TEMA 4. El municipi òrgans de representació política i Catalunya PDF

TEMA 4 E EL MUNICIPI: ÒRGANS DE REPRESENTACIÓ POLÍTICA I LA SEVA DESIGNACIÓ. ÒRGANS NECESSARIS I ÒRGANS -T COMPLEMENTARIS. LÍNIES GENERALS DE L’ORGAN...

TEMA 4 E EL MUNICIPI: ÒRGANS DE REPRESENTACIÓ POLÍTICA I LA SEVA DESIGNACIÓ. ÒRGANS NECESSARIS I ÒRGANS -T COMPLEMENTARIS. LÍNIES GENERALS DE L’ORGANITZACIÓ I COMPETÈNCIES MUNICIPALSAR INTRODUCCIÓ El municipi constitueix una entitat local que organitza territorialment tant l’Estat, art. 137CE, RM com la comunitat autònoma catalana, art. 83.1 EAC. És per això que es troba regulat per la legislació dels dos nivells territorials. És l’element primari de participació ciutadana en assumptes públics. L’art. 140 de la Constitució espanyola fa referència específica al municipi: La Constitució garanteix l'autonomia dels municipis. Aquests gaudiran de FO personalitat jurídica plena. El seu govern i administració correspon als seus respectius Ajuntaments, integrats pels Alcaldes i els Regidors. Els Regidors seran triats pels veïns del municipi mitjançant sufragi universal igual, lliure, directe i secret, en la forma establerta per la llei. Els Alcaldes seran triats pels Regidors o pels veïns. La llei regularà les condicions en les quals procedeixi el règim del «consell obert». L’afirmació que els municipis gaudeixen de personalitat jurídica plena és un reforçament se la pròpia autonomia d’aquells, en el sentit que, sempre dins de l’ordenament jurídic, per a Tema 4-pàg.1  l’exercici de les seves competències els municipis no necessiten cap mena de tutela per part de cap altre nivell territorial. El règim jurídic del municipi, a nivell estatal, es desenvolupa a la L7/85, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local (LRBRL, en endavant), arts. 11 a 30. El règim jurídic a nivell autonòmic es configura legalment en el Decret-Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel E qual s’aprova el Text refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya. Els aspectes més estructurals de l’entitat local municipal es troben a la LRBRL. En tot cas cal -T tenir també present la L27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local, dictada en el context de la crisi econòmica iniciada a finals de la primera dècada del segle XXI, que ha condicionat fortament l’autonomia del règim local, la possibilitat d’augmentar el número de municipis, afavorint-ne AR la fusió i establint fortes restriccions per a garantir-ne la seva viabilitat financera i pressupostària, especialment a l’hora de proveir serveis, exercir potestats o qüestions relatives a les retribucions per als diversos càrrecs. En qualsevol cas la creació de nous municipis només és possible a partir de la base de nuclis de població territorialment diferenciat que tinguin almenys 5.000 habitants i resulti financerament viable RM Els tres elements que configuren un municipi són: territori (terme municipal), població (veïns: tots els residents inscrits en el municipi i registrats, de manera obligatòria, al Padró) i l’organització político-administrativa que rep el nom d’ajuntament. La creació, modificació, supressió d’un municipi és competència autonòmica, per tant FO regulada al Decret Legislatiu 2/2003, en un procediment que acaba resolent la Generalitat de Catalunya. Tanmateix si l’alteració de termes municipals impliqués alteració de límit provincial, aleshores la competència correspon a l’Estat perquè exigeix la promulgació d’una llei orgànica (és el supòsit que es dona en viles que es troben en enclavaments, envoltades de territori d’una província diferent). El nom i la simbologia del municipi és també una competència autonòmica. Tema 4-pàg.2  La població del municipi, els seus veïns, es controla a partir d’un registre administratiu que és de competència municipal, el Padró. L’art. 15 de la LRBRL estableix que tota persona que visqui a l’Estat espanyol està obligada a inscriure’s-hi, sempre en el municipi on passi més temps durant l’any, de manera efectiva. L’art. 16 estableix la dades mínimes obligatòries que hi ha de figurar. E L’organització político-administrativa, és a dir, l’ajuntament, d’un municipi compte amb òrgans d’existència obligatòria i els complementaris. -T I.- Els d’existència necessària/obligatòria (arts. 20 L7/85 i art. 48.1 Dec-Leg. 2/2003): alcalde, tinents d’alcalde, ple, comissió de govern (en municipis de població [de dret] superior a 5.000 habitants (i, en els de menys, si ho acorda el ple, ho estableix el reglament orgànic o AR el municipi és capital de comarca) i la comissió especial de comptes II.- Els complementaris (art. 48.2 Dec-Leg. 2/2003): comissions d’estudi, informe o consulta, comissió especial de suggerències i reclamacions, òrgans de participació ciutadana, sindicatura municipal de greuges, consell assessor urbanístic, junta local de seguretat, grups RM municipals, òrgans territorials de gestió desconcentrada (districtes). A. ÒRGANS DE REPRESENTACIÓ POLÍTICA I LA SEVA DESIGNACIÓ. ÒRGANS NECESSARIS I ÒRGANS COMPLEMENTARIS FO L'organització municipal en els municipis de règim comú, respon, com ja s’ha vist, a les regles establertes en l'art. 20 de la LRBRL (modificat per la Llei 57/2003): a) L'alcalde, els tinents d'alcalde i el ple existeixen a tots els ajuntaments. b) La Junta de Govern Local (denominada Comissió de Govern en el règim local català) existeix en tots els municipis amb