TEMA 9 - EL PROCEDIMENT ADMINISTRATIU PDF

TEMA 9 EL PROCEDIMENT ADMINISTRATIU: CONCEPTE I E PRINCIPIS GENERALS. DRETS DELS INTERESSATS. INICIACIÓ DEL PROCEDIMENT: INICIACIÓ D’OFICI I...

TEMA 9 EL PROCEDIMENT ADMINISTRATIU: CONCEPTE I E PRINCIPIS GENERALS. DRETS DELS INTERESSATS. INICIACIÓ DEL PROCEDIMENT: INICIACIÓ D’OFICI I -T INICIACIÓ A INSTÀNCIA DE L’INTERESSAT. AR 1. EL PROCEDIMENT ADMINISTRATIU: CONCEPTE I PRINCIPIS GENERALS. CONCEPTE. L’exposició de motius de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú RM de les administracions públiques (LPACAP) defineix el procediment administratiu com “el conjunt ordenat de tràmits i actuacions efectuades formalment, segons el curs previst legalment, per dictar un acte administratiu o expressar la voluntat de l’Administració”. Doncs bé, l´exigència que l´Administració segueixi un procediment a l´hora de dur a terme FO la seva actuació constitueix una garantia pels drets i interessos dels administrats i també per a la consecució de l´interès públic. Tal com disposa l´art. 105CE, s´ha de regular per Llei el procediment a través del qual hagin de produir-se els actes administratius, garantint- se, quan procedeixi, l´audiència de l´interessat, És adir, és una matèria reservada a la llei, "amb reserva de llei", de manera que només el Poder legislatiu pot decidir sobre com s'ha de dur a terme tal regulació Article 105 CE: La llei regularà: a) L’audiència dels ciutadans directament o a través de les organitzacions i associacions reconegudes per la llei en el procediment d’elaboració de les Tema 9- Pàg. 1  disposicions administratives que els afectin. b) L’accés dels ciutadans als arxius i als registres administratius, salvant el que afecti la seguretat i la defensa de l’Estat, la indagació dels delictes i la intimitat de les persones. c) El procediment a través del qual han de fer-se els actes admi- nistratius, amb garantia, quan sigui procedent, de l’audiència de l’interessat. Pel que fa a la competència per a dur a terme a aquesta regulació, el nombre 18 de l'apartat E 1r de l'article 149 de la Constitució atribueix a l'Estat la competència exclusivaper a regular “el procediment administratiu comú, sens perjudici de les especialitats derivades de l’organització pròpia de les comunitats autònomes”. -T A partir d'aquesta distribució competencial que realitza la CE, en l'actualitat, el procediment administratiu comú es troba regulat per la Llei 39/2015, d´1 d´octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPACAP), pròpiament al seu Títol IV AR (arts. 53 a 105). Cal destacar que una de les principals novetats que aporta aquesta llei és l'ús generalitzat i obligatori de mitjans electrònics en la tramitació del procediment administratiu, amb independència de la forma amb què l’Administració ha de relacionar-se amb les persones interessades. Així mateix, a Catalunya també s´aplica la Llei 26/2010, de 3 d´agost, del règim jurídici de RM procediment de les administracions públiques de Catalunya (LRJPACat)1. Per tant, trobarem normativa sobre procediment administratiu comú tant en regulació de caràcter estatal com en regulació pròpia, aquesta darrera referida als aspectes del procediment que derivin de l'organització pròpia de les administracions catalanes. A tall de conclusió podem dir que el procediment administratiu és "la forma a la que està subjecte l’elaboració d’un acte administratiu" i la seva transcendència és enorme FO 1 L´art. 159 EAC disposa en el seu apartat 1 que correspon a la Generalitat, en matèria de règim jurídic i procediment de les administracions públiques catalanes, la competència exclusiva en allò que no estigui afectat per l’article 149.1.18 de la Constitució. Aquesta competència inclou: Els mitjans necessaris per a exercir les funcions administratives, incloent-hi el règim dels béns de domini públic i patrimonials; Les potestats de control, inspecció i sanció en tots els àmbits materials de competènciade la Generalitat; Les normes de procediment administratiu que derivin de les particularitats del dret substantiu de Catalunya o de les especialitats de l’organització de la Generalitat. Així mateix, també correspon a la Generalitat la competència compartida en tot allò relatiu al règim jurídic