DIGA’M QUINA LLENGUA PARLES I ET DIRÉ COM VEUS EL MÓN PDF

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9433980 DIGA’M QUINA LLENGUA PARLES I ET DIRÉ COM VEUS EL MÓN Una noció molt antiga…...

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9433980 DIGA’M QUINA LLENGUA PARLES I ET DIRÉ COM VEUS EL MÓN Una noció molt antiga… ➔ Bhartrihari (Índia, c. 450—510 A.C.): És la paraula el què fa de la cosa un objecte, i a mesura que la paraula denota l’objecte, la paraula converteix l’objecte en allò que és. ➔ L’emperador Carlemany (742- 814 D.C.) va fer famosa la frase: “Aprendre una segona llengua és posseir una segona ànima” ➔ Wilhelm von Humboldt (1767–1835): La diversitat de les llengües no és una diversitat de signes i sons, sinó una diversitat de maneres de veure el món. 1. EL RELATIVISME LINGÜÍSTIC La hipòtesi de Sapir-Whorf: Versió forta: La llengua determina el pensament i controla els processos cognitius (determinisme lingüístic). Versió dèbil: L’estructura i l’ús de la llengua influencien el pensament i el comportament (relativisme lingüístic). Lera Boroditsky: Ha estudiat les diferències entre llengües i els seus efectes. Parla sobre: La direcció del Temps (metàfora espacio-temporal) El lèxic dels nombres El lèxic dels colors El gènere dels objectes Ús del pronom “se” en espanyol (impersonal, sense subjecte) 2. LA DIRECCIÓ DEL TEMPS En la metàfora temps/espai, com organitzem el temps? Importància de la direcció de l’escriptura! (Estudis de Boroditsky) En xinès i japonès el temps va de dalt a baix. En àrab i hebreu el temps va de dreta a esquerra 3. EL LÈXIC DELS NOMBRES Les llengües orientals (xineses, coreana i japonesa) segueixen un sistema de numeració que fa explícita la base 10: 12 = deu i dos // 14 = deu i quatre // 40 = quatre deus // 46 = quatre deus i sis Estudi d’Irene T. Miura (1987): Infants anglòfons i de parla japonesa (tots residents a USA) Tasca: representar nombres emprant cubs de joguina de dos colors Estratègies possibles: CANÒNICA: emprar cubs d’un color per a les desenes i d’un altre color per a les unitats NO CANÒNICA: emprar cubs d’un color per a les desenes però no sistemàticament. UN A UN: emprar 36 cubs per representar 36 unitats Resultats: Els infants de parla japonesa empren l’estratègia canònica i els infants anglòfons l’estratègia un a un. Conclusió de Miura: Els infants parlants de llengües asiàtiques comprenen millor el valor numèric com a resultat de la manera amb què les seves llengües representen els nombres. 4. EL LÈXIC DELS COLORS Alguns fets: El color és una variable contínua. Els éssers humans podem distingir milions de colors però les llengües tenen només entre 2 i 12 termes per designar colors. A les societats pre-industrials hi ha menys noms per als colors → World Color Survey: a la recerca dels colors bàsics a 110 llengües. ○ Conclusions: Els referents dels termes pels colors bàsics pertanyen a 11 categories perceptives (11 colors) → blanc, negre, vermell, groc, verd, blau, marró, taronja, rosa, violeta, gris Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9433980 Bebès pre-lingüístics separen els colors en categories Aquestes troballes semblen indicar que hi ha una percepció del color dominada per la fisiologia (Universals perceptius INNATS) ⇒ PERSPECTIVA UNIVERSALISTA Alternativa: PERSPECTIVA RELATIVISTA ⇒ segons la qual el lèxic dels colors governa la nostra percepció. Exemple: la categorització del color blau / blaucel. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. 5. CARACTERÍSTIQUES DE LA GRAMÀTICA Algunes llengües tenen formes gramaticals per marcar el futur i d’altres no. Keith Chen és un economista que estudia la conducta d’estalvi en relació a aquesta característica. Conclusions: 1. Les famílies de l’estudi de Chen que parlen una llengua sense marca específica de futur tendeixen a estalviar més. 2. Les famílies de l’estudi de Chen que parlen una llengua sense formes verbals de futur tendeixen tenir menys conductes de risc (fumen menys, són menys obeses, practiquen sexe segur). 6. ALGUNES IDEES PER RECORDAR Des l’antiguitat hi ha hagut interès per saber si la llengua que parlem condiciona la manera com interaccionem amb el món. La hipòtesi de Sapir-Whorf prediu que la llengua que parlem pot modelar la nostra cognició (Relativisme Lingüístic). Diversos investigadors han estudiat com el lèxic (nombres, colors) o les característiques gramaticals influeixen en la nostra manera de percebre i de comportar-nos. Lèxic per als nombres: la manca de paraules per les xifres pot condicionar el desenvolupament tecnològic. La manera com les llengües codifiquen els nombres pot facilitar la representació mental de les quantitats. Lèxic per als colors: encara no s’ha determinat si la percepció del color està vinculada a la fisiologia o a les etiquetes verbals (probablement una mica de cada). Estructura gramatical de la llengua: podria ser que la morfologia de la llengua influís en la manera d’organitzar la nostra conducta. Abre tu Cuenta NoCuenta con el código WUOLAH10 y llévate 10 € al hacer tu primer pago