M7 - Planificació I Administració de xarxes: Introducció a l'arquitectura de xarxes PDF

M7 - Planificació I administració de xarxes 370.1 Introducció a l’arquitectura de xarxes CFGS ASIXc  Índex 1. Caracterització de xarxes 2. Integració d’elements en una xarxa CFGS ASIXc 2  Índex 1. C...

M7 - Planificació I administració de xarxes 370.1 Introducció a l’arquitectura de xarxes CFGS ASIXc  Índex 1. Caracterització de xarxes 2. Integració d’elements en una xarxa CFGS ASIXc 2  Índex 1. Caracterització de xarxes 1.1. Terminologia: xarxes LAN, MAN i WAN, topologies, arquitectures, protocols. 1.2. Arquitectura de xarxes. 1.3. El model OSI. 1.4. Encapsulament de la informació. 1.5. El model TCP/IP. CFGS ASIXc 3  Índex 1. Caracterització de xarxes 1.6. Les tecnologies Ethernet. 1.7. El model OSI i Ethernet. 1.8. Tipus de cablatge Ethernet. CFGS ASIXc 4  1.1. Terminologia: xarxes LAN, MAN i WAN, topologies, arquitectures, protocols. Que es una xarxa informàtica? És un conjunt d'equips informàtics connectats físicament amb l'objectiu de compartir informació i serveis. CFGS ASIXc 5  1.1. Terminologia: xarxes LAN, MAN i WAN, topologies, arquitectures, protocols. Com les xarxes afecten la nostra vida diària CFGS ASIXc  1.1. Terminologia: xarxes LAN, MAN i WAN, topologies, arquitectures, protocols. Com les xarxes afecten la nostra vida diària CFGS ASIXc  1.1. Terminologia: xarxes LAN, MAN i WAN, topologies, arquitectures, protocols. Com les xarxes afecten la nostra vida diària CFGS ASIXc  1.1. Terminologia: xarxes LAN, MAN i WAN, topologies, arquitectures, protocols. Classificació de les xarxes en funció del territori que abasten. Es poden distingir diferents tipus bàsics: Sistema (Clúster). Xarxa d’àrea local (LAN). Xarxa d’àrea metropolitana (MAN). Xarxa d’àrea estesa (WAN). Internet. CFGS ASIXc  1.1. Terminologia: xarxes LAN, MAN i WAN, topologies, arquitectures, protocols. Classificació de les xarxes en funció del territori que abasten Sistema (Clúster) Un clúster és una associació d’ordinadors interconnectats per mitjà d’una xarxa de connexions molt curtes que actuen com una sola unitat. Un exemple és la del superordinador Mare Nostrum del Centre de Supercomputació de Barcelona (BSC) al Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya. CFGS ASIXc  1.1. Terminologia: xarxes LAN, MAN i WAN, topologies, arquitectures, protocols. Sistema (Clúster) Mare Nostrum 5 Centre de Supercomputació de Barcelona (BSC) al Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya. CFGS ASIXc  1.1. Terminologia: xarxes LAN, MAN i WAN, topologies, arquitectures, protocols. Classificació de les xarxes en funció del territori que abarquen Xarxa d’àrea local (Local Area Network o LAN) Són xarxes que abasten una sala, un edifici o un conjunt d’edificis propers, amb unes distàncies de fins a pocs quilòmetres que comprenen una oficina, una empresa, una escola o una universitat, encaminades fonamentalment a compartir recursos i intercanviar informació. CFGS ASIXc  1.1. Terminologia: xarxes LAN, MAN i WAN, topologies, arquitectures, protocols. Classificació de les xarxes en funció del territori que abarquen Xarxa d’àrea local (Local Area Network o LAN) CFGS ASIXc  1.1. Terminologia: xarxes LAN, MAN i WAN, topologies, arquitectures, protocols. Classificació de les xarxes en funció del territori que abarquen Xarxa d’àrea metropolitana (Metropolitan Area Network o MAN) Bàsicament és una versió en gran d’una xarxa d’àrea local. Comprèn una ciutat. Una xarxa d’àrea metropolitana pot transportar