TEMA 7. L'ACTE ADMINISTRATIU. PDF

TEMA 7 L’ACTE ADMINISTRATIU. CONCEPTE, ELEMENTS I CLASES. LA MOTIVACIÓ I LA FORMA. EL SILENCI E ADMINISTRATIU -T 1. L'ACTE ADMINISTRATIU:...

TEMA 7 L’ACTE ADMINISTRATIU. CONCEPTE, ELEMENTS I CLASES. LA MOTIVACIÓ I LA FORMA. EL SILENCI E ADMINISTRATIU -T 1. L'ACTE ADMINISTRATIU: CONCEPTE, ELEMENTS I CLASSES 1.1. CONCEPTE AR El concepte d'acte administratiu és l'eix central del Dret administratiu i la seva importància està vinculada a l'Estat de Dret i als principis de separació de poders i de submissió del poder a la legalitat vigent i, per tant, al sistema de control de la seva actuació (art. 1.1, 103 i 106 RM CE). Doctrinalment es defineix l'acte administratiu com una declaració de voluntat, de judici, de desig o de coneixement, realitzada per un subjecte de l'Administració Pública en l'exercici d'una potestat administrativa diferent a la potestat reglamentària. FO La declaració en què l'acte administratiu consisteix ha de procedir d'una Administració Pública: s’exclouen els actes dels administrats, tot i que puguin produir efectes conforme al Dret Administratiu (p. ex. la presa de possessió d’una plaça per un funcionari ja nomenat, la sol·licitud, el recurs). Tema 7- Pàg. 1  Per declaració cal entendre no només la que es manifesta formal o expressament, sinó també s’inclouen els denominats actes presumptes o per silenci administratiu. La declaració pot ser: – de voluntat (p. ex., aplicació d'una norma, resolucions finals dels procediments) E – de judici (p. ex., informes, dictàmens). – de desig (p. ex., propostes, peticions d’un òrgan administratiu a un altre). de coneixement (p. ex., certificacions, diligències, anotacions). -T – La declaració administrativa en què l'acte consisteix es presenta com l'exercici d'una potestat administrativa, excloent-se els actes de l'Administració Pública no sotmesos al Dret Administratiu (com ara, els actes de govern). L'acte administratiu està sotmès al principi de AR legalitat en l'actuació administrativa (art. 103.1 CE). I, finalment, la potestat administrativa exercida en l'acte ha de ser diferent de la potestat reglamentària, puix que aquesta potestat s'exercita donant lloc a un producte (el reglament) que es diferencia de l'acte administratiu principalment perquè el reglament és una norma i, RM per tant, crea o innova el Dret mentre que l'acte l’aplica. Així doncs, resten fora del concepte d'acte administratiu les següents actuacions: a. els actes jurídics duts a terme pels administrats FO b. els actes jurídics dictats per l'Administració que no estan sotmesos al Dret Administratiu (per exemple: actes de Dret Privat, actes polítics,...) c. els reglaments /que, com ja hem vist, són normes jurídiques) d. els contractes o convenis en quant són conseqüència d'un acord de voluntats. Conclusió: de la regulació continguda actualment en els articles 34 i següents de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC), pot configurar-se un concepte legal d'acte administratiu: aquell acte jurídic Tema 7- Pàg. 2 unilateral produït per un òrgan o unitat competent d’una Administració Pública, sotmès al Dret Administratiu. 1.2. CLASSIFICACIÓ DELS ACTES ADMINISTRATIUS E No és possible fer una enumeració exhaustiva i completa de totes les posibles classificacions dels actes administratius si bé les més significatives són les següents: -T 1.2.1. Atenent a l'òrgan del que emana l'acte: → Acte simple: quan en la seva producció intervé un sol òrgan que, al seu torn pot ser: unipersonal (o monocràtic: compost per una sola persona) o col·legiat (compost per una AR pluralitat de persones). La producció d'actes per òrgans col·legiats està subjecta a normes pròpies. → Acte complex: quan en la seva producció intervenen diversos òrgans. RM 1.2.2. En funció del destinatari dels actes → Actes singulars o especials quan l'acte es dirigeix a una o diverses persones però totes elles identificades. → Actes generals (o plúrims) quan l'acte es dirigeix a una pluralitat indeterminada de FO subjectes. La transcendència de la distinció es reflecteix en el règim de comunicació dels actes: notificació personal o publicació en diaris oficials o, si escau, mitjans de comunicación socials d'àmplia circulació. 