PDF Temes 2

Títol IV Descarrega fragment Comparteix fragment Del municipi Article 46 - Capítol III Article 46 Descarrega fragment Comparteix fragment Definició i característiques 46.1 El municipi és l'entitat bàsica de l'organització territorial i l'element primari de participació ciutadana en el...

Títol IV Descarrega fragment Comparteix fragment Del municipi Article 46 - Capítol III Article 46 Descarrega fragment Comparteix fragment Definició i característiques 46.1 El municipi és l'entitat bàsica de l'organització territorial i l'element primari de participació ciutadana en els assumptes públics. 46.2 Les lleis de Catalunya garanteixen la participació del municipi en tots els assumptes públics que afecten directament els seus interessos. 46.3 El municipi gaudeix d'autonomia, té personalitat jurídica i plena capacitat per a l'exercici de les funcions públiques que té encomanades, per a representar els interessos de la col·lectivitat respectiva i per a gestionar els serveis públics la titularitat dels quals assumeixin. 46.4 Són elements del municipi el territori, la població i l'organització. Capítol I Descarrega fragment Comparteix fragment L'organització municipal Article 47 - Article 65 Article 47 Descarrega fragment Comparteix fragment Govern i administració municipals 47.1 El govern i l'administració municipals corresponen a l'ajuntament, integrat per l'alcalde o batlle i els regidors. 47.2 El règim especial de consell obert es regeix per principis organitzatius especials. 47.3 En els ajuntaments en els quals ha tingut predomini al llarg de la història una altra denominació per a l'alcalde o alcaldessa o per als regidors, es pot emprar, indistintament, la denominació tradicional o la que estableix aquesta Llei. Article 48 Descarrega fragment Comparteix fragment Òrgans del municipi 48.1 L'organització municipal es regeix per les regles següents: a) L'alcalde, els tinents d'alcalde i el ple existeixen a tots els ajuntaments. b) Hi ha una comissió de govern als municipis amb una població de dret superior a cinc mil habitants i en els de menys quan ho acorda el ple de l'ajuntament o ho estableix el reglament orgànic d'aquest. En qualsevol cas, la comissió de govern és a tots els municipis que siguin capital de comarca, amb independència del nombre d'habitants. c) La comissió especial de comptes existeix a tots els ajuntaments. 48.2 Poden complementar l'organització municipal: a) Les comissions d'estudi, informe o consulta. b) Els òrgans de participació ciutadana. c) El síndic o síndica municipal de greuges, si ho acorda el ple per majoria absoluta, a proposta d'un grup municipal. d) El consell assessor urbanístic. e) La junta local de seguretat. f) Qualsevol altre òrgan establert pel municipi. Article 49 Descarrega fragment Comparteix fragment Òrgans complementaris L'ajuntament, en exercici de la seva autonomia organitzativa, pot crear altres òrgans municipals complementaris, respectant en tot cas l'organització bàsica determinada per les lleis. La creació dels òrgans complementaris ha de respondre als principis d'eficàcia, economia organitzativa i participació ciutadana. Article 50 Descarrega fragment Comparteix fragment Grups municipals 50.1 Per al millor funcionament dels òrgans de govern de la corporació, el ple pot acordar la creació de grups municipals. S'han de constituir grups municipals en els municipis de més de vint mil habitants. 50.2 Si cap acord del ple no ho regula altrament, per cada llista electoral només es pot constituir un grup municipal. Cada llista electoral que obtingui representació a l'ajuntament pot formar grup municipal. 50.3 Només el regidor o els regidors d'una mateixa llista electoral poden constituir grup municipal. 50.4 En el termini que estableixi l'acord a què es refereix l'apartat 1, i en els municipis de més de vint mil habitants abans del primer ple ordinari després de la constitució de l'ajuntament, cada regidor ha de presentar a l'alcaldia una declaració signada on ha d'expressar el grup municipal al qual desitja d'ésser adscrit. 50.5 Els regidors que no quedin integrats en un grup quedaran automàticament incorporats al grup mixt. La participació d'aquest grup en les activitats de l'ajuntament és anàloga a la dels altres grups. 