Estatut d'autonomia de Catalunya PDF 2016

Estatut d’autonomia de Catalunya E DICIÓ 2016 Cinquena edició electrònica, juny del 2016 © Parlament de Catalunya Parc de la Ciutadella, s/n 08003 Barcelona Tel. 933 046 635 Fax 933 046 636 www.parlament.cat A/e: [email protected] Text consolidat a càrrec dels Serveis Jurídics i els Serveis d’Assessorament Lingüístic del Parlament de Catalunya Estatut d’autonomia de Catalunya Barcelona, 2016 Tramitació parlamentària i afectacions Tràmits de l’aprovació de l’Estatut Text de la proposta de reforma elaborat per la Ponència redactora (BOPC 208, 11.07.2005). Informe de la Ponència de la Comissió d’Organització i Administració de la Generalitat i Govern Local (BOPC 211, 28.07.2005). Dictamen de la Comissió d’Organització i Administració de la Generalitat i Govern Local (BOPC 213, 01.08.2005; correcció d’errades: BOPC 214, 04.08.2005). Dictamen del Consell Consultiu (BOPC 217, 06.09.2005). Proposta aprovada pel Ple del Parlament (BOPC 224, 03.10.2005), en sessió tinguda el dia 30 de setembre de 2005 (DSPC-P 54). Presa en consideració pel Congrés dels Diputats (BOCG-B 210-2, 04.11.2005), en sessió tinguda el dia 2 de novembre de 2005 (DSCD-P 125). Informe de la Ponència mixta paritària Congrés dels Diputats - Parlament de Catalunya (BOCG-B 210-11,0 7.03.2006; correcció d’errades: BOCG-B 210-12, 09.03.2006, i BOCG-B 210-13, 10.03.2006). Dictamen de la Comissió Mixta Constitucional Congrés dels Diputats - Parlament de Catalunya aprovat el dia 30 de març de 2006 (BOCG-B 210-14, 22.03.2006). Debat final al Ple del Congrés dels Diputats (BOCG-B 210-15, 31.03.2006; correcció d’errades: BOCG-B 210-16, 18.05.2006), en sessió tinguda el dia 30 de març de 2006 (DSCD-P 166). Dictamen elaborat per la Comissió Mixta Senat - Parlament de Catalunya (BOCG-S-IIIB 12-g, 08.05.2006), en sessió tinguda els dies 3, 4 i 5 de maig de 2006 (DSS-C 318, 319 i 321). Debat final al Ple del Senat (BOCG-S-IIIB 12-h, 12.05.2006), en sessió tinguda el dia 10 de maig de 2006 (DSS-P 83). Projecte de reforma de l’Estatut aprovat a Catalunya per referèndum popular el dia 18 de juny de 2006. Llei orgànica 6/2006, de reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, sancionada per Sa Majestat el Rei Joan Carles I el dia 19 de juliol de 2006. Publicada en català, en aranès i en castellà en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC 4680, 20.07.2006). Publicada en castellà en el Boletín Oficial del Estado (BOE 172, 20.07.2006). Modificacions de l’Estatut Llei de l’Estat 16/2010, del 16 de juliol, del règim de cessió de tributs de l’Estat a la Comunitat Autònoma de Catalunya i de fixació de l’abast i les condicions de la cessió (BOE 173, 17.07.2010). Vigència de preceptes de l’Estatut del 1979 En l’apèndix es reprodueix el text de les disposicions transitòries tercera, quarta i sisena de la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya, que, d’acord amb la disposició transitòria segona d’aquesta Llei orgànica 6/2006, mantenen, en el que correspon, la vigència com a regulació transitòria. Sentències del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut Sentència 31/2010, del 28 de juny, del Tribunal Constitucional (RI 8045-2006), sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya (BOE 172, 16.07.2010). Sentència 48/2010, del 9 de setembre, del Tribunal Constitucional (RI 9501-2006), sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya (BOE 246, 11.10.2010). Sentència 137/2010, del 16 de desembre, del Tribunal Constitucional (RI 8675-2006), sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya (BOE 16, 19.01.2011). Sentència 138/2010, del 16 de desembre, del Tribunal Constitucional (RI 9330-2006), sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya (BOE 16, 19.01.2011). Les afectacions de les sentències es recullen en aquest document de la manera següent: Els articles, paràgrafs, sintagmes o paraules declarats inconstitucionals o nuls apareixen destacats en vermell. Els articles, paràgrafs, sintagmes o paraules subjectes a una interpretació conforme a la sentència apareixen destacats entre claudàtors. ÍNDEX SISTEMÀTIC Preàmbul............................ 19 Títol preliminar Article 1. Catalunya...................... 21 Article 2. La Generalitat.................... 21 Article 3. Marc polític..................... 22 Article 4. Drets i principis rectors................ 22 Article 5. Els drets històrics................... 22 Article 6. La llengua pròpia i les llengües oficials......... 23 Article 7. La condició política de catalans............. 23 Article 8. Símbols de Catalunya................. 24 Article 9. El territori...................... 24 Article 10. La capital...................... 24 Article 11. L’Aran....................... 24 Article 12. Els territoris amb vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya.................. 25 Article 13. Les comunitats catalanes a l’exterior.......... 25 Article 14. Eficàcia territorial de les normes............ 25 Títol I. Dels drets, deures i principis rectors Capítol I. Drets i deures de l’àmbit civil i social Article 15. Drets de les persones................. 26 Article 16. Drets en l’àmbit de les famílies............ 26 Article 17. Drets dels menors.................. 26 Article 18. Drets de les persones grans.............. 26 Article 19. Drets de les dones.................. 26 Article 20. Dret a viure amb dignitat el procés de la mort...... 27 Article 21. Drets i deures en l’àmbit de l’educació......... 27 Article 22. Drets i deures en l’àmbit cultural........... 28 Article 23. Drets en l’àmbit de la salut.............. 28 Article 24. Drets en l’àmbit dels serveis socials.......... 28 Article 25. Drets en l’àmbit laboral............... 29 Article 26. Drets en l’àmbit de l’habitatge............. 29 Article 27. Drets i deures amb relació al medi ambient....... 29 Article 28. Drets dels consumidors i usuaris........... 30 Capítol II. Drets en l’àmbit polític i de l’Administració Article 29. Dret de participació................. 30 Article 30. Drets d’accés als serveis públics i a una bona Administració.. 31 Article 31. Dret a la protecció de les dades personals........ 32 Capítol III. Drets i deures lingüístics Article 32. Drets i deures de coneixement i ús de les llengües.... 32 Article 33. Drets lingüístics davant les administracions públiques i les institucions estatals................... 32 Article 34. Drets lingüístics dels consumidors i usuaris....... 33 Article 35. Drets lingüístics en l’àmbit de l’ensenyament...... 33 Article 36. Drets amb relació a l’aranès.............. 34 Capítol IV. Garanties dels drets estatutaris Article 37. Disposicions generals................ 34 Article 38. Tutela....................... 35 Capítol V. Principis rectors Article 39. Disposicions generals................ 35 Article 40. Protecció de les persones i de les famílies........ 36 Article 41. Perspectiva de gènere................. 37 Article 42. Cohesió i benestar socials............... 38 Article 43. Foment de la participació............... 38 Article 44. Educació, recerca i cultura.............. 39 Article 45. Àmbit socioeconòmic................ 39 Article 46. Medi ambient, desenvolupament sostenible i equilibri territorial.................... 41 Article 47. Habitatge...................... 42 Article 48. Mobilitat i seguretat viària.............. 42 Article 49. Protecció dels consumidors i usuaris.......... 42 Article 50. Foment i difusió del català.............. 42 Article 51. Cooperació al foment de la pau i cooperació al desenvolupament.................... 43 Article 52. Mitjans de comunicació social............ 43 Article 53. Accés a les tecnologies de la informació i de la comunicació 44 Article 54. Memòria històrica.................. 44 Títol II. De les institucions Capítol I. El Parlament Article 55. Disposicions generals................ 45 Article 56. Composició i règim electoral............. 45 Article 57. Estatut dels diputats................. 45 Article 58. Autonomia parlamentària.............. 46 Article 59. Organització i funcionament............. 46 Article 60. Règim de les reunions i les sessions.......... 47 Article 61. Funcions...................... 48 Article 62. Iniciativa legislativa i exercici de la funció legislativa... 48 Article 63. Delegació en el Govern de la potestat legislativa..... 49 Article 64. Decrets llei..................... 49 Article 65. Promulgació i publicació de les lleis.......... 50 Article 66. Causes de finiment de la legislatura.......... 50 Capítol II. El president o presidenta de la Generalitat Article 67. Elecció, nomenament, estatut personal, cessament i competències....................... 50 Capítol III. El Govern i l’Administració de la Generalitat Secció primera. El Govern Article 68. Funcions, composició, organització i cessament..... 52 Article 69. El conseller primer o consellera primera........ 52 Article 70. Estatut personal dels membres del Govern....... 52 Secció segona. L’Administració de la Generalitat Article 71. Disposicions generals i principis d’organització i funcionament....................... 53 Article 72. Òrgans consultius del Govern............. 54 Capítol IV. Les relacions entre el Parlament i el Govern Article 73. Drets i obligacions dels membres del Govern envers el Parlament........................ 54 Article 74. Responsabilitat política del Govern i dels seus membres.. 54 Article 75. Dissolució anticipada del Parlament.......... 55 Capítol V. Altres institucions de la Generalitat Secció primera. El Consell de Garanties Estatutàries Article 76. Funcions...................... 55 Article 77. Composició i funcionament............. 56 Secció segona. El Síndic de Greuges Article 78. Funcions i relacions amb altres institucions anàlogues.. 56 Article 79. Designació i estatut del síndic de greuges........ 57 Secció tercera. La Sindicatura de Comptes Article 80. Funcions i relacions amb el Tribunal de Comptes.... 58 Article 81. Composició, funcionament i estatut personal...... 58 Secció quarta. Regulació del Consell de l’Audiovisual de Catalunya Article 82. El Consell de l’Audiovisual de Catalunya........ 58 Capítol VI. El govern local Secció primera. Organització territorial local Article 83. Organització del govern local de Catalunya....... 59 Article 84. Competències locals................. 59 Article 85. El Consell de Governs Locals............. 60 Secció segona. El municipi Article 86. El municipi i l’autonomia municipal.......... 61 Article 87. Principis d’organització i funcionament i potestat normativa......................... 62 Article 88. Principi de diferenciació............... 62 Article 89. Règim especial del municipi de Barcelona....... 62 Secció tercera. La vegueria Article 90. La vegueria..................... 63 Article 91. El Consell de Vegueria................ 63 Secció quarta. La comarca i els altres ens locals supramunicipals Article 92. La comarca..................... 63 Article 93. Els altres ens locals supramunicipals.......... 64 Capítol VII. Organització institucional pròpia de l’Aran Article 94. Règim jurídic.................... 64 Títol III. Del poder judicial a Catalunya Capítol I. El Tribunal Superior de Justícia i el fiscal o la fiscal superior de Catalunya Article 95. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya...... 65 Article 96. El fiscal o la fiscal superior de Catalunya........ 