Territoris i Societat 1r Parcial PDF

TERRITORI I SOCIETAT: (TEMA 1,2,3 i 4 ) NOM: Núria Novo Estrany ASSIGNATURA: Territori i societat DATA: 06 / 11 / 2024 1 Contingut TEMA 1. TERRITORI: ACCEPCIONS I SIGNIFICATS DEL TERME..................................... 5 1.1. Origen del terme "territori".......................................................................................... 5 1.2 Territori/sedentarisme/agricultura....................................................................................... 6 1.3.Territorialitat Animal........................................................................................................... 6 1.4. La territorialitat humana:.................................................................................................... 7 1.4.2. Per als humans, territori té un sentit........................................................................... 8 1.5. La territorialitat de l'Estat- va néixer modern..................................................................... 8 1.6. Teories sobre la relació entre territori i Estat.................................................................... 10 1. Teoria patrimonial.......................................................................................................... 10 2.Teoria del territori-subjecte:............................................................................................ 10 2.Teoria de la competència:................................................................................................ 10 1.7. Com adquireix "territori" un Estat.................................................................................... 11 1.8. Règims territorials especials............................................................................................. 13 1.9. L'espai marítim i la seva territorialització........................................................................ 14 1.10. La territorialitat històrica i la idea de "nació" i els nacionalismes................................. 16 1.10.1. Nació – Estat – Govern........................................................................................... 16 1.10.2. Herder i els preromàntics....................................................................................... 16 1.10.3 El Volkstum.............................................................................................................. 16 1.10.4. European Vharter for Regionak or Minority Languages........................................ 17 1.11. La representació col·lectiva del territori......................................................................... 19 1.11.1. Construcció social de l'espai: la multidimensionalitat del territori........................ 19 1.11.2. El territori com a concreció del glocal................................................................... 19 1.11.3. La dimensió social del territori............................................................................... 20 1.11.4. Dicotomies al territori social.................................................................................. 20 1.12. Què s'entén per Societat? Una breu definició del terme................................................. 21 1.13. Cultura............................................................................................................................ 21 TEMA 1 (ALTRES CONTINGUTS).......................................................................................... 22 A. Comprendre el territori.................................................................................................. 22 B. "Experiències 'paranormals': els saurins"...................................................................... 23 TEMA 2. NATURALESA I CULTURA, ENFOCAMENTS ANTROPOLÒGICS.................... 24 2.1. Com s'expliquen les similituds entre societats?................................................................... 24 2.1.1. Evolucionistes............................................................................................................ 24 2.1.2. Boasians.................................................................................................................... 24 2.1.3.Funcionalistes............................................................................................................ 25 2.1.4. Evolucionisme multilineal......................................................................................... 25 2 2.1.5. Model unidireccional................................................................................................ 26 2.1.6. Materialisme cultural (MC)...................................................................................... 26 2.1.7. Perspectives EMIC i ETIC........................................................................................ 27 2.1.8. Antropologia simbòlica............................................................................................. 27 2.1.9. L'Estructuralisme...................................................................................................... 27 2.1.10. La (nova) Antropologia naturalista........................................................................ 28 2.2. Fi del dualisme Natura /Cultura....................................................................................... 29 2.2.1. La disputada frontera entre natura i cultura............................................................ 29 2.3. Etnologia.......................................................................................................................... 29 2.3.1. Animisme................................................................................................................... 31 2.3.2. Totemisme.................................................................................................................. 31 2.4. Analogisme................................................................................................................... 32 2.5. Naturalisme.................................................................................................................. 32 2.6. Les quatre cosmovisions no són universos estancs...................................................... 32 TEMA 2 (ALTRES CONTINGUTS)...................................................................................... 33 A.Naturalesa i Cultura........................................................................................................ 33 TEMA 3( A). HISTÒRIA DEL COL· LECTIU HUMÀ SOBRE LA TERRA I ELS CANVIS DE PROCESSOS EN EL MÓN ACTUAL................................................................................. 35 3.A.1. Introducció................................................................................................................... 35 3.A.2. Història del col·lectiu humà sobre la Terra.................................................................. 35 3.A.2.1. Etapa Ecològica..................................................................................................... 35 3.A.2.2. Etapa Geogràfica................................................................................................... 35 3.A.2.3.La globalització...................................................................................................... 36 3.A.3. Canvis que ha produït la globalització en l' àmbit econòmic....................................... 38 3.A.3.1. Noves formes de producció.................................................................................... 38 3.A.3.2. Canvis en el mercat laboral................................................................................... 38 3.A.3.2. Canvis en el capital................................................................................................ 38 3.A.3.3. Deteriorament ambiental....................................................................................... 38 3.A.3.4. Pèrdua de poder de l' Estat com a agent econòmic............................................... 39 3.A.2.3.La globalització...................................................................................................... 39 3.A.3. Increment de les desigualtats....................................................................................... 40 3.A.3.1.Increment de les desigualtats a Espanya................................................................ 41 3.A.3.2. Indicadors de desigualtat....................................................................................... 41 3.A.3.2.1. Índex de Desenvolupament Humà (IDH)................................................................ 41 3.A.4. Globalització sociopolítica........................................................................................... 42 3.A.4.1. Crisi de l' Estat-Nació............................................................................................ 43 3 3.A.5. Una nova divisió social................................................................................................ 43 3.A.5. Globalització cultural................................................................................................... 43 3.A.6. Els costos humans de la globalització.......................................................................... 44 TEMA 3B. SAPIENS, D’ANIMALES A DEUS........................................................................ 45 3.B.1. Nationalism vs. globalism: the new political divide | Yuval Noah Harari.................... 49 3.B.2.Els cervells “hackeados” voten , Yuval Noah Harari............................................... 50 TEMA 4. DON'T PANIC — HANS ROSLING SHOWING THE FACTS ABOUT POPULATION............................................................................................................................ 54 4.1.The Fattest Town In Britain............................................................................................... 55 4.3. Apunts de Demografia. Estructura demogràfica.............................................................. 57 4.4.Teoria de la Transició Demogràfica.................................................................................. 58 4.5. Apunts de Demografia. La revolució reproductiva.......................................................... 59 4 TEMA 1. TERRITORI: ACCEPCIONS I SIGNIFICATS DEL TERME Territori: concepte clau en Ciències Socials. - Espai de sobirania o jurisdicció d' un país - Les seves unitats administratives - Geografia política ↓ Progressivament va anar ampliant la seva definició per incloure també la dimensió social. 