Consell Comarcal Borsa Desembre 2024 PDF

Consell Comarcal Borsa Desembre 2024 Contingut 1. Temari general.............................................................. 3 a. L'organització municipal: òrgans necessaris i òrgans complementaris, règims de sessions i acords dels òrgans de govern local. La potestat normativa de les entitats locals: ordenances i reglaments. Les competències municipals. Els serveis mínims.... 3 TEMA 11.- EL MUNICIPI: CONCEPTES I ELEMENTS. EL TERME MUNICIPAL. LA POBLACIÓ: ESPECIAL REFERÈNCIA A L’EMPADRONAMENT. L’ORGANITZACIÓ: ELS ÒRGANS MUNICIPALS. COMPETÈNCIES MUNICIPALS (VEURE VÍDEO TEMA 11)........ 3 TEMA 13.- L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA: CONCEPTE I PRINCIPIS. EL DRET ADMINISTRATIU: CONCEPTE. LES FONTS DEL DRET ADMINISTRATIU: ESPECIAL REFERÈNCIA A LA LLEI I ALS REGLAMENTS. LA POTESTAT REGLAMENTÀRIA EN L’ESFERA LOCAL: ORDENANCES, REGLAMENTS I BANS; PROCEDIMENT D’ELABORACIÓ I APROVACIÓ.......................................................................21 b. La comarca. Definició. Regulació Legal. Organització de la comarca i atribucions de cada òrgan. Competències de la comarca......................................................................................................................................................................................................36 TEMA 12.- ALTRES ENTITATS LOCALS. MANCOMUNITATS, PROVÍNCIES I COMARQUES. LES ENTITATS METROPOLITANES. LES ENTITATS D’ÀMBIT TERRITORIAL INFERIOR AL MUNICIPI. TEST ADMINISTRACIÓ LOCAL I ORGANITZACIÓ LOCAL..............................36 c. El procediment administratiu. Concepte. Disposicions generals sobre el procediment administratiu. Tramitació i resolució. La terminació convencional. La manca de resolució expressa: el règim del silenci administratiu.........................................................44 Gemma Navarro Sauleda Página 1 TEMA 16.- EL PROCEDIMENT ADMINISTRATIU: CONCEPTE I PRINCIPIS GENERALS. EL PROCEDIMENT ADMINISTRATIU COMÚ: REGULACIÓ, CONTINGUT I ÀMBIT D’APLICACIÓ. PROCEDIMENTS DE REVISIÓ DELS ACTES I RECURSOS ADMINISTRATIUS (VÍDEO TEMA 16) – TEST ADMINISTRATIU..............................................................................................................................................................44 d. L'acte administratiu a la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les Administracions Públiques: requisits i eficàcia. Revocació, convalidació i rectificació dels actes administratius. Nul·litat i anul·labilitat...................................72 TEMA 15.- L’ACTE ADMINISTRATIU: CONCEPTE, CLASSES I ELEMENTS. MOTIVACIÓ I FORMA. EL SILENCI ADMINISTRATIU: EL SILENCI POSITIU I ELS ACTES PRESSUMPTES. EXECUTIVITAT DE L’ACTE ADMINISTRATIU. (VÍDEO TEMA 15) TEST ADMINISTRATIU.....................72 e. Els contractes del sector públic. Tipologia i característiques essencials. L’expedient de contractació. (Vídeo tema 20 i 21 només principi) Test Contractes................................................................................................................................................................83 TEMA 21.- L’EXPEDIENT DE CONTRACTACIÓ. REQUISITS PER CONTRACTAR. LES GARANTIES. ELS PROCEDIMENTS D’ADJUDICACIÓ. EFECTES, COMPLIMENT I EXTINCIÓ DELS CONTRACTES ADMINISTRATIUS.............................................................95 f. Drets i deures del personal al servei de les administracions públiques...........................................................................................97 TEMA 28.- DRETS I DEURES DELS FUNCIONARIS. RÈGIM RETRIBUTIU. RÈGIM D’INCOMPATIBILITATS DEL PERSONAL AL SERVEI DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES. RÈGIM DISCIPLINARI (VÍDEO TEMA 28 NOMÉS PRINCIPI) TEST FUNCIÓ PÚBLICA...........................97 2. TEMARI ESPECÍFIC..................................................... 109 a. Els documents administratius. Redacció de documents administratius i tipologia de documents...........................................109 TEMA 34.- CRITERIS D’ESTIL I DE LLEGIBILITAT EN LA REDACCIÓ ADMINISTRATIVA. TIPUS DE DOCUMENTS ADMINISTRATIUS (Vídeo tema 34).................................................................................................................................................................................................109 b. L’administració electrònica: pilars i principis...................................................................................................................................153 TEMA 19.- L’ADMINISTRACIÓ ELECTRÒNICA: CONCEPTE I PRINCIPIS. LA SEGURETAT EN LES TRANSACCIONS ELECTRÒNIQUES (Vídeo tema 19) Test Administració electrònica................................................................................................................................ 153 c. El model d’administració electrònica de Catalunya, a través del serveis del Consorci AOC. Relació amb la ciutadania i empresa....................................................................................................................................................................................................166 Gemma Navarro Sauleda Página 2 1. Temari general a. L'organització municipal: òrgans necessaris i òrgans complementaris, règims de sessions i acords dels òrgans de govern local. La potestat normativa de les entitats locals: ordenances i reglaments. Les competències municipals. Els serveis mínims. TEMA 11.