i el procediment de les administracions públiques catalanes en allò que no queda inclòs al’apartat 1. Tema 9- Pàg. 2  pel que fa a la validesa de l'acte administratiu ja que la inobservança total i absoluta del procediment determina la nul·litat d'aquell. Així ho estableix l'article 47.1 apartat e) LPACAP segons el qual: Article 47. Nul·litat de ple dret 1. Els actes de les administracions públiques són nuls de ple dret en els casos següents: E a) Els que lesionin els drets i les llibertats susceptibles d'empara constitucional. -T b) Els dictats per un òrgan manifestament incompetent per raó de la matèria o del territori. c) Els que tinguin un contingut impossible. AR d) Els que siguin constitutius d'infracció penal o es dictin com a conseqüència d'aquesta. e) Els dictats prescindint totalment i absolutament del procediment legalment establert o de les normes que contenen les regles essencials per a la formació de la voluntat dels òrgans col·legiats. RM Hem de distingir el concepte de procediment administratiu del d’expedient administratiu, ja que aquest és conseqüència de l’anterior. La LPACAP defineix l’expedient administratiu com el conjunt ordenat de documents i actuacions que serveixen d’antecedent i fonament a la resolució administrativa, així com les diligènciesencaminades a FO executar-la. És, per tant, la constatació documental de l'actuacióadministrativa duta a terme en un procediment administratiu. Si, com s'ha dit, l'actuació administrativa s'ha de dur a terme de forma electrònica, els expedients han de tenir, necessàriament, format electrònic. Article 70 LPACAP. Expedient administratiu 1. S'entén per expedient administratiu, el conjunt ordenat de documents i actuacions que serveixen d'antecedent i fonament a la resolució administrativa, així com les diligències encaminades a executar-la. Tema 9- Pàg. 3  2. Els expedients han de tenir format electrònic i s'han de formar mitjançant l'agregació ordenada de tots els documents, les proves, els dictàmens, els informes, els acords, les notificacions i altres diligències que els hagin d'integrar, així com un índex numerat de tots els documents que contingui quan es remeti. Així mateix, ha de constar a l'expedient una còpia electrònica certificada de la resolució adoptada (…) → PRINCIPIS GENERALS DEL PROCEDIMENT ADMINISTRATIU. E Amb la finalitat que el procediment sigui una garantia de l’eficàcia de l’actuacióadministrativa i dels drets dels administrats, s’estableixen una sèrie de principis que han d’inspirar -T l´actuació de les administracions i, per tant, el procediment administratiu. Els principis d´actuació de l´administració els trobem fonamentalment a l’article 103.1CE, quan assenyala que l’Administració pública serveix amb objectivitat els interessos generals i actua d’acord amb els principis d’eficàcia, jerarquia, descentralització, desconcentració i AR coordinació, amb submissió plena a la llei i al dret. L'art. 3 de la Llei 40/2015, d´1 d´octubre, del Règim Jurídic dels Sector Públic (LRJSP), comença recollint el que disposa l'art.103.1 de la CE, i afegeix que les administracions públiques hauran de respectar en les seves actuacions i relacions els següents principis: RM − Servei efectiu als ciutadans − Simplicitat, claredat i proximitat als ciutadans − Participació, objectivitat i transparència de l’actuació administrativa − Racionalització i agilitat dels procediments administratius i de les activitats materials de gestió FO − Bona fe, confiança legítima i lleialtat institucional − Responsabilitat per la gestió pública − Planificació i direcció per objectius i control de la gestió i avaluació dels resultats de les polítiques públiques − Eficàcia en el compliment dels objectius fixats Tema 9- Pàg. 4  − Economia, suficiència i adequació estricta dels mitjans als fins institucionals − Eficiència en l’assignació i la utilització dels recursos públics − Cooperació, col·laboració i coordinació entre les administracions públiques L´apartat 2 del citat art. 3 L40/15 RJSP també disposa, en atenció al caràcter preeminent E que han de tenir els mitjans electrònics en les actuacions administratives, tant respecte dels ciutadans com entre les mateixes administracions, que les administracions públiques