Unitat 7 PDF - Història d'Espanya

1. La proclmació de la república i el període constituent 1.1. LA CAIGUDA DE LA MONARQUIA I L’ARRIBADA DE LA REPÚBLICA El 12 d'abril de 1931, es van fer unes eleccions per escollir representants locals. Encara que els que donaven suport al rei van guanyar més llocs, les ciutats més grans van votar p...

1. La proclmació de la república i el període constituent 1.1. LA CAIGUDA DE LA MONARQUIA I L’ARRIBADA DE LA REPÚBLICA El 12 d'abril de 1931, es van fer unes eleccions per escollir representants locals. Encara que els que donaven suport al rei van guanyar més llocs, les ciutats més grans van votar per candidats que volien un canvi. Això va fer que el rei Alfons XIII marxés del país dos dies després, el 14 d’abril, i es va proclamar la Segona República. Es va formar un nou govern amb persones de diferents partits que volien millorar el país. El president era Niceto Alcalá Zamora. Aquest govern representava gent de classes mitjanes i treballadors. Molta gent estava contenta perquè pensaven que la República significava més drets i oportunitats per tothom. 1.2. LES REFORMES IMMEDIATES: PRIMERES REFORMES IMPORTANTS El govern va començar a fer canvis per millorar la vida de les persones i modernitzar el país. Aquests són alguns exemples: L’autonomia per a Catalunya: A Catalunya, el líder Francesc Macià va proclamar una República catalana. Després de parlar amb el govern, es va acordar crear la Generalitat, que seria un govern propi per a Catalunya, mentre s'aprovava un Estatut que donés més autonomia. Ajuda als camperols: Els pagesos tenien molts problemes perquè no tenien terres pròpies o feina segura. El govern va fer lleis per assegurar que les terres fossin treballades i que els pagesos locals tinguessin feina. També es van aprovar la jornada laboral de vuit hores i la protecció contra accidents laborals. Millorar l’educació: Es van construir moltes escoles noves i es va formar millor els mestres. Volien eliminar l’analfabetisme i que tothom pogués aprendre. També van fer que l’escola fos laica (sense religió) i igual per a nens i nenes. Canvis a l’exèrcit: Volien un exèrcit més petit i modern. Per això, els militars podien jubilar-se mantenint el sou. Molts van acceptar aquesta oferta, però alguns van criticar el govern i no estaven contents amb els canvis. Ordre públic: Es va crear un nou cos policial, la Guàrdia d’Assalt, per mantenir l’ordre a les ciutats. Tot i això, en alguns casos, encara es feia servir l'exèrcit per mantenir la calma. Quan va arribar la República, algunes persones amb poder, com grans propietaris de terres, empresaris i banquers, van tenir por dels canvis. Però el problema més gran va ser amb l’Església. Un líder religiós molt important, el cardenal Segura, va criticar la República publicant una pastoral crítica contra ella, i el govern el va fer fora del país. Mentre passava això, alguns grups d’anarquistes van aprofitar la situació i van incendiar esglésies i convents. El govern no va reaccionar a temps per evitar-ho, i això va fer que la República perdés part de la confiança de la gent. 1.4. La Constitució del 1931 Eleccions per crear una Constitució: El 28 de juny de 1931 es van fer unes eleccions per establir una Constitució. Per primera vegada, aquestes eleccions van ser molt justes i democràtiques. La majoria dels representants escollits eren republicans i socialistes, mentre que els partits de dretes van perdre molt de poder. La Constitució de 1931 El 9 de desembre de 1931 es va aprovar la nova Constitució, que va establir com funcionaria la República. Algunes de les coses més importants eren: La República és per al poble: Es definia Espanya com una democràcia on tots tenen els mateixos drets. Nous drets socials: Es va permetre el vot de les dones, el matrimoni civil, el divorci i l’educació gratuïta i obligatòria. Canvis econòmics: Es respectava la propietat privada, però el govern podia utilitzar terres o riqueses si era per ajudar el país. Relació amb l’Església: L’Estat no tindria cap religió oficial, es va separar de l’Església i es va deixar de pagar diners públics als bisbes i capellans. Això va