veu, dades i senyal de televisió per cable. CFGS ASIXc  1.1. Terminologia: xarxes LAN, MAN i WAN, topologies, arquitectures, protocols. Classificació de les xarxes en funció del territori que abarquen Xarxa d’àrea estesa (Wide Area Network o WAN) S’estén per una àrea geogràfica extensa, un país o un continent, està composta per subxarxes d’ordinadors, terminals de xarxa i dispositius de commutació, interconnectats mitjançant línies de transmissió. Són oferts per empreses de telecomunicacions que utilitzen enllaços microones, fibra òptica o via satèl·lit. CFGS ASIXc  1.1. Terminologia: xarxes LAN, MAN i WAN, topologies, arquitectures, protocols. Classificació de les xarxes en funció del territori que abarquen Xarxa d’àrea estesa (Wide Area Network o WAN) CFGS ASIXc  1.1. Terminologia: xarxes LAN, MAN i WAN, topologies, arquitectures, protocols. Classificació de les xarxes en funció del territori que abarquen Internet És una xarxa pública, descentralitzada i global d’ordinadors, formada per la interconnexió de diferents xarxes. De fet, és una xarxa de xarxes d’abast intercontinental, és a dir, planetària. CFGS ASIXc  1.1. Terminologia: xarxes LAN, MAN i WAN, topologies, arquitectures, protocols. CFGS ASIXc  1.1. Terminologia: xarxes LAN, MAN i WAN, topologies, arquitectures, protocols. Classificació de les xarxes en funció del territori que abarquen CFGS ASIXc  1.1. Terminologia: xarxes LAN, MAN i WAN, topologies, arquitectures, protocols. Classificació de les xarxes en funció del territori que abarquen Activitat treball en grup (Ubicació, Velocitat transmissió màxima i velocitat transmissió mitja) ✔ Cercar ISP 1, 2 i 3. ✔ Punts neutres en Espanya ✔ Punt neutres més importants del món CFGS ASIXc  1.2. Sistemes de numeració decimal, hexadecimal i binari. Conversió entre sistemes. Un sistema de numeració és un conjunt de símbols i regles de generació que permeten construir tots els números vàlids. Es poden classificar en dos grans grups: posicionals i no posicionals: ✔ sistemes no posicionals els dígits tenen el valor del símbol utilitzat, que no depèn de la posició (columna) que ocupen al número. ✔ sistemes de numeració ponderats o posicionals el valor d'un dígit depèn tant del símbol utilitzat com de la posició que aquest símbol ocupa al número. CFGS ASIXc  1.2. Sistemes de numeració decimal, hexadecimal i binari. Conversió entre sistemes. Fer activitat de sistema no posicional els dígits tenen el valor del símbol utilitzat, que no depèn de la posició (columna) que ocupen al número. Sistema de numeració egípcia CFGS ASIXc  1.2. Sistemes de numeració decimal, hexadecimal i binari. Conversió entre sistemes. El nombre de símbols permesos en un sistema de numeració posicional es coneix com a base del sistema de numeració. Si un sistema de numeració posicional té base b significa que disposem de símbols diferents per escriure els números. Tenim els següents sistemes de numeració: o Sistema binari. Base 2. Té 2 símbols: 0 i 1 o Sistema octal. Base 8. Té 8 símbols: 0,1,2,3,4,5,6,i 7 o Sistema decimal. Base 10. Té 10 símbols: 0,1,2,3,4,5,6,7,8 i 9 o Sistema hexadecimal. Base 16. Té 16 símbols: 0,1,2,3,4,5,6,7,8,9,A,B,C,D,E i F CFGS ASIXc  1.2. Sistemes de numeració decimal, hexadecimal i binari. Conversió entre sistemes. La conversió de les dades que es volen emmagatzemar a un determinat codi es coneix com a codificació. Per a la representació de nombres és habitual la utilització de codis numèrics. Les codificacions que s’utilitzen en el camp de la informàtica