2_repas.docx

Segons el Manifest de la UNESCO de la Biblioteca Pública 2022, el Mapa de Lectura Pública defineix les necessitats de lectura pública i estableix el tipus de servei que correspon a cada municipi. La darrera actualització del Mapa de la Lectura Pública de Catalunya al 2014 recull la realitat actual...

Segons el Manifest de la UNESCO de la Biblioteca Pública 2022, el Mapa de Lectura Pública defineix les necessitats de lectura pública i estableix el tipus de servei que correspon a cada municipi. La darrera actualització del Mapa de la Lectura Pública de Catalunya al 2014 recull la realitat actual dels serveis bibliotecaris a Catalunya i te com a marc de referència les recomanacions de les Normes i Directrius de la Federació Internacional d'Associacions de Bibliotecaris IFLA. El Mapa facilita paràmetres i estàndards per dimensionar els equipaments de les biblioteques per als municipis de 5000 habitants que estan obligats a prestar el servei de biblioteca local amb els següents serveis bàsics: - Servei d'informació - Servei de préstec de llibres i altres materials - Servei de consulta i de lectura - Servei d'informació local i comunitària - Programes de formació d'usuaris - Serveis per al suport a l'educació reglada i no reglada - Activitats culturals i de promoció i foment Els municipis de la franja entre 3000 i 5000 habitants els correspon un servei de biblioteca filial. Les poblacions de més de 30.000 habitants han de contar amb servei de biblioteca pública descentralitzada, format per una biblioteca central urbana que coordina i ofereix suport a la resta de biblioteques filials i/o serveis mòbils bibliotecaris. Barcelona: 40 biblioteques, 10 per cada districte com si fossin biblioteques centrals urbanes, i 30 biblioteques filials. Falta la Biblioteca Nacional Estatal. Segons la legislació: llei 4/1993 \+ 30.000 habitants: sistema bibliotecari = 1 biblioteca central urbana + biblioteques de proximitat \+ 5000 habitants: servei de biblioteca local obligatori -5000 +3000 habitants: servei de biblioteca filial, depenent de la biblio central comarcal -3000: Servei bibliotecari mòbil = bibliobús Xarxa Municipal de Biblioteques de la Província de Barcelona ============================================================ Definició de la XBM ------------------- Sistema bibliotecari urbà que dona resposta a les necessitats i demandes dels usuaris amb treball en xarxa, cooperació i l'optimització de recursos de tots els equipaments que en formen part. - Missió única compartida - Catàleg únic de serveis - Fons únic - Gestió integral de recursos humans i econòmics - Planificació conjunta d'activitats i difusió - Política de comunicació comuna Organització de la Xarxa de Biblioteques de la Província de Barcelona --------------------------------------------------------------------- La XBM esta formada per 235 biblioteques *(actualitzat juny 2024, en altres llocs 233*) i 12 bibliobusos, que treballen conjuntament amb uns mateixos estàndards de qualitat de servei, tot garantint l'equilibri territorial en l'accés al servei de lectura pública. La GSB de la DiBa assessora i dóna suport als ajuntaments en la creació i desenvolupament dels serveis bibliotecaris, i lidera la Xarxa de Biblioteques Municipal de la província de Barcelona per tal de garantir l'equilibri territorial i la qualitat del servei en matèria bibliotecària, així com l'accés de tota la ciutadania a la informació, el coneixement i la cultura. A la comarca del Barcelonès no hi ha biblioteca central comarcal perquè totes les poblacions tenen més de 30.000 habitants, per tant tenen una biblioteca central urbana pròpia. ### Biblioteca Central Urbana Segons la llei 4/1993, de 18 de març, totes les poblacions de + 30.000 habitants han de tenir una biblioteca central urbana que sigui el nucli de la lectura pública del territori i referent del patrimoni documental bibliogràfic. És capçalera de la xarxa local de biblioteques públiques, coordinant a les biblioteques de proximitat (són com les filials), i els serveis bibliotecaris