Antiguitat: Medicina a les primeres civilitzacions (PDF)

LA CURA DELS MALALTS EN LES CIVILITZACIONS ANTIGUES: EGÍPCIA – MESOPOTÀMICA - HEBREA – ÍNDIA - XINESA - GREGA ROMANA CARACTERÍSTIQUE GENERALS Les civilitzacions es desenvolupen al costat dels grans rius. Exis...

LA CURA DELS MALALTS EN LES CIVILITZACIONS ANTIGUES: EGÍPCIA – MESOPOTÀMICA - HEBREA – ÍNDIA - XINESA - GREGA ROMANA CARACTERÍSTIQUE GENERALS Les civilitzacions es desenvolupen al costat dels grans rius. Existeix convivència de la pràctica mèdica màgica, la pràctica empírica i la natural. La pràctica del fet de guarir (fer que la persona recuperi la salut) té visibilitat social i majoritàriament realitzada per homes. La pràctica del tenir cura te invisibilitat social. No existeixen referències escrites del fet del tenir cura com a pràctica social (àmbit domèstic – àmbit privat). El principi bàsic en el qual es basaven les religions i mitologies de les civilitzacions antigues era l’adoració de la natura respecte a l’origen de la malaltia. Les civilitzacions antigues pensaven que la MALALTIA sorgia a conseqüència de transgredir les lleis que marcaven els DEUS. Es creia que els esperits dolents provocaven la malaltia en introduir-se dins del cos de la persona. CIVILITZACIÓ EGÍPCIA Les fonts de la història de l’assistència a la salut egípcia han sobreviscut als papirs. Els dos més importants (porten el nom dels descobridors) són: PAPIR D’EBERS (1550 a. de C.) constitueix el llibre de medicina més antic del món. En aquest es descriuen malalties conegudes amb la seva simptomatologia. PAPIR DE SMITH (1500 a. de C.) principalment tracta de cura de ferides, tècniques d’embenaments, reducció de fractures, sutures... En aquests papirs destaquen especialment tres aspectes: la RELIGIÓ, la MÀGIA i la DESCRIPCIÓ DE MALALTIES I TRACTAMENTS CARACTERÍSTIQUES DE LA MEDICINA I LA PRÀCTICA DE LES CURES El poble egipci, com la resta de civilitzacions antigues, creia que la SALUT i la MALALTIA eren un designi dels DÉUS, atorgant un caràcter SOBRENATURAL. Per tant, existeixen dos tipus de medicina: Basada en la MÀGIA I INTERPRETACIÓ DELS SOMNIS EMPÍRICA basada en remeis naturals (plantes...) Es va desenvolupar molt l'ASTROLOGIA, hi havia la creença de la INFLUENÇA dels ASTRES en el destí i, per tant, en la malaltia. La creença de la continuïtat de la vida després de la mort, va determinar el desenvolupament de l’ART D’EMBALSAMAR. A través dels embalsamaments s'aconsegueixen conèixer en profunditat els diferents òrgans i es van descriure més de 250 malalties a través de l'observació. Va arribar a tenir un alt nivell de SALUT PUBLICA I HIGIENE: Existeix un cos d'inspectors sanitaris Sistema de clavegueres adequat, subministrament d'aigua, inspecció, d'escorxadors... Molta cura de la higiene personal (circumcisió), dels aliments Existia una triada de deus que controlava els assumptes, tant materials com espirituals: ISIS, mare de la terra, auxiliava a les persones malaltes a través dels somnis OSIRIS: Déu del sol o la llum, rendia judici sobre les ànimes dels morts (PREOCUPACIÓ PER A VIDA DESPRÉS DE LA MORT) HORUS: Va aprendre de la seva mare, ISIS, l’art de la medicina RESPONSABILITAT DE LES CURES Els historiadors no han pogut trobar indicis de l'existència d'hospitals. Pel que se sap, els malalts anaven als temples a on el metge - sacerdot aplicava els seus coneixements (existien molts temples, ja que hi havia un gran nombre de divinitats). En una civilització tan ben organitzada i estructurada es feia difícil pensar que no hi hagués infermeres, però en l’àmbit de documentació no s'ha trobat cap referència. La dona egípcia tenia una bona posició