s’han de relacionar entre si i amb els seus òrgans,organismes públics i entitats -T vinculats o dependents a través de mitjans electrònics que assegurin la interoperabilitat i seguretat dels sistemes i de les solucions adoptades per cadascuna, han de garantir la protecció de les dades de caràcter personal i han de facilitar preferentment la prestació conjunta de serveis a les persones interessades. AR Per la seva banda, l’art. 31 de la L26/10 RJPACat recull com a principis que han deregir l’actuació administrativa els d’eficàcia i eficiència, bona fe i confiança legítima, proximitat, imparcialitat, proporcionalitat, simplificació i racionalitat administrativa, transparència i accessibilitat, participació ciutadana, lleialtat institucional, i els principis de col laboració i cooperació interadministratives. RM Doncs bé, a partir de tot aquest elenc de principis que han de regir l'actuació de les diferents administracions, ara hem de centrar-nos en els que es refereixen al procediment administratiu. Els principals principis que regeixen el procediment administratiu són els següents: a) Principi d’exigència de procediment: Tot acte administratiu s'ha de dictar seguint FO uns tràmits determinats, el procediment, i d’acord amb l’article 47 LPACAP, la inexistència o inobservança total del procediment comporta la nul·litat absoluta de l’acte administratiu. b) Principi de contradicció: Significa que els interessos en conflicte han de confrontar-se en presència dels respectius titulars abans d´adoptar una resolució definitiva. Tema 9- Pàg. 5  c) Principi d’economia procedimental: Aquest principi és conseqüència del principi d’eficàcia, i promou que el procediment administratiu es tramiti amb la major brevetat tot evitant tràmits superflus i inútils. d) Principi de simplificació administrativa: Significa que en el procediment administratiu s´acordaran en un sol acte tots els tràmits que, per la seva naturalesa, puguin ser impulsats de forma simultània i no sigui obligat el seu compliment successiu. Aquest principi està recollit en l'apartat 1r de l'article 72 LPAC quan estableix: E ” D’acord amb el principi de simplificació administrativa, s’han d’acordar en un sol acte tots els tràmits que, per la seva naturalesa, admetin un impuls simultani i no sigui obligat el seu compliment successiu (...)”. -T e) Principi d´antiformalisme o flexibilitat: Significa l´allunyament de la rigidesa formalista, i es tradueix en la imposició d´uns requisits mínims per a les actuacions dels interessats i en l´admissió de la subsanació de defectes o errors. Com a AR exemples d'aquest principi podem citar el article 5.3 LPACAP que en relació amb l'acreditació de la representació en el procediment administratiu assenyala que per als actes i gestions de mer tràmit aquesta representació es presumeix; o l’article 115.2 LPACAP quan afirma que: ”L’error o l’absència de la qualificació del recurs per part del recurrent no és obstacle per la seva tramitació sempre que es dedueixi el seu caràcter vertader”. RM f) Principi d’oficialitat: Significa que l’Administració ha d’impulsar el procediment d’ofici, sense necessitat que les persones interessades hagin d’instar cada tràmit. Directament relacionat amb el principi de celeritat troba el seu principal manifestació en l'article 20 LPACAP: Article 20. Responsabilitat de la tramitació FO 1. Els titulars de les unitats administratives i el personal al servei de les administracions públiques que tinguin a càrrec seu la resolució o el despatx dels afers, són responsables directes de la seva tramitació i han d'adoptar les mesures oportunes per remoure els obstacles que impedeixin, dificultin o endarrereixin l'exercici ple dels drets dels interessats o el respecte als seus interessos legítims, així com disposar el Tema 9- Pàg. 6  que sigui necessari per evitar i eliminar tota anormalitat en la tramitació de procediments. 