Seguretat ciutadana I. La regulació de la funció policial - PDF

FORMACIÓ BÀSICA ESCOLA DE POLICIA DE CATALUNYA Curs de formació bàsica per a policies 2024-2025 38a promoció Mòdul 3 Policia de prevenció i seguretat UF 3.1 Seguretat ciutadana I. La regulació de la funció policial de protecció Institut de Seguretat Pública de Catalunya Tots els drets reservats. No es permet la reproducció, l'emmagatzemament, la transmissió i/o la distribució de cap part d'aquest document per cap mitjà ni la realització de cap acte de comunicació pública sobre el seu contingut, ni de transformació de l'obra, sense l'autorització prèvia del titular del copyright. SEGURETAT CIUTADANA I. LA REGULACIÓ DE LA FUNCIÓ POLICIAL DE PROTECCIÓ Sumari Tema 1 La regulació de les intervencions de la policia de seguretat.........................................................2 1.1 La Llei orgànica 4/2015 de protecció de la seguretat ciutadana dins el marc constitucional.................4 1.2 Estructura i principis rectors de la Llei orgànica 4/2015.........................................................................6 Tema 2 Documentació personal. La identificació policial: motivació i casuística....................................8 2.1 Documentació i identificació personal.................................................................................................... 8 2.1.1 Acreditació de la identitat dels ciutadans espanyols......................................................................8 2.1.2 Acreditació dels ciutadans estrangers........................................................................................... 8 2.2 La identificació de persones................................................................................................................ 10 2.2.1 La identificació: motius que justifiquen l'actuació policial d'identificació de persones d'acord amb la LOPSC.............................................................................................................................................. 10 2.2.2 Operativa en la identificació d'una persona.................................................................................15 2.3 Llibre registre d'identificacions............................................................................................................. 21 Tema 3 Restriccions de la mobilitat. Controls policials, escorcolls corporals externs. Entrada al domicili.......................................................................................................................................................... 26 3.1 Restricció del trànsit i controls a les vies públiques.............................................................................26 3.2 Comprovacions i escorcolls en llocs públics........................................................................................28 3.3 Escorcolls superficials de persones i vehicles.....................................................................................29 3.4 Entrada a domicili d’acord amb la LOPSC........................................................................................... 32 Tema 4 Aspectes generals del règim sancionador. Infraccions previstes: casos més rellevants.........35 4.1 Actes administratives i denúncies: D10 i D10b....................................................................................35 4.1.1 Contingut de l’acta D 10 de denúncia..........................................................................................36 4.1.2 Emplenament de l’acta D 10 per delictes contra la salut pública.................................................39 4.1.3 L'acta D10.b................................................................................................................................. 40 4.2 Aspectes generals del règim sancionador...........................................................................................43 4.3 Infraccions molt greus.......................................................................................................................... 44 4.4 Infraccions greus................................................................................................................................. 45 4.5 Infraccions lleus................................................................................................................................... 52 Recull normatiu, actes, vocabulari i idees clau......................................................................................... 57 CURS DE FORMACIÓ BÀSICA PER A POLICIES 2024-2025 | 1 | SEGURETAT CIUTADANA I. LA REGULACIÓ DE LA FUNCIÓ POLICIAL DE PROTECCIÓ Tema 1 La regulació de les intervencions de la policia de seguretat La funció policial sol estar associada a la prevenció i la persecució de delictes com a tasca fonamental. Però, si bé això és cert, no és menys important la tasca de preservació de la pau social, la defensa de l'ús de l'espai públic de forma pacífica, així com ordenar determinats aspectes que afecten la seguretat com a interès general. La Declaració universal dels drets humans, per exemple, els situa en igualtat d'importància en l’article 3: “Tota persona té dret a la vida, a la llibertat i a la seva seguretat”. Tanmateix, conciliar l’equilibri entre llibertat i seguretat constitueix avui dia un dels principals reptes per a les societats democràtiques. Així, la Constitució espanyola (art. 104) encarrega a les Forces i Cossos de Seguretat la missió de protegir el lliure exercici dels drets i de les llibertats i garantir la seguretat ciutadana. També esmenta el concepte de seguretat pública com una matèria en què l'Estat es reserva la competència exclusiva (art. 149.1.29). Com a bé jurídic la tutela del qual correspon a l'Estat, la seguretat ciutadana es pot entendre com l'estat en què el conjunt de la ciutadania gaudeix d'una situació de tranquil·litat i estabilitat en la convivència que els permet l'exercici lliure i pacífic dels drets i llibertats que la Constitució i la Llei els reconeixen (STC 55/1990, de 28 de març), la qual cosa es pot aconseguir mitjançant accions preventives i repressives. No obstant això, si bé la Constitució al Títol I sí que determina els drets fonamentals i llibertats, el concepte de seguretat ciutadana no estava definit de forma concreta en cap norma i es construeix per la suma de conceptualitzacions que es reparteixen al llarg de la legislació i de les sentències dels diferents tribunals. La primera definició formal a l’ordenament jurídic espanyol la trobem a l'exposició de motius de la Llei orgànica de protecció de la seguretat ciutadana (LOPSC) on determina que la seguretat ciutadana consisteix en la protecció de persones i béns i mantenir la tranquil·litat ciutadana. Veiem doncs que és una definició molt àmplia que haurem d'anar perfilant com es materialitza a la pràctica. Un altre aspecte que és rellevant per a la tasca policial és la jurisprudència i la doctrina que emanen dels tribunals i el Tribunal Constitucional (TC). El TC és qui delimita i estableix com s'ha d'interpretar tant la Constitució com la resta d'ordenament jurídic, i pot acotar, rebutjar o emparar determinats aspectes de les normes legals i la seva aplicació per part dels poders de l'Estat. La seguretat ciutadana com a activitat destinada a «assegurar un àmbit de convivència en el qual sigui possible l'exercici dels drets i llibertats, mitjançant l'eliminació de la violència i la remoció dels obstacles que s'oposin a la plenitud d'aquests drets» (preàmbul de la Llei orgànica de protecció de la seguretat ciutadana), és una part integrant de la més àmplia noció de seguretat pública; una part de gran importància i dotada de perfils propis, però que, no obstant això, no abasta tots els aspectes que defineixen l'àmbit material de la seguretat pública. Així, la llei exclou la seguretat aèria, marítima, ferroviària, viària o en els transports, ja que tenen una legislació específica. (art. 2.3 LOPSC). En conseqüència, quan volem establir de què parlem quan parlem de seguretat ciutadana hem d'anar a buscar diferents fonts. Hi ha una diversitat de legislació que afecta la seguretat ciutadana i la policia directament i que, per tant, s'ha de tenir present en el dia a dia, tant en l'àmbit estatal com autonòmic. Llei orgànica 2/1986 de Forces i Cossos de Seguretat Llei 16/1991 de les policies locals de Catalunya Llei 10/1994 de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra Llei 2/1985, de 21 de gener, de protecció civil Llei 5/2014, de 4 d'abril de seguretat privada LO 4/2015, de 30 de març, de protecció de la seguretat ciutadana Llei 36/2015, de 28 de setembre, de seguretat nacional | 2 | CURS DE FORMACIÓ BÀSICA PER A POLICIES 2024-2025 SEGURETAT CIUTADANA I. LA REGULACIÓ DE LA FUNCIÓ POLICIAL DE PROTECCIÓ A part, hem de tenir clar que, al mateix temps, la policia també desenvolupa la seva tasca com a policia judicial, que alhora té tota la seva càrrega legislativa, essencialment: Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal Llei d'enjudiciament criminal (Reial decret de 14 de setembre de 1882) I, al mateix temps, coincidim amb altres sectors que també mantenen la seva regulació particular, com són les funcions de regulació del trànsit, de prevenció del contraban o, per exemple més recentment, la legislació sanitària. A més a més, s'ha de tenir present que l'agent de policia estarà en tot moment movent-se d'un àmbit a un altre entre el penal i l’administratiu, de forma dinàmica sense que hi hagi una solució de continuïtat i, per tant, l'agent ha de saber per quina norma s'està regint la seva actuació en cada moment. Depenent de l'incident la normativa a aplicar pot ser el Codi Penal, la LOPSC, ordenança municipal o simplement una actuació assistencial. Així, una actuació pot iniciar-se per una infracció de trànsit, continuar per l'aplicació de la LOPSC i acabar aplicant la Llei d'enjudiciament criminal i/o el Codi Penal. Cal que entenguem que les actuacions policials no són rígides o estàtiques, sinó dinàmiques. I no hem de perdre de vista que la posició de la Llei orgànica de protecció de la seguretat ciutadana dins l'ordenament jurídic és molt important, en paral·lel amb el Codi Penal i la Llei d'enjudiciament criminal, ja que són les normes que condicionen bona part de l'activitat preventiva i reactiva de la policia. CURS DE FORMACIÓ BÀSICA PER A POLICIES 2024-2025 | 3 | SEGURETAT CIUTADANA I. LA REGULACIÓ DE LA FUNCIÓ POLICIAL DE PROTECCIÓ En definitiva, la LOPSC és l'eina fonamental, però no l'única, per a l'exercici de la funció policial en qualsevol de les seves manifestacions, com ara preventiva, reactiva, assistencial, policia judicial, etc. Totes les actuacions, en un moment determinat, estan vinculades a aquesta Llei i, per tant, és molt important conèixer-la en profunditat i de forma acurada. 