TEMA 3: DINER I SISTEMA MONETARI Grau en ADE (2024-2025) PDF

TEMA 3: DINER I SISTEMA MONETARI Grau en ADE (2024-2025) Universitat de Lleida (UdL) M a r t a Tr a p e r o B e r t r a n P h D [email protected]  Contingut 3.1. El diner: definició, funcions i classes 3.2. La demanda de diner...

TEMA 3: DINER I SISTEMA MONETARI Grau en ADE (2024-2025) Universitat de Lleida (UdL) M a r t a Tr a p e r o B e r t r a n P h D [email protected]  Contingut 3.1. El diner: definició, funcions i classes 3.2. La demanda de diner 3.3. La creació de diner legal: la base monetària 3.4. L’oferta monetària i la creació de diner bancari 3.5. La relació entre la base monetària i l’oferta monetària: el multiplicador monetari  Contingut 3.1. El diner: definició, funcions i classes 3.2. La demanda de diner 3.3. La creació de diner legal: la base monetària 3.4. L’oferta monetària i la creació de diner bancari 3.5. La relació entre la base monetària i l’oferta monetària: el multiplicador monetari El diner: definició Economia del bescanvi Diner mercaderia: aquell bé que s’accepta com a mitjà de pagament en els intercanvis (or, plata, metalls preciosos…..) Característiques El orfebres; els primers banquers Diner paper convertible en or: pagaments en bitllets convertibles directament en or (recolzament material: l’or) Inici diner fiduciari Desapareix la convertibilitat dels bitllets en or Diner fiduciari o legal (“fiducia” = confiança) Té un valor material molt escàs en relació al seu poder de compra. El seu valor s’explica pel fet que l’emissió es controlada i el públic confia en l’emissor (Banc Central) El diner: funcions i classes 1) Mitjà de pagament ◦ Facilita els intercanvis. La compra de béns i serveis es realitza entregant com a contrapartida diner 2) Dipòsit de valor ◦ Manté el seu valor en el temps i facilita l’estalvi i el prèstec 3) Unitat de compte ◦ Unitat en la que s’expressen els preus dels béns i serveis Els diner fiduciari o legal són les monedes i bitllets emeses pel Banc Central (Banc emissor). Els diners bancaris és el tipus de diner creat per les institucions financeres, especialment els bancs, quan concedeixen préstecs o obren comptes de dipòsit. És purament electrònic o escrit en forma de comptes bancaris que les persones i les empreses poden utilitzar per a les seves transaccions. És només un registre en el sistema financer (ex. un client va a un banc i sol·licita un préstec de 10.000 euros)  El diner: funcions i classes El diner Diners acumulats o estalviats, que Actiu Diners en circulació, que es gasten, presten o inverteixen, estimulant es mantenen fora del cicle Passiu econòmic immediat però l’activitat econòmica proporcionen seguretat o reserva Institucions Famílies Liquiditat Financeres Exigibilitat Empreses Rendibilitat Emissores El diner: funcions i classes DINER LEGAL DINER BANCARI el que sorgeix de les transaccions legals quantitat de diners El crea el Banc Central El creen les institucions financeres Actiu financer sense risc Actiu financer amb molt poc risc 100% líquid Elevada liquiditat Sense rendibilitat Molt poca o nul·la rendibilitat El diner: funcions i classes Que és el diner? https://www.ecb.europa.eu/ecb-and-you/explainers/tell-me-more/html/what_is_money.es.html Estadístiques econòmiques generals https://www.bde.es/webbe/es/estadisticas/temas/estadisticas-economicas-generales.html Oferta monetaria https://www.bde.es/webbe/es/estadisticas/otras-clasificaciones/publicaciones/boletin- estadistico/capitulo-1.html https://www.bde.es/webbe/es/estadisticas/compartido/datos/ pdf/a0112.pdf  Contingut 3.1. El diner: definició, funcions i classes 3.2. La demanda de diner 3.3. La creació de diner legal: la base monetària 3.4. L’oferta monetària i la creació de diner bancari 3.5. La relació entre la base monetària i l’oferta monetària: el multiplicador monetari La demanda de diner (L - Liquidity preference) Motiu transacció El diner es necessita per a realitzar transaccions i necessitats financeres Està relacionat amb la renda