1.1. Origen del terme "territori" Origen del concepte: llatí: territorium. Àmbit d' influència d' una comunitat política, jurisdicció, adscripció. Romanització → incorporació progressiva de "territoris" (colònies, províncies). Creació de noves carcassa territorials és un dels mecanismes més efectius de control de les poblacions i dels recursos. − La "romanització" va suposar la imposició d'una nova organització territorial a les terres que es van convertir en províncies romanes − Subversió organització de la indígena preexistent − Roma va imposar nous sistemes d' explotació agrícola, estructures de propietat i nous marcs administratius IDEA COMUNA: domini i control d' un espai per controlar els seus recursos i la seva població si n' hi hagués Als diccionaris de la llengua espanyola i francesa es recull aquest significat primigeni que tenia en llatí, de "terra" o "porció de terra" que pertany a una nació, a una província, a una regió. En el Diccionarire de l'Academie francesa de 1798 es posa un èmfasi encara més gran en el jurisdiccional "espace de terre qui depend d'una juridition", que s'amplia en la seva edició de 1835 "espace, étendue de terre que dépend d'una empire, d'une principalité, d'une seigneuirie, d'une province, d'une ville, d'une juridition". "Territori", es defineix per part de la Reial Acadèmia de la Llengua (RAE) com: 1. m. Porció de la superfície terrestre pertanyent a una nació, regió, província, etc. 2. m. terreny (‖ camp o esfera d'acció). 3. m. Circuit o terme que comprèn una jurisdicció, una comesa oficial o una altra funció anàloga. 4. m. Terreny o lloc concret, com una cova, un arbre o un formiguer, on viu un determinat animal, o un grup d' animals relacionats per vincles de família, i que és defensat davant la invasió d' altres congèneres. 5 Al segle XIX les ciències naturals estenen l' ús del concepte a l' àmbit de la natura. Paper de l'home en la idea d'espècies "exòtiques" i "invasores". Cada espècie animal o vegetal té el seu propi lloc, els canvis els ocasiona l' home. Espècie →Genere→Família→ Ordre→Clase→Phylum→Reino Homo sapiens → Homo → Homínids → Primats → Mamífers→Cordats→Animal 1.2 Territori/sedentarisme/agricultura La idea de domini i control sobre un espai terrestre sorgeix paral·lelament a l'aparició de comunitats humanes que s'assenten sobre un lloc i hi viuen de forma permanent, conreant i extraient recursos (sedentarisme/agricultura). Des del Neolític (8.000 aC aproximadament) prosperen al Pròxim Orient i a la Vall de l'Indo una sèrie de comunitats que adopten l'agricultura com a forma de vida, la qual cosa comporta l'establiment d'un lloc fix de residència i posa fi a la vida nòmada. Agricultura→ Excedent alimentació→ ∆ Població →Apropiació de l'excedent→jerarquització social→expansió territorial (noves terres de cultiu) Associació PODER POLITICO-DOMINI TERRITORIAL →aparició dels primers ESTATS (Edat Antiga) 1.3.Territorialitat Animal Estudi de la biologia animal →Zoologia →sociobiologia Descobriment de la "territorialitat animal" : Són els animals territorials? Si els humans formem part de la cadena de la vida, ¿tindrà la nostra territorialitat un origen biològic 1.3.2. L'espai territorial, Robert Ardrey L'imperatiu territorial, com Ardrey el va anomenar, no és més que un sol pas endavant cap a la comprensió de la naturalesa evolutiva de l'home, una comprensió compatible, d'una banda, amb les conclusions revolucionàries de la biologia, i de l'altra amb la nostra experiència humana molt antiga. "Aquest lloc és meu, soc d'aquí, diu l'albatros, la granota, el peix lluna verda, l'espanyol, el gran mussol, el llop, el venecià, el gos de les praderies, el picó de tres espines, l'escocès, l'skua, l'home de La Crosse (Wisconsin), l'alsacià, el xoriço anellat, l'argentí, el peix globus, el salmó de les Rocoses, parisenc. Soc d'aquí, que es diferencia i és superior a tots els altres llocs a la Terra, i comparteixo la identitat d'aquest indret, de manera que jo també soc diferent i superior. I això és una cosa que no em pot treure ningú, malgrat tots els patiments que pugui patir o on pugui anar o on pugui morir. Pertanyo sempre i únicament a aquest lloc" Si la territorialitat és "animal", instintiva, llavors és (genèticament) inevitable que defensi el meu territori, fins i tot amb la guerra, o que prefereixi la mort abans que la rendició 6 Animals territorials: Estratègies visuals, com les marques de garres que deixen els felins als arbres o en aus la presència del propi duel. Estratègies d' exhibició, amb pavoneu i moviments rituals, que sol presentar colors vius perquè el vegin des de lluny. Estratègies olfactives, normalment marcant amb orina o femta els límits del territori - Som els humans "territorials" sense excepció? - Està inscrit realment en el nostre codi genètic la territorialitat? - ¿Justifica l'instint territorial la seva defensa i l'ús de la força si fos necessari? - És aquest instint el que permet lluitar els soldats fins a donar la vida pel seu país? - Defensar un territori que no és el propi fa fracassar una guerra? - ¿'Van perdre per això els nord-americans la guerra de Vietnam? - Tenien més sentit territorial els alemanys que van defensar el nazisme que els suïssos que no van participar en la guerra? 1.4. La territorialitat humana: 1.4.1. Característiques i funcions. Per a Ardrey (1966) la continuïtat evolutiva entre l'home i el món animal assegura que els humans ens comportarem d'acord amb la Llei Universal del principi de territorialitat, de manera que el "patriotisme" és una força predictible i calculable, similar al d'altres espècies territorials. Tanmateix, la territorialitat humana no pot explicar decisions racionals, com les que impulsa la gent a emigrar, o l'ambició d'un Estat que adquireix més territori del que necessita per a la seva supervivència - La territorialitat humana és la més gran. - La territorialitat humana és un producte cultural. - L'apego territorial s'inculca, es fomenta, com a part del control que l'Estat/nació necessita per mantenir la població sota el seu domini. Només quan la societat humana va començar significativament a incrementar la seva escala i complexitat la territorialitat es va reafirmar com un poderós fenomen d' organització i conducta. Però es tracta d'una territorialitat simbòlica i cultural, no de la primitiva territorialitat dels primats i altres animals. Segons SOJA (1971) la territorialitat específicament humana té tres elements: 1. El sentit de la identitat espacial, 2. el sentit de l'exclusivitat 3. la compartimentació de la interacció humana en l'espai. La territorialitat proporciona no només un sentiment de pertinença a una porció particular de terra sobre el qual es tenen drets exclusius, sinó que implica un mode de comportament dins d'aquesta entitat 7 1.4.2. Per als humans, territori té un sentit... 1.5. La territorialitat de l'Estat- va néixer modern La territorialitat és manifesta a molt diferents escales: local, regional, provincial, estatal, continental, mundial... L'escala estatal és l'escala privilegiada d'expressió territorial, sobretot a l'Estat-nació, sorgit en l'edat moderna (Tractat de Westfàlia 1648 que va posar fi a la Guerra dels 30 anys i va donar inici a un nou ordre a Europa basat en el concepte de sobirania nacional) L ' Estat-nació sorgeix a Europa a mitjans del XVII i es consolida com un nou règim d' organització polític i també econòmic de base ja mercantil i capitalista. L' economia-món que es globalitza després del descobriment d' Amèrica basa la seva riquesa en l' explotació de recursos i en el seu comerç. El territori adquireix així una "materialitat" física (proporciona or, plata, sucre, cacau, cotó...) és a dir, és un espai "vaciable", que es pot explotar i esquilar. 1.5.1. Vinculació entre Nació- Territori a) Estat que crea una nació política-cívica b) Nació ètnica que crea un Estat (Volk) 8 D'altra banda, el territori s'erigeix en una entelèquia sota la qual el nou poder de l 'Estat alça la seva hegemonia. Mitjançant el desenvolupament d' una burocràcia estatal que porta el poder de l' Estat fins als darrers llocs controla la població i desenvolupa en la idea que pertany a una nació, que s' identifica amb el poder Estatal. D'aquesta manera, els habitants del territori "nació", s'identifiquen amb ell i per això, amb l'Estat i qui garanteix el poder a l'Estat. Les guerres que es lliuraran a partir del segle XVII seran guerres populars, en les quals el poble creurà estar defensant la seva "nació" a través de la defensa del seu "territori" 1.5.2. Concepte jurídic de "Territori" El territori, juntament amb la població i l' organització política constitueix un dels tres elements essencials d' un Estat. No hi pot haver Estat sense Territori 1.5.2.1. Dret internacional Element clau del Dret internacional: de manera que el "territori estatal" en sentit ampli és el marc de referència en què es mou aquest àmbit del dret. Jurídicament parlant, el territori estatal inclou tota la superfície del globus terrestre sotmès a una sobirania, la qual cosa inclou àrees terrestres, subterrànies, marines i submarines, així com l' espai aeri. El territori de l' Estat en l' època moderna tendeix a l' estabilitat de les fronteres, a limitar i delimitar de forma precisa la comunitat humana que s' organitza políticament en el seu interior. L' Estat exerceix el seu domini sobre aquest conjunt territorial ben definit. Tot i així hi continua havent fronteres inestables i en disputa. Consultar "L'Ordre Mundial" (Internet, Instagram) 9 1.5.3. Macro estats Rússia 17.098.242 Brasil 8.515.767 Antàrtida 14.000.000 37 Austràlia 7.741.220 Canadà 9.984.670 Índia 3.287.263 Xina 9.596.960 Argentina 2.780.400 EUA 9.147.593 Kazajistan 2.724.900 Algèria 2.381.742 1.5.4. Microestat Un microestat (o miniestat) és un estat sobirà que té una població molt reduïda, un territori molt petit o tots dos. Andorra, Mònaco, Baréin, San Marino, Liechtenstein, Nauru, Palaus, Tuvalu, San Cristóbal i Nieves i la Ciutat del Vaticà són exemples de microestats. 1.6. Teories sobre la relació entre territori i Estat. 