50.6 Els regidors que abandonen el grup format per la candidatura per la qual es van presentar a les eleccions locals no es poden integrar al grup mixt, sinó que queden com a regidors no adscrits. Aquest precepte no és aplicable en el cas de candidatures presentades amb la fórmula de coalició electoral, quan algun dels partits polítics que la integren decideix abandonar-la. 50.7 Els regidors que, de conformitat amb el que estableix l'apartat 6, queden en la condició de no adscrits, tenen els deures i els drets individuals, inclosos els de caràcter material i econòmic, que segons les lleis formen part de l'estatut dels membres de les corporacions locals i participen en les activitats pròpies de l'ajuntament de manera anàloga a la de la resta de regidors. 50.8 El municipi, d'acord amb el reglament orgànic i en la mesura de les seves possibilitats, ha de posar a disposició dels grups els mitjans necessaris per a poder portar a terme llurs tasques. Article 51 Descarrega fragment Comparteix fragment Funcions i atribucions dels grups Les funcions i les atribucions dels grups municipals s'entenen, en tot cas, sens perjudici de les que la legislació de règim local atribueix als òrgans municipals i als membres de la corporació. Article 52 Descarrega fragment Comparteix fragment Ple 52.1 El ple és integrat per tots els regidors i és presidit per l'alcalde. 52.2 Corresponen al ple les atribucions següents: a) Controlar i fiscalitzar els òrgans de govern. b) Prendre els acords relatius a la participació en organitzacions supramunicipals; l'alteració del terme municipal; la creació o la supressió de municipis i d'entitats d'administració descentralitzada; la creació d'òrgans desconcentrats; l'alteració de la capitalitat del municipi; el canvi de nom del municipi o de les entitats esmentades, i l'adopció o la modificació de la bandera, l'ensenya o l'escut. c) L'aprovació inicial del planejament general del municipi i l'aprovació que posi fi a la tramitació municipal dels plans i altres instruments d'ordenació urbanístics. d) Aprovar el reglament orgànic i les ordenances. e) Crear i regular òrgans complementaris. f) Determinar els recursos propis de caràcter tributari. Aprovar i modificar els pressupostos, disposar despeses en els assumptes de la seva competència i aprovar els comptes. g) Aprovar les formes de gestió dels serveis i els expedients de municipalització. h) Acceptar la delegació de competències feta per altres administracions públiques. i) Plantejar conflictes de competència a altres entitats locals i restants administracions públiques. j) Aprovar la plantilla del personal i la relació dels llocs de treball, fixar la quantia de les retribucions complementàries fixes i periòdiques dels funcionaris i el nombre i el règim del personal eventual, tot això en els termes establerts per la legislació sobre funció pública local. k) Exercir les accions administratives i judicials, i també declarar la lesivitat dels actes administratius emanats dels òrgans de l'ajuntament, en matèries de la competència respectiva. l) Alterar la qualificació jurídica dels béns de domini públic. m) La concertació de les operacions de crèdit la quantia acumulada de les quals, en cada exercici econòmic, excedeixi del 10% dels recursos ordinaris del pressupost -llevat de les de tresoreria, que li correspondran quan l'import acumulat de les operacions vives en cada moment superi el 15% dels ingressos corrents liquidats en l'exercici anterior-, tot això de conformitat amb el que disposa la Llei reguladora de les hisendes locals. n) Les contractacions i les concessions de tota mena quan el seu import superi el 10% dels recursos ordinaris del pressupost i, en qualsevol cas, els 6.010.121,04 euros, i també els contractes i les concessions plurianuals quan la seva durada sigui superior a quatre anys i els plurianuals de menor durada quan l'import acumulat de totes les seves anualitats superi el percentatge indicat, referit als recursos ordinaris del pressupost del primer exercici i, en tot cas, quan sigui superior a la quantia assenyalada en aquesta lletra. o) L'aprovació dels projectes d'obres i serveis quan sigui competent per a la seva contractació o concessió, i quan encara no estiguin previstos en els pressupostos. p) L'adquisició de béns i drets quan el seu valor superi el 10% dels recursos ordinaris del pressupost i, en tot cas, quan sigui superior a 3.005.060,52 euros, i també les alienacions patrimonials en els supòsits següents: Quan es tracti de béns immobles o de béns mobles que estiguin declarats de valor històric o artístic, i no estiguin previstes en el pressupost. Quan estant previstes en el pressupost superin els mateixos percentatges i quanties indicats per a les adquisicions de béns. q) Les altres que han de correspondre al ple, pel fet que llur aprovació exigeix una majoria qualificada. r) Les altres que expressament li atribueixin les lleis. 