Tema 7: L'acte administratiu

Els actes que creen, modifiquen o finalitzen situacions legals, com ara concedir una llicència o separar un treballador del seu servei.

Els actes que només declaren o confirmen un fet, com obtenir una certificació o registrar-se al padró.

Els actes que es produeixen durant un procediment administratiu per preparar la decisió final, però no decideixen el problema central.

Els actes que decideixen sobre la qüestió central d'un procediment o carpeta, posant-hi final.

Es pot recórrer un acte resolutori contra la decisió d'un organisme administratiu.

Els actes que només es poden impugnar a través d'un recurs d'alçada, davant del superior jeràrquic de l'organisme que va prendre la decisió.

Els actes de tràmit que tenen un impacte tan gran que es poden impugnar, ja que decideixen el problema central, impedeixen continuar el procés o perjudiquen drets.

La manera en què es donen a conèixer els actes administratius. Pot ser mitjançant una notificació personal o publicant-los en diaris o mitjans socials.

El principi de competència determina quin òrgan de l'Administració té la capacitat de dictar un acte administratiu específic.

La norma jurídica que estableix l'òrgan competent per dictar un acte administratiu.

L'òrgan competent és l'entitat o persona legalment autoritzada a realitzar una acció administrativa.

Les persones físiques que conformen un òrgan i que tenen el poder legal per a actuar en nom seu. Han de ser nomenats vàlidament i complir amb els requisits legals.

La capacitat d'un funcionari públic per a prendre decisions imparcials i sense influències externes. Es basa en la idea d'objectivitat i neutralitat.

Obligació legal per a un funcionari públic d'abstenir-se de participar en una decisió si hi ha un conflicte d'interessos personal.

Un procediment legal en què un funcionari públic pot ser recusat (destituït) del càrrec si se sospita un conflicte d'interessos.

El contingut d'un acte administratiu ha de ser legal, precís, clar i possible.

Els actes administratius que rebutgen proves proposades per la part interessada.

Els actes que acaben el procediment per impossibilitat de continuar-lo per causes sobrevingudes o per desistiment de l'administració en procediments d'ofici.

Les propostes de resolució en procediments sancionadors i les resolucions de procediments sancionadors o de responsabilitat patrimonial.

Els actes que es dictin en l'exercici de potestats discrecionals i els que s'hagin de dictar en virtut d'una disposició legal o reglamentària expressa.

La motivació dels actes que posen fi als procediments selectius i de concurrència competitiva ha de complir amb les normes de la convocatòria i acreditar els fonaments de la resolució en el procediment.

La motivació dels actes administratius ha de ser suficient i ha de donar raó plena del procés lògic i jurídic que ha determinat la decisió.

L'acte administratiu és un dels conceptes més importants en el Dret Administratiu. Es defineix com una declaració formal d'un òrgan administratiu, que pot ser de voluntat, de judici, de desig o de coneixement.

Els actes administratius de la mateixa naturalesa (nomenaments, concessions, llicències) poden refondre's en un únic acte que especifica els efectes per a cada interessat.

La declaració d'un acte administratiu pot ser expressa, però també pot ser implícita o presumptes. Un acte administratiu presumpt és quan l'Administració es considera que ha acceptat una sol·licitud o ha pres una decisió sense una declaració formal.

Un acte administratiu es realitza dins del marc de la potestat administrativa, que permet a l'Administració Pública aplicar normes i prendre decisions que afecten els ciutadans.

El procediment administratiu, la sèrie de tràmits establerts per a dictar un acte administratiu, és una garantia per al ciutadà i garanteix la submissió de l'administració a la llei.

L'acte administratiu està sotmès al principi de legalitat, que significa que ha de complir amb les lleis i normes existents. Cap acte administratiu pot contradir la legalitat vigent.

L'acte administratiu es diferencia dels actes dels administrats (com sol·licitar un servei o recórrer una decisió). El Dret Administratiu regula com s'han de realitzar els actes administratius.

L'efecte d'un acte administratiu és que modifica una situació jurídica de forma legal. Potser, l'acta de naixement d'un nen o una resolució que concedeix una llicència.

Hi ha diferents tipus d'actes administratius, com ara resolucions, decrets, ordres, instruccions, etc. Cada tipus té una finalitat i una forma específiques.

Els actes administratius han de ser motivats, la qual cosa significa que han d'explicar els motius jurídics i els fets que fonamenten la decisió.

Si una administració es manté en silenci després de rebre una petició, s'entén que la petició ha estat aprovada. Però, si l'administració decideix actuar, només podrà confirmar la decisió del silenci.

Aquest silenci significa que la petició ha estat rebutjada. Per això, l'administració ha de prendre una decisió expressa, independentment del silenci previ.

Els actes administratius creats per silenci poden ser vàlids tant davant l'administració com davant qualsevol individu o empresa

Els actes per silenci tenen efecte a partir del moment en què hauria d'haver-hi una decisió expressa.

Podeu demostrar l'existència del silenci amb qualsevol prova legal, inclosos els certificats oficials.

L'administració pot emetre un certificat oficial que confirma el silenci.

L'administració té un màxim de 15 dies per emetre el certificat.

Si no es compleixen els requisits necessaris per obtenir un dret o una facultat, l'acte administratiu (ja sigui expresso o per silenci) no és vàlid

En un procediment iniciat a sol·licitud de l'interessat, si no es notifica cap resolució expressa abans del venciment del termini màxim, se l'entén estimada per silenci administratiu, llevat que una norma amb rang de llei ho estipuli diferent.

El silenci té efecte desestimatori en aquells procediments que impliquen la transferència de béns o serveis al sol·licitant, o que poden danyar el medi ambient.

El silenci també és desestimatori en aquells procediments d'impugnació o revisió d'ofici iniciats a sol·licitud de l'interessat.

Un recurs d'alçada interposat contra la desestimació per silenci administratiu d'una sol·licitud s'entén estimat si l'òrgan competent no dicta una resolució expressa en el termini corresponent.

En els procediments iniciats a sol·licitud de l'interessat, el venciment del termini màxim sense notificar cap resolució expressa legitima l'interessat a entendre-la estimada, excepte en els supòsits en què una norma ho estipuli diferent.

El silenci en els procediments relatius a l'exercici del dret de petició (contempla l'art. 29 de la Constitució)

En el cas de procediments que impliquin l'accés a activitats o el seu exercici, la llei ha de justificar un silenci desestimatori en base a raons d'interès general imperioses.

El silenci administratiu és la resposta tácita de l'administració a una sol·licitud.