població superior a 5.000 habitants i en els de menys, quan així ho disposi el seu reglament orgànic o així ho acordi el ple del seu ajuntament i en el cas català també existirà en els municipis capitals de comarca, amb independència del nombre d’habitants Tema 4-pàg.3  c) La Comissió especial de Comptes ha d’existir en tots els ajuntaments d'acord amb l'estructura prevista en l'article 116 LRBRL d) En els municipis de més de 5.000 habitants, i en els de menys en què així ho disposi el seu reglament orgànic o ho acordi el Ple, existiran, si la seva legislació autonòmica no preveu en aquest àmbit una altra forma organitzativa, òrgans que tinguin per objecte l'estudi, informe o consulta dels assumptes que han de ser sotmesos a E la decisió del Ple, així com el seguiment de la gestió de l'Alcalde, la Junta de Govern Local i els regidors que ostentin delegacions, sense perjudici de les competències de -T control que corresponen al Ple. Tots els grups polítics integrants de la corporació tindran dret a participar en aquests òrgans, mitjançant la presència de regidors pertanyents als mateixos en proporció al nombre de regidors que tinguin en el Ple. AR e) La Comissió Especial de Suggeriments i Reclamacions existeix als municipis assenyalats en el títol X (municipis de gran població), i en aquells altres en què el Ple així ho acordi, pel vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal dels seus membres, o així ho disposi el seu Reglament orgànic. RM Les lleis de les comunitats autònomes sobre el règim local podran establir una organització municipal complementària a l'assenyalada anteriorment. A Catalunya, trobem aquesta regulació en el TRLMRLC. A. ÒRGANS NECESSARIS FO 1.- ALCALDE/ESSA (arts. 21 LRBRL i 53 TRLMRLC). És el president de la corporació. La seva elecció es troba regulada en la Llei Orgànica del Règim Electoral General (arts. 196 i ss LOREG). D’acord amb l’art. 140 CE l’alcalde és escollit pels regidors o pels veïns. L’elecció ordinària és la que es fa de manera indirecta a través de l’elecció pels regidors. Tanmateix en els municipis amb el règim especial de consell obert, en no existir un ajuntament formalment i no havent-hi, per tant, regidors, l’alcalde o alcaldessa és escollit directament pels veïns. D’acord amb la tradició històrica pot rebre denominacions singulars. Tema 4-pàg.4  El sistema d’elecció de l’alcalde, per part dels regidors, es determina a l’art. 196 de la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General (LOREG) Les corporacions municipals es constitueixen en sessió púbica el vintè dia posterior a la celebració de les eleccions. Aquell mateix dia es procedeix a l’elecció de l’alcalde entre les candidats que es postulin que han de ser regidors que hagin estat caps de llista de candidatures a les passades eleccions (en el cas de municipis d’entre 100 i 250 habitants E qualsevol regidor pot ser candidat). Es dur a terme una sola votació en la qual algun dels candidats ha d’obtenir la majoria absoluta. Si en aquesta única votació cap candidat obté la -T majoria absoluta és proclamat alcalde o alcaldessa el regidor/-a que hagi estat cap de la llista que ha obtingut més vots populars en el municipi. En cas d’empat es procedeix a fer un sorteig. Existeix un segon mecanisme per a ser escollit alcalde o alcaldessa. L’instrument és la moció AR de censura (art. 197 LOREG). Ha de ser proposada, si més no, per la majoria absoluta del número legal de membres de la corporació (regidors) i ha d’incloure un candidat a l’alcaldia (ha de ser constructiva) i ho podrà ser qualsevol que n’hagi acceptat expressament la condició en el redactat de la moció. Si entre els proponents de la moció de censura hi ha membres o ex-membres del grup polític de l’alcalde censurat, la majoria exigida (l’absoluta) RM s’incrementa en el mateix número de regidors que es troben en aquelles circumstàncies. La proposició de la moció de censura ha de fer-se davant notari o el secretari general de la corporació. S’ha de registrar i comportarà la convocatòria automàtica del ple per a votar-la a les 12:00h del desè dia hàbil següent al de l’entrada en el registre. Cap regidor pot firmar durant el seu mandat més d’una moció de censura. La dimissió sobrevinguda de l’alcalde censurat no suspèn la tramitació de la moció. FO Encara hi ha una tercera possibilitat d’esdevenir alcalde o alcaldessa. És el supòsit de la qüestió de confiança, prevista a l’art. 197 bis de la LOREG. Pot ser plantejada per l’alcaldia al ple de la corporació vinculada a l’aprovació o modificació de quatre matèries: pressupostos anuals, reglament orgànic, ordenances fiscal, l’aprovació final dels instruments de planejament general municipal i en el cas que en el ple ja s’hagi discutit la matèria en qüestió i no s’hagués obtingut la majoria necessària per aprovar-ho. Si l’alcalde vincula la qüestió de confiança a alguna d’aquestes matèries obtindrà la confiança si obté en la votació de la qüestió de confiança la majoria suficient per aprovar la matèria vinculada. En cas negatiu l’alcalde resta cessat automàticament i restarà en funcions fins a la presa de Tema 4-pàg.5  possessió del nou alcalde. L’elecció del nou alcalde es farà en sessió plenària convocada automàticament per a les 12:00h del desè dia hàbil següent al de la votació de l’acord al qual estava vinculada la confiança. Els candidats a l’alcaldia hauran de ser caps de llista, excepte