52.3 Correspon igualment al ple la votació sobre la moció de censura a l'alcalde i sobre la qüestió de confiança plantejada per aquest mateix, tot el qual es regeix pel que disposa la legislació electoral general. 52.4 El ple pot delegar l'exercici de les seves atribucions a l'alcalde i a la comissió de govern, llevat de les esmentades en l'apartat 2, lletres a), b), c), d), e), f), g), h), i), j), l) i q), i en el apartat 3 d'aquest article. Article 53 Descarrega fragment Comparteix fragment Alcalde o alcaldessa 53.1 L'alcalde o alcaldessa és el president o presidenta de la corporació i té, en tot cas, les atribucions següents: a) Representar l'ajuntament. b) Dirigir el govern i l'administració municipals. c) Convocar i presidir les sessions del ple, de la comissió de govern i de qualssevol altres òrgans municipals, i decidir els empats amb vot de qualitat. d) Dirigir, inspeccionar i impulsar els serveis i les obres municipals. e) Publicar, executar i fer complir els acords municipals. f) Dictar bans i vetllar perquè es compleixin. g) El desenvolupament de la gestió econòmica d'acord amb el pressupost municipal aprovat, autoritzar i disposar despeses dins els límits de la seva competència, concertar operacions de crèdit, amb exclusió de les que preveu l'article 158.5 de la Llei 39/1988, de 28 de desembre, reguladora de les hisendes locals, sempre que aquelles estiguin previstes en el pressupost i llur import acumulat en cada exercici econòmic no superi el 10% del seus recursos ordinaris, llevat les de tresoreria que li correspondrà quan l'import acumulat de les operacions vives en cada moment no superin el 15% dels ingressos liquidadats en l'exercici anterior; reconèixer obligacions en els límits de la seva competència; ordenar pagaments i retre comptes; tot això d'acord amb la Llei reguladora de les hisendes locals. h) Aprovar l'oferta d'ocupació pública d'acord amb el pressupost i la plantilla aprovats pel ple, aprovar les bases de les proves per seleccionar el personal i per als concursos de provisió de llocs de treball i distribuir les retribucions complementàries que no siguin fixes i periòdiques. i) Exercir la direcció superior de tot el personal de la corporació i acordar el seu nomenament i sancions, inclosa la separació del servei dels funcionaris de la corporació i l'acomiadament del personal laboral, donant compte al ple en aquests dos últims supòsits en la primera sessió que aquell convoqui. Aquesta atribució s'entén sense perjudici del que disposen els apartats 1 i 3 de l'article 99 de la Llei reguladora de les bases del règim local. j) Exercir la direcció superior de la policia municipal, i també nomenar i sancionar els funcionaris que porten armes. k) Exercir accions judicials i administratives i la defensa de l'ajuntament en les matèries de la seva competència i també quan aquestes hagin estat delegades en un altre òrgan, i, en cas d'urgència, en matèries de la competència del ple. En aquest últim supòsit s'ha de donar compte al ple en la primera sessió que aquest convoqui per a la seva ratificació. l) La iniciativa per a proposar al ple la declaració de lesivitat dels actes administratius en matèries que són de la competència de l'alcaldia. Així mateix, l'alcalde o alcaldessa pot declarar la lesivitat respecte a competències del ple, per raó d'urgència que en faci inviable la convocatòria, i en la primera reunió que tingui n'hi ha de donar compte. m) Adoptar personalment i sota la seva responsabilitat, en el cas de catàstrofe o d'infortunis públics o de greu perill d'aquests, les mesures necessàries i adequades, i donar-ne compte immediat al ple. n) Sancionar les faltes de desobediència a la seva autoritat o les infraccions de les ordenances municipals, llevat dels casos en què la facultat s'atribueixi a altres òrgans. o) Les contractacions i les concessions de tot tipus quan llur import no superi el 10% dels recursos ordinaris del pressupost ni, en qualsevol cas, els 6.010.121,04 euros; incloses les de caràcter plurianual quan la seva durada no sigui superior a quatre anys, sempre que l'import acumulat de totes les seves anualitats no superi ni el percentatge indicat, referit als recursos ordinaris del pressupost del primer exercici, ni la quantia assenyalada. p) L'aprovació dels projectes d'obres i de serveis quan sigui competent per a la seva contractació o concessió i estiguin previstos en el pressupost. q) L'adquisició de béns i drets quan el seu valor no superi el 10% dels recursos ordinaris del pressupost ni els 3.005.060,52 euros, i també l'alienació del patrimoni que no superi el percentatge ni la quantia indicats en els supòsits següents: La de béns immobles, sempre que estigui prevista