1.1 La Llei orgànica 4/2015 de protecció de la seguretat ciutadana dins el marc constitucional Com hem vist, la Constitució espanyola no defineix un concepte de seguretat ciutadana, sinó que estableix les bases per una convivència pacífica i amb seguretat basada en el respecte a diferents principis rectors i l'establiment d'uns drets fonamentals. Així, l'article 17 de la CE estableix que tota persona té dret a la llibertat i a la seguretat. També remarca que ningú podrà ser privat de llibertat, llevat dels casos previstos per la llei, i fixa els drets constitucionals. En aquest cas, la llibertat de moviments es pot veure afectada des de l'àmbit penal, tal com preveu la llei d'enjudiciament criminal (LeCrim en endavant), però també es veu afectada per la LOPSC. L'article 18 de la CE determina que el domicili és inviolable, llevat consentiment o ordre judicial. Veiem doncs que aquest dret també està subjecte a la LeCrim, però també a la LOPSC, que preveu casos en què es pot accedir al domicili sense que hi hagi una causa per delicte. L'article 19 de la CE marca que tots els ciutadans tenen dret a circular lliurement pel territori nacional sense limitacions i no podrà ser vulnerat per motius polítics o ideològics. Però hem vist com les autoritats sanitàries han limitat la mobilitat territorial, i com la policia ha hagut d'aplicar aquests confinaments i limitacions de la mobilitat interterritorial d'acord amb les disposicions establertes des de la perspectiva de la protecció civil. Altres drets fonamentals tenen desenvolupaments legals que se'n deriven: dret de manifestació, dret a l'educació… Com veiem, no existeix una única norma que reguli l'acció de defensa dels drets i llibertats sinó que, a partir dels plantejaments bàsics establerts a la Constitució, es construeix un entramat de normes legals que ho desenvolupa. En aquest sentit, la Constitució remet a una llei orgànica per definir les funcions i el model policial (art.104.2). Aquesta norma és la Llei orgànica 2/1986 de Forces i Cossos de Seguretat. En aquesta norma es determina com s'organitzen les funcions de policia a l'Estat, entre elles les policies locals i autonòmiques. Però el més important és que a l'article 5 fixa els principis bàsics d'actuació dels agents de policia, entre ells: IMPORTANT EXAMEN Actuar, en el compliment de les seves funcions, amb absoluta neutralitat política i imparcialitat i, en conseqüència, sense cap discriminació per raó de raça, religió o opinió. Impedir, en l'exercici de la seva actuació professional, qualsevol pràctica abusiva, arbitrària o discriminatòria que comporti violència física o moral. Observar en tot moment un tracte correcte i acurat en les seves relacions amb els ciutadans, als quals ha de procurar auxiliar i protegir, sempre que les circumstàncies ho aconsellin o siguin requerits per a això. En totes les seves intervencions, han de proporcionar informació completa, i tan àmplia com sigui possible, sobre les causes i la finalitat d'aquestes. En l'exercici de les seves funcions han d'actuar amb la decisió necessària, i sense demora quan en depengui evitar un dany greu, immediat i irreparable; i en fer-ho s'han de regir pels principis de congruència, oportunitat i proporcionalitat en la utilització dels mitjans al seu abast. | 4 | CURS DE FORMACIÓ BÀSICA PER A POLICIES 2024-2025 SEGURETAT CIUTADANA I. LA REGULACIÓ DE LA FUNCIÓ POLICIAL DE PROTECCIÓ La policia, com a institució, no pot tenir objectius propis més enllà dels que li que atribueixen les lleis, i les normes i procediments de funcionament s'han d'adequar a aquestes normes. La policia està subjecta, doncs, al poder legislatiu, mitjançant les lleis, i al poder executiu, mitjançant els protocols i reglaments que s'estableixen per al seu desenvolupament efectiu. Ara bé, al mateix temps, és important entendre que les normes i lleis no poden predeterminar totes les situacions que es plantegen a la vida quotidiana i, per tant, existeix un marge per a la interpretació i la seva aplicació, que sempre està marcada per una triple consideració: congruència, oportunitat i proporcionalitat, que s'ha d'ajustar a cada situació i circumstància. Examen Per congruència s’entén la necessitat d’utilitzar el mitjà més idoni, que més convé o que més s’ajusti a cadascuna de les situacions que se li plantegen a l’agent de policia. Per oportunitat s’entén la necessitat de valorar la conveniència d’actuar en el moment i en l’espai propici per tal que no ocasioni un mal més greu del que es vol evitar. Per proporcionalitat s’entén la necessitat de modelar, adequar i aplicar de forma gradual l’ús de la força o del mitjà de defensa en funció del tipus i la gravetat de l’agressió que es vol neutralitzar. Per últim, la policia compta amb un poder de discrecionalitat. La limitació del poder discrecional és un aspecte important de la governança i l'Administració pública per assegurar que els funcionaris públics exerceixin el seu poder i autoritat de manera responsable i conforme a la llei. Per fer-ho, l’Estat i la resta d’administracions disposen de: Llei i normatives Control i supervisió Examen Transparència Responsabilitat i rendiment de comptes Control judicial Hi ha diversos principis que regeixen les activitats de l’Administració en la seva relació amb la ciutadania, entre aquests principis destaquem: Principi de legalitat: les accions de l'Administració han de ser autoritzades per la llei. Això significa que l'Administració i els seus agents només poden actuar dins dels límits establerts per la llei i que han de seguir els procediments i les normatives legals en les seves actuacions. Principi de proporcionalitat: les accions de l'Administració o les sancions imposades han de ser proporcionades i adequades als objectius que es persegueixen. Aquest principi estableix un equilibri entre els mitjans utilitzats i els resultats aconseguits i ajuda a evitar mesures excessives o desproporcionades des d’una triple dimensió: Un judici d'idoneïtat de la limitació (per aconseguir l'objectiu proposat). Un judici de necessitat d'aquesta limitació (entès com la inexistència de cap altra mesura menys intensa per aconseguir el mateix fi). Un judici de proporcionalitat en sentit estricte de la limitació (per derivar-se'n un benefici per a l'interès públic que justifiqui un cert sacrifici de l'exercici del dret). CURS DE FORMACIÓ BÀSICA PER A POLICIES 2024-2025 | 5 | SEGURETAT CIUTADANA I. LA REGULACIÓ DE LA FUNCIÓ POLICIAL DE PROTECCIÓ Principi de no bis in idem estableix que una persona no pot ser processada ni sancionada dues vegades per la mateixa infracció o el mateix conjunt de fets. Protegeix els drets dels individus de ser objecte de doble persecució o càstig per la mateixa conducta. En definitiva, totes les accions dels agents de policia han d'estar emmarcades i referenciades dins una norma (llei orgànica, llei, reglament, ordenança municipal, etc.) i s'han aplicar uns principis d'actuació i uns protocols també establerts normativament. 1.2 Estructura i principis rectors de la Llei orgànica 4/2015 La Llei 4/2015 està formada per un preàmbul; cinc capítols dividits en seccions, amb un total de cinquanta- quatre articles; set disposicions addicionals, una transitòria, una derogatòria i cinc finals. La Llei afirma que la seguretat ciutadana esdevé un «requisit indispensable per a l'exercici ple dels drets fonamentals i les llibertats públiques» (art. 1.1), i la configura com el conjunt d'actuacions dirigides a «la protecció de les persones i béns i al manteniment de la tranquil·litat dels ciutadans» (art. 1.2). D'aquesta manera, com es recorda a l'art. 1 i en el preàmbul de la Llei, la seguretat ciutadana és un requisit o instrument (no un fi en si mateix) indispensable per al ple exercici dels drets fonamentals i les llibertats públiques reconeguts per les constitucions democràtiques, de tal manera que poden ser exercits lliurement per la ciutadania i no queden reduïts a meres declaracions formals sense eficàcia jurídica. La seva salvaguarda, com a bé jurídic de caràcter col·lectiu, és una funció primària de l'Estat amb subjecció a la Constitució i a les lleis. Finalment, la seguretat ciutadana forma part d'un binomi juntament amb la llibertat, clau essencial per al bon funcionament d'una societat democràtica avançada o l'estat de dret. Aquestes consideracions són les que han inspirat la redacció d'aquesta llei, en un intent de fer compatibles els drets i les llibertats dels ciutadans amb la ingerència estrictament indispensable en aquesta ciutadania per garantir-ne la seguretat, sense la qual el gaudiment dels drets i les llibertats no seria ni real ni efectiu, des d'una perspectiva integral de la seguretat pública. En aquesta unitat formativa abordarem aquests aspectes des de la perspectiva teòrica. A la resta d'unitats formatives d'aquest mòdul es veuran les aplicacions pràctiques i procediments policials que les desenvolupen. L'article 2 determina l'àmbit d'aplicació de la Llei, que és tot el territori de l'Estat, però en deixa fora el control ordinari dels espectacles públics i activitats recreatives i altres activitats rellevants com la seguretat aèria, marítima, ferroviària, viària o en el transport, totes elles matèries amb regulació específica sectorial. Tot i així, la LOPSC sí que estableix criteris d'actuació quan aquestes activitats tinguin afectacions excepcionals per a la seguretat ciutadana. Així, l'article 3 marca un seguit de finalitats generals de la Llei: a) La protecció del lliure exercici dels drets fonamentals i les llibertats públiques i els altres drets reconeguts i emparats per l'ordenament jurídic. b) La garantia del funcionament normal de les institucions. c) La preservació de la seguretat i la convivència ciutadanes. d) El respecte a les lleis, la pau i la seguretat ciutadana en l'exercici dels drets i llibertats. e) La protecció de les persones i béns, amb atenció especial als menors i les persones amb discapacitat necessitades de protecció especial. f) La utilització pacífica de vies i altres béns demanials i, en general, d'espais destinats a l'ús i el gaudi públics. g) La garantia de les condicions de normalitat en la prestació dels serveis bàsics per a la comunitat. h) La prevenció de la comissió de delictes i infraccions administratives relacionades directament amb les finalitats indicades als paràgrafs anteriors, i la sanció de les d'aquesta naturalesa tipificades en aquesta llei. i) La transparència en l'actuació dels poders públics en matèria de seguretat ciutadana. | 6 | CURS DE FORMACIÓ BÀSICA PER A POLICIES 2024-2025 SEGURETAT CIUTADANA I. LA REGULACIÓ DE LA FUNCIÓ POLICIAL DE PROTECCIÓ L’article 4 fixa els principis rectors que han de dirigir les actuacions dels poders públics en l'aplicació d'aquesta llei. Cal destacar els següents aspectes: L'exercici de les potestats i facultats reconegudes per aquesta llei […] s'ha de regir pels principis de legalitat, igualtat de tracte i no discriminació, oportunitat, proporcionalitat, eficàcia, eficiència i responsabilitat, i s'ha de sotmetre al control administratiu i jurisdiccional. Examen Així mateix, fixa que la interpretació de la norma i de les seves sancions s'ha de fer sempre de la forma més favorable a l'administrat. També remet a la LO 2/1986 per definir els principis bàsics d'actuació, com ja hem comentat anteriorment. Un altre aspecte rellevant és que fixa els criteris per motivar l'actuació de les autoritats i els seus agents, i determina que l'activitat d'intervenció es justifica per l'existència d'una amenaça concreta o d'un comportament objectivament perillós que, […] en concret, [pugui] atemptar contra els drets i les llibertats individuals i col·lectius o alterar el funcionament normal de les institucions públiques. L'article 5 fixa quines són les autoritats competents, que en el cas de Catalunya les té assumides la Generalitat de Catalunya i que desenvolupa el Departament d'Interior, mitjançant l'Estatut d'Autonomia i la resta d'ordenament jurídic propi. L'article 6 estableix el marc de la cooperació entre les administracions de l'Estat i les comunitats autònomes, i obliga a prestar-se ajut mutu sota els principis de cooperació i lleialtat institucional. Examen Finalment, l’article 7 determina el