ΔYΔL ▲i  ▼L Motiu precaució Es demanda diner per despeses o situacions imprevistes Motiu especulació Es demanda diner enfront altres actius financers per la incertesa sobre l’evolució del tipus d’interès ▲i  ▼L La demanda de diner és una funció creixent de la renda i decreixent del tipus d’interès  La demanda de diner (L - Liquidity preference) Interès puja interés Indica el desig de tenir diners en baixa quantitat de diners efectiu o líquid per motius de transacció, precaució i especulació A i L Quantitat de diner M  La demanda de diner (L - Liquidity preference) Interès B i1 ▲i A io L Quantitat de diner M’ M  La demanda de diner (L - Liquidity preference) Interès B i1 ▲i C Δ Y  desplaçament funció demanda diner A io L’ L M’’ Quantitat de diner M’ M  Contingut 3.1. El diner: definició, funcions i classes 3.2. La demanda de diner 3.3. La creació de diner legal: la base monetària 3.4. L’oferta monetària i la creació de diner bancari 3.5. La relació entre la base monetària i l’oferta monetària: el multiplicador monetari  La creació de diner legal: la base monetària El Banc Central és l'única institució que pot emetre diner legal La Base Monetària és el volum de monedes i bitllets emesos Passiu per al Banc Central Actiu per als seus titulars BM = EMP + RB RB= ECB + DSB Efectiu en Mans del Públic (EMP): Part de la base monetària en mans del públic en forma de bitllets i monedes Reserves Bancàries (RB) : Part de la base monetària en poder dels bancs Efectiu en Poder dels Bancs (ECB): fons líquids per atendre operacions diàries Dipòsits dels Bancs al Banc Central (DSB): dipòsits per saldar les operacions amb altres bancs  La creació de diner legal: la base monetària Balanç Banc Central ACTIU PASSIU Fonts de la BM o fonts de creació de BM Usos de la BM o fonts d’absorció de BM Reserves d’or i divises (AE) Efectiu en circulació (EC) (Actius nets exterior) Efectiu en mans dels públic (EMP) Passiu Efectiu en poder dels bancs (ECB) Monetari RB Crèdits al sistema bancari (CSB) Dipòsits dels bancs al BC (DSB) Crèdits al sector públic (CSP) Dipòsits del sector públic al BC (DSP) Actius financers (deute públic) Passiu No Monetari Altres actius Capital i altres passius BM = EMP + RB Passiu Monetari La creació de diner legal: la base monetària Base Monetària augmenta quan el BC Base Monetària disminueix quan el BC Augmenta els crèdits als bancs Disminueix els crèdits als bancs Augmenta els crèdits al sector públic Disminueix el crèdit al sector públic Compra actius financers (deute públic) Ven actius financers (deute públic) Compra divises Ven divises  Contingut 3.1. El diner: definició, funcions i classes 3.2. La demanda de diner 3.3. La creació de diner legal: la base monetària 3.4. L’oferta monetària i la creació de diner bancari 3.5. La relació entre la base monetària i l’oferta monetària: el multiplicador monetari La creació de diner bancari: l’oferta monetària Diner bancari: dipòsits dels individus en els bancs i que són mobilitzables mitjançant xecs, transferències, targetes, etc. Dipòsits a la vista (Dv) El creen els bancs en obrir dipòsits Dipòsits d’estalvi (De) Dipòsits a termini (Dt) Oferta monetària: valor del mitjà de pagament generalment acceptat en l’economia que està a disposició del públic M1= EMP + Dv M2= EMP + Dv + De M3 = EMP + D M3 = EMP + Dv + De + Dt  La creació de diner bancari: l’oferta monetària Balanç banc comercial Liquiditat ACTIU PASSIU Exigibilitat + - Reserves Bancàries (RB) Dipòsits (D) + Efectiu en Caixa dels bancs (ECB) Dipòsits del banc al BC (DSB) Actius rentables (ARB) Crèdits del Banc Central (CSB) Sector privat Sector públic - + Altres actius Altres passius - Rendibilitat RB Coeficient de caixa r= Garantir la liquiditat dels dipòsits D Com es crea el diner bancari? Exemple Coeficient de caixa, reserva o encaix  Coeficient de caixa, reserva o encaix https://www.bde.es/wbe/es/areas-actuacion/politica-monetaria/politica-monetaria-area-euro/tipos-interes-bce/que-es-el-coeficiente-de- caja-o-coeficiente-de-reservas.html#:~:text=Hasta%20enero%20de%202012%2C%20las,se%20ha%20reducido%20al%201%20%25.  