molestar molt a la jerarquia catòlica. Com funcionaven els poders: El Parlament (Corts): Faria les lleis i controlaria el govern. El President de la República: Nomenava i destituïa el cap del govern i podia dissoldre el Parlament dues vegades si calia. Els jutges: Eren independents i es va crear un tribunal especial per assegurar que les lleis respectessin la Constitució. Autonomia per a regions: El nou sistema permetia que algunes zones d’Espanya, com Catalunya, tinguessin un govern propi si ho volien, però l’Estat continuava tenint la màxima autoritat. Una Constitució sense consens Tot i que la Constitució va ser un gran pas endavant per alguns, no tothom estava d’acord. La dreta i els monàrquics no la van acceptar, i això va crear molta tensió. També es va jutjar el rei Alfons XIII pel seu suport a la dictadura de Primo de Rivera, i el van condemnar al desterrament perpetu.  2. Bienni Reformista (1931-1933) Entre desembre del 1931 i setembre del 1933, Manuel Azaña va liderar el govern d'Espanya amb l'objectiu de transformar el país. 2.1. EL GOVERN D'AZAÑA Després d'aprovar la Constitució del 1931, Niceto Alcalá Zamora va ser escollit president de la República. Ell va encarregar a Manuel Azaña formar un nou govern. Al principi es va intentar que tots els partits que havien estat al govern provisional continuessin, però això no va ser possible. El líder del Partit Radical, Alejandro Lerroux, no volia col·laborar si els socialistes seguien al govern. Per això, Azaña va optar per una aliança entre els republicans d'esquerra i els socialistes, que semblava més estable per portar a terme les reformes que Espanya necessitava. 2.2. LA REPÚBLICA I LA CRISI ECONÒMICA MUNDIAL Quan es va instaurar la República, el món encara patia les conseqüències de la Gran Depressió del 1929. Tot i que Espanya no va ser tan afectada com altres països, la crisi va impactar sectors clau com el comerç exterior (es van vendre un 30% menys de productes com cítrics, oli i vi) i la mineria. Però el problema principal no venia només de la crisi mundial, sinó de les dificultats pròpies de l'economia espanyola: Hi havia poc treball i salaris baixos. Les indústries i l'agricultura eren poc modernes i productives. Molts diners es gastaven per tapar el dèficit heretat d'etapes anteriors. Aquests problemes econòmics van fer que les reformes d’Azaña fossin més difícils d’aplicar i van provocar més tensions socials. 2.3. LES REFORMES DEL BIENNI REFORMISTA El primer període de la Segona República, conegut com el Bienni Reformista (1931-1933), va estar marcat per una sèrie de reformes per modernitzar Espanya i fer-la més democràtica i justa. A continuació, s'expliquen les reformes més destacades: La reforma religiosa El Govern volia separar l'Església de l'Estat per reduir el poder de l’Església, especialment en educació. Això es va fer amb diverses lleis: Llei del divorci (1932): permetia la separació legal de les parelles. Llei de confessions religioses (1933): va deixar d’ajudar econòmicament l’Església i va ordenar el tancament de les escoles religioses. Dissolució de la Companyia de Jesús i nacionalització dels seus béns. Aquestes mesures van provocar una forta oposició de l’Església i sectors catòlics, que les van veure com un atac directe. La reforma educativa i cultural L’educació era una prioritat: es volia garantir l’accés universal, gratuït i laic a l’escola. El pla incloïa la construcció de més escoles i la millora de les condicions del professorat. Fites principals: ○ Construcció de 13.000 escoles (tot i que no es va arribar a l’objectiu inicial de 27.151). ○ Augment del nombre de mestres i millora dels seus sous. ○ Missions Pedagògiques: es van portar biblioteques i activitats culturals a zones rurals amb la participació d’intel·lectuals com Federico García Lorca i María Zambrano. Les reformes laborals El ministre de Treball, Francisco Largo Caballero, va promoure millores per protegir els treballadors: Llei de contractes de treball: regulava les condicions laborals, com la jornada de treball i els drets de les dones i infants. Jurats mixtos: comitès amb treballadors i patrons per mediar