1.2.3. Pel seu contingut: → Actes constitutius: els que creen, modifiquen o extingeixen relacions o situacions jurídiques (p. ex.: concessió de llicència, beca, separació del servei,...) Tema 7- Pàg. 3 → Actes declaratius: es limiten a declarar, acreditar o constatar un fet (una certificació, una inscripció en el padró). 1.2.4. Per la funció que compleixen en el si del procediment administratiu: → Acte de tràmit: es produeix al llarg del procediment per preparar la resolució final però E no decideix el fons de la qüestió ni dona lloc a la finalització de l'expedient (v.g.: informes, propostes, peticions...) -T → Acte definitiu o resolutori: el que decideix sobre el fons de l’afer o resol la qüestió plantejada en l'expedient, al que normalment posa fi. La importància d'aquesta distinció radica en que, amb caràcter general i excepte AR supòsits taxats, només els actes resolutoris poden ser impugnats en via administrativa o contenciosa. Els actes de tràmit no són impugnables separadament, llevat dels anomenats actes de tràmit qualificats, que són: els que decideixen directament o indirectament el fons de RM l'assumpte, determinen la impossibilitat de continuar el procediment o produeixen indefensió o perjudici irreparable dels drets o interessos legítims (article 112 LPAC, art. 107.1 LRJAPC i art. 25 LJCA). En aquests casos sí es poden impugnar. 1.2.5. En atenció al règim d’impugnació posible poden classificar-se en actes que posen fi a la via administrativa i els que no hi posen: FO → Actes que no posen fi a la via administrativa: són almenys susceptibles de recurs d’alçada davant del superior jeràrquic de l’òrgan que va dictar l'acte. → Actes que posen fi a la via administrativa: poden ser impugnat: – davant de l’Administració només mitjançant el recurs de reposició potestatiu (és a dir: de forma facultativa, no obligatòria: art. 123 LPACAP) Tema 7- Pàg. 4  – excepcionalment, amb el recurs extraordinari de revisió, en cas que siguin actes ferms (ja no poden ser impugnats de maenra ordinària) – o directament davant la jurisdicció contenciosa administrativa. La resolució del recurs d'alçada sempre posa fi a la via administrativa, però no és susceptible del recurs de reposició. A l’art. 114 LPACAP s’estableix amb caràcter general quins E actes posen fi a la via administrativa. -T En atenció, també, a la seva impugnabilitat, és a dir, a la possibilitat o no de recórrer l'acte, podem distingir entre actes ferms i no ferms: → Actes ferms. Quan l'interessat ha deixat passar els terminis per interposar el recurs ordinari corresponent (en aquest cas si ho interposa es consideraria fora de termini o AR extemporani) o ja l’ha interposat i s’ha resolt. → Actes no ferms. Quan l'interessat encara pot interpossar el recurs ordinari (alçada o reposició) que correspongui i si ho estima oportú. RM Els actes ferms només poden ser impugnats en via administrativa mitjançant el recurs extraordinari de revisió (art. 113, 125 i 126 LPACAP). 1.2.6. Per la forma de manifestar-se o exterioritzar-se, els actes administratius poden classificar-se en actes expressos, tàcits o presumptes: FO → Acte exprés: l’Administració exterioritza de forma clara i inequívoca la seva manifestació de voluntat, judici, desig o coneixement (normalment, per escrit a través de mitjans electrònics) → Acte tàcit: no hi ha una manifestació externa clara convencional i reglada, però de la conducta administrativa es presumeix raonablement l’existència d’una voluntat que produeix efectes jurídics. Tema 7- Pàg. 5 → Acte presumpte: no hi ha ni una manifestació concreta ni una conducta a les quals es pugui atribuir un determinat sentit que respongui a una interpretació racional quan s’ha arrribat a un determinat termini. Davant l’incompliment per part de l’Administració de l’obligació de resoldre i, si més no, intentar la notificació dels procediments iniciats, el significat de la conducta administrativa el fixa (el suposa) l’ordenament jurídic, el qual presumeix l’existència d’un acte administratiu. E En constitueixen els supòsits el silenci administratiu, al qual la Llei l’atribueix un significat -T positiu o negatiu, segons els casos i la caducitat (art. 24 i 25 L39/15), segons la manera en que s’inicia el procediment administratiu. 