Unitat 7, Segona Part (PDF)

‭2.‬‭Bienni Reformista (1931-1933)‬ ‭ ntre desembre del 1931 i setembre del 1933, Manuel Azaña va liderar el govern d'Espanya‬ E ‭amb l'objectiu de transformar el país.‬ ‭2.1. EL GOVERN D'AZAÑA‬ ‭ esprés d'aprovar la Constitució del 1931, Niceto Alcalá Zamora va ser escollit president de‬ D ‭la Re...

‭2.‬‭Bienni Reformista (1931-1933)‬ ‭ ntre desembre del 1931 i setembre del 1933, Manuel Azaña va liderar el govern d'Espanya‬ E ‭amb l'objectiu de transformar el país.‬ ‭2.1. EL GOVERN D'AZAÑA‬ ‭ esprés d'aprovar la Constitució del 1931, Niceto Alcalá Zamora va ser escollit president de‬ D ‭la República. Ell va encarregar a Manuel Azaña formar un nou govern. Al principi es va‬ ‭intentar que tots els partits que havien estat al govern provisional continuessin, però això no‬ ‭va ser possible.‬ ‭ l líder del Partit Radical, Alejandro Lerroux, no volia col·laborar si els socialistes seguien al‬ E ‭govern. Per això, Azaña va optar per una aliança entre els republicans d'esquerra i els‬ ‭socialistes, que semblava més estable per portar a terme les reformes que Espanya‬ ‭necessitava.‬ ‭2.2. LA REPÚBLICA I LA CRISI ECONÒMICA MUNDIAL‬ ‭ uan es va instaurar la República, el món encara patia les conseqüències de la‬‭Gran‬ Q ‭Depressió del 1929‬‭. Tot i que Espanya no va ser tan‬‭afectada com altres països, la crisi va‬ ‭impactar sectors clau com el comerç exterior (es van vendre un 30% menys de productes‬ ‭com cítrics, oli i vi) i la mineria.‬ ‭ erò el problema principal no venia només de la crisi mundial, sinó de les dificultats pròpies‬ P ‭de l'economia espanyola:‬ ‭‬ H ‭ i havia poc treball i salaris baixos.‬ ‭‬ ‭Les indústries i l'agricultura eren poc modernes i productives.‬ ‭‬ ‭Molts diners es gastaven per tapar el dèficit heretat d'etapes anteriors.‬ ‭ quests problemes econòmics van fer que les reformes d’Azaña fossin més difícils d’aplicar‬ A ‭i van provocar més tensions socials.‬ ‭2.3. LES REFORMES DEL BIENNI REFORMISTA‬ ‭ l primer període de la Segona República, conegut com el‬‭Bienni Reformista (1931-1933)‬‭,‬ E ‭va estar marcat per una sèrie de reformes per modernitzar Espanya i fer-la més democràtica‬ ‭i justa. A continuació, s'expliquen les reformes més destacades:‬ ‭La reforma religiosa‬ ‭ l Govern volia separar l'Església de l'Estat per reduir el poder de l’Església, especialment‬ E ‭en educació. Això es va fer amb diverses lleis:‬ ‭‬ L ‭ lei del divorci (1932):‬‭permetia la separació legal‬‭de les parelles.‬ ‭‬ ‭Llei de confessions religioses (1933):‬‭va deixar d’ajudar‬‭econòmicament l’Església‬ ‭i va ordenar el tancament de les escoles religioses.‬ ‭‬ ‭Dissolució de la Companyia de Jesús i nacionalització dels seus béns.‬ ‭ questes mesures van provocar una forta oposició de l’Església i sectors catòlics, que les‬ A ‭van veure com un atac directe.‬ ‭La reforma educativa i cultural‬ ‭ ’educació era una prioritat: es volia garantir l’accés universal, gratuït i laic a l’escola. El pla‬ L ‭incloïa la construcció de més escoles i la millora de les condicions del professorat.‬ ‭‬ ‭Fites principals:‬ ‭○‬ ‭Construcció de 13.000 escoles (tot i que no es va arribar a l’objectiu inicial de‬ ‭27.151).‬ ‭○‬ ‭Augment del nombre de mestres i millora dels seus sous.‬ ‭○‬ ‭Missions Pedagògiques:‬‭es van portar biblioteques‬‭i activitats culturals a‬ ‭zones rurals amb la participació d’intel·lectuals com Federico García Lorca i‬ ‭María Zambrano.‬ ‭Les reformes laborals‬ ‭ l ministre de Treball, Francisco Largo Caballero, va promoure millores per protegir els‬ E ‭treballadors:‬ ‭‬ L ‭ lei de contractes de treball:‬‭regulava les condicions‬‭laborals, com la jornada de‬ ‭treball i els drets de les dones i infants.‬ ‭‬ ‭Jurats mixtos:‬‭comitès amb treballadors i patrons‬‭per mediar conflictes i establir‬ ‭salaris justos.‬ ‭‬ ‭Regulació dels sindicats:‬‭per garantir els drets dels‬‭treballadors.‬ ‭Aquestes reformes van topar amb una gran resistència dels empresaris.‬ ‭L’autonomia de les regions‬ ‭Es va reconèixer el dret a l’autonomia per a regions amb identitat pròpia:‬  ‭‬ C ‭ atalunya:‬‭va obtenir l’Estatut d’Autonomia el 1932, amb competències en‬ ‭educació, sanitat i administració.‬ ‭‬ ‭Altres regions, com el País Basc i Galícia, van intentar processos d’autonomia, però‬ ‭no es van completar abans de la Guerra Civil.