el que fins al moment havia estat l’alcalde, que serà substituït per segon de la llista o pel tercer si aquest renuncia i així successivament. L’elecció del nou alcalde es farà en les mateixes condicions que l’art. 196 LOREG. Només en el cas de pèrdua de la confiança E vinculada a l’aprovació del pressupost anual l’alcalde que no ha obtingut la confiança continuaria en el càrrec (i s’aprovarien el s pressupostos) si en el termini d’un mes no es presentés una moció de censura o aquesta no properes. -T En cas de dimissió, mort, incapacitat o inhabilitació de l’alcalde o qualsevol altre supòsit (art. 198 LOREG) la vacant de l’alcaldia es resol d’acord amb el procediment de l’art. 196 de la LOREG, actuant com a cap de llista el següent en l’ordre, tret que renunciï. AR Corresponen a l’alcaldia, en tot cas, les atribucions següents: previstes a l’art. 53 del Dec-Leg. RM 2/2003 (a la LRBRL les funcions, pràcticament idèntiques, es relacionen a l’art. 21) a) Representar l'ajuntament. b) Dirigir el govern i l'administració municipals. c) Convocar i presidir les sessions del ple, de la comissió de govern i de qualsevol altres òrgans municipals, i decidir els empats amb vot de qualitat. FO d) Dirigir, inspeccionar i impulsar els serveis i les obres municipals. e) Publicar, executar i fer complir els acords municipals. f) Dictar bans i vetllar perquè es compleixin. g) El desenvolupament de la gestió econòmica d'acord amb el pressupost municipal aprovat, autoritzar i disposar despeses dins els límits de la seva competència, concertar operacions de crèdit, amb exclusió de les que preveu l'article 158.5 de la Llei 39/1988, de 28 de desembre, reguladora de les hisendes Tema 4-pàg.6  locals, sempre que aquelles estiguin previstes en el pressupost i llur import acumulat en cada exercici econòmic no superi el 10% del seus recursos ordinaris, llevat les de tresoreria que li correspondrà quan l'import acumulat de les operacions vives en cada moment no superin el 15% dels ingressos liquidats en l'exercici anterior; reconèixer obligacions en els límits de la seva competència; ordenar pagaments i retre comptes; tot això d'acord amb la Llei reguladora de E les hisendes locals. h) Aprovar l'oferta d'ocupació pública d'acord amb el pressupost i la plantilla -T aprovats pel ple, aprovar les bases de les proves per seleccionar el personal i per als concursos de provisió de llocs de treball i distribuir les retribucions complementàries que no siguin fixes i periòdiques. i) Exercir la direcció superior de tot el personal de la corporació i acordar el seu AR nomenament i sancions, inclosa la separació del servei dels funcionaris de la corporació i l'acomiadament del personal laboral, donant compte al ple en aquests dos últims supòsits en la primera sessió que aquell convoqui. Aquesta atribució s'entén sense perjudici del que disposen els apartats 1 i 3 de l'article 99 de la Llei reguladora de les bases del règim local. RM j) Exercir la direcció superior de la policia municipal, i també nomenar i sancionar els funcionaris que porten armes. k) Exercir accions judicials i administratives i la defensa de l'ajuntament en les matèries de la seva competència i també quan aquestes hagin estat delegades en un altre òrgan, i, en cas d'urgència, en matèries de la competència del ple. En aquest últim supòsit s'ha de donar compte al ple en la primera sessió que aquest FO convoqui per a la seva ratificació. l) La iniciativa per a proposar al ple la declaració de lesivitat dels actes administratius en matèries que són de la competència de l'alcaldia. Així mateix, l'alcalde o alcaldessa pot declarar la lesivitat respecte competències del ple, per raó d'urgència que en faci inviable la convocatòria, i en la primera reunió que tingui n'hi ha de donar compte. m) Adoptar personalment i sota la seva responsabilitat, en el cas de catàstrofe o d'infortunis públics o de greu perill d'aquests, les mesures necessàries i Tema 4-pàg.7  adequades, i donar-ne compte immediat al ple. n) Sancionar les faltes de desobediència a la seva autoritat o les infraccions de les ordenances municipals, llevat dels casos en què la facultat s'atribueixi a altres òrgans. p) L'aprovació dels projectes d'obres i de serveis quan sigui competent per a la seva contractació o concessió i estiguin previstos en el pressupost. E r) Concedir llicències, llevat que les lleis sectorials atribueixin aquesta facultat expressament al ple o a la comissió de govern. -T s) Les aprovacions dels instruments de desenvolupament del planejament general del municipi no expressament atribuïdes al ple, i també l'aprovació dels instruments de gestió urbanística i dels projectes d'urbanització complementaris. t) Imposar sancions amb relació a les competències municipals, d'acord amb les AR lleis i els reglaments de desenvolupament u) Les altres atribucions que expressament li atribueixen les lleis i les que la legislació assigna al municipi i no atribueix a altres òrgans municipals. RM Correspon també a l'alcalde o alcaldessa el nomenament dels tinents d'alcalde. L'alcalde o alcaldessa pot delegar l'exercici de les seves atribucions, llevat de les de convocar i presidir les sessions de ple i de la comissió de govern, decidir els empats amb el vot de qualitat, la concertació d'operacions de crèdit, la direcció superior de tot el personal, la separació del servei dels funcionaris i l'acomiadament del personal laboral, i les esmentades en les lletres b), f), s), k), l) FO i m) de l'apartat 1 de l’art. 53 del Dec-Leg. 2/2003. La delegació es pot efectuar en els membres de la junta de govern, i també pot conferir delegacions especials per a encàrrecs específics, a favor de qualsevol regidor. 