relaciona amb ·Senyals que s’ha produït el reconeixement: factors externs. - Somriure - Vocalització (+ probabilitat de interaccions i vocalitzar) Elements que el detenen: la - Plor diferencial (Diferent amb la mare que amb desconeguts) veu i el rostre. - Interrupció diferencial del plor. · Aparició de interacció cara a cara. facilita (Posturals i equilibri es va desenvolupant) ·NO parlem d’apego encara · La interacció amb les figures d’apego -promou-> creació d’esquemes interns. (si ploro i no ve l mare, al final deixaré de plorar) Sistema afiliatiu: infant generarà una sèrie de conductes per a que l’adult es · A partir del 3er mes: reconeix comportament de la figura d’apego. vagi apropant i adults també respondràn a aquesta crida (bidireccional) · En aquesta etapa el nen dirigeix les seves conductes a més persones. FASE 3. · Formació del vincle afectiu➔ 7 mesos. · S’ha format si hi ha: >Ansietat de separació: l’absència de la fig. de referència genera inquietud, i quan torna el nen s’aferra a ella. · Ctes. d’apego s’integren per formar un pla de conducta➔seguretat i proximitat amb la fig. d’apego. · Modificació del sistema exploratori→ mare com a base de seguretat per a explorar el món, la seva presència activa les tendències exploratòries. · Por als estranys→ apareix al 8è mes. Teories explicatives: ❑T. Psicoanalítica: ansietat de separació. ❑Orientació cognitiva: discrepància nou/conegut. ❑Hipòtesi etològica: herència biològica, ens protegeix dels perill B) EL PROCÉS DE SEPARACIÓ (3er any). ✓A partir del 2on any de vida el nen pot predir millors les conductes dels cuidadors i expressar millor les seves demandes. ✓Representació mental dels cuidadors→ espera en la gratificació. ✓Aquesta conservació de la imatge dels cuidadors depèn del tipus d’interacció que s’ha establert amb ells. ✓Com sabem que el sistema d’apego segueix actiu quan es produeix la separació? Hi ha un període d’adaptació de 2 setmanes ales llars d’infants. Regressions i no consol (ex: dit a la boca per recordar com si prenés el pit, cuidadors no poden consolar) ✓Quina és la separació universal d’aquesta edat? - Experiència perllongada i reiterada de separació. - Pot ser una amenaça o contribuir a la seguretat emocional del nen. ✓ Noció d’objecte transicional (Winnicott): Peluix, mocador… Que vincula l’Infant amb les característiques de la - Funció asseguradora. mare (l’infant veu en aquel objecte una extrapolació de la mare). - Defensa contra l’ansietat. Procura: Funció asseguradora i defensa contra l’ansietat. III. TIPUS D’APEGO SEGONS AINSWORTH I COL·LABORADORS. ✓Experiment per avaluar la qualitat del vincle entre els nens i les seves mares a través de la situació de l’estrany. ✓Criteris utilitzats en l’estudi: - Mostren ansietat o no davant la separació amb la figura d’apego. - Reacció del nen en el retrobament. - Utilització de la figura d’apego com a base per a l’exploració. - Reacció i interacció amb la dona desconeguda (estranya).  ✓Sensibilitat materna→ associada a la seguretat / inseguretat de l’apego. ✓Aspectes de la personalitat que correlacionen amb l’apego segur: > Empatia i pro sociabilitat A.Segur: mare que respon i no interpreta sobre la seva base > Majors habilitats socials de creences, mare que observa mira i respón. Mare que poc a > Cooperació en activitats escolars poc es va separant > Més imaginatius > Bona resolució de problemes A.Ansiós-ambivalent: mare de vegades respón de forma > Bona regulació emocional adequada i de vegades no (ex: si que dona alimentació però > Més autònoms,... no l’està mirant) A.Evitatiu: mare molt poques vegades o de forma molt poc ajustada respon a les necessitats de l’infant Ex: si ha tingut un apego segur (la figura de referència es una persones aqu erespón de manera ajustada, correcta…) i jo soc mereixedor de lo positiu (autoconcepte +) si no (autoconcepte -) IV. EL MODEL MENTAL DE LA RELACIÓ: MODEL INTERN ACTIU. ✓És la representació de la figura d’apego i d’un mateix. ✓Des del naixement el bebè experimenta emocions positives i negatives: - Demanda del nen→ la mare respon→ obté benestar. - Demanda del nen→ NO es satisfà→ experimenta malestar i activa l’evocació del record de plaer associat amb la mare. ✓Des del punt de vista socio –cognitiu, l’ansietat de separació evidència la construcció d’aquesta representació mental. ✓Aquest model inclou: - Expectatives (De l’infant sobre la figura de referència) - Creences (Accessible o no) - Emocions. (+ o -) ✓És un reflex de la història afectiva, de les respostes del cuidadors a les accions dels nens, i és la base de les futures relacions socioafectives, de l’autoconcepte i l’autoestima.  ✓Construcció del model mental intern Qualitat representació figura d’apego + qualitat representació d’un mateix = IDENTITAT I AUTOESTIMA. V. CONSEQÜÈNCIES DE LA RUPTURA O LA IMPOSSIBILITAT DE CREAR EL VINCLE D’APEGO. ✓Pot retardar o fins i tot aturar el desenvolupament psicològic i social del nen. ✓Afectacions en el còrtex prefrontal dret. ✓Atròfies front límbiques. ✓Dèficits en la integració social (estudi dels nens de orfenats romanesos adoptats, citat a Lafuente et al, 2010). ✓Atròfies en l’hipocamp→ dificultats control emocional. ✓Nivells alts de noradrenalina i dopamina. ✓Absència de tacte i de moviment➔ nefast per al desenvolupament del SNC. Còrtex prefrontal dret: falta d’impuls exploratòri si hi ha un a tracte negligent L’hipocamp: dificultats en la regulació, control i expressió emocional Cerebel: moviment de contacte matern, afavoreix a la regulcaió d’hormones i el seu control. Hormones com oxcitocina afavoreix a al’abandonament o no dels fills. Revertir les conseqüències, (amb criança)