deure de col·laboració, tant entre administracions i funcionaris com de ciutadans davant de situacions de calamitat pública greu o catàstrofe extraordinària, sempre que això no impliqui cap risc personal per a ells. Així mateix, estableix el deure especial de la seguretat privada (detectius i empreses i treballadors de seguretat privada) d’auxiliar les Forces i Cossos de Seguretat en l’exercici de les seves funcions, prestar-los la col·laboració que necessitin i seguir les seves instruccions. art.7 important Als següents apartats tractarem amb atenció els aspectes fonamentals que tot agent de policia ha de dominar amb ple coneixement per l'exercici del seu treball professional, com per exemple: La identificació de persones. L'escorcoll de persones i les seves pertinences. La denúncia d'infraccions previstes a la LOPSC. CURS DE FORMACIÓ BÀSICA PER A POLICIES 2024-2025 | 7 | SEGURETAT CIUTADANA I. LA REGULACIÓ DE LA FUNCIÓ POLICIAL DE PROTECCIÓ Tema 2 Documentació personal. La identificació policial: motivació i casuística 2.1 Documentació i identificació personal 2.1.1 Acreditació de la identitat dels ciutadans espanyols Els articles 8 i 9 de la LOPSC regula l'acreditació de la identitat dels ciutadans espanyols i estipula que tots els espanyols tenen dret que se'ls expedeixi el document nacional d'identitat (DNI), document públic i oficial que tindrà la protecció de les lleis, així com el valor, per si sol, per acreditar la identitat i les dades personals del titular. Al DNI hi figurarà la fotografia i la signatura del seu titular, però en cap cas hi constarà cap referència relacionada amb la raça, ètnia, religió, creença, opinió, ideologia, discapacitat, orientació o identitat sexual, o afiliació política o sindical. Aquest document permet als espanyols majors d'edat que gaudeixin de plena capacitat d'obrar i als menors emancipats la identificació electrònica del seu titular, així com la signatura electrònica de documents. El DNI és obligatori a partir dels catorze anys i és personal i intransferible, i el titular està obligat a mantenir-lo en vigor, conservar-lo i custodiar-lo amb diligència. El titular mai podrà ser privat del DNI, ni tan sols temporalment, sinó només en els moments que hagi de ser substituït per un altre document. Així mateix, totes les persones obligades a obtenir el document nacional d'identitat ho estan també a ensenyar-lo i a permetre la comprovació de les mesures de seguretat que preveu la Llei orgànica 4/2015 quan siguin requerits a fer-ho per part de l'autoritat o els agents de l'autoritat. En cas de pèrdua o sostracció, el titular està obligat a informar-ne al més aviat possible a la comissaria de policia o lloc de les Forces i Cossos de Seguretat més proper. Encara que el DNI consti com a caducat, manté la capacitat per identificar la persona. L’art. 11 regula la forma d’obtenció del passaport espanyol és un document públic, personal, individual i intransferible que, excepte que es provi el contrari, acredita la identitat i la nacionalitat dels ciutadans espanyols fora d'Espanya i, dins del territori nacional, passa el mateix amb els espanyols no residents. Els ciutadans espanyols tenen dret que se'ls expedeixi el passaport, excepte en les circumstàncies que preveu la mateixa norma i tenen l'obligació de mostrar-lo i facilitar-lo quan els ho requereixin l'autoritat o els seus agents. 2.1.2 Acreditació dels ciutadans estrangers L’art. 13 regula l’acreditació de la identitat del ciutadans estrangers que estiguin en territori espanyol i fixa que tenen el dret i l’obligació de conservar i dur amb ells la documentació que acrediti la seva identitat, expedida per les autoritats competents del país d’origen o de procedència, així com la que n’acrediti la situació regular a Espanya. Els estrangers no podran ser privats de la seva documentació d'origen, excepte en el curs d'investigacions judicials de caràcter penal, és a dir, que només un jutge podrà retirar aquesta documentació a un ciutadà estranger. | 8 | CURS DE FORMACIÓ BÀSICA PER A POLICIES 2024-2025 SEGURETAT CIUTADANA I. LA REGULACIÓ DE LA FUNCIÓ POLICIAL DE PROTECCIÓ Per tant, no es podrà retirar el passaport dels ciutadans estrangers de forma preventiva. Examen També estaran obligats, com els espanyols, a mostrar la documentació i permetre la comprovació de les mesures de seguretat quan els ho requereixin les autoritats o els seus agents, de conformitat amb el que disposa la llei i sempre pel temps imprescindible per comprovar-la, sense perjudici de poder demostrar la seva identitat per qualsevol altre mitjà si no portessin la seva documentació. L'estranger que pretengui entrar a Espanya haurà de disposar, per acreditar la seva identitat, d'un dels següents documents: Passaport. Individual o col·lectiu, vàlidament emès i en vigor. Els menors de setze anys podran figurar inclosos en el passaport del seu pare, mare o tutor, quan tinguin la mateixa nacionalitat que el titular del passaport i viatgin amb ell. Títol de viatge. Document que permet als estrangers sortir i entrar al territori espanyol quan no disposa d’altres documents, com és el cas dels apàtrides. Document nacional d'identitat. Cèdula d'identificació o qualsevol altre document en vigor que acrediti la seva identitat i que es consideri vàlid per a l'entrada en territori espanyol, en virtut de compromisos internacionals assumits per Espanya. El NIE (número d'identificació d'estranger) i la TIE (targeta d'identificació d'estranger) són dos documents relacionats amb la identificació d'estrangers comunitaris com no comunitaris a Espanya, però tenen funcions i característiques diferents: Examen 1 NIE (número d'identificació d'estranger): El NIE és un número únic d'identificació assignat als estrangers que necessiten interactuar amb les autoritats espanyoles, com ara treballar, obrir un compte bancari, comprar una propietat, pagar impostos, etc. Es tracta d'un número que es concedeix abans que l'estranger arribi a Espanya i s'utilitza per identificar la persona, però no és un document físic. El NIE s'obté a la comissaria de Policia Nacional o a l'Oficina d'Estrangeria corresponent, i es lliura en forma de certificat o targeta d'identificació en paper. És essencial per a qualsevol tràmit legal i fiscal. 2 TIE (targeta d'identificació d'estranger): La TIE és una targeta física que s'emet als estrangers que tenen permisos de residència a Espanya, sigui temporal o permanent. La TIE és un document d'identificació que conté informació personal del titular, incloent-hi la seva fotografia, número de NIE, tipus de permís de residència, data de venciment i altres dades rellevants. La TIE ha de portar-se sempre a sobre com a prova d'identitat i estatus de residència a Espanya. CURS DE FORMACIÓ BÀSICA PER A POLICIES 2024-2025 | 9 | SEGURETAT CIUTADANA I. LA REGULACIÓ DE LA FUNCIÓ POLICIAL DE PROTECCIÓ L'any 2020 es va adoptar un nou format de la TIE amb noves característiques: Així doncs, el NIE és un número d'identificació únic per als estrangers a Espanya, mentre que la TIE és una targeta d'identificació física que s'emet als titulars de permisos de residència. El NIE és necessari per obtenir la TIE, però no tots els titulars de NIE tindran una TIE, ja que alguns poden tenir només un NIE sense tenir un permís de residència. La Ley Orgánica 4/2000, sobre derechos y libertades de los extranjeros en España y su integración social preveu infraccions pròpies respecte la situació legal dels estrangers a Espanya, que no és objecte d’aquesta assignatura. 2.2 La identificació de persones 2.2.1 La identificació: motius que justifiquen l'actuació policial d'identificació de persones d'acord amb la LOPSC Examen Abans de parlar de les identificacions hi ha un aspecte que hem de tenir clar, el lloc d’on obtenim la informació de les persones, vehicles o objectes amb els quals intervenim o treballem. Tota aquesta informació que els agents de policia necessiten a l'hora de fer les consultes de les persones o dels objectes que tenen al davant està recollida al NIP: Nucli d’informació Policial, que és la base de dades de les Policies de Catalunya. En aquesta base de dades hi ha tota la informació de caràcter personal introduïda en les diferents aplicacions i programaris de la PG-ME. | 10 | CURS DE FORMACIÓ BÀSICA PER A POLICIES 2024-2025 SEGURETAT CIUTADANA I. LA REGULACIÓ DE LA FUNCIÓ POLICIAL DE PROTECCIÓ Totes aquestes dades es graven i per tant alimenten el nucli policial (NIP) amb la finalitat de saber la situació de cada persona, vehicle o objecte en termes policials o judicials (antecedents, ordres pendents…) Els programes de la PG-ME que alimenten aquests fitxers són bàsicament: Tramitació. atestats incidents, app amb informació de la sala (ex: eurocop, drac) Sales-fènix. Requeriments. citacions Llibre de visites. visites a dependències Ressenyes. Identificacions. Immobilitzacions de vehicles. Inspeccions o sancions als locals. Totes aquestes dades que l’agent pot consultar mitjançant la sala o la tauleta estan gestionades i supervisades pel Departament d’Interior de titularitat de la Direcció General de Seguretat Ciutadana. 2.2.1.1 La identificació L'article 16.1 de la LOPSC preveu que els agents de les Forces i Cossos de Seguretat (FCS) En el compliment de les seves funcions d’indagació i prevenció delictiva, així com per sancionar les infraccions penals i administratives, els agents de les Forces i Cossos de Seguretat poden requerir la identificació de les persones en els supòsits següents: a) Quan hi hagi indicis que han pogut participar en la comissió d’una infracció. b) Quan, en atenció a les circumstàncies concurrents, es consideri raonablement necessari que acreditin la seva identitat per prevenir la comissió d’un delicte. Fixem-nos en que aquests dos supòsits poden són molt amplis i permeten una gran discrecionalitat. Però és imprescindible que la motivació sigui prèvia a l'acció d'aturar i identificar la persona. En definitiva, la identificació procedeix quan sigui necessària per sancionar una infracció, tant penal com administrativa, així com per prevenir la comissió d'un fet constitutiu de delicte (no una simple infracció administrativa). En aquests supòsits, els agents podran fer les comprovacions necessàries a la via pública o en el lloc on s'hagi fet el requeriment, inclosa la identificació de persones amb la cara total o parcialment coberta per utilitzar qualsevol tipus de peça o objecte que la cobreixi, i amb això n'impedeixi o dificulti la identificació, sempre que aquesta sigui necessària als efectes indicats. En la pràctica de la identificació s'han de respectar els principis de proporcionalitat, igualtat de tracte i no discriminació per raó de naixement, nacionalitat, origen racial o ètnic, sexe, religió o creences, edat, discapacitat, orientació o identitat sexual, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social. CURS DE FORMACIÓ BÀSICA PER A POLICIES 2024-2025 | 11 | SEGURETAT CIUTADANA I. LA REGULACIÓ DE LA FUNCIÓ POLICIAL DE PROTECCIÓ D'acord amb el que preveu l'article 19 de la LOPSC, les diligències d'identificació, escorcoll i comprovació practicades pels agents de les FCS en aplicació de les previsions d'aquesta llei no han d'estar subjectes a les mateixes formalitats que la detenció. Recordar, que la Llei d’enjudiciament criminal (LeCrim), a l’art. 770.5 obliga a: 5a. Prendre les dades personals i l’adreça de les persones que estiguin al lloc en què es va cometre el fet, així com qualsevol altra dada que ajudi a identificar-les i localitzar-les, com ara el lloc habitual de treball, els números de telèfon fix o mòbil, el número de fax o l’adreça electrònica. Així mateix, l'article 13 de la LeCrim considera com a primeres diligències la identificació de l’autor i la protecció de les víctimes, raó per la qual caldrà identificar-les plenament. Com hem comentat anteriorment, sempre hem de tenir present quina és la motivació per fer l’acció d’identificar una persona. 