2.- TINENTS D’ALCALDE (arts. 21.2 i 23.3 LRBRL, i 55 i 56 TRLMRLC): L'Alcalde designa i revoca lliurement els tinents d'alcalde d'entre els membres de la comissió de govern (junta de govern local) i quan no n'hi ha, d'entre els regidors. Els tinents d'alcalde Tema 4-pàg.8  substitueixen l'alcalde, per ordre de nomenament, en els casos de vacant, d'absència o de malaltia. No poden haver-n’hi més que en el nombre de membres de la Junta de Govern Local (com veurem és d’un màxim d’un terç dels membres del ple) L'alcalde o alcaldessa pot delegar l'exercici de les seves atribucions, excepte les de l'article E 53.3 TRLMRLC, en els tinents d'alcalde, en aquells municipis on no hi ha comissió de govern. -T 3.- REGIDORS (19 LRBRL i 47 TRLMRLC) El govern i l'administració municipals corresponen a l'ajuntament, integrat per l'alcalde o batlle i els regidors. Aquests són elegits mitjançant sufragi universal, igual, lliure, directe i secret, en els termes previstos a l´art. 179 LOREG (es veurà en tractar el ple) AR D’acord amb la LOREG poden presentar-se a les eleccions municipals els ciutadans espanyols en ple us dels drets civils i polítics residents a l’Estat i les persones residents en territori espanyol que, a pesar de no tenir la nacionalitat espanyola, tinguin la condició de ciutadans de la UE o siguin ciutadans de països que donin als ciutadans espanyols el drets de sufragi RM passiu a les eleccions municipals de manera recíproca, ja sigui per tractat o llei, sempre i quan compleixin els mateixos requisits que els residents espanyols i no hagin estat privats del dret de sufragi passiu en els seus estats d’origen. És incompatible per ser regidor els advocats o procuradors postulats en procediments judicials o administratius contra el propi ajuntament on volen ser regidors, els directors de serveis, funcionaris o la resta del personal en actiu del respectiu ajuntament o sector públic FO instrumental depenen, els directors generals o assimilats de caixes d’estalvi provincials i locals que actuïn en el terme municipal (si en queden), els contractistes o subcontractistes finançats, total o parcialment, per la corporació local o el seu sector públic instrumental i els regidors electes de candidatures de partits o agrupacions d’electors declarades il·legals per resolució judicial ferma. Tema 4-pàg.9  4.- PLE (arts. 22 LRBRL i 52 TRLMRLC): El ple és integrat per tots els regidors i és presidit per l'alcalde. Tots el municipis tenen un ple tret d’aquells que es regeixen pel règim de “consell obert”. Cada terme municipal constitueix una circumscripció. El número de regidors que s’escull resulta de l’aplicació d’una escala (art. 179.1 LOREG): E Fins a 100 residents 3 regidors -T De 101 a 250 residents 5 regidors De 251 a 1.000 residents 7 regidors De 1.001 a 2.000 residents 9 regidors De 2.001 a 5.000 residents 11 regidors AR De 5.001 a 10.000 residents De 10.001 a 20.000 residents 13 regidors 17 regidors De 20.001 a 50.000 residents 21 regidors De 50.001 a 100.000 residents 25 regidors RM De 100.001 residents en davant cal afegir un regidor més per cada 100.000 residents o fracció. Si el resultat final seguin aquest sistema donés un número parell de regidors aleshores cal afegir-ne un més. Cap ple pot tenir un número parell de regidors. El sistema electoral que es fa servir a les eleccions municipals és el sistema proporcional D’HONDT. En el cas d’aquestes eleccions la barrera electoral per circumscripció és el 5%. En el règim de consell obert l’alcalde o alcaldessa és escollit pels residents pel sistema FO majoritari. El mandat dels regidors és de quatre anys. Les eleccions són sempre el 4t diumenge del mes de maig en que s’escau el final del mandat. Poden votar a les eleccions municipals, sufragi actiu, els ciutadans espanyols i els estrangers que resideixin al municipi. Els estrangers, però, només ho poden fer en els termes de l’art. 13.2 de la constitució espanyola, és a dir si hi ha establerta la reciprocitat per tractat o llei. Si són ciutadans de la UE han d’haver manifestat que volen exercir el dret de sufragi actiu en el Tema 4-pàg.10  Regne d’Espanya. Els ciutadans espanyols residents a l’estranger no poden votar a les eleccions municipals espanyoles. Els membres de la corporació local gaudeixen de drets econòmics i drets polítics. Si són funcionaris de carrera resten en situació de serveis especials. Si desenvolupen tasques de dedicació exclusiva en càrrecs municipals tenen drets retributius i de cotització (amb les condicions dels art. 75, 75 bis i 75 ter de la LRBRL) E Depenen del Reglament Orgànic de la corporació podran existir comissions del ple. En el ple es formaran grup polítics que s’anomenaran grups municipals. Aquests són obligatoris en els -T municipis de més de 20.000 habitants, mentre que en els de menys dependrà d’una decisió del ple. El ple és presidit per l’alcalde o alcaldessa. Li corresponen les atribucions següents: AR a) Controlar i fiscalitzar els òrgans de govern. b) Prendre els acords relatius a la participació en organitzacions supramunicipals; l'alteració del terme municipal; la creació o la supressió de