1. Teoria patrimonial → teoria del territori-objecte (el territori és com un objecte que l'Estat posseeix i sobre el qual fa valer la seva autoritat). L' Estat és subjecte de Dret i el territori un objecte, sobre el qual es fa valer l' autoritat. En aquesta teoria, la relació entre Estat i territori s' assembla a les relacions que es donen en dret privat entre un individu i els seus béns. Autors: Laband, Cavaglieri, Donati, Fauchille 2.Teoria del territori-subjecte: el territori no és una cosa separada (objecte) sinó que és part de la personalitat de l'Estat. L'estat no gaudeix de poder directe, de "domini", sinó d'"imperium" únicament les persones localitzades dins d'ell. Com s'entén, per tant, un atac al territori d'un Estat? S'entén en aquesta teoria no com un atac a la "propietat" sinó com una violació a la pròpia personalitat de l'Estat. Autors: Gerber, Fricer, Kauffmann, von Liszt, Jellinek, Westlake) 2.Teoria de la competència: (la més actual), deriva de l'escola austriacista de la Teoria pura del dret. Proposa una interpretació merament funcional del territori. Concep el territori com l' àrea de jurisdicció estatal o l' espai dins del qual l' Estat exerceix la seva competència. Aquesta teoria obliga a distingir entre les competències territorials i les competències personals de l' Estat. Les competències territorials inclourien l'administració d'aquest territori (sobre la seva base física) Les competències personals, per la seva banda, inclourien el conjunt de competències derivades de la sobirania que l'Estat exerceix sobre les persones que es troben sota la seva jurisdicció (els qui tenen o no tenen nacionalitat etc). Autors: Radnitzky, Hernrich, Kelsen Schoenbum, Verdross, Basdevant, Scelle, Rousseau) 10 1.7. Com adquireix "territori" un Estat No hi ha un Estat sense territori. Adquirir "territori" significa en realitat "ampliar" el seu territori. - Descobriment i conquesta han quedat relegades pel Dret Internacional, en considerar que la colonització, el descobriment o la conquesta suposen la confiscació d'un territori que pertany a un altre Estat a través de l'ús de la força (prohibit per la Carta de Nacions Unides). - La cessió suposa la renúncia dels drets i títols sobre un territori feta per un Estat en favor d'un altre (tractat). En el document de cessió es fixen les condicions en què té lloc la transferència (preu, gratuïtat). - L' ocupació constitueix el mode principal d' adquisició d' un territori. La condició perquè l'ocupació sigui vàlida és que el territori ocupat sigui terra nuclis (terra de ningú) o hagi estat abandonada. - El mer "descobriment" o "exploració" del territori no es pot considerar "ocupació" ja que per ser-ho es requereix que l'exploració o descobriment es realitzi amb la intenció d'adquirir sobirania i que l'ocupació sigui efectiva (una possessió real, contínua i pacífica). 11 - En èpoques antigues, l'ocupació per la força (conquesta) podia suposar l'adquisició de domini. Tanmateix, el dret internacional actual fa inviable ja l' adquisició de territori mitjançant la conquesta, ja que suposa l' ús de la força, una cosa que avui dia està prohibida. L ' article 2.4 de la Carta de Nacions Unides estableix la prohibició de l' ús o amenaça de la força en les relacions internacionals contra la integritat territorial o la independència de qualsevol Estat. - Històricament el millor exemple d'ocupació és Groenlàndia. La Cort permanent va rebutjar la reclamació de Noruega a favor de Dinamarca el 1933 dient que els actes realitzats per Dinamarca eren un testimoni suficient de la seva intenció i voluntat d'exercir sobirania sobre aquesta illa. (veure Història de Groenlàndia ) - La contigüitat es basa en la contigüitat geogràfica, un Estat pot adquirir un territori pel fet d'ostentar la sobirania d'un ja pròxim. o Un bon exemple d'aquesta manera d'adquirir territori són les illes de l'Àrtic que van ser incorporades a cadascun dels països que les reclamaven per la seva col·locació geogràfica pel seu territori cap al Pol Nord. - L' accessió és una forma d' adquirir domini sobre un territori com a resultat de canvis geogràfics naturals o per intervenció humana. o Aquest precepte es basa en la idea que l' accessori segueix al principal, de manera que si un ja ostenta domini sobre el principal també l'ostentarà sobre el que accessòriament s'hi produeixi. o Així, per exemple, les terres d'al·luvió, les illes deltaiques sorgides pel material sedimentari arrossegat pel riu, els dominis hidràulics derivats del canvi de llera d'un riu etc - La prescripció suposa l' extinció d' un títol territorial. Un Estat exerceix la possessió d' un territori que és d' un altre Estat el temps suficient com per generar la convicció jurídica de què ha adquirit el territori que un altre ha perdut. o Això només es pot produir quan un Estat descuida un territori fins al punt de permetre que un altre exerceixi de forma continuada, pública incontestada i pacífica el seu domini sobre ell durant el temps suficient. o Avui dia és poc freqüent. També rep el nom d'usucapió (fer-se amb drets pel mer pas del temps per haver tingut una ocupació) - Els nous territoris (ocupats, cedits, prescrits,...) es transfereixen d'un Estat a un altre. - Els modes derivats que s' utilitzen per transferir la propietat en una successió jurídica són els títols jurídics, els actes jurisdiccionals i les decisions d' Organitzacions Internacionals. 12 - Els actes jurisdiccionals es refereixen a la solució pacífica d' una controvèrsia d' adquisició territorial per intervenció d' un òrgan que resol. La resolució determina l' adquisició del territori per l' Estat a favor de qui es resol. Nombrosos exemples de territoris en disputa. - En la pràctica internacional, quan un país esgrimeix un títol jurídic i un altre una situació de fet, l' òrgan jurisdiccional té en compte la posició que hagi mantingut cada país i en el fons sol prevaler l' ocupació efectiva ja que sense ella no hi ha títol jurídic que resulti vàlid per reclamar la sobirania territorial. - Creació d'Estats per Organismes Internacionals El desembre de 1947 l'assemblea General de l'ONU va aprovar un pla que va decidir la partició de Palestina en dos Estats independents: àrab i jueu i una zona internacional a la ciutat de Jerusalem sota el control de les Nacions Unides 1.8. Règims territorials especials Hi ha algunes situacions territorials que no s' ajusten a la configuració estatal que hem vist. Entre elles destaquem: el condomini, l'ocupació bèl·lica i les bases militars estrangeres. El condomini és un territori que està sota sobirania conjunta de dos o més Estats en règim d'igualtat: L'exemple més clar és el de l'Antàrtida que es regeix pel Tractat Antàrtic que van ratificar el 1959 inicialment 12 països Els signants originals van ser: Argentina Austràlia , Bèlgica , Xile , Estats Units, França , Japó , Noruega , Nova , Zelanda, el Regne Unit, Sud-àfrica i la Unió Soviètica, Com a conseqüència de conflictes armats internacionals es poden produir ocupacions de territoris per part d' un Estat o de la Forces Armades d' un altre. En cap cas aquesta ocupació pot arribar a generar una adquisició definitiva. D' acord amb la Convenció de la Haia de 1889, i els Convenis de Ginebra de 1949 els Estats ocupants han de respectar els drets de les persones i estan prohibides les accions de pillatge, confiscació de propietats i destrucció de béns. Igualment, són d' obligat compliment la 52 preservació de la Carta de Drets Humans. Les Bases Militars Estrangeres són el resultat de tractats bilaterals que permeten l' existència d' aquestes bases en el territori d' un altre Estat. No suposa una cessió territorial però sí la concessió d' un permís per utilitzar part del territori nacional durant un període determinat. En són exemple: Guantánamo (base militar dels Estats Units a Cuba, des de 1903) o les bases de l'OTAN repartides per tot Europa. (761 bases EUA→ món) Ficció jurídica del dret internacional: un terreny o espai en el qual s'assenta una institució d'un país és una prolongació d'aquest país en un altre: ambaixades, consolats, les bases militars, vaixells que naveguen sota pavelló d'un Estat, seu d'organismes internacionals (FMI, ONU...). 13 1.9. L'espai marítim i la seva territorialització Estem acostumats a representar els límits dels països sobre la seva extensió terrestre, però el cert és que la seva sobirania assoleix l'aire i el mar, si són costaners. La Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret del Mar també anomenada "Convenció Montego Bay"1982 va establir en el seu article 2: Article 2 Règim jurídic del mar territorial, de l' espai aeri situat sobre el mar territorial i del seu llit i subsol 1. La sobirania de l' Estat riberenc s' estén més enllà del seu territori i de les seves aigües interiors i, en el cas de l' Estat arxipelàgic, de les seves aigües arxipelàgiques, a la franja de mar adjacent designada amb el nom de mar territorial. 2. Aquesta sobirania s'estén a l'espai aeri sobre el mar territorial, així com al llit i al subsol d'aquest mar. 3. La sobirania sobre el mar territorial s' exerceix d' acord amb aquesta Convenció i altres normes de dret internacional. Espais clau: Aigües interiors, Mar territorial, ZEE, Aigües internacionals 1.9.1. Mar territorial És el territori submergit que va des de la línia costanera de base (establerta en la pròpia convenció) fins a les 12 milles marines. L' Estat exerceix la seva sobirania sobre aquest territori submarí i sobre les aigües que hi ha sobre ell. No obstant això, en el dret internacional hi ha limitacions respecte al que pot fer un Estat en el seu mar territorial, per exemple, està obligat a permetre el pas d'embarcacions que circulin i transitin de forma innòcua ("innocent" diu el text legal) amb rumb a un altre lloc. La línia costanera de base s' entén que és la de baixamar. 14 Què succeeix quan dos Estats són adjacents o es troben situats geogràficament davant de manera que no hi ha entre ells 12 milles marines de separació? En aquest cas, el mar territorial (llevat d'acord en contrari) s'estén fins a una línia mitjana els punts de la qual siguin equidistants dels punts més pròxims a la línia de base de cadascun dels Estats. 1.9.2. Zona Econòmica Exclusiva (ZEE) (art. 55) La zona econòmica exclusiva és una àrea situada més enllà del mar territorial i adjacent a aquest, subjecta al règim jurídic específic establert en aquesta Part. Màxim 200 milles extensibles a 350 LLIURE CIRCULACIÓ PER LA ZEE. Tots els Estats, siguin o no riberencs, gaudeixen de la llibertat de lliure navegació, sobrevola, estesa de cables i canonades, per la zona econòmica exclusiva. Tanmateix, només l' Estat riberenc té el dret exclusiu de construir, així com d' autoritzar i reglamentar la construcció i utilització de: illes artificials, instal·lacions i estructures per a fins econòmic. 