conflictes i establir salaris justos. Regulació dels sindicats: per garantir els drets dels treballadors. Aquestes reformes van topar amb una gran resistència dels empresaris. L’autonomia de les regions Es va reconèixer el dret a l’autonomia per a regions amb identitat pròpia:  Catalunya: va obtenir l’Estatut d’Autonomia el 1932, amb competències en educació, sanitat i administració. Altres regions, com el País Basc i Galícia, van intentar processos d’autonomia, però no es van completar abans de la Guerra Civil. La reforma agrària Es volia resoldre els problemes de l’agricultura: grans propietats mal utilitzades i treballadors pobres. Llei de Reforma Agrària (1932): pretenia redistribuir terres entre els camperols i modernitzar el camp. Resultats limitats: només 12.000 famílies van rebre terres (lluny de les 75.000 previstes), per falta de diners i problemes organitzatius. Això va generar frustració entre els jornalers i va provocar protestes i revoltes. 3. Problemes i crisi del Bienni Reformista L'obra del Bienni Reformista va disgustar la dreta i no va convèncer la majoria de l'esquerra. 3.1. ELS ANARQUISTES I EL PROBLEMA DE L'ORDRE PÚBLIC Qui eren els anarquistes? Els anarquistes eren persones que volien un món sense governs ni autoritats. Pensaven que la gent podia viure en pau si col·laboraven i compartien tot. Dos grups diferents d’anarquistes: - Alguns, com Ángel Pestaña i Joan Peiró, pensaven que era millor parlar amb el govern i buscar acords per evitar problemes. - Però altres, més radicals (de la Federació Anarquista Ibèrica, o FAI i la majoria de la CNT), creien que calia actuar directament: fer vagues, revoltes i fins i tot lluitar per canviar-ho tot ràpidament (insurrecció armada) Què va passar? - Des del 1931, els anarquistes van fer vagues i protestes molt grans. Això va crear problemes greus, com baralles amb la policia. - El govern va aprobar la Llei de defensa de la República, per poder castigar amb mà dura aquestes revoltes. Això va provocar enfrontaments que van acabar amb moltes morts, com al poble de Casas Viejas, on van morir 26 persones. 3.2. REORGANITZACIÓ I REACCIÓ DE LA DRETA (els conservadors): Qui eren? Els conservadors eren persones que no volien canvis. Volien mantenir les tradicions, protegir la religió, la família i les propietats. Dos grups de dreta: - Els monàrquics: Volien tornar a tenir un rei. Algunes persones, com el general Sanjurjo, van intentar fer un cop d'estat (prendre el poder per la força), però no va funcionar. - La CEDA: Era un partit polític que preferia fer canvis amb votacions. Volien protegir les tradicions i no els agradaven les idees modernes com separar la religió del govern. Què van fer? La CEDA va unir molta gent, com pagesos religiosos i propietaris, per defensar les seves idees. Tot i dir que acceptaven la República, eren força semblants als partits autoritaris, com els feixistes d’Itàlia. 3.3. LA CRISI DE LA COALICIÓ REPUBLICANOSOCIALISTA L’any 1933, el govern d’Espanya, liderat per Azaña, va tenir molts problemes. Problemes amb els empresaris i les vagues: Azaña i el seu equip de govern volien millorar la vida dels treballadors amb reformes laborals i de terres, impulsades per Largo Caballero. Però els empresaris i propietaris de terres estaven enfadats perquè no volien perdre diners ni poder, i criticaven molt aquestes reformes. Al mateix temps, els anarquistes de la CNT continuaven fent vagues i protestes, complicant encara més la situació. Desacords entre els polítics: Un partit que volia el poder: El Partit Radical, liderat per Lerroux, no estava d’acord amb Azaña. Volien que ell dimitís per poder governar ells. El president no estava content: Niceto Alcalá Zamora, que era el president de la República i molt religiós, no li agradaven les lleis d’Azaña sobre religió. Això va fer que tinguessin moltes discussions. Divisió dins dels socialistes: El Partit Socialista, que havia treballat amb Azaña al govern, no es posava d’acord. Largo Caballero, un dels líders socialistes, pensava que ja no havien d’ajudar Azaña i volia preparar-se per fer una revolució. Aquesta divisió va debilitar encara més el govern. Eleccions i el final del govern d’Azaña: A les eleccions locals i regionals del 1933, altres partits com els radicals de Lerroux i la CEDA (un grup conservador) van guanyar força. Això va fer que Alcalá Zamora forçés Azaña a dimitir al setembre. Va demanar a Lerroux que formés un govern, però aquest no va aconseguir suport. Al final, Alcalá Zamora va dissoldre el Parlament i va convocar noves eleccions al novembre del 1933. 