municipis i d'entitats d'administració descentralitzada; la creació d'òrgans desconcentrats; l'alteració de la capitalitat del municipi; el canvi de nom del municipi o de les entitats RM esmentades, i l'adopció o la modificació de la bandera, l'ensenya o l'escut. c) L'aprovació inicial del planejament general del municipi i l'aprovació que posi fi a la tramitació municipal dels plans i altres instruments d'ordenació urbanístics. d) Aprovar el reglament orgànic i les ordenances. e) Crear i regular òrgans complementaris. FO f) Determinar els recursos propis de caràcter tributari. Aprovar i modificar els pressupostos, disposar despeses en els assumptes de la seva competència i aprovar els comptes. g) Aprovar les formes de gestió dels serveis i els expedients de municipalització. h) Acceptar la delegació de competències feta per altres administracions públiques. Tema 4-pàg.11  i) Plantejar conflictes de competència a altres entitats locals i restants administracions públiques. j) Aprovar la plantilla del personal i la relació dels llocs de treball, fixar la quantia de les retribucions complementàries fixes i periòdiques dels funcionaris i el nombre i el règim del personal eventual, tot això en els termes establerts per la legislació sobre funció pública local. E k) Exercir les accions administratives i judicials, i també declarar la lesivitat dels actes administratius emanats dels òrgans de l'ajuntament, en matèries de la -T competència respectiva. l) Alterar la qualificació jurídica dels béns de domini públic. m) La concertació de les operacions de crèdit la quantia acumulada de les quals, AR en cada exercici econòmic, excedeixi del 10% dels recursos ordinaris del pressupost -llevat de les de tresoreria, que li correspondran quan l'import acumulat de les operacions vives en cada moment superi el 15% dels ingressos corrents liquidats en l'exercici anterior-, tot això de conformitat amb el que disposa la Llei reguladora de les hisendes locals. RM o) L'aprovació dels projectes d'obres i serveis quan sigui competent per a la seva contractació o concessió, i quan encara no estiguin previstos en els pressupostos. q) Les altres que han de correspondre al ple, pel fet que llur aprovació exigeix una majoria qualificada. r) Les altres que expressament li atribueixin les lleis. FO Correspon igualment al ple la votació sobre la moció de censura a l'alcalde i sobre la qüestió de confiança plantejada per aquest mateix, tot el qual es regeix pel que disposa la legislació electoral general. El ple pot delegar l'exercici de les seves atribucions a l'alcalde i a la comissió de govern, llevat de les esmentades en les anteriors lletres a), b), c), d), e), f), g), h), i), j), l) i q), i, lògicament les votacions sobre la moció de censura o la qüestió de confiança. Tema 4-pàg.12  D’acord amb la població del municipi el Ple s’ha de reunir un mínim de sessions ordinàries (art. 46 LRBRL) En el cas de més de 20.000 habitants un cop al mes; cada dos mesos si la població oscil·la entre 5.001 i 20.000 habitants; cada tres mesos si la població és fins a 5.000 residents. Hi haurà ple extraordinari quan així ho decideixi el president de la corporació (l’alcaldia) o ho demani una quarta part, com a mínim, del número legal de regidors (cada regidor ho pot fer un màxim de tres cops anualment). Les sessions plenàries E han de convocar-se, si més no, amb dos dies hàbils d’antelació. Cal fer-hi constar un ordre del dia i la documentació íntegra necessària. El quòrum del ple és l’assistència d’un terç del mínim legal de regidors, i mai pot ser inferior a tres regidors. El quòrum s’ha de mantenir -T durant tota la sessió i és necessària la presència del president i del secretari de la corporació municipal. Com a norma general els acords es prenen per majoria simple, però l’art. 47 LRBRL estableix una relació de decisions que s’han de prendre per majoria absoluta del ple: AR a) Creació i supressió de municipis y alteració de termes municipals. b) [...] c) Aprovació de la delimitació del terme municipal. d) Alteració del nom i de la capitalitat del municipi. RM e) Adopció o modificació de la bandera, senyal o escut. f) Aprovació i modificació del reglament orgànic propi de la corporació. g) Creació, modificació o dissolució de mancomunitats o altres organitzacions associatives, o adherir-se’n i l’aprovació i modificació dels seus estatuts. FO h) Transferència de funcions o activitats a d’altres Administracions públiques, l’acceptació de les delegacions o encàrrecs de gestió i) Cessió per qualsevol títol de l’aprofitament dels béns comunals. j) Concessió de béns o serveis per més de cinc anys, si la quantitat excedeix del 20% dels recursos ordinaris del pressupost. k) Municipalització de les activitats en règim de monopoli i aprovació de la forma concreta de gestió del servei corresponent. Tema 4-pàg.13  l) Aprovació d’operacions financeres o de crèdit i concessions de lleves si l’import supera el 10% dels recursos ordinaris del pressuposto, i les operacions de crèdit previstes a la normativa reguladora de les Hisendes Locals. ll) Els acords de planejament general previstos a la legislació urbanística. m) L’alienació de béns si la quantitat excedeix del 20% dels recursos ordinaris E del pressupost. n) L’alteració de la qualificació jurídica de los béns demanials o comunals. -T ñ) La cessió gratuïta de béns a altres Administracions o institucions públiques. o) Les altres que es determinin per la llei. AR 5.