Unitat 7, Segona Part (PDF)
Document Details
Uploaded by SublimeJasper1277
Tags
Summary
Aquest document és una part de la Unitat 7, probablement d'un llibre de text o material escolar. Tracta el període del Bienni Reformista, del 1931 al 1933, a Espanya. Descriu el Govern d'Azaña, la crisi econòmica mundial i les reformes implementades durant aquest període, com les reformes religioses, educatives, laborals i agràries. A més, aborda les crítiques i oposició a aquestes reformes.
Full Transcript
2.Bienni Reformista (1931-1933) ntre desembre del 1931 i setembre del 1933, Manuel Azaña va liderar el govern d'Espanya E amb l'objectiu de transformar el país. 2.1. EL GOVERN D'AZAÑA esprés d'aprovar la Constitució del 1931, Niceto Alcalá Zamora va ser escollit president de D la Re...
2.Bienni Reformista (1931-1933) ntre desembre del 1931 i setembre del 1933, Manuel Azaña va liderar el govern d'Espanya E amb l'objectiu de transformar el país. 2.1. EL GOVERN D'AZAÑA esprés d'aprovar la Constitució del 1931, Niceto Alcalá Zamora va ser escollit president de D la República. Ell va encarregar a Manuel Azaña formar un nou govern. Al principi es va intentar que tots els partits que havien estat al govern provisional continuessin, però això no va ser possible. l líder del Partit Radical, Alejandro Lerroux, no volia col·laborar si els socialistes seguien al E govern. Per això, Azaña va optar per una aliança entre els republicans d'esquerra i els socialistes, que semblava més estable per portar a terme les reformes que Espanya necessitava. 2.2. LA REPÚBLICA I LA CRISI ECONÒMICA MUNDIAL uan es va instaurar la República, el món encara patia les conseqüències de laGran Q Depressió del 1929. Tot i que Espanya no va ser tanafectada com altres països, la crisi va impactar sectors clau com el comerç exterior (es van vendre un 30% menys de productes com cítrics, oli i vi) i la mineria. erò el problema principal no venia només de la crisi mundial, sinó de les dificultats pròpies P de l'economia espanyola: H i havia poc treball i salaris baixos. Les indústries i l'agricultura eren poc modernes i productives. Molts diners es gastaven per tapar el dèficit heretat d'etapes anteriors. quests problemes econòmics van fer que les reformes d’Azaña fossin més difícils d’aplicar A i van provocar més tensions socials. 2.3. LES REFORMES DEL BIENNI REFORMISTA l primer període de la Segona República, conegut com elBienni Reformista (1931-1933), E va estar marcat per una sèrie de reformes per modernitzar Espanya i fer-la més democràtica i justa. A continuació, s'expliquen les reformes més destacades: La reforma religiosa l Govern volia separar l'Església de l'Estat per reduir el poder de l’Església, especialment E en educació. Això es va fer amb diverses lleis: L lei del divorci (1932):permetia la separació legalde les parelles. Llei de confessions religioses (1933):va deixar d’ajudareconòmicament l’Església i va ordenar el tancament de les escoles religioses. Dissolució de la Companyia de Jesús i nacionalització dels seus béns. questes mesures van provocar una forta oposició de l’Església i sectors catòlics, que les A van veure com un atac directe. La reforma educativa i cultural ’educació era una prioritat: es volia garantir l’accés universal, gratuït i laic a l’escola. El pla L incloïa la construcció de més escoles i la millora de les condicions del professorat. Fites principals: ○ Construcció de 13.000 escoles (tot i que no es va arribar a l’objectiu inicial de 27.151). ○ Augment del nombre de mestres i millora dels seus sous. ○ Missions Pedagògiques:es van portar bibliotequesi activitats culturals a zones rurals amb la participació d’intel·lectuals com Federico García Lorca i María Zambrano. Les reformes laborals l ministre de Treball, Francisco Largo Caballero, va promoure millores per protegir els E treballadors: L lei de contractes de treball:regulava les condicionslaborals, com la jornada de treball i els drets de les dones i infants. Jurats mixtos:comitès amb treballadors i patronsper mediar conflictes i establir salaris justos. Regulació dels sindicats:per garantir els drets delstreballadors. Aquestes reformes van topar amb una gran resistència dels empresaris. L’autonomia de les regions Es va reconèixer el dret a l’autonomia per a regions amb identitat