- EL MUNICIPI: CONCEPTES I ELEMENTS. EL TERME MUNICIPAL. LA POBLACIÓ: ESPECIAL REFERÈNCIA A L’EMPADRONAMENT. L’ORGANITZACIÓ: ELS ÒRGANS MUNICIPALS. COMPETÈNCIES MUNICIPALS (VEURE VÍDEO TEMA 11) 4.- L’ORGANITZACIÓ: ELS ÒRGANS MUNICIPALS L'Ajuntament és l'òrgan de govern i administració del municipi, però que actua mitjançant uns òrgans diferenciats amb atribucions pròpies. Aquests òrgans es classifiquen per la llei en dues classes: - òrgans necessaris, obligatoris a tots els municipis, i - òrgans complementaris, que poden existir en els diferents municipis conforme a les lleis de cada comunitat autònoma o al reglament orgànic municipal de cada ajuntament. Tots aquests òrgans poden ser, així mateix: - unipersonals, quan el seu titular sigui una sola persona física, o - col·legiats, quan estiguin integrats per un conjunt de persones. Alhora, poden ser Gemma Navarro Sauleda Página 3 - actius, és a dir, que emeten resolucions i adopten acords; - consultius, si emeten declaracions de judici; i de - fiscalització o control que jutgen la legalitat o l'oportunitat dels actes realitzats per un altre. Seguint el Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, podem establir la següent classificació: A) òrgans necessaris: ALCALDE MUNICIPIS + 5.000 HABITANTS: JUNTA DE GOVERN LOCAL COMISSIÓ TOTS ELS ESPECIAL TINENT DE MUNICIPIS D'ALCALDE COMPTES MUNICIPIS + 20.000 HABITANTS: GRUPS MUNICIPALS PLE a) L'alcalde. b) Els tinents d'alcalde. c) El Ple. d) La Comissió Especial de Comptes. Gemma Navarro Sauleda Página 4 e) La Junta de Govern local, en els municipis amb població de dret superior a 5.000 habitants i en els de menys, quan així ho disposi el Reglament orgànic, o així ho acordi el Ple. A més, existirà en tots els municipis que siguin capital de comarca, independentment de la seva població. f) Els grups municipals, en el municipis amb població superior a 20.000 habitants Òrgans complementaris: COMISSIONS D'ESTUDI, INFORME O CONSULTA ÒRGANS DE ALTRES PARTICIPACIÓ CIUTADANA JUNTA LOCAL DE SÍNDIC SEGURETAT MUNICIPAL DE GREUGES CONSELL ASSESSOR URBANÍSTIC g) Les comissions d'estudi, informe o consulta. h) Els òrgans de participació ciutadana, com ara els consells sectorials. i) El síndic o síndica municipal de greuges, si ho acorda el Ple per majoria absoluta, a proposta d'un grup municipal. Gemma Navarro Sauleda Página 5 j) El consell assessor urbanístic. k) La junta local de seguretat. l) Qualsevol altre òrgan establert pel municipi. Entre aquest podem trobar: els regidors delegats, òrgans territorials de gestió desconcentrada, els representants personals de l'alcalde en les poblats i barriades i les juntes municipals de districte. L’Administració per a realitzar els seus fins requereix persones que assumeixin l’activitat administrativa. S’ha de diferenciar : Gemma Navarro Sauleda Página 6 - Òrgan unipersonal: és aquell en que la representació de l’Administració es efectuada mitjançant una persona física, per exemple l’alcalde. - Òrgan col·legiat: parlem d’òrgan col·legiat quan la representació és assumida per un conjunt de persones físiques, les quals, individualment, no tenen competència suficient per que un acte tingui el rang administratiu vàlid. Per exemple, el Ple de l’Ajuntament, és format per l’alcalde, els tinents d’alcalde, secretari i regidors. La regulació sobre el règim de les sessions dels òrgans col·legiats la trobarem a la Llei de bases del règim local, al Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les corporacions locals i en el Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya. A més, poden ser objecte d’un reglament propi aprovat per cada corporació, que haurà d’observar sempre els següents principis: Els òrgans col·legiats dels ens locals funcionen en règim de sessions ordinàries, de periodicitat preestablerta, i de sessions extraordinàries, que poden ésser, si escau, urgents. Les sessions dels òrgans de la corporació s'han de tenir a la seu d'aquesta, llevat dels casos en què, per força major, el president o presidenta cregui convenient de fer-les en un altre lloc de l'àmbit territorial de la corporació. A les sessions del ple i de la comissió de govern, quan exerceix competències resolutòries, ha d'assistir el secretari o secretària de la corporació o qui legalment el substitueix. La convocatòria dels òrgans col·legiats ha d'incloure l'ordre del dia dels assumptes a tractar. En les sessions extraordinàries, convocades a sol·licitud dels membres de la corporació, la convocatòria ha d'incloure l'ordre del dia proposat pels qui han adoptat la iniciativa. No obstant això, el president pot incloure en la convocatòria altres assumptes si ho considera convenient. L'ordre del dia de les sessions ordinàries, en cas d'urgència, pot ésser ampliat si el ple o la comissió ho acorden per majoria absoluta, a proposta del president o presidenta, d'una quarta part dels membres o d'algun dels portaveus. Gemma Navarro Sauleda Página 7 Quan la proposta es presenta en el ple l'apreciació de la urgència eximeix del tràmit de dictamen o