2. Els interessats poden sol·licitar l'exigència d'aquesta responsabilitat a l'Administració pública de què depengui el personal afectat. g) Exigència de legitimació: Significa que, per tal de poder promoure un procediment o participar en un que ja estigui iniciat, s’exigeix que el particular tingui una relació especial E amb l’objecte del procediment, per la qual cosa no tothom pot participar del procediment, sinó únicament aquells que tenen la condició de “interessats” en el procediment. Tot això, sens perjudici d’aquells casosen què la llei reconeix l’acció pública com passa en -T matèria urbanística2. Tot i que el concepte d'interessat és objecte d'anàlisi en un altre tema del programa, avançarem ara que es tracta d'un concepte legal definit a l'article 4 LPACAP: AR Article 4. Concepte d'interessat 1. Es consideren interessats en el procediment administratiu: a) Els qui el promoguin com a titulars de drets o interessos legítims individuals o col·lectius. RM b) Els qui, sense haver iniciat el procediment, tinguin drets que puguin ser afectats per la decisió que s'adopti en aquest. c) Aquells els interessos legítims dels quals, individuals o col·lectius, puguin ser afectats per la resolució i es personin en el procediment mentre no s'hagi dictat una resolució definitiva. 2. Les associacions i organitzacions representatives d'interessos FO econòmics i socials són titulars d'interessos legítims col·lectius en els termes que la Llei reconegui. 2 L’article 5 del Reial Decret Legislatiu 7/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Lleide Sòl i Rehabilitació Urbana, regula actualment, com un dret del bàsic del ciutadà, l'exercici de l'acciópública en matèria urbanística. Tema 9- Pàg. 7  3. Quan la condició d'interessat derivi d'alguna relació jurídica transmissible, el drethavent succeeix en aquesta condició sigui quin sigui l'estat del procediment. h) Principi d’imparcialitat: Aquest principi deriva de l’exigència constitucional que l’Administració ha de servir amb objectivitat els interessos generals (103.CE). En el E procediment sancionador, es procura consagrar aquest principi separant formalment la instrucció i la resolució del procediment, però sense necessitat d'arribar a l'extrem del -T procediment sancionador, diversos preceptes tracten de garantir l'efectivitat d'aquesta principi d'enorme transcendència. Entre aquests podem citar els articles 23 i 24 de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic que estableixen el deure d'abstenció i la correlativa facultat de recusació o l’article 48.1 LPACAP que inclou la AR desviació de poder com a causa d’anul·labilitat dels actes administratius. Per la seva enorme importància i transcendència, ens aturarem en l'anàlisi de l'abstenció i la recusació. La regulació del article 23 LRJSP estableix que les autoritats i el personal al servei de les administracions en els qui es donin algunes de les circumstàncies següents s’han d’abstenir d’intervenir en el procediment i ho han de comunicar al seu RM superior immediat, el qual ha de resoldre el que escaigui. La Llei contempla com a motius d’abstenció els següents: − Tenir interès personal en l’afer de què es tracti o en un altre la resolució del qual pugui in-fluir la d’aquell; ser administrador de societat o entitat interessada, o tenir qüestió litigiosa pendent amb algun interessat. FO − Tenir un vincle matrimonial o una situació de fet assimilable, i el parentesc de consanguinitat dins del quart grau o d’afinitat dins del segon, amb qualsevol dels interessats, amb els administradors d’entitatso les societats interessades i també amb els assessors, representants legals o mandataris que intervinguin en el procediment, així com compartir despatx professional o estar associat amb aquests per al’assessorament, la representació o el mandat. Tema 9- Pàg. 8  − Tenir amistat íntima o enemistat manifesta amb alguna de les persones esmentades a l’apar-tat anterior. − Haver intervingut com a pèrit o com a testimoni en el procediment de què es tracti. − Tenir relació de servei amb una persona natural o jurídica interessada directament en l’afer, o haver-li prestat en els dos últims anys serveis professionals de qualsevol tipus i en qualsevol circumstància o lloc. E Els òrgans jeràrquicament superiors a qui es trobi en alguna de les circumstàncies assenyalades al punt anterior li poden ordenar que s’abstingui de tota intervenció en l’expedient. -T L’actuació d’autoritats i personal al servei de les administracions públiques en els quals concorrin motius d’abstenció no implica, necessàriament i en tot cas, la