en el pressupost. La de béns mobles, llevat dels declarats de valor històric o artístic l'alienació dels quals no es trobi prevista en el pressupost. r) Concedir llicències, llevat que les lleis sectorials atribueixin aquesta facultat expressament al ple o a la comissió de govern. s) Les aprovacions dels instruments de desenvolupament del planejament general del municipi no expressament atribuïdes al ple, i també l'aprovació dels instruments de gestió urbanística i dels projectes d'urbanització complementaris. t) Imposar sancions amb relació a les competències municipals, d'acord amb les lleis i els reglaments de desenvolupament u) Les altres atribucions que expressament li atribueixen les lleis i les que la legislació assigna al municipi i no atribueix a altres òrgans municipals. 53.2 Correspon també a l'alcalde o alcaldessa el nomenament dels tinents d'alcalde. 53.3 L'alcalde o alcaldessa pot delegar l'exercici de les seves atribucions, llevat de les de convocar i presidir les sessions de ple i de la comissió de govern, decidir els empats amb el vot de qualitat, la concertació d'operacions de crèdit, la direcció superior de tot el personal, la separació del servei dels funcionaris i l'acomiadament del personal laboral, i les esmentades en les lletres b), f), s), k), l) i m) de l'apartat 1. Article 54 Descarrega fragment Comparteix fragment Comissió de govern 54.1 La comissió de govern és integrada per l'alcalde o alcaldessa i un nombre de regidors no superior al terç del nombre legal d'aquests, nomenats i separats lliurement per l'alcalde o alcaldessa, el qual n'ha de donar compte al ple. 54.2 Correspon a la comissió de govern: a) L'assistència a l'alcalde o alcaldessa en l'exercici de les seves atribucions. b) Les atribucions que l'alcalde o alcaldessa o un altre òrgan municipal li deleguin i les que li atribueixen les lleis. Article 55 Descarrega fragment Comparteix fragment Tinents d'alcalde o d'alcaldessa L'alcalde o alcaldessa designa i revoca lliurement els tinents d'alcalde d'entre els membres de la comissió de govern i quan no n'hi ha, d'entre els regidors. Els tinents d'alcalde substitueixen l'alcalde o alcaldessa, per ordre de nomenament, en els casos de vacant, d'absència o de malaltia. Article 56 Descarrega fragment Comparteix fragment Delegació de l'alcalde o alcaldessa 56.1 L'alcalde o alcaldessa pot delegar l'exercici de les seves atribucions, excepte les de l'article 53.3, en els membres de la comissió de govern i quan no n'hi ha, en els tinents d'alcalde. 56.2 L'acord de delegació ha de determinar els assumptes que aquesta comprèn, les potestats que es deleguen i les condicions concretes del seu exercici. 56.3 L'alcalde o alcaldessa pot també conferir delegacions especials per a encàrrecs específics, a favor de qualsevol regidor, encara que no pertanyi a la comissió de govern. Article 57 Descarrega fragment Comparteix fragment Delegacions del ple a la comissió de govern La delegació d'atribucions del ple a favor de la comissió de govern requereix l'acord adoptat per majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació. Article 58 Descarrega fragment Comparteix fragment Comissió especial de comptes 58.1 Correspon a la comissió especial de comptes l'examen, l'estudi i l'informe dels comptes anuals de la corporació. Aquests queden integrats pel compte general del pressupost, el compte d'administració del patrimoni, el compte de valors independents i auxiliars de pressupost i els comptes d'entitats o organismes municipals de gestió. 58.2 Per a l'exercici adequat de les seves funcions, la comissió pot requerir, per mitjà de l'alcalde o alcaldessa, la documentació complementària que consideri necessària i la presencia dels membres i els funcionaris de la corporació especialment relacionats amb els comptes que s'analitzin. 58.3 La comissió és integrada per membres de tots els grups polítics integrants de la corporació. El nombre de membres és proporcional a la seva representativitat en l'ajuntament o igual per a cada grup. En aquest últim cas s'aplica el sistema de vot ponderat. 58.4 Les competències de la comissió especial de comptes s'entenen sens perjudici de les que corresponen al Tribunal de Cuentas i a la Sindicatura de Comptes, d'acord amb llur legislació específica. Article 59 Descarrega fragment Comparteix fragment Síndic o síndica municipal de greuges 59.1 Per a poder ésser elegit síndic o síndica municipal de greuges, s'han de complir les condicions següents: a) Ésser major d'edat i gaudir de la plenitud de drets civils i polítics. b) Tenir la condició política de català, d'acord amb el que estableix l'article 6 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya. 59.2 El síndic o síndica municipal de greuges és escollit pel ple de l'ajuntament per una majoria de les tres cinquenes parts dels seus membres, en primera votació; si no s'assoleix aquesta majoria, en la segona votació és suficient la majoria absoluta. Correspon a l'alcalde o alcaldessa de nomenar el síndic o síndica municipal de greuges. 