informe de la comissió informativa respectiva. En el cas de les sessions extraordinàries, no es poden tractar assumptes que no s'han inclòs en l'ordre del dia. Gemma Navarro Sauleda Página 8 2.1.1. Periodicitat Les sessions ordinàries tindran lloc com a mínim: - cada mes, en els ajuntaments de municipis de més de 20.000 habitants i en les diputacions provincials; - cada dos mesos en els ajuntaments de municipis d'una població entre 5.001 i 20.000 habitants; - cada tres mesos en els ajuntaments de municipis de fins a 5.000 habitants. Les corporacions locals celebraran sessions extraordinàries, en els següents supòsits: - quan per pròpia iniciativa les convoqui el president de la Corporació - a petició d’1/4 part dels membres que legalment la constitueixin, sense que cap regidor pugui sol·licitar més de tres anualment. En aquest últim cas, la celebració d'aquest ple no es pot endarrerir més enllà de quinze dies hàbils des que ha estat sol·licitada, i no es pot incorporar l'assumpte a l'ordre del dia d'un ple ordinari o d'un altre extraordinari amb més assumptes si els sol·licitants de la convocatòria no ho autoritzen expressament. Si el president no convoqués el ple extraordinari sol·licitat pel nombre de regidors indicat dins el termini de quinze dies assenyalat, aquest restarà convocat automàticament per al desè dia hàbil següent al de la finalització del termini esmentat, a les dotze hores. - quan estigui previst en alguna disposició legal Gemma Navarro Sauleda Página 9 2.1.2. Convocatòria i ordre del dia La convocatòria s'efectuarà mitjançant l'ordre del dia, que formarà el president, en la qual constaran la relació d'assumptes que seran, en principi, tots els expedients que estiguin conclosos, als quals s'uniran les esmenes i afegits als dictàmens de les comissions que hagin presentat els regidors respecte aquests. Correspon al secretari que s'exposi l'ordre del dia en el taulell d'anuncis, i que es publiqui al butlletí local. L'ordre del dia de les sessions serà fixat per l'alcalde o president assistit del secretari. Així mateix, podrà recavar l'assistència dels tinents d'alcalde, i consultar, si ho estima oportú, als portaveus dels grups existents en la corporació. En l'ordre del dia només poden incloure's els assumptes que hagin estat prèviament dictaminats, informats o sotmesos a consulta de la comissió informativa que correspongui. L'alcalde o president, per raons d'urgència degudament motivades, podrà incloure en l'ordre del dia, a iniciativa pròpia o a proposta d'algun dels portaveus, assumptes que no hagin estat prèviament informats per la respectiva comissió informativa, però en aquest supòsit no podrà adoptar-se cap acord sobre els assumptes sense que el ple ratifiqui la seva inclusió en l'ordre del dia. En l'ordre el dia de les sessions ordinàries s'inclourà sempre el punt de precs i preguntes. En les sessions ordinàries, el president convocarà als membres de la Corporació amb una antelació mínima de dos dies. No podran tractar-se més assumptes dels inclosos en l'ordre del dia, ara bé, podrà adoptar-se acords sobre matèries no incloses en l'ordre del dia si el ple així ho decidís, a través de declaració d'urgència efectuada amb el vot favorable de la majoria absoluta legal dels seus membres. En les sessions extraordinàries, la convocatòria haurà de fer-se amb dos dies d’antelació, excepte en casos d'urgència motivada, expressant els assumptes als quals s'han de circumscriure les deliberacions i els acords, sense que puguin tractar-se altres qüestions. La sessió extraordinària urgent ha de ser ratificada pel Ple. Gemma Navarro Sauleda Página 10 2.1.3. Desenvolupament de les sessions Les sessions hauran de celebrar-se mitjançant l'assistència d' 1/3 dels membres que legalment composin la corporació sense que, en cap cas, pugui ser inferior a tres. Aquest quòrum haurà de mantenir-se durant tota la sessió. En tot cas, es requereix l'assistència del president i del secretari de la corporació o de qui legalment els substitueixin. La documentació íntegra dels assumptes inclosos en l'ordre del dia haurà de figurar a disposició dels regidors, des de el mateix dia de la convocatòria, en la secretaria de la corporació. Els membres de la corporació tenen el deure d'assistir a les sessions, excepte que per causa justificada, no puguin assistir-hi, havent de comunicar-ho al president. Les sessions del ple de les Corporacions locals són públiques. No obstant, podrà ser secret el debat i la votació d'aquells assumptes que puguin afectar al dret fonamental dels ciutadans a que es refereix l'art. 18.1 CE ( dret a l'honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge) quan així s'acordi per majoria absoluta. Iniciada la sessió, el secretari donarà compte dels assumptes compresos en l'ordre del dia o convocatòria, mitjançant la lectura dels informes, decrets de l'alcalde i dictàmens de les comissions que figurin en els mateixos. Promoguda la deliberació els assumptes seran discutits primer i després votats. Si ningú demana la paraula l'assumpte queda aprovat per unanimitat. Els regidors necessitaran la venia del president per fer ús de la paraula i parlaran alternativament en pro o en contra segons l'ordre en que ho haguessin sol·licitat, si bé poden