La Segona República Espanyola

<p>Creació de noves escoles (D)</p> Signup and view all the answers

<p>Convertir-lo en un exèrcit modern i més petit (C)</p> Signup and view all the answers

<p>Guàrdia d’Assalt (C)</p> Signup and view all the answers

<p>Van sentir por dels canvis (A)</p> Signup and view all the answers

<p>Educació laica i igualitària (D)</p> Signup and view all the answers

<p>Transformar Espanya per modernitzar-la (D)</p> Signup and view all the answers

<p>Republicans d'esquerra i Socialistes (B)</p> Signup and view all the answers

<p>Caiguda de la producció agrícola (B)</p> Signup and view all the answers

<p>Llei del divorci (1932) (B)</p> Signup and view all the answers

<p>Dèficit heretat d'etapes anteriors (A)</p> Signup and view all the answers

<p>Tancament de les escoles religioses (C)</p> Signup and view all the answers

<p>Niceto Alcalá Zamora (C)</p> Signup and view all the answers

<p>Per les tensions socials i problemes econòmics (B)</p> Signup and view all the answers

<p>Construcció de 13.000 escoles (C)</p> Signup and view all the answers

<p>Llei de contractes de treball (D)</p> Signup and view all the answers

<p>Catalunya (A)</p> Signup and view all the answers

<p>Redistribució de terres entre 12.000 famílies (A)</p> Signup and view all the answers

<p>Que era millor dialogar i buscar acords (D)</p> Signup and view all the answers

<p>Portar biblioteques i activitats culturals a zones rurals (D)</p> Signup and view all the answers

<p>Van mostrar gran resistència (B)</p> Signup and view all the answers

<p>La pobresa dels treballadors agrícoles (A)</p> Signup and view all the answers

<p>Van fer vagues i revoltes. (C)</p> Signup and view all the answers

<p>Va aprovar la Llei de defensa de la República. (A)</p> Signup and view all the answers

<p>Protegir la religió, la família i les propietats. (C)</p> Signup and view all the answers

<p>Obtenir el poder mitjançant les eleccions. (A)</p> Signup and view all the answers

<p>Les van criticar i resistir-se. (C)</p> Signup and view all the answers

<p>Ambdues defensaven les tradicions i un poder fort. (D)</p> Signup and view all the answers

<p>Les morts a Casas Viejas. (B)</p> Signup and view all the answers

<p>Les va considerar poc adequades. (D)</p> Signup and view all the answers

<p>Es va mantenir el finançament als sacerdots. (D)</p> Signup and view all the answers

<p>El Partit Radical es va escindir. (C)</p> Signup and view all the answers

<p>Una vaga general violenta. (B)</p> Signup and view all the answers

<p>Llei que permetia als rabassaires comprar la terra. (C)</p> Signup and view all the answers

<p>Francisco Largo Caballero. (A)</p> Signup and view all the answers

<p>PSOE i UGT. (B)</p> Signup and view all the answers

<p>Incloure ministres de la CEDA al govern. (C)</p> Signup and view all the answers

<p>Bloqueig de la proposta d'un nou estatus d'autonomia. (D)</p> Signup and view all the answers

<p>Els rumors de cop d'estat (B)</p> Signup and view all the answers

<p>Republicans, socialistes, comunistes (B)</p> Signup and view all the answers

<p>Amnistia per als empresonats per la revolta d'octubre de 1934 (A)</p> Signup and view all the answers

<p>Victòria ajustada del Front Popular (C)</p> Signup and view all the answers

<p>Celebracions i manifestacions per l'amnistia (B)</p> Signup and view all the answers

<p>Van refusar formar part d'un govern de coalició (A)</p> Signup and view all the answers

<p>Donant més poder a la CEDA (B)</p> Signup and view all the answers

<p>Va intentar crear una coalició de dretes a nivell nacional (B)</p> Signup and view all the answers

El període entre 1931 i 1933 a la Segona República Espanyola marcat per reformes polítiques i socials per modernitzar Espanya.

Manuel Azaña va ser el líder del govern d'Espanya durant el Bienni Reformista (1931-1933), amb l'objectiu de transformar el país.

La Constitució de 1931 va ser un document clau per establir la Segona República Espanyola, que va definir les bases del govern i els seus objectius.

Els problemes econòmics causats per la Gran Depressió van afectar Espanya, amb una disminució del comerç exterior i un augment de la pobresa. Les dificultats pròpies de l'economia espanyola, com la baixa productivitat i la manca de modernització, van agreujar la situació.

El govern de la Segona República va intentar separar l'Església de l'Estat, reduint el seu poder en l'educació i el finançament.

Aquesta llei, aprovada el 1932, va permetre que parelles es poguessin separar legalment, un gran canvi social que va ser controvertit.

Aprovada el 1933, aquesta llei va eliminar el finançament estatal a l'Església i va obligar a tancar les escoles religioses, una mesura que va enfrontar el govern amb els sectors catòlics.

La dissolució de la Companyia de Jesús i la nacionalització dels seus béns van ser part de la separació entre Església i Estat, provocant una forta oposició de l'Església.

El 14 d'abril de 1931, després de les eleccions municipals on els partits republicans van obtenir més vots a les ciutats grans, el rei Alfons XIII va abandonar Espanya i la Segona República Espanyola va ser proclamada.

Va ser el primer president de la Segona República Espanyola, el 1931. Va ser un polític liberal que va participar en la redacció de la Constitució de 1931.

La Generalitat de Catalunya va ser creada com a resultat d'un acord entre el govern espanyol i el president de la Generalitat, Francesc Macià. Aquest acord va permetre que Catalunya tingués un govern propi, amb la seva pròpia autonomia, mentre es redactava un Estatut d'Autonomia.