4. El Bienni De Centredreta (1933-1936) Les eleccions generals de 1933 van ser les primeres en què les dones van poder votar, gràcies a una nova llei electoral que afavoria les aliances entre partits. La campanya va ser molt intensa, amb propaganda i una forta confrontació política. Les dretes, liderades per la CEDA, van mobilitzar els votants catòlics defensant l'ordre i la religió. Mentrestant, els socialistes radicals, amb Largo Caballero, van proposar trencar amb els republicans burgesos i cridar a la revolució social si guanyava la dreta. Els anarquistes, per la seva banda, van promoure l’abstenció i van prometre una revolució si triomfava la dreta. A més, un mes abans de les eleccions, es va fundar Falange Española, un partit feixista creat per José Antonio Primo de Rivera, que després es va fusionar amb les JONS, convertint-se en Falange Española y de las JONS. 4.1. El triomf electoral de les dretes L’any 1933, en unes eleccions molt importants, els partits de dreta van guanyar. Això va passar perquè els partits que volien tornar a les tradicions i canviar les reformes anteriors es van unir i van treballar junts (coalició). Mentrestant, els partits d’esquerra, que volien ajudar més els treballadors i fer reformes socials, no es van posar d’acord i es van presentar separats. Aquest triomf de les dretes va canviar molt el Parlament, molt fragmentat i polaritzat, amb més de vint partits polítics, va experimentar un canvi extraordinari i això va fer que les discussions fossin més fortes i complicades. 4.2. ELS GOVERNS DEL PARTIT REPUBLICA RADICAL Els governs del Partit Republicà Radical (1933-1934), liderats per Lerroux i Samper, es van formar amb altres partits republicans i amb el suport imprescindible de la CEDA. Aquest suport va pressionar perquè es revisessin les reformes del primer bienni. Es van introduir canvis significatius: Política religiosa: es va deixar d’aplicar la Llei de confessions i congregacions religioses; les escoles catòliques van continuar i l'Estat va mantenir part del finançament als sacerdots. Reformes laborals i agràries: es van modificar sense eliminar-les completament, però es van donar més privilegis als empresaris i es van tornar terres confiscades a l'aristocràcia terratinent. Amnistia: es va reintegrar generals implicats en l'intent de cop del 1932. Aquestes mesures van provocar divisions internes al Partit Radical, que es va escindir. L'ala esquerrana va formar Unió Republicana, mentre els republicans d’esquerra es van reagrupar al voltant d’Esquerra Republicana, liderada per Azaña. Problemes principals (1934): 1. Conflictes socials al camp: després de la victòria de la dreta, molts propietaris agraris van ignorar les lleis laborals i van reduir salaris. Això va provocar una vaga general violenta al juny de 1934, amb dotzenes de morts i milers d’empresonats. 2. Tensions autonòmiques: ○ Catalunya: el Parlament català va aprovar una llei perquè els rabassaires poguessin comprar la terra que treballaven, però aquesta llei va ser declarada inconstitucional, generant conflictes amb la Generalitat. ○ País Basc: la proposta d’un nou estatut d’autonomia va ser bloquejada, fet que va acostar socialistes i nacionalistes. Aquests conflictes van intensificar les divisions socials i polítiques de la Segona República. 