Apunts història antropo 1 PDF

lOMoARcPSD|10463941 Apunts història antropo 1 Història I Teoria De L'Antropologia I (Universitat de Barcelona) Scan to open on Studocu Studocu is not sponsored or endorsed by any college or university Downloaded by Victoria I...

lOMoARcPSD|10463941 Apunts història antropo 1 Història I Teoria De L'Antropologia I (Universitat de Barcelona) Scan to open on Studocu Studocu is not sponsored or endorsed by any college or university Downloaded by Victoria Iglesias alves ([email protected])  lOMoARcPSD|10463941 HISTÒRIA I TEORIA DE L’ANTROPOLOGIA I Antropologia Social i Cultural (curs 2023) Maria Deulofeu TEMA 1: Introducció: les 4 variacions de l’alteritat.................................................................. 2 TEMA 2: L’alteritat salvatge (1149 - present)...........................................................................5 TEMA 3: L’alteritat racial (1735 - present)............................................................................. 10 TEMA 4: L’alteritat mirall (1914 - present)............................................................................. 21 1 Downloaded by Victoria Iglesias alves ([email protected])  lOMoARcPSD|10463941 TEMA 1: INTRODUCCIÓ: LES 4 VARIACIONS DE L’ALTERITAT → 4 variacions de la història i pensament sobte l’altre: 1. Proto-antropologies (62000 aC - present) 2. Alteritat salvatge (1492 - present) 3. Alteritat racial (1735 - present) 4. Alteritat mirall (1914 - present) “antropologia” → Ciència de les relacions en que intervé l’ésser “humà” (anthropos) en una forma determinada 15/09 → IRRUPCIÓ HUMANA: PLEISTOCÈ - HOLOCÈ - ANTROPOCÈ 1. PLEISTOCÈ: El que en arqueologia es coneix com el paleolític Aparició primers homos com el homo habilis Fa uns 500 mil anys descobrim el foc. Això dóna lloc a un cervell més gran i interconnectat. - El foc inventat per dones (obvio) eren qui es quedaven a “casa” - Al principi ens alimentavem de la carronya, no va ser fins més tard que processem la carn i l’aliment de manera diferent fins el moment, amb el foc passa aquest canvi. La energia que feiem servir per dirigir passa a ser invertida en fer crèixer el cervell. - Creix el còrtex… la qual es fa servir per al raonament. Primeres proves de pensament proto-antropològic es tenen en aquesta època (dels Neandertals a Cantàbria fa uns 60 mil anys) - Convivència entre neandertals i sapiens i aquests segons acaben amb l’existència dels neandertals. Es barrejen entre ells, la que acaba predominant son els sapiens - Els sapiens comencen a cooperar entre ells i tenen sentit de grup i societat, evolucionen cap a aquestes societats. Llibre: “El apoyo mutuo un factor para la evolución” - Això margina més als neandertals Dels sapiens tenim representacions antropològiques més recents. En aquesta època aprenem a pulir pedra i a domesticar plantes i animals. - Neix l’agricultura, ens expandim (horitzontalment) per Eurasia. Les societats tendeixen a la vida sedentaria. Sorgeixen les civilitzacions hidràuliques al voltabnt deks grans rius (fa 5 mil anys, a Mesopotàmia) - Els humans comencen a apretar-se en poblacions més grans i experimenten noves maneres de relacions. 2 Downloaded by Victoria Iglesias alves ([email protected])  lOMoARcPSD|10463941 → Mentrestant tenim l’edat de cobre (5000 aC) i després Edat de bronze (2500 aC), Edat de ferro (1400 aC) (I ara estem entrant a l’Edat del liti???) 2. ANTROPOCÈ Des de fa uns 270 anys. Es podria dir que s’inicia amb la màquina del vapor (s. XVIII) i la revolució industrial. - Però és difícil determinar aquesta època, diferents historiadors diuen començaments diferents… Versions de l’antropocè: - Versions de l’antropocè - Marcadors de l’antropocè - Antropoci i anthropos - Antropocè i animals Importància de l’antropologia: tot es afectat per l’èsser humà, ciència que afecta en tot 1. Versions de l’antropocè: des de l’atribució del que passa en l’actualitat, a la nostra evolució, a les versions que diuen que no. També apareix: - Capitalocè: els homo sapiens que creen aquest sistema que vivim alguns de nosaltres, en les zones més “prósperes” - Necrocè: la nostra extinció, idees de mort i no de vida, diverses teories sobre auest fet - Ecocè: moment d’impas, necessari per el sorgiment de diferent vida, molt positiu - Chthulocè: Donna Haraway diu: que hi ha una