són: codificació binària. Utilitza 1 bit per xifra. Cada xifra pot valer: 0 o 1. codificació octal. Utilitza 3 bits per xifra. Cada xifra pot valer: 0, 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7. codificació hexadecimal. Cada xifra ocupa 4 bits. Cada xifra pot valer: 0, 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 ,8 ,9, A, B, C, D, E, F. CFGS ASIXc  1.2. Sistemes de numeració decimal, hexadecimal i binari. Conversió entre sistemes. Decimal a base n: Regles de divisions successives CFGS ASIXc  1.2. Sistemes de numeració decimal, hexadecimal i binari. Conversió entre sistemes. Base n a decimal: Expressió polinòmica Exemples de binari i hexadecimal a decimal: CFGS ASIXc  1.2. Sistemes de numeració decimal, hexadecimal i binari. Conversió entre sistemes. Taules de conversió: CFGS ASIXc  1.2. Sistemes de numeració decimal, hexadecimal i binari. Conversió entre sistemes. Let’s practice: BINARI DECIMAL HEXADECIMAL 11000111 117 A0F 1011101011 364 A21C8 CFGS ASIXc  1.2. Arquitectura de xarxes L’arquitectura d’una xarxa ve definida per 3 característiques fonamentals, que depenen de la tecnologia que s’utilitzi per a la seva construcció: Topologia Mètode d'accés al medi a la xarxa Protocols de comunicacions CFGS ASIXc 29  1.2. Arquitectura de xarxes Topologia Es coneix com a topologia de xarxa la manera com estan connectats els diferents dispositius de xarxa. Una topologia descriu el tipus d’enllaç o el cablejat que interconnecta els diferents nodes d’una xarxa, així com els camins utilitzats per a la transmissió de dades. Un node donat pot tenir enllaços a un dels altres nodes o a més d’un. CFGS ASIXc  1.2. Arquitectura de xarxes Topologia Un node és un dispositiu connectat a una xarxa, que o bé és un punt terminal o bé és un punt intermedi. Habitualment és un ordinador. La topologia de la xarxa es determina només per la configuració de les connexions entre nodes. Les distàncies entre nodes, les interconnexions físiques, les velocitats de transmissió i/o tipus de senyals no tenen importància a l’hora de definir la topologia. Si una xarxa utilitza diferents tipus de topologies s’anomena mixta. CFGS ASIXc  1.2. Arquitectura de xarxes Tipus de topologies CFGS ASIXc  1.2. Arquitectura de xarxes Tipus de tipologies CFGS ASIXc  1.2. Arquitectura de xarxes Tipus de tipologies CFGS ASIXc  1.2. Arquitectura de xarxes Tipus de tipologies CFGS ASIXc  1.2. Arquitectura de xarxes Topologia La topologia d'una xarxa és la configuració o relació dels dispositius de xarxa i les interconnexions entre ells. Les topologies de xarxa es poden veure a nivell físic i a nivell lògic. La topologia física és una configuració de nodes i les connexions físiques entre ells. Una topologia lògica és la manera com una xarxa transfereix trames d'un node al següent. CFGS ASIXc  1.2. Arquitectura de xarxes Mapa físic i lògic d’ una LAN Mapa físic d’una xarxa a la representació de la distribució dels diferents elements sobre el planell de l´edifici. CFGS ASIXc  1.2. Arquitectura de xarxes Mapa físic i lògic d’ una LAN Mapa lògic d’una xarxa és la seva topologia que defineix la forma en la que estan connectats els equips. CFGS ASIXc  1.2. Arquitectura de xarxes Topologia Les topologies lògiques generalment utilitzades en xarxes són: ○ Punt a Punt ○ Multi-Accés ○ Anell CFGS ASIXc  1.2. Arquitectura de xarxes Topologia Una topologia punt a punt connecta dos nodes directament entre si. CFGS ASIXc  1.2. Arquitectura de xarxes Topologia Una topologia lògica multiaccés permet a una