mòbils. La estructura que defineix el Mapa és una estructura teòrica, resultant d'aplicar la ratio documents/habitants, però no es tenen en compte particularitats territorials. Els municipis amb sistema bibliotecari descentralitzat cal que elaborin un pla de biblioteques adaptat a la seva realitat. El nombre de biblioteques pot variar sobre el que es proposa al Mapa, però en qualsevol cas, haurà de respectar la ràtio municipal de documents/habitant i els estàndards mínims de dimensionament dels equipaments. - Política de recursos humans: configurar-se com un mateix equip de treball - Política de col·lecció: Col·lecció única de municipi, establir una política per tot el sistema local - Adquisicions, obsolets, donatius,\... - Subscripcions a revistes - Recursos electrònics, bases de dades, plataformes de continguts,\... - Especialitzacions, col·lecció local, centres d'interès\... - Polítiques d'accés: - Horaris: franges el més àmplies possible, coordinar serveis - Política de préstec, accés a recursos electrònics, \... - Política de promoció i foment - Programació d'activitats - Foment - Col·lectius concrets: hospitals, minories ètniques i lingüístiques, presons,\... - Nous serveis o serveis temporals - Cooperació i col·laboració amb altres institucions o centres. #### Comissió de Lectura Pública Art. 38 llei 4/1993: Òrgan de participació que assisteix i assessora l'Ajuntament o al Consell Comarcal sobre les línies d'actuació en matèria de lectura pública. Funcions: - Col·laborar amb la biblioteca central corresponent en el compliment de les seves comeses - Analitzar les necessitats d'equipaments o de serveis de la comarca o el municipi respectius - Programar activitats de promoció i estímul de l'ús de les biblioteques - Coordinar l'actuació de les biblioteques públiques i escolars - Qualsevol altra que els assignin En cada comarca i municipi amb biblioteca central hi ha una Comissió de lectura pública. La composició i el règim de funcionament de la Comissió de lectura pública correspon al consell comarcal o municipi respectius. En qualsevol cal, la Comissió de Lectura Pública Municipal està presidida per l'alcalde o el regidor de cultura i en formarà part la direcció de la biblioteca central urbana; la Comissió de Lectura Pública Comarcal estarà presidida per un representant del consell comarcal. Han de formar part el director de la biblioteca centrar urbana, o central comarcal, respectivament. ### Biblioteca local Els municipis de més de 5000 habitants han de disposar d'un equipament de servei de lectura pública. Els serveis bàsics que presten són: - Servei d'informació - Servei de préstec de llibres i altres materials - Servei de consulta i de lectura - Servei d'informació local i comunitària - Programes de formació d'usuaris - Servei per al suport a l'educació reglada i no reglada - Activitats culturals i de promoció i foment ### Biblioteca filial Pels municipis de entre 3000 i 5000 habitants. En les xarxes urbanes se'ls anomena, Biblioteques de Proximitat. Faciliten als seus usuaris els serveis bàsics de lectura pública amb el suport d'una biblioteca local, una biblioteca central urbana, o central comarcal. ### Bibliobusos Serveis bibliotecaris mòbils donen el servei de lectura bàsic a les zones mes llunyanes. Els punts d'accés complementen l'accessibilitat al servei de lectura a les biblioteques locals en els nuclis més allunyats i de petites dimensions. Biblioteques de la ciutat de Barcelona ====================================== Estructura i funcions --------------------- Les Biblioteques de la ciutat de Barcelona formen part de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona que adopta un model de gestió i servei conjunt entre la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona, creant el Consorci de Biblioteques de Barcelona a l'any 2001 per tal de gestionar el servei de lectura pública de la ciutat. El CBB gestiona les biblioteques de la ciutat i té cura de la prestació íntegra i efectiva dels serveis bibliotecaris de lectura pública seguint els