aranya que es diu chtuchul que fa telaranya amb molts éssers vius, amb aixó vol explicar que els humans hauríem de tenir relacions interdependents amb els altres éssers vius i no com a éssers independents que utilitzen els seus recursos. Característiques antropocè - Holocè ( últims 12.000 anys)/ Antropocè (iniciat en algun lloc entre 1750-1950). - Època geològica marcada per la influència humana en el Sistema Terra. Els humans som la principal força que impulsa els canvis al planeta. - Es multiplica per deu el creixement de la població humana (fins als 8.000 milions) en tres segles. - La població de bestiar productor de metà ha augmentat a 1.400 milions. - Al voltant del 30-50% de la superfície terrestre del planeta està explotada pels humans. - Neteja de boscos, emissions de CO2, extinció d'espècies. - Pesca 25-35% eliminació de la producció primària de la natura. - L'ús de l'energia s'ha multiplicat per 16 al segle XX. 3 Downloaded by Victoria Iglesias alves ([email protected])  lOMoARcPSD|10463941 - La crema de combustibles fòssils i l'agricultura provoquen un augment de les concentracions de gasos d'efecte hivernacle: diòxid de carboni en un 30% i metà en més d'un 100% - Canvi climàtic: escalfament global, pujada del nivell del mar, esdeveniments atmosfèrics extrems (sequeres, inundacions, huracans, etc.) - Necessitarem geoenginyeria a gran escala per "domesticar" el clima? Geoinginyeria: Ingeniería química que intenta canviar el temps sense que hi hagi afectacions en el clima. Intervé en l’atmosfera, “manipulació intencional a gran escala del clima planetari per contrarestar l'escalfament global”. MARCADORS DE L’ANTROPOCÈ: Hi ha discussió sobre que precedirà l’època de l’antropocè. La discussió dels marcadors de l’antropocè: - Científics de diferents camps discuteixen si hem d'identificar geològicament / estratigràficament la nostra època com a "Antropocè", o simplement deixar aquesta etiqueta per a qüestions eco-polítiques. Per oficialitzar-lo geològicament cal identificar un marcador estratigràfic: la "signatura humana" en el sòl terrestre. → S'han suggerit diferents marcadors: alumini, formigó, plàstics, partícules atòmiques (procedents d'assajos nuclears), gasos d'efecte hivernacle (CO2, CH4), i fins i tot ossos de pollastre… - Tots aquests marcadors estan repartits per la superfície terrestre. Romandran en els estrats geològics, i estan estretament lligats a l'acció de l'ésser humà sobre el medi ambient 1. Pollastrecè: es trobaran restes de pollastre per domesticació de l'ésser humà -> Pensant l’ antropocè com a gest domesticator ANTROPOCÈ I ANTHROPOS: - Anthropos de les ciències naturals: "Les forces humanes impulsores responsables de moltes de les signatures antropogèniques són producte dels tres multiplicadors de forces vinculades: el desenvolupament tecnològic accelerat, el ràpid creixement de la població humana i l'augment del consum de recursos. → Aquests s'han combinat per donar lloc a un augment de l'ús de metalls i minerals, combustibles fòssils i fertilitzants agrícoles i un augment de la transformació d'ecosistemes marins terrestres i propers a la costa per a ús humà" (Waters et al., 2016) - Anthropos de les ciències socials: La desigual distribució de l’impacte antropogènic en el planeta (zones molt poblades i altres molt poc) ANTROPOCÈ I ANIMALS → Com es mostra l’antropocè en la nostra relació amb animals → Etnografia multiespecies i la seva contribució als debats sobre l’antropocè (Com mostra l’antropocè en la nostra relació amb animals): - Incloure als no humans com un altre “antropològic” - Entendre allò humà com resultat de relacions inter-especies (Tsing). - Considerar la agencia dels no-humans. - Considerar la reversibilitat de la domesticació ( que a vegades som nosaltres els domesticats) 4 Downloaded by Victoria Iglesias alves ([email protected])  lOMoARcPSD|10463941 TEMA 2: L’ALTERITAT SALVATGE (1149 - PRESENT) DE CANÍBALS A BONS SALVATGES: INICIANT EL (PROTO) RELATIVISME 1. El canibalisme i salvatgisme 2. Bon salvatge i proto-relativisme 1. CANIBALISME I SALVATGISME: Lectura: Lo pròximo i lo ajeno de Alberto Cardín: Capítols El canibalismo azteca i El canibalismo español Precedents en la Grècia clàssica (a.C) , amb la idea de “bàrbars”, al no entendre una altra llengua se’ls enomena bàrbars de: bar, bar, bar… Dos