1.9.3. Aigües internacionals: S'estenen des de la fi de la ZEE (des de les 200 milles nàutiques) cap a l'interior de l'oceà. En aquestes aigües cap Estat ostenta la sobirania i s'ha de regular tot segons el Dret Internacional Públic i la convenció del Mar (1982). PETICIÓ D' AMPLIACIÓ D' ESPANYA Espanya, 2014 demana ampliar ZEE fins a 350 milles. Entre ambdues, Illes Salvatges, de sobirania portuguesa. Espanya argumenta que són roques, Portugal part del seu territori, Si s'accepta la proposta de Portugal, les 200 milles de Canàries se solaparien amb les 200m de les Illes Salvatges, per la qual cosa caldria calcular una línia mitjana. Portugal guanyaria 60km i Espanya perdria 280Km 15 1.10. La territorialitat històrica i la idea de "nació" i els nacionalismes Parcel·lació i divisió del món: grans migracions, invasions, substrats successius de civilitzacions "territoris" 1.10.1. Nació – Estat – Govern Racionalisme: Idealisme - Naturalesa mecanicista - Visió mística de la natura - Subjecte/Objecte - Unitat espiritual home-natura - Materialisme - Essencialisme - Nació acord entre iguals - Nació com a esperit del poble - Trets històrics, superiors als individus, immutable 1.10.2. Herder i els preromàntics Davant el cosmopolitisme il·lustrat, Herder i altres preromàntics (Fichte) defensen l'existència de nacions independents i diferenciades a cadascuna de les quals els corresponen trets propis que permeten identificar el seu esperit, distingir-lo d'altres i identificar-se amb el sòl propi de la regió que habiten i sobre la qual han construït la seva història. Cada nació té així el seu esperit i la seva pròpia veu, que es manifesta en les creacions pròpies i inconscients de cada poble. Així, la música, el llenguatge, són expressió de l' ànima del poble i expressen les característiques pròpies. 1.10.3 El Volkstum El Volkstum (lit. folkdom o folklore, és la totalitat de les expressions d'un Volk o minoria ètnica al llarg de la seva vida, expressant un "Volkscharakter" que aquesta unitat tenia en comú. En el seu moment, el Nacionalisme va ser un moviment burgès i revolucionari. La nova classe social trencava amb l'anterior concepte d'Estat basat en l'herència dinàstica i proposava un Nou ordre, però no a l'estil de la Revolució Francesa, que creava un Estat artificial, sinó un nou ordre basat en una unitat natural, orgànica, viva, el poble (Volk). El nacionalisme desperta la consciència de pertànyer a una cosa més gran que els individus, etern, que es lliga per herència comuna amb la terra, la raça i la cultura. A França, el nacionalisme considera la nació com una comunitat d'individus que s'han associat lliurement sota la idea de la llibertat, la igualtat i la fraternitat. És cosmopolita. 16 Nacionalisme i Liberalisme estan darrere de les onades revolucionàries del segle XIX. Unes aconseguiran unificar estats per formar nacions (Itàlia-Alemanya), d'altres fragmentaran imperis per formar estats ètnics Aquell intent el 1648 de la Pau de Wesfaliade pacificar Europa desenvolupant el concepte de "sobirania nacional" segons la qual és Estat era el subjecte polític més important en les relacions internacionals, per la qual cosa s'havien de respectar les seves fronteres territorials, es va manifestar insuficient en els segles XVIII i XIX. 1.10.4. European Vharter for Regionak or Minority Languages a) El reconeixement de les llengües regionals o minoritàries amb expressió de la riquesa cultural b) El respecte del àrea geogràfica de cada llengua regional, actuant de tal sort que les divisions administratives ja existents o noves no siguin un obstacle per el fonament de dita llengua regional o minoritària c) La necessitat d’una acció resolta de foment de les llengües regionals o minoritàries, amb el fi se salvaguardar-les. d) La facilitació y/o el foment de l’ocupació oral i escrit de les llengües regionals o minoritaris en la vida pública i en la vida privada. e) El manteniment i desenvolupament de relacions, en els àmbits que avarca la present Carta, entre els grups que utilitzen una llengua regional o minoritària i altres grups del mateix Estat que parlen un llengua utilitzada de manera idèntica o similar, així com el establiment de relacions culturals amb altres grups del Estat que utilitzen llengües diferents. f) La provisió de formes i mitjans adequats per l’ensenyança i el estudi de les llengües regionals o minoritàries en tots els nivells apropiats. g) La provisió de mitjans que permetin aprendre una llengua regional o minoritària als no parlants que resideixen en l’àrea en que s’utilitza dita llengua, si així ho desitgen. h) La promoció d’estudis e investigacions sobre les llengües regionals o minoritàries en les universitats o centres equivalents. i) La promoció de formes apropiades de intercanvi transnacional, en els àmbits coberts per la present Carta, per les llengües regionals o minoritàries utilitzades de manera idèntica o similar en dos o més Estats. 17 1.10.5. El territori foral com a territori històric. Les CCAA històriques El terme "foral" en sentit ampli es refereix al poder o autoritat que atura a una persona o un estament per jutjar alguna cosa. Històricament, Fur es refereix al conjunt de lleis i privilegis que a l'Edat Mitjana el rei concedia a un territori, una ciutat o una persona, cosa que li permetia tenir un estatut jurídic i econòmic diferent de la resta, que afectava l'àmbit civil, els costums del lloc etc. Exemple d'això són les Cartes Puebla, que s'atorgaven durant la Reconquesta a certs pobladors amb la finalitat que s'assentessin i repoblaran zones d'interès econòmic i estratègic, així com que estabilitzessin les noves fronteres 1.10.5.2 La CE de 1878 A la Constitució espanyola de 1978 es reconeix i garanteix els drets històrics dels territoris forals, tot i que sense concretar els seus límits. La característica fonamental d' aquests territoris forals és que mantenen els ordenaments jurídics propis a més de detentar competències de caràcter civil i fiscal. En assumptes civils, a més de les CCAA anomenades "històriques" Extremadura, Balears i País Valencià mantenen les seues pròpies compilacions Extremadura. El Fur del Baylío és oficial des de la cèdula aprovada el 1778 pel rei Carles III. Es refereix al matrimoni i estableix la comunicació prèvia a l' enllaç de tots els béns que aporta cada membre de la parella. En cas de separació, aquests béns es divideixen per la meitat. Balears: Decret Legislatiu 79/1990, de 6 de setembre, pel qual s'aprova el Text Refós de la Compilació del Dret Civil de les Illes Balears La Constitució espanyola de 1978 va obrir el camí perquè les "nacionalitats i regions" es constituïssin en Comunitats Autònomes. En a penes tres anys, es van crear com a CCAA històriques: Catalunya, País Basc i Galícia, que tenien en comú haver aconseguit aprovar els seus corresponents estatuts d'autonomia durant la II República (entre 1932 i 1936). Per aquesta raó, la Constitució va obrir per a aquestes CCAA una via d'accés ràpid a l'autonomia i un nivell d'autogovern més elevat que la resta de les comunitats. El 1982 i el 1983 es van sumar amb aquest mateix nivell de competències Andalusia i la Comunitat Foral de Navarra, la resta de CCAA van accedir a l'autonomia amb nivell competencial inferior. Ceuta i Melilla es van convertir en Ciutats Autònomes el 1995, completant-se així el mapa autonòmic de l'Estat. 18 1.11. La representació col·lectiva del territori El territori, més enllà del seu marc jurídic i físic, és objecte de representació col·lectiva. Els individus que habiten els territoris produeixen múltiples visions d'ell. Els grups humans organitzats (agents socials: grups religiosos, polítics, empresarials, veïnals...) construeixen visions i interpretacions del territori comú en funció dels seus propis interessos i l'interpreten i representen de forma variada. Territorialitat. Podem parlar llavors de "territorialitat" com una combinació de representacions, mites, relacions... que construeixen dins d' un territori els diferents grups humans que conviuen en una mateixa societat, gràcies al desenvolupament d' activitats econòmiques, socials i culturals. El diferent valor (simbòlic, econòmic, relacional) que cada grup humà li dona a un territori produeix un espai social canviant, per la qual cosa, encara que només sigui simbòlicament, es generen espais multiterritorials. Cada grup social manté la seva pròpia relació amb el territori: el representa, l' interpreta i s' hi relaciona de forma diferent. Els territoris són part del conjunt de representacions col·lectives que donen lloc al naixement d'una "consciència ètnica". En aquest concepte simbòlic, els territoris no són "escenari" o "suport físic", sinó "essència" viva de la identitat col·lectiva, que es viu i experimenta grupalment. 1.11.1. Construcció social de l'espai: la multidimensionalitat del territori. El Territori com a "producte" de la interacció social, resultat de la interacció dels individus amb el seu entorn. Diversos actors-→ diverses formes d'apropiació de l'espai. Multidimensionalitat, sacralització, apropiació des de fora i des de dins del territori. La territorialitat expressa també la necessitat de crear o sentir que es posseeix un espai de seguretat, d' identitat, un sentit de pertinença, d' integració, i de relació íntima amb el territori. "Les lluites pel territori són l'expressió de disputes dels actors socials per l'hegemonia d' una forma particular d 'exercir legítimament la sobirania sobre el territori, és a dir, d'exercir una acció de domini sobre l'espai de pertinença". 1.11.2. El territori com a concreció del glocal Glocalització (acrònim de globalització i localització) és un terme utilitzat per primera vegada en una conferència impartida el 1997 pel sociòleg Roland Roberston "Globalització i cultura indígena". Amb el terme, Roberston pretenia definir el procés d'adaptació dels productes internacionals a les particularitats d'una cultura local en què es venen. La Glocalització pretendria així unificar la tendència universalitzant de les multinacionals amb els particularismes propis del local en cada lloc, per tal que l'estratègia d'adaptació als "gustos" locals, assegurés mantenir la venda a qualsevol punt del món. Un dels millors exemples el trobaríem en l’adaptació" que la cadena d'alimentació McDonald fa dels seus productes als "gustos" locals 19 1.11.2.1. Què significa el terme "glocalicalització" aplicat al territori? Tradicionalment el territori ha estat concebut pel poder polític com un espai amb límits clars (fronteres) sobre els quals s'exerceix control exclusiu i total. No obstant això, actualment, els processos de globalització econòmica i comercial han portat a crear un àmbit mundial (global) que permea totes les fronteres, que es filtra en tots els "territoris" a través dels productes comercials i les formes de vida que es difonen Per això, el que succeeix en un territori local està condicionat per algun tipus de fenomen, relació o nivell de decisió en l' escala global. Els Estats tenen cada vegada menys poder de decisió sobre qüestions clau. Les dinàmiques territorials estan de vegades governades en el local per agents que no són físicament present al territori però que poden comportar grans transformacions socials. 