66 Capítol II. El Consell de Justícia de Catalunya Article 97. El Consell de Justícia de Catalunya........... 66 Article 98. Atribucions..................... 67 Article 99. Composició, organització i funcionament....... 68 Article 100. Control dels actes del Consell de Justícia de Catalunya. 68 Capítol III. Competències de la Generalitat sobre l’Administració de justícia Article 101. Oposicions i concursos............... 69 Article 102. El personal judicial i la resta del personal al servei de l’Administració de justícia a Catalunya........... 69 Article 103. Mitjans personals.................. 70 Article 104. Mitjans materials.................. 71 Article 105. Oficina judicial i institucions i serveis de suport.... 72 Article 106. Justícia gratuïta. Procediments de mediació i de conciliació....................... 72 Article 107. Demarcació, planta i capitalitat judicials....... 72 Article 108. Justícia de pau i de proximitat............ 72 Article 109. Clàusula subrogatòria................ 73 Títol IV. De les competències Capítol I. Tipologia de les competències Article 110. Competències exclusives............... 73 Article 111. Competències compartides............. 73 Article 112. Competències executives.............. 74 Article 113. Competències de la Generalitat i normativa de la Unió Europea..................... 74 Article 114. Activitat de foment................. 74 Article 115. Abast territorial i efectes de les competències..... 75 Capítol II. Les matèries de les competències Article 116. Agricultura, ramaderia i aprofitaments forestals.... 75 Article 117. Aigua i obres hidràuliques.............. 76 Article 118. Associacions i fundacions.............. 77 Article 119. Caça, pesca, activitats marítimes i ordenació del sector pesquer..................... 78 Article 120. Caixes d’estalvis.................. 79 Article 121. Comerç i fires................... 80 Article 122. Consultes populars................. 81 Article 123. Consum...................... 81 Article 124. Cooperatives i economia social............ 82 Article 125. Corporacions de dret públic i professions titulades... 83 Article 126. Crèdit, banca, assegurances i mutualitats no integrades en el sistema de seguretat social......... 84 Article 127. Cultura...................... 84 Article 128. Denominacions i indicacions geogràfiques i de qualitat. 86 Article 129. Dret civil..................... 87 Article 130. Dret processal................... 88 Article 131. Educació...................... 88 Article 132. Emergències i protecció civil............. 90 Article 133. Energia i mines................... 90 Article 134. Esport i lleure................... 91 Article 135. Estadística..................... 92 Article 136. La funció pública i el personal al servei de les administracions públiques catalanes.......... 92 Article 137. Habitatge..................... 93 Article 138. Immigració.................... 94 Article 139. Indústria, artesania, control metrològic i contrastació de metalls................... 95 Article 140. Infraestructures del transport i de les comunicacions.. 95 Article 141. Joc i espectacles.................. 97 Article 142. Joventut...................... 98 Article 143. Llengua pròpia................... 98 Article 144. Medi ambient, espais naturals i meteorologia..... 98 Article 145. Mercats de valors i centres de contractació...... 100 Article 146. Mitjans de comunicació social i serveis de contingut audiovisual........................ 101 Article 147. Notariat i registres públics............. 101 Article 148. Obres públiques.................. 102 Article 149. Ordenació del territori i del paisatge, del litoral i urbanisme........................ 103 Article 150. L’organització de l’Administració de la Generalitat... 104 Article 151. Organització territorial............... 105 Article 152. Planificació, ordenació i promoció de l’activitat econòmica........................ 105 Article 153. Polítiques de gènere................ 106 Article 154. Promoció i defensa de la competència........ 106 Article 155. Propietat intel·lectual i industrial.......... 107 Article 156. Protecció de dades de caràcter personal........ 107 Article 157. Publicitat..................... 108 Article 158. Recerca, desenvolupament i innovació tecnològica... 108 Article 159. Règim jurídic, procediment, contractació, expropiació i responsabilitat en les administracions públiques catalanes.... 109 Article 160. Règim local.................... 110 Article 161. Relacions amb les entitats religioses......... 111 Article 162. Sanitat, salut pública, ordenació farmacèutica i productes farmacèutics.................. 111 Article 163. Seguretat privada................. 112 Article 164. Seguretat pública.................. 113 Article 165. Seguretat social.................. 114 Article 166. Serveis socials, voluntariat, menors i promoció de les famílies....................... 115 Article 167. Símbols de Catalunya................ 115 Article 168. Sistema penitenciari................ 116 Article 169. Transports..................... 116 Article 170. Treball i relacions laborals.............. 117 Article 171. Turisme...................... 118 Article 172. Universitats.................... 119 Article 173. Videovigilància i control de so i enregistraments.... 120 Títol V. De les relacions institucionals de la Generalitat Capítol I. Relacions de la Generalitat amb l’Estat i amb altres comunitats autònomes Article 174. Disposicions generals................ 121 Secció primera. Col·laboració amb l’Estat i amb altres comunitats autònomes Article 175. Instruments de col·laboració entre la Generalitat i l’Estat.......................... 121 Article 176. Efectes de la col·laboració entre la Generalitat i l’Estat. 122 Article 177. Règim dels convenis entre la Generalitat i l’Estat.... 122 Article 178. Convenis i acords amb altres comunitats autònomes.. 122 Secció segona. Participació en institucions i en procediments de presa de decisions estatals Article 179. Compareixença de senadors davant el Parlament... 123 Article 180. Designació de membres del Tribunal Constitucional i del Consell General del Poder Judicial............ 123 Article 181. Participació en l’ordenació general de l’activitat econòmica........................ 123 Article 182. Designació de representants en els organismes econòmics i socials..................... 123 Secció tercera. La Comissió Bilateral Generalitat - Estat Article 183. Funcions i composició de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat..................... 124 Capítol II. Relacions de la Generalitat amb la Unió Europea Article 184. Disposició general................. 126 Article 185. Participació en els tractats de la Unió Europea..... 126 Article 186. Participació en la formació de les posicions de l’Estat. 126 Article 187. Participació en institucions i organismes europeus... 127 Article 188. Participació en el control dels principis de subsidiarietat i de proporcionalitat............ 128 Article 189. Desenvolupament i aplicació del dret de la Unió Europea..................... 128 Article 190. Gestió de fons europeus............... 128 Article 191. Accions davant el Tribunal de Justícia........ 128 Article 192. Delegació de la Generalitat davant la Unió Europea.. 129 Capítol III. Acció exterior de la Generalitat Article 193. Disposicions generals................ 129 Article 194. Oficines a l’exterior................. 129 Article 195. Acords de col·laboració............... 129 Article 196. Tractats i convenis internacionals.......... 129 Article 197. Cooperació transfronterera, interregional i al desenvolupament.................... 130 Article 198. Participació en organismes internacionals...... 130 Article 199. Coordinació de les accions exteriors......... 130 Article 200. Projecció internacional de les organitzacions de Catalunya....................... 130 Títol VI. Del finançament de la Generalitat Capítol I. Les finances de la Generalitat Article 201. Principis..................... 131 Article 202. Els recursos de la Generalitat............ 131 Article 203. Competències financeres.............. 132 Article 204. L’Agència Tributària de Catalunya.......... 133 Article 205. Òrgans economicoadministratius.......... 134 Article 206. Participació en el rendiment dels tributs estatals i mecanismes d’anivellament i de solidaritat......... 134 Article 207. El tractament fiscal................. 135 Article 208. Actualització del finançament............ 135 Article 209. Lleialtat institucional................ 136 Article 210. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat..................... 136 Capítol II. El pressupost de la Generalitat Article 211. Competències de la Generalitat........... 138 Article 212. El pressupost de la Generalitat............ 138 Article 213. Recurs a l’endeutament............... 138 Article 214. Estabilitat pressupostària.............. 138 Article 215. El patrimoni de la Generalitat............ 139 Article 216. Empreses públiques................ 139 Capítol III. Les finances dels governs locals Article 217. Principis rectors.................. 139 Article 218. Autonomia i competències financeres........ 139 Article 219. Suficiència de recursos............... 140 Article 220. Llei de finances locals................ 141 Article 221. El cadastre..................... 141 Títol VII. De la reforma de l’Estatut Article 222. La reforma dels títols que no afecten les relacions amb l’Estat........................ 142 Article 223. La reforma de la resta dels títols........... 143 Disposició addicional primera Designació de senadors....... 144 Disposició addicional segona Acords amb el Govern de l’Estat.... 144 Disposició addicional tercera Inversions en infraestructures..... 145 Disposició addicional quarta Capacitat de finançament....... 145 Disposició addicional cinquena Revisió del règim especial de l’Aran.. 145 Disposició addicional sisena Administració ordinària........ 145 Disposició addicional setena Relació de tributs cedits........ 146 Disposició addicional vuitena Cessió de l’impost sobre la renda de les persones físiques.................. 147 Disposició addicional novena Cessió de l’impost sobre hidrocarburs, de l’impost sobre les labors del tabac, de l’impost sobre l’alcohol i begudes derivades, de l’impost sobre la cervesa, de l’impost sobre el vi i begudes fermentades i de l’impost sobre productes intermedis. 148 Disposició addicional desena Cessió de l’Impost sobre el valor afegit. 148 Disposició addicional onzena Capacitat normativa......... 149 Disposició addicional dotzena Interpretació harmònica....... 149 Disposició addicional tretzena Fons propis i comuns amb altres territoris. 149 Disposició addicional catorzena Jocs i apostes........... 150 Disposició addicional quinzena Transparència........... 150 Disposició transitòria primera Adaptació de les lleis i les normes amb rang de llei..................... 150 Disposició transitòria segona Vigència de disposicions transitòries anteriors........................ 150 Disposició derogatòria..................... 151 Disposició final primera Aplicació dels preceptes del títol VI..... 151 Disposició final segona L’Agència Tributària de Catalunya...... 151 Disposició final tercera Termini de creació de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat........ 151 Disposició final quarta Relació d’entitats econòmiques i financeres.. 