mil anys després, en el temps de la “Conquista” es discuteix si aquests salvatges del Nou Mon (amèrica llatina) tenen ànima, és a dir, si son humans o animals. Un cop s’acceptva la relativa “humanitat” dels Amerindis i d’altres pobles, comencen les idees de societats no-civilitzades o primitives, però també idees del bon salvatge: comencen a relativitzar aquest salvatge maligne. L’altre com a salvatge: s’allarga durant segles Comentant La histpria general y natural de las Indias: Levi-Strauss explica que els europeus es preguntaven sobre la “humanitat” dels amerindis: “tenen ànima dins el cos?” Els amerindis per contra, es preguntaven sobre si els Europeus eren deitats (o fantasmes) “Estan aquests cossos subjectes a la putrefacció?” → miraven el cos mort dels europeus per saber si serien humans o una mena de dimonis. Durant el Renaixement i la Ilustració s’extén i diversific l’interés oer l’altre com a salvatges: ➔ Montaigne: Des Cannibales: cróica de quan els indígenes venien a conèixer europa ➔ Hobbes, Locke: evolucionisme del s.XVII i la necessitat de “civilitzar a l’altre” ➔ Rosseau, la Ilustració i la glorificació del “bon salvatge” ➔ Turgot (XVIII) i les primeres idees sobre la cultura Durant el s.XIX amb l’evolucionisme científic (Lamarck, Darwin, Spencer, Comte) les idees d'allò salvatge son desplaçades per les de “primitiu” i “no-civilitzat”. Finalment, la idea “raça” emergeix com a quasi-equivalent de la noció d’especie i permet traspassar els discursos classificatoris (evolucionistes) de les ciències naturals a les ciències socials neix l’alteritat social. → Un moment crucial del pensament sobre què defineix l'ésser humà es va donar a la Junta de Valladolid, al 1550 → Allà Bartolomé de las Casas (un missioner) i Luís de Sepúlveda (un jurista) es van enfrentar devant un tribunal per determinar el dret dels indígenes a ser considerat humans o no. 5 Downloaded by Victoria Iglesias alves ([email protected])  lOMoARcPSD|10463941 Per demostrar que la població autòctona era salvatge i per tant o humana es van fer un seguit de “proves” els indígenes per demostrar que no tenien ànima. Es decideix no esclavitzar. La conclusió del judici diu que la població africana si es podia esclavitzar. Una de les idees que més va condicionar les discussions sobre la humanitat i el salvatgisme és la pràctica de l’antropofagia (cannibalisme) La lectura de Montaigne: Les cannibales aporta: - Argument precursor de la idea del bon salvatge - Idea que el bé i el mal son relatius al context de l’observador: relativisme moral o protorelativisme - Idea que els altres tenen la seva propia → En el text de Montaigne trobem la valoració dels indígenes en la retórica de l’evolucionisme, també anuncia l’arribada d’un pensament secular. El debat sobre la natura (bona o violenta) dels salvatges enfronta a Hobbes i Rosseau - Aquest debat es dona en un context de progressiva secularització en els segles XVI-XVIII Relativisme: Relativism is a family of philosophical views which deny claims to objectivity within a particular domain and assert that valuations in that domain are relative to the perspective of an observer or the context in which they are assessed. Lectura: De caníbals a bons salvatges: iniciant el proto-relativisme - Montaigne, Michel de (2007 ). “Los caníbales”.Los ensayos, pp. 241-256. → Secular: separat del pensament religiós → Relativista: si tenen sentit en el seu context El text Les cannibales aporta tres coses: 1. L’argument precursor de la idea del bon salvatge (que desenvoluparà més tard Rosseau). 2. La idea de que el bé i el mal són relatius al context de l’observador: relativisme moral o (proto)relativisme. 3. La idea de que els “altres” (salvatges o no) tenen la seva propia antropologia, és dir, la idea de que el contacte colonial dona pas a una antropologia inversa: una antropologia elaborada pels “altres” per entendre la nostra societat (occidental). - El (proto) relativisme il·lustrat és més formal o cognitiu, parteix de la idea d’una natura humana universal que es formalitza (manifesta) de maneres diferents = tots som humans perquè pensem de manera similar. 