1.11.3. La dimensió social del territori La dimensió social del territori es refereix a les relacions que estableixen i les accions que realitzen els grups socials en organització, el procés apropiació de i construcció del territori. La relació entre els grups socials i el territori és una de les variables que explica la diversitat social en termes d'organització, normativa, potencialitats econòmiques, vincle cosmogònic, etc., és a dir, d'un procés en el qual territori mateix ja no és l'escenari en el qual succeeixen coses, sinó un espai que és construït i 96 producte derivat d'aquestes relacions. La configuració social d' un territori és més complexa com més grups, classes, pobles, ètnies, religions, cultures integra, ja que cadascuna pot arribar a adoptar una particular forma d' expressió sobre el territori 1.11.4. Dicotomies al territori social El procés d'ocupació social del territori (de l'espai) genera diferències dicotòmiques entre llocs: públics privats; rurals urbans, sagrats profans; segur insegur. Hi ha una clara lluita per l' ocupació privada de l' espai públic. Lluita per la visibilitat dels missatges. Els espais públics permeten veure la disparitat de grups humans que hi viuen i les diferències econòmiques. Els espais públics continuen sent els que millor permeten veure la ruptura social entre els grups que hi conviuen. Són els espais de disconformitat (manifestacions, baralles), militarització, permissivitat, exclusivitat que dificulta una socialització homogènia dels individus 20 1.12. Què s'entén per Societat? Una breu definició del terme societat Del lat. sociĕtas, -ātis. 1. f. Conjunt de persones, pobles o nacions que conviuen sota normes comunes. Viuen marginats de la societat. 2. f. Agrupació natural o pactada de persones, organitzada per cooperar en la consecució de determinats fins. Es donaran ajudes a societats culturals. 3. f. Agrupació natural d' alguns animals. Les abelles viuen en societat. 4. f. Com. Agrupació comercial de caràcter legal que compta amb un capital inicial format amb les aportacions dels seus membres. En qualsevol d'aquests períodes, per poder parlar d'una societat necessitem: - Territori: que la societat ocupi un territori, al cap i a la fi, la societat és qui delimita, nom i defineix els límits del territori sobre el qual s' assentarà. - Xarxa de relacions: La societat funciona en base a normes que tots els seus membres accepten pel que ha d' existir entre els individus un pacte que ordeni la vida social - Model d'organització: tota societat necessita seguir un model d'organització que li doni governabilitat, si no hi ha un acord sobre com s'han d'organitzar els individus, la societat seria caòtica i no compliria les seves finalitats. - Compartir un objectiu comú: la fi de tota societat és garantir la supervivència dels seus individus, garantint-los la satisfacció de les seves necessitats bàsiques (materials, econòmiques, socials i espirituals) 1.13. Cultura Conjunt de sabers, creences, pautes de conducta, d'un grup social humà, incloent-hi els seus mitjans materials (vestimenta, tecnologia, llenguatge, música, etc.) que fan servir els seus membres per comunicar-se entre si i resoldre tota mena de necessitats. La "naturalesa" ja no es pot explicar en moltes regions del planeta sense fer referència a l'espècie que l'ha habitat, transformat i construït històricament. El territori s' explica a partir de les relacions dels éssers humans entre si i dels éssers humans amb la resta dels elements del medi natural. En l'espai ocupat per l'espècie humana podem estudiar patrons d'assentament dels grups humans, formes de producció, patrons de mobilitat (desplaçament d'humans entre territoris). L' estudi de les societats humanes no s' ha de fer doncs sense tenir en compte l' espai geogràfic que habiten i amb el qual han establert un mode de vida que els identifica. 21 TEMA 1 (ALTRES CONTINGUTS) A) Comprendre el territori A.1. Capel. Ciències Sociales i Territori El territori es va convertir en un concepte cada vegada més utilitzat en geografia i altres ciències socials a partir dels anys 1960 i 1970. Habitualment, el terme s'utilitzava amb referència a l'espai de la sobirania o la jurisdicció d'un país o les seves unitats administratives, i era especialment rellevant en geografia política. El concepte de territori es va anar omplint cada vegada més de contingut social, va passar a concebre's com a espai social i espai viscut. El territori es va proposar així com un eix a partir del qual podrien plantejar-se adequadament uns certs problemes i estimular la col·laboració interdisciplinària. S'ha desenvolupat també una sociologia del territori o sociologia territorial, i des de l'arquitectura i l'urbanisme, l'enginyeria, l'agronomia i altres sabers tècnics aplicats, s'ha parlat de ciències del territori. Els canvis de significat que ha experimentat aquest concepte tenen a veure amb les transformacions socials i de les mateixes disciplines científiques. S'ha pretès que sovint les persones no pertanyen a un sol territori, que la mobilitat actual determina que aquestes moltes vegades es desterritorialitzen, que tinguin identitats múltiples, que en l'època de la globalització els espais locals i els territoris perden significat. Existeixen avui nombrosos diagnòstics socials, econòmics i espacials sobre la situació actual del món, que ofereixen orientacions per a la política territorial, i proporcionen pautes o elements de reflexió sobre per a què ordenar el territori, com ha de fer-se i quines metes hem de tractar d'aconseguir. El que exigeix parlar del futur i determinar en quin model de societat es pensa. https://uibes- my.sharepoint.com/personal/nne889_id_uib_eu/Documents/Capel.%20Ciencias%20Sociales%2 0y%20Territorio%20(3).pdf A.2. Delgado, Montañez; Espai, territori i regió conceptes. En aquest escrit es discuteixen teòricament els conceptes d'espai, regió i territori, com a categories bàsiques en la construcció d'un projecte nacional democràtic, que permet l'expressió de la ciutadania i el dret dels ciutadans a controlar la producció social de l'espai i del territori. S'indiquen alguns elements que es consideren necessaris per a la construcció d'aquest projecte polític. https://uibes- my.sharepoint.com/personal/nne889_id_uib_eu/Documents/Espacio,%20territorio%20y%20regi ón%20conceptos.pdf 22 A.3. Lopez Martín. Territori-concepte jurídic L'article presenta el territori com un element fonamental i indispensable per a l'existència d'un Estat, juntament amb la població i l'organització política. En l'àmbit del dret internacional, el territori va més enllà de ser un espai físic i es defineix com una extensió de la superfície terrestre sota la sobirania d'un Estat, abastant àrees terrestres, marítimes i aèries. López Martín analitza les teories principals que expliquen la relació entre l'Estat i el seu territori. La teoria patrimonial ho concep com una propietat de l'Estat, similar a la relació entre un propietari i el seu bé; per part seva, la teoria del territori-subjecte considera el territori com una part essencial de la identitat de l'Estat, de manera que qualsevol atac contra ell es veu com un afront a la seva pròpia personalitat. Finalment, la teoria de la competència, de major acceptació en l'actualitat, interpreta el territori com l'espai on l'Estat exerceix les seves funcions i competències, destacant la seva dimensió funcional en el marc del dret. El text també descriu els mètodes mitjançant els quals els Estats poden adquirir territori, que inclouen mecanismes basats en fets, com l'ocupació i la prescripció, i altres que requereixen títols jurídics, com la cessió de territori per tractat o les decisions de tribunals internacionals. Aquests modes d'adquisició han evolucionat al llarg del temps, influenciats per les normatives i restriccions del dret internacional, especialment quant a l'ús de la força per a annexionar territori. En conclusió, López Martín destaca la centralitat del territori en la definició i funcions de l'Estat, així com les diverses maneres en què el dret internacional regula la seva adquisició i control, reflectint la importància del territori en la sobirania estatal i en les relacions internacionals. https://uibes- my.sharepoint.com/personal/nne889_id_uib_eu/Documents/Lopez%20Martín.%20Territorio- concepto%20juridico.pdf B. "Experiències 'paranormals': els saurins" L'autor examina i desmitifica el fenomen dels saurins, coneguts per la seva habilitat suposadament paranormal de trobar aigua subterrània usant varetes o pèndols. A través d'observacions i experiments personals, argumenta que el moviment de les varetes es deu al "efecte ideomotor", un fenomen on els músculs produeixen moviments inconscients influenciats per expectatives i creences de la persona, més que per una sensibilitat especial a la presència d'aigua. L'autor descriu com, sota condicions controlades, l'efectivitat dels saurins sol fallar, i que l'èxit aparent que tenen pot explicar-se per factors com la intuïció i experiència en el terreny, en lloc de poders místics. A més, qüestiona la idea del "paranormal" en aquest context, sostenint que no hi ha una habilitat sobrenatural darrere d'aquestes pràctiques i que, en la majoria dels casos, és el coneixement del saurí sobre el lloc el que guia els seus moviments, fent innecessari el component esotèric. Experiencias “paranormales”: los zahoríes. - El diario de... 23 TEMA 2. NATURALESA I CULTURA, ENFOCAMENTS ANTROPOLÒGICS 2.1. Com s'expliquen les similituds entre societats? 2.1.1. Evolucionistes El concepte de "societat primitiva" és un reflex de la influència de l 'evolucionisme darwinià del segle XIX aplicat a l'esfera social. La societat humana evolucionava des de la societat primitiva a la societat civilitzada passant per tres etapes: salvatgisme, barbàrie i civilització. Totes les societats evolucionaven independentment de manera que en un moment o altre totes acabaven descobrint el foc, l'agricultura... 2.1.2. Boasians Pare indiscutible de la divisió en quatre grans branques de l'Antropologia nord-americana és Frank Boas, qui va rebutjar l'evolucionisme i va contribuir al desenvolupament de l'antropologia cultural, biològica i lingüística. Idees: - La biologia no predetermina la cultura. - "Particularisme històric", societats diferents i separades havien arribat per vies diferents a una mateixa pràctica cultural - Difusió cultural 2.1.2.1 Diferències evolucionistes i boasians 24 2.1.3.Funcionalistes Els funcionalistes deixaven de preocupar-se per l'origen dels trets culturals i se centraven en les pràctiques culturals concretes de la societat contemporània. Entrevistes a persones vives. Comunitats actuals 2.1.3.1. Radcliffe-Brown (Austràlia Occidental). 1. Estudiar les pràctiques en la vida de les societats. 2. Explicar aquestes pràctiques a partir de les evidències presents. 