Tema 3 Llei 7_1985 PDF

Portal Jurídic de Catalunya l’equilibri dinàmic propi d’un sistema de distribució del poder, intentant articular els interessos del conjunt, reconeixent a cadascun el que és seu i establint les competències, principis, criteris i directrius que guiïn l’aplicació pràctica de la norma en el seu conju...

Portal Jurídic de Catalunya l’equilibri dinàmic propi d’un sistema de distribució del poder, intentant articular els interessos del conjunt, reconeixent a cadascun el que és seu i establint les competències, principis, criteris i directrius que guiïn l’aplicació pràctica de la norma en el seu conjunt de forma oberta a la realitat i a les necessitats del present. Títol I Disposicions generals Article 1 1. Els municipis són entitats bàsiques de l’organització territorial de l’Estat i vies immediates de participació ciutadana en els assumptes públics, que institucionalitzen i gestionen amb autonomia els interessos propis de les corresponents col·lectivitats. 2. La província i, si s’escau, l’illa gaudeixen, així mateix, d’idèntica autonomia per a la gestió dels interessos respectius. Article 2 1. Per a l’efectivitat de l’autonomia garantida constitucionalment a les entitats locals, la legislació de l’Estat i la de les comunitats autònomes, reguladora dels diferents sectors d’acció pública, segons la distribució constitucional de competències, ha d’assegurar als municipis, les províncies i les illes el seu dret a intervenir en tots els assumptes que afectin directament el cercle dels seus interessos, i atribuir- los les competències que sigui procedent tenint en compte les característiques de l’activitat pública de què es tracti i la capacitat de gestió de l’entitat local, de conformitat amb els principis de descentralització, proximitat, eficàcia i eficiència, i amb estricta subjecció a la normativa d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera. 2. Les lleis bàsiques de l’Estat previstes constitucionalment han de determinar les competències que aquestes mateixes atribueixin o que, en tot cas, hagin de correspondre als ens locals en les matèries que regulin. Article 3 1. Són entitats locals territorials: a) El municipi. b) La província. c) L’illa als arxipèlags balear i canari. 2. També tenen la condició d’entitats locals: a) Les comarques o altres entitats que agrupin diversos municipis, instituïdes per les comunitats 11  Portal Jurídic de Catalunya autònomes de conformitat amb aquesta Llei i els corresponents estatuts d’autonomia. b) Les àrees metropolitanes. c) Les mancomunitats de municipis. Article 4 1. En qualitat d’administracions públiques de caràcter territorial, i dins l’esfera de les seves competències, corresponen en tot cas als municipis, les províncies i les illes: a) Les potestats reglamentària i d’autoorganització. b) Les potestats tributària i financera. c) La potestat de programació o planificació. d) Les potestats expropiatòria i d’investigació, delimitació i recuperació d’ofici dels seus béns. e) La presumpció de legitimitat i l’executivitat dels seus actes. f) Les potestats d’execució forçosa i sancionadora. g) La potestat de revisió d’ofici dels seus actes i acords. h) Les prelacions, preferències i altres prerrogatives reconegudes a la hisenda pública per als crèdits d’aquesta, sense perjudici de les que corresponguin a les hisendes de l’Estat i de les comunitats autònomes; així com la inembargabilitat dels seus béns i drets en els termes que preveuen les lleis. 2. El que disposa el número precedent pot ser aplicable a les entitats territorials d’àmbit inferior al municipal i, així mateix, a les comarques, àrees metropolitanes i altres entitats locals, i les lleis de les comunitats autònomes han de concretar quines d’aquelles potestats són aplicables, excepte en el cas de les mancomunitats, que es regeixen pel que disposa l’apartat següent. 3. Corresponen a les mancomunitats de municipis, per a la prestació dels serveis o l’execució de les obres de competència seva, les potestats que assenyala l’apartat 1 d’aquest article que determinin els seus estatuts. Si no hi ha previsió estatutària, els corresponen totes les potestats que enumera l’apartat esmentat, sempre que calguin per al compliment de la seva finalitat, i d’acord amb la legislació aplicable a cada una de les potestats esmentades, en ambdós casos. Article 5 Per al compliment de les seves finalitats i en l’àmbit de les seves respectives competències, les entitats locals, d’acord amb la Constitució i les lleis, tenen capacitat jurídica plena per adquirir, posseir, reivindicar, permutar, gravar o alienar tota classe de béns, subscriure contractes, establir i explotar 12  Portal Jurídic de Catalunya obres o serveis públics, obligar-se, interposar els recursos establerts i exercir les accions que preveuen les lleis. Article 6 1. Les entitats locals serveixen amb objectivitat els interessos públics que tenen encomanats i actuen d’acord amb els principis d’eficàcia, descentralització, desconcentració i coordinació, amb submissió plena a la llei i al dret 2. Els tribunals exerceixen el control de legalitat dels acords i actes de les entitats locals. Article 7 1. Les competències de les entitats locals són pròpies o atribuïdes per delegació. 