TERCER PARCIAL HISTOLOGIA PDF

BLOC III: ESPECIALITZACIONS  Estela Boïls TEMA 1: LA SINAPSI NEUROMUSCULAR Lloc de “contacte” (no es toquen) que fa la transferència d’informació entre mo...

BLOC III: ESPECIALITZACIONS  Estela Boïls TEMA 1: LA SINAPSI NEUROMUSCULAR Lloc de “contacte” (no es toquen) que fa la transferència d’informació entre motoneurona i múscul. Aquestes estructures són molt dinàmiques, ja que estan en constant canvi i adaptació à PLASTICITAT DEL SN NEUROMUSCULAR JUNCTION (NMJ) dels vertebrats, és una sinapsi colinèrgica (acetilcolina = neurotransmissor) nicotínica (nicotina = agonista). COMPONENTS CEL·LULARS Cèl·lula de Schwann COMPONENT PRESINÀPTIC Terminal nerviós Cèl·lula muscular COMPONENT AChR POSTSINÀPTIC A. MOTONEURONA / TERMINAL NERVIÓS COS CEL·LULAR DENDRITES Nucli Surten del cos cel·lular Orgànuls cel·lulars Aspecte multipolar Molts mitocondris Rep senyals d’altres Microtúbuls neurones Neurofil·lament Orgànuls Superfície RECEPTORA AXÓ TERMINAL NERVIÓS Propagació des dels LLOC D’UNIÓ potencials d’acció Vesícules sinàptiques Transport fins TN Mitocondris Protegits C.Schwann Polaritzat Porta mielina Té unes zones actives Innerva diversos (acumulació miòcits formant una d’acetilcolina) UNITAT MOTORA B. FIBRA MUSCULAR AChRs: 1 fibra pot arribar a tenir 8000 miofibril·les. ~ Fibres musculars multinucleades. Estriacions à Miofibril·les à Contracció / Relaxació ~ Membrana postsinàptica especialitzada (al neurotransmissor, només un trocet molt petit. ESPECIALITZACIÓ 1. ESTRUCTURALMENT 2. MOLECULARMENT Depressió Reunió de receptors d’acetilcolina Invaginacions (plecs) Distroglicans (alpha i beta) Canals de sodi i altres al fons Proteïnes de membrana que interactuen Acumulació de mitocondris i nuclis Diferents proteïnes que s’encarreguen de que el receptor funcioni  Estela Boïls C. CÈL·LULA DE SCHWANN Cèl·lules glials del sistema nerviós perifèric, aplanades, nuclis plans i citoplasma reduït, es classifiquen en: SC: envolten els axons i formen mielina SC TERMINAL: no formen mielina (protecció, reparació i guia) D. LÀMINA BASAL SINÀPTICA (està al lloc d’unió, ni al presinàptic ni al postsinàpitic) Conté proteïnes varies i acetilcolinestersa ACETILCOLINESTERASA Enzim que trenca l’acetilcolina que sobra, la que no s’ha unit per a una correcta neurotransmissió, ja que sinó, es quedaria en contracció, per tant, aquesta que sobra, s’ha de degradar per parar la contracció i reciclar. Desenvolupament, manteniment i correcta neurotransmissió. ZONES ACTIVES Alliberament d’acetilcolina o neurotransmissor. En cada alliberament hi ha una fusió de membranes que provoca la suma d’aquestes. Per tant, augmenta la membrana del terminal nerviós. Per això necessitarem reciclatge de membrana i de la colina (AChE), per a que no augmenti el terminal en cada alliberació. A la membrana musculat sinàptica (presinàptic), es en continu canvi de nAChR que aquests duren una mitjana de 24 hores en desenvolupament i entre 8 i 11 dies. Síntesi regulada pels nuclis sinàpitics Regió subsinàptica de la fibra muscular à especialització dels nuclis. TRANSMISSIÓ D’INFORMACIÓ EN EL SISTEMA NERVIÓS SENYAL ELÈCTRIC: potencial d’acció que permet que la informació viatgi al llarg de la longitud de la cèl·lula nerviosa. SENYAL SINÀPTIC: on es fa la transmissió de la informació (entre neurona i fibra muscular). NEUROTRANSMISSIÓ SINÀPTICA Pas d’informació de la cèl·lula pre-sinàpitica a la post-sinàpitca a partir del neurotransmissor (senyal químic / sinàptic). Neurotransmissor: - Síntesi neuronal. - Emmagatzemat en vesícules. - Allibera. - S’uneix a receptors. - Es necessari per a l’eliminació, degradació i reciclatge. NMJ és una sinàpsi colinèrgica nicotínica. L’ACh (acetilcolina) es sintetitza al terminal nerviós a partir de l’acetilació de la colina gràcies a l’enzim (acetilcoleinesterasa) que es trenca i pot reciclar. Alliberament – transmissió sinàptica 1. Arriba potencial d’acció. 