pròpia: C atalunya:va obtenir l’Estatut d’Autonomia el 1932, amb competències en educació, sanitat i administració. Altres regions, com el País Basc i Galícia, van intentar processos d’autonomia, però no es van completar abans de la Guerra Civil. La reforma agrària s volia resoldre els problemes de l’agricultura: grans propietats mal utilitzades i treballadors E pobres. L lei de Reforma Agrària (1932):pretenia redistribuirterres entre els camperols i modernitzar el camp. Resultats limitats: només 12.000 famílies van rebre terres (lluny de les 75.000 previstes), per falta de diners i problemes organitzatius. Això va generar frustració entre els jornalers i va provocar protestes i revoltes. 3. Problemes i crisi del Bienni Reformista L'obra del Bienni Reformista va disgustar la dreta i no va convèncer la majoria de l'esquerra. 3.1. ELS ANARQUISTES I EL PROBLEMA DE L'ORDRE PÚBLIC ui eren els anarquistes? Q Els anarquistes eren persones que volien un món sense governs ni autoritats. Pensaven que la gent podia viure en pau si col·laboraven i compartien tot. Dos grups diferents d’anarquistes: - lguns, com Ángel Pestaña i Joan Peiró, pensaven que era millor parlar amb el A govern i buscar acords per evitar problemes. - Però altres, més radicals (de la Federació Anarquista Ibèrica, o FAI i la majoria de la CNT), creien que calia actuar directament: fer vagues, revoltes i fins i tot lluitar per canviar-ho tot ràpidament (insurrecció armada) Què va passar? - es del 1931, els anarquistes van fer vagues i protestes molt grans. Això va crear D problemes greus, com baralles amb la policia. - El govern va aprobar la Llei de defensa de la República, per poder castigar amb mà dura aquestes revoltes. Això va provocar enfrontaments que van acabar amb moltes morts, com al poble de Casas Viejas, on van morir 26 persones. 3.2. REORGANITZACIÓ I REACCIÓ DE LA DRETA (els conservadors): ui eren? Q Els conservadors eren persones que no volien canvis. Volien mantenir les tradicions, protegir la religió, la família i les propietats. Dos grups de dreta: - ls monàrquics:Volien tornar a tenir un rei. Algunespersones, com el general E Sanjurjo, van intentar fer un cop d'estat (prendre el poder per la força), però no va funcionar. - La CEDA:Era un partit polític que preferia fer canvisamb votacions. Volien protegir les tradicions i no els agradaven les idees modernes com separar la religió del govern. uè van fer?La CEDA va unir molta gent, com pagesosreligiosos i propietaris, per Q defensar les seves idees. Tot i dir que acceptaven la República, eren força semblants als partits autoritaris, com els feixistes d’Itàlia. 3.3. LA CRISI DE LA COALICIÓ REPUBLICANOSOCIALISTA L’any 1933, el govern d’Espanya, liderat per Azaña, va tenir molts problemes. Problemes amb els empresaris i les vagues: A zaña i el seu equip de govern volien millorar la vida dels treballadors amb reformes laborals i de terres, impulsades per Largo Caballero. Però els empresaris i propietaris de terres estaven enfadats perquè no volien perdre diners ni poder, i criticaven molt aquestes reformes. Al mateix temps, els anarquistes de la CNT continuaven fent vagues i protestes, complicant encara més la situació. Desacords entre els polítics: U n partit que volia el poder:El Partit Radical, lideratper Lerroux, no estava d’acord amb Azaña. Volien que ell dimitís per poder governar ells. El president no estava content:Niceto Alcalá Zamora,que era el president de la República i molt religiós, no li agradaven les lleis d’Azaña sobre religió. Això va fer que tinguessin moltes discussions. Divisió dins dels socialistes: E l Partit Socialista, que havia treballat amb Azaña al govern, no es posava d’acord. Largo Caballero, un dels líders socialistes, pensava que ja no havien d’ajudar Azaña i volia preparar-se per fer una revolució. Aquesta divisió va debilitar encara més el govern. Eleccions i el final del govern d’Azaña: A les eleccions locals i regionals del 1933, altres partits com els radicals de Lerroux i la CEDA (un grup conservador) van guanyar força. Això va fer que Alcalá Zamora forçés Azaña a dimitir al setembre. Va demanar a Lerroux que formés un govern, però aquest no va aconseguir suport. Al final, Alcalá Zamora va dissoldre el Parlament i va convocar noves eleccions al novembre del 1933.