2. Les competències pròpies dels municipis, les províncies, les illes i altres entitats locals territorials només poden ser determinades per llei i s’exerceixen en règim d’autonomia i sota la responsabilitat pròpia, atenent sempre la deguda coordinació en la seva programació i execució amb les altres administracions públiques. 3. L’Estat i les comunitats autònomes, en l’exercici de les seves competències respectives, poden delegar en les entitats locals l’exercici de les seves competències. Les competències delegades s’exerceixen en els termes que estableixen la disposició o l’acord de delegació, segons que correspongui, amb subjecció a les regles que estableix l’article 27, i han de preveure tècniques de direcció i control d’oportunitat i eficiència. 4. Les entitats locals només poden exercir competències diferents de les pròpies i de les atribuïdes per delegació quan no es posi en risc la sostenibilitat financera del conjunt de la hisenda municipal, d’acord amb els requeriments de la legislació d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera i no s’incorri en un supòsit d’execució simultània del mateix servei públic amb una altra administració pública. A aquests efectes, són necessaris i vinculants els informes previs de l’Administració competent per raó de matèria, en què s’assenyali la inexistència de duplicitats, i de l’Administració que tingui atribuïda la tutela financera sobre la sostenibilitat financera de les noves competències. En tot cas, l’exercici d’aquestes competències s’ha d’efectuar en els termes que preveu la legislació de l’Estat i de les comunitats autònomes. Article 8 Sense perjudici del que disposa l’article anterior, les províncies i les illes poden dur a terme la gestió ordinària de serveis propis de l’Administració autonòmica, de conformitat amb els estatuts d’autonomia i la legislació de les comunitats autònomes. Article 9 13  Portal Jurídic de Catalunya Les normes de desplegament d’aquesta Llei que afectin els municipis, províncies, illes o altres entitats locals territorials no poden limitar el seu àmbit d’aplicació a una o diverses de les esmentades entitats amb caràcter singular, sense perjudici del que disposa aquesta Llei per als règims municipals o provincials especials. Article 10 1. L’Administració local i les altres administracions públiques han d’ajustar les seves relacions recíproques als deures d’informació mútua, col·laboració, coordinació i respecte als àmbits competencials respectius. 2. És procedent la coordinació de les competències de les entitats locals entre si i, especialment, amb les de les restants administracions públiques, quan les activitats o els serveis locals transcendeixin l’interès propi de les corresponents entitats, incideixin o condicionin de manera rellevant els de les esmentades administracions o siguin concurrents o complementaris dels d’aquestes. 3. En especial, la coordinació de les entitats locals té per objecte assegurar el compliment de la legislació d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera. 4. Les funcions de coordinació són compatibles amb l’autonomia de les entitats locals. Títol II El municipi Article 11 1. El municipi és l’entitat local bàsica de l’organització territorial de l’Estat. Té personalitat jurídica i plena capacitat per al compliment dels seus fins. 2. Són elements del municipi el territori, la població i l’organització. Capítol I Territoris i població Article 12 1. El terme municipal és el territori en el qual l’ajuntament exerceix les seves competències. 