a la societat i el seu rol estava ben considerat, per la qual cosa se suposa que elles assumien les cures dels familiars. CIVILITZACIÓ MESOPOTÀMICA Paral·lelament a la civilització egípcia i a la seva hegemonia, en un altre lloc, entre els rius Tigris i Eufrates, una evolució semblant s'estava produint. Aquest lloc es coneix actualment com Iraq. Originàriament, s'anomenava Mesopotàmia (paraula grega que significa "entre dos rius"). Finalment, aquestes terres van ser conquerides pels babilònics i van passar a formar part de l'Imperi babilònic. CARACTERÍSTIQUES DE LA MEDICINA I LA PRÀCTICA DE LES CURES Les malalties eren causades per l’IRA DELS DÉUS, la transgressió de les lleis era castigada per la ira dels déus i els esperits malignes amb la malaltia. La persona malalta també era tindria aïllament social per ser un individu en pecat. Hi ha la creença que la humanitat vivia en un estat de salut i felicitat, en un paradís amb 8 fruits, entre els quals hi havia un prohibit (càssia). Eren matemàtics i astrònoms molt bons, LA INTERPRETACIÓ ASTROLÒGICA ES VA RELACIONAR MOLT ESTRETAMENT AMB FENÒMENS FISIOLÒGICS. (van confeccionar horòscops). Es descriuen diferents símptomes agrupats en tres cavitats corporals:  ✓ CAP: Fragilitat, picor i mal olor del cabell (sarna), otàlgia i cefalea, epistaxis (sagnat nasal), odontàlgies... ✓ TÒRAX: Tos, esputs, dispnea, opressió toràcica (tuberculosi) ✓ ABDOMEN: Foc a l’estómac (pirosi), diarrees, còlics, icterícia... La lluita de la malaltia era responsabilitat dels METGES-SACERDOTS, homes cultes que vivien als temples. La pràctica de la medicina es pot dividir en dues aèries bàsiques: ✓ La CIRURGIA, coneixien els taponaments nasals, extracció de cataractes, transfusions de sang... ✓ La MEDICINA, més lligada a l’àmbit màgic. Confeccionaven fórmules per expulsar els dimonis, esperits malignes... La pràctica mèdica i quirúrgica estava regulada al CODI D’HAMMURABI (1900 a. de C.). Determinava: ✓ Aspectes socials que protegien a les classes socials menys afavorides ✓ Honoraris mèdics ✓ Mutes per equivocacions mèdiques ✓ Compensacions als afectats Es parla de les pràctiques de les cures com una ocupació independent i sembla que era realitzada per servents domèstics o esclaus. I també apareixen mestresses de cria, parteres o cuidadores de nens. No hi ha constància que existeixen institucions específiques per les cures. CIVILITZACIÓ HEBREA Algunes tribus semites nòmades es van traslladar en direcció a Palestina. Aquests es van anomenar HEBREUS per la població autòctona a la qual acabarien per dominar. Els Hebreus ja estaven ben instal·lats a Palestina quan Hammurabi regnava a Babilònia (aprox. 1955 a. de C.). Malgrat haver aconseguit que les terres fossin productives i criar bestiar, els jueus (hebreus o israelites) van haver de traslladar-se (s. XVII a. de C.) cap a Egipte a causa de la gana i la misèria. Allà van viure pròsperament durant algun temps, però més tard van ser fets esclaus durant 400 anys. No va ser fins al S. XV a. de C. que van poder abandonar Egipte sota el lideratge de Moisès. El seu retorn a Palestina va tenir lloc després de 40 anys de pelegrinatge pel desert. CARACTERÍSTIQUES DE LA MEDICINA I LA PRÀCTICA DE LES CURES Els hebreus eren monoteistes. Condemnaven les pràctiques màgiques i supersticioses. Tot el poder sobre la vida i la mort està en mans de Jehovà. La MALALTIA és causada pels PECATS propis. La religió i la medicina estaven convidades i la responsabilitat de las salut pública era dels SAERDOTS-METGES “Honreu al metge per les necessitats que d’ell en teniu, ja que l’Altíssim el va crear” Gran part dels coneixements venen agafats