- COMISSIÓ DE GOVERN (JUNTA DE GOVERN LOCAL) (arts. 23 LRBRL i 54 TRLMRLC). És integrada per l'alcalde i un nombre de regidors no superior al terç del nombre legal d'aquests, nomenats i separats lliurement per l'alcalde, el qual n'ha de donar compte al ple. Els tinents d’alcalde són membres de la Comissió de Govern. Correspon a RM aquest òrgan: a) L'assistència a l'alcalde en l'exercici de les seves atribucions. b) Les atribucions que l'alcalde o un altre òrgan municipal li deleguin i les que li atribueixen les lleis. Existeix en municipis amb més de 5.000 habitants i en els de menys quan així ho disposi el seu reglament o ho acordi el Ple. En qualsevol cas, la comissió de govern també existeix en els municipis que siguin capital de comarca, amb independència dels seus FO d'habitants (arts. 20.1 b) LRBRL i 48.1 b) TRLMRLC). 6.- COMISSIÓ ESPECIAL DE COMPTES (arts. 116 LRBRL i 58 TRLMRLC): La comissió especial de comptes existeix a tots els ajuntaments, i li correspon l'examen, l'estudi i l'informe dels comptes anuals de la corporació. La comissió pot requerir, a través de l’alcaldia, la documentació complementària que consideri necessària i la presència dels membres i els funcionaris de la corporació especialment relacionats amb els comptes que s’analitzin. Tema 4-pàg.14  Ha d’estar integrada per membres de tots els grups polítics presents en el consistori. El nombre de membres que correspondrà a cada força política serà proporcional a la seva representativitat en l’ajuntament. També pot ser igual per a cada grup però en aquest cas les decisions de la comissió es prenen pel sistema del vot ponderat, és a dir, cada membre de cada força política vota pel total que correspon en el ple. E B. ÒRGANS COMPLEMENTARIS -T 1.- COMISSIONS D’ESTUDI, INFORME O DE CONSULTA (arts. 20.1 c) LRBRL i 60 TRLMRLC): Existeixen en tots els municipis de més de 5.000 habitants. En aquest sentit seria un òrgan AR necessari. En els altres municipis es poden constituir per acord del Ple o quan ho disposi el seu reglament orgànic. En qualsevol cas, als municipis que són capital de comarca s'han de constituir les esmentades comissions, amb independència del nombre d’habitants del municipi. Corresponen a aquestes comissions l'estudi i el dictamen previs dels assumptes que s'han de sotmetre a la decisió de ple o de la comissió de govern RM quan actuï per delegació d'aquest. També poden intervenir en relació amb els assumptes que s'han de sotmetre a la comissió de govern quan aquest òrgan els demani dictamen. Correspon al ple de determinar el nombre i la denominació de les comissions d'estudi, d'informe o de consulta, i llurs modificacions. Aquestes comissions es poden també constituir amb caràcter temporal per tractar de temes específics. Les comissions són integrades pels membres que designin FO els diferents grups polítics que formen part de la corporació, d'acord amb els mateixos criteris de l'article 58.3 TRLMRLC. 2.- COMISSIÓ ESPECIAL DE SUGGERÈNCIES I RECLAMACIONS (arts. 20.1 ) LRBRL): Existeix en els municipis de gran població (arts. 121 i ss de la LRBRL) i en aquell en que el Ple així ho acordi , per majoria absoluta o ho disposi el reglament orgànic. Tema 4-pàg.15  3.- SÍNDIC O SÍNDICA MUNICIPAL DE GREUGES (art. 59 TRLMRLC): Òrgan encarregat de la defensa dels drets dels residents supervisant, de manera independent i objectiva, l’actuació de l’administració local municipal, tant orgànica com instrumental. Ha de ser triat entre persones majors d’edat que gaudeixen plenament dels drets civils i polítics i que, en el cas de municipis catalans, la condició política de catalans o ciutadans de Catalunya. És escollit pel ple municipal per una majoria de 3/5 parts, en E primera votació, i només per majoria absoluta si cal fer una segona votació. És nomenat per l’alcaldia. El mandat és de 5 anys. -T 4.- ÒRGANS DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA (art. 61 a 63 TRLM i RL de Catalunya i art. 24 i 128 LRBRL) AR La Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, aprovada en forma de Text refós, pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, preveu la possibilitat que existeixin òrgans de gestió desconcentrada des del punt de vista territorial o sectorial, per tal de facilitar la participació ciutadana. Els de caràcter territorial, tendeixen a anomenar-se districtes. Poden ser creats pel ple municipal o bé són d’existència obligatòria en el règim dels municipis de gran població. En qualsevol cas han d’integrar regidors, representants dels veïns i de les RM associacions ciutadanes, aquestes segons el seu grau d’implantació efectiva. Els representants dels veïns són proposats per les forces polítiques municipals proporcionalment al resultat electoral obtingut. El número de regidors de l’òrgan de participació no pot ser superior al terç del total. Un regidor, però, presidirà l’òrgan segons delegació de l’alcaldia sempre de la llista més votada en l’àmbit territorial que es tracti. FO 5.- CONSELL ASSESSOR URBANÍSTIC (art. 48.2 lletra d) Constitueix un exemple d’òrgan de participació sectorial, que preveu també l’art. 62 del TRLMiRL de Catalunya. L’art. 24 del Reglament de la Llei d’Urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 d juliol, disposa que els consells assessors d’urbanisme estaran integrats pels membres que designin els ajuntaments, i tenen facultats informatives i deliberatives que se’ls reconeguin. Així doncs, cada ajuntament, a través del pla, en decideix la composició i funcions. Tema 4-pàg.16  6.