1.2.7. Per la potestat exercida en dictar-los: AR → Actes reglats: quan tots els seus elements vénen predeterminats per l'ordenament jurídic. En aquest cas l'Administració no pot optar entre diverses solucions sinó que ha d'atenir-se a una determinada (p. ex.: jubilació en arribar l'edat). → Actes discrecionals: quan no està especificat per l'ordenament jurídic la totalitat dels RM seus elements, de manera que queden a la lliure apreciació de l'Administració que, en tot cas, ha de respectar els límits de la norma habilitant i els elements reglats de l’acte i per tant en aquest aspecte, almenys, sí és possible el control judicial 1.2.8. Atenent al tipus d'efecte que produeixen per al destinatari de l'acte: FO → Actes favorables: els que reconeixen drets, facultats o situacions que beneficien al/s l’administrat/s o que l’alliberen d’un deure o limitació, és a dir, que atorguen un dret o avantatge jurídic (com ara, una concessió de llicència) o amplien l'esfera dels drets dels interessats. → Actes desfavorables: aquells que restringeixen o limiten l'esfera dels drets dels interessats (v.g.: una prohibició.) Tema 7- Pàg. 6 → Actes de gravamen: aquells que imposen prestacions de donar o de fer a càrrec del destinatari (p. ex.: una sanció, una expropiació...) 1.2.9 Atenent a la seva adequació o no a l'ordenament jurídic: E → Actes vàlids: els dictats conforme a Dret (procediment, potestat competència, etc.) -T → Actes viciats: no s’ajusten als requisits, procediments o finalitats de l’ordenament jurídic Dins d'aquests, al seu torn, en funció del tipus de vici podem distingir: ✓ Actes nuls: art. 47.1 LPACAP ✓ Actes anul·lables: art. 48.1 LPACAP ✓ Actes irregulars: (defecte de forma no invalidant) art. 48.2 i 3 LPACAP AR 1.2.10 Atenent a qui en provoca que siguin dictts (sempre per l’administració pública): → Actes dictats d’ofici: els dictats per iniciativa propia de l’administració RM → Actes dictats a instancia d’interessat: els que ho són perquè un interessats ho provoca 2. ELEMENTS DE L'ACTE ADMINISTRATIU FO De la regulació legal que sobre l'acte administratiu es conté en els art. 34 et seq. de la 39/2015 (o LPACAP) cal identificar una sèrie d'elements que han de concórrer en els actes administratius si be no tots ells tenen la mateixa importancia, doncs mentre l'objectiu i el subjectiu han de concórrer en tot acte administratiu l'exigència dels restants dependrà del que en cada cas estableixi la Llei. Tema 7- Pàg. 7  Els elements de l'acte administratiu són els següents: element subjectiu, element objectiu, element causal, element teleològic (o final), la motivació i l’element formal. 2.1. Element subjectiu L'acte administratiu ha de procedir d'una Administració Pública, que està integrada per E òrgans a través dels quals actua (conceller/a, ministre/-essa, regidor/-a, director/-a general, etc). És per això que l'acte administratiu ha de ser dictat precisament per l'òrgan administratiu -T al que la norma l’atribueix competència (art. 34 L39/15). → L'Administració Article 2 de la Llei 39/2015 i articles 1 i 3 de la Llei 26/20101. L'acte administratiu només AR pot produir-se per una Administració Pública. A més, l'Administració en particular ha de ser titular de la potestat de l'exercici de la qual es tracti per dictar l'acte. → La competència RM En tota potestat administrativa l'element de la competència ve prefixat per la norma, assenyalant-se l'òrgan de l'Administració que té atribuïda la potestat: la norma de competència determina quins són els actes que cada òrgan concret pot dictar. L'exigència que l'acte administratiu ha de dictar-se per l'òrgan competent està prescrita a l'art. 34 de la Llei 39/2015 i a l'art. 6.1 de la Llei 26/2010. FO → Els titulars dels òrgans L'exercici de la potestat administrativa pels òrgans competents es duu a terme pels subjectes titulars dels òrgans, i cal que la persona o persones físiques que els componen hagin estat investits vàlidament i legal en el seu càrrec (nomenament, presa de possessió, etc) i que hagin dictat l’acte d’acord amb les condicions legals prescrites. 