2.1.3.2.Malinowski, (Papua-Nova Guinea) Dos conceptes fonamentals: 1. Interrelació funcional (tots els costums i institucions d'una societat estan integrats i interrelacionats) 2. Funcionalisme de les necessitats (totes les societats busquen satisfer unes necessitats biològiques universals). 2.1.4. Evolucionisme multilineal 2.1.4.1. Leslie White (1900-1975) Recupera el concepte d'evolució cultural de Tylor i Morgan considerant que és possible estudiar l'evolució de la cultura al llarg del temps i entendre-la com un "tot" únic. Existiria la "cultura humana", única, i no "les cultures". Cultura humana: conformada per tres elements: tecnològic, sociològic i ideològic. La tecnologia és la que condiciona l'evolució de la cultura humana. El canvi social té el seu origen en el canvi tecnològic. Les societats que ha fet un ús més profitós de l'energia estan més desenvolupades 2.1.4.1. Julian Steward (1902-1972) Va proposar un model diferent al que va anomenar evolucionisme multilineal. La principal aportació de Steward a l'antropologia va ser revisar el concepte d'"evolució" i proposar-ne una nova definició a partir de l'"ecologia cultural" i de l'"evolució multilineal". Segons aquestes idees, les cultures han evolucionat al llarg de línies diferents i tot aquest canvi cultural evolutiu és el resultat d'un Cada entorn físic representa desafiaments als quals la societat humana s'adapta. Hi ha estratègies adaptatives més efectives que d'altres. 25 2.1.5. Model unidireccional El conjunt d' estratègies desenvolupades per un poble per adaptar-se als condicionants ambientals constitueixen el cultural core. 2.1.6. Materialisme cultural (MC) Escola d' antropologia nord-americana el màxim exponent de la qual és Marvin Harris. Els sistemes socials són una resposta pràctica a l' existència terrenal. Cal estudiar quines limitacions i oportunitats materials té una societat per satisfer les seves necessitats bàsiques: aixopluc, aliment, abric, reproducció... 2.1.6.2.Els sistemes socioculturals segons Harris Tenen tres categories: a) Infraestructura: Formen part de la infraestructura que dóna suport a tota la societat el mode de producció i el de reproducció. Això inclou el ambientals i també reproductives i demogràfiques que condicionen la societat i expliquen com s' organitzen les altres categories. b) Estructura: es correspon amb l' organització domèstica i política. Unitats en les quals s' organitza la societat: família, castes, classes, gremis, estaments, etc. L' estructura està formada per les relacions socials, les formes de parentiu i filiació, patrons de consum i distribució c) Superestructura: es correspon amb l'esfera de les idees, els símbols i els valors (en especial els valors simbòlics). La superestructura està formada per la religió, la ideologia, el joc, les creences... 26 2.1.7. Perspectives EMIC i ETIC La nostra forma de pensar i de comportar-nos està emmotllada per la cultura. Perspectiva ETIC: estudiar una cultura de manera externa Perspectiva EMIC: interpretar una cultura des del punt de vista dels nassos Endoculturació. Procés mitjançant el qual una societat transmet la seva cultura d' una generació a una altra. 2.1.8. Antropologia simbòlica L' antropologia simbòlica se centra en l' estudi de la cultura com un sistema complex de símbols i significats compartits per un grup humà. Neix a la segona meitat segle XX , fruit del treball d'autors com Victor Turner, David Schneider i Clifford Geertz. El procés d' enculturització dels individus en una societat passa per un procés d' interiorització del sistema de significats i símbols que aquesta societat utilitza per definir el seu món, expressar els seus sentiments i fer els seus judicis. Busca que l' investigador es posi a les sabates de l' estudiat, que percebi la cultura com aquelles que la conformen i l' entengui en tota la seva complexitat. 2.1.9. L'Estructuralisme Ferdinand Saussere, (Lingüística) va establir la distinció entre símbol i signe, entre llenguatge i parla, etc. Claude Lévi-Strauss és una de les grans figures de l'antropologia a la segona meitat del segle XX. L' estructuralisme permet estudiar qualsevol disciplina científica considerant que la disciplina forma un sistema complex de parts que s' interrelacionen. Per a Lévi-Strauss, l ' estructura és dinàmica i és producte de tres elements: significant, significat i referència. 27 Associar un significat, un significant i un element de referència és senzill en la definició d' elements físics de la realitat. Si jo dic o escric el significant "muntanya" o "casa", tinc en la realitat referents amb els quals identificar aquest significant i puc acabar donant-li un "significat" ("elevació d'un terreny de gran alçada", "construcció coberta per ser habitat") que soci mentalment a un conjunt limitat d'objectes. Però què succeeix amb altres "Significants" que no tenen un referent real físic i observable? què succeeix amb els "significants buits" de significat concret o amb significats canviants? què significa, per exemple, poble? ¿pàtria? ¿nació? ¿amor? ¿llibertat? ¿dret? ¿justícia?.. Autors com Ernesto Laclau, un dels pensadors de referència d'un grup polític com "Podem", han parlat de la gran potència mobilitzadora dels "significants buits", que es consideren els motors de totes les revolucions. Són conceptes buits de contingut, sense significat donat, que poden adaptar-se en cada moment i concretar-se puntualment donant resposta –suposadament- al que vol la gent. Això els permet canalitzar situacions de protesta social, èpoques de crisi i està en l'arrel dels populismes 2.1.10. La (nova) Antropologia naturalista 2.1.10.1. Philippe Descola o la fi de la distinció entre naturalesa i cultura. Totes les escoles i corrents de l'antropologia que hem vist en el capítol anterior, parteixen d'un axioma, a priori, o principi inqüestionable, que és el de la dicotomia entre "naturalesa" i "cultura". Philippe Descola planteja per primera vegada la necessitat de superar aquesta dicotomia. 2.1.10.2. Dicotomia En l'última dècada, un dels deixebles de Claude Lévi-Straus, l'antropòleg Philippe Descola (1949), conegut especialista en l'estudi dels Achuar de Equador, ha desenvolupat una nova teoria en la qual defensa la necessitat de superar aquesta dicotomia. Descola redefineix el significat del que ell anomena "Antropologia de la natura", en la qual tracta de superar la visió tradicional que ha tingut l'antropologia en intentar comparar cultures partint sempre, sense qüestionar-se mai, de la dicotomia entre "naturalesa" i "cultura". El pensament dicotòmic en dos pisos: distinció entre ciències naturals i ciències socials. Món físic Classificació, taxonomia (Tipologies, característiques físiques) → Generalització i universalitat Espais "culturals" Món humà → cronologia, seqüència històrica, individualització i particularitat 28 2.2. Fi del dualisme Natura /Cultura Què es proposa Descola? Gràficament podríem dir que construir passadissos, ponts i escales entre els dos pisos del museu, entre la natura i la cultura (acabar amb la dicotomia). Substitució del terme "naturalesa" pel de "medi ambient" + creixent preocupació mediambiental Descola: tothom està antropitzat, l'existència de la natura com una cosa autònoma és una ficció. "No tindrem una Societat si destruïm el medi ambient" Margaret Mead "El segle XIX haurà enterrat Déu; el segle XX, diuen, ha esborrat l'home; el segle XXI ¿farà desaparèixer la natura?" Philippe Descola 2.2.1. La disputada frontera entre natura i cultura. a) Drets dels animals b) Psicologia Experimental c) Domini d' eines Els ximpanzés en llibertat són capaços de fabricar i d'utilitzar eines de pedra rudimentàries. Capacitat de crear una cultura material, una tècnica que es transmet entre famílies, una cosa que fins ara es considerava exclusiva del gènere humà. Extensió de la cultura al món animal per què persisteix doncs la frontera entre natura i cultura? 2.3. Etnologia L' etnología és la ciència social que estudia i compara els diferents pobles i cultures del món antic i nou. La mateixa Antropologia ha insistit en aquesta dicotomia. Es pot pensar el món sense distingir entre natura i cultura? Philippe Descola Els grups humans han desenvolupat quatre anys d'ontologia, i les cosmovisions de qualsevol poble es vinculen a una d'elles: 1. El totemisme 2. L'analogisme 3. L'animisme 4. El naturalisme 29 30 2.3.1. Animisme Ser animista és creure en l'existència i en la realitat del món invisible L'ésser humà no es limita al seu cos. La terra, els astres, els animals, els vegetals, les pedres pertanyen a un cert ordre del món que vincula entre si tots els elements del cosmos. Aquest vincle és l'ànima Els pobles animistes són els més religiosos de la terra, ja que per a ells la religió no està separada de la vida, tot és sagrat Continuïtat ontològica, discontinuïtat física. Tot ésser viu en un temps i en un espai il·limitat i sense discontinuïtat, on tot pot coexistir. El temps dels animistes en comptes de ser lineal i progressiu és cíclic. El temps és femení, com una dona, la terra, la lluna, l'aigua, que es reprodueixen sense cessar Mortal o immortal, tot perdura. Res es perd. Tot es transmet i es transforma. Els pobles animistes solen ser àgrafs. Hi cobra gran importància la paraula, la transmissió oral del coneixement. Mites, ritus i festes formen part de la transmissió cultural. Concepció de la mort. La mort no és una aniquilació. La veritable res és l'exclusió de la vida social. La mort és la dissociació dels elements vitals, però tot i així no desapareixen. Els morts formen part de la societat, igual que els vius. Aquesta permanència de la vida dels morts es manifesta en la festa i en el ritu 2.3.2. Totemisme No és una religió. És un sistema d'organització social i de relació amb la natura, en el qual cada individu forma part d'un grup de persones (humanes i no-humanes) associat, al seu torn, amb un objecte natural. Cada persona té –simultàniament– una naturalesa humana i totèmica. El tòtem actua com a aglutinant social. 2.3.1. El tòtem individual Els bruixots o xamans de cada tribu eren els encarregats de determinar mitjançant visions, l' animal o planta tòtem de cada nounat. Això ocorria quan existia un totemisme individual i no grupal. El tòtem en qüestió suposadament protegia l'individu o el clan, així com el clan o l'individu protegien el tòtem. Per exemple, si un home té com a tòtem l'emú, no podrà caçar ni menjar cap exemplar d'aquesta espècie, i si ho fa estarà subjecte a una sèrie d'obligacions (com purificar-se després de dur a terme la seva acció). A canvi d'aquest tribut que se li ret, l'animal patró ajuda l'home: l'infon coratge, l'adverteix de situacions perilloses i el protegeix dels mals que l'enxampen. En definitiva, es comporta com el seu millor amic. 31 A Austràlia: els clans s'agrupen en una unitat superior anomenada tribu. Cada clan ret culte a un determinat animal, planta o objecte inanimat que rep el nom de tòtem, amb el qual els seus membres estableixen uns vincles molt especials. 