La creació de diner bancari: l’oferta monetària Capten fons en Presten fons en forma DIPÒSITS forma CRÈDITS Balanç del Banc 1. Situació inicial (euros) Balanç del Banc 1. Situació final (euros) Actiu Passiu r= 0,02 Actiu Passiu RB = 0,02 x 1000=20 RB……..............1.000 Dipòsits…….. 1.000 Crèdit = 1000 -20= 980 RB.....................…20 Dipòsits…… 1.000 Total……………..1.000 Total…….....….1.000 Crèdits…………..980 Crèdit = 980 Total……………1.000 Total…………..1.000 Manté en Efectiu = 80 Balanç del Banc 2. Situació inicial (euros) Dipòsits = 900 Balanç del Banc 2. Situació final (euros) Actiu Passiu Actiu Passiu r= 0,02 RB...............……..900 Dipòsits………. 900 RB = 0,02 x 900 =18 RB...............………18 Dipòsits……....900 Total……………….900 Total………...…... 900 Crèdit = 900 -18= 882 Crèdits……..…….882 Total………..……..900 Total……………..900 BM1 = EMP + RB = 1000 + 0 = 1000 M1 = EMP + D = 1000 + 0 = 1000 BM 2= EMP + RB = 80 + 882 +20 + 18 =1000 M2= EMP + D = 80 + 882 + 1000 + 900 =2.862 BM no ha canviat / l’oferta monetària ha augmentat La creació de diner bancari: l’oferta monetària Els bancs han augmentat la quantitat de diners o oferta monetària de l'economia en obrir dipòsits i convertir-los en crèdits. L'augment serà major:  Quant menor sigui el coeficient de caixa, els bancs podran convertir major proporció dels dipòsits en crèdits.  Quant menor sigui la preferència del públic per mantenir efectiu en el seu poder i per tant major sigui la seva disposició a obrir dipòsits als bancs. Menor sigui el coeficient d’efectiu. 𝐸𝐸𝐸𝐸𝐸𝐸 e= 𝐷𝐷 Principals agregats monetaris Moneda i bitllets en circulació Efectiu en Mans del + Dipòsits a la vista (Dv) M1 Públic (EMP) + + Efectiu en poder dels Dipòsits d’estalvi bancs (ECB) + Dipòsits dels bancs en el Banc Central (DSB) M2 + Dipòsits a termini M3 Base monetària (BM) Ex.1 Donades les següents dades monetàries, relatives als balanços simplificats d’un banc central i del conjunt del sistema bancari d’un país: Préstecs del banc central als bancs: 100 Dipòsits dels bancs al banc central: 120 Efectiu a mans del públic: 200 Efectiu a mans dels bancs: 80 Títols de deute públic en poder del banc central: 250 Altres actius del banc central: 50 Dipòsits del públic al sistema bancari: 5.000 Títols de deute públic en poder dels bancs: 500 Préstecs dels bancs al sector privat: 4.400 Es demana: a) Presentar els balanços simplificats del banc central i del conjunt del sistema bancari b) Calcular el coeficient de caixa i el coeficient d’efectiu c) Calcular la base monetària i l’oferta monetària  Contingut 3.1. El diner: definició, funcions i classes 3.2. La demanda de diner 3.3. La creació de diner legal: la base monetària 3.4. L’oferta monetària i la creació de diner bancari 3.5. La relació entre la base monetària i l’oferta monetària: el multiplicador monetari  Relació entre la BM i l’oferta monetària: el multiplicador monetari 𝑅𝑅𝑅𝑅 𝐸𝐸𝐸𝐸𝐸𝐸 r= Coeficient de caixa e= Coeficient d’efectiu 𝐷𝐷 𝐷𝐷 M = EMP + D 𝑀𝑀 𝐸𝐸𝐸𝐸𝐸𝐸+𝐷𝐷 𝐸𝐸𝐸𝐸𝐸𝐸+𝐷𝐷 𝐸𝐸𝐸𝐸𝐸𝐸/𝐷𝐷+𝐷𝐷/𝐷𝐷 = M= 𝐸𝐸𝐸𝐸𝐸𝐸+𝑅𝑅𝑅𝑅 x BM M= (𝐸𝐸𝑀𝑀𝑀𝑀/𝐷𝐷+𝑅𝑅𝑅𝑅/𝐷𝐷 x BM BM = EMP + RB 𝐵𝐵𝐵𝐵 𝐸𝐸𝐸𝐸𝐸𝐸+𝑅𝑅𝑅𝑅 𝑒𝑒+1 Efecte multiplicatiu de la creació de diner bancari M= x BM Per cada euro que varia la BM en quant varia M 𝑒𝑒+𝑟𝑟 𝑒𝑒+1 És major quan menor sigui el coeficient de caixa i el Multiplicador monetari coeficient d’efectiu 𝑒𝑒+𝑟𝑟  Relació entre la BM i l’oferta monetària: el multiplicador monetari r e 0,15+1 𝑒𝑒+1 m.m1 = = 6,76 m.m2 = 0,2+1 = 4,8 Economia 1 0,02 0,15 m.m. = 0,15+0,02 0,2+0,05 𝑒𝑒+𝑟𝑟 Economia 2 0,05 0,20 La capacitat de generar oferta monetària és més gran en l’economia 1 que en l’economia 2 Si la BM és de 10.000 milions, quina quantitat de diners (M) es crearà? 