Unitat 2. La Música en la civilització grega PDF

Unitat 2. La música en la civilització grega i els inicis de la música occidental Periodització i característiques generals HISTÒRIA DE LA MÚSICA I. Conservatori Professional de Música d’Eivissa i Formentera  Introducció Ubicació temporal i in uència posterior Antiga Grècia: s. XI...

Unitat 2. La música en la civilització grega i els inicis de la música occidental Periodització i característiques generals HISTÒRIA DE LA MÚSICA I. Conservatori Professional de Música d’Eivissa i Formentera  Introducció Ubicació temporal i in uència posterior Antiga Grècia: s. XIII a.C. - s. II d.C. ( ns conquesta romana a la batalla de Corintia). Musicalment: l’ubicam des del s. V a.C. ns s. IV d.C. Es considera, generalment, com la cultura germinal que va servir de base a la civilització occidental. La cultura grega va tenir una in uència important sobre l’imperi romà, difonent- la a través dels seus territoris arreu de l’actual Europa, el nord d’Àfrica i l’Orient Pròxim. La civilització dels antics grecs ha estat in uent per a la llengüa, la política, els sistemes educatius, la loso a, la ciència i les arts, donant lloc a la corrent renaixentista de nals del s. XV i s. XVI al continent europeu, i resorgint també durant els moviments neoclàssics de nals del s. XVIII i inicis del s. XIX a Europa i Amèrica. fi fi fi fl fi fi fl fl fi Introducció En què es basa la música a l’Antiga Grècia? 1. Doctrines losò ques sobre la naturalesa de la música. 2. Descripcions sistemàtiques dels materials de la composició musical: la teoría de la música. 3. La mitologia. fi fi 1. Doctrines filosòfiques Què diuen els grecs? Els grecs emeten judicis profunds i formulen principis que han sobreviscut ns als nostres dies, des de Pitàgores (ca. 500 a.C.) ns a Arístides (s. IV d.C.): - Plató (ca. 429 - 347 a.C.), “La República”: melos, mescla de text, ritme i armonía (entesa aquesta com la relació entre tons). Melos perfecte: consistía en melodia, text i estilitzat moviment de dansa, concebuts com un tot. - Aristòtil (ca. 384 - 322 a.C.), “Política”: poesía = melodía, ritme i llenguatge. No existia cap nom per referir-se a un discurs elaborat (en vers o en prosa) que no incluís la música. Poesía lírica: poesía cantada amb l’acompanyament de la lira. Tragèdia: Oda (“ode”), l’art de cantar. fi fi Melos = Música La importància de Plató en la concepció musical La música com a art de la interpretació es deia melos, terme del qual procedeix la paraula “melodia”. El melos, a l’inici, era de textura monofònica: una única línia melòdica. No existía cap terme per denominar a la Harmonía o al contrapunt, eren conceptes inexistents. Ara bé, sí es feia algún adorno sobre la melodía, la qual cosa es denominava heterofonía. 1. Doctrines filosòfiques També Pitàgores va dir la seva… Els nombres són la clau de l’univers i la música era inseparable dels nombres. Els ritmes estaven ordenats per nombres, ja que cada nota era algún múltiple de la duració primordial: se li atribueix que la 8a, 5a o 4a (intervals consonants), estaven relacionats amb els nombres: Interval Proporció Nom grec Octava 2:1 Diapason Quinta 3:2 Diapente Cuarta 4:3 Diatessaron 1. Doctrines filosòfiques Pensament musical PITÀGORES: Harmonia: concepte exible en el que s’hi uni quen tota la teoría dels modes i escales. Consistía en la creença dels astres, en el moviment a través de l’espai, els quals produeixen sons que es combinen per formar música. Hi havia un ordre musical en l’univers que es denominava “Harmonía de les esferes”: fl fi 1. Doctrines filosòfiques Pensament musical: conclusions Les lleis i proporcions matemàtiques eren considerades els ciments de la música, tant dels intervals musicals com dels cossos cel·lestials i, es pensava, que certs planetes -les distàncies entre sí i els moviments-, es corresponien amb notes, intervals i escales de la música. (PLATÓ, “Harmonía de les esferes” - considerat com a mite ns a l’Edat Mitjana) ETHOS: la música podia in uïr en el caràcter ètic de cadascú o el mode de ser i comportar-se. La música podia entrar a l’alma i restaurar la seva harmonía interior. Teoría desenvolupada per Damón (s. V a.C.) i transmesa per Plató. L’ethos ha de ser la base de l’educació i de l’organització social. fi fl 