4.3. LA REVOLUCIÓ D'OCTUBRE DE 1934 L’origen de la insurrecció d’octubre rau en el descontentament del sector més radical del socialisme, liderat per Largo Caballero, que va promoure un programa revolucionari davant la derrota electoral. Al maig de 1934, el PSOE i la UGT van formar una aliança per combatre el feixisme i establir una república socialista, mentre la CNT va decidir no participar-hi. La revolta es va desencadenar el 4 d’octubre, quan el Govern de Lerroux va incloure 3 ministres de la CEDA, considerat per les esquerres una amenaça per a la República. El 5 d’octubre es va convocar una vaga general, però va fracassar en moltes zones per manca de suport militar i policial. Catalunya: Lluís Companys va proclamar l’Estat Català dins de la República Federal Espanyola, però la rebel·lió va ser ràpidament sufocada. Astúries: La insurrecció va triomfar parcialment amb el suport d’ugetistes, cenetistes i comunistes. Els miners van ocupar zones importants, incloent Oviedo, fins que van ser derrotats el 18 d’octubre. 4.4. LA REACCIÓ DEL GOVERN El Govern va declarar l’estat de guerra i va enviar unitats militars del Marroc per sufocar la revolta, causant més de 1.000 morts i detencions massives (fins a 30.000 persones). La repressió va ser dura però breu. Es va suspendre l’autonomia catalana, anul·lant la Llei de contractes de conreu. 4.5. EL FINAL DEL BIENNI DE CENTREDRETA (1934-1935) El Bienni de Centredreta va ser un període en què el Partit Republicà Radical, amb el suport de la CEDA, va desfer moltes reformes importants del govern anterior. Això va generar moltes tensions i problemes socials. A més, el govern es va anar desprestigiant perquè no sabia governar bé ni mantenir l'estabilitat. Desmantellament de les reformes anteriors Durant el Bienni de Centredreta es van implementar canvis importants en els àmbits social, laboral i militar: Reformes socials i laborals: Es van anul·lar les reformes laborals del primer bienni, que havien estat impulsades per Largo Caballero. Eliminar Llei dels jurats mixtos, que equilibraven les relacions entre treballadors i empresaris. Es va aprovar una nova Llei de Reforma Agrària (agost de 1935), que desfeia els avenços del 1932 i retornava terres als grans propietaris. Política militar: Gil Robles, com a ministre de Guerra, va canviar els comandaments de l'exèrcit, donant poder a generals conservadors poc fidels a la República (contraris a Azaña). ○ General Franco: nomenat cap de l'Estat Major. ○ General Mola: comandant de l'exèrcit del Marroc. ○ General Fanjul: sotssecretari de Defensa. Aquestes decisions van posar en dubte la lleialtat de les forces armades a la República i van facilitar conspiracions futures contra el govern. Crisi del Partit Radical: Escàndols de corrupció: - Estraperlo: Sistema il·legal de joc amb suborns que va afectar membres del Partit Radical i va danyar la credibilitat de Lerroux. - Afer Nombela: Un altre cas de corrupció que va mostrar la incapacitat del partit per liderar de manera ètica. Intents de reorientar el govern: Davant la debilitat del partit, Lerroux va intentar reforçar la coalició amb la CEDA, donant més poder a Gil Robles, que va pressionar per una reforma constitucional conservadora. Rumors de cop d’estat i dissolució de les Corts: La CEDA, amb més poder, va generar preocupació per un cop d’estat. Alcalá Zamora, president de la República, va dissoldre les Corts i va convocar eleccions per al febrer de 1936 5. El Front Popular Els partits d’esquerra a Espanya van veure el creixement del feixisme com una amenaça, tant a Europa com al país, especialment amb partits com la CEDA. Per fer front a aquesta situació, es van unir i van formar el Front Popular, seguint l'exemple de França, i van pactar un programa comú. LES ELECCIONS DEL FEBRER DE 1936 Les eleccions de febrer de 1936 van ser les últimes de la Segona República i les últimes democràtiques a Espanya durant més de 40 anys. Va ser una campanya molt tensa, però amb una gran participació ciutadana, ja que la CNT va recomanar votar. Els partits d’esquerra (republicans, socialistes, comunistes) van formar una aliança, el Front Popular, amb un programa que incloïa l’amnistia per als empresonats per la revolta d'octubre de 1934 i recuperar les reformes progressistes. D’altra banda, les dretes es van presentar desunides. La CEDA va intentar crear una coalició de dretes a nivell nacional, però no va tenir èxit, i tampoc va prosperar el bloc d'extrema dreta liderat per Calvo Sotelo. Tot i que els resultats van ser molt ajustats, el sistema electoral va