59.3 El càrrec de síndic o síndica municipal de greuges té una durada de cinc anys; només pot cessar per renúncia expressa, per mort o per incapacitat sobrevinguda o per condemna ferma per delicte dolós. 59.4 La funció de síndic o síndica municipal de greuges és defensar els drets fonamentals i les llibertats públiques dels veïns del municipi, per la qual cosa pot supervisar les activitats de l'Administració municipal. El síndic o síndica municipal de greuges exerceix la seva funció amb independència i objectivitat. Article 60 Descarrega fragment Comparteix fragment Comissions d'estudi, d'informe o de consulta 60.1 En tots els municipis de més de cinc mil habitants s'han de constituir comissions d'estudi, d'informe o de consulta. Als altres municipis poden haver- hi aquestes comissions, sempre que les hagi previst el reglament orgànic o ho acordi el ple de l'ajuntament. En qualsevol cas, als municipis que són capital de comarca s'han de constituir les esmentades comissions, amb independència del nombre d'habitants del municipi. 60.2 Corresponen a aquestes comissions l'estudi i el dictamen previs dels assumptes que s'han de sotmetre a la decisió de ple o de la comissió de govern quan actuï per delegació d'aquest. També poden intervenir en relació amb els assumptes que s'han de sotmetre a la comissió de govern quan aquest òrgan els demani dictamen. 60.3 Correspon al ple de determinar el nombre i la denominació de les comissions d'estudi, d'informe o de consulta, i llurs modificacions. 60.4 Aquestes comissions es poden també constituir amb caràcter temporal per tractar de temes específics. 60.5 Les comissions són integrades pels membres que designin els diferents grups polítics que formen part de la corporació, d'acord amb els mateixos criteris de l'article 58.3. Article 61 Descarrega fragment Comparteix fragment Òrgans territorials de gestió desconcentrada 61.1 Per tal de facilitar la participació ciutadana en la gestió dels assumptes municipals, el ple pot acordar la creació d'òrgans territorials de gestió desconcentrada. 61.2 Per a constituir aquests òrgans, s'han d'aplicar les regles següents: a) Han d'integrar regidors, representants de veïns i de les associacions ciutadanes. b) En relació amb el nombre de membres que integrin l'òrgan, el nombre de regidors no pot ésser superior a un terç del total. c) Per a distribuir els llocs que corresponen a les associacions ciutadanes, s'aplica el criteri de proporcionalitat en relació amb llur implantació efectiva, d'acord amb les dades que resulten del registre establert per l'article 158.4. d) Presideix l'òrgan el regidor en qui l'alcalde o alcaldessa delegui, d'acord amb el que estableix la lletra f). e) Per a designar els regidors es garanteix el principi de proporcionalitat amb els vots obtinguts en el territori corresponent en les darreres eleccions municipals. f) Per a designar representants dels veïns s'aplica un procediment anàleg a l'establert per l'article 81.3 i 81.5, i el càrrec de regidor president ha de correspondre a un membre de la llista més votada en l'àmbit territorial de què es tracta. Article 62 Descarrega fragment Comparteix fragment Òrgans de participació sectorial 62.1 Així mateix, per acord del ple, es poden crear òrgans de participació sectorial en relació amb els àmbits d'actuació pública municipal que per llur naturalesa ho permetin, amb la finalitat d'integrar la participació dels ciutadans i de llurs associacions en els assumptes municipals. 62.2 Presideixen els òrgans de participació sectorial els regidors en qui l'alcalde o alcaldessa delegui. Article 63 Descarrega fragment Comparteix fragment Funcions dels òrgans de participació Corresponen als òrgans de participació, en relació amb el territori o el sector material corresponent, les funcions següents: a) Formular propostes per a resoldre els problemes administratius que els afecten. b) Emetre informes a iniciativa pròpia o de l'ajuntament, sobre matèries de competència municipal. c) Emetre i formular propostes i suggeriments en relació amb el funcionament dels serveis i els organismes públics municipals. d) Les altres de naturalesa anàloga que determini l'acord de creació. Article 64 Descarrega fragment Comparteix fragment Delegació de funcions 64.1 Els òrgans territorials de participació poden exercir per delegació funcions deliberatives i executives en les matèries relatives a la gestió i la utilització dels serveis i els béns destinats a activitats sanitàries, assistencials, culturals, esportives i d'esplai quan llur naturalesa permeti la gestió desconcentrada i no afecti els interessos generals del municipi. Es pot ampliar la delegació a altres activitats, sempre que hi concorrin les condicions anteriors. 