2. Cada municipi pertany només a una província. Article 13 1. La creació o supressió de municipis, així com l’alteració de termes municipals, es regulen per la legislació de les comunitats autònomes sobre règim local, sense que l’alteració de termes municipals 14  Portal Jurídic de Catalunya dades de la seva inscripció únicament a l’efecte de l’exercici del dret de sufragi, i no constitueix, en cap cas, població del municipi. Article 18 1. Són drets i deures dels veïns: a) Ser elector i elegible d’acord amb el que disposa la legislació electoral. b) Participar en la gestió municipal d’acord amb el que disposen les lleis i, si s’escau, quan la col·laboració amb caràcter voluntari dels veïns sigui interessada pels òrgans de govern i administració municipal. c) Fer servir, d’acord amb la seva naturalesa, els serveis públics municipals, i accedir als aprofitaments comunals, conforme a les normes aplicables. d) Contribuir mitjançant les prestacions econòmiques i personals legalment previstes a la realització de les competències municipals. e) Ser informat, amb la petició prèvia raonada, i adreçar sol·licituds a l’Administració municipal en relació amb tots els expedients i la documentació municipal, d’acord amb el que preveu l’article 105 de la Constitució. f) Demanar la consulta popular en els termes que preveu la llei. g) Exigir la prestació i, si s’escau, l’establiment del servei públic corresponent, en el cas de constituir una competència municipal pròpia de caràcter obligatori. h) Exercir la iniciativa popular en els termes que preveu l’article 70 bis. i) Els altres drets i deures que estableixen les lleis. 2. La inscripció dels estrangers en el padró municipal no constitueix una prova de la seva residència legal a Espanya, ni els atribueix cap dret que no els confereixi la legislació vigent, especialment en matèria de drets i llibertats dels estrangers a Espanya. Capítol II Organització Article 19 1. El Govern i l’administració municipal, llevat en els municipis que legalment funcionin en règim de consell obert, correspon a l’ajuntament, integrat per l’alcalde i els regidors. 2. Els regidors són elegits mitjançant sufragi universal, igual, lliure, directe i secret, i l’alcalde és elegit 21  Portal Jurídic de Catalunya pels regidors o pels veïns; tot això en els termes que estableixi la legislació electoral general. 3. El règim d’organització dels municipis que assenyala el títol X d’aquesta Llei s’ha d’ajustar al que s’hi disposa. En el que no prevegi el títol esmentat és aplicable el règim comú que regulen els articles següents. Article 20 1. L’organització municipal respon a les regles següents: a) L’alcalde, els tinents d’alcalde i el ple existeixen en tots els ajuntaments. b) La junta de govern local existeix a tots els municipis amb una població de més de 5.000 habitants i als de menys, quan així ho disposi el seu reglament orgànic o així ho acordi el ple del seu ajuntament. c) Als municipis de més de 5.000 habitants, i als de menys en què així ho disposi el seu reglament orgànic o ho acordi el ple, hi ha d’haver, si la seva legislació autonòmica no preveu en aquest àmbit una altra forma organitzativa, òrgans que tinguin per objecte l’estudi, l’informe o la consulta dels assumptes que han de ser sotmesos a la decisió del ple, així com el seguiment de la gestió de l’alcalde, la junta de govern local i els regidors que tinguin delegacions, sense perjudici de les competències de control que corresponen al ple. Tots els grups polítics integrants de la corporació tenen dret a participar en aquests òrgans, mitjançant la presència de regidors que hi pertanyen en proporció amb el nombre de regidors que tinguin al ple. d) La comissió especial de suggeriments i reclamacions existeix als municipis que assenyala el títol X, i en aquells altres en què el ple així ho acordi, pel vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal dels seus membres, o així ho disposi el seu reglament orgànic. e) La comissió especial de comptes existeix en tots els municipis, d’acord amb l’estructura que preveu l’article 116. 2. Les lleis de les comunitats autònomes sobre el règim local poden establir una organització municipal complementària a la que preveu el número anterior. 3. Els municipis mateixos, als reglaments orgànics, poden establir i regular altres òrgans complementaris, de conformitat amb el que preveuen aquest article i les lleis de les comunitats autònomes a les quals es refereix el número anterior. Article 21 1. L’alcalde és el president de la corporació i té les atribucions següents: a) Dirigir el govern i l’administració municipal. b) Representar l’ajuntament. 