2.2.1.2 Motius que justifiquen l'actuació policial d'identificació de persones d'acord amb la LOPSC La identificació d'una persona per part de les FCS ha d'estar justificada per l'existència de determinades circumstàncies que puguin ser valorades de manera lògica i raonada pels agents com a indicis de la comissió o de la voluntat de cometre alguna infracció penal, o com a indicis que ha pogut participar en la comissió d'una infracció administrativa. Examen, on queda reflectida la identificació? 3 lloc següents La motivació de la identificació sempre ha de quedar reflectida, de forma clara i explícita a: L'acta de denúncia que s'estengui en cas que es constati la comissió d'una infracció administrativa o a l'atestat que s'instrueixi si el que es constata és la comissió d'una infracció penal. A les aplicacions informàtiques d'identificacions, quan no s'hagi estès cap acta de denúncia o atestat. En els casos en què la persona sigui traslladada a dependències policials a efectes d'identificació i no s'instrueixin diligències penals, la motivació també haurà de constar al llibre de registre d'identificacions previst a la LOPSC. Les motivacions no han de ser genèriques del tipus: “davant d'una actitud sospitosa se l'ha identificat…”, ni tampoc poden fonamentar-se en funcions genèriques de prevenció, protecció o indagació, sinó que s'ha d'exposar la situació o la conducta concreta que motiva la identificació. Un exemple: Mentre es fa un servei de patrullatge amb vehicle logotipat en una zona on habitualment es produeixen robatoris en l'interior de vehicles, els agents han vist una persona que, en detectar la presència policial, ha accelerat el pas i s'ha girat diverses vegades per controlar la patrulla. Per aquest motiu, els agents l'han aturada i l'han identificada. La necessitat d'una motivació raonada és, evidentment, generalitzable a tota actuació policial correcta (identificacions, escorcolls, intervencions d'armes, de substàncies, detencions, etc.), i resulta obligatòria per tal de donar compliment al principi de proporcionalitat exigit per la norma. | 12 | CURS DE FORMACIÓ BÀSICA PER A POLICIES 2024-2025 SEGURETAT CIUTADANA I. LA REGULACIÓ DE LA FUNCIÓ POLICIAL DE PROTECCIÓ 2.2.1.3 Identificacions d'estrangers Les identificacions de les persones nacionals i estrangeres estan sotmeses a la mateixa operativa policial. D'acord amb l'article 13.1 de la LOPSC, els estrangers que es trobin en territori espanyol tenen el dret i l'obligació de conservar i portar la documentació que acrediti la seva identitat expedida per les autoritats competents del país d'origen o procedència, així com la que acrediti la seva situació regular a Espanya. Així mateix, l'article 13.2 de la mateixa llei disposa que els estrangers no podran ser privats de la seva documentació d'origen, llevat que sigui en el decurs d'investigacions judicials de caràcter penal. Finalment, l'apartat 3 d'aquest article estableix que els estrangers estan obligats a ensenyar la documentació i permetre la comprovació de les seves mesures de seguretat quan siguin requerits per les autoritats o els seus agents de conformitat amb el que es disposa a la llei, i pel temps imprescindible per dur a terme aquesta comprovació, sense perjudici de poder demostrar la seva identitat per qualsevol altre mitjà si no portessin la documentació a sobre. En conseqüència, en cas que no s'hagin pogut identificar, se'ls requerirà que acompanyin la dotació actuant a les dependències policials més properes que disposin dels mitjans adequats per dur a terme aquesta diligència. Si un cop identificada la persona estrangera es considera que incompleix la normativa vigent en matèria d'estrangeria, s'ha d'emetre el volant acreditatiu de la seva estada a comissaria i s'ha de comunicar aquesta circumstància a la Policia Nacional. A58 identificació persones estrangeres, portar a CNP Sempre que es presenta una persona estrangera a la Policia Nacional per ser identificada s'ha d'emplenar l'acta A 58 Acta de presentació de persona estrangera a l'efecte d'identificació. 2.2.1.4 Identificació de menors d'edat La regulació de la identificació a la LOPSC no estableix cap especificació respecte als menors d'edat. No obstant això, cal tenir en compte que, d'acord amb l'article 30.2 de la LOPSC, els menors de 14 anys estan exempts de responsabilitat per les infraccions previstes a la mateixa llei. Tot i això, en el cas que s'identifiqui un menor de 14 anys amb motiu d'una presumpta infracció de la LOPSC caldrà, igualment, estendre la corresponent acta de denúncia, la qual es posarà en coneixement del ministeri fiscal per tal que iniciï, si així ho considera, les actuacions oportunes. El trasllat a comissaria d'un menor per ser identificat ha de ser el darrer recurs i en el cas de dur-lo a terme convé tenir en compte que, sempre que hi hagi la disponibilitat, el trasllat dels menors l'han de fer dotacions no uniformades per tal de vetllar en tot moment per la preservació de l'interès superior del menor. En cas de traslladar el menor a dependències policials, s'han de fer gestions per identificar els pares, tutors o representants legals i informar-los de l'actuació que s'està fent. Així mateix, se'ls requerirà que recullin el menor a les dependències policials i aportin la documentació personal i la documentació del menor o la que acrediti la relació que els uneix. L’accés a les dades dels menors al Nucli d’Informació Policial requereix privilegis d'accés a la informació, com per exemple ser cap de torn. Per altra banda, cal tenir present que de forma recurrent ens podem trobar davant de menors migrants sols (MMS) que requereixen ser identificats per entrar dins el sistema de protecció de menors. Hi ha protocols específics per a aquests casos, d’acord amb les Fiscalies de Menors Provincials i la DGAIA. En el moment de lliurar el menor als seus pares, tutors o representants legals s'ha d'emplenar l'acta A 35 Acta de presentació / entrega de menor de protecció o persona amb discapacitat necessitada de protecció especial. A35 acta lliurament de menors CURS DE FORMACIÓ BÀSICA PER A POLICIES 2024-2025 | 13 | SEGURETAT CIUTADANA I. LA REGULACIÓ DE LA FUNCIÓ POLICIAL DE PROTECCIÓ 2.2.1.5 Trasllat a comissaria per fer la identificació L'article 16.2 de la LOPSC estableix els motius que permeten el trasllat d'una persona a dependències policials a l'efecte d'identificació. Aquest precepte preveu que, quan no sigui possible la identificació per qualsevol mitjà, inclosa la via telemàtica o telefònica, o si la persona es nega a identificar-se, els agents, per impedir la comissió d'un delicte o amb l'objecte de sancionar una infracció, podran requerir als que no hagin pogut ser identificats que els acompanyin a les dependències policials més properes que disposin dels mitjans adequats per dur a terme aquesta diligència. D'acord amb aquest precepte, la persona a qui se sol·licita la seva identificació ha de ser informada de manera immediata i comprensible de les raons de la sol·licitud o requeriment. Així mateix, també s'estableix que aquesta mesura no podrà durar més temps del que sigui estrictament necessari, sense que en cap cas pugui superar les sis hores. Pel que fa al moment en què s'inicia el compte d'aquest temps, cal tenir present que el redactat de l'article 16.2 de la LOPSC 4/2015 és una mica confús i que no hi ha encara jurisprudència al respecte. Si es vol ser al més garant possible amb els drets de la persona, es podria començar a comptar aquest temps en el moment que se li demana la identificació. Tanmateix, de la LO 4/2015 es dedueix que el temps començaria a comptar en el moment que es requereix la persona per anar a dependències policials. Aquest fet s'haurà de comunicar immediatament a la sala de comandament operatiu per tal que quedi un registre d'aquesta mesura i el moment concret en què es du a terme. Examen L'article 16.3 de la LOPSC preveu l'obligació de portar un llibre de registre d'identificacions en el qual s'han de fer constar les identificacions relacionades amb la seguretat ciutadana, així com els motius, circumstàncies i la seva durada. Finalment, l'article 16.4 de la LOPSC estableix que a totes les persones traslladades a dependències policials per ser identificades, se'ls ha d'expedir un volant acreditatiu del temps de permanència a les dependències policials, la causa i la identitat dels agents actuants. 2.2.1.6 Sol·licitud d'habeas corpus Les persones que es traslladen a dependències policials per ser identificades, malgrat que no estiguin detingudes, sí que es troben en situació de privació de llibertat, motiu pel qual poden instar el procediment d'habeas corpus. El «dret a l'habeas corpus« fa referència al dret de tot individu a ser alliberat de la detenció o arrest il·legal o injust de manera immediata. Aquest dret implica que qualsevol persona detinguda té dret a ser portada davant una autoritat judicial o tribunal perquè revisi la legalitat de la detenció i decideixi si s'ha de mantenir detinguda o cal alliberar la persona detinguda. Aquesta revisió judicial assegura que no hi hagi detencions arbitràries ni restriccions injustes de la llibertat personal. Al full de sol·licitud han de constar com a dades mínimes: filiació completa de la persona privada de llibertat, la filiació de la persona que sol·licita el procediment en cas que sigui diferent de la persona privada de llibertat, lloc on es troba, motiu de la petició, localitat, data i hora, i signatura del sol·licitant. Atès que la llei no requereix cap formalitat especial, si el sol·licitant presentés un escrit que no hagi estat redactat conforme a l'esmentat formulari, es comprovarà que contingui les dades necessàries i informarà el sol·licitant si hi falta alguna dada rellevant. A continuació és lliurarà el document a l'OAC per ser tramitat al jutjat de guàrdia. D'acord amb el que disposa l'article 17.6 de la LO 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors, en aquells casos en què el procediment d'habeas corpus hagi estat sol·licitat pel mateix menor d'edat privat de llibertat, a part de comunicar-ho al jutjat de guàrdia, s'ha de notificar immediatament aquesta circumstància al ministeri fiscal segons els acords establerts. | 14 | CURS DE FORMACIÓ BÀSICA PER A POLICIES 2024-2025 SEGURETAT CIUTADANA I. LA REGULACIÓ DE LA FUNCIÓ POLICIAL DE PROTECCIÓ 2.2.2 Operativa en la identificació d'una persona En primer lloc, cal remarcar que l'entorn i les circumstàncies en què es produeix l'acció d'identificació són molt rellevants a l'hora de practicar aquesta diligència. No és el mateix una identificació en un control d'alcoholèmia senyalitzat i amb diversos agents a l'entorn, que una identificació en un carrer molt transitat o un parc a les fosques. També és important parar atenció a l'estat emocional i altres aspectes personals de la persona a identificar: la persona pot saber que té una requisitòria pendent (o ho pot suposar), la persona pensa que la identificació li pot ocasionar problemes laborals o econòmics, la persona pot considerar que no hi ha motivació per efectuar la identificació… Tot plegat, fa que el procés de la identificació impliqui