quantitat de nodes comunicar-se utilitzant els mateixos mitjans compartits. Les dades des d'un sol node poden col·locar en el medi en qualsevol moment. CFGS ASIXc  1.2. Arquitectura de xarxes Topologia Tots els nodes veuen totes les trames que estan en el medi, però només el node al qual la trama està adreçada processa els continguts de la trama. CFGS ASIXc  1.2. Arquitectura de xarxes Topologia En una topologia lògica d'anell, cada node rep una trama per torn. Si la trama no està encaminada al node, el node passa la trama al node següent. CFGS ASIXc  1.2. Arquitectura de xarxes L’arquitectura d’una xarxa ve definida per 3 característiques fonamentals: Topologia Mètode d'accés a la xarxa Protocols de comunicacions CFGS ASIXc  1.2. Arquitectura de xarxes Protocols de comunicacions A les normes que deuen respectar-se en una comunicació s’anomenen protocols. CFGS ASIXc  1.2. Arquitectura de xarxes Protocols de comunicacions Un protocol d’una xarxa local estableix les normes que es deuen seguir perquè un determinat servei es realitzi correctament i sense errades. S'utilitzen per permetre una comunicació satisfactòria entre els diferents dispositius. CFGS ASIXc  1.2. Arquitectura de xarxes Protocols de comunicació Encaminament Adreçament Saturació del receptor Accés al medi Control d’errors CFGS ASIXc  1.2. Arquitectura de xarxes Protocols de comunicació CFGS ASIXc  1.3. Model OSI Va ser creat amb la finalitat d'estandaritzar els productes que s'utilitzen en xarxes de comunicacions de dades. En el passat va existir el gran inconvenient que cada fabricant treballava per separat, i no existia compatibilitat entre equips de diferents marques. Si un client comprava equips a un fabricant quedava compromès a continuar amb aquesta marca en creixements i expansions futures. CFGS ASIXc  1.3. Model OSI Model OSI CFGS ASIXc  1.3.1. OSI: Nivell físic Es relaciona amb la transmissió de bit. Els estàndards especifiquen nivells de senyal, connectors de cable i el cable. Sobre un cable de comunicació o aire es poden realitzar diferents tipus de comunicacions : Segons la sincronització Segons característiques del senyal Segons el sentit de la comunicació CFGS ASIXc  1.3.1. OSI: Nivell físic Segons la sincronització: Síncrona CFGS ASIXc  1.3.1. OSI: Nivell físic Segons la sincronització: Asíncrona Missatge a enviar Stop B7 B6..... B2 B1 Start CFGS ASIXc  1.3.1. OSI: Nivell físic Segons característiques del senyal ○ Analògica ○ Digital Segons el sentit de la comunicació ○ Símplex: transmissió en un sentit ○ Half-duplex: transmissió en els 2 sentits, però no a la vegada ○ Dúplex: transmissió en els 2 sentits i la vegada CFGS ASIXc  1.3.2. OSI: Nivell d’enllaç La capa d'enllaç de dades realitza les següents funcions: agrupa els dígits o caràcters rebuts per nivell físic en blocs d’informació, anomenades trames. detectar i solucionar errors generats en el canal de transmissió. evitar saturació del receptor, es a dir, permetre el temps de procés necessari per no perdre cap trama. identificar uns equips d’altres a través de l’adreçament. CFGS ASIXc  1.3.2. OSI: Nivell d’enllaç CFGS ASIXc  1.3.2. OSI: Nivell d’enllaç Especifica la encapsulació d'un paquet en una trama i les tècniques per col·locar i treure el paquet encapsulat de cada mitjà. La tècnica utilitzada per col·locar i treure la trama dels mitjans s'anomena mètode de control d'accés al medi. CFGS ASIXc  1.3.2. OSI: Nivell d’enllaç CSMA/CD (Carrier Sense Multiple Access with Collision Detection) El dispositiu controla els