64.2 Per tal de garantir el principi d'unitat de govern i de gestió del municipi: a) L'exercici de les facultats de gestió i execució correspon, en tot cas, al regidor president, d'acord amb les decisions adoptades per l'òrgan de participació. b) S'han d'establir els sistemes de revisió i control dels actes i els acords adoptats pels òrgans de participació. c) Els òrgans desconcentrats han d'exercir llurs funcions d'acord amb els programes i les directrius establerts pel ple. d) Els actes dels òrgans de participació territorial es poden impugnar davant l'òrgan corresponent de l'ajuntament mitjançant el recurs d'alçada. Article 65 Descarrega fragment Comparteix fragment Nuclis separats de població 65.1 Els grups de població que dins un municipi constitueixen nuclis separats es poden constituir com a òrgans territorials de participació. La constitució és obligatòria quan la majoria dels veïns interessats ho demani. 65.2 Presideix l'òrgan el regidor que a aquest efecte designi l'alcalde, a proposta del cap de la llista més votada en l'àmbit territorial corresponent. La resta de membres són determinats i designats pel ple, en funció de la població i d'acord amb un procediment anàleg a l'establert per l'article 81.2, 81.3 i 81.5. 65.3 Corresponen a aquests òrgans de participació les atribucions establertes pels articles 63 i 64.1. Capítol II Descarrega fragment Comparteix fragment Les competències municipals Article 66 - Article 71 Article 66 Descarrega fragment Comparteix fragment Competències municipals i locals 66.1 El municipi, per a la gestió dels seus interessos i en l'àmbit de les seves competències, pot promoure tota mena d'activitats i prestar tots els serveis públics que contribueixin a satisfer les necessitats i les aspiracions de la comunitat de veïns. 66.2 Els ens locals tenen competències en els àmbits de la participació ciutadana, de l'autoorganització, de la identitat i la representació locals, de la sostenibilitat ambiental i la gestió territorial, de la cohesió social, de les infraestructures de mobilitat, de la connectivitat, de la tecnologia de la informació i de la comunicació, dels abastaments energètics i de la gestió de recursos econòmics, amb l'abast que fixen aquesta Llei i la legislació sectorial respectiva. 66.3 El municipi té competències pròpies en les matèries següents: a) La seguretat en llocs públics. b) L'ordenació del trànsit de vehicles i de persones en les vies urbanes. c) La protecció civil, la prevenció i l'extinció d'incendis. d) L'ordenació, la gestió, l'execució i la disciplina urbanístiques; la promoció i la gestió d'habitatges; els parcs i els jardins, la pavimentació de vies públiques urbanes i la conservació de camins i vies rurals. e) El patrimoni historicoartístic. f) La protecció del medi. g) Els abastaments, els escorxadors, les fires, els mercats i la defensa d'usuaris i de consumidors. h) La protecció de la salubritat pública. i) La participació en la gestió de l'atenció primària de la salut. j) Els cementiris i els serveis funeraris. k) La prestació dels serveis socials i la promoció i la reinserció socials. l) El subministrament d'aigua i l'enllumenat públic, els serveis de neteja viària, de recollida i tractament de residus, les clavegueres i el tractament d'aigües residuals. m) El transport públic de viatgers. n) Les activitats i les instal·lacions culturals i esportives, l'ocupació del lleure, el turisme. o) La participació en la programació de l'ensenyament i la cooperació amb l'administració educativa en la creació, la construcció i el manteniment dels centres docents públics; la intervenció en els òrgans de gestió dels centres docents i la participació en la vigilància del compliment de l'escolaritat obligatòria. 