paràmetres de qualitat i equitat, i garantint l'accés al conjunt de la ciutadania. La xarxa municipal de Barcelona cobreix les necessitats i serveis de la població amb un total de 40 biblioteques. Cada Districte de la ciutat té una biblioteca de districte, en total 10, que fa les funcions de biblioteca central urbana, i 30 biblioteques de proximitat repartides en els districtes de la ciutat coordinades i cooperant amb la biblioteca del seu districte. **Districte** **Biblioteca de Districte** **Biblioteca de Proximitat** --------------------- ------------------------------ -------------------------------- Ciutat Vella Francesca Bonnemaison Barceloneta- La Fraternitat Sant Pau Santa Creu Gòtic-Andreu Nin Eixample Sagrada Família Sant Antoni Sofia Barat Esquerra de l'Eixample Joan Miró Fort Pienc Sants-Montjuïc Vapor Vell Francesc Candel Poble-sec Les Corts Montserrat Abelló Les Corts-Miquel Llongueras Sarrià-Sant Gervasi Sant Gervasi-Joan Maragall Clarà Collserola Gràcia Jaume Fuster Vallcarca i els penitents Vila de Gràcia Horta-Guinardó Guinardó-Mercè Rodoreda Horta-Can Mariner Montbau El Carmel-Juan Marse Nou Barris Nou Barris-Aurora Diaz-Plaja Zona Nord-Mària Sanchez Les Roquetes-Rafa Juncadella Vilapicina i la Torre Llobeta Canyelles-M. Àngels Rivas Sant Andreu Can Fabra-Ignasi Iglésias Bon Pastor Trinitat Vella-José Barbero La Sagrera-Marina Clotet Sant Martí Gabriel Garcia Marquez Xavier Benguerel Camp de l'Arpa-Caterina Albert El Clot-Josep Benet Poblenou-Manuel Arranz Ramon d'Alòs-Moner Els estàndards establerts s'adeqüen i complementen els de la DiBa segons població atesa i la superfície de l'equipament pel que fa a servei i manteniment. Encara i així, Barcelona té pendent la construcció d'una biblioteca central urbana que seria cap del sistema de lectura pública de la cuitat i tindria les funcions de coordinació i suport de les altres biblioteques. Tipologia de les biblioteques de la ciutat de Barcelona ------------------------------------------------------- ### Biblioteques de Districte En el cas de Barcelona s'estableix la figura de la biblioteca central de districte amb funcions a mig camí entre la biblioteca central i les biblioteques de proximitat, sent responsable de la coordinació de les biblioteques de proximitat localitzades a la seva unitat territorial. Així mateix també serà la interlocutora entre aquestes i la biblioteca central, quan aquesta sigui una realitat. #### Funcions - Proposa i promociona accions conjuntes amb les biblioteques de proximitat - Completa el fons de les biblioteques de proximitat - Organitza el servei de préstec a domicili i hospitals, residències i presons - Analitza les demandes i necessitats dels districte per adaptar-ho al fons documental - Estableix cooperacions amb les entitats del districte - Crea fons especialitzats de consulta i préstec ### Biblioteca de Proximitat Donen servei a un àrea més reduïda i localitzada, això fa que tinguin un major grau d'implicació en la realitat social i la seva atenció sigui més personalitzada adaptant fàcilment els seus serveis als interessos i necessitats de la comunitat a la què serveix. #### Funcions: - Primer accés del ciutadà als serveis municipals de la lectura pública - Donen resposta a les demandes d'informació i de lectura més immediates del ciutadà en el seu entorn més proper - Apropen els serveis a la seva àrea de cobertura - Espais de trobada i intercanvi de referència en la seva àrea geogràfica. Aquestes funcions les han de dur a terme establint relacions de cooperació amb el teixit associatiu i cultural del territori. Mòduls ------ ### Biblioteques Locals: +-----------+-----------+-----------+-----------+-----------+-----------+ | | Habitants | Fons | M2 totals | Personal | Accés TIC | | | | total | | | | | | | | M2 | Hores/set | Punts de | | | | Diaris/re | construït | mana | lectura | | | | vistes | s | | | +===========+===========+===========+===========+===========+===========+ | L1 | 3.000 | 9.000 | 450 | 2-3 | 6 | | | | | | | | | | | 75 | 585 | 25 | 40 | +-----------+-----------+-----------+-----------+-----------+-----------+ | L2 | 5.000 | 12.500 | 750 | 4-5 | 8+10 | | | | | | | formació | | | | 90 | 975 | 30 | | | | | | | | 75 | +-----------+-----------+-----------+-----------+-----------+-----------+ | L3 | 10.000 | 25.000 | 1.100 | 5-7 | 13+10 | | | | | | | formació | | | | 120 | 1.430 | 35 | | | | | | | | 110 | +-----------+-----------+-----------+-----------+-----------+-----------+ | L4 | 20.000 | 40.000 | 1.600 | 7-9 | 23+10 | | | | | | | formació | | | | 180 | 2.080 | 35 | | | | | | | | 140 | +-----------+-----------+-----------+-----------+-----------+-----------+ ### Xarxes urbanes: +--------+--------+--------+--------+--------+--------+--------+--------+ | | Habita | Ratio | Fons | M2 | Person | Accés | | | | nts | docs/h | total | totals | al | TIC | | | | | ab | | | | | | | | | | Diaris | M2 | Hores/ | Punts | | | | | | /revis | constr | setman | de | | | | | | tes | uïts | a | lectur | | | | | | | | | a | | +========+========+========+========+========+========+========+========+ | Biblio | C1 | 30.000 | 2 | 45.000 | 1.970 | 10-12 | 23+15 | | teques | | | | | | | formac | | Centra | | | | 180 | 2.560 | 40 | ió | | ls | | | | | | | | | Urbane | | | | | | | 140 | | s | | | | | | | | +--------+--------+--------+--------+--------+--------+--------+--------+ | | C2 | 50.000 | 2 | 60.000 | 2.550 | 13-16 | 26+15 | | | | | | | | | formac | | | | | | 200 | 3.315 | 45 | ió | | | | | | | | | | | | | | | | | | 210 | +--------+--------+--------+--------+--------+--------+--------+--------+ | | C3 | 100.00 | 2 | 100.00 | 3.900 | 17-20 | 31+20 | | | | 0 | | 0 | | | formac | | | | | | | 5.070 | 55 | ió | | | | | | 240 | | | | | | | | | | | | 270 | +--------+--------+--------+--------+--------+--------+--------+--------+ | | C4 | 200.00 | 1,5 | 120.00 | 4.500 | 21-25 | 42+20 | | | | 0 | | 0 | | | formac | | | | | | | 5.850 | 60 | ió | | | | | | 260 | | | | | | | | | | | | 300 | +--------+--------+--------+--------+--------+--------+--------+--------+ | Biblio | P1 | 10.000 | \- | 15.000 | 750 | 4-5 | \- | | teques | | | | | | | | | Proxim | | | | | | 35 | | | itat | | | | | | | | +--------+--------+--------+--------+--------+--------+--------+--------+ | | P2 | 20.000 | \- | 25.000 | 1.100 | 5-7 | \- | | | | | | | | | | | | | | | | | 35 | | +--------+--------+--------+--------+--------+--------+--------+--------+ | | P3 | 40.000 | \- | 40.000 | 1.600 | 7-9 | \- | | | | | | | | | | | | | | | | | 40 | | +--------+--------+--------+--------+--------+--------+--------+--------+ Nous estàndards de Biblioteca Púbica de Catalunya 2008 ====================================================== Els estàndards bibliotecaris defineixen, segons el nombre d'habitants i les característiques del municipi, els requeriments mínims en serveis i recursos que han d'oferir les biblioteques. Són fruit d'una comissió formada per la Subdirecció Generals de Biblioteques de la Generalitat, Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona i el Consorci de Biblioteques de Barcelona. Els serveis són la base conceptual de la reflexió; a partir d'establir els serveis que han de prestar les biblioteques, es dimensionen els recursos necessaris per tal d'oferir-los adequadament. Els recursos dimensionats són: - Fons: rati de volums per habitants i redefinició de les col·leccions segons usos i demandes - Espais: diferenciació entre espais de relació, de formació i de treball - Equipaments: amb el rati de punts d'accés informàtic i punts de lectura per habitant - Personal de biblioteques: creixement i nous perfils - Horaris: obertures al públic La concreció d'aquests recursos facilita la previsió dels paràmetres econòmics. Podrem saber quina previsió d'inversió inicial es necessita. La redifinició del model de biblioteca pública en els darrers anys ha comportant canvis respecte als estàndards anteriors: - Major rellevància de la idea de biblioteca com espai públic de relació i com protagonista en la formació i autoformació - Rellevància de la xarxa urbana municipal, i la diferenciació