cedir-se el torn. Es dirigiran a la corporació, no admetent-se altres interrupcions que les del President per dirigir el debat i cridar a l'ordre. L'alcalde i els regidors no poden prendre part en deliberacions sobre assumptes en els quals tinguin un interès directe, havent l'interessat d'abandonar la sala mentre es discuteixi. Gemma Navarro Sauleda Página 11 L'alcalde podrà donar per finalitzada la discussió quan hagin parlat dos regidors en pro i dos en contra d'un mateix assumpte i resoldre quantes incidències dilatin la resolució. L'absència d'un o varis regidors un cop iniciada la deliberació d'un assumpte, equival, a efectes de la votació corresponent, a l'abstenció. En cas de votacions amb resultat d'empat, s'efectuarà una nova votació, i si persistís l'empat, decidirà el vot de qualitat del president. 2.1.4. Adopció d'acords Normalment, els acords s’adopten per majoria simple. No obstant, hi ha excepcions: Gemma Navarro Sauleda Página 12 PROCLAMACIÓ I PUBLICACIÓ: - El president proclama acord adoptat. - Es publica amb la firma del secretari i VP president - Còpia al subdelegat del Govern a la província i al Departament de Governació (actualment Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública) Els acords en les sessions s'adoptaran mitjançant votació, que s'efectuarà un cop finalitzat el debat sobre l'assumpte de que es tracti. Per a l'adopció dels acords es suficient, per regla general, la majoria simple ( més vots afirmatius que negatius dels regidors presents en el moment de la votació ), excepte en els casos en que la llei exigeixi un nombre o quòrum determinats de vots. Altres majories són: - Unanimitat, quan la totalitat dels vots s'emeten en sentit afirmatiu, sense produir-se vots en contra ni abstencions. - Majoria absoluta, quan els vots afirmatius són més de la meitat del nombre legal de membres de la Corporació. - Majoria especial. Per determinats acords es requereix el vot favorable d'un nombre o quòrum especial dels membres que integren la Corporació, que acostuma a ser de 2/3 del nombre de fet, i en tot cas, majoria absoluta del seu nombre legal. S’entén per nombre legal de membres el del total de regidors que corresponen a una corporació en funció del nombre d'habitants del municipi. Nombre de fet de membres és el del nombre legal menys les vacants de regidor que puguin existir en un moment determinat. Nombre d’assistents és el de regidors que assisteixin a una determinada sessió. Als efectes de la determinació del quòrum necessari per a l'adopció d'acords en l'Administració municipal, el Decret Legislatiu 2/2003 pel que s´aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya estableix les següents regles: - Els acords de les Corporacions locals s'adoptaran, com a regla general, per majoria simple dels membres presents. Gemma Navarro Sauleda Página 13 - Es requereix el vot favorable de les 2/3 parts del nombre de fet i, en tot cas, de la majoria absoluta del nombre legal de membres de les Corporacions per a l'adopció d'acords en les següents matèries: a) Creació i suspensió de municipis i alteració de temes municipals. b) Creació, modificació i suspensió de les entitats d´administració descentralitzada. c) Aprovació de la delimitació del terme municipal. d) Alteració del nom i de la capitalitat del municipi. - Es necessari el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la Corporació per a l'adopció d'acords en les següents matèries: a) Aprovació i modificació del reglament orgànic propi de la corporació. b) La creació i regulació dels òrgans complementaris c) L´adopció d´acords inicials de creació i modificació de comarques d) La creació, la modificació i la dissolució de mancomunitats o altres organitzacions associatives, així com també l´adhesió a aquestes i l´aprovació i la modificació dels seus estatuts. e) La dispensa de serveis mínims i la transferència de funcions o activitats a altres administracions públiques, i també l´acceptació de les delegacions o encàrrecs de gestió realitzats per altres administracions, llevat que aquestes siguin imposades obligatòriament per llei. f) La cessió, per qualsevol títol, de l´aprofitament de béns comunals. g) La concessió de béns o serveis per més de cinc anys, sempre que llur quantia excedeixi el 20% dels recursos ordinaris del seu pressupost. h) L´exercici d´activitats econòmiques en règim de monopoli i l´aprovació de la forma concreta de gestió del servei corresponent. Gemma Navarro Sauleda Página 14 i) L´aprovació d´operacions financeres o de crèdit i la concessió de quitaments o esperes, si llur import excedeix del 10% dels recursos ordinaris del seu pressupost, així com també les operacions de crèdit previstes en l´article 177.3 de la llei reguladora de les hisendes locals. j) La imposició i ordenació dels recursos propis de caràcter tributari. k) Els acords que hagi d´adoptar la corporació en la tramitació dels plans i els instruments d´ordenació urbanística. l) L´alienació de béns, si llur quantia excedeix el 20% dels recursos ordinaris del pressupost. m) L´alteració de la qualificació jurídica dels béns demanials o comunals. n) La cessió gratuïta de béns a altres administracions o institucions públiques. o) Les altres matèries determinades per llei. La votació pot ser: - Ordinària. Els regidors es manifesten per signes convencionals d'assentiment o no, com posar-se en peu o restar asseguts. - Nominal. El secretari va llegint la llista de regidors, els quals al ser nomenats voten dient si o no, segons els termes de la votació. - Secreta, quan es tracti de l'elecció o destitució de persones. 