Apunts biocel definitis 2023-2024 (Clàudia Esteve)-63-66.pdf

17. CITOSOL Citoplasma -> unió del citosol i els orgànuls. Citosol -> part de la cèl·lula soluble fora dels compartiments membranosos COMPONENTS DEL CITOSOL - Aigua i ions Proteïnes solubles -> no estan a cap orgànul (lliures al citosol, 20-30% del total de la cèl·lula) Inclusions citoplasmàtiques...

17. CITOSOL Citoplasma -> unió del citosol i els orgànuls. Citosol -> part de la cèl·lula soluble fora dels compartiments membranosos COMPONENTS DEL CITOSOL - Aigua i ions Proteïnes solubles -> no estan a cap orgànul (lliures al citosol, 20-30% del total de la cèl·lula) Inclusions citoplasmàtiques -> precipitats al citosol, no delimitats: glicogen i pigments Ribosomes lliures -> encarregats de la síntesi de proteïnes lliures. Citoesquelet -> És la part més important del citosol i és format per microtúbuls, microfilaments i filaments intermedis. Proteosomes -> Encarregats de la degradació de proteïnes citosòliques. ELS RIBOSOMES: COMPOSICIÓ I ESTRUCTURA (procariotes són 70S) - Formats per rRNA 80S 2 subunitats -> separades al citoplasma excepte per la traducció (formen complex proteic molt gran) - Subunitat gran (60S) ->  format per 49 proteïnes  3 tipus de RNA - Subunitat petita (40S) ->  format per 33 proteïnes  1 tipus de RNA Poliribosomes -> una molècula de mRNA que s’està traduint simultàniament a diversos ribosomes (complex format per 1 mRNA i molts ribosomes) - Nº de ribosomes depèn de la longitud de RNA - Gran eficàcia = paper important en la síntesi de pèptids 63 Síntesi de proteïnes Unit a la subunitat petita: tRNA amb metionina (codó d’inici), elF2 amb GTP (eucaryotic initiation factor 2) Unit al RNA: elF4E i elF4G Subunitats treballen juntes per sintetitzar proteïnes -> subunitat petita té canal per ARNm, ribosoma té 3 llocs d’unió als ARNt (E: exit, P: peptidil-tRNA i A: aminoacil-tRNA) 1. Unió de la subunitat petita amb l’ARNm 2. Subunitat petita es mou per l’ARNm buscant codó d’iniciació AUG (Met) gastant ATP 3. Quan es troba AUG -> unió de la subunitat gran, elF2 i altres factors es dissocien amb despesa del GTP 4. Met al lloc P, en unir-se el següent ARNt, la metionina formarà enllaç peptídic amb l’aa, la subunitat gran avançarà, i l’ARNt amb els dos aa estarà a P i l’ARNt que portava la metionina a l’E (sortirà) 5. Durant la traducció poden haver-hi xaperones per un plegament cotraduccional 64 PROTEOSOMA: DEGRADACIÓ DE PROTEÏNES Proteosomes -> complexes multiproteics amb activitat proteasa (1% de les proteïnes cel·lulars) Consten de 3 parts: - Anell inicial, unfoldasa (ATPasa): detecta les proteïnes marcades amb ubiqüitina (té receptor d’ubiqüitina), els hi treu i les desnaturalitza perquè puguin entrar al cilindre - Cilindre central (proteasa): degrada la proteïna (separa aas) - Cap final: sortida dels aminoàcids (despesa d’ATP) 65 Marcatge amb ubiqüitina (unió amb lisines) -> marca processos a seguir per la proteïna - Monoubiqüitilació -> regulació d’histones (modificació post-traduccional) Multiubiqüitilació (diverses ubiqüitines separades) -> endocitosi (i formació de vesícula intraluminal, en alguns casos) Poliubiqüitilació (seqüència d’ubiqüitines) -> la cadena d’ubiqüitines pot formar-se a la Lys48 o la Lys63 de les ubiqüitines (la primera s’unirà a una Lys qualsevol de la proteïna) o Lys48: degradació proteasomal -> marquen les següents proteïnes • Proteïnes desnaturalitzades o mal plegades • Proteïnes amb aminoàcids oxidats • Proteïnes marcades per ser destruïdes o Lys63: reparació de DNA. Poliubiqüitilació 1. Proteïna té marques de destrucció (p.ex. aas oxidats) 2. E3 lligasa reconeix la marca i s’hi uneix 3. E2 s’uneix a E3, porta ubiqüitina que s’uneix a la proteïna (després E2 es separa) 4. Noves E2 porten ubiqüitines i formen una cadena d’ubiqüitines unides en Lys48 (polibiqüitilació) 66