𝑒𝑒+1 M1 = 6,76 x 10.000 = 67.600 milions En el procés de creació o M= x BM M2 = 4,8 x 10.000 = 48.800 milions destrucció d'oferta monetària 𝑒𝑒+𝑟𝑟 intervenen tres agents:  El Banc Central que crea o Si es produeix un increment de la BM de 100 milions, quant variarà M? destrueix base monetària  Els bancs que generen crèdit i Δ M1 = 6,76 x 100 = 676 milions diners bancaris 𝑒𝑒+1 ΔM= x Δ BM Δ M2 = 4,8 x 100 = 480 milions  El públic que decideix com 𝑒𝑒+𝑟𝑟 distribueix els seus diners Ex.2 Una economia presenta les dades següents: Efectiu a mans del públic: 160 Reserves bancàries: 240 Dipòsits: 4.000 Calculeu: a) La base monetària, l’oferta monetària i el multiplicador monetari b) El coeficient de caixa i el coeficient d’efectiu c) L’oferta monetària si el banc central posa en circulació 50 unitats de diner legal (els coeficients de caixa i d’efectiu no varien) Ex.3 La base monetària d’una economia augmenta si el Banc Central ven divises? Veritat Fals Ex.4 Donades les següents dades monetàries: Base Monetària=500; Coeficient d’efectiu=0,2; Coeficient de caixa=0,1 Es demana: a) Calcular l’oferta monetària b) Partint de l'oferta monetària calculada al punt a), calculeu i argumenteu teòricament els efectes sobre l'oferta monetària si el coeficient d’efectiu passa del 0,2 al 0,3 c) Partint de l'oferta monetària calculada al punt a), calculeu i argumenteu teòricament els efectes sobre l'oferta monetària en el cas en què es produeixi un increment del coeficient de reserves del 0,1 al 0,2 d) Partint de l'oferta monetària calculada al punt a), calculeu i argumenteu teòricament els efectes sobre l'oferta monetària derivats d'una variació simultània del coeficient d'efectiu fins a 0,1 i del coeficient de reserves fins a 0,2 e) Partint de l'oferta monetària calculada al punt a), si el coeficient d’efectiu augmenta fins a 0,25, quant hauria de variar la base monetària perquè l'oferta monetària romangui inalterada? Ex.5 Ceteris paribus, un augment del coeficient legal de caixa redueix l'oferta monetària, però no altera la base monetària Veritat Fals Ex.6 Considereu les següents partides relatives al sistema monetari d’un país: Reserves dels bancs: 80 Crèdits concedits pels bancs al sector privat:? Dipòsits del públic als bancs:? Crèdits del banc central als bancs:? Actius del banc central enfront del sector públic: 40 Reserves d’or i divises: 50 Efectiu a mans del públic: 100 Coeficient de caixa dels bancs: 0,2 Es demana: a) Calculeu la base monetària, l’oferta monetària i el multiplicador monetari b) Confeccioneu els balanços complets del banc central i del sistema bancari c) Si el coeficient legal de caixa és de 0,15, quin és l’excés de reserves que mantenen els bancs? Ex.7 Amb les següents dades del balanç d’un banc central; Crèdits al sistema bancari: 2000 u.m. Títols de deute públic: 8.500 u.m. Reserves de divises: 1.000 u.m. Saldo dels dipòsits del sector públic: 1.500 u.m. Es demana: a) Obtenir el valor de la base monetària b) Si el coeficient d’efectiu és de 0,15 i el de caixa és de 0,05; calcula el valor de l’oferta monetària i el multiplicador monetari c) Amb les dades de l’enunciat, calcula els efectes que es produeix sobre l’oferta monetària quan: i. El Banc Central concedeix crèdits als sistema bancari per valor de 1.000 u.m ii. El Banc Central ven títols de deute públic al sistema bancari per valor de 500 u.m. iii. El Banc Central augmenta el coeficient de caixa fins al 0,1 Ex.8 Els agregats monetaris d’una economia són: Efectiu a mans del públic: 150 Efectiu a les caixes fortes dels bancs: 100 Dipòsits dels bancs al banc central: 200 Dipòsits del públic en els bancs: 750 Calculeu: a) La base monetària i l’oferta monetària. b) Si el coeficient de caixa està fixat en el 10%, quin és el valor de les reserves excedents? c) Quant pot augmentar l’oferta monetària si els bancs mantenen només les reserves obligatòries (el coeficient d’efectiu es manté constant en tot moment). Ex.9 En una economia amb una relació de l’efectiu sobre els dipòsits de 0,5 i un coeficient legal de caixa de 0,1, el Banc Central decideix vendre deute públic per un euro. Calculeu: a) Les proporcions de diners que el públic manté com a efectiu i com a dipòsits b) El multiplicador monetari i interpreteu el resultat