2. Despolaritza la membrana pre. 3. Activa els canals de calci à entrada de calci. 4. Calci entra al termial. 5. ALLIBERAMENT. Si no hi ha calci o hi ha magnesi (bloqueja entrada de calci) à NO NEUROTRANSMISSIÓ.  Estela Boïls MEMBRANES PRE-SINÀPTIQUES DENSIFICADES o Situades davant dels plecs. o Agrupades en vesícules sinàptiques. o Certes proteïnes. o Components del citoesquelet axònic. Són el que anomenem zones actives, els punts d’alliberament del neurotransmissor. MEMBRANES POST-SINÀPTIQUES DENSIFICADES En aquesta membrana de desprès de la sinapsis hi ha zones electró-denses (M.E) Potencial d’acció a la fibra muscular i que arriba als sistemes de túbuls T musculars à contracció de la fibra muscular. EEPs i MEPPs EEPs: Potencial de placa, és el que provoca la contracció. MEEPs: És l’EEPs en miniatura, no provoca contracció, és l’alliberament per part del pre (espontàni) que provoca algo molt petit que no arriba a contraure’s (serveix per mantenir el múscul en alerta per a que estigui preparat per quan arriba un EEPs). La unió neuromuscular és un mecanisme molt eficaç ja que cada impuls nerviós dona una contracció muscular. RECEPTORS IMPLICATS EN LA NEUROTRANSMISSIÓ IONOTRÒPICS METABOTRÒPICS AChRs, són ràpids i post-sinàptics. mAChRs, són lents i pre-sinàptics. Vesícules sinpàtiques (membrana): ATP i proteoglicans. Vesícules cobertes o coated: reciclatge de la membrana axònica desprès de la neurotransmissió. Vesícules core: introducció de les proteïnes de la neurotransmissió a la membrana post i desprès alliberades. ACETILCOLINESTERASA - AChE ~ Síntesi neuronal ~ Fixada a la membrana postsinàptica ~ Soluble ~ Hidròlisi ACh ~ Atura neurotransmissió Reciclatge de la colina TEMA 2: APARELL CIRCULATORI COR (bomba) SANG grans VASOS (circulació sang) artèries venes capil·lars Sistema de lliurament à arterial (surt del cor). Sistema de recollida à limfàtic (va al cor).  Estela Boïls SISTEMA CARDIOCIRCULATORI: flux sanguini pel seu interior. (COR – TEIXITS – COR) TIPUS FUNCIONS ~ Artèries (cor – teixits). Intercanvi de gasos. ~ Capil·lars (connexió teixits). Intercanvi de nutrients. ~ Venes (teixits – cor). Comunicació hormonal. ~ Sistema limfàtic. CAPIL·LARS, estructura (des de la llum perifèrica). ENDOTELI, cèl·lules endotelials. Cada cèl·lula es pot tancar en si mateixa (plec marginal) TIPUS DE CAPIL·LARS CONTINUOS: barreres selectives. FENESTRATS: permeten pas lliure. SINUSOIDES: permet circulació i acumulació de sang baixa, molts forats ESTRUCTURA (túnica interna / túnica mitja / túnica adventícia) ARTÈRIES PORTEN GRAN P SANGUÍNIA (PULSÀTIL) ESTRUCTURA - túnica interna (endoteli + teixit connectiu) - túnica mitja (miòcits llisos) - túnica adventícia ( teixit connectiu lax) TIPUS D’ARTÈRIES - elàstiques, aorta, P pulsàtl - mixtes, branques aorta i viscerals - musculars, artèries nutrícies òrgans ARTERIOLES Artèries mé petites que comuniquen les musculars amb les capil·lars. ESTRUCTURA - túnica interna (endoteli + membrana elàstica interna) - túnica mitja (2-3 capes de miòcits llisos sense connectiu elàstic) SISTEMA VENÓS Gran llum vascular + paret prima ++ teixit connectiu Vàlvules: extremitats, evaginacions 3 túniques de la paret endotelial sobre la base de connectiu de col·lagen i elastina.  Estela Boïls COR PERICADI protecció aïllament d’estructures veïnes fixació permet el moviment rítmic P. FIBRÓS Adherit per la part superior als grans vasos. Fixat al diafragma. P. SERÓS Parietal: entapissa la cara profunda del fibrós. Visceral: EPICARDI, pegat al miocardi. PERICARDI: doble capa serosa que envolta externament el cor. MIOCARDI: teixit muscular cardíac. ENDOCARDI: endoteli simple que entapissa el cor (continu amb els vasos). SISTEMA LIMFÀTIC Semblants a les venes. ESTRUCTURA - túnica interna (endoteli continu + vesícules micropinocitosis) - túnica mitja (teixit connectiu + miòcits llisos) - túnica adventícia (teixit connectiu + fascicles miòcits llisos) Limfocapil·lar, endoteli