2. Descripcions sistemàtiques La teoría musical Primers escrits: “Elementos armónicos”, “Elementos rítmicos” (ca. 330 a.C.), Aristocè, discíple d’Aristòtil. El ritme musical estava estretament vinculat al ritme poètic: pauses de síl·labes llargues i curtes / síl·labes acentuadles i no accentuades). Moviment continu de la veu (pujades i baixades), en contraposició amb el moviment diastemàtic en que la veu es nou entre tons xes separatas per intervals discrets. fi 2. Descripcions sistemàtiques La teoría musical Elements que conformen la base del sistema musical de l’Antiga Grècia i tenen continuïtat en períodes posteriors: - Melodia: sèrie de notes, cada una amb una altura particular. - Interval: format per dues notes de diferent altura. - Escala: sèrie de tres o més astures o tons diferents (notes) en ordre ascendente o descendent.  2. Descripcions sistemàtiques La teoría musical: el sistema Tetracord: “quatre cordes” - quatre notes que abarquen una 4a justa. Unitat modal bàsica Gènere: existien 3 gèneres: diatònic, cromàtic i enharmònic. 2. Descripcions sistemàtiques La teoría musical: el sistema Donat que la major part de les melodíes excedien de l’àmbit d’una 4a, els teòrics combinaren els tetracords per cubrir registres majors. Tetracords conjunts: compartien una nota Tetracords disjunts: estaven separats per un tò sencer Sistema Perfecte Major 2. Descripcions sistemàtiques La teoría musical: els modes 2. Descripcions sistemàtiques Els modes: De nició El mode consisteix en una organització dels intervals en grups en què certes notes tenen una importància especial. Concepte bàsic del sistema modal. Comparam… - Modalitat: La modalitat és un sistema d’organització musical basta en els intervals. Es relaciona especialment amb la melodia, ja que aquesta és una successió ordenada d’intervals. fi 2. Descripcions sistemàtiques El ritme en els sistemes modals Les de nicions antigues de la música feien referència a l’art (o la ciència) de mesurar bé. Aquesta mesura s’havia de fer en dues dimensions: a la de l’altura dels sons, entonan correctament els intervals; i en la de la durada dels sons, portant adequadament el ritme. Ambdues dimensions con guren la melodia, que és l’element fonamental a les músiques modals. fi fi 2. Descripcions sistemàtiques Tipologies de ritme A la dimensió rítmica, hi ha dos estils fonamentals: - Ritme lliure: Les durades dels sons no s’ajusten a cap pulsació, podent allergar-se o escurçar-se a voluntat dels intèrprets. A la música vocal, el ritme sol ajustar-se a les necessitats del text. Se l’anomena, de vegades, ritme no mensural o no mesurat. - Ritme mesurat: Les durades dels sons s’ajusten a una pulsació, que pot ser regular o exible. A la música vocal, els elements prosòdics (accent, quantitat sil·làbica) poden determinar la forma d’ajustar-se a la pulsació. Se’l denomina també ritme mensural. fl 2. Descripcions sistemàtiques Els cicles rítmics En la música mensural, la pulsació pot presentar diverses diferències (p.ex., fort/ dèbil). Aquestes pulsacions diferents es poden organitzar en grups que es repeteixen regularment i constitueixen cicles. La forma més simple de cicle rítmic és el compàs de la música occidental: grups de dues, tres o quatre pulsacions que què la primera és forta i les altres febles. Habitualment, els cicles rítmics estan constituïts en diversos nivells: - 1r nivell: petits grups de dues o tres pulsacions organitzades al voltant de característiques com la durada, accent o timbre. - 2n nivell: agrupacions dels petits grups en sèries més llargues (o molt llargues). 2. Descripcions sistemàtiques Evolució de la música en la cultura grega Pensament musical: Al principi, els antics grecs entenien les “Arts de les Muses” (mousiké) com un conjunt de poesia, música i dansa, com una unitat. Va ser més tard quan els grecs li donaren a la música la de nició d’”Art dels Sons”, en particular. Vàries situacions i espais on s’interpretava la música segons els períodes en que la dividim: fi 2. Descripcions sistemàtiques Períodes (I) Període Cretense (3000 - 1200 a.C.): Música en funció dels banquets i festes, o cant coral amb acompanyament de danses. Període Preclàssic (s. XIII - VI a.C): - Dos períodes interns: el de la població i el de la colonització. - Època de