una màxima concentració tant en la persona o persones a identificar com en l'entorn. Quan una dotació policial detecti motius raonables suficients per identificar una persona, en aplicació de la Llei orgànica 4/2015, s'han de seguir uns procediments bàsics d'actuació per incrementar la seguretat de l'actuació: Examen procediments bàsics Comunicar a la sala de comandament el lloc exacte on es fa la identificació, el nombre de persones presents (independentment de les que s'hagin d'identificar), el grau de perillositat de la situació segons els codis alfanumèrics (31, 32, 33) i si és necessari el suport d'altres dotacions policials. Cal procurar que les comunicacions siguin discretes i així evitar que la informació arribi a les persones a identificar o a altres persones que puguin ser presents al lloc de l'actuació, amb la finalitat que l'actuació esdevingui eficaç i segura. Informar la persona a identificar sobre els motius de l'actuació, ja que s'està restringint momentàniament la seva llibertat ambulatòria. Iniciar l'actuació orientada a obtenir les dades de filiació de la persona a identificar. Comunicar les dades a la sala de comandament perquè comprovi si a la persona li consta alguna requisitòria pendent a les bases de dades policials, i també els antecedents policials rellevants per a l'actuació. És important garantir la seguretat dels agents actuants d'acord amb les circumstàncies de l'actuació. En cas que l’operador de sala comprovi que la persona té antecedents policials relacionats amb el motiu que origina la identificació, o bé antecedents que posin en evidència un plus de perillositat en la persona, informarà la patrulla sobre el nombre i el motiu dels antecedents policials perquè els agents adoptin les mesures de seguretat adequades i facin les actuacions que considerin oportunes. L'operador de sala també informarà els agents actuants respecte de l'existència de requisitòries judicials o policials pendents, les quals s'hauran de formalitzar. L'acompliment de les requisitòries és de caràcter preceptiu. D'aquesta manera, s'evita que la persona pugui seguir amb requisitòries pendents un cop acabada l'actuació policial. Per exemple: A59 Acta d'esbrinament de domicili, N06 Citació policial, N07 Citació judicial, A10 Acta genèrica. CURS DE FORMACIÓ BÀSICA PER A POLICIES 2024-2025 | 15 | SEGURETAT CIUTADANA I. LA REGULACIÓ DE LA FUNCIÓ POLICIAL DE PROTECCIÓ Totes les identificacions fetes, amb independència que la persona sigui traslladada o no a dependències policials, han de quedar reflectides a l'aplicació informàtica de la sala de comandament. Les dades mínimes que cal fer constar són: Lloc i hora de la intervenció. Agents actuants. Motivació argumentada. Filiació completa de la persona a identificar. Resultat de la identificació. Si la filiació de la persona identificada ja consta al NIP, al registre de l'aplicació de sala només caldrà actualitzar les dades de domicili i telèfon en cas que hagin canviat. S'ha de tenir present que algunes policies, com la PG-ME, disposen de tauletes tàctils que permeten la consulta de persones i vehicles, i també l'alta d'identificacions en una actuació policial. Tauleta mossos 2.2.2.1 Dades personals La identificació formal d'una persona consisteix a obtenir la major quantitat de dades personals. S'ha d'intentar aconseguir la filiació completa que inclou: Nom i cognoms. Nacionalitat. Lloc i data de naixement. Nom dels pares. Adreça (la que consta a la seva documentació i la que manifesta verbalment). Número, tipus de document acreditatiu d'identitat i país al qual pertany. Telèfons (fix i mòbil). Correu electrònic. | 16 | CURS DE FORMACIÓ BÀSICA PER A POLICIES 2024-2025 SEGURETAT CIUTADANA I. LA REGULACIÓ DE LA FUNCIÓ POLICIAL DE PROTECCIÓ A les dades identificadores d'una persona no es poden fer constar aspectes que atemptin contra la seva intimitat i garanties constitucionals, com són els referents a la religió, opinió, ideologia, orientació sexual, creences o afiliació política o sindical. Per a les persones de nacionalitat espanyola, el DNI té suficient valor per a l'acreditació de la seva identitat. El passaport i el permís de conduir, per extensió, també donen garantia suficient per a la identificació de persones, tot i que no disposen de totes les dades que integren una filiació completa i han de ser complementats amb informació verbal de la persona en qüestió o per consulta als arxius que siguin pertinents en cada cas. segons 4/2015, DNI i Passaport per identificar-se oficialment. A efectes practics es pot acceptar el permís de conduir D'acord amb l'article 9 de la LOPSC, el DNI és obligatori a partir dels 14 anys. Així mateix, totes les persones obligades a tenir el DNI ho estan també de mantenir-lo en vigor i conservar-lo i custodiar-lo diligentment, així com a mostrar-lo a les autoritats o els seus agents quan ho requereixin. 2.2.2.2 Diferents supòsits d'actuació En el moment de fer una identificació a la via pública s'ha d'informar la persona objecte de la intervenció sobre el motiu de la identificació, ja que s'està restringint momentàniament la seva llibertat deambulatòria. Ens podem trobar amb diferents possibilitats o situacions a partir del moment en el qual es demana a una persona la documentació acreditativa d'identitat: A. Acredita la identitat mitjançant un document oficial Són documents acreditatius oficials els originals del DNI, passaport, TIE i permís de conduir per a les persones de la UE. Si la persona acredita la seva identitat mitjançant un document oficial només caldrà introduir les dades de la identificació a l'aplicació informàtica (mitjançant la tauleta tàctil o a través de la sala de comandament). B. No acredita la identitat amb un document Presenta un document no oficial: la persona no pot acreditar la seva identitat per mitjà d'un document oficial, però sí que mostra altres documents com ara un carnet de biblioteca, d'una federació esportiva, d'universitat o altres. En aquest cas, la dotació policial ha de valorar la credibilitat del document i/o de les dades manifestades, tenint en compte: Les característiques del document (que porti fotografia i les dades de la persona, que no es vegi danyat o manipulat, etc.). La motivació concreta que origina la identificació i la garantia que dona la persona identificada. El resultat de les comprovacions que es puguin fer. La persona no presenta cap mena de document identificador, o bé en presenta un que no dona prou garantia: requerir a la sala de comandament que faci les comprovacions telefòniques o telemàtiques que escaiguin, així com gestions mitjançant les aplicacions informàtiques corporatives com ara NIP, BDSN/Schengen o PICA Padró. Si no és possible la identificació al lloc, els agents han de valorar l'acompanyament de la persona afectada fins al domicili o lloc on es troba la documentació. Els agents han de valorar aquest acompanyament segons l'afectació del servei policial o el risc d'accedir a determinades zones o habitatges. Acompanyament fins a les dependències policials: davant la impossibilitat d'identificar la persona per qualsevol dels mitjans esmentats, o quan es nega a identificar-se, se la requerirà perquè acompanyi la dotació actuant fins a les dependències policials més properes i que disposin dels mitjans adequats per identificar-la. CURS DE FORMACIÓ BÀSICA PER A POLICIES 2024-2025 | 17 | SEGURETAT CIUTADANA I. LA REGULACIÓ DE LA FUNCIÓ POLICIAL DE PROTECCIÓ No col·labora en la seva identificació: la dotació policial ha de comunicar de forma assertiva els motius i l'obligació dels ciutadans a identificar-se, utilitzant el control de la situació i la reiteració de la sol·licitud de les dades com a elements per aconseguir la identificació. Si finalment s'aconsegueix la identificació de la persona sense la seva col·laboració, es pot considerar la possibilitat de denunciar-la administrativament d'acord amb l'article 36.6 de la LOPSC, que sanciona com a infracció greu la negativa a identificar-se a requeriment de l'autoritat o dels seus agents o l'al·legació de dades falses o inexactes en els processos d'identificació. L'article 16.2 de la LOPSC estableix que els motius que permeten l'adopció d'aquesta mesura són: 1 Per impedir la comissió d'un delicte. motius per identificar a dependencies 2 Per sancionar una infracció. Per tant, amb relació a les infraccions administratives és necessari que la persona hagi comès una infracció amb anterioritat, sense que es pugui adoptar aquesta mesura en supòsits d'actuacions preventives que tinguin per objecte evitar la comissió d'infraccions administratives. En el moment en què es requereix la persona per traslladar-la a dependències policials, caldrà informar-la de manera immediata i comprensible dels motius de la sol·licitud i de l'objectiu de la diligència. En el moment de traslladar la persona a dependències policials, la dotació actuant es pot trobar davant de dues situacions diferents: 1. La persona accepta el requeriment d'acompanyar els agents a dependències policials : S'informarà d'aquest fet la sala de comandament i el cap de torn. Un cop a les dependències, sense demora, cal fer les gestions d'identificació pertinents. Si no s'aconsegueix la identificació de la persona mitjançant les gestions habituals, o si hi ha dubtes sobre la seva identitat, es poden verificar les dades manifestades per la persona mitjançant la ressenya dactilar. Els serveis que disposin de lector de dits per a les identificacions ràpides (escàner digital connectat via USB a un ordinador plataformat amb l'aplicació informàtica FastID), podran efectuar la identificació lofoscòpica automatitzada. FAST ID | 18 | CURS DE FORMACIÓ BÀSICA PER A POLICIES 2024-2025 SEGURETAT CIUTADANA I. LA REGULACIÓ DE LA FUNCIÓ POLICIAL DE PROTECCIÓ En el supòsit que el servei no disposi del lector esmentat en el paràgraf anterior, un agent de la unitat d'investigació/policia científica o, si escau, de l'OAC, ha de practicar la impressió dels dits índex dret i esquerre de la persona que s'ha d'identificar en el document I 60 full d'identificació de persona no detinguda. La unitat d'investigació durà a terme la identificació lofoscòpica mitjançant l'aplicació LIVESCAN dels terminals SAID. Si el resultat de la identificació dactiloscòpica també és negatiu (no consta al NIP, no consta a ATLAS- PERPOL, ningú pot aportar documentació acreditativa i no consta per empremtes al SAID) s'ha de donar credibilitat a la identitat facilitada per la persona i fer-la constar com a identitat no documentada. Si en posteriors identificacions es pogués acreditar documentalment una altra identitat, aquesta darrera seria la que constaria com a principal i la primera identitat, una filiació secundària. Un cop feta la identificació, s'ha de destruir el document I 60 full d'identificació de persona no detinguda, ja que no pot ser arxivat ni informatitzat, i cal fer-ho constar així a l'apartat d'observacions del llibre d'identificacions. El resultat de la identificació s'ha de fer constar al llibre de registre d'identificacions de l'OAC o en les diligències penals que s'instrueixin, segons correspongui. 2. La persona es nega a acceptar el requeriment d'acompanyament a dependències policials: En aquest cas, cal explicar-li de manera que li sigui comprensible, que la seva negativa a identificar-se i/o la seva desobediència o resistència als agents de l'autoritat constitueix una infracció greu de la LOPSC prevista a l'article 36.6, i que si persisteix en la seva resistència o negativa a identificar-se o a col·laborar en la identificació, la seva conducta podria ser constitutiva d'un delicte de desobediència i, per tant, es duria a terme la seva detenció. Si finalment la persona accedeix a identificar-se o s'aconsegueix identificar-la per alguna altra via, la denúncia administrativa per la negativa a identificar-se o proporcionar dades falses per a la identificació es ffarà amb el formulari D 10 1). 