invalidesa dels actes en què hagin intervingut. AR Si existeix motiu d’abstenció, i l'afectat no s'abstingués d'intervenir en el procediment, els interessats poden promoure la recusació en qualsevol moment de la tramitació del procediment. La recusació s’ha de plantejar per escrit, en el qual s’ha d’expressar la causa o causes en què es fonamenta. RM L’endemà, el recusat ha de manifestar al seu superior immediat si es dóna o no en ell la causa al·legada. En el primer cas, si el superior aprecia la concurrència de la causa de recusació, n’ha d’acordar la substitució tot seguit. Si el recusat nega la causa de recusació, el superior ha de resoldre en el termini de tres dies, amb els informes i comprovacions previs que consideri oportuns. FO Contra les resolucions adoptades en aquesta matèria no es pot interposar cap recurs, sense perjudici de la possibilitat d’al·legar la recusació en interposar el recurs que sigui procedent contra l’acte que posi fi al procediment. i) Principi de publicitat i transparència: Aquest principi garanteix que les persones interessades puguin conèixer en qualsevol moment l’estat de la tramitació dels procediments en els quals tenen la condició de persones interessades i puguin obtenir còpies dels documents que contenen. Aquest principi queda limitat quan es Tema 9- Pàg. 9  pugi afectar a la intimitat de les persones, per raons d´interès públic, si es fan prevaler interessos de tercers més dignes de protecció o quan ho disposi una llei. Article 53. Drets de l'interessat en el procediment administratiu 1. A més de la resta de drets que preveu aquesta Llei, els interessats en un procediment administratiu tenen els drets següents: a) A conèixer, en qualsevol moment, l'estat de la tramitació dels procediments en què tinguin la condició d'interessats; (…) Així mateix, E també tenen dret a accedir i a obtenir una còpia dels documents continguts en els procediments esmentats (…)”. -T j) Principi de gratuïtat: Tot i que la llei no estableix expressament la gratuïtat del procediment, aquesta se’n desprèn com a regla general, atès el seu caràcter inquisitiu. Únicament generarien despeses a càrrec de l´interessat, la realització de proves que AR aquest proposi i que l´administració no hagi de cobrir. Així ho estableix l'article 78.3 LPACAP: “En els casos en què, a petició de la persona interessada, s’hagin d’efectuar proves la realització de les quals impliqui despeses que no hagi de suportar l’Administració, aquesta pot exigir l’avançament, a reserva de RM la liquidació definitiva una vegada practicada la prova”. k) Principi de cooficialitat de les llengües, en mèrit del qual es poden trametre i rebre documents en la llengua que desitgi l´interessat (Art. 13 LPACAP) Article 13. Drets de les persones en les seves relacions amb les FO administracions públiques Els qui, de conformitat amb l'article 3, tenen capacitat d'obrar davant les administracions públiques, són titulars, en les seves relacions amb elles, dels drets següents: a) A comunicar-se amb les administracions públiques a través d'un punt d'accés general electrònic de l'Administració. Tema 9- Pàg. 10  b) A ser assistits en l'ús de mitjans electrònics en les seves relacions ambles administracions públiques. c) A utilitzar les llengües oficials al territori de la seva comunitat autònoma, d'acord amb el que preveuen aquesta Llei i la resta de l'ordenament jurídic (…)” E 2. DRETS DELS INTERESSATS EN EL PROCEDIMENT ADMINISTRATIU -T Llei 39/2015 CAPÍTOL I. LA CAPACITAT D‘OBRAR I EL CONCEPTE D‘INTERESSAT AR Article 3. Capacitat d‘obrar Als efectes que preveu aquesta Llei, tenen capacitat d‘obrar davant les administracions públiques: a) Les persones físiques o jurídiques que tinguin capacitat d‘obrar d‘acord amb lesnormes RM civils. b) Els menors d‘edat per a l‘exercici i la defensa d‘aquells dels seus drets i interessos l‘actuació dels quals estigui permesa per l’ordenament jurídic sense l‘assistència de la persona que n‘exerceixi la pàtria potestat, tutela o curatela. S‘exceptua el supòsit dels menors incapacitats, quan l‘extensió de la incapacitacióafecti l‘exercici i la defensa dels FO drets o interessos de què es tracti. c) Quan la Llei així ho declari expressament, els grups d‘afectats, les unions i entitats sense personalitat jurídica i els patrimonis independents o autònoms. 