mitjans per a detectar la presència d'un senyal de dades. Si no hi ha un senyal de dades, que indica que el medi està lliure, el dispositiu transmet les dades. Si després es detecten senyals que mostren que un altre dispositiu estava transmetent alhora, tots els dispositius deixen d'enviar i intenten després. Les formes tradicionals d'Ethernet utilitzen aquest sistema. CFGS ASIXc  1.3.2. OSI: Nivell d’enllaç CSMA/CA (Carrier Sense Multiple Access with Collision Avoidance) El dispositiu examina els mitjans per a detectar la presència d'un senyal de dades. Si el mitjà està lliure, el dispositiu envia una notificació a través del mitjà, sobre la seva intenció d'utilitzar-lo. El dispositiu després envia les dades. Aquest mètode és utilitzat per les tecnologies de xarxes sense fils 802.11. CFGS ASIXc  1.3.2. OSI: Nivell d’enllaç CSMA/CD i CSMA/CA CFGS ASIXc  1.3.2. OSI: Nivell d’enllaç Explicació CSMA/CD (Acceso múltiple por detección de portadora con detección de colisiones) CFGS ASIXc  1.3.2. OSI: Nivell d’enllaç Domini de col·lisions: L'àrea de xarxa on s'originen les trames i es produeixen les col·lisions s'anomena domini de col·lisions. CFGS ASIXc  1.3.2. OSI: Nivell d’enllaç Domini de broadcast: El domini de broadcast MAC inclou tots els dispositius de la LAN que reben difusions de trames a través d'un host a totes les altres màquines en la LAN. CFGS ASIXc  1.3.3. OSI: Nivell de xarxa S’encarrega de portar els blocs de informació desde origen fins el desti. Les funcions principals son: Encaminament Adreçament Control de congestió CFGS ASIXc  1.3.3. OSI: Nivell de xarxa Protocol no orientat a connexió CFGS ASIXc  1.3.3. OSI: Nivell de xarxa CFGS ASIXc  1.3.4. OSI: Nivell de transport Els protocols de la capa de transport supervisen la transmissió de les dades d’extrem a extrem. La capa de transport actua com a lligam entre les capes superiors (sessió, presentació i aplicació) i les capes inferiors (xarxa, enllaç de dades i física). CFGS ASIXc  1.3.4. OSI: Nivell de transport Els serveis proporcionats pels protocols de la capa de transport es poden dividir en cinc grans categories: 1. Transmissió de missatges d’extrem a extrem 2. Adreçament 3. Fiabilitat de les transmissions 4. Control del flux 5. Multiplexació CFGS ASIXc  1.3.4. OSI: Nivell de transport CFGS ASIXc  1.3.5. OSI: Nivell de sessió La capa de sessió és la cinquena capa del model OSI i la seva funció principal és gestionar i mantenir la connexió entre dos sistemes finals, així com sincronitzar i organitzar l'intercanvi de dades entre ells. Aquesta capa juga un paper fonamental en la comunicació de xarxa, ja que permet que les aplicacions en sistemes finals es comuniquin de manera coherent i eficient. CFGS ASIXc  1.3.6. OSI: Nivell de presentació La capa de presentació assegura que la informació transmesa per la capa de sessió podrà ser utilitzada per la capa d’aplicació del receptor. La capa de presentació col·labora estretament amb la capa d'aplicació que precedeix. La seva principal tasca és presentar les dades de manera que puguin ser enteses i interpretades per totes dues parts, és a dir, el sistema emissor i el sistema receptor. Per aconseguir-ho, la capa d'aplicació estableix amb antelació com han de ser estructurades les dades i quins tipus i valors s'accepten. CFGS ASIXc  1.3.6. OSI: Nivell de presentació L'objectiu és encarregar-se de la representació de la informació, de manera que encara diferents equips puguin tenir diferents representacions internes de caràcters les dades arribin