2.1.5. Proclamació i publicació Computats els vots emesos, el president proclamarà l'acord adoptat. L'extracte dels acords adoptats en cada sessió es redactarà en forma concisa i clara i es publicarà amb la firma del secretari i el vistiplau del president en el tauler d'edictes de l’ajuntament, remetent-ne una còpia al subdelegat del Govern a la província i al Departament de Governació. Gemma Navarro Sauleda Página 15 2.2. SESSIONS DE LA JUNTA DE GOVERN LOCAL La Junta de Govern Local celebrarà sessió ordinària amb la periodicitat determinada pel Ple de la corporació, i sessions extraordinàries quan el president ho decideixi. Correspon a l'alcalde o president fixar el dia i hora en que haurà de celebrar-se les sessions ordinàries. Les extraordinàries o urgents tindran lloc quan siguin convocades amb tal caràcter. Les sessions es celebraran en la casa consistorial, palau provincial o edifici seu de l'entitat, excepte casos de força major, i en quant a al seva convocatòria, quòrum d’assistència i sistema de votació, s’ajustaran a allò establert per a les sessions del Ple amb les següents particularitats: a) Les sessions de la Junta de Govern no són públiques, sense perjudici de les comunicacions i publicitat dels seus acords en la forma abans indicada pel Ple. Gemma Navarro Sauleda Página 16 b) L’alcalde o president dirigeix els debats al seu prudent arbitri. c) Les actes de les sessions, es transcriuran en un llibre diferent de les del Ple. 2.3. SESSIONS DE LES COMISSIONS INFORMATIVES La periodicitat de les sessions ordinàries de les comissions d’estudi, d’informe o de consulta ha d’ésser determinada pel Ple. Poden, no obstant això, tenir sessions extraordinàries quan llur president ho decideix o quan ho demana la quarta part, almenys, del nombre legal de membres. Gemma Navarro Sauleda Página 17 Pel que fa a la convocatòria de les sessions, quòrum d’assistència i sistema de votació, s’ajustaran a allò establert per a les sessions del Ple. Els dictàmens (que no acords) s'adoptaran per majoria simple de vots i podran limitarse a mostrar la seva conformitat amb les propostes que li siguin sotmeses pels serveis administratius competents o exposar una altra alternativa. El membre que dissentís del dictamen, podrà demanar que consti el seu vot en contra o formular vot particular per a la seva defensa en el Ple. Cap comissió informativa podrà deliberar sobre assumptes que corresponguin a una altre, sense perjudici de la possibilitat de sessions conjuntes. El president dirigeix i ordena els debats respectant les regles establertes per el Ple. A les sessions de les comissions informatives poden ser requerits a assistir el personal o membres de la Corporació a efectes informatius. De les sessions de les comissions s'aixecarà acta a la qual s'acompanyaran els dictàmens que hagin estat aprovats i els vots particulars. Gemma Navarro Sauleda Página 18 2.4. SESSIONS DE LA COMISSIÓ ESPECIAL DE COMPTES La comissió especial de comptes s'ha de reunir necessàriament abans del dia 1 de juny de cada any per examinar els comptes generals de la corporació, juntament amb els justificants i antecedents, i emetre'n informe. Pot, no obstant això, tenir reunions preparatòries si el seu president o presidenta ho acorda o si ho demana una quarta part, almenys, del nombre legal de membres de la comissió. Per acord del ple de la corporació, la comissió d'estudi, d'informe o de consulta especialitzada en matèria de finances pot actuar com a comissió especial de comptes. Els comptes generals i la documentació complementària han d'ésser a disposició dels membres de la comissió, perquè els puguin examinar i consultar, com a mínim quinze dies abans de la primera de les reunions. Gemma Navarro Sauleda Página 19 2.5. MUNICIPIS QUE FUNCIONEN EN RÈGIM DE CONSELL OBERT En aquest règim –el qual poden seguir els municipis amb menys de 100 habitants o els que tradicionalment ho tinguin reconegut- pot dir-se que tots els veïns exerceixen les funcions de regidors. Ajustaran el seu funcionament als usos ,costums i tradicions locals i, subsidiàriament, a les normes del règim de sessions del Ple, (abans vistes) en tot allò que no contradigui als usos, costums i tradicions locals. Com regles especials estan les següents: - Es celebraran sessions ordinàries un cop per trimestre com a mínim, reunint-se a l'efecte els veïns amb el seu alcalde i el secretari en el lloc que tinguin per costum. La sessió es celebrarà en dia festiu i es convocarà a toc de campana, pregó, anunci o altre medi tradicional. Gemma Navarro Sauleda Página 20 L'Assembla quedarà vàlidament constituïda quan hi assisteixi 1/3 part dels veïns sense que en cap cas pugui ser un número inferior a tres, admetent-se la representació d'uns veïns per altres i requerint-se sempre la presència de l'alcalde i secretari. Els acords s'adoptaran per majoria simple de vots. TEMA 13.