dels EGIPCIS No hi ha referències concretes de qui tenia la responsabilitat de les cures ni a l’Antic Testament ni al Talmud. No hi ha gaire importància de les parteres durant el part. La visita als malalts és característica important de la vida quotidiana i a la vegada és una obligació LLEI MOSAICA Moisès, hebreu d'adopció egipci, va imposar al seu poble un conjunt de lleis (LLEI MOSAICA) que tenia gran contingut higienista, amb l’objectiu de millorar la conservació de la raça (“poble escollit”)  Entre els mètodes per la prevenció de la malaltia figurava la higiene personal, la neteja, el descans… S’elaboren lleis per les dones durant la menstruació, embaràs i part. Llei de declaració de malalties CONTAGIOSES. Van ser els primers a fer servir el concepte de CONTAGI i en la INSTAURACIÓ DE MESURES DE NOTIFICACIÓ I AÏLLAMENT PER PREVENIR-LO. Apliquen la QUARANTENA. Creuen en el contagi de persona a persona. Entre els mètodes per la prevenció de la malaltia figurava la higiene personal, la neteja, el descans… S’elaboren lleis per les dones durant la menstruació, embaràs i part. Llei de declaració de malalties CONTAGIOSES. Van ser els primers a fer servir el concepte de CONTAGI i en la INSTAURACIÓ DE MESURES DE NOTIFICACIÓ I AÏLLAMENT PER PREVENIR-LO. Apliquen la QUARANTENA. Creuen en el contagi de persona a persona. CIVILITZACIÓ ÍNDIA Es creu que és la civilització més avançada (2500-1500 a. de C.) que va aparèixer als peus de la serralada de l'Himàlaia. Van arribar a desenvolupar grans ciutats i una cultura molt avançada. Van desenvolupar un sorprenent sistema d’higiene pública, existència de desaigües, pous, quartos de bany, banys públics i col·lectors de deixalles. Socialment, es van caracteritzar per l'existència de “castes”, cosa que provocava desigualtats per color i pell, per riquesa… Al voltant del 563 a. de C. neix Buda al Nepal: Siddhartha Guatama fundador del BUDISME. CARACTERÍSTIQUES DE LA MEDICINA I LA PRÀCTICA DE LES CURES Va tenir una concepció de la malaltia i salut influenciada per dos sistemes filosòfics: ✓ BRAHAMANISME: Posteriorment l’HINDUISME. ✓ BUDISME: Molt similars, però el budisme va significar una certa reacció a la rigidesa dogmàtica del BRAHAMANISME. La prevenció de les malalties es considerava com assumpte de primera importància i la cura del cos era un deure religiós. La CIRURGIA estava més desenvolupada que en altres cultures antigues: extirpació de tumors, amputacions, recuperació d’hèrnies, cesàries, llavis leporins… ✓ Descripció de 125 instruments quirúrgics ✓ Utilització de drogues per hipnosi i per anestesiar ✓ Gran importància a la neteja i embenat de ferides Tenien un bon sistema d’HIGIENE PÚBLICA (clavegueram, pous, banys, col·lectors d’escombraries...) Van descriure moltes malalties com poden ser la tuberculosi, febre tifoidal, hepatitis, colera diabetis mellitus... MILLOR LA PREVENCIÓ QUE LA GUARICIÓ (curació): Pràctica de VACUNACIONS, es feien unes 15 escarificacions amb agulla a la part superior del braç de la persona a immunitzar i després aquesta zona es recobria amb cotó xop a la matèria contaminada. Tenen coneixement sobre patologies on la causa de la malaltia podia ser la IMPURESA dels líquids o HUMORS CORPORALS. La concepció HOLÍSTICA del budisme, que entre altres principis promovia el tracte humanitari, va afavorir el desenvolupament d’institucions socials en les quals es recollien persones malaltes, considerats els PRIMERS HOSPITALS de la història. MEDICINA ESTATAL La base para la curació de les malalties estava formada pel: ✓ El metge  ✓ El pacient ✓ Els fàrmacs ✓ L’ajudant del metge. Els metges havien de tenir una autorització real per