152 Apèndix. Disposicions transitòries de l’Estatut d’autonomia del 1979 que es mantenen vigents..................... 153 Índex analític......................... 157 Estatut d’autonomia de Catalunya PREÀMBUL Catalunya s’ha anat fent en el decurs del temps amb les aportacions d’energies de moltes generacions, de moltes tradicions i cultures, que hi han trobat una terra d’acollida. El poble de Catalunya ha mantingut al llarg dels segles una vo- cació constant d’autogovern, encarnada en institucions pròpies com la Generalitat –que fou creada el 1359 a les Corts de Cervera– i en un ordenament jurídic específic, aplegat, entre altres recopilacions de normes, en les Constitucions i altres drets de Catalunya. Després del 1714, han estat diversos els intents de recuperació de les institucions d’autogovern. En aquest itinerari històric constitueixen fites desta- cades, entre altres, la Mancomunitat del 1914, la recuperació de la Generalitat amb l’Estatut del 1932, el restabliment de la Generalitat el 1977 i l’Estatut del 1979, nascut amb la democràcia, la Constitució del 1978 i l’Estat de les autonomies. La llibertat col·lectiva de Catalunya troba en les institucions de la Generalitat el nexe amb una història d’afirmació i respecte dels drets fonamentals i de les llibertats públiques de la persona i dels pobles; una història que les dones i els homes de Catalunya volen prosseguir amb la finalitat de fer possible la construcció d’una societat democràtica i avançada, de benestar i progrés, solidària amb el conjunt d’Espanya i incardinada a Europa. 19 Preàmbul ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA El poble català continua proclamant avui com a valors superiors de la seva vida col·lectiva la llibertat, la justícia i la igualtat, i manifesta la seva voluntat d’avançar per una via de progrés que asseguri una qualitat de vida digna per a tots els que viuen i treballen a Catalunya. Els poders públics estan al servei de l’interès general i dels drets de la ciutadania, amb respecte pel principi de la subsidiarietat. És per tot això que, seguint l’esperit del preàmbul de l’Estatut del 1979, aquest Estatut assumeix que: Catalunya és un país ric en territoris i gents, una diversitat que la defineix i l’enriqueix des de fa segles i l’enforteix per als temps venidors. Catalunya és una comunitat de persones lliures per a persones lliures on cadascú pot viure i expressar identitats diverses, amb un decidit compromís comunitari basat en el respecte per la dignitat de cadascuna de les persones. L’aportació de tots els ciutadans i ciutadanes ha configurat una societat integradora, amb l’esforç com a valor i amb capacitat in- novadora i emprenedora, uns valors que continuen impulsant-ne el progrés. L’autogovern de Catalunya es fonamenta en la Constitució, i tam- bé en els drets històrics del poble català, que, en el marc d’aquella, donen origen en aquest Estatut al reconeixement d’una posició singular de la Generalitat. Catalunya vol desenvolupar la seva personalitat política en el marc d’un Estat que reconeix i respecta la diversitat d’identitats dels pobles d’Espanya. La tradició cívica i associativa de Catalunya ha subratllat sempre la importància de la llengua i la cultura catalanes, dels drets i els deures, del saber, de la formació, de la cohesió social, del desenvo- lupament sostenible i de la igualtat de drets, i avui, especialment, de la igualtat entre dones i homes. Catalunya, per mitjà de l’Estat, participa en la construcció del projecte polític de la Unió Europea, els valors i els objectius de la qual comparteix. Catalunya, des de la seva tradició humanista, aferma el seu com- promís amb tots els pobles per a construir un ordre mundial pacífic i just. 20 TÍTOL PRELIMINAR Art. 2 El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit [Catalunya com a nació]1 d’una manera àmpliament majoritària. La Constitució espanyola, en l’article segon, reconeix [la realitat nacional de Catalunya]2 com a nacionalitat. En exercici del dret inalienable de Catalunya a l’autogovern, els parlamentaris catalans proposen, la Comissió Constitucional del Con- grés dels Diputats acorda, les Corts Generals aproven i el poble de Catalunya ratifica aquest Estatut. TÍTOL PRELIMINAR Article 1. Catalunya Catalunya, com a nacionalitat, exerceix el seu autogovern cons- tituïda en comunitat autònoma d’acord amb la Constitució i amb aquest Estatut, que és la seva norma institucional bàsica. Article 2. La Generalitat 1. La Generalitat és el sistema institucional en què s’organitza po- líticament l’autogovern de Catalunya. 2. La Generalitat és integrada pel Parlament, la Presidència de la Generalitat, el Govern i les altres institucions que estableix el capítol V del títol II. 3. Els municipis, les vegueries, les comarques i els altres ens locals que les lleis determinin integren també el sistema institucional de la Generalitat, com a ens en els quals aquesta s’organitza territorialment, sens perjudici de llur autonomia. 4. Els poders de la Generalitat emanen del poble de Catalunya i s’exerceixen d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i la Cons- titució. 1. Aquesta referència del preàmbul de l’Estatut no té eficàcia jurídica interpretativa d’acord amb el FJ 12 de la STC 31/2010, del 28 de juny. 2. Aquesta referència del preàmbul de l’Estatut no té eficàcia jurídica interpretativa d’acord amb el FJ 12 de la STC 31/2010, del 28 de juny. 21 Art. 3 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 3. Marc polític 1. Les relacions de la Generalitat amb l’Estat es fonamenten en el principi de la lleialtat institucional mútua i es regeixen pel principi general segons el qual la Generalitat és Estat, pel principi d’autonomia, pel de bilateralitat i pel de multilateralitat. 2. Catalunya té en l’Estat espanyol i en la Unió Europea el seu espai polític i geogràfic de referència i incorpora els valors, els principis i les obligacions que deriven del fet de formar-ne part. Article 4. Drets i principis rectors 1. Els poders públics de Catalunya han de promoure el ple exercici de les llibertats i els drets que reconeixen aquest Estatut, la Constitució, la Unió Europea, la Declaració universal de drets humans, el Conveni europeu per a la protecció dels drets humans i els altres tractats i con- venis internacionals subscrits per Espanya que reconeixen i garantei- xen els drets i les llibertats fonamentals. 2. Els poders públics de Catalunya han de promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat dels individus i dels grups siguin reals i efectives; han de facilitar la participació de totes les persones en la vida política, econòmica, cultural i social, i han de reconèixer el dret dels pobles a conservar i desenvolupar llur identitat. 3. Els poders públics de Catalunya han de promoure els valors de la llibertat, la democràcia, la igualtat, el pluralisme, la pau, la jus- tícia, la solidaritat, la cohesió social, l’equitat de gènere i el desenvo- lupament sostenible. [Article 5. Els drets històrics L’autogovern de Catalunya es fonamenta també en els drets històrics del poble català, en les seves institucions seculars i en la tradició jurídica catalana, que aquest Estatut incorpora i actualitza a l’empara de l’article 2, la disposició transitòria segona i altres preceptes de la Constitució, dels quals deriva el reconeixement d’una posició singular de la Generalitat amb relació al dret civil, la llengua, la cultura, la projecció d’aquestes en l’àmbit educatiu, i el sistema institucional en què s’organitza la Generalitat.]3 3. Aquest precepte és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 10 de la STC 31/2010, del 28 de juny, i pel FJ 4 de la STC 137/2010, del 16 de desembre. 22 TÍTOL PRELIMINAR Art. 7 Article 6. La llengua pròpia i les llengües oficials 1. La llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català és la llengua d’ús normal i preferent4 de les administracions públi- ques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, i és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament. [2. El català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà, que és la llengua oficial de l’Estat espanyol. Totes les persones tenen el dret d’utilitzar les dues llengües oficials i els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure de conèixer-les. Els poders públics de Catalunya han d’establir les mesures necessàries per a facilitar l’exercici d’aquests drets i el compliment d’aquest deure. D’acord amb el que disposa l’article 32, no hi pot haver discriminació per l’ús de qualsevol de les dues llengües.]5 3. La Generalitat i l’Estat han d’emprendre les accions necessàries per al reconeixement de l’oficialitat del català a la Unió Europea i la presència i la utilització del català en els organismes internacionals i en els tractats internacionals de contingut cultural o lingüístic. 4. La Generalitat ha de promoure la comunicació i la cooperació amb les altres comunitats i els altres territoris que comparteixen pa- trimoni lingüístic amb Catalunya. A aquests efectes, la Generalitat i l’Estat, segons que correspongui, poden subscriure convenis, tractats i altres mecanismes de col·laboració per a la promoció i la difusió exterior del català. 5. La llengua occitana, denominada aranès a l’Aran, és la llengua pròpia d’aquest territori i és oficial a Catalunya, d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis de normalització lingüística. Article 7. La condició política de catalans 1. Gaudeixen de la condició política de catalans o ciutadans de Catalunya els ciutadans espanyols que tenen veïnatge administratiu a Catalunya. Llurs drets polítics s’exerceixen d’acord amb aquest Es- tatut i les lleis. 4. Aquesta expressió és inconstitucional i nul·la d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 5. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 14.b de la STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 6 de la STC 137/2010, del 16 de desembre. 23 Art. 8 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA 2. Gaudeixen, com a catalans, dels drets polítics definits per aquest Estatut els espanyols residents a l’estranger que han tingut a Catalunya el darrer veïnatge administratiu, i també llurs descen- dents que mantenen aquesta ciutadania, si així ho sol·liciten, en la forma que determini la llei. Article 8. Símbols de Catalunya [1. Catalunya, definida com a nacionalitat en l’article 1, té com a símbols nacionals la bandera, la festa i l’himne.]6 2. La bandera de Catalunya és la tradicional de quatre barres ver- melles en fons groc i ha d’ésser present als edificis públics i en els actes oficials que tinguin lloc a Catalunya. 3. La festa de Catalunya és la Diada de l’Onze de Setembre. 4. L’himne de Catalunya és Els segadors. 5. El Parlament ha de regular les diverses expressions del marc simbòlic de Catalunya i n’ha de fixar l’ordre protocol·lari. 6. La protecció jurídica dels símbols de Catalunya és la que corres- pon als altres símbols de l’Estat. Article 9. El territori El territori de Catalunya és el que correspon als límits geogràfics i administratius de la Generalitat en el moment de l’entrada en vigor d’aquest Estatut. Article 10. La capital La capital de Catalunya és la ciutat de Barcelona, que és la seu per- manent del Parlament, de la Presidència de la Generalitat i del Govern, sens perjudici que el Parlament i el Govern es puguin reunir en altres llocs de Catalunya, d’acord amb el que estableixen, respectivament, el Reglament del Parlament i la llei. Article 11. L’Aran 1. El poble aranès exerceix l’autogovern mitjançant aquest Estatut, el Conselh Generau d’Aran i les altres institucions pròpies. 6. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 12 de la STC 31/2010, del 28 de juny. 24 TÍTOL PRELIMINAR Art. 14 2. Els ciutadans de Catalunya i les seves institucions polítiques re- coneixen l’Aran com una realitat occitana dotada d’identitat cultural, històrica, geogràfica i lingüística, defensada pels aranesos al llarg dels segles. Aquest Estatut reconeix, empara i respecta aquesta singularitat i reconeix l’Aran com a entitat territorial singular dins de Catalunya, la qual és objecte d’una particular protecció per mitjà d’un règim jurídic especial. Article 12. Els territoris amb vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya La Generalitat ha de promoure la comunicació, l’intercanvi cultu ral i la cooperació amb les comunitats i els territoris, pertanyents o no a l’Estat espanyol, que tenen vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya. A aquests efectes, la Generalitat i l’Estat, segons que correspongui, poden subscriure convenis, tractats i altres instruments de col·laboració en tots els àmbits, que poden incloure la creació d’or- ganismes comuns. Article 13. Les comunitats catalanes a l’exterior La Generalitat, en els termes establerts per la llei, ha de fomentar els vincles socials, econòmics i culturals amb les comunitats catalanes a l’exterior i els ha de prestar l’assistència necessària. Amb aquesta fina- litat, la Generalitat, segons que correspongui, pot formalitzar acords de cooperació amb les institucions públiques i privades dels territoris i els països on es troben les comunitats catalanes a l’exterior i pot sol·licitar a l’Estat la subscripció de tractats internacionals sobre aquesta matèria. Article 14. Eficàcia territorial de les normes 1. Les normes i les disposicions de la Generalitat i el dret civil de Catalunya tenen eficàcia territorial, sens perjudici de les excepcions que es puguin establir en cada matèria i de les situacions que s’hagin de regir per l’estatut personal o per altres normes d’extraterritorialitat. 2. Els estrangers que adquireixen la nacionalitat espanyola resten sotmesos al dret civil català mentre mantinguin el veïnatge adminis- tratiu a Catalunya, llevat que manifestin llur voluntat en contra. 25 Art. 15 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA TÍTOL I Dels drets, deures i principis rectors CAPÍTOL I Drets i deures de l’àmbit civil i social Article 15. Drets de les persones 1. Els ciutadans de Catalunya són titulars dels drets i els deures reconeguts per les normes a què fa referència l’article 4.1. 2. Totes les persones tenen dret a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d’explotació, de maltractaments i de tota mena de discriminació, i tenen dret al lliure desenvolupament de llur persona- litat i capacitat personal. 3. Els drets que aquest Estatut reconeix als ciutadans de Catalunya es poden estendre a altres persones, en els termes que estableixen les lleis. Article 16. Drets en l’àmbit de les famílies Totes les persones tenen dret, d’acord amb els requisits establerts per la llei, a rebre prestacions socials i ajuts públics per a atendre les càrregues familiars. Article 17. Drets dels menors Els menors tenen dret a rebre l’atenció integral necessària per al desenvolupament de llur personalitat i llur benestar en el context fa- miliar i social. Article 18. Drets de les persones grans Les persones grans tenen dret a viure amb dignitat, lliures d’ex- plotació i de maltractaments, sense que puguin ésser discriminades a causa de l’edat. Article 19. Drets de les dones 1. Totes les dones tenen dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal, i a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d’explotació, maltractaments i de tota mena de discriminació. 26 TÍTOL I. DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS Art. 21 2. Les dones tenen dret a participar en condicions d’igualtat d’oportunitats amb els homes en tots els àmbits públics i privats. Article 20. Dret a viure amb dignitat el procés de la mort 1. Totes les persones tenen dret a rebre un tractament adequat del dolor i cures pal·liatives integrals i a viure amb dignitat el procés de llur mort. 2. Totes les persones tenen dret a expressar llur voluntat d’una manera anticipada per tal de deixar constància de les instruccions sobre les intervencions i els tractaments mèdics que puguin rebre, que han d’ésser respectades, en els termes que estableixen les lleis, especialment pel personal sanitari quan no estiguin en condicions d’expressar personalment llur voluntat. Article 21. Drets i deures en l’àmbit de l’educació 1. Totes les persones tenen dret a una educació de qualitat i a acce- dir-hi en condicions d’igualtat. La Generalitat ha d’establir un model educatiu d’interès públic que garanteixi aquests drets. 2. Les mares i els pares tenen garantit, d’acord amb els principis establerts per l’article 37.4, el dret que els assisteix per tal que llurs fills i filles rebin la formació religiosa i moral que vagi d’acord amb llurs conviccions a les escoles de titularitat pública, en les quals l’en- senyament és laic. 3. Els centres docents privats poden ésser sostinguts amb fons pú- blics d’acord amb el que determinen les lleis, per tal de garantir els drets d’accés en condicions d’igualtat i a la qualitat de l’ensenyament. 4. L’ensenyament és gratuït en totes les etapes obligatòries i en els altres nivells que s’estableixin per llei. 5. Totes les persones tenen dret a la formació professional i a la formació permanent, en els termes que estableixen les lleis. 6. Totes les persones tenen dret a disposar, en els termes i les con- dicions que estableixin les lleis, d’ajuts públics per a satisfer els reque- riments educatius i per a accedir en igualtat de condicions als nivells educatius superiors, en funció de llurs recursos econòmics, aptituds i preferències. 27 Art. 22 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA 7. Les persones amb necessitats educatives especials tenen dret a rebre el suport necessari que els permeti accedir al sistema educatiu, d’acord amb el que estableixen les lleis. 8. Els membres de la comunitat educativa tenen dret a participar en els assumptes escolars i universitaris en els termes que estableixen les lleis. Article 22. Drets i deures en l’àmbit cultural 1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat a la cultura i al desenvolupament de llurs capacitats creatives individuals i col·lectives. 2. Totes les persones tenen el deure de respectar i preservar el pa- trimoni cultural. Article 23. Drets en l’àmbit de la salut 1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat i gratuïtat als serveis sanitaris de responsabilitat pública, en els termes que estableixen les lleis. 2. Els usuaris de la sanitat pública tenen dret al respecte de llurs preferències pel que fa a l’elecció de metge o metgessa i de centre sa- nitari, en els termes i les condicions que estableixen les lleis. 3. Totes les persones, amb relació als serveis sanitaris públics i pri- vats, tenen dret a ésser informades sobre els serveis a què poden accedir i els requisits necessaris per a usar-los; sobre els tractaments mèdics i llurs riscs, abans que els siguin aplicats; a donar el consentiment per a qualsevol intervenció; a accedir a la història clínica pròpia, i a la confidencialitat de les dades relatives a la salut pròpia, en els termes que estableixen les lleis. Article 24. Drets en l’àmbit dels serveis socials 1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igual- tat a les prestacions de la xarxa de serveis socials de responsabilitat pública, a ésser informades sobre aquestes prestacions i a donar el consentiment per a qualsevol actuació que les afecti personalment, en els termes que estableixen les lleis. 28 TÍTOL I. DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS Art. 27 2. Les persones amb necessitats especials, per a mantenir l’auto- nomia personal en les activitats de la vida diària, tenen dret a rebre l’atenció adequada a llur situació, d’acord amb les condicions que legalment s’estableixen. 3. Les persones o les famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els as- seguri els mínims d’una vida digna, d’acord amb les condicions que legalment s’estableixen. 4. Les organitzacions del tercer sector social tenen dret a complir llurs funcions en els àmbits de la participació i la col·laboració socials. Article 25. Drets en l’àmbit laboral 1. Els treballadors tenen dret a formar-se i promoure’s professio- nalment i a accedir de manera gratuïta als serveis públics d’ocupació. 2. Les persones excloses del mercat de treball perquè no han pogut accedir-hi o reinserir-s’hi i que no disposen de mitjans de subsistència propis tenen dret a percebre prestacions i recursos no contributius de caràcter pal·liatiu, en els termes que estableixen les lleis. 3. Tots els treballadors tenen dret a acomplir les tasques laborals i professionals en condicions de garantia per a la salut, la seguretat i la dignitat de les persones. 4. Els treballadors, o llurs representants, tenen dret a la informació, la consulta i la participació en les empreses. 5. Les organitzacions sindicals i empresarials tenen dret a complir llurs funcions en els àmbits de la concertació social, la participació i la col·laboració social. Article 26. Drets en l’àmbit de l’habitatge Les persones que no disposen dels recursos suficients tenen dret a accedir a un habitatge digne, per a la qual cosa els poders públics han d’establir per llei un sistema de mesures que garanteixi aquest dret, amb les condicions que determinen les lleis. Article 27. Drets i deures amb relació al medi ambient 1. Totes les persones tenen dret a viure en un medi equilibrat, sostenible i respectuós amb la salut, d’acord amb els estàndards i els 29 Art. 28 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA nivells de protecció que determinen les lleis. També tenen dret a gaudir dels recursos naturals i del paisatge en condicions d’igualtat, i tenen el deure de fer-ne un ús responsable i evitar-ne el malbaratament. 2. Totes les persones tenen dret a la protecció davant les diferents formes de contaminació, d’acord amb els estàndards i els nivells que determinen les lleis. També tenen el deure de col·laborar en la conser- vació del patrimoni natural i en les actuacions que tendeixin a eliminar les diferents formes de contaminació, amb l’objectiu de mantenir-lo i conservar-lo per a les generacions futures. 3. Totes les persones tenen dret a accedir a la informació medi- ambiental de què disposen els poders públics. El dret d’informació només pot ésser limitat per motius d’ordre públic justificats, en els termes que estableixen les lleis. Article 28. Drets dels consumidors i usuaris 1. Les persones, en llur condició de consumidores i usuàries de béns i de serveis, tenen dret a la protecció de llur salut i seguretat. També tenen dret a una informació veraç i entenedora sobre les ca- racterístiques i els preus dels productes i dels serveis, a un règim de garanties dels productes adquirits i dels subministraments contractats i a la protecció de llurs interessos econòmics davant conductes abusi- ves, negligents o fraudulentes. 