- L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA: CONCEPTE I PRINCIPIS. EL DRET ADMINISTRATIU: CONCEPTE. LES FONTS DEL DRET ADMINISTRATIU: ESPECIAL REFERÈNCIA A LA LLEI I ALS REGLAMENTS. LA POTESTAT REGLAMENTÀRIA EN L’ESFERA LOCAL: ORDENANCES, REGLAMENTS I BANS; PROCEDIMENT D’ELABORACIÓ I APROVACIÓ En l’Àmbit de l’Administració local, revestiran la forma d’: - Ordenances locals, aprovades pel Ple. Reglaments orgànics, aprovats pel ple, però amb contingut organitzatiu. Bands, aprovats per l’alcalde. 4.- LA POTESTAT REGLAMENTÀRIA EN L’ESFERA LOCAL: ORDENANCES, REGLAMENTS I BANS; PROCEDIMENT D’ELABORACIÓ I APROVACIÓ 4.1. CONCEPTE I LÍMITS L’Administració local gaudeix de potestat reglamentaria o normativa, la qual permet que les entitats locals tinguin l’autonomia o facultat de dictar normes vinculants, les quals tenen caràcter general amb força obligatòria. Aquesta potestat reglamentaria és una de les conseqüències implícites de la consagració a nivell constitucional del principi d'autonomia local. Gemma Navarro Sauleda Página 21 Autonomia significa poder de crear un propi ordenament jurídic, així, els ajuntaments gaudeixen de la capacitat de crear el seu propi ordenament jurídic i aquest ha de ser sempre respectat per la legislació ordinària vigent. Ordenances, reglaments i bans de les entitats locals són aquelles disposicions de caràcter general, que dicten les corporacions locals dins de l'àmbit de les seves respectives competències, i que són d'obligatori compliment en el territori en el qual es desenvolupa la seva jurisdicció. Aquesta potestat de dictar normes ha de seguir els següents límits: - El respecte al principi de jerarquia normativa. Les normes de les entitats locals són de rang reglamentari, per la qual cosa no podran contravenir el contingut normatiu d'una norma de rang superior. - Principi de competència, segons el qual els ens locals únicament poden regular aquelles matèries la competència sobre les quals els està legalment atribuïda. - Principi de territorialitat, pel qual les ordenances i reglaments únicament tindran força obligatòria en el terme municipal o en el territori de l’entitat territorial corresponent. - Límits formals. Que recullen les regles relatives a la competència de l’òrgan i el procediment a seguir per a la seva formació 4.2. CLASSES La potestat normativa de les entitats locals pot adoptar diferents formes i manifestacions. Per l'òrgan d'on prové en, distingirem les ordenances i reglaments aprovats pel Ple i el ban, que és la manifestació típica de la capacitat normativa de l'alcalde. 4.2.1. Classificació dels reglaments i ordenances Com a regla general, s’anomenen reglaments les normes dictades per l’Ajuntament per regular el seu funcionament intern, i ordenances les que incideixen en els drets i deures dels veïns del municipi. Gemma Navarro Sauleda Página 22 Tot i que la tipologia de les ordenances i reglaments pot ser tan amplia com les matèries sobre les quals tingui competència l’entitat local, els més habituals són els següents: a) Reglaments de funcionaris, que desenvolupen les previsions del Reglament de funcionaris de l’Administració local. b) Reglaments orgànics o de règim interior, que regulen l'estructura orgànica dels serveis administratius de les corporacions respectives, així com el funcionament dels diferents òrgans, concreten les normes de procediment administratiu de la normativa de règim local. c) Ordenances de policia i bon govern, les quals incorporen les normes peculiars de la localitat encaminades a ordenar l'activitat i la convivència dels ciutadans. d) Ordenances de sòl i edificació, que regulen aspectes en matèria d'urbanisme i d’habitatge, ja que la Llei sobre règim del sòl i ordenació urbana conté un bon nombre de preceptes que concedeixen a les corporacions un marge discrecional en l'aplicació dels mateixos. A més, els ajuntaments regulen, mitjançant aquesta classe d'ordenances, l'exercici de les múltiples competències de que gaudeixen en matèria urbanística i de policia de l’habitatge. e) Ordenances sobre activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses. Aquestes ordenances regulen les facultats atorgades a l'Administració municipal necessàries en ordre a garantir la seguretat i salubritat. f) Ordenances per a l'aprofitament de béns comunals. Serveixen per regular l'aprofitament dels béns d'aquesta classe, al qual tenen dret, segons la legislació local, els veïns dels pobles en que existeixen. g) Ordenances fiscals. Regulen la imposició, aplicació i efectivitat de les exaccions locals que són les taxes o drets, les contribucions especials o de millora i els arbitris. 