poder exercir la medicina, seguint un procés similar a una llicenciatura. Els ajudants dels metges eren INFERMERS i havien de tenir coneixement per la preparació, combinació i administració dels fàrmacs. També havien de tenir alts principis morals, dedicació i puresa. Estaven sotmesos a les ordres mèdiques. La regulació de la pràctica venia determinat per les LLEIS DE MANÚ, que eren similars a Llei mosaica o Codi d’Hammurabi. CIVILITZACIÓ XINESA Els pobles de l’Antiga Xina es van assentar al nord-est de l’Índia procedents de l’Àsia Central cap al 3000 a. de C, però la informació escrita que es disposa és del 1700 a. de C. El govern xinès va rebre influència de tres sistemes religiosos: ✓ El taoisme ✓ El confucianisme ✓ El budisme CARACTERÍSTIQUES DE LA MEDICINA I LA PRÀCTICA DE LES CURES La SALUT es considera com el resultat d’un estat d’HARMONIA o EQUILIBRI de l'esperit amb si mateix i amb l’univers. Equilibri del YIN-YANG (TAOISME) La naturalesa està regida per una DUALITAT BÀSICA de la natura: ✓ YIN: Principi femení, negatiu, passiu, fos, dèbil… ✓ YANG: Principi masculí, positiu, càlid, ple de vida… El DESEQUILIBRI entre aquestes dues forces PRODUÏA LA MALALTIA i també ho podien fer els ESPERITS DOLENTS o forces ANIMISTES.  LA MEDICINA xinesa es va centrar en la PREVENCIÓ. Tenien coneixements sobre tècniques de dissecció, estudis del sistema circulatori, massatges, ús terapèutic dels banys, significat de la freqüència del POLS i especialment l’ACUPUNTURA. Practicaven les VACUNACIONS (verola...) de manera més primitiva que a l'Índia. Els treballs de tres emperadors llegendaris van ser els fonaments de la medicina xinesa: ✓ FU HSI, s'atribuïa el Papua, on es combinen les línies del Yin i el Yang ✓ SHEN NUNG, Emperador Roig, inici de l’acupuntura ✓ HUANG-TI, Emperador groc que parla de l’examen previ al diagnòstic (a la dona no se li feia exploració física): MIRAR = Observació ESCOLTAR = Auscultació PREGUNTAR = Anamnesi SENTIR = Palpació. Exploraven el POLS Pobre desenvolupament de la CIRURGIA, donada la creença que la mutilació perduraria a la vida posterior a la mort. No hi ha referència a l'existència de PERSONAL D’INFERMERIA, però si va haver- hi segur que van ser homes, ja que segons la doctrina de CONFUCI les dones eren inferiors. A les creences xineses la cura dels membres de la família és una responsabilitat que es fa dins del si de la llar. Això pot ser la causa d’absència d’hospitals, tot i que hi ha constància de “sales de curació” que es localitzaven al costat dels temples i que tenien dues funcions:  ✓ Oració ✓ Recuperació de la salut CONFUCI – CONFUCIANISME Al principi les idees no eren ben acceptades, fins que els governants van descobrir que el que es deia en aquesta doctrina els hi interessava força: ✓ Bona conducta en la vida ✓ Bon govern de l’estat ✓ La cura de les tradicions ✓ L’estudi ✓ La meditació GRÈCIA CLASSICA Grècia constitueix una civilització que ve des de l’Egipte i la Fenícia, origen indoeuropeu. La història documentada de Grècia s'inicia amb l’Època Homèrica o Era dels Herois. Fan servir la MITOLOGIA per explicar molts fenòmens i situacions de la vida. Dins la medicina i les cures el mite més important va ser el MITE D’ESCULAPI (ASCLEPI), que diu que Esculapi era un mortal fill d'Apol·lo, el Déu del Sol, i d’una dona humana. Va ser elevat a la categoria de Déu per les seves habilitats i saviesa per curar. DÉU DE LA SALUT. Grècia constitueix una civilització que ve des de l’Egipte i la Fenícia, origen indoeuropeu. La història documentada de Grècia s'inicia amb l’Època Homèrica o Era dels Herois. Fan servir la MITOLOGIA per explicar molts fenòmens i situacions