66.4 En els àmbits materials a què es refereix l'apartat 2, les lleis han de determinar les competències dels municipis, segons: a) Els principis de descentralització, autonomia, subsidiarietat i de màxima proximitat de la gestió administrativa als ciutadans. b) La capacitat de gestió dels municipis, amb una consideració especial a llur demografia i als sotmesos a règim municipal especial. c) Les característiques pròpies de cada activitat pública. d) El principi d'igualtat del ciutadans en l'accés als serveis públics. Article 67 Descarrega fragment Comparteix fragment Serveis mínims Els municipis, independentment o associats, han de prestar, com a mínim, els serveis següents: a) En tots els municipis: enllumenat públic, cementiri, recollida de residus, neteja viària, abastament domiciliari d'aigua potable, clavegueres, accés als nuclis de població, pavimentació i conservació de les vies públiques i control d'aliments i begudes. b) En els municipis amb una població superior als cinc mil habitants, a més: parc públic, biblioteca pública, mercat i tractament de residus. c) Als municipis amb una població superior als vint mil habitants, a més: protecció civil, prestació de serveis socials, prevenció i extinció d'incendis i instal·lacions esportives d'ús públic. En matèria de protecció civil, han d'elaborar els plans bàsics d'emergència municipal i els plans d'actuació i plans específics, en el cas que estiguin afectats per riscos especials o específics. En matèria de serveis socials, el finançament ha d'incloure els serveis socials de la població establerts legalment com a obligatoris. d) Als municipis amb una població superior als trenta mil habitants, a més: el servei de lectura pública de manera descentralitzada, d'acord amb el mapa de lectura pública. e) Als municipis amb una població superior als cinquanta mil habitants, a més: transport col·lectiu urbà de viatgers i protecció del medi, servei de transport adaptat que cobreixi les necessitats de desplaçament de persones amb mobilitat reduïda. També han de prestar aquest servei tots els municipis que siguin capital de comarca. Article 68 Descarrega fragment Comparteix fragment Dispensa de prestació de serveis 68.1 Si l'establiment o la prestació de serveis a què es refereix l'article 67 resulta impossible o de molt difícil compliment, els municipis poden sol·licitar al Govern de la Generalitat la dispensa de l'obligació de prestar-los. 68.2 En aquest cas, correspon a la comarca de prestar els serveis municipals obligatoris, d'acord amb el que estableix aquesta Llei. 68.3 La intervenció supletòria a què es refereix l'apartat 2 no és necessària quan la dispensa es justifica en la innecessarietat de la prestació del servei, d'acord amb les característiques particulars del municipi. En aquest cas, a la sol·licitud de dispensa s'ha d'ajuntar el resultat de la informació pública que ha de donar prèviament el municipi. 68.4 La sol·licitud de dispensa ha d'ésser objecte d'informe del consell comarcal i de la diputació provincial corresponents. 68.5 En la instrucció de l'expedient de dispensa s'han de demanar els informes necessaris per a determinar les característiques econòmiques i financeres de servei i les característiques tècniques per a prestar-lo adequadament. 68.6 La resolució del Govern de la Generalitat ha de determinar necessàriament: a) L'administració que ha d'assumir el servei. b) Les aportacions econòmiques municipals per cobrir la totalitat del cost del servei, quan la dispensa és deguda a causes tècniques, o per cobrir-ne parcialment el cost, quan és per raons de naturalesa econòmica. La resolució del Govern s'ha de produir en el termini de tres mesos des de la tramesa de l'expedient. La manca de resolució dins d'aquest termini produeix efectes desestimatoris. Article 69 Descarrega fragment Comparteix fragment Supòsits de no-necessitat d'instruir expedient 69.1 No és necessària la instrucció d'expedient de dispensa de prestació de serveis mínims si concorren alguns del supòsits següents: a) Municipis que, per insuficiència de capacitat financera, per l'especial estructura del territori i dels assentaments de la població o per altres causes tècniques, no poden establir o prestar adequadament o eficientment els serveis mínims de llur competència. b) Municipis en què les partides pressupostàries per a retribuir les funcions públiques necessàries constitueixen més del 50% de llur capacitat financera. c) Municipis de població disseminada o configurats per diversos nuclis de població sempre que cap d'ells no agrupi més de cinquanta habitants. 69.2 Correspon a la comarca, sens perjudici de les competències que pertoquen a les diputacions, en relació amb els municipis a què es refereix l'apartat 1, establir els serveis mínims deficitaris o assegurar l'adequada prestació dels que ho requereixen, i també, si escau, exercir les funcions públiques necessàries. 