1Llei 26/2010, del 3 d’agost , de règim jurídic i de procediment de les administracions publiques de Catalunya Tema 7- Pàg. 8  I respecte al cas concret, a més, han de mantenir íntegra la seva situació abstracta d'imparcialitat (objectivitat), atenent els deures legals d'abstenció [recusació] dels art. 23 i 24 L40/15 del Règim Júridic del Sector Públic. El preàmbul de la Llei 30/1992, antecesora tant de la L39/15 com de la L40/15, ja E expressava que l'abstenció i la recusació són conseqüències directes de l'article 103.1 de la Constitució en establir que l'Administració Pública serveix amb objectivitat els interessos generals. La clau es troba en l'objectivitat, que és tant com “garantir el principi de neutralitat, -T que exigeix mantenir els serveis públics a cobert de tota col·lisió entre interessos particulars i interessos generals”. AR 2.2. Element objectiu o contingut de l'acte. L’acte administratiu consisteix en una declaració de voluntat, de judici, de coneixement o de desig. El motiu d’aquesta declaració pot ser un comportament (de l’administrat, d’una altra administració, d’un altre òrgan, etc) un fet, un bé, una situació jurídica o la mateixa RM organització administrativa. Aquest contingut (declaración de voluntat, de judici …) ha de ser lícit (conforme al Dret) determinat (cert, identificable) i posible (factible, realitzable). L’element objectiu de l’acte adminsitratiu, en què consisteix l’acte és tan rellevant que en el cas, i només en aquest cas, que el contingut fos (o esdevingués) imposible l’acte administratiu és nul (art. 47.1 L39/15). FO 2.3. Element causal: la causa o motiu L’acte administratiu es dicta quan es dona el pressupòsit de fet previst a la norma que atorga la potestat per dictar-lo. En el moment que hi ha aquest pressupòsit de fet, hi ha la raó justificadora de l’acte, la circumstància que justifica que un acte administratiu es dicti. És a dir, tot acte adminsitratiu ha de ternir un motiu, una causa. Tema 7- Pàg. 9  Cal que el motiu de l’acte sigui lícit, legítim i cert, idoni per a la consecució de les finalitats que pretén assolir. L’acte administratiu no és més que el resultat de l’exercici d’una potestat. En la mesura que l’ordenament atribueix a qualsevol potestat una finalitat (la consecució de l’interès públic), l’acte administratiu dictat en exercici d’aquesta potestat ha de permetre satisfer aquesta necessitat. E La desviació de poder, causa d’anul·labilitat, art. 48 L39/15, constitueix un exemple d’acte adminsitratiu dictat amb tots els seus requisits, però amb un motiu espuri, il·legítim. -T 2.4. Element teleològic: la finalitat La fi que la norma creadora de la potestat assigna a aquesta com a objectiu a perseguir és també un element reglat, que, conforme determina l'art. 103.1 de la Constitució Espanyola, AR és una fi pública. La finalitat sovint es connecta amb les polítiques publiques en que s’emmarquen els actes adminsitratius que, en una determinada materia, les adminsitracions tenen competencia per dictar. Quan la norma atribueix una potestat a l'Administració, a més, assenyala la finalitat RM específica a què ha d'encaminar-se l'exercici d'aquesta potestat, també es pot incorrer en el vici de la desviació de poder si s'aparta d'ella o pretén servir a una finalitat diferent, tot i que es tracti d'una altra finalitat pública (art. 48 de la Llei 39/2015 i art. 70.2 de la Llei 29/1998, de la LJCA). 