de manera reconeixible. CFGS ASIXc  1.3.7. OSI: Nivell d’aplicació La capa d’aplicació és la més propera a l’usuari. La capa d'aplicació ofereix a les aplicacions (siguin d'usuari o no) la possibilitat d'accedir als serveis de les altres capes i defineix els protocols que utilitzen les aplicacions per intercanviar dades. Això inclou serveis com el correu electrònic (usant protocols com POP i SMTP), gestors de bases de dades i protocols de transferència de fitxers (com FTP). CFGS ASIXc  1.3.7. OSI: Nivell d’aplicació Cal destacar que l'usuari normalment no interactua directament amb el nivell d'aplicació. Sol interactuar amb programes que, al seu torn, interactuen amb el nivell d'aplicació, però ocultant la complexitat subjacent. Això significa que els usuaris fan servir aplicacions que fan servir la capa d'aplicació per accedir als serveis de xarxa i dur a terme tasques com enviar correus electrònics, navegar per la web o transferir fitxers, sense necessitat de conèixer els detalls tècnics de com es duu a terme la comunicació a nivell de xarxa. CFGS ASIXc  1.3. Model OSI CFGS ASIXc  1.3. Model OSI CFGS ASIXc  1.3. Model OSI CFGS ASIXc  1.4. Encapsulament de la informació Les comunicacions d’una xarxa parteixen d’un emissor, i s’envien a un receptor. La informació que s’envia a través d’una xarxa es denominen dades o paquet de dades. Si un ordinador envia dades a un altre, s’hauran d’empaquetar, a cada capa, mitjançant un procés denominat encapsulació de dades. L’encapsulació embolcalla les dades amb la informació de protocol necessària abans que circuli per la xarxa. A mesura que les dades es desplacen a través de les capes del model OSI, reben diferents tipus d’informació complementària. CFGS ASIXc  1.4. Encapsulament de la informació Les xarxes han de fer 5 passos de conversió a fi d’encapsular les dades: Crear les dades. Empaquetar les dades per transportar-les d’extrem a extrem. Agregar l’adreça de xarxa a l’encapçalament. Agregar l’adreça local a l’encapçalament d’enllaç de dades. Fer la conversió a bits per transmetre’ls. CFGS ASIXc  1.4. Encapsulament de la informació CFGS ASIXc  1.4. Encapsulament de la informació CFGS ASIXc  1.5. Model TCP/IP En 1969 l’ARPA (Advanced Research Projects Agency -Agència de Projectes d'Investigació Avançades) inicia un programa d’investigació pel desenvolupament de tecnologies de comunicació de xarxes de transmissió de dades. El concurs del programa el guanya BBN. Permet a vàries universitats que col·laborin en el projecte, i ARPANET s'expandís gràcies a la interconnexió d’aquestes universitats (UCLA, Standford, California i Utah). CFGS ASIXc  1.5. Model TCP/IP El 1972 tenía 40 nodes i a partir d'aquí va anar creixent vertiginosament. El 1973 es realitzen les primeres connexions internacionals d'ARPANET des dels EUA amb Gran Bretanya i Noruega. S'especifica l'FTP, és a dir, com s'envien i reben arxius. CFGS ASIXc  1.5. Model TCP/IP Aquest model s'anomena després com arquitectura TCP/IP. En 1980, TCP/IP s’inclou en Unix 4.2 Berkeley i va ser el protocol militar estàndard en 1983. En aquest mateix any neix la xarxa global Internet, que utilitza també aquesta arquitectura de comunicació. ARPANET deixa de funcionar oficialment en 1990. CFGS ASIXc  1.5. Model TCP/IP És el més utilitzat del món, ja que és la base de comunicació d’Internet. CFGS ASIXc  1.5. Model TCP/IP Els motius de popularitat d’aquesta arquitectura són: és independent dels fabricants i de les marques comercials. suporta múltiples tecnologies de xarxes. és