6 Downloaded by Victoria Iglesias alves ([email protected])  lOMoARcPSD|10463941 - El (proto) relativisme romàntic és més sentimental, parteix de la idea de emocions i sensibilitats essencialment diferents, però sempre humanes. Tots som humans perquè sentim de manera similar. - El (proto) relativisme emergeix entre els segles XVI i XIX com a crítica de l’essencialisme i el pensament religiós. En el text de Montaigne, trobem trets il·lustrats (racionals) i romàntics (referents als sentiments). També trobem la seva valoració dels indígenes la retòrica de l’evolucionisme, tot i que a l’hora també anuncia l’arribada d’un pensament secular i relativista. Pràctica: Practicant l’antropologia inversa Com es desenvolupa l’antropologia inversa en la història del pensament antropològic? - L’antropologia no només ha invertit la mirada cap a la pròpia societat (en les últimes dècades), sinó que també d’altres societats han desenvolupat una mirada sobre la nostra. Els altres fan també la seva pròpia antropologia. Pensar en la idea atribuïda a l’antropòleg Fernando Ortiz de que “mentre Colón descobria les Amèriques, els indígenes descobrien a Colon.” ELS PRECEDENTS DE L’EVOLUCIONISME: EL RESSORGIMENT CIENTÍFIC DE L’ÀNIMA (I LA ESPÈCIE) Què és l’ànima? Essència del que som nosaltres El subconscient, Autoconsciència Homes ≠ animals → ≠ tot el que té vida - Es el fil conductor que conecta lo abstracte amb la persona física Història recent de l’ànima: - Comença amb la discussió sobre els amerindis i la seva personificació o no. Segles XVI, XVII i sobretot XVIII: L’ànima com a fenómen deixa de ser exclusivament adreçada per la religió i passa a ser un interés per a la ciència Com agrupariem als següents animal per parelles? - PERSONA / MICO / HUMÀ Abans s'hagués deixat sol a l’humà, diferenciant més en l’ànima, la qual només tenim les persones. L’ÀNIMA A LA RELIGIÓ: L’ànima fa de conector, “religare” la religió crea conexió entre grups de persones, compartint valors, culte, costums. Té funció de conectar en horitzontal: entre nosaltres i en vertical: entre les persones i els esperits, el que és “superior” a nosaltres L’ànima es el mecanisme per el qual es produeix aquest religare, aquesta mobilització social entre persones i també entre persones i el que és espiritual 7 Downloaded by Victoria Iglesias alves ([email protected])  lOMoARcPSD|10463941 L’ÀNIMA I EVOLUCIÓ: L’ànima ha servit per refprçar la teoria evolutiva, comença en teories socials, ha servit per establir jerarquies entre els éssers humans, societats humanes i mes tard entre espécie humana i altres espécies. L’antropologia tracta la idea del animisme, que son les societsts que parteixen que lanima es compartiex amb altres espècies. A partir dels anys 90 l’animisme s’utilitza en positiu de manera ecològica amb els animals, es redefineix amb l’antropologia. Trets evolutius de l’ànima en la vida religiosa: Edward Taylor: parla de l’escala evolutiva sobre l’animisme com a primera vida religiosa, seguit del politeisme i més tard pel monoteisme. ANIMISME I NATURALISME: Animisme i naturalisme es diferència per: Naturalisme: cosmologia (coneixement sobre l’univers) o ontologia (coneixement sobre l’èsser) estan relacionats. El naturalisme es una cosmologia que entén que l’ànima es un fet exclusiu dels éssers humans. - relacionant -se amb els animals com si fossin objectes - Objectificació - Domesticació - dominació Animisme: Es la cosmologia que enten que altres espècies també tenen ànima. - Subjectes: els poden controlar de manera personal, no domesticaran una espécie en la seva totalaritat. - Es basa en la interacció Separació entre ànima i altres aspectes: la Natura. Ha portat a conseqüències pràctiques; la manera en que organitzem les ciències està separat en branques, les naturals i les socials/humanes. La conseqüència més bàsica: DOMINACIÓ: serà les relacions entre humans i la natura es basen en la interacció, entre dos subjectes (humans i no-humans) → Vivim en una societat naturalista, com a conseqüència aquesta separació ens afecta de manera directa, ens voldrem dedicar a l’ànima? O a la natura? Maurice Leenhardt i el descobriment del cos dels Canacs (Do Kamo) → Colonitzador i antropòleg: instruïnt en cristianisme i animisme. La societat autòctona ja partia de la idea dànima però no entenia que aquesta estigués restringida dins d’un cos, no tenien aquesta individualització, sinó que aquesta ànima conectava la persona amb la natura. 8 Downloaded by Victoria Iglesias alves ([email protected])