2. Els consumidors i usuaris tenen dret a ésser informats i a par- ticipar, directament o per mitjà de llurs representants, pel que fa a les administracions públiques de Catalunya, en els termes que estableixen les lleis. CAPÍTOL II Drets en l’àmbit polític i de l’Administració Article 29. Dret de participació 1. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar en condicions d’igualtat en els afers públics de Catalunya, de manera directa o bé per mitjà de representants, en els supòsits i en els termes que estableixen aquest Estatut i les lleis. 30 TÍTOL I. DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS Art. 30 2. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a elegir llurs representants en els òrgans polítics representatius i a presentar-s’hi com a candidats, d’acord amb les condicions i els requisits que estableixen les lleis. 3. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure i a presen- tar iniciatives legislatives al Parlament, en els termes que estableixen aquest Estatut i les lleis. 4. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar, directament o per mitjà d’entitats associatives, en el procés d’elaboració de les lleis del Parlament, mitjançant els procediments que estableixi el Reglament del Parlament. 5. Totes les persones tenen dret a dirigir peticions i a plantejar queixes, en la forma i amb els efectes que estableixen les lleis, a les institucions i l’Administració de la Generalitat, i també als ens locals de Catalunya, en matèries de les competències respectives. La llei ha d’establir les condicions d’exercici i els efectes d’aquest dret i les obli- gacions de les institucions receptores. 6. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure la convoca- tòria de consultes populars per la Generalitat i els ajuntaments, en matèria de les competències respectives, en la forma i amb les condi- cions que les lleis estableixen. Article 30. Drets d’accés als serveis públics i a una bona Administració 1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igual- tat als serveis públics i als serveis econòmics d’interès general. Les administracions públiques han de fixar les condicions d’accés i els estàndards de qualitat d’aquests serveis, amb independència del règim de llur prestació. 2. Totes les persones tenen dret que els poders públics de Catalunya les tractin, en els afers que les afecten, d’una manera imparcial i ob- jectiva, i que l’actuació dels poders públics sigui proporcionada a les finalitats que la justifiquen. 3. Les lleis han de regular les condicions d’exercici i les garanties dels drets a què fan referència els apartats 1 i 2 i han de determinar els casos en què les administracions públiques de Catalunya i els serveis públics que en depenen han d’adoptar una carta de drets dels usuaris i d’obligacions dels prestadors. 31 Art. 31 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 31. Dret a la protecció de les dades personals Totes les persones tenen dret a la protecció de les dades personals contingudes en els fitxers que són competència de la Generalitat i tenen dret a accedir-hi, examinar-les i obtenir-ne la correcció. Una autoritat independent, designada pel Parlament, ha de vetllar perquè aquests drets siguin respectats, en els termes que estableixen les lleis. CAPÍTOL III Drets i deures lingüístics Article 32. Drets i deures de coneixement i ús de les llengües Totes les persones tenen dret a no ésser discriminades per raons lingüístiques. Els actes jurídics fets en qualsevol de les dues llengües oficials tenen, pel que fa a la llengua, validesa i eficàcia plenes. Article 33. Drets lingüístics davant les administracions públiques i les institucions estatals 1. Els ciutadans tenen el dret d’opció lingüística. En les relacions amb les institucions, les organitzacions i les administracions públiques a Catalunya, totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin. Aquest dret obliga les institucions, organitzacions i ad- ministracions públiques, inclosa l’Administració electoral a Catalunya, i, en general, les entitats privades que en depenen quan exerceixen funcions públiques. 2. Totes les persones, en les relacions amb l’Administració de jus- tícia, el Ministeri Fiscal, el notariat i els registres públics, tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin en totes les actuacions judicials, notarials i registrals, i a rebre tota la documentació oficial emesa a Catalunya en la llengua sol·licitada, sense que puguin patir indefensió ni dilacions indegudes a causa de la llengua emprada, ni se’ls pugui exigir cap mena de traducció. 3. Per a garantir el dret d’opció lingüística, els jutges i els ma- gistrats, els fiscals, els notaris, els registradors de la propietat i mer- cantils, els encarregats del Registre Civil i el personal al servei de l’Administració de justícia, per a prestar llurs serveis a Catalunya, han d’acreditar, en la forma que estableixen les lleis, que tenen un 32 TÍTOL I. DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS Art. 35 nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües oficials, que els fa aptes per a complir les funcions pròpies de llur càrrec o de llur lloc de treball. 4. Per a garantir el dret d’opció lingüística, l’Administració de l’Es- tat situada a Catalunya ha d’acreditar que el personal al seu servei té un nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials, que el fa apte per a complir les funcions pròpies del seu lloc de treball. [5. Els ciutadans de Catalunya tenen el dret de relacionar-se per escrit en català amb els òrgans constitucionals i amb els òrgans juris- diccionals d’àmbit estatal, d’acord amb el procediment establert per la legislació corresponent. Aquestes institucions han d’atendre i han de tramitar els escrits presentats en català, que tenen, en tot cas, plena eficàcia jurídica.]7 [Article 34. Drets lingüístics dels consumidors i usuaris Totes les persones tenen dret a ésser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que elegeixin en llur condició d’usuàries o con- sumidores de béns, productes i serveis. Les entitats, les empreses i els establiments oberts al públic a Catalunya estan subjectes al deure de disponibilitat lingüística en els termes que estableixen les lleis.]8 Article 35. Drets lingüístics en l’àmbit de l’ensenyament [1. Totes les persones tenen dret a rebre l’ensenyament en català, d’acord amb el que estableix aquest Estatut. El català s’ha d’utilitzar normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenya- ment universitari i en el no universitari.]9 2. [Els alumnes tenen dret a rebre l’ensenyament en català en l’ensenyament no universitari.]10 També tenen el dret i el deure de conèixer amb suficiència oral i escrita el català i el castellà en finalitzar 7. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 21 de la STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 6 de la STC 137/2010, del 16 de desembre. 8. Aquest article és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 22 de la STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 6 de la STC 137/2010, del 16 de desembre. 9. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 24 de la STC 31/2010, del 28 de juny. 10. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 24 de la STC 31/2.010, del 28 de juny. 33 Art. 36 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA l’ensenyament obligatori, sigui quina sigui llur llengua habitual en incorporar-se a l’ensenyament. L’ensenyament del català i el castellà ha de tenir una presència adequada en els plans d’estudis. 3. Els alumnes tenen dret a no ésser separats en centres ni en grups classe diferents per raó de llur llengua habitual. 4. Els alumnes que s’incorporen més tard de l’edat corresponent al sistema escolar de Catalunya gaudeixen del dret a rebre un suport lingüístic especial si la manca de comprensió els dificulta seguir amb normalitat l’ensenyament. 5. El professorat i l’alumnat dels centres universitaris tenen dret a expressar-se, oralment i per escrit, en la llengua oficial que elegeixin. Article 36. Drets amb relació a l’aranès 1. A l’Aran totes les persones tenen el dret de conèixer i utilitzar l’aranès i d’ésser ateses oralment i per escrit en aranès en llurs rela- cions amb les administracions públiques i amb les entitats públiques i privades que en depenen. 2. Els ciutadans de l’Aran tenen el dret d’utilitzar l’aranès en llurs relacions amb la Generalitat. 3. S’han de determinar per llei els altres drets i deures lingüístics amb relació a l’aranès. CAPÍTOL IV Garanties dels drets estatutaris Article 37. Disposicions generals 1. Els drets que reconeixen els capítols I, II i III d’aquest títol vincu- len tots els poders públics de Catalunya i, d’acord amb la naturalesa de cada dret, els particulars. Les disposicions que dictin els poders públics de Catalunya han de respectar aquests drets i s’han d’interpretar i aplicar en el sentit més favorable per a llur plena efectivitat. Els drets que reconeixen els articles 32 i 33 també vinculen l’Ad- ministració general de l’Estat a Catalunya. 2. El Parlament ha d’aprovar per llei la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya. Les disposicions d’aquest article relatives 34 TÍTOL I. DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS Art. 39 als drets que reconeixen els capítols I, II i III d’aquest títol s’apliquen també als drets reconeguts per la dita Carta. 3. La regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets reconeguts pels capítols I, II i III d’aquest títol s’han de fer per llei del Parlament. 4. Els drets i els principis d’aquest títol no comporten una alte- ració del règim de distribució de competències ni la creació de títols competencials nous o la modificació dels que ja existeixen. Cap de les disposicions d’aquest títol no pot ésser desplegada, aplicada o in- terpretada de manera que redueixi o limiti els drets fonamentals que reconeixen la Constitució i els tractats i els convenis internacionals ratificats per Espanya. Article 38. Tutela 1. El Consell de Garanties Estatutàries tutela els drets que reconei- xen els capítols I, II i III d’aquest títol i la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya, d’acord amb el que estableix l’article 76.2.b i c. 2. Els actes que vulnerin els drets reconeguts pels capítols I, II i III d’aquest títol i per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya són objecte de recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, d’acord amb els procediments que estableixen les lleis. CAPÍTOL V Principis rectors Article 39. Disposicions generals 1. Els poders públics de Catalunya han d’orientar les polítiques pú- bliques d’acord amb els principis rectors que estableixen la Constitució i aquest Estatut. En l’exercici de llurs competències, els poders públics de Catalunya han de promoure i adoptar les mesures necessàries per a garantir-ne l’eficàcia plena. 2. El reconeixement, el respecte i la protecció dels principis rec- tors informen la legislació positiva, la pràctica judicial i l’actuació dels poders públics. 35 Art. 40 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA 3. Els principis rectors són exigibles davant la jurisdicció, d’acord amb el que determinen les lleis i les altres disposicions que els des- pleguen. Article 40. Protecció de les persones i de les famílies 1. Els poders públics han de tenir com a objectiu la millora de la qualitat de vida de totes les persones. 