2.5. L’exteriorització o justificació de la causa o motiu de l’acte adminsitratiu: la FO moticació Tot i que la Llei 39/2015 no té una norma sobre aquest tema que regeixi amb caràcter general, en la pràctica hi ha un ús estès sobre el contingut dels actes (de tràmit o resolutoris): encapçalament amb indicació de l'autoritat que emet l'acte, preàmbul que sol referir els actes preparatoris i de tràmit, les normes de competència i de fons en què el mateix s'apliquen, indicant si s'ha consultat al Consell d'Estat o òrgan consultiu de la Comunitat Autònoma si ho hi hagués, la motivació en els casos en què procedeixi, la resolució pròpiament aquesta i el lloc, data i signatura (datació). Tema 7- Pàg. 10  Certs actes han de ser motivats, és a dir, han de complir un requisit de motivació que respon a la necessitat de fer públiques les raons de fet i de dret en les quals es basa una determinada decisió i reconduir la decisió presa a una regla de dret que l'autoritza i la justifica. La finalitat de la motivació és fer possible el control o la fiscalització jurisdiccional dels E actes de l’Administració, especialmente els discreccionals, establint la relació de causalitat necessària entre els antecedents de fet, la legislació aplicable i la decisió adoptada. -T La motivació és obligatòria en els casos assenyalats en l'art. 35 L39/15, a més del que es recullen en les lleis, normes amb rang de llei i normes reglamentàries. La motivació és un mitjà tècnic de control de la causa de l'acte; per això, no és un requisit merament formal, sinó de fons. AR Article 35. Motivació. 1. Han de ser motivats, amb referència succinta de fets i fonaments de dret: a) Els actes que limitin drets subjectius o interessos legítims. b) Els actes que resolguin procediments de revisió d’ofici de disposicions o RM actes administratius, recursos administratius i procediments d’arbitratge i els que en declarin la inadmissió. c) Els actes que se separin del criteri seguit en actuacions precedents o del dictamen d’òrgans consultius. d) Els acords de suspensió d’actes, sigui quin sigui el motiu de la suspensió, així com l’adopció de mesures provisionals que preveu l’article 56. e) Els acords d’aplicació de la tramitació d’urgència, d’ampliació de FO terminis i derealització d’actuacions complementàries. f) Els actes que rebutgin proves proposades pels interessats. g) Els actes que acordin la terminació del procediment per la impossibilitat material de continuar-lo per causes sobrevingudes, així com els que acordin el desistiment per l’Administració en procediments iniciats d’ofici. h) Les propostes de resolució en els procediments de caràcter sancionador, així com els actes que resolguin procediments de caràcter sancionador o de responsabilitat patrimonial. Tema 7- Pàg. 11  i) Els actes que es dictin en l’exercici de potestats discrecionals, així com els que s’hagin de dictar en virtut d’una disposició legal o reglamentària expressa. 2. La motivació dels actes que posin fi als procediments selectius i de concurrència competitiva s’ha de fer de conformitat amb el que disposen les normes que regulen les seves convocatòries, i en tot cas han de quedar acreditats en el procediment E els fonaments de la resolució que s’adopti. La motivació no es compleix amb qualsevol fórmula convencional sinó que ha de ser -T suficient, donant raó plena del procés lògic i jurídic que ha determinat la decisió. S’ha de tenir en compte que l’acceptació d’informes o dictàmens serveix de motivació de la resolució, quan s’incorporin al seu text (art. 89.5 L39/15). AR Finalment quan hagin de declarar-se una sèrie d'actes administratius de la mateixa naturalesa, tals com a nomenaments, concessions o llicències, podran refondre's en un únic acte, acordat per l'òrgan competent, que especificarà les persones o altres circumstàncies que individualitzin els efectes de l'acte per a cada interessat. RM 2.6. Element formal Dins de l'element formal s'inclou tant el conjunt de tràmits que s'ha de seguir per dictar l'acte (procediment) com la “forma” que ha de revestir l'acte: → El procediment FO El procediment administratiu, –o millor dit: la exigència de compliment de la sèrie de tràmits legalment establerts perquè es produeixi vàlidament l'acte administratiu- és una garantia per al ciutadà i màxim exponent de la submissió de l'Administració a la Llei (art. 105 c) CE). L'absència de procediment determina que l'acte que es dicti estigui viciat de nul·litat o anul·labilitat. Tema 7- Pàg. 12  → La forma de manifestació Pel que