El govern de la Segona República va intentar millorar la situació dels pagesos a través de lleis que asseguraven la seva feina i la seva inclusió en el treball de la terra.

Aquest decret va reduir la jornada laboral a vuit hores i va proporcionar protecció per a accidents laborals. Va ser una de les primeres lleis socials aprovades per la Segona República Espanyola.

La Segona República va impulsar un sistema educatiu laic, sense càrrecs religiosos, i va promoure la construcció de noves escoles per a garantir l'educació igualitària per a totes les criatures.

La República va implementar un pla per a modernitzar l'exèrcit, reduint el seu nombre de soldats. Això va permetre la jubilació dels militars amb el manteniment del seu sou, tot i que va generar crítiques i malestar en alguns sectors.

La Guàrdia d'Assalt va ser creada per a controlar el manteniment de l'ordre públic a les ciutats. En algunes ocasions, encara es va haver de recórrer a l'exèrcit per a controlar la calma.

El govern republicà va implementar una sèrie de reformes socials, econòmiques i educatives amb l'objectiu de millorar la vida dels ciutadans.

L'educació era prioritària per al govern republicà, que volia garantir l'accés universal, gratuït i laic a l'escola.

El ministre de Treball va implementar una sèrie de reformes per protegir els treballadors, com ara la regulació de les condicions laborals i la creació de jurats mixtos per mediar conflictes.

Catalunya va obtenir l'Estatut d'Autonomia el 1932, amb competències en educació, sanitat i administració.

La llei pretenia redistribuir terres entre els camperols i modernitzar el camp.

Els anarquistes eren persones que volien un món sense governs ni autoritats, pensant que les persones podien viure en pau si col·laboraven i compartien tot.

Alguns anarquistes creien que era millor dialogar amb el govern i buscar acords per evitar problemes.

El Bienni Reformista va generar oposició per part de la dreta, que el considerava massa radical, i va no convèncer completament a l'esquerra, ja que no va solucionar tots els problemes.

El Partit Republicà Radical, liderat per Lerroux i Samper, va governar Espanya entre 1933 i 1934 amb el suport de la CEDA, un partit de dretes. Aquest govern va introduir canvis significatius en la política religiosa, les reformes laborals i agràries, i va implementar una amnistia per a generals implicats en un intent de cop.

Aquestes mesures van provocar divisions al Partit Radical, amb la seva ala esquerrana formant Unió Republicana i els republicans d'esquerra reagrupant-se al voltant d'Esquerra Republicana, liderada per Azaña.

Després de la victòria de la dreta, molts propietaris agraris van reduir salaris i van ignorar les lleis laborals, portant a una vaga general violenta al juny de 1934, amb dotzenes de morts i milers d'empresonats.

El període entre el 1933 i el 1936 a la segona República Espanyola, on el govern va ser debilitat per la crisi econòmica, la corrupció i el creixement del feixisme.

El Parlament Català va aprovar una llei que permetia als rabassaires comprar la terra que treballaven. No obstant, aquesta llei va ser declarada inconstitucional, generant conflictes amb la Generalitat. La proposta d'un nou estatut d'autonomia al País Basc va ser bloquejada, augmentant la tensió entre socialistes i nacionalistes.

Un líder polític espanyol del Partit Radical que va intentar formar governs en un període complex de la Segona República.

La insurrecció d'octubre de 1934 va ser causada pel descontentament del sector més radical del socialisme, liderat per Largo Caballero. El PSOE i la UGT van formar una aliança per combatre el feixisme i establir una república socialista.

Un partit polític espanyol de dreta que va guanyar força durant la Segona República, però que va generar preocupació per un possible cop d'estat.

Un programa polític creat per diversos partits d'esquerra a Espanya per enfrontar-se a la pujada del feixisme.

La CNT va decidir no participar en la revolta. La revolta es va desencadenar quan el Govern de Lerroux va incloure 3 ministres de la CEDA, considerat per les esquerres una amenaça per a la República.

Les primeres eleições lliures celebrades a Espanya després de la Segona República, que van portar a la victòria del Front Popular.

El president de la Segona República Espanyola durant aquest moment crucial, que va haver de gestionar la complexa situació política.

La situació d'inestabilitat política i tensió social causada per la confrontació entre esquerra i dreta.

Els anarquistes, especialment la FAI i la CNT, creien que calia actuar directament per aconseguir el canvi social. Van organitzar vagues, revoltes i fins i tot van considerar la insurrecció armada com a opció.

El govern va aprovar una llei per castigar les protestes i revoltes anarquistes, cosa que va provocar enfrontaments violents, com a Casas Viejas, amb moltes morts, i va crear un clima de tensió.

Els conservadors, que volien mantenir les tradicions, van intentar revertir les reformes republicanes. Van formar dos grups: els monàrquics (que volien un rei) i la CEDA (un partit polític que preferia les votacions).

El general Sanjurjo va intentar un cop d'estat per recuperar la monarquia, però va fracassar.

La CEDA, un partit de dreta, formava un grup heterogeni de persones amb idees tradicionalistes i menys progressistes. Volien protegir les tradicions i la família.

El govern d'Azaña volia millorar les condicions dels treballadors a través de reformes socials i laborals, però va trobar resistència dels empresaris. Les vagues dels anarquistes van agreujar la situació.

El Partit Radical, dirigit per Lerroux, volia governar i veia Azaña com un obstacle. Van pressionar per a la seva dimissió.

El president Alcalá Zamora, un home religiós, discrepava de les polítiques d'Azaña sobre la religió, creant tensions i dificultats polítiques al govern.