2. Els poders públics han de garantir la protecció jurídica, eco- nòmica i social de les diverses modalitats de família que regulen les lleis, com a estructura bàsica i factor de cohesió social i com a primer nucli de convivència de les persones. Així mateix, han de promoure les mesures econòmiques i normatives de suport a les famílies dirigides a garantir la conciliació de la vida laboral i fami- liar i a tenir descendència, amb una atenció especial a les famílies nombroses. 3. Els poders públics han de garantir la protecció dels infants, especialment contra tota forma d’explotació, d’abandonament, de maltractament o crueltat i de la pobresa i els seus efectes. En totes les actuacions portades a terme pels poders públics o per institucions privades l’interès superior de l’infant ha d’ésser prioritari. 4. Els poders públics han de promoure polítiques públiques que afavoreixin l’emancipació dels joves, facilitant-los l’accés al món laboral i a l’habitatge per tal que puguin desenvolupar llur propi projecte de vida i participar en igualtat de drets i deures en la vida social i cultural. 5. Els poders públics han de garantir la protecció jurídica de les persones amb discapacitats i han de promoure’n la integració social, econòmica i laboral. També han d’adoptar les mesures necessàries per a suplir o complementar el suport de llur entorn familiar directe. 6. Els poders públics han de garantir la protecció de les persones grans perquè puguin portar una vida digna i independent i participar en la vida social i cultural. També han de procurar la plena integració de les persones grans en la societat per mitjà de polítiques públiques basades en el principi de solidaritat intergeneracional. 7. Els poders públics han de promoure la igualtat de les diferents unions estables de parella, tenint en compte llurs característiques, 36 TÍTOL I. DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS Art. 41 amb independència de l’orientació sexual de llurs membres. La llei ha de regular aquestes unions i altres formes de convivència i llurs efectes. 8. Els poders públics han de promoure la igualtat de totes les per- sones amb independència de l’origen, la nacionalitat, el sexe, la raça, la religió, la condició social o l’orientació sexual, i també han de pro- moure l’eradicació del racisme, de l’antisemitisme, de la xenofòbia, de l’homofòbia i de qualsevol altra expressió que atempti contra la igualtat i la dignitat de les persones. Article 41. Perspectiva de gènere 1. Els poders públics han de garantir el compliment del principi d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes en l’accés a l’ocupació, en la formació, en la promoció professional, en les condicions de tre- ball, inclosa la retribució, i en totes les altres situacions, i també han de garantir que les dones no siguin discriminades a causa d’embaràs o de maternitat. 2. Els poders públics han de garantir la transversalitat en la incor- poració de la perspectiva de gènere i de les dones en totes les polítiques públiques per a aconseguir la igualtat real i efectiva i la paritat entre dones i homes. 3. Les polítiques públiques han de garantir que s’afrontin de mane- ra integral totes les formes de violència contra les dones i els actes de caràcter sexista i discriminatori; han de fomentar el reconeixement del paper de les dones en els àmbits cultural, històric, social i econòmic, i han de promoure la participació dels grups i les associacions de dones en l’elaboració i l’avaluació d’aquestes polítiques. 4. Els poders públics han de reconèixer i tenir en compte el valor econòmic del treball de cura i atenció en l’àmbit domèstic i familiar en la fixació de llurs polítiques econòmiques i socials. 5. Els poders públics, en l’àmbit de llurs competències, i en els supòsits que estableix la llei, han de vetllar perquè la lliure decisió de la dona sigui determinant en tots els casos que en puguin afectar la dignitat, la integritat i el benestar físic i mental, en particular pel que fa al propi cos i a la seva salut reproductiva i sexual. 37 Art. 42 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 42. Cohesió i benestar socials 1. Els poders públics han de promoure polítiques públiques que fo- mentin la cohesió social i que garanteixin un sistema de serveis socials, de titularitat pública i concertada, adequat als indicadors econòmics i socials de Catalunya. 2. Els poders públics han de vetllar per la plena integració social, econòmica i laboral de les persones i dels col·lectius més necessitats de protecció, especialment dels que es troben en situació de pobresa i de risc d’exclusió social. 3. Els poders públics han de vetllar per la dignitat, la seguretat i la protecció integral de les persones, especialment de les més vulnerables. 4. Els poders públics han de garantir la qualitat del servei i la gratuï tat de l’assistència sanitària pública en els termes que estableix la llei. 5. Els poders públics han de promoure polítiques preventives i comunitàries i han de garantir la qualitat del servei i la gratuïtat dels serveis socials que les lleis determinen com a bàsics. 6. Els poders públics han d’emprendre les accions necessàries per a establir un règim d’acolliment de les persones immigrades i han de promoure les polítiques que garanteixin el reconeixement i l’efectivitat dels drets i deures de les persones immigrades, la igualtat d’oportu- nitats, les prestacions i els ajuts que en permetin la plena acomodació social i econòmica i la participació en els afers públics. 7. Els poders públics han de vetllar per la convivència social, cultu- ral i religiosa entre totes les persones a Catalunya i pel respecte a la di- versitat de creences i conviccions ètiques i filosòfiques de les persones, i han de fomentar les relacions interculturals per mitjà de l’impuls i la creació d’àmbits de coneixement recíproc, diàleg i mediació. També han de garantir el reconeixement de la cultura del poble gitano com a salvaguarda de la realitat històrica d’aquest poble. Article 43. Foment de la participació 1. Els poders públics han de promoure la participació social en l’elaboració, la prestació i l’avaluació de les polítiques públiques, i tam- bé la participació individual i associativa en els àmbits cívic, social, cultural, econòmic i polític, amb ple respecte als principis de plura- lisme, lliure iniciativa i autonomia. 38 TÍTOL I. DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS Art. 45 2. Els poders públics han de facilitar la participació i la representa- ció ciutadanes i polítiques, amb una atenció especial a les zones menys poblades del territori. 3. Els poders públics han de procurar que les campanyes institu cionals que s’organitzin en ocasió dels processos electorals tinguin com a finalitat la de promoure la participació ciutadana i que els electors rebin dels mitjans de comunicació una informació veraç, objectiva, neutral i respectuosa del pluralisme polític sobre les candidatures que concorren en els processos electorals. Article 44. Educació, recerca i cultura 1. Els poders públics han de garantir la qualitat del sistema d’ense- nyament i han d’impulsar una formació humana, científica i tècnica de l’alumnat basada en els valors socials d’igualtat, solidaritat, llibertat, pluralisme, responsabilitat cívica i els altres que fonamenten la con- vivència democràtica. 2. Els poders públics han de promoure el coneixement suficient d’una tercera llengua en finalitzar l’ensenyament obligatori. 3. Els poders públics han de promoure i han d’impulsar la impli- cació i la participació de la família en l’educació dels fills i filles, en el marc de la comunitat educativa, i han de facilitar i promoure l’accés a les activitats d’educació en el lleure. 4. Els poders públics han de fomentar la investigació i la recerca científica de qualitat, la creativitat artística i la conservació i la difusió del patrimoni cultural de Catalunya. 5. Els poders públics han d’emprendre les accions necessàries per a facilitar a totes les persones l’accés a la cultura, als béns i als serveis culturals i al patrimoni cultural, arqueològic, històric, industrial i ar- tístic de Catalunya. Article 45. Àmbit socioeconòmic 1. Els poders públics han d’adoptar les mesures necessàries per a promoure el progrés econòmic i el progrés social de Catalunya i dels seus ciutadans, basats en els principis de la solidaritat, la cohesió, el desenvolupament sostenible i la igualtat d’oportunitats. 39 Art. 45 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA 2. Els poders públics han de promoure una distribució de la renda personal i territorial més equitativa en el marc d’un sistema català de benestar. 3. Els poders públics han d’adoptar les mesures necessàries per a garantir els drets laborals i sindicals dels treballadors, han d’impulsar i han de promoure’n la participació en les empreses i les polítiques d’ocupació plena, de foment de l’estabilitat laboral, de formació de les persones treballadores, de prevenció de riscs laborals, de seguretat i d’higiene en el treball, de creació d’unes condicions dignes al lloc de treball, de no-discriminació per raó de gènere i de garantia del descans necessari i de les vacances retribuïdes. 4. La Generalitat ha de promoure la creació d’un espai català de relacions laborals establert en funció de la realitat productiva i em- presarial específica de Catalunya i dels seus agents socials, en el qual han d’estar representades les organitzacions sindicals i empresarials i l’Administració de la Generalitat. En aquest marc, els poders públics han de fomentar una pràctica pròpia de diàleg social, de concertació, de negociació col·lectiva, de resolució extrajudicial de conflictes labo- rals i de participació en el desenvolupament i la millora de l’entramat productiu. 5. La Generalitat ha d’afavorir el desenvolupament de l’activitat empresarial i l’esperit emprenedor tenint en compte la responsabi- litat social de l’empresa, la lliure iniciativa i les condicions de compe- tència, i ha de protegir especialment l’economia productiva, l’activitat dels emprenedors autònoms i la de les empreses petites i mitjanes. La Generalitat ha de fomentar l’acció de les cooperatives i les societats laborals i ha d’estimular les iniciatives de l’economia social. 6. Les organitzacions sindicals i empresarials han de participar en la definició de les polítiques públiques que les afectin. La Generalitat ha de promoure la mediació i l’arbitratge per a la resolució de con- flictes d’interessos entre els diversos agents socials. 7. Les organitzacions professionals i les corporacions de dret pú- blic representatives d’interessos econòmics i professionals i les entitats associatives del tercer sector han d’ésser consultades en la definició de les polítiques públiques que les afectin. 40 TÍTOL I. DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS Art. 46 8. La Generalitat, en consideració a les funcions social, cultural i de promoció econòmica que compleixen les caixes d’estalvis, ha de protegir l’autonomia institucional i ha de promoure la contribució social d’aquestes entitats a les estratègies econòmiques i socials dels diversos territoris de Catalunya. Article 46. Medi ambient, desenvolupament sostenible i equilibri territorial 1. Els poders públics han de vetllar per la protecció del medi ambient per mitjà de l’adopció de polítiques públiques basades en el desenvolupament sostenible i la solidaritat col·lectiva i inter generacional. 