de la vida. Dins la medicina i les cures el mite més important va ser el MITE D’ESCULAPI (ASCLEPI), que diu que Esculapi era un mortal fill d'Apol·lo, el Déu del Sol, i d’una dona humana. Va ser elevat a la categoria de Déu per les seves habilitats i saviesa per curar. DÉU DE LA SALUT. Existeix una convivència entre la medicina màgica i religiosa amb la medicina més pràctica i natural. L’evolució del pensament grec va ser: ✓ Principis de la civilització: La malaltia com a càstig dels Déus ✓ Època presocràtica (600 aC): La malaltia com a transgressió de les lleis de la naturalesa Al segle VI va haver-hi un auge a la medicina racional. Els METGES-SACERDOTS que seguien o feien culte a Esculapi, feien una medicina amb remeis naturals (EMPÍRICA) i sobrenaturals. Amb el temps els seguidors d’Esculapi es van dividir en dues branques, una estrictament mèdica (van donar lloc als metges laics) i altre purament oculta, màgica-religiosa. La civilització Grega va anar evolucionant, i als segles VI-IV a. de C. (Edat d’Or) s’intenta donar una explicació racional als diferents fenòmens a través de l’OBSERVACIÓ. TALES, ARISTÒTIL… van ser personatges importants per la medicina. La institució de la MEDICINA RACIONAL O CIENTÍFICA s’atribueix a HIPÒCRATES. CONSIDERACIONS SOBRE LA SALUT I LA MALALTIA Les malalties que es donaven en el període clàssic eren similars a les actuals. Van predominar les epidèmies, nominades PESTES Consideraven la malaltia com un estat d’IMPURESA o un GRAN CÀSTIG per una infracció comesa, tot i que van ser els primers que van donar una raó natural a la malaltia. La filosofia estoica donava importància a prestar assistència a les persones malaltes sense tenir en compte la condició social, tot i que això no va ser així perquè depenia de la categoria dels ciutadans. CARACTERÍSTIQUES DE LA MEDICINA I LA PRÀCTICA DE LES CURES Les cures de salut van ser practicades per diferents grups: ✓ CIRURGIANS, possibles precursors dels fisioterapeutes i els farmacèutics. ✓ METGES TÈCNICS, van aparèixer els primers tractats de medicina. Van començar a exercir la medicina educativa (promoció), eren metges gairebé sense contacte amb els malalts. Els metges grecs donaven importància al que actualment és la Història Clínica. Van practicar les reduccions de luxacions i probablement l'ús de l’opi i la mandràgora com analgèsics. Quant a la INFERMERIA no existeix cap informació al concret. Hi ha referències a DIDES, PARTERES I CUIDADORES DE NENS, però les tasques pròpies d’infermeria devien estar fetes per la dona a les llars. Els esclaus eren els ajudants dels mèdics tècnics i realitzaven funcions cuidadores. Als escrits hipocràtics se cita a l’assistent o servidor com el col·laborador mèdic i s’indica directrius específiques sobre l'aplicació de cataplasmes, compreses fredes, dietes líquides, banys calents, alimentació calenta… HIPÒCRATES DE COS Considerat el “pare de la medicina”. Va considerar que la malaltia no era obra dels esperits, sinó que es produeix a conseqüència de transgredir les lleis naturals. Se li atribueixen escrits que es poden considerar com el primer tractat de medicina “Corpus hipocraticum” (72 Llibres i al voltant de 59 tractats sobre patologia general, terapèutica, diagnòstic, ètica…). Per a ell, la pràctica de la higiene era un estil de vida, no una especialitat mèdica. Èticament va escriure el “JURAMENT HIPOCRÀTIC” MÈTODE HIPOCRÀTIC 1. Observar-ho tot  2. Estudiar a la persona en lloc de la malaltia 3. Avaluació honesta 4. Ajudar a la naturalesa SORÀ D’EFES (98-138 aC) Considerat pare de la ginecologia i l'obstetrícia. Va escriure el primer llibre d’obstetrícia: “PRIMER MANUAL