donar al Front Popular una gran victòria, aconseguint molts més diputats. Els partits d’esquerra van guanyar a les grans ciutats, mentre que les dretes van obtenir bons resultats a les zones rurals. La victòria del Front Popular va generar celebracions en moltes ciutats, amb manifestacions per demanar l'amnistia i la readmissió dels treballadors acomiadats després de la vaga d'octubre de 1934. EL RETORN D'AZAÑA AL GOVERN Després de les eleccions de 1936, el president Alcalá Zamora va encarregar a Azaña formar un nou govern, només amb republicans d'esquerra. Els socialistes, tot i la pressió d'Indalecio Prieto, van refusar formar part d'un govern de coalició. El nou govern va adoptar mesures urgents per complir el programa electoral: - L’amnistia general per als empresonats durant els fets d'octubre de 1934, incloent Lluís Companys, que va ser restaurat com a president de la Generalitat - La recuperació de l'autonomia de Catalunya. - També es va forçar als empresaris a readmetre els treballadors acomiadats i es va reprendre el procés de reformes en els àmbits agrari, religiós, social i militar que havien quedat aturades durant el Bienni de Centredreta. A mesura que augmentaven els conflictes socials al camp, el govern va accelerar la reforma agrària de 1932 per intentar controlar la situació. Això va provocar una gran ocupació de terres a les zones de latifundi, amb la qual l'Institut per a la Reforma Agrària (IRA) es va veure obligat a legalitzar aquestes ocupacions. Aquesta situació va generar molta alarma entre la dreta i els sectors més conservadors, que van veure aquestes mesures com una amenaça per a l'ordre social. També va ressorgir el conflicte amb l'Església. LA CRISI DE LA REPÚBLICA (1936) Destitució d'Alcalá Zamora: Les Corts destitueixen el president Alcalá Zamora mitjançant una maniobra legal. Azaña és elegit com a nou president. Intent de govern de coalició: Azaña volia formar un govern de coalició amb els socialistes, però no s'hi van posar d'acord. Finalment, va encarregar a Casares Quiroga formar un govern només de republicans d'esquerra. Divisions internes: - La unitat del Front Popular es va debilitar a causa de les postures radicals dels anarquistes i del sector de la UGT liderat per Largo Caballero. - Les dretes, liderades per Calvo Sotelo, mantenien un discurs d’insurrecció amb l'ajuda de la premsa catòlica i Falange. - Violència i tensions: - Els enfrontaments violents entre l'esquerra i la dreta van créixer, especialment entre les milícies de Falange i altres grups. - El 13 de juliol, el diputat Calvo Sotelo va ser assassinat, augmentant encara més la tensió política. - Problemes econòmics: - L'economia estava en crisi amb l'augment dels preus, la caiguda de la pesseta, l'atur i la reducció de la producció. - Els empresaris es mostraven hostils, amb tancaments i evasió de capitals. Això va causar vagues i manifestacions violentes, especialment organitzades per la CNT. EL COP D'ESTAT MILITAR (JULIOL DE 1936) Organització de la conspiració: Un grup de generals (Sanjurjo, Varela, Franco, Goded, Mola) i l'Unión Militar Española van planificar un cop d'estat per restablir l'ordre després de la victòria del Front Popular. Van rebre el suport de les oligarquies monàrquiques, la CEDA i Falange. El Govern va intentar frenar la conspiració canviant els comandaments militars sospitosos, però no va ser efectiu. Reunió de generals a Madrid: Al març, un grup de generals es va reunir i va acordar el cop, amb Sanjurjo com a cap suprem i Mola com a director tècnic. El cop es faria amb violència extrema, incloent-hi l'eliminació dels dirigents polítics i sindicals d'esquerres. Pla del cop: El cop consistia en revoltes simultànies a diferents guarnicions militars, amb l'objectiu de prendre el poder a diverses zones i, finalment, a la capital. Un cop conquerida Madrid, una junta de generals substituiria el Govern. El cop es va fixar per al 18 de juliol. Inici del cop: El 17 de juliol va començar a les guarnicions del Marroc i s’hi van sumar altres guarnicions de la Península. El fracàs del cop a les grans ciutats va provocar la Guerra Civil, que duraria tres anys.