2. Les polítiques mediambientals s’han de dirigir especialment a la reducció de les diferents formes de contaminació, la fixació d’es- tàndards i de nivells mínims de protecció, l’articulació de mesures correctives de l’impacte ambiental, la utilització racional dels recur- sos naturals, la prevenció i el control de l’erosió i de les activitats que alteren el règim atmosfèric i climàtic, i el respecte als principis de preservació del medi, conservació dels recursos naturals, res- ponsabilitat, fiscalitat ecològica i reciclatge i reutilització dels béns i els productes. 3. Els poders públics han de fer efectives les condicions per a la pre- servació de la natura i la biodiversitat, han de promoure la integració d’objectius ambientals a les polítiques sectorials i han d’establir les condicions que permetin a totes les persones el gaudi del patrimoni natural i paisatgístic. 4. Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica i territorial aplicant polítiques que assegurin un tractament especial de les zones de muntanya, la protecció del paisatge, la defensa del litoral, el foment de les activitats agràries, ramaderes i silvícoles i una distribució equilibrada al territori dels diferents sectors productius, els serveis d’interès general i les xarxes de comunicació. 5. Els poders públics han de facilitar als ciutadans la informació mediambiental i han de fomentar l’educació en els valors de la preser- vació i de la millora del medi ambient com a patrimoni comú. 41 Art. 47 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 47. Habitatge Els poders públics han de facilitar l’accés a l’habitatge mitjançant la generació de sòl i la promoció d’habitatge públic i d’habitatge protegit, amb una atenció especial pels joves i els col·lectius més necessitats. Article 48. Mobilitat i seguretat viària 1. Els poders públics han de promoure polítiques de transport i de comunicació, basades en criteris de sostenibilitat, que fomentin la utilització del transport públic i la millora de la mobilitat i garanteixin l’accessibilitat per a les persones amb mobilitat reduïda. 2. Els poders públics han d’impulsar, d’una manera prioritària, les mesures destinades a l’increment de la seguretat viària i la dis- minució dels accidents de trànsit, amb una incidència especial en la prevenció, l’educació viària i l’atenció a les víctimes. Article 49. Protecció dels consumidors i usuaris 1. Els poders públics han de garantir la protecció de la salut, la seguretat i la defensa dels drets i els interessos legítims dels consumi- dors i usuaris. 2. Els poders públics han de garantir l’existència d’instruments de mediació i arbitratge en matèria de consum, n’han de promoure el coneixement i la utilització i han de donar suport a les organitzacions de consumidors i usuaris. Article 50. Foment i difusió del català 1. Els poders públics han de protegir el català en tots els àmbits i sectors i n’han de fomentar l’ús, la difusió i el coneixement. Aquests principis també s’han d’aplicar respecte a l’aranès. 2. El Govern, les universitats i les institucions d’ensenyament su- perior, en l’àmbit de les competències respectives, han d’adoptar les mesures pertinents per a garantir l’ús del català en tots els àmbits de les activitats docents, no docents i de recerca. 3. Les polítiques de foment del català s’han d’estendre al conjunt de l’Estat, a la Unió Europea i a la resta del món. 4. Els poders públics han de promoure que les dades que figurin en l’etiquetatge, en l’embalatge i en les instruccions d’ús dels productes distribuïts a Catalunya constin també en català. 42 TÍTOL I. DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS Art. 52 [5. La Generalitat, l’Administració local i les altres corporacions públiques de Catalunya, les institucions i les empreses que en depe- nen i els concessionaris de llurs serveis han d’emprar el català en llurs actuacions internes i en la relació entre ells. També l’han d’emprar en les comunicacions i les notificacions dirigides a persones físiques o jurídiques residents a Catalunya, sens perjudici del dret dels ciutadans a rebre-les en castellà si ho demanen.]11 6. Els poders públics han de garantir l’ús de la llengua de signes catalana i les condicions que permetin d’assolir la igualtat de les perso- nes amb sordesa que optin per aquesta llengua, que ha d’ésser objecte d’ensenyament, protecció i respecte. 7. L’Estat, d’acord amb el que disposa la Constitució, ha de donar suport a l’aplicació dels principis que estableix aquest article. S’han d’establir els instruments de coordinació i, si escau, d’actuació con- junta perquè siguin més efectius. Article 51. Cooperació al foment de la pau i cooperació al desenvolupament 1. La Generalitat ha de promoure la cultura de la pau i accions de foment de la pau al món. 2. La Generalitat ha de promoure accions i polítiques de coope- ració al desenvolupament dels pobles i ha d’establir programes d’ajut humanitari d’emergència. Article 52. Mitjans de comunicació social 1. Correspon als poders públics de promoure les condicions per a garantir el dret a la informació i a rebre dels mitjans de comunicació una informació veraç i uns continguts que respectin la dignitat de les persones i el pluralisme polític, social, cultural i religiós. En el cas dels mitjans de comunicació de titularitat pública la informació també ha d’ésser neutral. 2. Els poders públics han de promoure les condicions per a garantir l’accés sense discriminacions als serveis audiovisuals en l’àmbit de Catalunya. 11. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 23 de la STC 31/2010, del 28 de juny. 43 Art. 53 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 53. Accés a les tecnologies de la informació i de la comunicació 1. Els poders públics han de facilitar el coneixement de la societat de la informació i han d’impulsar l’accés a la comunicació i a les tec- nologies de la informació, en condicions d’igualtat, en tots els àmbits de la vida social, inclòs el laboral; han de fomentar que aquestes tec- nologies es posin al servei de les persones i no afectin negativament llurs drets, i han de garantir la prestació de serveis per mitjà de les dites tecnologies, d’acord amb els principis d’universalitat, continuïtat i actualització. 2. La Generalitat ha de promoure la formació, la recerca i la inno- vació tecnològiques perquè les oportunitats de progrés que ofereix la societat del coneixement i de la informació contribueixin a la millora del benestar i la cohesió socials. Article 54. Memòria històrica 1. La Generalitat i els altres poders públics han de vetllar pel co- neixement i el manteniment de la memòria històrica de Catalunya com a patrimoni col·lectiu que testimonia la resistència i la lluita pels drets i les llibertats democràtiques. Amb aquesta finalitat, han d’adoptar les iniciatives institucionals necessàries per al reconeixe- ment i la rehabilitació de tots els ciutadans que han patit persecució com a conseqüència de la defensa de la democràcia i l’autogovern de Catalunya. 2. La Generalitat ha de vetllar perquè la memòria històrica es converteixi en símbol permanent de la tolerància, de la dignitat dels valors democràtics, del rebuig dels totalitarismes i del reconeixement de totes les persones que han patit persecució a causa de llurs opcions personals, ideològiques o de consciència. 44 TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS Art. 57 TÍTOL II De les institucions CAPÍTOL I El Parlament Article 55. Disposicions generals 1. El Parlament representa el poble de Catalunya. 2. El Parlament exerceix la potestat legislativa, aprova els pressu- postos de la Generalitat i controla i impulsa l’acció política i de govern. És la seu on s’expressa preferentment el pluralisme i es fa públic el debat polític. 3. El Parlament és inviolable. Article 56. Composició i règim electoral 1. El Parlament es compon d’un mínim de cent diputats i un mà- xim de cent cinquanta, elegits per a un termini de quatre anys per mitjà de sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, d’acord amb aquest Estatut i la legislació electoral. 2. El sistema electoral és de representació proporcional i ha d’as- segurar la representació adequada de totes les zones del territori de Catalunya. L’Administració electoral és independent i garanteix la transparència i l’objectivitat del procés electoral. El règim electoral és regulat per una llei del Parlament aprovada en una votació final sobre el conjunt del text per majoria de dues terceres parts dels diputats. 3. Són electors i elegibles els ciutadans de Catalunya que estan en ple ús de llurs drets civils i polítics, d’acord amb la legislació electoral. La llei electoral de Catalunya ha d’establir criteris de paritat entre do- nes i homes per a l’elaboració de les llistes electorals. 4. El president o presidenta de la Generalitat, quinze dies abans del finiment de la legislatura, ha de convocar les eleccions, que han de tenir lloc entre quaranta i seixanta dies després de la convocatòria. Article 57. Estatut dels diputats 1. Els membres del Parlament són inviolables pels vots i les opi- nions que emetin en l’exercici de llur càrrec. Durant llur mandat 45 Art. 58 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA gaudeixen d’immunitat amb l’efecte concret que no poden ésser de- tinguts si no és en cas de delicte flagrant. 2. En les causes contra els diputats, és competent el Tribunal Su- perior de Justícia de Catalunya. Fora del territori de Catalunya la res- ponsabilitat penal és exigible en els mateixos termes davant la Sala Penal del Tribunal Suprem. 3. Els diputats no estan sotmesos a mandat imperatiu. Article 58. Autonomia parlamentària 1. El Parlament gaudeix d’autonomia organitzativa, financera, administrativa i disciplinària. 2. El Parlament elabora i aprova el seu reglament, el seu pressupost i fixa l’estatut del personal que en depèn. 3. L’aprovació i la reforma del Reglament del Parlament corres- ponen al Ple del Parlament i requereixen el vot favorable de la ma- joria absoluta dels diputats en una votació final sobre el conjunt del text. Article 59. Organització i funcionament 1. El Parlament té un president o presidenta i una mesa elegits pel Ple. El Reglament del Parlament en regula l’elecció i les funcions. 2. El Reglament del Parlament regula els drets i els deures dels diputats, els requisits per a la formació de grups parlamentaris, la intervenció d’aquests en l’exercici de les funcions parlamentàries i les atribucions de la Junta de Portaveus. 3. El Parlament funciona en ple i en comissions. Els grups par- lamentaris participen en totes les comissions en proporció a llurs membres. 4. El Parlament té una diputació permanent, presidida pel presi- dent o presidenta del Parlament i integrada pel nombre de diputats que el Reglament del Parlament determini, en proporció a la represen- tació de cada grup parlamentari. La Diputació Permanent vetlla pels poders del Parlament quan aquest no és reunit en els períodes entre sessions, quan ha finit el mandat parlamentari i quan ha estat dissolt. En cas de finiment de la legislatura o de dissolució del Parlament, el 46 TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS Art. 60 mandat dels diputats que integren la Diputació Permanent és pror- rogat fins a la constitució del nou Parlament. 