22  Portal Jurídic de Catalunya c) Convocar i presidir les sessions del ple, llevat dels casos que preveuen aquesta Llei i la legislació electoral general, de la junta de govern local, i de qualssevol altres òrgans municipals quan així s’estableixi en una disposició legal o reglamentària, i decidir els empats amb vot de qualitat. d) Dirigir, inspeccionar i impulsar els serveis i obres municipals. e) Dictar bans. f) Desenvolupar la gestió econòmica d’acord amb el pressupost aprovat, disposar despeses dins els límits de la seva competència, concertar operacions de crèdit, amb exclusió de les que preveu l’article 158.5 de la Llei 39/1988, de 28 de desembre, reguladora de les hisendes locals, sempre que aquelles estiguin previstes al pressupost i el seu import acumulat dins de cada exercici econòmic no superi el 10 per cent dels seus recursos ordinaris, llevat de les de tresoreria que li corresponen quan l’import acumulat de les operacions vives en cada moment no superi el 15 per cent dels ingressos corrents liquidats en l’exercici anterior, ordenar pagaments i retre comptes; tot això de conformitat amb el que disposa la Llei reguladora de les hisendes locals. g) Aprovar l’oferta d’ocupació pública d’acord amb el pressupost i la plantilla aprovats pel ple, aprovar les bases de les proves per a la selecció del personal i per als concursos de provisió de llocs de treball i distribuir les retribucions complementàries que no siguin fixes i periòdiques. h) Exercir la direcció superior de tot el personal, acordar-ne el nomenament i les sancions, inclosa la separació del servei dels funcionaris de la corporació i l’acomiadament del personal laboral, i donar-ne compte al ple, en aquests dos últims casos, en la primera sessió que faci. Aquesta atribució s’entén sense perjudici del que disposen els articles 99. 1 i 3 d’aquesta Llei. i) Exercir la direcció de la policia municipal. j) Les aprovacions dels instruments de planejament de desenvolupament del planejament general no expressament atribuïdes al ple, així com la dels instruments de gestió urbanística i dels projectes d’urbanització. k) Exercir les accions judicials i administratives i defensar l’ajuntament en les matèries de competència seva, fins i tot quan les ha delegat en un altre òrgan i, en cas d’urgència, en matèries de la competència del ple, i en aquest cas donar-ne compte al ple en la primera sessió que faci perquè ho ratifiqui. l) La iniciativa per proposar al ple la declaració de lesivitat en matèries de la competència de l’alcaldia. m) Adoptar personalment, i sota la seva responsabilitat, en cas de catàstrofe o d’infortunis públics o greu risc d’aquests, les mesures necessàries i adequades, i donar-ne compte immediatament al ple. n) Sancionar les faltes de desobediència a la seva autoritat o per infracció de les ordenances municipals, excepte en els casos en què aquesta facultat estigui atribuïda a altres òrgans. 23  Portal Jurídic de Catalunya ñ) [Derogat] o) Aprovar els projectes d’obres i de serveis quan sigui competent per a la seva contractació o concessió i estiguin previstos al pressupost. p) [Derogat] q) Atorgar les llicències, llevat que les lleis sectorials ho atribueixin expressament al ple o a la junta de govern local. r) Ordenar la publicació i l’execució dels acords de l’ajuntament i fer-los complir. s) Les altres que expressament li atribueixin la llei, i les que la legislació de l’Estat o de les comunitats autònomes assignin al municipi i no atribueixin a altres òrgans municipals. 2. Així mateix, correspon a l’alcalde el nomenament dels tinents d’alcalde. 3. L’alcalde pot delegar l’exercici de les seves atribucions, llevat de les de convocar i presidir les sessions del ple i de la junta de govern local, decidir els empats amb el vot de qualitat, la concertació d’operacions de crèdit, la direcció superior de tot el personal, la separació del servei dels funcionaris i l’acomiadament del personal laboral, i les enunciades als paràgrafs a, e, j, k, l i m de l’apartat 1 d’aquest article. Això no obstant, pot delegar en la junta de govern local l’exercici de les atribucions que preveu el paràgraf j. Article 22 1. El ple integrat per tots els regidors és presidit per l’alcalde. 2. Corresponen, en tot cas, al Ple municipal en els ajuntaments, i a l’assemblea veïnal en el règim de Consell Obert, les atribucions següents: a) El control i la fiscalització dels òrgans de govern. b) Els acords relatius a la participació en organitzacions supramunicipals; alteració del terme municipal; creació o supressió de municipis i de les entitats a les quals es refereix l’article 45; creació d’òrgans desconcentrats; alteració de la capitalitat del municipi i el canvi de nom del municipi o d’aquelles entitats i l’adopció o la modificació de la seva bandera, ensenya o escut. c) L’aprovació inicial del planejament general i l’aprovació que posi fi a la tramitació municipal dels plans i altres instruments d’ordenació que preveu la legislació urbanística, així com els convenis que tinguin per objecte l’alteració de qualssevol dels instruments esmentats. d) L’aprovació del reglament orgànic i de les ordenances. e) La determinació dels recursos propis de caràcter tributari; l’aprovació i la modificació dels pressupostos, i la disposició de