3. La persona agredeix els agents de policia: En aquests casos es detindria aquesta persona per un delicte d'atemptat a agent de l'autoritat, recollit a l'article 550 del CP. Les conductes que es poden encabir dins d'aquest tipus penal serien: L'agressió: és l'atac físic amb independència de si es produeixen lesions o no. En els casos que hi ha lesions, a més del delicte d'atemptat s’inclouria el delicte/delicte lleu de lesions. L'escomesa: s'entén com la lesió intentada sense resultat lesiu. En serien exemples els llançaments de pedres o objectes contra els agents, abraonar-se sobre ells amb intenció de fer-los caure, sense aconseguir-ho. Resistència greu amb intimidació greu o violència: en seria exemple la resistència que fa una persona quan la policia el vol detenir, donant puntades de peu i cops als agents per esmunyir-se o escapar dels agents que el subjecten. Si l'agent de policia en l'actuació ha patit lesions, els fets s'haurien d'instruir, a més del delicte d'atemptat, pel delicte/delicte lleu de lesions. Si la persona agredeix diferents agents en un sol fet, es detindria per un sol delicte d’atemptat, afegint cada una de les lesions que han patit els diferents policies. Quan una persona amenaci de manera greu un agent de policia, les diligències no s'instruirien per atemptat sinó per delicte d'amenaces. 1) D 10 denúncia per presumptes infraccions a la Llei orgànica 4/2015, de 30 de març, de protecció de la seguretat ciutadana CURS DE FORMACIÓ BÀSICA PER A POLICIES 2024-2025 | 19 | SEGURETAT CIUTADANA I. LA REGULACIÓ DE LA FUNCIÓ POLICIAL DE PROTECCIÓ En cas que en l'actuació policial l'agent pateixi unes lesions, anirà al centre hospitalari de referència per ser visitat. Quan li facin l'informe revisarà que no hi constin les seves dades personals, sinó les professionals. Aquest informe s'ha d'adjuntar a l'atestat policial. En els casos d'actuacions de paisà o fora de servei és necessari que l'agent s'hagi identificat amb anterioritat a l'agressió. Si durant la detenció, la persona sofreix algun tipus de lesió, es farà directament el trasllat del detingut al centre hospitalari per tal de ser visitat. També es farà el mateix si el detingut presenta unes lesions degudes a una baralla anterior o a algun tipus d'accident. Si la persona detinguda es nega a ser visitada pel metge, no se la pot obligar i es farà constar a les diligències policials. Quan la patrulla policial redacti una minuta per una detenció en la qual ha hagut d'utilitzar la força per reduir un detingut, NO utilitzarà la frase “utilitzant la mínima força imprescindible” perquè és un concepte subjectiu i no concreta què ha passat. Els agents hauran de concretar en la seva minuta com han utilitzat la força i com s'ha lesionat la persona detinguda o l'agent de policia. És important que el relat de la detenció sigui congruent amb les lesions sofertes pels agents i/o per la persona detinguda. A més, ha de coincidir amb les possibles gravacions fetes amb el dispositiu personal de gravació que els caps de torn poden utilitzar durant les actuacions, així com la de possibles testimonis de l'actuació policial. Quadre resum identificacions II Quadre resum identificacions I | 20 | CURS DE FORMACIÓ BÀSICA PER A POLICIES 2024-2025 SEGURETAT CIUTADANA I. LA REGULACIÓ DE LA FUNCIÓ POLICIAL DE PROTECCIÓ Quadre resum identificacions II 2.3 Llibre registre d'identificacions D'acord amb el que preveu l'article 16.3 de la LOPSC, les OAC han de disposar d'un llibre de registre on s'hauran de fer constar les dades de les persones que hagin estat traslladades a dependències policials a efectes d'identificació, i en el qual s'han d'anotar les diligències d'identificació practicades, així com els motius, les circumstàncies i la seva durada. El llibre registre és únic per a les identificacions de persones majors i menors d'edat, i ha d'estar sempre a disposició de l'autoritat judicial i del ministeri fiscal. Examen Si l'actuació es fa sobre una persona autora d'una infracció penal, les gestions per a la seva identificació s'han de reflectir en les diligències policials i no s'ha d'emplenar el llibre de registre. Si el motiu de la identificació ha estat la comissió d’una infracció administrativa, cal fer constar les dades de la denúncia. També caldrà fer constar el número de l’atestat si l’actuació finalitza amb diligències penals Per exemple, perquè en comprovar la identitat li consta una ordre de detenció. La identificació de cada persona ha de quedar reflectida en un dels fulls del llibre de registre, que consta de dues planes. La primera plana haurà de ser emplenada per la dotació policial actuant i és on s'haurà de deixar constància de les dades que manifesta la persona a identificar i de l'exposició del motiu de la identificació. CURS DE FORMACIÓ BÀSICA PER A POLICIES 2024-2025 | 21 | SEGURETAT CIUTADANA I. LA REGULACIÓ DE LA FUNCIÓ POLICIAL DE PROTECCIÓ La segona plana haurà de ser emplenada pels funcionaris destinats a l'OAC, sota la responsabilitat del comandament de torn de l'OAC. En aquesta plana hauran de quedar reflectides les diligències d'identificació que hagin portat a terme els funcionaris destinats a l'OAC per tal d'aconseguir determinar la identitat de la persona. Entre les gestions que des de l'OAC es poden fer per identificar la persona i que han de constar en el llibre d'identificacions, hi ha: Examen Qualsevol tipus de comprovació que no ha estat possible fer al lloc de l'actuació per part dels agents actuants o a través de la sala de comandament. Trucades telefòniques a familiars i/o coneguts de la persona a identificar, els quals puguin facilitar dades de filiació i descriptives que donin fiança de la identitat manifestada. Comprovació de la identitat manifestada mitjançant consulta dels arxius fotogràfics de la PG-ME, en cas que la persona hi consti. Consulta d'antecedents d'actuacions policials i requeriments amb les dades que ens facilita. Cal tenir en compte que, en el cas d'estrangers, és convenient fer diverses combinacions de dades, atès que a vegades hi pot haver confusió de lletres en les filiacions i per aquest motiu els poden constar múltiples àlies. Trucades telefòniques a altres comissaries o a altres cossos policials que puguin fer gestions de localització de documentació o familiars en els domicilis que manifesti la persona (poden verificar les dades telefònicament o enviar una còpia de la documentació via telemàtica). En última instància, es poden verificar les dades manifestades amb la ressenya dactilar, la qual ha de ser destruïda un cop feta la identificació, ja que no pot ser arxivada ni informatitzada, i s'ha de fer constar així a l'apartat observacions del llibre de registre d'identificacions. Si finalitza el servei de la persona responsable de l'OAC i les gestions d'identificació de la persona no han acabat, l'agent que faci el relleu ha de comprovar que les gestions han estat correctament recollides en el llibre d'identificacions i signarà conforme des d'aquell moment es fa càrrec de la continuació de les gestions respectant en tot moment que la identificació i l'estada comissaria a efectes d'identificació no pot superar en cap cas les sis hores. Cal recordar que el procés d’identificació només pot durar el temps estrictament necessari per efectuar-la, establint-se un termini màxim legal que en cap cas pot superar les sis hores (article 16.2 de la LOPSC). | 22 | CURS DE FORMACIÓ BÀSICA PER A POLICIES 2024-2025 SEGURETAT CIUTADANA I. LA REGULACIÓ DE LA FUNCIÓ POLICIAL DE PROTECCIÓ Els caps de les OAC han de remetre mensualment al ministeri fiscal l'extracte de les diligències d'identificació amb l'expressió del temps emprat en cadascuna d'elles. Examen Els assentaments del llibre de registre s'han de cancel·lar d'ofici als tres anys. CURS DE FORMACIÓ BÀSICA PER A POLICIES 2024-2025 | 23 | SEGURETAT CIUTADANA I. LA REGULACIÓ DE LA FUNCIÓ POLICIAL DE PROTECCIÓ 2.3.1.1 Identificacions fetes per policies locals Es pot donar el cas que membres de la policia local traslladin a dependències de la PG-ME persones identificades en virtut de la Llei orgànica 4/2015, perquè no disposen dels mitjans necessaris per a la identificació d'una persona, especialment el Fast ID. G58 - justificant acreditatiu identificacions A35 - lliurament de menors A10 - acta oberta D10 - administrativa D10b - comís d'objectes | 24 | CURS DE FORMACIÓ BÀSICA PER A POLICIES 2024-2025 SEGURETAT CIUTADANA I. LA REGULACIÓ DE LA FUNCIÓ POLICIAL DE PROTECCIÓ En aquests casos, cal recordar que els membres de la policia local han d'emplenar el primer full del llibre registre d'identificacions, tot i que la supervisió de la identificació pertoca fer-la al comandament de torn de l'OAC. Els agents de l'OAC han de fer les gestions d'identificació que pertoquin a la PG-ME, com ara la comprovació d'empremtes, i s'han d'encarregar també de lliurar a la persona identificada el formulari G 58 1), en el qual s'ha de fer constar el temps de permanència a les dependències de la PG-ME. En cas que la persona identificada hagi estat traslladada a les dependències de la policia local de forma prèvia al trasllat a les dependències de la PG-ME, la policia local s'ha de fer càrrec d'expedir un volant acreditatiu del temps de permanència a les seves dependències. El formulari G 58 que expedeixen els agents de la PG-ME ha de reflectir exclusivament el temps que la persona ha estat en les dependències de la PG-ME. 2), en el qual s'ha de fer constar el temps de permanència en les dependències de la PG-ME. 2) G 58 volant acreditatiu del temps d'estada en dependències policials per a identificació CURS DE FORMACIÓ BÀSICA PER A POLICIES 2024-2025 | 25 | SEGURETAT CIUTADANA I. LA REGULACIÓ DE LA FUNCIÓ POLICIAL DE PROTECCIÓ Tema 3 Restriccions de la mobilitat. Controls policials, escorcolls corporals externs. Entrada al domicili. 3.1 Restricció del trànsit i controls a les vies públiques Un dels drets fonamentals reconeguts a la Constitució (art. 19 CE) és la llibertat de moviments per tot el territori nacional dels ciutadans espanyols. Per altra banda, els estrangers també tenen aquesta protecció constitucional, tot i que modificada en alguns aspectes concrets, com és l'entrada i sortida del territori nacional. Aquests drets, però, poden ser restringits en alguns supòsits que estudiarem a continuació. D'acord amb l'article 17 de la LOPSC, els agents de les Forces i Cossos de Seguretat poden limitar o restringir la circulació o permanència en vies o llocs públics i establir zones de seguretat: 1 […] en supòsits d'alteració de la seguretat ciutadana o de la convivència pacífica, o quan hi hagi indicis racionals que es pugui produir l'alteració esmentada, durant el temps imprescindible per mantenir o restablir la seguretat ciutadana. Així mateix, poden ocupar preventivament els efectes o instruments susceptibles d'utilitzar-se per a accions il·legals, i donar-los la destinació que escaigui legalment. 