5. Els càrrecs públics i el personal al servei de les administracions públiques que actuen a Catalunya tenen l’obligació de comparèixer a requeriment del Parlament. 6. El Parlament pot crear comissions d’investigació sobre qualsevol assumpte de rellevància pública que sigui d’interès de la Generalitat. Les persones requerides per les comissions d’investigació han de com- parèixer-hi obligatòriament, d’acord amb el procediment i les garan- ties establerts pel Reglament del Parlament. S’han de regular per llei les sancions per l’incompliment d’aquesta obligació. 7. El Reglament del Parlament ha de regular la tramitació de les peticions individuals i col·lectives dirigides al Parlament. També ha d’establir mecanismes de participació ciutadana en l’exercici de les funcions parlamentàries. Article 60. Règim de les reunions i les sessions 1. El Parlament es reuneix anualment en dos períodes ordinaris de sessions fixats pel Reglament. El Parlament es pot reunir en ses- sions extraordinàries fora dels períodes ordinaris de sessions. Les sessions extraordinàries del Parlament són convocades pel seu presi- dent o presidenta per acord de la Diputació Permanent, a proposta de tres grups parlamentaris o d’una quarta part dels diputats, o a petició de grups parlamentaris o de diputats que en representin la majoria absoluta. El Parlament també es reuneix en sessió extraordinària a petició del president o presidenta de la Generalitat. Les sessions extra- ordinàries es convoquen amb un ordre del dia determinat i s’aixequen després d’haver-lo exhaurit. 2. Les sessions del Ple són públiques, excepte en els supòsits esta- blerts pel Reglament del Parlament. 3. El Parlament, per a adoptar acords vàlidament, s’ha de trobar reunit amb la presència de la majoria absoluta dels diputats. Els acords són vàlids si han estat aprovats per la majoria simple dels diputats presents, sens perjudici de les majories especials establertes per aquest Estatut, per les lleis o pel Reglament del Parlament. 47 Art. 61 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 61. Funcions Corresponen al Parlament, a més de les funcions establertes per l’article 55, les següents: a) Designar els senadors que representen la Generalitat al Senat. La designació s’ha de fer en una convocatòria específica i de manera proporcional al nombre de diputats de cada grup parlamentari. b) Elaborar proposicions de llei per a presentar-les a la Mesa del Congrés dels Diputats i nomenar els diputats del Parlament encarre- gats de defensar-les. c) Sol·licitar al Govern de l’Estat l’adopció de projectes de llei. d) Sol·licitar a l’Estat la transferència o delegació de competències i l’atribució de facultats en el marc de l’article 150 de la Constitució. e) Interposar el recurs d’inconstitucionalitat i personar-se davant el Tribunal Constitucional en altres processos constitucionals, d’acord amb el que estableixi la Llei orgànica del Tribunal Constitucional. f) Les altres funcions que li atribueixen aquest Estatut i les lleis. Article 62. Iniciativa legislativa i exercici de la funció legislativa 1. La iniciativa legislativa correspon als diputats, als grups parla- mentaris i al Govern. També correspon, en els termes establerts per les lleis de Catalunya, als ciutadans, mitjançant la iniciativa legislativa popular, i als òrgans representatius dels ens supramunicipals de ca- ràcter territorial que estableix aquest Estatut. 2. Són lleis de desenvolupament bàsic de l’Estatut les que regulen directament les matèries esmentades pels articles 2.3, 6, 37.2, 56.2, 67.5, 68.3, 77.3, 79.3, 81.2 i 94.1. L’aprovació, la modificació i la derogació d’aquestes lleis requereixen el vot favorable de la majoria absoluta del Ple del Parlament en una votació final sobre el conjunt del text, llevat que l’Estatut n’estableixi una altra. 3. El Ple del Parlament pot delegar la tramitació i l’aprovació d’iniciatives legislatives a les comissions legislatives permanents. En qualsevol moment pot revocar aquesta delegació. No poden ésser objecte de delegació a les comissions la reforma de l’Estatut, les lleis de desenvolupament bàsic, el pressupost de la Generalitat i les lleis de delegació legislativa al Govern. 48 TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS Art. 64 Article 63. Delegació en el Govern de la potestat legislativa 1. El Parlament pot delegar en el Govern la potestat de dictar normes amb rang de llei. Les disposicions del Govern que contenen legislació delegada tenen el nom de decrets legislatius. No poden és- ser objecte de delegació legislativa la reforma de l’Estatut, les lleis de desenvolupament bàsic, llevat que es delegui l’establiment d’un text refós, la regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets reconeguts per l’Estatut i per la Carta dels drets i els deures dels ciu- tadans de Catalunya i el pressupost de la Generalitat. 2. La delegació legislativa només es pot atorgar al Govern. La dele- gació ha d’ésser expressa, per mitjà d’una llei, per a una matèria con- creta i amb la determinació d’un termini per a fer-ne ús. La delegació s’exhaureix quan el Govern publica el decret legislatiu corresponent o quan el Govern es troba en funcions. 3. Quan es tracti d’autoritzar el Govern per a formular un nou text articulat, les lleis de delegació han de fixar les bases a les quals s’ha d’ajustar el Govern en l’exercici de la delegació legislativa. Quan es tracti d’autoritzar el Govern a refondre textos legals, les lleis han de determinar l’abast i els criteris de la refosa. 4. El control de la legislació delegada és regulat pel Reglament del Parlament. Les lleis de delegació també poden establir un règim de control especial per als decrets legislatius. Article 64. Decrets llei 1. En cas d’una necessitat extraordinària i urgent, el Govern pot dictar disposicions legislatives provisionals sota la forma de decret llei. No poden ésser objecte de decret llei la reforma de l’Estatut, les ma- tèries que són objecte de lleis de desenvolupament bàsic, la regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets reconeguts per l’Es- tatut i per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya i el pressupost de la Generalitat. 2. Els decrets llei resten derogats si en el termini improrrogable dels trenta dies subsegüents a la promulgació no són validats expres- sament pel Parlament després d’un debat i una votació de totalitat. 3. El Parlament pot tramitar els decrets llei com a projectes de llei pel procediment d’urgència, dins el termini establert per l’apartat 2. 49 Art. 65 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 65. Promulgació i publicació de les lleis Les lleis de Catalunya són promulgades, en nom del rei, pel presi- dent o presidenta de la Generalitat, el qual n’ordena la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, en el termini de quinze dies des de l’aprovació, i en el Boletín Oficial del Estado. A l’efecte de l’entrada en vigor, regeix la data de publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. La versió oficial en castellà és la traducció elaborada per la Generalitat. Article 66. Causes de finiment de la legislatura La legislatura fineix per expiració del mandat legal en complir-se els quatre anys de la data de les eleccions. També pot finir anticipada- ment si no té lloc la investidura del president o presidenta de la Gene- ralitat, o per dissolució anticipada, acordada pel president o presidenta de la Generalitat. CAPÍTOL II El president o presidenta de la Generalitat Article 67. Elecció, nomenament, estatut personal, cessament i competències 1. El president o presidenta té la més alta representació de la Gene- ralitat i dirigeix l’acció del Govern. També té la representació ordinària de l’Estat a Catalunya. 2. El president o presidenta de la Generalitat és elegit pel Parla- ment d’entre els seus membres. Es pot regular per llei la limitació de mandats. 3. Si, un cop transcorreguts dos mesos des de la primera vota- ció d’investidura, cap candidat o candidata no és elegit, el Parla- ment resta dissolt automàticament i el president o presidenta de la Generalitat en funcions convoca eleccions de manera immediata, que han de tenir lloc entre quaranta i seixanta dies després de la convocatòria. 4. El president o presidenta de la Generalitat és nomenat pel rei. 50 TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS Art. 67 5. Una llei del Parlament regula l’estatut personal del president o presidenta de la Generalitat. Als efectes de precedències i protocol a Catalunya, el president o presidenta de la Generalitat té la posició preeminent que li correspon com a representant de la Generalitat i de l’Estat a Catalunya. 6. Com a representant ordinari de l’Estat a Catalunya, correspon al president o presidenta: a) Promulgar, en nom del rei, les lleis, els decrets llei i els decrets legislatius de Catalunya i ordenar-ne la publicació. b) Ordenar la publicació dels nomenaments dels càrrecs institu- cionals de l’Estat a Catalunya. c) Demanar la col·laboració a les autoritats de l’Estat que exercei- xen funcions públiques a Catalunya. d) Les altres que determinin les lleis. 7. El president o presidenta de la Generalitat cessa per renovació del Parlament a conseqüència d’unes eleccions, per aprovació d’una moció de censura o denegació d’una qüestió de confiança, per defun- ció, per dimissió, per incapacitat permanent, física o mental, recone- guda pel Parlament, que l’inhabiliti per a l’exercici del càrrec, i per condemna penal ferma que comporti la inhabilitació per a l’exercici de càrrecs públics. 8. El conseller primer o consellera primera, si n’hi ha, o el conseller o consellera que determini la llei, supleix i substitueix el president o presidenta de la Generalitat en els casos d’absència, malaltia, cessa- ment per causa d’incapacitat i defunció. La suplència i la substitució no permeten exercir les atribucions del president o presidenta rela- tives al plantejament d’una qüestió de confiança, la designació i el cessament dels consellers i la dissolució anticipada del Parlament. 9. El president o presidenta de la Generalitat, si no ha nomenat un conseller primer o consellera primera, pot delegar temporalment funcions executives en un dels consellers. 51 Art. 68 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA CAPÍTOL III El Govern i l’Administració de la Generalitat SECCIÓ PRIMERA El Govern Article 68. Funcions, composició, organització i cessament 1. El Govern és l’òrgan superior col·legiat que dirigeix l’acció po- lítica i l’Administració de la Generalitat. Exerceix la funció executiva i la potestat reglamentària d’acord amb aquest Estatut i les lleis. 2. El Govern es compon del president o presidenta de la Generali- tat, el conseller primer o consellera primera, si escau, i els consellers. 3. Una llei ha de regular l’organització, el funcionament i les atri- bucions del Govern. 4. El Govern cessa quan ho fa el president o presidenta de la Ge- neralitat. 5. Els actes, les disposicions generals i les normes que emanen del Govern o de l’Administració de la Generalitat han d’ésser publicats en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Aquesta publicació és suficient, a tots els efectes, per a l’eficàcia dels actes i per a l’entrada en vigor de les disposicions generals i les normes. Article 69. El conseller pr

Estatut d'autonomia de Catalunya PDF 2016

Document Details

Tags

Related

Summary

Full Transcript

Upgrade to continue