11  Els drets subjectius Seguint SANTAMARÍA PASTOR es pot definir el dret subjectiu com un poder basat en un títol específic que permet al seu titular, en el seu propi interès,imposar una conducta, positiva o negativa, a un tercer. D‘acord amb el mateixautor quant als seus caràcters, i enfront dels que ja es coneixen de la potestat, el dretsubjectiu. E És l'àmbit de poder concret reconegut per l'ordenament jurídic a un subjecte de dret, davant d'altres subjectes, públics o privats, de manera que, en cas decompliment voluntari per part d'aquests, pugui dur-lo a la pràctica -fins i tot coactivamente- auxiliat pels -T mecanismes i procediments legalment establerts (TS 17- 11-81). Els interessos legítims És qualsevol avantatge o utilitat jurídica que la persona pot obtenir de la AR tramitació d'un procediment administratiu, ja sigui en sentit positiu -obtenció de benefici-o negatiu -, actiu -promotor del procediment- o passiu -destinatari de elmateix L‘existència d’un perjudici o benefici real per al particular causat per l’actuació administrativa comporta que la persona tingui un interès legítim en un procediment RM 2.1. CONCEPTE D‘INTERESSAT Article 4. 1. Es consideren interessats en el procediment administratiu: FO a. Els qui el promoguin com a titulars de drets o interessos legítims individuals o col·lectius. b. Els qui, sense haver iniciat el procediment, tinguin drets que puguin ser afectats per la decisió que s‘adopti en aquest. c. Aquells els interessos legítims dels quals, individuals o col·lectius, puguin ser afectats per la resolució i es personin en el procediment mentre no s‘hagi dictat una resolució definitiva. 12  2. Les associacions i organitzacions representatives d‘interessos econòmics i socialssón titulars d‘interessos legítims col·lectius en els termes que la Llei reconegui. 3. Quan la condició d‘interessat derivi d‘alguna relació jurídica transmissible, el drethavent succeeix en aquesta condició sigui quin sigui l‘estat del procediment. Llei 39/2015 Article 5. Representació 1. Els interessats amb capacitat d’obrar poden actuar per mitjà d’un E representant, i s‘han d‘entendre amb aquest les actuacions administratives, excepte en cas de manifestació expressa en contra de l‘interessat. 2. Les persones físiques amb capacitat d‘obrar i les persones jurídiques, sempre queho -T prevegin els seus estatuts, poden actuar en representació d‘altres davant lesadministracions públiques. 3. Per formular sol·licituds, presentar declaracions responsables o comunicacions, interposar recursos, desistir d‘accions i renunciar a drets en nom d‘una altra persona s’ha AR d’acreditar la representació. Per als actes i gestions de mer tràmit, aquesta representació es presumeix. 4. La representació es pot acreditar mitjançant qualsevol mitjà vàlid en dretque deixi constància fidedigna de la seva existència. A aquests efectes, s‘entén acreditada la representació efectuada mitjançant apoderament RM «apud acta» efectuat per compareixença personal o compareixençaelectrònica a la seu electrònica corresponent, o a través de l‘acreditació de la seva inscripció al registre electrònic d‘apoderaments de l‘Administració pública competent. 5. L‘òrgan competent per tramitar el procediment ha d‘incorporar a l‘expedient administratiu l‘acreditació de la condició de representant i dels poders que té reconeguts en aquell moment. El document electrònic que acrediti el resultat de la consulta al registre FO electrònic d‘apoderaments corresponent té la condició d‘acreditació a aquests efectes. 6. La manca d‘acreditació o l‘acreditació insuficient de la representació no impedeix que es tingui per efectuat l‘acte de què es tracti, sempre que s‘aporti aquella o esrepari el defecte dins del termini de deu dies que ha de concedir a l‘efecte l‘òrgan administratiu, o d‘un termini superior quan les circumstàncies del cas així ho requereixin. 