2 Per prevenir delictes d'especial gravetat o generadors d'alarma social, així com per descobrir i detenir els qui hagin participat en la comissió d'aquests delictes i procedir a recollir els instruments, efectes o proves, es poden establir controls a les vies, llocs o establiments públics, sempre que sigui indispensable identificar-hi persones, registrar-hi vehicles o controlar-hi superficialment efectes personals. Per tant, es pot restringir la mobilitat i establir zones de seguretat: A. En casos d'alteració de l'ordre públic i/o la seguretat ciutadana. manifestacions i concentracions delictes greus amb autors que poden fugir preservació de l'escena d'un crim o mort violenta (suïcidi, accident o homicidi) accidents o catàstrofes: accidents de trànsit, aeris, ferroviaris; caiguda d'edificis, deflagracions, esllavissades… B. Per prevenir la comissió de delictes o trobar-ne els autors i localitzar objectes, proves o indicis. a la via pública a establiments oberts al públic llocs (estacions de transport) Com ja hem dit, per prevenir delictes d'especial gravetat o generadors d'alarma social, així com per descobrir i detenir els que hagin participat en la comissió d'aquests delictes i procedir a recollir els instruments, efectes o proves, es poden establir controls a les vies, llocs o establiments públics. | 26 | CURS DE FORMACIÓ BÀSICA PER A POLICIES 2024-2025 SEGURETAT CIUTADANA I. LA REGULACIÓ DE LA FUNCIÓ POLICIAL DE PROTECCIÓ Les accions més habituals de prevenció/reacció en aquest sentit són: El punt estàtic. L'efectua normalment una única patrulla en un punt estratègic de les vies públiques, tant urbanes com interurbanes. El control de pas. S'efectua amb un mínim de dues dotacions policials i es destina sobretot al control de les entrades i sortides de determinats punts d'interès: urbanitzacions, nuclis de població, zones d'oci, polígons industrials, etc. El dispositiu estàtic de control. Habitualment dut a terme per unitats especialitzades (ARRO, BRIMO) en vies d'alta capacitat. Dispositiu de trànsit. Organitzar controls d'alcoholèmia amb un major desplegament de mitjans. Inspeccions administratives de locals d'oci: bars, bars musicals i discoteques; locutoris, sales d'apostes o jocs recreatius. Estacions de ferrocarril, metro, autobusos, tant a les andanes com als accessos o intercanviadors. Al voltant d'esdeveniments esportius, culturals o socials. Hi ha dispositius que es dissenyen ad hoc per a un lloc concret per una problemàtica concreta i hi ha altres dispositius previstos per a casos molt greus com atemptats terroristes dispositiu Cronos o homicidis, atracaments o situacions especials dispositiu Gàbia. Aquests dispositius específics tenen una planificació i una assignació de tasques especials prefixades. A la Regió Policial Metropolitana de Barcelona els darrers anys s'ha posat en marxa el dispositiu Tremall, que està destinat a combatre la multireindicència i consisteix a concentrar, en un punt de la ciutat, múltiples dotacions policials de paisà i uniformades amb l'objectiu d'identificar i detenir persones que realitzen, sobretot, robatoris violents i furts. Segons l’art.18 de la LOPSC 1 Els agents de l’autoritat poden practicar les comprovacions en les persones, bens i vehicles que calgui per impedir que a les vies, llocs i establiments públics es duguin o s’utilitzin il·legalment armes, explosius, substàncies perilloses o altres objectes, instruments o mitjans que generin un risc potencialment greu per a les persones i que siguin susceptibles d’utilitzar-se per cometre un delicte o alterar la seguretat ciutadana, quan tinguin indicis de la seva presència eventual als llocs esmentats, i han de procedir, si escau, a intervenir-los. Amb aquesta finalitat, els ciutadans tenen el deure de col·laborar i no obstaculitzar la tasca dels agents de l’autoritat en l’exercici de les seves funcions. 2 Els agents de l’autoritat poden procedir a ocupar temporalment qualsevol objecte, instrument o mitja d'agressió, fins i tot les armes que es duguin amb llicència, permis o autorització, si es considera necessari, per tal de prevenir que es cometi un delicte, o quan hi hagi perill per a la seguretat de les persones o dels bens. Aquests articles també permeten dues accions molt rellevants per a la seguretat ciutadana, a part de la identificació: Examen Intervenir preventivament els efectes o instruments susceptibles d'utilitzar-se per a accions il·legals, i donar-los la destinació que escaigui legalment. Fer el control superficial dels efectes personals (registres d'efectes). Per altra banda, això implica que no es poden fer cerques exhaustives com per exemple revisar el contingut d’agendes, llibretes o dispositius electrònics com ara mòbils, ordinadors, tauletes, ja que aquesta ingerència en la intimitat està protegida per llei i requereix una autorització judicial dins un procediment penal. Tampoc no es podrà accedir o demanar que es mostrin fotografies o vídeos enregistrats en aquests terminals. Aquesta acció es pot dur a terme tant en les peces de roba que porti posades la persona com en les bosses, maletes i vehicles amb què es traslladi. CURS DE FORMACIÓ BÀSICA PER A POLICIES 2024-2025 | 27 | SEGURETAT CIUTADANA I. LA REGULACIÓ DE LA FUNCIÓ POLICIAL DE PROTECCIÓ D'acord amb el resultat de la intervenció, els objectes localitzats i intervinguts hauran de fer-se constar segons el tipus de situació que se’n derivi: Diligències penals Infracció administrativa Intervenció temporal Examen En el cas de delicte, els objectes quedaran registrats a la minuta policial o les diligències posteriors. En cas d’una infracció administrativa es farà constar en una acta de denúncia, habitualment una D10. En el cas d'intervenció temporal es consignarà en una acta D10.b que està pensada per a aquest tràmit. 3.2 Comprovacions i escorcolls en llocs públics Com a conseqüència del punt anterior, la LOPSC estableix els criteris per desenvolupar l'acció dels escorcolls i comprovacions. L'article 18 estableix que els agents de l'autoritat podran practicar les comprovacions en les persones, béns i vehicles que siguin necessàries per impedir que a les vies, llocs i establiments públics es portin o s'utilitzin il·legalment armes, explosius, substàncies perilloses o altres objectes, instruments o mitjans que generin un risc potencialment greu per a les persones, susceptibles de ser utilitzats per a la comissió d'un delicte o alterar la seguretat ciutadana, quan hi hagi indicis, i procediran, si cal, a intervenir-los. L'article 19 fixa els criteris que s’han de seguir a les diligències d’identificació, escorcoll i comprovació d’efectes. Així, en primer lloc, determina que tant les diligències d'identificació com la d'escorcoll no estan subjectes a les mateixes formalitats que la detenció. Això és rellevant perquè en el moment en què l'agent determini que s'abandona l'àmbit administratiu i passa a l'àmbit penal, sí que entren en vigor les prerrogatives constitucionals i previstes a la LeCrim, entre elles l’art. 520. Això pot succeir quan, per exemple, durant l'escorcoll superficial del vehicle apareguin armes de foc o substàncies psicotròpiques en quantitat suficient com per superar l'àmbit administratiu. Aquest article remarca que les intervencions d'efectes s'han de fer constar en acta independent. Aquesta acta pot ser d'intervenció temporal (D10.b) o d'infracció (D10). També pot quedar reflectit en actes obertes (A10) o en minutes policials si les circumstàncies ho requereixen. En el cas de fets penals, els efectes es lliuren a la minuta o en una diligència a part, si cal. En tot cas, és important remarcar que tot allò que es retira a una persona, per un motiu o un altre, ha de quedar recollit en un suport físic i dipositat a les dependències policials d'acord als criteris que s'estableixen al respecte, segons l'origen i destí dels objectes. Examen | 28 | CURS DE FORMACIÓ BÀSICA PER A POLICIES 2024-2025 SEGURETAT CIUTADANA I. LA REGULACIÓ DE LA FUNCIÓ POLICIAL DE PROTECCIÓ 3.3 Escorcolls superficials de persones i vehicles L’article 20 del la LOPSC fixa com s’han de dur a terme els escorcolls corporals externs a les persones i els seus vehicles. 1. Es pot practicar l'escorcoll corporal extern i superficial de la persona quan hi hagi indicis racionals per suposar que pot conduir a la troballa d’instruments, efectes o altres objectes rellevants per exercir les funcions d’indagació i prevenció que encarreguen les lleis a les Forces i Cossos de Seguretat. 2. Llevat que hi hagi una situació d’urgència per risc greu i imminent per als agents: a) L'escorcoll l’ha de fer un agent del mateix sexe que la persona sobre la qual es practiqui aquesta diligència. b) Si exigeix deixar a la vista parts del cos normalment cobertes per roba, l'escorcoll s’ha de fer en un lloc reservat i fora de la vista de tercers. Cal deixar constància escrita d’aquesta diligència, de les seves causes i de la identitat de l’agent que l’hagi adoptat. 3. Els escorcolls corporals externs han de respectar els principis de l’apartat 1 de l’article 16 LOPSC, així com el d’ingerència mínima, i s’han de fer de la manera que causin el mínim perjudici a la intimitat i dignitat de la persona afectada, a qui s’ha d’informar de manera immediata i comprensible de les raons de la realització de l'escorcoll en qüestió. 4. Els escorcolls a què es refereix aquest article es poden dur a terme contra la voluntat de l’afectat, i per fer-los s’han d’adoptar les mesures de compulsió indispensables de conformitat amb els principis d’idoneïtat, necessitat i proporcionalitat. Principis PIN Examen Si la limitació de moviments, encara que sigui momentània, ja afecta de forma substancial els drets fonamentals, la diligència d'escorcoll o escorcoll personal té encara una major transcendència atès que afecta la intimitat (art. 18 CE). En aquest sentit, el Tribunal Constitucional (STC 207/2007, de 24 de setembre) ha considerat que la pràctica dels escorcolls ha de ser necessària, idònia i proporcional. Necessària quant al fet que ha de quedar acreditat que era indispensable per assolir l'objectiu, en el nostre cas localitzar objectes, efectes i indicis de la comissió d'una infracció administrativa o penal. Així, quan es busquen substàncies en un vehicle en un control de pas, pot ser necessari revisar tots els objectes, peces de roba i bosses que hi hagi dins, així com cofres o portaobjectes. Però no és necessari enretirar les motllures de les portes o trencar els seients. En canvi, sí que seria necessari fer-ho quan hi ha indicis que es transportin drogues amagades en compartiments secrets, cosa que succeeix en casos com ara llocs fronterers o investigacions policials. CURS DE FORMACIÓ BÀSICA PER A POLICIES 2024-2025 | 29 | SEGURETAT CIUTADANA I. LA REGULACIÓ DE LA FUNCIÓ POLICIAL DE PROTECCIÓ En tot cas, sempre s'ha de buscar la forma de fer els escorcolls menys perjudicial per a la persona o els seus béns. Idònia en el sentit que ha de ser congruent amb la situació i objecte d'intervenció. Així, normalment, no es fan escorcolls de persones i béns quan es tracta de sancionar infraccions de trànsit. Però si apareixen indicis de consum de tòxics o les persones tenen antecedents per delictes contra la salut pública o el patrimoni, sí que pot ser adequat efectuar l'escorcoll personal i dels béns de les persones identificades. Proporcional en el sentit que la forma en què es porta a terme la diligència d'escorcoll es correspon a l'estat de necessitat i adequació. Així no és el mateix escorcollar una persona sospitosa d'un atracament que una persona sospitosa de dur una petita quantitat de droga. Recordar que tot i que la tècnica policial és la mateixa, l'escorcoll personal, l'objectiu de la mesura pot ser diferent: una cosa és una diligència per assegurar