69.3 L'aplicació del que estableix l'apartat 2 requereix l'aprovació del Govern de la Generalitat a proposta de la comarca corresponent i que el municipi interessat no s'hi oposi en el tràmit de consulta prèvia que se li atorgui pel termini d'un mes. Si el Govern de la Generalitat no resol en el termini dels tres mesos següents a la tramesa de la sol·licitud per la comarca, la proposta s'entendrà aprovada. Article 69 bis Descarrega fragment Comparteix fragment Procediment voluntari per a la suspensió temporal de la prestació de determinats serveis per part dels municipis 1. Els municipis han de prestar les activitats i els serveis que estableixen les lleis sectorials que els són aplicables, en exercici de les competències que aquestes els atribueixen. 2. Els municipis poden suspendre, excepcionalment i de manera temporal, la prestació d’activitats i serveis públics que els atribueix una llei sectorial de Catalunya si es troben en una situació d’insuficiència de recursos en termes de capacitat fiscal. La suspensió en cap cas no pot afectar els serveis mínims establerts per l’article 67. 3. El procediment per a suspendre la prestació dels serveis públics a què fa referència aquest article té caràcter voluntari i només es pot adoptar a iniciativa de l’entitat local. La suspensió s’ha de justificar per raons d’interès general, i s’ha de basar en l’acreditació de la situació d’insuficiència de recursos en termes de capacitat fiscal, d’acord amb el que s’estableix per reglament. 4. La tramitació de l’expedient, en els termes establerts per reglament, requereix un tràmit d’informació pública en el municipi i l’informe preceptiu dels departaments de l’Administració de la Generalitat competents per raó de la matèria, i s’ha de resoldre per resolució del conseller o consellera competent en matèria d’Administració local, amb l’informe previ de la Comissió de Govern Local de Catalunya. En el cas que hi hagi informes desfavorables, ha de resoldre el Govern, a proposta del conseller o consellera competent en matèria d’Administració local. 5. La suspensió temporal del servei no pot ésser superior a dos anys. No obstant això, es pot prorrogar per períodes successius, en els termes establerts per reglament, si persisteixen les causes que la van motivar. L’aixecament de la suspensió i la recuperació per part de l’ajuntament, a iniciativa pròpia, de la prestació del servei es produeixen en els termes establerts per reglament. 6. La Comissió de Govern Local de Catalunya, d’ofici o a iniciativa d’un municipi, pot identificar mesures de suspensió temporal de la prestació d’activitats i serveis públics atribuïts per una llei sectorial de Catalunya i proposar les accions necessàries per a iniciar el procediment de suspensió. AfectacionsAltres versions d'aquest precepte Article 70 Descarrega fragment Comparteix fragment Delegació de competències de la Generalitat 70.1 El municipi pot exercir competències delegades per l'Administració de la Generalitat en els termes establerts per les lleis. 70.2 D'acord amb el que estableix l'apartat 1, els municipis de més de cinquanta mil habitants, els municipis turístics que assoleixen aquesta població en sumar la mitjana ponderada anual de població turística i els altres municipis amb una població inferior que ho sol·licitin i que justifiquin una capacitat suficient de gestió tècnica, poden exercir per delegació del Govern les competències sancionadores i les establertes pels apartats 2 i 3 de l'article 5 de la Llei 10/1990, del 15 de juny, sobre policia de l'espectacle, les activitats recreatives i els establiments públics. 70.3 El Govern pot delegar les competències sancionadores establertes per la Llei 10/1999, sobre la tinença de gossos considerats potencialment perillosos, als ajuntaments que ho sol·licitin. Article 71 Descarrega fragment Comparteix fragment Activitats complementàries 71.1 Per a la gestió dels seus interessos, el municipi també pot exercir activitats complementàries de les pròpies d'altres administracions públiques i, en particular, les relatives a: a) L'educació. b) La cultura, la joventut i l'esport. c) La promoció de la dona. d) L'habitatge. e) La sanitat. f) La protecció del medi. g) L'ocupació i la lluita contra l'atur. h) Els arxius, les biblioteques, els museus, els conservatoris de música i els centres de belles arts. i) El foment de les estructures agràries i la prestació de serveis d'interès públic agrari. 71.2 Per a la realització d'aquestes activitats, els municipis poden exercir les potestats d'execució que no estiguin atribuïdes per la legislació a altres administracions públiques, inclosa, si s'escau, la de dictar reglaments interns d'organització dels serveis corresponents.