entre BCU i biblioteques de proximitat. Es concreten els recursos que han de contar les BCU, i es dona una major flexibilitat per a les biblioteques de proximitat per permetre una major adaptació a les característiques del municipi. - Redefinició del contingut i distribució espacial de les col·leccions, segons usos i demandes dels usuaris - Creixement quantitatiu dels recursos humans, establint nous perfils, i l'especificació del personal de xarxa per als municipis amb xarxes urbanes de biblioteques. Fons ---- El fons comprèn el conjunt de recursos d'informació en qualsevol suport que la biblioteca posa a disposició dels usuaris. Cal tenir present la qualitat i l'actualització de les col·leccions, que són més importants que la seva dimensió. Tot i així la voluntat d'arribar als mínims proposats a les Directrius IFLA/Unesco fa necessari establir ràtios de referència. Ratio= Document/habitant 3.000 hab 5.000 hab 10.000 hab 20.000 hab 30.000 hab 50.000 hab 100.000 hab 200.000 hab ----------- ----------- ------------ ------------ ------------ ------------ ------------- ------------- 3 docs 2,5 docs 2,5 docs 2 docs 2 docs 2 docs 2 docs 1,5 docs En quant a la distribució de la col·lecció, tant la general com la infantil, es modifica atenent a una ordenació més lògica i còmoda per l'usuari repartit en tres grans divisions: - Coneixements: no ficció, incloent informació i referència - Ficció: literatura de creació: novel·la, narrativa, poesia, teatre i còmic - Música i imatge El fons mínim d'una biblioteca local no pot ser inferior de 9.000 documents. A les xarxes urbanes: Biblioteques Centrals Urbanes: - Fons de les BCU ha de representar el - 75% del fons total en les xarxes més petites - 40% a les xarxes més grans - Fons BCU ha de ser el doble de la biblioteca de proximitat més gran de la xarxa urbana Biblioteques de Proximitat: - Fons inicial ha de representar almenys el 60% del fons final - Fons inicial mai serà inferior a 7.500 documents, mínim indispensable per un servei de qualitat. Es recomana una política de col·lecció amb el suport dels serveis centrals de la xarxa: - Per crear col·leccions de qualitat i equilibrades - Per aprofitar millor els recursos - Amb eines de selecció actualitzades - Política de esporgada i compra per la renovació cada 10 anys de la col·lecció Publicacions periòdiques: - Municipis de 3.000 habitants: Fons mínim de 75 títols per biblioteques i augment de 10 títols, per cada 1.500 habitants - Poblacions de 30.000 habitants: Fons mínim de 225 títols i augment de 3 títols per cada 2.500 habitants. Espais ------ Els canvis de l'ús dels serveis de les biblioteques, més social i com a punt de trobada, i l'ampliació de les TIC, com a espais d'aprenentatge i formació, fa que els estàndards sobre els espais i la seva organització siguin: - Major importància de l'àrea d'accés per reforçar la funció de la biblioteca com centre de relació social - Potenciació dels espais de formació: municipis de mes de 5000 habitants: espai específic amb un mínim de 10 PC - Espai específic per les activitats de promoció de la lectura pel públic infantil en les BCU - Zones de treball intern més àmplies i especialitzades, sobretot per les BCU, que han d'acollir al personal de xarxa per tal de centralitzar els processos. La proposta final distribueix els espais en 4 grans zones: - Zona d'acollida i promoció: Punt de trobada comunitari. Espai per les accions de promoció de la lectura i la formació - Àrea d'accés - Espai polivalent - Espai de formació - Espai de suport: - Sala de reunions i/o treballs en grup - Activitats de promoció - Formació per a públics reduïts - Tallers d'escriptura, clubs de lectura,\... - Zona general: Ha de donar resposta a les necessitats formatives, informatives i de lleure als majors de 12 anys. Segons el tipus de documents - Àrea d'informació i fons general (desapareix l'àrea de referència) - Àrea de música i imatge - Àrea de diaris i revistes - Zona infantil: Destinada per usuaris fins als 12 anys, etapa de primària. Aquesta zona ha de satisfer les