2.2. Les competències municipals actualment Actualment, tot i que la LRBRL continua reconeixent una habilitació general d’actuació a les entitats locals, en determinar en l'article 3 que per complir els seus fins i en l'àmbit de les seves respectives competències, les entitats locals, d'acord amb la Constitució i les lleis, tenen plena capacitat jurídica per adquirir, posseir, reivindicar, permutar, gravar o alienar tota classe Gemma Navarro Sauleda Página 23 de béns, celebrar contractes, establir i explotar obres o serveis públics, obligar-se, interposar els recursos establerts i exercitar les accions establertes en les lleis, aquesta habilitació es refereix a l’àmbit de les seves competències, que després de la promulgació de la LRSAL han estat profundament modificades. Efectivament, si bé l’article 3 de la LRBRL estableix que, perquè sigui efectiva l'autonomia garantida constitucionalment a les entitats locals, la legislació de l'Estat i la de les CA reguladora dels diferents sectors d'acció pública els ha d’assegurar el dret a intervenir en tots els assumptes que afectin directament el cercle dels seus interessos, atribuint-los les competències que siguin procedents en consideració a les característiques de l'activitat pública de què es tracti i a la seva capacitat de gestió, de conformitat amb els principis de descentralització, proximitat, eficàcia i eficiència, i amb subjecció estricta a la normativa d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, el cert és que amb l’última reforma legal, com ja hem assenyalat més amunt, els municipis han perdut en principi llibertat d’actuació, en veure suprimides les competències complementàries d’altres administracions que establia anteriorment l’article 28 de la LRBRL, actualment suprimit, en particular respecte dels sectors de l’educació, la cultura, la promoció de la dona, l’habitatge, la sanitat i la protecció del medi ambient, i també en veure limitada la capacitat de decisió, en estar sotmès l’exercici de competències impròpies a la tutela de la Generalitat de Catalunya. Actualment, com a conseqüència del que disposa l’article 7 de la LRBRL, podem distingir els tipus de competències següents: 2.2.1. Competències pròpies Aquestes competències són les que s’exerceixen en règim d’autonomia i sota la pròpia responsabilitat atenent a la deguda coordinació en la seva programació i execució amb la resta d’administracions públiques, i estan sotmeses al principi de reserva legal en la seva determinació, perquè aquesta funció correspon a les lleis ordinàries, tant les de règim local com les lleis sectorials, estatals i autonòmiques segons la distribució constitucional de competències, que les han de concretar i singularitzar. Aquesta llei atributiva de competències, a comptar des de l’entrada en vigor de la LRSAL, ha d’anar acompanyada d’una memòria econòmica justificativa que avaluï la conveniència d’implantar serveis locals sobre la base dels principis de descentralització, eficiència, estabilitat i sostenibilitat financera, amb què s’inverteix el criteri establert en la CEAL, en Gemma Navarro Sauleda Página 24 prescindir, respecte de la regulació anterior, del principi de màxima proximitat com a criteri a tenir en compte per atribuir la competència a un nivell d’administració o a un altre. Aquesta memòria també ha de reflectir l'impacte sobre els recursos financers de les AP afectades i ha de disposar la dotació dels recursos econòmics que assegurin la suficiència financera de les entitats locals, però sense que comporti en cap cas una despesa més elevada per a les AP. En el cas de lleis estatals el projecte requereix l'informe favorable del MHAP. En fer l’atribució de la competència pròpia, per imperatiu del que disposa l’article 25.5 de la LRBRL, s’ha de garantir la no atribució simultània a diverses AP. L’àmbit en el qual la legislació ha de reconèixer competències als municipis és el que disposa l’article 25.2, segons el qual el municipi exerceix en tot cas competències pròpies, en els termes de la legislació de l'Estat i de les CA, en les matèries següents: a. Urbanisme: planejament, gestió, execució i disciplina urbanística. Protecció i gestió del Patrimoni històric. Promoció i gestió de l'habitatge de protecció pública amb criteris de sostenibilitat financera. Conservació i rehabilitació de l'edificació. b. Medi ambient urbà: en particular, parcs i jardins públics, gestió dels residus sòlids urbans i protecció contra la contaminació acústica, lumínica i atmosfèrica a les zones urbanes. c. Abastament d'aigua potable a domicili i evacuació i tractament d'aigües residuals. d. Infraestructura viària i altres equipaments de la seva titularitat. e. Avaluació i informació de situacions de necessitat social i l'atenció immediata a persones en situació o risc d'exclusió social. f. Policia local, protecció civil, prevenció i extinció d'incendis. g. Trànsit, estacionament de vehicles i mobilitat. Transport col·lectiu urbà. Gemma Navarro Sauleda Página 25 h. Informació i promoció de l'activitat turística d'interès i àmbit local. i. Fires, proveïments, mercats, llotges i comerç ambulant. j. Protecció de la salubritat pública. k. Cementiris i activitats funeràries. l. Promoció de l'esport i instal·lacions esportives i d'ocupació del temps lliure. m. Promoció de la cultura i equipaments culturals. n. Participar en la vigilància del compliment de l'escolaritat obligatòria i cooperar amb les administracions educatives corresponents en l'obtenció dels solars necessaris per construir nous centres docents. Conservació, manteniment i vigilància dels edificis de titularitat local destinats a centres públics d'educació infantil, primària o especial. o. Promoció en el seu terme municipal de la participació dels ciutadans en l'ús eficient i sostenible de les tecnologies de la informació i les comunicacions. p. Actuacions per promoure la