2.3.2. Què és un clan? Els membres d' un mateix clan estan units per un vincle de parentiu, la qual cosa no significa que existeixi consanguinitat entre ells, sinó que participen dels mateixos drets i obligacions que els membres d' una família: no s' han de casar entre si, han de guardar dol quan mor un d' ells, etc. Però el que en realitat els identifica com a membres d'una comunitat és el nom que tots comparteixen (i que coincideix amb el d'un animal, planta o objecte): el seu tòtem. 2.4. Analogisme El model analògic fracciona el conjunt d' existents en una multiplicitat d' essències, formes i substàncies separades. Les societats analògiques manifesten permanentment una preocupació per l' equilibri. Mentre que les societats totèmiques s'enfronten al repte de singularitzar entitats amalgamades, les societats analògiques s'enfronten a com unir, amalgamar, la ultrasingularitat. Tot i que pot semblar-nos que l'analogisme ens resulta estrany, aquest tipus d'ontologia va ser hegemònica durant l'Edat Mitjana i el Renaixement a Europa. També ha estat predominant al llarg de la història en altres societats, com l 'Índia o la Xina. 2.5. Naturalisme L' ontologia naturalista, característica de la modernitat, es basa en una fórmula oposada a la que articula l' ontologia animista: suposa una discontinuïtat de les interioritats i una continuïtat de les fiscalitats. D'acord amb el model naturalista, és en el pla físic on trobem una continuïtat entre humans i no-humans, ja que en aquest àmbit regeixen unes mateixes lleis de la matèria i la vida, relegant- se les diferències a l'àmbit de la interioritat, en el qual es reconeix la diversitat de manifestacions individuals i col·lectives de la subjectivitat El Naturalisme s'oposa a l'animisme en el pla físic i ontològic. Mentre en l'animisme totes les coses comparteixen un mateix ésser (ànima), en el naturalisme hi ha una clara distinció entre humans i natura. En canvi, el naturalisme sotmet els humans a les mateixes lleis físiques que el no humà. 2.6. Les quatre cosmovisions no són universos estancs. Per exemple, en el naturalisme d'Occident, hi ha reductes de les altres cosmovisions. La passió per l'astrologia és un exemple de presència de concepcions analògiques en la nostra societat occidental. És la idea que hi ha una relació entre un destí individual i el moviment dels cossos celestes (astres). 32 TEMA 2 (ALTRES CONTINGUTS) A) Naturalesa i Cultura A.1.Descola. Antropologia de la Natura Philippe Descola, destacat antropòleg francès i deixeble de Lévi-Strauss, és des de 2001 catedràtic de "Antropologia de la Naturalesa" en el Collège de France i dirigeix el Laboratoire d’Anthropologie Sociale en la EHESS de París. Encara que reconegut en els cercles acadèmics francòfons i anglosaxons, la seva obra en espanyol és limitada, amb solo algunes traduccions. El seu enfocament proposa repensar la relació entre naturalesa i cultura com a construccions socials, desafiant la visió tradicional d'aquesta dicotomia a Occident. Descola sosté que no existeix una única manera universal de comprendre la "naturalesa"; més aviat, cada grup cultural posseeix la seva pròpia manera d'interpretar la relació entre l'humà i el no humà. Encara que el seu treball està influenciat per estudis sobre societats amazòniques, com les dels jívaros Achuar, es distingeix d'altres antropòlegs contemporanis com Bruno Latour i Tim Ingold. Mentre que aquests últims se centren en l'antropologia "simètrica" o "ecològica", Descola reconfigura la perspectiva comparativa tradicional en argumentar que les nocions de "naturalesa" i "cultura" són construccions socials que varien segons el context cultural i l'època històrica. Per a abordar aquesta complexitat, Descola desenvolupa una classificació de quatre ontologies fonamentals que expliquen les relacions entre humans i no humans: − Totemisme: proposa que hi ha una continuïtat tant en la "materialitat" com en la "interioritat" entre humans i no humans, la qual cosa fomenta un sentit d'identitat compartida. − Animisme: estableix que hi ha continuïtat en la interioritat, però diferència entre humans i no humans quant a la seva materialitat. − Analogisme: argumenta que hi ha una discontinuïtat en tots dos aspectes, separant a humans i no humans en termes de materialitat i interioritat. − Naturalisme: prevalent en la tradició occidental, uneix a humans i no humans en la seva materialitat, però els distingeix per la seva capacitat cultural o interioritat. Descola aclareix que aquesta classificació no busca esgotar les diverses formes en què els humans estructuren la seva experiència, sinó que presenta una "via alternativa" per a descriure i classificar les interaccions entre humans i no humans, eludint la tradicional dicotomia entre naturalesa i cultura. Mitjançant la seva "Antropologia de la Naturalesa", Descola convida a una reflexió crítica sobre els conceptes amb els quals Occident ha definit i categoritzat la realitat. En qüestionar el dualisme que ha guiat el pensament científic i cultural, el seu enfocament proposa un marc innovador per a entendre les cosmologies de diversos grups humans, desafiant així la noció d'una visió occidental universal de la naturalesa i la cultura. https://uibes- my.sharepoint.com/personal/nne889_id_uib_eu/Documents/Antropologia%20de%20la%20Natu raleza-Descola-recensión.pdf 33 A.2. Rousseau a Descola-Natural El següent treball té com a objectiu establir les fites de positivitat del discurs antropològic sobre algunes de les produccions de l'esperit (tòtems, mites, màgia, ciències...), descrivint com s'han construït els objectes antropològics en la malla de les atapeïdes interrelacions teixides entre el pensament científic dels antropòlegs, i la seva visió de l'Altre. Es decideix anar de Rousseau a Durkheim-Mauss-Levi-Strauss, per a arribar a Descola. Veurem la variació contínua que opera des de la Naturalesa humana del segle XVIII, passant pel Totemisme de l'antropologia del segle XIX, fins a les fines elaboracions del Pensament salvatge i els seus Mites, que permeten l'aparició de les Ontologies del segle XXI. https://uibes- my.sharepoint.com/personal/nne889_id_uib_eu/Documents/De%20Rousseau%20a%20Descola- Naturaleza%202021.pdf 34 TEMA 3( A). HISTÒRIA DEL COL· LECTIU HUMÀ SOBRE LA TERRA I ELS CANVIS DE PROCESSOS EN EL MÓN ACTUAL 3.A.1. Introducció − Variació de la relació home – territori al llarg de la història − Relacions d'adaptació en relació amb l'espai habitat 3.A.2. Història del col·lectiu humà sobre la Terra 3.A.2.1. Etapa Ecològica − Durant el Paleolític (4 milions d'anys fins fa uns 10.000 anys), fins a la Revolució Neolítica − Origen dels homínids i de l ' Homo Sapiens − Domini del medi natural sobre la vida humana − Mínima transformació del medi natural − Baixes densitats de població 3.A.2.2. Etapa Geogràfica − Des de fa 10.000 anys − La relació home – mig es fa cada vegada més complexa − Invenció de l'agricultura i la ramaderia (domesticació d'animals) → multiplicació de la població mundial (1.000.000 d'habitants, aproximadament) − Transformació de la natura al servei de l' home. Substitució de la vegetació natural per terres agrícoles i pastures per al bestiar − Primeres concentracions poblacionals al Neolític − Aparició de les primeres ciutats (4.000 – 3.000 a. C. ): o Mesopotàmia o Egipte o Vall de l' Indo o Xina i sud-est asiàtic − Progressiva ocupació del territori per la civilització humana. − L'ecosistema natural es va transformant en un ecosistema humà  l'home com a agent modelador del paisatge − Persones de la societat no dedicades a l' agricultura i a la ramaderia. Sorgeixen altres activitats econòmiques i també la classe política − Inicis de l' estructura social. Major nivell de complexitat − El creixement demogràfic i la urbanització: o De la població rural a la població urbana o Gran creixement demogràfic de les ciutats a partir de la segona meitat del segle XIX, bàsicament per l' èxode rural o Canvis en el model de vida, valors i comportaments de la població. Dicotomia camp / ciutat − Creixement econòmic vinculat a la urbanització: o Les ciutats passen a ser grans centres econòmics o Processos d' expansió urbana i de renovació urbana 35 3.A.2.3.La globalització Molts autors afirmen que la globalització econòmica està provocant un canvi en les estructures sociodemogràfiques i que es reflecteix en els patrons socials de comportament, intensificant les relacions amb el territori ocupat: − Com a recurs − Com a contenidor de recursos − Com a reflex de la cultura − Com a transmissor de la cultura La globalització econòmica, ¿suposa també una globalització cultural? La cosmovisió del món dominant és la pròpia de la societat occidental, però existeixen altres enfocaments sobre la realitat i la dimensió humana a la Terra. En qualsevol cas, la visió i la percepció que cada individu té del món varia en funció de la seva edat, posició econòmica, experiències prèvies, situació familiar... - És un concepte ampli i multidisciplinari - És un procés històric d'interconnexió mundial en diferents àmbits: polític, econòmic, social, cultural, tecnològic... - És un procés econòmic, tecnològic, social i cultural a gran escala, que consisteix en una creixent comunicació i interdependència entre els diferents països del món, unificant els seus mercats, societats i cultures, a través d' una sèrie de transformacions socials, econòmiques i polítiques de caràcter global. 