necessitats de - Suport a la formació reglada i no reglada - El lleure - Desenvolupament de la socialització - Promoció de l'hàbit lector - Formació en les habilitats en l'accés i ús de la informació i dels recursos de la biblioteca - Zona de treball intern: Concentra els espais de - Direcció i administració de la biblioteca - Tasques tècniques - Dipòsits documentals - Magatzem logístic - Espais de descans del personal Així doncs, amb aquests estàndards es considera que per tal d'oferir un servei correcte, la superfície mínima és de 450 m2 de programa, sent la superfície de programa comprèn l'espai net i aprofitable de cada àrea d'activitat, sense tenir en compte els espais de circulació. Aquests 450 m2 seria la superfície per les biblioteques dels municipis més petits, 3.000 hab., i va augmentant en proporció a la població. Pel que fa a les xarxes urbanes, l'edifici de la biblioteca central ha de disposar d'una superfície mínima de 1.970 m2, que serien els municipis de 30.000 habitants. Aquesta superfície augmenta en proporció de la població i les necessitats de servei, però també, per la proporció que ocupa la BCU en el conjunt de la xarxa, i la quantitat de biblioteques de proximitat. Per les biblioteques de proximitat en les xarxes urbanes, la superfície mínima seria 750 m2 de programa per un àrea d'influència de 10.000 habitants, fins els 1.600 m2 per un àrea d'influència de 40.000 habitants. Punts d'accés informàtic i Puts de lectura ------------------------------------------ - Es considera punt d'accés informàtic a cada estació de treball a disposició de l'usuari amb maquinari i programari necessari per: - Consultar el catàleg - Accedir a recursos electrònics - Accedir a internet - Fer ús d'aplicacions informàtiques (ofimàtica, tractament d'imatge i so, etc.) - El nombre de punts d'accés informàtics augmenten atés la necessitat d'integrar les TIC en els serveis de la biblioteca - Aposta per la flexibilitat i polivalència dels punts d'accés informàtic sense determinar la distribució segons la seva funcionalitat: OPAC, internet, ofimàtica\... - Augment significatiu dels punts de lectura d'acord amb el creixement d'usuaris La fórmula que s'ha fet servir per calcular els punts d'accés informàtics és: - 6 punts per 3.000 hab - A partir de 3.000 hab, s'incrementa 1 punt per cada 1.000 hab, fins a 30.000 hab - A partir dels 30.000 hab, s'incrementen 1 punt per cada 2.000 hab. Llavors, les poblacions més petites, amb 3.000 hab, tenen 6 punts informàtic, i 40 de lectura En els municipis de més de 5.000 hab. Els punts d'accés informàtics incrementen amb 10 degut a l'espai de formació TIC. Respecte a les xarxes urbanes, es concreta l'equipament de les BCU possibilitant una major flexibilitat en la definició dels serveis i necessitats de les biblioteques de proximitat. Personal i Horaris ------------------ La despesa en personal és la despesa més elevada del servei de biblioteques. Les característiques més significatives dels nous estàndards serien: - Creixement quantitatiu del personal - Establiment de nous perfils professionals a les xarxes urbanes de biblioteques: - A les Biblioteques Centrals Urbanes: - Subdirector de biblioteca - Tècnic auxiliar administratiu - A la resta de la xarxa urbana - Bibliotecari i Tècnic auxiliar itinerant - Tècnic informàtic - Tècnic sociocultural La diversificació de serveis oferts a les biblioteques fa que es necessiti personal especialitzat en tasques més especialitzades. També tenen la missió de descarregar al personal tècnic de tasques administratives, i millorar la qualitat i l'eficiència del servei bibliotecari. L'augment del nombre de plantilla no correspon amb l'augment d'hores d'obertura de les biblioteques, donant resposta a la necessitat detectada d'incorporar tasques de qualitat i de valor afegit del personal, més enllà de l'atenció primària a l'usuari. El mínim de personal podria ser 2-3 per les biblioteques més petites, fins als 21-25 de les biblioteques BCU de les xarxes més grans. A les biblioteques de proximitat podrien estar