Déus i mitologia. Les gures mitològiques més importants representades iconogrà cament seran Apol·lo, Dionís i les nou Muses. - Neixen les Polis. La música està al servei del públic culture. - Els gèneres musicals d’aquest període seran el Coral, l’aulodia, l’aulística, la citarodia i la citarística. fi fi 2. Descripcions sistemàtiques Periodes (II) Període clàssic ( s. V - IV a.C.): - Atenes es converteix en el lloc principal de l’activitat musical. - La música es comença a associar cada vegada més a certàmens i jocs. - Vinculada a la poesia i el teatre. - La poesia i la música es començen a diferenciar. - Els gèneres més importants són: la lírica popular, el ditirambo, la tragèdia, la comèdia. 2. Descripcions sistemàtiques Periodes (III) Període hel·lenístic (s. III a.C. - s. V d.C.) - Sorgiment de l’esplendor romà. - Poesia, música i dansa evolucionen per camins diferents. - Escoles per educar en la citarodia i l’aulodia. - Entre els gèneres més importants: la comèdia nova, la tragèdia i els concerts de citarística, citarodia i aulodia. 2. Descripcions sistemàtiques Els instruments musicals Aulós: Aeròfon de doble llengüeta. Precedent de l’oboè europeu, podríem dir. Representa lo dionisíac, el frenesí. 2. Descripcions sistemàtiques Els instruments musicals Lira: Instrument de corda que es toca puntejant amb una o ambdues mans (o utilizando una pua). La seva estructura esto integrada de 3, 4 o hasta doce cuerdas (grega, 7). Formada per una caixa de ressonància, amb dos braços elevats units per la part superior per un travesser. 2. Descripcions sistemàtiques Els instruments musicals Cítara: Instrument de corda polsada, similar a la lira o arpa de mà. Tympanum: Instrument membranòfon, de percussió, similar a un tambor. Hydraulis: orgue hidràulic (funciona amb aire). Aeròfon. Salpinx: Aeròfon de la familia de les trompetes. Era considerada “la tuba” dels grecs. 2. Descripcions sistemàtiques La notació musical a l’Antiga Grècia La notació musical grega es desenvolupa en vàries etapes de la historia antiga. Abarca l’escriptura melòdica i rítmica, deixant les dinàmiques i la tímbrica sense notar, com en totes les notacions musicals antigues. Signes per indicar altures i durades: des del s. IV a.C al s. II d.C La notació melòdica es presenta en dues formes, tradicionalmente dites notació instrumental i notació vocal, tot i que es coneixen fragments de música vocal escrits en notació “instrumental”.  2. Descripcions sistemàtiques La notació musical a l’Antiga Grècia Característiques: - semi alfabètica: composta de caràcters de tipus lletra, o símbols. - adiastemàtica: no representa grà cament (verticalment) les altures. - arrítmica: no inclou la dimensió rítmica en la notació melòdica. fi 2. Descripcions sistemàtiques La notació musical a l’Antiga Grècia L’escriptura dita “instrumental” sembla ser més antiga que la “vocal”, ja que inclou caràcters arcaics o derivats dels mateixos. Possiblement les dues escriptures tenen un origen geogrà c diferent dins del món helenístic antic. L’escriptura “instrumental” està construida sobre la base d’un símbol per a cada altura del gran sistema perfecte major (15 altures, representant 2 octaves) i la seva transformació per a obtenir les variants de les mateixes corresponents als tres gèneres del sistema modal. fi 2. Descripcions sistemàtiques La notació musical a l’Antiga Grècia Els símbols descriuen altures precises en la seva de nició, però en l’ús concret, la correspondència entre un símbol i una altura no queda unívoca: la representació dels modes no s’ajusta sobre les altures reals sinó sobre una convenció que complica la lectura. Així per exemple, el mode lidi: fi 2. Descripcions sistemàtiques La notació musical a l’Antiga Grècia 3. Mitologia Què hem dit ns ara dels mites? Harmonia de les esferes: consistía en la creença dels astres, en el moviment a través de l’espai, produeixen sons que es combinen per formar música (“Harmonia”). Segons els pitagòrics, els intervals que es formaven eren els mateixos que utilitza la música feta per éssers humanos, i per això l’estudi de la música era un camí per al coneixement de l’univers. La conseqüència principal d’aquesta creença va ser el desenvolupament de l’estudi dels intervals, que va conduïr a la moderna acústica. fi