sense nexes d’unió, làmina basal tx. Connectiu anclat per fibres, eviten col·lapse TEMA 3: APARELL RESPIRATORI FORMAT PER: FUNCIÓ: vies respiratòries pulmons diafragma OBTENIR O2 ELIMINAR CO2 CONDUCCIÓ DE L’AIRE Fosses nassals pleura INTERCANVI DE GASOS Faringe Laringe Traquea Bronquis Bronquiols APARELL RESPIRATORI o Fosses nassals: olfacció. o Farine, laringe: fonació. o Tràquea. o Pulmó: bronquis, bronquiols i alvèols (intercanvi de gassos). CAVITAT NASSAL § Filtren aire (vestíbul nassal, moc i cil·lis). § Calenten i humidifiquen. § Olfacte. ESTRUCTURA (túnica mucosa / túnica submucosa / túnica fibro-musculo cartilaginosa / túnica adventícia)  Estela Boïls túnica mucosa (epiteli respiratòri ciliat + làmina pròpia à tx connectiu + fibres elastina) túnica submucosa (tx connectiu + fibres elastina), glandules seromucoses: moc que adhereix l’aire. túnica fibro-musculo cartilaginosa (anells de cartílag hialí-elàstic: protecció vies aèrees) túnica adventícia (teixit connectiu lax; vies extrapulmonars) FARINGE I LARINGE § NASOFARINGE: posterior a les fosses nassals. § OROFARINGE: posterior cavitat oral. § LARINGOFARINGE: epiglotis (entre digestiu i respiratori) § LARINGE: olfacte. FARINGE – TÚNICA MUCOSA (capa muscular voluntària). Epiteli respiratori + cèl·lules calciformes. Epiteli pla estratificat (zones de fricció) Làmina pròpia. LARINGE – TÚNICA MUCOSA (base muscular, músculs per a la fonació o deglució). Epiteli respiratori. Epiteli pla estratificat (zones de fricció part de l’epiglotis) Làmina pròpia. Cartílag hialí i elàstic per la protecció i lloc d’inserció. ARBRE TRÀQUEO-BRONQUIAL ESTRUCTURA (túnica mucosa / túnica submucosa / túnica fibro-musculo cartilaginosa / túnica adventícia) TRÀQUEA Túnica mucosa. Epiteli respiratori + caliciformes Túnica submucosa. Glàndules seromucoses + nòduls limfoides Túnica fibro-musculo cartiaginosa Cartílags en forma de «C» Músculs traqueals tanquen la «C» posteriorment Lligament anular, uneix cartílags i suport múscul Túnica adventícia = esòfag BRONQUIS Es van dividint des de la tràquea, es van estretint (llum) i menys capes Bronquis extrapulmonars (Divisió 1) = Tràquea Bronquis intrapulmonars (Divisió 2)= Tràquea, però cartílag en forma «O» Bronquis segmentaris (Divisió 3-10), no tenen túnica adventícia. Bronquiols (Divisió 10-16), passa a ser túnica muscular i no té adventícia. BRONQUIOLS RESPIRATORIS Dels bronquiols surten alvèols (intercanvi de gassos) Ductes alveolars= bronquiols respiratoris RICS en alvèols Túnica mucosa: Epiteli pla simple Làmina pròpia + túnica submucosa (teixit fibroeslàstic) Miòcits llisos (tanquen alvèols com una bosseta) Els ductes alveolars acaben amb els sacs alveolars SACS ALVEOLARS I SEPTES ALVEOLARS Sac à conjunt d’alvèols Septe à paret entre alvèols (tx. Connectiu laxe, vascularitzat, i tx. Epit. Pla) Poros de Kohn à comunicació interalveolar  Estela Boïls EPITELI ALVEOLAR Pneumocits I cèl. Endotelials (funció estructural) Pneumòcits II cèl. Grans, cúbiques, microvellositats. Vesícules surfactant, funció de secreció. (fosfolípid que redueix la tensió superfcials dels alvèols evitant colapse) Macròfags alveolars, poden captar i acumular partícules de fum (antracosis),hematies (siderosis), asbest (asbestosis). Làmina basal: làmina basal alvèol + làmina basal endoteli vascular TEIXIT PULMONAR BRONQUIS BRONQUIOLS SACS ALVEOLARS PLEURA (vasos) PLEURA § Capa de teixit connectiu, pleura parietal (ext) + pleura visceral (int) § Pressió negativa entre les dos pleures § Teixitconnectiu (col·lageni elastina, fibroblast+ magròfags) § TeixitEpitelial àMesoteli TEMA 4: SISTEMA TEGUMENTARI La pell és un òrgan que representa el 16% del pes del cos i conté moltes glàndules sudorípares. El cos pot tenir entre 1’6 i 2 metres quadrats de pell i el seu gruix pot ser molt variable (1,5 i 4 mm). FUNCIONS DE LA PELL § Protecció d’entrada. § Secreció. § Sensibilitat (tacte, calor, pressió i dolor). § Termoregulació