formades per fins a 6 persones. Caldrà coordinar els horaris d'obertura de les biblioteques de proximitat de la xarxa urbana, d'acord amb les dinàmiques i les necessitats dels usuaris de la seva àrea d'influència, buscant la complementarietat amb la biblioteca central i la resta de biblioteques de proximitat per tal de donar el màxim d'hores de servei. Els serveis 24 hores que ofereix el catàleg per la gestió dels préstecs, renovacions, reserves, així com també de les col·leccions electròniques com eBiblio, o recursos electrònics fa que els usuaris tinguin més autonomia. Un repte és reflectir la diversitat social al personal de les biblioteques, aquest personal no representa de la composició social de la població de Barcelona. Per les biblioteques Barcelona, calen perfils professionals en l'àmbit de l'acció social, l'educació o la mediació. Serveis ------- El concepte d'accés a la biblioteca no es limita només als edificis, la col·lecció documental o la presència física d'una activitat; es fa extensible als serveis als que es poden accedir a través de la tecnologia. En l'actualitat, en termes generals, les biblioteques centrals i les biblioteques de proximitat ofereixen uns serveis similars. Llavors tenim a la mateixa xarxa biblioteques amb: - Serveis bàsics: informació, consulta, lectura, préstec - Serveis segons les necessitats de la comunitat a la s'inscriu la biblioteca. Això comporta una gran potenciació de la xarxa i dels serveis des de la web amb el lideratge de la BCU per la necessitat de coordinació de serveis presencials i en línia que es poden realitzar tant en la BCU com en qualsevol biblioteca de proximitat. Aquesta coordinació es veurà traduïda en la millora de la xarxa, l'optimització dels recursos, i la millora del servei al ciutadà. ### Biblioteca Central - Liderar i coordinar les polítiques bàsiques de serveis de la biblioteca pública municipal BPM - Garantir uns serveis específics i especialitzats de ciutat: - informació local - suport a la formació - autoaprenentatge - Coordinar els serveis bibliotecaris que s'ofereixen al web de la BPM. La BCU ha de crear i mantenir recursos electrònics d'informació, continguts locals i sectorials d'acord amb les polítiques que es prioritzin en el municipi. - Servei de préstec i coordinar el servei de préstec interbibliotecari interior, entre la xarxa, i exterior, amb altres biblioteques i entitats siguin del municipi, o no. - Coordinar els serveis d'extensió bibliotecària i els serveis especials com a centres de dia, residències, hospitals; si be aquests poden ser oferts directament a través de les biblioteques de proximitat. - Coordinar la programació d'activitats de promoció de la lectura a nivell de ciutat i gestionar les que siguin conjuntes o compartides. - Elaborar materials de suport per a la gestió dels serveis. - La BCU serà l'encarregada de mantenir la intranet de la xarxa de biblioteques municipals. ### Biblioteques de Proximitat En un treball de xarxa, les biblioteques de proximitat apropen el servei bibliotecari al ciutadà del seu àmbit d'actuació. Ofereixen un servei descentralitzat i proper, i si be, la seva oferta directa de serveis és menor, es beneficien al seu torn dels serveis oferts i coordinats per la BCU. ### Altres punts de servei En el moment de planificar els serveis caldria tenir presents aspectes com la mobilitat del ciutadà i preveure'n l'oferta allà on és. És per això que es poden preveure l'existència de punts d'accés per a potenciar l'accessibilitat als serveis. Aquests es preveuran al pla anual d'acció, i dependran de la BCU, de la que rebran suport i assessorament. Mai seran substituts d'una biblioteca. Aquests punts es presten en llocs cèntrics i concorreguts per tal d'integrar el servei bibliotecari al dia a dia del ciutadà. - Punts permanents: estacions de transports, mercats, centres mèdics, espais lúdics, - Punts temporals: parcs, places, jardins, platges, piscines.. que es poden obrir a l'estiu amb el bon temps - Punts eventuals: esdeveniments com fires, festes, festivals, exposicions,