les proves i objectes del delicte i l'altra és la sanció d'una infracció administrativa. Per tant, l'objectiu de l'actuació policial també marca la forma en què durem la diligència, amb unes mesures de seguretat determinades, sempre respectant la dignitat de la persona. El lloc on es desenvolupa l'acció d'escorcoll també és rellevant. Així, no és el mateix un escorcoll d'una persona detinguda que entra en una àrea de custòdia i que ja té marcats uns protocols específics, que l'escorcoll que es faci a l'entrada d'un esdeveniment esportiu, o aquell que es fa a la via pública amb motiu d'una actuació policial reactiva o preventiva. L'article 20.1 de la LOPSC habilita la policia a practicar l'escorcoll corporal i superficial d'una persona quan hi hagi indicis racionals que facin suposar que l'escorcoll portarà a la localització d'instruments o objectes rellevants per a les funcions d'indagació i prevenció encomanades a les FCS. Els escorcolls externs hauran de respectar els principis de l'apartat 1 de l'article 16. El de proporcionalitat, igualtat de tracte i no discriminació per raó de naixement, nacionalitat, origen racial o ètnic, sexe, religió o creences, edat, discapacitat, orientació o identitat sexual, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social, així com el principi de mínima ingerència (art. 20.3 LOPSC). Així mateix, s'ha de fer de manera que causi el menor perjudici a la intimitat i a la dignitat de la persona afectada. La persona a escorcollar haurà de ser informada de manera immediata i comprensible de les raons de l'escorcoll. | 30 | CURS DE FORMACIÓ BÀSICA PER A POLICIES 2024-2025 SEGURETAT CIUTADANA I. LA REGULACIÓ DE LA FUNCIÓ POLICIAL DE PROTECCIÓ Llevat que hi hagi una situació d'urgència per risc greu i imminent per als agents, s'hauran de complir les següents exigències: L'escorcoll l'ha de fer un agent del mateix sexe que la persona a escorcollar. En el cas de persones transgènere, s'ha de respectar la identitat sexual sentida que manifesti als agents actuants. La identitat sexual sentida és el sentiment d'una persona de pertinença a un determinat sexe, independentment del gènere, masculí o femení, que consti a la seva documentació personal identificadora. Si l'escorcoll exigeix deixar a la vista parts del cos que normalment estan cobertes per roba, s'ha de dur a terme en un lloc reservat i fora de la vista de tercers. En aquest darrer cas, la LOPSC estableix l'obligació que es deixi constància escrita d'aquesta diligència, de les causes i de la identitat de l’agent que l'adopta. Per tal de materialitzar aquesta obligació caldrà tenir en compte les indicacions següents: Si l'actuació policial deriva en una acta de denúncia o en un atestat, aquestes circumstàncies s'han de fer constar per escrit en aquests documents. En qualsevol altre cas, caldrà comunicar-ho a la sala de comandament perquè en deixi constància escrita en l'informe d'actuació. Segons l'article 20.4 de la LOPSC els escorcolls corporals superficials es podran dur a terme contra la voluntat de la persona afectada, adoptant les mesures d'execució forçosa indispensables, d'acord amb els principis d'idoneïtat, necessitat i proporcionalitat. Per la seva part, el Tribunal Suprem (STS 1380/1999, de 6 d'octubre de 1999) considera que els escorcolls personals, a part de respectar la identitat de gènere de la persona sobre la qual es fa la diligència, cal realitzar-los en un lloc reservat de la vista de terceres persones segons la seva intensitat, i que no s'ha de fer adoptar postures o situacions degradants. El Tribunal Constitucional (STC 172/2020, de 19 de novembre de 2020) ha estudiat la constitucionalitat de la LOPSC i amb referència a aquest article ha establert que: L'article 20 LOPSC no empara els supòsits de fer despullar íntegrament la persona afectada per l'escorcoll corporal extern. Examen Els escorcolls corporals externs no lesionen el dret a la intimitat corporal quan es basin en indicis racionals que es porten objectes que poden ser utilitzats per cometre algun delicte o infracció, o d'alterar la seguretat ciutadana. Per nu integral entenem aquella situació en què es deixa a la vista les parts íntimes del cos sense possibilitat que la persona pugui ocultar-les. Aquesta situació només està prevista al Reglament penitenciari (art. 68). Per tant, en actuacions policials, els escorcolls a la via pública es limitaran a fer una revisió superficial per cercar armes o altres instruments perillosos, amb l’objectiu de garantir la seguretat de les persones i trobar instruments, efectes o proves de la infracció penal presumptament comesa, i/o altres objectes, la possessió dels quals pugui constituir infracció administrativa. En l’escorcoll superficial es palpa per sobre de la roba més pròxima al cos. Si les circumstàncies ho permeten (lloc, espai, situació personal de les parts, motiu de l’escorcoll, etc.) s’han de retirar els complements o peces de roba addicionals per a una major efectivitat de l’escorcoll. CURS DE FORMACIÓ BÀSICA PER A POLICIES 2024-2025 | 31 | SEGURETAT CIUTADANA I. LA REGULACIÓ DE LA FUNCIÓ POLICIAL DE PROTECCIÓ Si es considera que s'ha de fer un escorcoll acurat per tal d’aconseguir un major nivell de seguretat i destinat a la comprovació d’allò que una persona porta al damunt, bé sigui per retirar elements perillosos i/o no permesos, o bé per recuperar elements provinents i/o utilitzats en infraccions de qualsevol tipus, caldrà retirar la roba per parts per al seu estudi (amb observació visual, palpeig i amb mitjans electrònics com ara detectors de metalls) i retornar aquella que no representi cap perill per a les persones. No s’ha de fer treure la roba interior inferior. Per fer aquest tipus d'escorcolls es convenient buscar un espai fora de la vista de terceres persones per garantir la intimitat de la persona. Excepcionalment, es pot demanar a la persona identificada que obri la boca i comprovar visualment l’interior. Escorcoll de vehicles En cas que els indicis que motiven l'actuació policial s'estenguin al vehicle de la persona identificada, els agents podran escorcollar-lo fent constar els motius que han donat lloc a fer aquestes comprovacions. En aquests casos també s'introduiran les dades relacionades amb la identificació del vehicle a l'aplicació informàtica (mitjançant tauleta tàctil o a través de la sala de comandament). L'ocupació d'armes, drogues tòxiques, estupefaents, substàncies psicotròpiques o altres efectes derivats de l'actuació policial d'identificació i escorcoll s'haurà de fer constar en la corresponent acta, la qual haurà de signar la persona interessada. En cas que s'hi negui s'haurà de deixar constància expressa de la seva negativa. En el cas de denúncies administratives l'acta proforma establerta és la D10. En la resta de supòsits, la intervenció quedarà reflectida a la minuta policial, amb detinguts o sense. 3.4 Entrada a domicili d’acord amb la LOPSC L’article 15 de la LOPSC determina quan es pot accedir a un domicili particular. 1 Els agents de les Forces i Cossos de Seguretat només poden procedir a entrar en un domicili i escorcollar-lo en els casos que permeti la Constitució i en els termes que fixin les lleis. 2 És una causa legítima suficient per entrar en un domicili la necessitat d’evitar danys imminents i greus a les persones i a les coses, en supòsits de catàstrofe, calamitat, ruïna imminent o altres de semblants d’extrema i urgent necessitat. 3 Per entrar en edifici que sigui seu d’un organisme oficial o entitats públiques, no cal el consentiment de l’autoritat o funcionari que els tingui a càrrec. 4 Quan per les causes que preveu aquest article les Forces i Cossos de Seguretat entrin en un domicili particular, han de remetre sense dilació l’acta o atestat que instrueixin a l’autoritat judicial competent. L'article 18.2 de la Constitució regula la inviolabilitat del domicili, i estableix que cap entrada i escorcoll podrà fer-se sense el consentiment del titular o resolució judicial, excepte en el cas de delicte flagrant. | 32 | CURS DE FORMACIÓ BÀSICA PER A POLICIES 2024-2025 SEGURETAT CIUTADANA I. LA REGULACIÓ DE LA FUNCIÓ POLICIAL DE PROTECCIÓ La jurisprudència ha fixat que domicili és qualsevol espai tancat en què es pugui desenvolupar la vida privada individual o familiar, encara que la seva ocupació sigui temporal. Si la persona que hi viu permet l’entrada al domicili podrem fer-ho, però tenint en compte que pot retirar el permís en qualsevol moment. El consentiment ha de ser exprés i lliure, tot explicant la motivació i l’abast de l’accés. La persona que l’emet ha de tenir plenitud de capacitat d’obrar per tant no poden donar consentiment els menors o incapacitats. El delicte flagrant ha estat definit pel Tribunal Constitucional com aquella situació fàctica en la qual la comissió d'un delicte es percep amb evidència directa dels agents i exigeix, per això, una immediata intervenció per aconseguir la detenció del presumpte autor o preservar els efectes i proves del delicte que, si no s'intervé, poguessin desaparèixer. El Tribunal Suprem (STS 103/2015, de 24 de febrer de 2015), per la seva part, ha declarat que l'entrada al domicili per motius de seguretat no és una causa habilitant perquè no està prevista a la Constitució. És a dir, que entrar a un domicili a buscar persones o armes, sense cap altra consideració, invalida totes les troballes que s'hi puguin fer per imputar delictes resultants de l'entrada sense habilitació legal. Finalment, dins l’àmbit d’aplicació de la LOPSC, els agents de policia es poden trobar en la situació que hagin d'entrar en un domicili per una causa diferent a la del delicte flagrant. L'article 15.2 de la LOPSC preveu com a causa legítima i suficient per a l'entrada en domicili: La necessitat d'evitar danys imminents i greus per a les persones i les coses. Supòsits de catàstrofe, calamitat, ruïna imminent. Altres situacions d'extrema i urgent necessitat. Necessitat d'evitar danys a les persones i les coses pot abastar un ampli camp d'exemples. En el cas d'evitar danys, es podria donar el supòsit de fuites d'aigua o similars que afecten diverses persones i quan no es localitza les persones propietàries. En aquest cas, es pot accedir al domicili per tallar la clau de pas, si no està fora del domicili. En cas de danys a les persones, l'habilitació pot venir donada per les circumstàncies externes: persona gran de la qual fa dies que no se'n sap res, situacions de violència al domicili en què no se sap si hi ha una persona ferida, etc. En cas d'incendis, explosions, localització d'explosius o altres circumstàncies, caldrà valorar l'extrema i urgent necessitat d'entrar als domicilis afectats a buscar ferits o finats. Els termes «catàstrofe», «calamitat» i «ruïna imminent» estan relacionats perquè tots tres es refereixen a situacions de perill o desastre, però tenen significats específics que els diferencien. 1. Catàstrofe: situació de gran abast i afectació a àmplies zones, succés accidental i inesperat que altera greument l'ordre regular de les coses. Un terratrèmol de gran magnitud que provoca destrucció massiva, pèrdua de vides i danys importants a la infraestructura. Un incendi forestal descontrolat que destrueix extenses zones de bosc i habitatges. 2. Calamitat: situació de crisis concentrada en un espai determinat, que requereix contenir la seva propagació, socórrer els afectats i procedir a la reparaci?

Seguretat ciutadana I. La regulació de la funció policial - PDF

Document Details

Tags

Related

Summary

Full Transcript

Upgrade to continue