fa a la forma externa de manifestació de l’acte, la regla general és que els actes administratius s’han de produir o consignar per escrit, a través de mitjans electrònics, si bé, en ocasions, pot ser verbal (art. 36.1 L39715) i si més no, l’art. 55.1 LPACAP) preveu que els actes administratius poden no tenir forma escrita quan la naturalesa exigeixi o E permeti una altra forma més adequada d’expressió i de constància. -T 3. EL SILENCI ADMINISTRATIU. AR SILENCI ADMINISTRATIU: Tècnica que presumeix l’existència d’un acte davant la inactivitat de l’administració. En realitat no és un acte sinó un fet jurídic, una ficció en el sentit marcat per la jurisprudència de ser una fictio legis que afavoreix a l’interessat per no veure paralitzada la seva pretensió però no eximeix de l’obligació de resoldre Si venç el termini – silenci administratiu RM Evolució històrica. Silenci sentit negatiu, problemàtica de la indefensió (no recurrible) Llei 30/1992, original - Estableix la obligació de resoldre i un sentit al silenci (tan negatiu com positiu) - Estableix el silenci positiu a instància de part com a norma general. - La manca de resolució expressa provoca responsabilitat dels funcionaris i remoció del lloc de treball FO - Per acreditar el silenci s’havia d’obtenir el certificat d’acte presumpte Posteriorment la Llei 4/1999 de 4 de gener va modificar la Llei 30/1992. L’apartat del silenci també va ser modificat per la Llei d’economia sostenible.  E -T AR REGULACIÓ ACTUAL. Llei 39/2015:  Primer punt: Obligació legal de resoldre de forma expressa i dins de termini Article 21. Obligació de resoldre RM 1. L’Administració està obligada a dictar una resolució expressa i notificar-la en tots els procediments sigui quina sigui la seva forma d’iniciació. En els casos de prescripció, renúncia del dret, caducitat del procediment o desistiment de la sol·licitud, així com de desaparició sobrevinguda de l’objecte del procediment, la resolució consisteix en la declaració de la circumstància que concorri en cada cas, amb indicació dels FO fets produïts i les normes aplicables. S’exceptuen de l’obligació a què es refereix el paràgraf primer els supòsits de terminació del procediment per pacte o conveni, així com els procediments relatius a l’exercici de drets sotmesos únicament al deure de declaració responsable o comunicació a l’Administració En quin termini? Art 21.2. El termini màxim en el qual s’ha de notificar la resolució expressa és el que fixa la norma reguladora del procediment corresponent. Aquest termini no pot excedir els sis mesos, llevat que una norma amb rang de llei E n’estableixi un de superior o així ho prevegi el dret de la Unió Europea. 21.3. Quan les normes reguladores dels procediments no fixin el termini màxim, aquest -T és de tres mesos fins a 6 mesos, fixats per la 3 mesos si la norma no fixa + 6 mesos només norma norma AR termini amb rang o norma UE Com es compta? RM Aquest termini i els que preveu l’apartat anterior es compten: a) En els procediments INICIATS D’OFICI, des de la data de l’acord d’iniciació. b) En els iniciats a SOL·LICITUD DE L’INTERESSAT, des de la data en què la sol·licitud hagi tingut entrada al registre electrònic de l’Administració o organisme competent per a la seva tramitació. FO Data final serà la data de notificació, o bé publicació d’acord amb l’article 40-44 OBLIGACIONS D’INFORMACIÓ. 21.4. Les administracions públiques han de publicar i mantenir actualitzades al portal web, a efectes informatius, les relacions de procediments de la seva competència, amb indicació dels terminis màxims de durada dels procediments, així com dels efectes que produeixi el silenci administratiu. https://politiquesdigitals.gencat.cat/ca/pgov_ambits_d_actuacio/administracio- publica/publicitat-activa-dels-procediments-administratius/ En tot cas, les administracions públiques han d’informar els interessats del termini E màxim establert per resoldre els procediments i per notificar els actes que els posin terme, així com dels efectes que pugui produir el silenci administratiu. Aquesta menció s’ha -T d’incloure en la notificació