PER LLEVADORES” Indicava les condicions que han de tenir: ✓ Haver estat mares ✓ Saber llegir i escriure ✓ Tenir nocions d’anatomia ✓ Conèixer les propietats de la llet materna ✓ Tenir memòria, salut mental, física, dits llargs i ungles curtes. ROMA ANTIGA La llegenda situa el naixement de Roma l'any 753 aC (Relat de Virgili "La Eneida", la llegenda de Ròmul i Remo). Els romans no van tenir religió, sistema mèdic, ni arts propis sinó que els van agafar dels pobles que anaven conquerint, sobretot de Grècia. Van tenir poca aportació pròpia a la medicina L’imperi romà va durar cinc segles, des de l'any 31 a. de C. fins al 476 dC. L'única institució que va perdurar va ser l'església cristiana. Abans de la conquesta de Grècia la medicina romana combinava les pràctiques populars, la màgia i la religió. Després del 200 a. de C. els metges grecs que varen ser fets esclaus van assumir el treball mèdic. Destaca GALENO, metge dels gladiadors, cosa que li va permetre d'adquirir força coneixements sobre cirurgia. Els seus escrits van tenir molta influència fins a l’edat mitjana. CARACTERÍSTIQUES DE LA MEDICINA I LA PRÀCTICA DE LES CURES Les aportacions pròpies dels romans més importants va ser en els treballs d'higiene pública. Alguns historiadors situen a Roma el naixement de la Salut Pública. Van construir grans obres d'enginyeria pública: ▪ Sistema de clavegueres ▪ Cementiris adequats ▪ Banys públics i privats ▪ Aqüeductes. Les ciutats romanes eren potser les més netes de l'antiguitat. Van existir SANADORS que no eren considerats metges, i que exercien les seves pràctiques en barberies, banys i teatres. Les CURES les prescrivia el pater familiae i posteriorment pel siervus medicus (solia ser grec). Aquests van ensenyar la professió als romans. La pràctica de la medicina era considerada una pràctica d’esclaus, era una professió INDIGNA. La posició mèdica es va consolidar al segle I a. de C. gràcies a Asclepíades de Prússia, Sorà d’Efes … La MEDICINA MILITAR estava molt evolucionada, es donava un tracte excel·lent als soldats, es va crear un sistema d’ambulàncies i es van fundar els HOSPITALS MILITARS (Valetudiriana). Quant a les cures probablement eren assumides pels esclaus (nosocomi). La dona romana era molt independent i sortia molt fora de casa. Tot i que també Hi ha referència a les cuidadores de nens i a les parteres. LES DONES SÀVIES I L’ÀMBIT DOMÈSTIC DE LES CURES Des de l’antiguitat la medicina oficial s’ha anat desenvolupant bàsicament en mans dels homes (bruixots, sacerdots, metges-sacerdots i metges). Paral·lelament, tot i que no hi ha gaires referències històriques, les dones portaven a terme activitats per al MANTENIMENT DE LA VIDA (= Cures d’infermeria). Durant les 1es civilitzacions, s’encarregaven de les cures dels nens, de la gent gran i eren parteres. Posteriorment, van anar ampliant els coneixements (plantes, massatges...) i a la vegada van anar ampliant el seu àmbit d’actuació. La MEDICINA OFICIAL i els pocs metges de l’època tendien cada vegada més a atendre a gent de la classe mitjana-alta, per tant, els més desfavorits havien de buscar l’ajuda en les dones, DONES SÀVIES. Inicialment, rebien el nom de DONES SÀVIES i posteriorment BRUIXES, segons la Inquisició. Les dones sàvies transmetien els seus coneixements i secrets de manera oral al llarg dels segles. Les activitats de cures que realitzaven aquestes dones s’organitzaven entorn de: 1. EL COS, lloc on s’expressava la vida, el temple de l’ànima. 