7. Les administracions públiques poden habilitar amb caràcter general o específic persones físiques o jurídiques autoritzades per a la realització de determinades 13  transaccions electròniques en representació dels interessats. Aquesta habilitació ha d‘especificar les condicions i obligacions a què es comprometen els qui així adquireixin la condició de representants, i determina la presumpció de validesa de la representació llevat que la normativa d‘aplicació prevegi una altra cosa. Les administracions públiques poden requerir, en qualsevol moment, l‘acreditació de la representació esmentada. No obstant això, l’interessat sempre pot comparèixer per si mateix en el procediment. E Article 6. Registres electrònics d’apoderaments 1. L‘Administració General de l‘Estat, les comunitats autònomes i les entitats locals disposen d’un registre electrònic general d’apoderaments, en el qual s‘han -T d‘inscriure, almenys, els de caràcter general atorgats «apud acta», presencialment o electrònicament, per part de qui tingui la condició d‘interessat en un procediment administratiu a favor de representant, per actuar en el seu nom davantles administracions públiques. També hi ha de constar la validació efectuada del poder.En l‘àmbit estatal, aquest AR registre és el Registre electrònic d‘apoderaments de l‘Administració General de l‘Estat. Els registres generals d‘apoderaments no impedeixen l‘existència de registres particulars en cada organisme en què s‘inscriguin els poders atorgats per efectuar tràmits específics en aquell. Cada organisme pot disposar del seu propi registreelectrònic d‘apoderaments. 2. Els registres electrònics generals i particulars d‘apoderaments pertanyents a RM totes i cadascuna de les administracions han de ser plenament interoperables entre si, de manera que se‘n garanteixin la interconnexió, la compatibilitat informàtica i la transmissió telemàtica de les sol·licituds, els escrits i les comunicacions que s‘hiincorporin. Els registres electrònics generals i particulars d‘apoderaments han de permetre comprovar vàlidament la representació dels qui actuïn davant les administracions públiques en nom d‘un tercer, mitjançant la consulta a altres registres administratius FO similars, al registre mercantil, de la propietat, i als protocols notarials. Els registres mercantils, de la propietat i dels protocols notarials han de ser interoperables amb els registres electrònics generals i particulars d‘apoderaments. 3. Els assentaments que s‘efectuïn als registres electrònics generals i particulars d‘apoderaments han de contenir, almenys, la informació següent: a) Nom i cognoms o la denominació o raó social, document nacional 14  d‘identitat, número d‘identificació fiscal o document equivalent del poderdant. b) Nom i cognoms o la denominació o raó social, document nacional d‘identitat, número d‘identificació fiscal o document equivalent de l‘apoderat. c) Data d‘inscripció. d) Període de temps pel qual s‘atorga el poder. e) Tipus de poder segons les facultats que atorgui. 4. Els poders que s‘inscriguin als registres electrònics generals i particulars d‘apoderaments han de correspondre a alguna de les tipologies següents: a) Un poder general perquè l‘apoderat pugui actuar en nom del poderdant en E qualsevol actuació administrativa i davant qualsevol Administració. b) Un poder perquè l‘apoderat pugui actuar en nom del poderdant en qualsevol actuació administrativa davant una Administració o un organisme concret. -T c) Un poder perquè l‘apoderat pugui actuar en nom del poderdant únicament per efectuar determinats tràmits especificats en el poder. A aquests efectes, per ordre del ministre d‘Hisenda i Administracions Públiques s‘han d‘aprovar, amb caràcter bàsic, els models de poders inscriptibles al registre idistingir AR si permeten l‘actuació davant totes les administracions d‘acord amb el que preveu la lletra a) anterior, davant l‘Administració General de l‘Estat o davant les entitats locals. Cada comunitat autònoma ha d‘aprovar els models de poders inscriptibles al registre quan se circumscrigui a actuacions davant la seva Administració respectiva. 5. L‘apoderament «apud acta» s‘ha d‘atorgar mitjançant compareixença RM electrònica a la seu electrònica corresponent fent ús dels sistemes de signatura electrònica que preveu aquesta Llei, o bé mitjançant compareixença personal a les oficines d‘assistència en matèria de registres. 