36 "La globalització és un canvi general que està transformant l' economia mundial, un canvi que es reflecteix en les vinculacions internacionals de cada vegada més àmplies i intenses del comerç i les finances, en l' impuls universal cap a l' alliberament del comerç i els mercats de capital per la creixent internacionalització, i per un canvi tecnològic que està erosionant amb rapidesa les barreres que obstaculitzen el comerç internacional de béns i serveis i la mobilitat del capital" Banc Mundial (2000) » La visió més estesa és l'econòmica » No és un fenomen recent, però en l'actualitat adquireix majors dimensions i complexitat que en els seus orígens. "La globalització es refereix a la creixent dependència econòmica mútua entre els països del món ocasionada pel creixent volum i varietat de transaccions transfrontereres de béns i serveis, així com de fluxos internacionals de capitals, i per l' acceleració de la difusió de la tecnologia en més llocs del món." Monetari Internacional (1997) Des de la perspectiva econòmica, bàsicament la globalització fa referència a: - Internacionalització de les relacions econòmiques - Interdependència dels països per aquesta internacionalització econòmica. "La globalització fa referència a la creixent internacionalització dels processos econòmics (producció, inversió, comerç i finances), polítics i culturals, donant com a resultat la seva accelerada interdependència a nivell mundial i la generació de poders i dinàmiques que tendeixen a superar la capacitat d'acció dels Estats i dels actors tradicionals condicionant clarament les seves intervencions." Miguel Sáez (1998) "La globalització es refereix als diferents processos en virtut dels quals els Estats s'entremesclen i imbrinquen mitjançant els actors transnacionals amb les seves probabilitats de poder, orientació, identitat i entramats diversos." Beck (1998)) La globalització es defineix com la interdependència cada vegada més estreta de les economies de molts països, sobretot en el sector financer Diferent grau de participació dels països en la globalització. - Risc per als països pobres i menys desenvolupats de quedar exclosos 37 3.A.3. Canvis que ha produït la globalització en l' àmbit econòmic 1. Expansió de noves formes de producció 2. Canvis en el mercat laboral 3. Canvis en el capital 4. Deteriorament del medi ambient 5. Pèrdua de poder de l' Estat com a agent econòmic 3.A.3.1. Noves formes de producció - Desmaterialització dels productes: o El valor afegit dels productes depèn més dels elements immaterials que porta incorporats que de la manipulació física dels elements materials que els componen o Desmaterialització i deslocalització de les empreses - Desnacionalització dels productes: o Productes produïts al voltant del món o Pes fonamental del comerç internacional 3.A.3.2. Canvis en el mercat laboral - Divisió dels treballadors en dues categories: o Treballadors qualificats o Treballadors no qualificats - Diferències salarials importants → bretxa salarial - Precarietat laboral i taxes d' atur elevades - Atomització dels interessos dels treballadors → debilitament dels treballadors com a col·lectiu per lluitar pels seus drets 3.A.3.2. Canvis en el capital - Divisió a la propietat del capital: o Vells rics o Nous rics o Fons d' inversió - Capital anònim - Desconnexió dels mercats de l'economia real 3.A.3.3. Deteriorament ambiental - El comerç internacional i la producció internacional han estat causa i efecte de l' increment dels transports, la qual cosa ha portat a un increment en els nivells de contaminació - Escassa preocupació, tradicionalment, pels impactes ambientals - Acumulació de residus: o Illa Brossa: el setè continent (1,7 milions de km2) o Noves illes d'escombraries a les aigües del Pacífic, de l'Atlàntic i de l'Índic 38 3.A.3.4. Pèrdua de poder de l' Estat com a agent econòmic - Pèrdua d' autoritat econòmica dels Estats - Abans imposaven les condicions marc del mercat i vetllen pel benestar general - Avui dia són els mercats els qui marquen les regles del propi mercat - Inexistència d'acords, institucions i regles que permetin novament que l'autoritat pública vetlli pel benestar general - Problema del deute extern: els ingressos es destinen a pagar el deute i no a polítiques públiques - Resultat final: majors nivells de desigualtat social i dependència de l' exterior 3.A.2.3.La globalització - La globalització no és un fenomen exclusivament econòmic o financer, també és un fenomen geopolític, social i cultural - Debilitament dels Estats-Nació - La globalització és alhora un fenomen i un procés, però també una arma que utilitzen alguns per mantenir i perpetuar situacions injustes ""Ah, sí, la globalització! És una maragda excusa per a moltes coses." (R.M. Solow– Premi Nobel d'Economia) En una primera aproximació doncs, podem entendre la globalització com un procés d' interconnexió financera, econòmica, social, política i cultural que s' accelera a causa de l' abaratiment del cost dels transports i de la incorporació de les TIC en diferents organitzacions. - Aquesta interconnexió ha provocat una sèrie de canvis de funcionament mundial que condueixen a una exclusió de determinades zones geogràfiques, de determinats col·lectius humans i fins i tot de cultures - La conseqüència més evident és l' increment de les desigualtats, dins d' una mateixa societat - Ha crescut doncs la pobresa? 39 3.A.3. Increment de les desigualtats Diferències en la igualtat en termes d'ingressos al voltant del món, segons el coeficient de Gini és un nombre entre 0 i 1, on 0 correspon a una igualtat perfecta (tots tenen el mateix nivell d'ingressos) i 1 correspon a una desigualtat perfecta (una persona té tota la renda i la resta no tenen cap ingrés) - La globalització actual produeix un creixement econòmic desequilibrat i mal distribuït al voltant del món. Els rics són de cada vegada més rics i els pobres de cada vegada més pobres - Diferents definicions de pobresa: » Pobresa relativa: Inclou un sector de la població que es troba per sota d'un determinat límit (el nivell de pobresa). Mesura la desigualtat existent dins d'una mateixa societat La UE defineix com a pobre aquella població que té ingressos inferiors a la meitat de la renda mitjana d'un país. » Pobresa absoluta: Inclou la població a la qual li falten els recursos mínims vitals necessaris per poder viure. - Per comptabilitzar la pobresa absoluta s' estableix un mínim de recursos al qual un individu, país o regió ha de tenir accés perquè gaudeixi d' una vida de qualitat. En aquest mesurament la pobresa és definida per causes unidimensionals, per exemple, quan s' estableix com a llindar de pobresa el consum mínim de 2.300 calories al dia per a un adult, o la quantitat d' 1,90 USD al dia. - Debilitat. Mesura inexacta de la pobresa, ja que considera que els recursos necessaris. - Per exemple, del paleta o de viure a Oslo o a Mangua (2$/dia) - Ser pobre amb independència que ho siguin o no els teus veïns 40 - La pobresa relativa s' estableix en funció del nivell general d' ingressos en la comunitat, país, o regió analitzada. - Aquest mesurament també presenta les seves debilitats, tal com en un cas on tota la població tingui un ingrés similar però tots pateixin de malnutrició. - En aquesta situació, ningú és "relativament" més pobre que la resta, tot i que no es pot dir que cap és pobre. - Ser pobre en comparació amb la resta, quan no es té el nivell d' ingressos que es considera necessari per satisfer les necessitats bàsiques en una societat concreta. Cada societat i època determina què és el mínim per sobreviure 3.A.3.1.Increment de les desigualtats a Espanya L'últim informe Foessa assegura que el 18,4% de la població espanyola està en situació d'exclusió social. 8,5 milions de persones no participen en la vida cultural, econòmica i social del nostre país; 1,2 milions més que abans de la crisi del 2008. "4,1 milions de persones estan en situació de pobresa extrema; és més, d'aquests, 1,4 milions han estat expulsats de la Societat al complet", va ressaltar Natalia Peiro Pérez, secretària general de Càritas Espanya. - El nombre de milionaris ha augmentat un 47% a Espanya entre el 2010 i el 2019, passant de 172.000 a 979.000, segons un estudi de Credit Suisse. - L'informe del banc suís col·loca Espanya entre els 10 països del món amb més milionaris i preveu que el 2024 hi hagi 1,4 milions, un 42% més. - A més, aquest estudi reveli que el nombre de milionaris ha crescut un 2,4% a tot el món, fins a assolir els 46,8 milions de persones. 3.A.3.2. Indicadors de desigualtat 3.A.3.2.1. Índex de Desenvolupament Humà (IDH) Creat el 1990 per les Nacions Unides Objectiu: mesurar el progrés general d' un país a partir de 3 dimensions bàsiques: salut, educació i riquesa - Redueix els indicadors a un valor entre 0 i 1 - Països segons el seu IDH en quatre grups: » IDH molt alt: valors de 0,800 i superiors » IDH alt: valors entre 0,700 i 0,799 » IDH mitjà: valors entre 0,550 i 0,699 » IDH baix: valors inferiors a 0,550 3.1. - Mitjana mundial el 2018: 0,731 (IDH Alto) 41 3.A.3.1.2 Índex de Pobresa Humana (IPH) Per a països en vies de desenvolupament: IPH-1 → Mesura les mancances o la pobresa en tres aspectes: − Vida llarga i saludable → probabilitat, en néixer, de no arribar als 40 anys − Educació → taxa d'analfabetisme en adults − Nivell de vida digne → percentatge de la població sense accés sostenible a una font d' aigua millorada i percentatge d' infants amb pes insuficient per a la seva edat Per a països de l' OCDE: IPH-2 → Indicador que intenta mesurar les privacions humanes en països de l' OCDE i avaluar l' exclusió social: − Vida llarga i saludable → probabilitat, en néixer, de no arribar als 60 − Educació → taxa d' adults amb problemes d' alfabetització funcional − Nivell de vida digne → percentatge de la població que viu per sota del límit de pobresa i taxa d' atur a llarg termini 3.A.3.1.3. Índex de Pobresa Multidimensional (IPM) 3.A.4. Globalització sociopolítica En les darreres dècades del segle XX la democràcia s'ha estès per molts països i regions del món, però no sempre funcionen de manera adequada les democràcies Problemes d'herència cultural que xoquen amb la democràcia: estructures de relació sociopolítica que s'han mantingut inalterables al llarg de la història (tribus, màfies, cacics...) La globalització política no sempre ha suposat un increment del benestar → aparició d'ideologies fonamentalistes i/o antioccidentals 42 3.A.4.1. Crisi de l' Estat-Nació La globalització ha originat un moviment en dues direccions: − La regionalització − La revalorització del local (Glocalització) Es pren consciència que determinats assumptes i problemes superen la dimensió de l'Estat- Nació, per la qual cosa els Estats s'associen a nivell regional (Unió Europea, NAFTA, Unió Africana, APEC, MERCOSUR...) i fins i tot global La necessitat d'identitat, de relacions pròximes i de proximitat als problemes dels ciutadans implica un ressorgir dels nivells administratius subestatals (Autonomies, Regions...) Al seu torn, els Estats Nació són incapaços de fer front per si mateixos a problemàtiques que són en essència globals 3.A.5. Una nova divisió social Divisió social en base a l' accés i domini de les TIC Exclusió. Castells parla de forats negres del capitalisme Característiques dels "exclosos" (no majors): - Manca de qualificació o d' hàbits per a les noves formes de Treball - Debilitat psicològica derivada de contextos familiars negatius - Desconeixement de la llengua o dels costums del país - Incapacitat per assumir els nous reptes globals ¿Possible escapatòria: inclusió en xarxes d'activitats il·legals? 3.A.5. Globalització cultural Dues dimensions de la cultura: - Dimensió invisible (viure, p

Territoris i Societat 1r Parcial PDF

Document Details

Tags

Related

Summary

Full Transcript

Upgrade to continue