del cos. § Excreció de substàncies (glandules sudorípares). § Protecció raigs ultravioleta (melanina). ESTRUCTURA DE LA PELL Epidermis, és un epiteli que presenta invaginacions i forma glandules i fol·licles. Dermis, és una capa gruixuda de teixit connectiu. Hipodermis, teixit connectiu lax, vasis u anastomosis venoses. PROPIETATS DE LA PELL (EPIDERMIS) On es troben les línies i solcs (arrugues), pot a ver-hi o no glàndules sudprípares, pèl… L’epidermis canvia o és diferente depenent del lloc, per exemple; o Celles, epidermis gruixuda, pèls durs o Parpelles, pell molt fina o Barba (homes), pell dura, pèls durs o Front i galtes, greixós, s’acumulen gl. Sebàcies o Llavi, pell molt fina, no queratinitzada(gland, vagina, anus)…  Estela Boïls EPIDERMIS Capa més superficial de gruix variable. Aquesta forma glàndules sudorípares, fol·licles i altres annexes cutanis. Epiteli pla estratificat i queratinitzat (amb excepcions). Està recoberta per l’estrat corni, que é son estan els solcs i canals que es posen dintre de la dermis (formen huelles i línies de la mà) = projecció epidérmica. ~ Làmines planes de queratina ~ Capa de gruix variable ~ Capa dura que repel·leix l’aigua ESTRUCTURA (int – ext) Dermaroglif: genètic i característic individualment. Capa basal – monocapa, cúbiques-cilíndriques germinatives Capa espinosa –6 –12 capes, forma estrellada, unides per desmosomes Capa granulosa –forma fusiformes i grànuls a l’interior Capa lúcida –2 –3 capes, sense grànuls. No sempre es diferencia (c. granulosa) Capa còrnia –queratina al citoplasma, mantenen integritat epidermis 52-75 dies des de l’estrat basal al corni. CÈL·LULES EN L’EPIDERMIS 1. Melanòcits, produeixen melanina, donen color a la pell. El nombre de melanòcits és igual en totes les reces però el que canvia es el nombre de melanosomes (grànuls melanina) i la localització. 2. Cèl·lules Merkel, són la capa basal, VIP és el neurotransmissor i el complexe Merkel-neurita és la mecanoreceptora. 3. Cèl·lules Langerhans, fan la funció immunitària (defensa), maduren a l’epidermis (procedeixen de la sang). No són cèl·lules epitelials però van al teixit epitelial. UNIÓ DERMOEPIDERMICA Diferents fibres que uneixen conté Proteïnes que els relacionen (d’ancoratge i molècules d’adhesió cel·lular) Papil·les (invaginacions de l’epidermis a la dermis) à per augmentar el contacte depèn de la zona. Subjcetes a forces: són molt evidents (entra dintre). No subjectes a forces d’estirament; unió plana. DERMIS És la capa de sosteniment responsible de la resistencia mecánica. Conté els vasos sanguínis i terminacions nervioses. Dermis papillar: está tocant les invaginacions à laxa i superficial. Dermis reticular: és més profunda à densa i interna, és més abundant. Cèl·lules dermiques: són les cèl·lules propies del teixit connectiu (fibroblastes…), també conté matriu extracel·lular, col·lagen i elastina. HIPODERMIS És teixit connectiu + teixit adipòs (grassa subcutània), té vasos i nervis, i és on s’acumula la meitat del percentatge del greix corporal. El que fa és donar suport i unió als òrgans que tenim per baix de la pell.  Estela Boïls TIPUS DE PELL PELL FINA: PELL GRUIXUDA: ~ Epidermis fina ~ Epidermis gruixuda ~ No òrgans dels sentits encapsulats ~ Òrgans dels sentits encapsulats a la dermis ~ Fol·licles pilosos i glàndules sebàcies ~ No fol·licles pilosos ni glàndules sebàcies La pell té variacions de contingut en les diferents parts, aquesta classificació és general. VASCULARITZACIÓ I INNERVACIÓ Cal recordar que l’hipodermis i la dermis estan vascularitzats ja que són teixit connectiu i la epidermis no està vascularitzada degut a que és de teixit epitelial. INNERVACIÓ: terminacions aferents i eferents. Efferent (informació que arriba a la pell des del SNC) – termoregulació. Aferent (información que va cap al SNC) ~ Exteroreceptors tacte i dolor (epidermis). ~ Receptors de la temperatura (dermis). ~ Receptors de la pressió (hipodermis).