despeses en matèria de la seva competència i l’aprovació dels comptes; 24  Portal Jurídic de Catalunya tot això d’acord amb el que disposa la Llei reguladora de les hisendes locals. f) L’aprovació de les formes de gestió dels serveis i dels expedients de municipalització. g) L’acceptació de la delegació de competències feta per altres administracions públiques. h) El plantejament de conflictes de competències a altres entitats locals i altres administracions públiques. i) L’aprovació de la plantilla de personal i de la relació de llocs de treball, la fixació de la quantia de les retribucions complementàries fixes i periòdiques dels funcionaris i el nombre i règim del personal eventual. j) L’exercici d’accions judicials i administratives i la defensa de la corporació en matèries de competència plenària. k) La declaració de lesivitat dels actes de l’ajuntament. l) L’alteració de la qualificació jurídica dels béns de domini públic. m) La concertació de les operacions de crèdit la quantia acumulada de les quals, dins cada exercici econòmic, excedeixi el 10 per cent dels recursos ordinaris del pressupost —llevat de les de tresoreria, que li corresponen quan l’import acumulat de les operacions vives en cada moment superi el 15 per cent dels ingressos corrents liquidats en l’exercici anterior— tot això de conformitat amb el que disposa la Llei reguladora de les hisendes locals. n) [Derogat] ñ) L’aprovació dels projectes d’obres i serveis quan sigui competent per contractar-los o concedir-los, i quan encara no estiguin previstos als pressupostos. o) [Derogat] p) Aquelles altres que hagin de correspondre al ple perquè la seva aprovació exigeix una majoria especial. q) Les altres que expressament li confereixin les lleis. 3. Igualment, correspon al ple la votació sobre la moció de censura a l’alcalde i sobre la qüestió de confiança plantejada per aquest, que han de ser públiques i s’han de dur a terme mitjançant una crida nominal en tots els casos, i es regeixen pel que disposa la legislació electoral general. 4. El ple pot delegar l’exercici de les seves atribucions en l’alcalde i en la junta de govern local, llevat de les enunciades a l’apartat 2, paràgrafs a, b, c, d, e, f, g, h, i, l i p, i a l’apartat 3 d’aquest article. 25  Portal Jurídic de Catalunya Article 23 1. La junta de govern local la integra l’alcalde i un nombre de regidors no superior al terç del nombre legal dels regidors, nomenats i separats lliurement per aquell, que n’ha de donar compte al ple. 2. Correspon a la junta de govern local: a) L’assistència a l’alcalde en l’exercici de les seves atribucions. b) Les atribucions que l’alcalde o un altre òrgan municipal li delegui o li atribueixin les lleis. 3. Els tinents d’alcalde, per l’ordre del seu nomenament i en els casos de vacant, absència o malaltia, substitueixen l’alcalde, i són lliurement designats i remoguts per l’alcalde d’entre els membres de la junta de govern local i, on no n’hi hagi, d’entre els regidors. 4. L’alcalde pot delegar l’exercici de determinades atribucions en els membres de la junta de govern local i, on no n’hi hagi, en els tinents d’alcalde, sense perjudici de les delegacions especials que, per a tasques específiques, pugui fer en favor de qualssevol regidors, encara que no hi pertanyin. Article 24 1. Per facilitar la participació ciutadana en la gestió dels assumptes locals i millorar-la, els municipis poden establir òrgans territorials de gestió desconcentrada, amb l’organització, les funcions i les competències que cada ajuntament els confereixi, atenent les característiques de l’assentament de la població en el terme municipal, sense perjudici de la unitat de govern i gestió del municipi. 2. Als municipis que assenyala l’article 121 els és aplicable el règim de gestió desconcentrada que estableix l’article 128. Article 24 bis 1. Les lleis de les comunitats autònomes sobre règim local han de regular els ens d’àmbit territorial inferior al municipi, que no tenen personalitat jurídica, com a forma d’organització desconcentrada d’aquest per a l’administració de nuclis de població separats, sota la seva denominació tradicional de masos, parròquies, aldees, barris, anteiglesias , consells, pedanies, llocs annexos i altres anàlegs, o la que estableixin les lleis. 2. La iniciativa correspon indistintament a la població interessada o a l’ajuntament corresponent. Aquest últim ha de ser escoltat en tot cas. 3. Només es poden crear aquest tipus d’ens si és una opció més eficient per a l’administració desconcentrada de nuclis de població separats d’acord amb els principis que preveu la Llei orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera. Capítol III 26