capaç d’interconnectar xarxes de diferents tecnologies i fabricants. pot funcionar en màquines de qualsevol mida, des d’ordinadors personals a grans computadores. s’ha convertit en estàndard de comunicació en EEUU des de 1983. CFGS ASIXc  1.5. Model TCP/IP CFGS ASIXc  1.5. Model TCP/IP Segment TCP CFGS ASIXc  1.5. Model TCP/IP Segment UDP CFGS ASIXc  1.5. Model TCP/IP Paquet IP CFGS ASIXc  1.5. Model TCP/IP Port Cada procés que s’estigui executant en una màquina té assignat un nombre de port. S’anomena sòcol o socket d’un procés el parell format per (a) el nombre de port del procés i (b) l’adreça IP del host on el procés s’està executant. Exemple de nombre de port El nombre de port predeterminat per a un servei HTTP és el 80; si l’adreça IP d’un host on s’està executant un servei HTTP és 10.44.8.81, llavors el sòcol del servei HTTP en aquell host seria 10.44.8.81:80. És a dir, el host assumeix que qualsevol sol·licitud que arribi al port 80 serà de tipus HTTP. CFGS ASIXc  1.5. Model TCP/IP Principals Protocols TCP/ IP CFGS ASIXc  1.5. Model TCP/IP OSI TCP/IP Familia TCP/IP Protocol Aplicació HTTP DNS Presentació Aplicació FTP 3POP SNM SMTP Sessió P Transport Transport TCP UDP ARP IGMP Xarxa Internet IPv4 ICMP IPv6 Enllaç dades Network Ethernet Token Frame ATM Física Interface Ring Relay CFGS ASIXc  Comparativa Models OSI vs TCP/IP CFGS ASIXc  Comparativa Models OSI vs TCP/IP CFGS ASIXc  1.6. Les tecnologies Ethernet És l'estàndard actual de xarxes d'àrea local per als dispositius de xarxes (ordinadors, routers , switches, i qualsevol altre tipus de dispositiu que connectarem a la xarxa local). La tecnologia Ethernet defineix les característiques del cablejat de xarxa, definint els requisits, les característiques que ha de tenir i també les velocitats que podran aconseguir en determinats escenaris. Dins de la definició d'Ethernet, també tenim tota la informació sobre com se senyalitza la informació a nivell físic, és clar, també s'encarrega del format de trama de dades a nivell d'enllaç de dades del model OSI. CFGS ASIXc  1.6. Les tecnologies Ethernet El comitè IEEE ha definit diferents configuracions físiques alternatives i ha proporcionat una gran varietat d’opcions. La nomenclatura d’Ethernet utilitzada és X Base Y X és la velocitat de transmissió en Mbps Base és la codificació en banda base Y pot tenir diversos significats CFGS ASIXc  1.6. Les tecnologies Ethernet X Base Y X és la velocitat de transmissió en Mbps Base és la codificació en banda base Y pot tenir diversos significats: Si és un número fa referència a la distància màxima del segment en centenars de metres. Tipus de medi de transmissió: T→ parell trenat F→ fibra òptica S → fibra multimode L → fibra monomode Potser alguna característica: CFGS ASIXc 4→utilitza els quatre parells trenats X →duplex  1.6. Les tecnologies Ethernet CFGS ASIXc  1.6. Les tecnologies Ethernet CFGS ASIXc  1.7. Model OSI i Ethernet CFGS ASIXc  1.8. Tipus de cablatge Ethernet Dins dels cables de xarxa Ethernet, disposem d'un total de 4 tipus de parell trenat diferents, i també diferents categories. Depenent de les nostres necessitats de velocitat o distància, haurem de triar un tipus de cable de xarxa o un altre. CFGS ASIXc  1.8. Tipus de cablatge Ethernet Parell trenat no apantallat (UTP –Unshielded Twisted Pair) Parell trenat apantallat (STP – Shielded Twisted Pair) Parell trenat amb alumini (FTP – Foiled Twisted Pair) Parell trenat apantallat amb malla global (S/STP – Screened Shielded Twisted Pair) CFGS ASIXc