- JUNTA LOCAL DE SEGURETAT (art. 48.2 lletra e) i art. 54 LO2/86) Poden constituir-se en aquells municipis que tinguin cos de policia local propi i estan integrades pel president (que correspon a l’alcalde o compartida amb el delegat, o al subdelegat, del Govern espanyol si assisteixen a les reunions) dos vocals de l’AGE, un de l’administració autonòmica, tres corresponents a l’administració local. La secretaria correspon per torns d’1 any a un representant local o de l’AGE, amb veu però sense vot. E Les competències de la Junta Local de Seguretat estan previstes a l’art. 4 del RD 1087/2010, de 3 de setembre que aprova el seu reglament regulador. Segons l’art. 3 de la Llei 16/1991, -T de 10 de juliol, de policies locals, n’hi pot haver en els municipis de més de deu mil habitants i en els de menys població si ho acorda la majoria absoluta del ple de l’ajuntament i ho autoritza el conseller d’interior, previ informe de la Comissió de Coordinació de Policies Locals. AR 2. LÍNIES GENERALS DE L’ORGANITZACIÓ I COMPETÈNCIES MUNICIPALS Ja s’ha exposat que d’acord amb la LRBRL "El municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial de l'Estat. Té personalitat jurídica i plena capacitat per al compliment dels seus fins". L’art. 4 de la LRBRL omple de contingut aquesta declaració. RM L'art. 3.1.a) de l'esmentada llei assenyala que el municipi és una entitat local territorial i a l’art. 4, precisament en qualitat d’administració territorial, i dins del marc de les seves competències, li corresponen una sèrie de potestats (poders, facultats) per poder exercir-les. Aquestes són: la reglamentària i d’autoorganització, la tributària i financera, la de programació i planificació, l’expropiatòria, la d’investigació, delimitació i recuperació d’ofici FO dels seus béns, la de presumpció de legitimitat i executivitat dels seus actes, la d’execució forçosa i la sancionadora, la de revisió d’ofici dels seus actes i acords així com les prelacions i preferències que li pugin correspondre en matèria d’hisenda i el caràcter de no embargable. Pel que fa a les seves competències, l'art. 25 de la LRBRL estableix que el municipi per a la gestió seus respectius interessos i en l'àmbit de les seves competències, pot promoure tota classe d'activitats i prestar quants serveis públics contribueixin a satisfer les necessitats i aspiracions de la comunitat veïnal. Tema 4-pàg.17  L’apartat 2n de l’art. 25 estableix els àmbits en que el municipi podrà exercir competències (no pas que sigui l’únic que en tingui). Aquestes dependran de les respectives lleis sectorials que dicti l’estat i/o la comunitat autònoma. Els àmbits o matèries són: E a) urbanisme b) medi ambient urbà c) abastiment d’aigua potable a domicili i evacuació i tractament d’aigües residuals -T d) infraestructures viàries i altres equipaments de la seva titularitat, e) avaluació i informació de situacions de necessitat social i atenció immediata a persones en situació de risc d’exclusió social f) policia local, protecció civil, prevenció i extinció d’incendis AR g) trànsit, aparcament de vehicles i mobilitat, així com transport col·lectiu urbà h) informació i promoció de l’activitat turística de interès i àmbit local i) fires, abastiments, mercats, llotges i comerç ambulant j) protecció de salubritat pública k) cementiris i activitats funeràries RM l) promoció de l’esport i instal·lacions esportives i d’ocupació del lleure m) promoció de la cultura i equipaments culturals n) aspectes concrets de l’ensenyament i l’educació ny) promoció de la participació ciutadana en les TIC o) actuació en la promoció de la igualtat de gènere i contra la violència de gènere. FO Tanmateix els municipis poden veure augmentar les seves competències a partir de les delegacions que puguin rebre de l’Estat o de la comunitat autònoma. Les competències municipals també estan recollides a l’art 66 del TRLMiRL de Catalunya, aprovat pel Decret-Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, en una relació que és molt semblant a la normativa estatal, i que es reprodueix a continuació: 66.1 El municipi, per a la gestió dels seus interessos i en l'àmbit de les seves competències, pot promoure tota mena d'activitats i prestar tots els serveis Tema 4-pàg.18  públics que contribueixin a satisfer les necessitats i les aspiracions de la comunitat de veïns. 66.2 Els ens locals tenen competències en els àmbits de la participació ciutadana, de l'autoorganització, de la identitat i la representació locals, de la sostenibilitat ambiental i la gestió territorial, de la cohesió social, de les infraestructures de mobilitat, de la connectivitat, de la tecnologia de la informació i de la E comunicació, dels abastaments energètics i de la gestió de recursos econòmics, amb l'abast que fixen aquesta Llei i la legislació sectorial respectiva. -T 66.3 El municipi té competències pròpies en les matèries següents: a) La seguretat en llocs públics. b) L'ordenació del trànsit de vehicles i de persones en les vies urbanes. AR c) La protecció civil, la prevenció i l'extinció d'incendis. d) L'ordenació, la gestió, l'execució i la disciplina urbanístiques; la promoció i la gestió d'habitatges; els parcs i els jardins, la pavimentació de vies públiques urbanes i