2. L’ALIMENTACIÓ que ajudava a restaurar i fer ressorgir el cos 1. El COS, TEMPLE DE L’ÀNIMA: El cos femení ha estat interpretat de maneres contradictòries: d'una banda, vist com una amenaça (impur, temptador, perillós), la qual cosa es reflecteix en els tabús i segregacions durant els períodes menstruals. D'altra banda, aquest mateix cos ha estat considerat fràgil pel seu paper en la fertilitat, mereixent cures especials durant la pubertat, l'embaràs, el part i el naixement. Es creia que per a exercir rols com el de bruixa o llevadora, era essencial haver experimentat totes les etapes de la vida, incloent-hi la maternitat i la menopausa. Aquesta trajectòria assegurava una certa invulnerabilitat davant altres dones (a causa de la maduresa personal, l'experiència i el coneixement de les dificultats de la vida), a més de proporcionar una major disponibilitat. Les dones dedicades a la curació empraven una varietat de tècniques i pràctiques simbòliques que involucraven el seu propi cos i els seus sentits com a eines fonamentals.  ✓ PRÀCTIQUES DE NETEJA: Els banys i la neteja de la llar són interpretats simbòlicament com a rituals de purificació. Exemples d'això inclouen el RENTAT DE MANS del sacerdot durant la missa cristiana, les ABLUCIONS prèvies a entrar en les mesquites, i la NETEJA DEL COS dels difunts. D'altra banda, l'acte del bany i la higiene del cos també involucren una sèrie d'estímuls per als sentits i el cos, com el tacte, el contacte amb l'aigua i l'ús de fragàncies. Totes aquestes activitats també poden considerar-se relacionades amb les cures de bellesa. ✓ En relació amb el sentit de l'OLFACTE: Permet identificar unes certes malalties (com a insuficiència renal o cetones) i també pot detectar senyals que anuncien esdeveniments específics, com el moment del part. ✓ Quant al sentit del TACTE: Les PRÀCTIQUES DE MASSATGE, que involucren tocar amb les mans, aplicar diferents pressions, pessics, friccions i estiraments, poden desencadenar reaccions que van des de respostes tèrmiques fins a sensacions de plaer o rebuig, relaxació, dilatació, tonicitat, entre altres. 2. L’ALIMENTACIÓ: La NUTRICIÓ que contribueix a revitalitzar i rejovenir el cos. Mentre els homes s'ocupaven de la caça i la pesca, eren les dones els qui s'encarregaven de la recol·lecció i la preparació dels aliments. D'aquesta manera, en elaborar sucs, conserves o en macerar les plantes, s'inicia l'exploració de les seves propietats i el descobriment dels seus efectes i formes d'aplicació. VALORACIÓ SOCIAL Les pràctiques de cura tradicionalment dutes a terme per les dones no distingeixen entre el que avui diem cura preventiva i curativa. L'únic propòsit era mantenir la vida, encara que entorn de les cures habituals i al descobriment de la utilitat de les plantes, es desenvolupen una sèrie de rituals que intenten assegurar l'harmonia dels elements essencials per a la vida amb pràctiques per a prevenir el mal i allunyar la mala sort. Aquesta és una de les característiques valorades per la societat en una dona sàvia: la seva capacitat per a prevenir i contrarestar el mal. Un altre valor social reconegut en les bruixes o dones sàvies és l'experiència basada en el seu propi cos, la qual cosa els atorga un estatus de maduresa i un punt crucial d'estabilitat. VALORACIÓ ECONÒMICA La valoració econòmica de les pràctiques de cura de la dona s'inscrivia en un sistema d'intercanvi i reciprocitat. Igual que altres activitats de la dona, com les tasques domèstiques i l'educació dels fills, les cures proporcionades per les dones eren considerats un valor d'ús (similar a les tasques domèstiques actuals) i una cosa inherent a la mateixa dona. Per tant, les dones no eren remunerades amb diners, sinó amb serveis o regals. TENIR CURA A LES CIVILITZACIONS ANTIGUES CARACTERÍSTIQUES DE LES CURES DE L’ETAPA DOMÈSTICA