6. Els poders inscrits al registre tenen una validesa determinada màxima de cinc anys a comptar de la data d‘inscripció. En tot cas, en qualsevol moment abans de la finalització del termini esmentat el poderdant pot revocar o prorrogar el poder. Les pròrrogues atorgades pel poderdant al registre tenen una validesa determinada màxima FO de cinc anys a comptar de la data d‘inscripció. 7. Les sol·licituds d‘inscripció del poder, de revocació, de pròrroga o de denúncia d‘aquest es poden dirigir a qualsevol registre, i aquesta circumstància ha de quedar inscrita al registre de l‘Administració o organisme davant el qual tingui efectes el poder, amb efectes des de la data en què es produeixi la inscripció esmentada. 15  2.2 ELS DRETS DE LES PERSONES INTERESSADES EN UN PROCEDIMENT ADMINISTRATIU. Article 53. LPACAP Drets de l’interessat en el procediment administratiu 1. A més de la resta de drets que preveu aquesta Llei, els interessats en un procediment administratiu tenen els drets següents: a) A conèixer, en qualsevol moment, l’estat de la tramitació dels procediments E en què tinguin la condició d‘interessats; el sentit del silenci administratiu que correspongui, en cas que l‘Administració no dicti ni notifiqui una resolució expressa dins el termini; -T l’òrgan competent per a la seva instrucció, si s’escau, i la resolució; i els actes de tràmit dictats. Així mateix, també tenen dret a accedir i a obtenir una còpia dels documents continguts en els procediments esmentats. Els qui es relacionin amb les administracions públiques a través de mitjans electrònics AR tenen dret a consultar la informació a què es refereix el paràgraf anterior, en el punt d’accés general electrònic de l‘Administració, que funciona com un portal d’accés. S‘entén complerta l‘obligació de l‘Administració de facilitar còpies dels documents continguts en els procediments mitjançant la posada a disposició de les còpies en el punt d‘accés general electrònic de l‘Administració competent o en les seus RM electròniques que corresponguin. b) A identificar les autoritats i el personal al servei de les administracions públiques sota la responsabilitat de les quals es tramitin els procediments. Aquest dret serà el mitjà perquè l‘interessat pugui exercir, si escau, la recusació de les persones al servei de les administracions públiques sota la responsabilitat de FO les quals es tramiti un procediment administratiu. c) A NO presentar documents originals llevat que, de manera excepcional, la normativa reguladora aplicable estableixi el contrari. En cas que, excepcionalment, hagin de presentar un document original, tenen dret a obtenir-ne una còpia autenticada. d) A no presentar dades i documents no exigits per les normes aplicables al 16  procediment de què es tracti, que ja estiguin en poder de les administracions públiques o que hagin estat elaborats per aquestes. e) A formular al·legacions, utilitzar els mitjans de defensa admesos per l‘ordenament jurídic, i a aportar documents en qualsevol fase del procediment anterior al tràmit d‘audiència, que han de ser tinguts en compte per l‘òrgan competent en redactar la proposta de resolució. f) A obtenir informació i orientació sobre els requisits jurídics o tècnics que les disposicions vigents imposin als projectes, actuacions o sol·licituds que es proposin dura terme. E g) A actuar assistits d’un assessor quan ho considerin convenient en defensa dels seus interessos. -T h) A complir les obligacions de pagament a través dels mitjans electrònics previstos a l‘art. 98.2. i) Qualssevol altres que els reconeguin la Constitució i les lleis. AR 2. A més dels drets que preveu l‘apartat anterior, en el cas de procediments administratius de NATURALESA SANCIONADORA, els presumptes responsables tenen els drets següents: a) A ser notificats dels fets que se‘ls imputin, de les infraccions que aquests fets RM puguin constituir i de les sancions que, si s‘escau, se‘ls puguin imposar, així com de la identitat de l‘instructor, de l‘autoritat competent per imposar la sanció i de la normaque atribueixi aquesta competència. b) A la presumpció de no-existència de responsabilitat administrativa mentre no es demostri el contrari. FO 17  3. LA INCIACIÓ DEL PROCEDIMENT ADMINISTRATIU: INICIACIÓ D’OFICI I A INSTÀNCIA DE L’INTERESSAT. Aquest epígraf el desenvoluparem en el tema següent. E -T AR RM FO 18