la conservació de camins i vies rurals. RM e) El patrimoni historicoartístic. f) La protecció del medi. g) Els abastaments, els escorxadors, les fires, els mercats i la defensa d'usuaris i de consumidors. h) La protecció de la salubritat pública. FO i) La participació en la gestió de l'atenció primària de la salut. j) Els cementiris i els serveis funeraris. k) La prestació dels serveis socials i la promoció i la reinserció socials. l) El subministrament d'aigua i l'enllumenat públic, els serveis de neteja viària, de recollida i tractament de residus, les clavegueres i el tractament d'aigües residuals. m) El transport públic de viatgers. Tema 4-pàg.19  n) Les activitats i les instal·lacions culturals i esportives, l'ocupació del lleure, el turisme. o) La participació en la programació de l'ensenyament i la cooperació amb l'administració educativa en la creació, la construcció i el manteniment dels centres docents públics; la intervenció en els òrgans de gestió dels centres docents i la participació en la vigilància del compliment de l'escolaritat obligatòria. E 66.4 En els àmbits materials a què es refereix l'apartat 2, les lleis han de -T determinar les competències dels municipis, segons. a) Els principis de descentralització, autonomia, subsidiarietat i de màxima proximitat de la gestió administrativa als ciutadans. AR b) La capacitat de gestió dels municipis, amb una consideració especial a llur demografia i als sotmesos a règim municipal especial. c) Les característiques pròpies de cada activitat pública. d) El principi d'igualtat del ciutadans en l'accés als serveis públics. RM Per completar la visió de les competències municipals cal constatar els serveis públics que, en relació a aquestes competències, els municipis estan obligat a prestar. El nivell de serveis públics que han de prestar augmenta segons ho fa el llindar de la població. D’aquesta manera FO a) tots els municipis han de prestar els següents serveis: enllumenat públic, cementiri, recollida de residus, neteja viària, abastiment domiciliari d’aigua potable, clavegueram, accés als nuclis de població i pavimentació de les vies públiques b) els municipis amb població superior a 5.000 habitants han d’afegir: parc públic, biblioteca pública, i tractament de residus c) els municipis de població superior a 20.000 habitants han d’afegir: protecció civil, avaluació i informació de situacions de necessitat social i l’atenció immediata a Tema 4-pàg.20  persones en situació o risc d’exclusió social, prevenció i extinció d’incendis i instal·lacions esportives d’ús públic. d) els municipis de població superior a 50.000 habitants, a tots els serveis anteriors cal afegir: transport col·lectiu urbà de viatgers i medi ambient urbà. En els municipis de població inferior a 20.000 habitants la diputació provincial coordina els E serveis que ha de prestar tot municipi. -T Pel que fa a la legislació catalana en matèria local, l’art. 67 del Dec-Leg. 2/2003, estableix els serveis mínims que els municipis han de prestar, en qualsevol cas, o en funció de la seva població. La relació és molt semblant tot i que presenta alguna diferència. A continuació es reprodueix el catàleg de serveis que han de prestar: AR a) En tots els municipis: enllumenat públic, cementiri, recollida de residus, neteja viària, abastament domiciliari d'aigua potable, clavegueres, accés als nuclis de població, pavimentació i conservació de les vies públiques i control d'aliments i begudes. b) En els municipis amb una població superior als cinc mil habitants, a més: parc RM públic, biblioteca pública, mercat i tractament de residus. c) Als municipis amb una població superior als vint mil habitants, a més: protecció civil, prestació de serveis socials, prevenció i extinció d'incendis i instal·lacions esportives d'ús públic. En matèria de protecció civil, han d'elaborar els plans bàsics d'emergència municipal i els plans d'actuació i plans específics, en el cas que estiguin afectats per riscos especials o específics. En matèria de FO serveis socials, el finançament ha d'incloure els serveis socials de la població establerts legalment com a obligatoris. d) Als municipis amb una població superior als trenta mil habitants, a més: el servei de lectura pública de manera descentralitzada, d'acord amb el mapa de lectura pública. e) Als municipis amb una població superior als cinquanta mil habitants, a més: transport col·lectiu urbà de viatgers i protecció del medi, servei de transport adaptat que cobreixi les necessitats de desplaçament de persones amb mobilitat Tema 4-pàg.21  reduïda. També han de prestar aquest servei tots els municipis que siguin capital de comarca. L’art. 68 preveu la possibilitat que el municipis demanin la dispensa de l’obligació de prestar el servei, la responsabilitat del qual, si s’escau, correspondria a la comarca. E Per finalitzar aquest apartat assenyalarem que tant la LRBRL com el TRLMiRL de Catalunya -T preveuen normativa especial destinada als que es denominen règims municipals especials que són: - Els municipis que funcionen en règim de consell obert: art. 29 LRBRL i art. 73 TRLMiRLCat - AR Els de Muntanya Art. 74 TRLMiRLCat - Els turístics Art. 75 TRLMiRLCat - Els historicoartístics Art. 76 TRLMiRLCat - Els industrials Art. 77 TRLMiRLCat - Règim especial de Barcelona Art. 78 TRLMiRLCat (i art. 89 EAC) RM - Municipis de gran població Art. 121 i ss LRBRL. FO Tema 4-pàg.22