‬ ‭La reforma agrària‬ ‭ s volia resoldre els problemes de l’agricultura: grans propietats mal utilitzades i treballadors‬ E ‭pobres.‬ ‭‬ L ‭ lei de Reforma Agrària (1932):‬‭pretenia redistribuir‬‭terres entre els camperols i‬ ‭modernitzar el camp.‬ ‭‬ ‭Resultats limitats: només 12.000 famílies van rebre terres (lluny de les 75.000‬ ‭previstes), per falta de diners i problemes organitzatius.‬ ‭‬ ‭Això va generar frustració entre els jornalers i va provocar protestes i revoltes.‬ ‭3. Problemes i crisi del Bienni Reformista‬ ‭L'obra del Bienni Reformista va disgustar la dreta i no va convèncer la majoria de l'esquerra.‬ ‭3.1. ELS ANARQUISTES I EL PROBLEMA DE L'ORDRE PÚBLIC‬ ‭ ui eren els anarquistes?‬ Q ‭Els anarquistes eren persones que volien un món sense governs ni autoritats. Pensaven‬ ‭que la gent podia viure en pau si col·laboraven i compartien tot.‬ ‭Dos grups diferents d’anarquistes:‬ ‭-‬ ‭ lguns, com Ángel Pestaña i Joan Peiró, pensaven que era millor parlar amb el‬ A ‭govern i buscar acords per evitar problemes.‬ ‭-‬ ‭Però altres, més radicals (de la Federació Anarquista Ibèrica, o FAI i la majoria de la‬ ‭CNT), creien que calia actuar directament: fer vagues, revoltes i fins i tot lluitar per‬ ‭canviar-ho tot ràpidament (insurrecció armada)‬ ‭Què va passar?‬ ‭-‬ ‭ es del 1931, els anarquistes van fer vagues i protestes molt grans. Això va crear‬ D ‭problemes greus, com baralles amb la policia.‬ ‭-‬ ‭El govern va aprobar la Llei de defensa de la República, per poder castigar amb mà‬ ‭dura aquestes revoltes. Això va provocar enfrontaments que van acabar amb moltes‬ ‭morts, com al poble de Casas Viejas, on van morir 26 persones.‬ ‭3.2. REORGANITZACIÓ I REACCIÓ DE LA DRETA (els conservadors):‬ ‭ ui eren?‬ Q ‭Els conservadors eren persones que no volien canvis. Volien mantenir les tradicions,‬ ‭protegir la religió, la família i les propietats.‬ ‭Dos grups de dreta:‬ ‭-‬ ‭ ls monàrquics:‬‭Volien tornar a tenir un rei. Algunes‬‭persones, com el general‬ E ‭Sanjurjo, van intentar fer un cop d'estat (prendre el poder per la força), però no va‬ ‭funcionar.‬ ‭-‬ ‭La CEDA:‬‭Era un partit polític que preferia fer canvis‬‭amb votacions. Volien protegir‬ ‭les tradicions i no els agradaven les idees modernes com separar la religió del‬ ‭govern.‬ ‭ uè van fer?‬‭La CEDA va unir molta gent, com pagesos‬‭religiosos i propietaris, per‬ Q ‭defensar les seves idees. Tot i dir que acceptaven la República, eren força semblants als‬ ‭partits autoritaris, com els feixistes d’Itàlia.‬ ‭3.3. LA CRISI DE LA COALICIÓ REPUBLICANOSOCIALISTA‬ ‭L’any 1933, el govern d’Espanya, liderat per Azaña, va tenir molts problemes.‬ ‭Problemes amb els empresaris i les vagues:‬ ‭‬ A ‭ zaña i el seu equip de govern volien millorar la vida dels treballadors amb reformes‬ ‭laborals i de terres, impulsades per Largo Caballero.‬ ‭‬ ‭Però els empresaris i propietaris de terres estaven enfadats perquè no volien perdre‬ ‭diners ni poder, i criticaven molt aquestes reformes.‬ ‭‬ ‭Al mateix temps, els anarquistes de la CNT continuaven fent vagues i protestes,‬ ‭complicant encara més la situació.‬ ‭Desacords entre els polítics:‬ ‭‬ U ‭ n partit que volia el poder:‬‭El Partit Radical, liderat‬‭per Lerroux, no estava d’acord‬ ‭amb Azaña. Volien que ell dimitís per poder governar ells.‬ ‭‬ ‭El president no estava content:‬‭Niceto Alcalá Zamora,‬‭que era el president de la‬ ‭República i molt religiós, no li agradaven les lleis d’Azaña sobre religió. Això va fer‬ ‭que tinguessin moltes discussions.‬ ‭Divisió dins dels socialistes:‬ ‭‬ E ‭ l Partit Socialista, que havia treballat amb Azaña al govern, no es posava d’acord.‬ ‭‬ ‭Largo Caballero, un dels líders socialistes, pensava que ja no havien d’ajudar Azaña‬ ‭i volia preparar-se per fer una revolució. Aquesta divisió va debilitar encara més el‬ ‭govern.‬ ‭Eleccions i el final del govern d’Azaña:‬ ‭‬ A ‭ les eleccions locals i regionals del 1933, altres partits com els radicals de Lerroux i‬ ‭la CEDA (un grup conservador) van guanyar força.‬ ‭‬ ‭Això va fer que Alcalá Zamora forçés Azaña a dimitir al setembre. Va demanar a‬ ‭Lerroux que formés un govern, però aquest no va aconseguir suport.‬ ‭‬ ‭Al final, Alcalá Zamora va dissoldre el Parlament i va convocar noves eleccions al‬ ‭novembre del 1933.‬