o publicació de l’acord d’iniciació d’ofici, o en la comunicació que s’ha de dirigir a l’efecte a l’interessat dins dels deu dies següents a la recepció de la sol·licitud iniciadora del procediment en el registre electrònic de l’Administració o organisme competent per a la seva tramitació. En aquest últim cas, la comunicació ha d’indicar a més la AR data en què la sol·licitud ha estat rebuda per l’òrgan competent. Real Decreto 137/2010, de 12 de febrero, por el que se establecen criterios para la emisión de la comunicación a los interesados prevista en el artículo 42.4 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del RM Procedimiento Administrativo Común AMPLICACIÓNS DE TERMINI: 21.5. Quan el nombre de les sol·licituds formulades o les persones afectades pugui FO suposar un incompliment del termini màxim de resolució, l’òrgan competent per resoldre, a proposta raonada de l’òrgan instructor, o el superior jeràrquic de l’òrgan competent per resoldre, a proposta d’aquest, poden habilitar els mitjans personals i materials per complir el despatx adequat i en termini.  Article 23. Ampliació del termini màxim per resoldre i notificar 1. Excepcionalment, quan s’hagin esgotat els mitjans personals i materials disponibles a què es refereix l’apartat 5 de l’art. 21, l’òrgan competent per resoldre, a proposta, si s’escau, de l’òrgan instructor o el superior jeràrquic de l’òrgan competent per resoldre, pot acordar de manera motivada ampliar el termini màxim de resolució i notificació, i aquest no pot ser superior a l’establert per a la tramitació del E procediment. -T Responsabilitats: 21.6. El personal al servei de les administracions públiques que tingui a càrrec seu el despatx dels afers, així com els titulars dels òrgans administratius competents per instruir i resoldre, AR són directament responsables, en l’àmbit de les seves competències, del compliment de l’obligació legal de dictar resolució expressa en termini. L’incompliment d’aquesta obligació dóna lloc a l’exigència de responsabilitat disciplinària, sense perjudici de la que correspongui d’acord amb la normativa aplicable. RM  SENTIT DEL SILENCI ADMINISTRATIU INSTÀNCIA DE PART Article 24. Silenci administratiu en procediments iniciats a sol·licitud de l’interessat FO 1. En els procediments INICIATS A SOL·LICITUD DE L’INTERESSAT, sense perjudici de la resolució que l’Administració ha de dictar tal com preveu l’apartat 3 d’aquest article, el venciment del termini màxim sense que s’hagi notificat cap resolució expressa legitima l’interessat o els interessats per entendre-la estimada per silenci administratiu, excepte en els supòsits en què una norma amb rang de llei o una norma de dret de la Unió Europea o de dret internacional aplicable a Espanya estableixin el contrari. Quan el procediment tingui per objecte l’accés a activitats o el seu exercici, la llei que disposi el caràcter desestimatori del silenci s’ha de fonamentar en la concurrència de raons imperioses d’interès general. El silenci té efecte desestimatori en els procediments relatius a l’exercici del dret de petició, al qual es refereix l’art. 29 de la Constitució, (Llei orgànica 4/2001, del 12 de novembre, reguladora del dret de petició. 29.5 EAC, Decret 21/2003), aquells l’estimació dels quals tingui com a conseqüència que es transfereixin al sol·licitant o a tercers facultats relatives al domini públic o al servei públic, impliquin l’exercici d’activitats que E puguin danyar el medi ambient i en els procediments de responsabilitat patrimonial de les administracions publiques -T El sentit del silenci també és desestimatori en els procediments d’impugnació d’actes i disposicions i en els de revisió d’ofici iniciats a sol·licitud dels interessats. No obstant això, quan el recurs d’alçada s’hagi interposat contra la desestimació per silenci administratiu d’una sol·licitud pel transcurs del termini, aquest s’entén estimat si, arribat el AR termini de resolució, l’òrgan administratiu competent no dicta ni notifica cap resolució expressa, sempre que no es refereixi a les matèries enumerades al paràgraf anterior d’aquest apartat. RM Altres motius. Llei 26/2010 Llei 26/2010. Article 54. Silenci administratiu en els procediments iniciats a sol·licitud d'una persona interessada 2. S'exceptuen de la previsió a què fa referència l'apartat 1 els supòsits següents, en què el silenci té un efecte desestimatori: FO d) Les sol·licituds que tenen com a conseqüència la transferència de facultats relatives als béns o als drets de caràcter patrimonial de les administracions afectes materialment a l'ús públic o al servei públic. e) Els procediments l'estimació de la sol·licitud dels quals pot comportar la concessió d'ajuts i subvencions públiques, i, en general, els procediments que tenen per objecte o es refereixen a la reclamació de quantitats que impliquen el pagament a càrrec de les administracions públiques.   SENTIT DEL SILENCI ADMINISTRATIU PROCEDIMENTS D’OFICI Article 25. Falta de resolució expressa en procediments iniciats d’ofici 1. En els procediments iniciats d’ofici, el venciment del termini màxim establert sense que s’hagi dictat ni notificat cap resolució expressa no eximeix l’Administració de complir E l’obligació legal de resoldre, i produeix els efectes següents: a) En el cas de procediments dels quals es pugui derivar el reconeixement o, si s’escau, -T la constitució de drets o altres situacions jurídiques favorables, els interessats que hagin comparegut poden entendre desestimades les seves pretensions per silenci administratiu. b) En els procediments en què l’Administració exerceixi potestats sancionadores o, AR en general, d’intervenció, susceptibles de produir efectes desfavorables o de gravamen, ES PRODUEIX LA CADUCITAT. En aquests casos, la resolució que declari la caducitat ha d’ordenar que s’arxivin les actuacions, amb els efectes que preveu l’art. 95. 2. En els supòsits en què el procediment s’hagi paralitzat per causa imputable a l’interessat, RM s’interromp el còmput del termini per resoldre i notificar la resolució. EFECTES DEL SILENCI Llei 39/2015. Art 24.2. L’estimació per silenci administratiu té a tots els efectes la FO consideració d’acte administratiu finalitzador del procediment. La desestimació per silenci administratiu té els únics efectes de permetre als interessats interposar el recurs administratiu o contenciós administratiu que sigui procedent. OBLIGACIO POSTERIOR DE RESOLDRE Article 24.3. L’obligació de dictar resolució expressa a què es refereix l’apartat primer de l’art. 21 està subjecta al règim següent:  a) En els casos d’estimació per silenci administratiu, la resolució expressa posterior a la producció de l’acte només es pot dictar en cas de ser confirmatòria d’aquell. b) En els casos de desestimació per silenci administratiu, la resolució expressa posterior al venciment del termini l’ha d’adoptar l’Administració sense cap vinculació al sentit del silenci. E FORMA D’ACREDITAR EL SILENCI -T 24.4. Els actes administratius produïts per silenci administratiu es poden fer valer tant davant l’Administració com davant qualsevol persona física o jurídica, pública o privada. Aquests produeixen efectes des del venciment del termini màxim en què s’ha de dictar i notificar la resolució expressa sense que aquesta s’hagi expedit, i se’n pot AR acreditar l’existència per qualsevol mitjà de prova admès en dret, inclòs el certificat acreditatiu del silenci produït. Aquest certificat l’ha d’expedir d’ofici l’òrgan competent per resoldre en el termini de quinze dies des que expiri el termini màxim per resoldre el procediment. Sense perjudici d’això, l’interessat el pot demanar en qualsevol moment, i el termini indicat anteriorment es computa des de l’endemà del dia en què la petició tingui entrada al registre electrònic de l’Administració o organisme competent per resoldre RM Nuls de ple dret 47.1.f): Son nuls de ple dret... Els actes expressos o presumptes contraris a l’ordenament jurídics per part dels quals s’adquireixen facultats o drets quan no es tinguin els requisits essencials per a la seva adquisició. FO  E -T AR https://formaciooberta.eapc.gencat.cat/contingutsdelscursos/pad/040_activitat/inici.html RM FO