igualtat entre homes i dones així com contra la violència de gènere. Gemma Navarro Sauleda Página 26 Gemma Navarro Sauleda Página 27 2.2.2. Competències delegades Aquestes competències són les que, d’acord amb el que disposa l’article 7 de la LRBRL, es reben d’altres AP (Estat- Generalitat) i constitueixen competències pròpies d’aquestes, que es deleguen mitjançant disposició o acord i s’exerceixen en els termes de la delegació, les quals, en conseqüència, poden establir tècniques de direcció i control d’oportunitat i eficiència, encara que han de respectar la potestat d’autoorganització local i resten proscrites les directrius singulars. En els articles 27 i 57 bis de la LRBRL i la disposició addicional desena de la LRSAL, s'estableix la possibilitat que l’Estat i les CA deleguin competències en els municipis, si es millora l’eficiència de la gestió, s’eliminen duplicitats i s’ajusten aquestes delegacions al que disposa la LOEPSF, aspecte que han de justificar en la memòria econòmica que ha d’acompanyar la delegació, en la qual s’ha de fonamentar que té per objecte evitar duplicitats, millorar la transparència dels serveis i el servei a la ciutadania i contribuir als processos de racionalització administrativa, i que generi un estalvi net de recursos. Ja no es disposa, en canvi, la possibilitat que aquestes administracions imposin la delegació en virtut d’una llei. Per tant, a diferència del que ocorria abans, ja no obeeixen a l’objectiu d’incrementar el poder local en matèries d'interès local rellevant, perquè afectaven els interessos propis si amb això es millorava l'eficàcia de la gestió i s’assolia una major participació, sinó a meres raons d’eficiència de gestió i estalvi de costos. En conseqüència, tot i que el seu règim jurídic és el mateix que abans, en canvia el fonament, en no descansar ja en l’objectiu d’ampliar la capacitat d’actuació dels municipis fins on abasti l’esfera dels seus interessos, mitjançant un sistema similar al que s'estableix per a les CA en l’article 150.2 de la CE, sinó en meres raons de gestió i economies financeres. No obstant això, la llei estableix una llista de matèries susceptibles de delegació, que s’ha de fer amb criteris homogenis quan es faci a més d’un municipi de la mateixa província, en la qual, sorprenentment, s’inclouen serveis relacionats amb competències en sectors que la LRSAL sostreu a la competència municipal, com el de l’educació o els serveis socials. Efectivament, l’article 27.3 de la LRBRL disposa actualment que, amb l'objectiu d'evitar duplicitats administratives, millorar la transparència dels serveis públics i el servei a la ciutadania i, en general, contribuir als processos de racionalització Gemma Navarro Sauleda Página 28 administrativa que generi un estalvi net de recursos, l'Administració de l'Estat i les de les CA poden delegar, seguint criteris homogenis, entre d'altres, les competències següents: Vigilància i control de la contaminació ambiental. Protecció del medi natural. Prestació dels serveis socials, promoció de la igualtat d'oportunitats i prevenció de la violència contra la dona. Conservació o manteniment de centres sanitaris assistencials de titularitat de la CA. Creació, manteniment i gestió de les escoles infantils d'educació de titularitat pública de primer cicle d'educació infantil. Realització d'activitats complementàries en els centres docents. Gestió d'instal·lacions culturals de titularitat de la CA o de l'Estat, amb estricta subjecció a l'abast i les condicions que deriven de l'article 149.1.28.a de la CE. Gestió de les instal·lacions esportives de titularitat de la CA o de l'Estat, incloent-hi les situades en els centres docents quan es facin servir fora de l'horari lectiu. Inspecció i sanció d'establiments i activitats comercials. Promoció i gestió turística. Comunicació, autorització, inspecció i sanció dels espectacles públics. Gemma Navarro Sauleda Página 29 Liquidació i recaptació de tributs propis de la CA o de l'Estat. Inscripció d'associacions, empreses o entitats en els registres administratius de la CA o de l'Administració de l'Estat. Gestió d'oficines unificades d'informació i de tramitació administrativa. Cooperació amb l'Administració educativa a través dels centres associats de la Universitat Nacional d'Educació a Distància. La delegació ha de complir les exigències següents: a. La seva efectivitat requereix l'acceptació del municipi interessat i, en tractar-se de competències d’altres administracions, s’han d’executar amb subjecció a la legislació d’aquestes. b. El termini mínim de vigència de la delegació que estableix actualment la LRBRL és de cinc anys. c. Ha de determinar els mitjans personals, materials i econòmics del servei que s’han d’assignar, que no poden generar més despesa per a les AP. d. Ha d’anar acompanyada del finançament corresponent, que exigeix l’existència de dotació pressupostària adequada i suficient en el pressupost de l’Administració delegant. Per això, és causa de renúncia que ha d’acordar el ple l'incompliment de les obligacions financeres per part de l'Administració delegant o quan, per circumstàncies sobrevingudes, el municipi justifiqui suficientment la impossibilitat d'acomplir-les, sense detriment de l'exercici de les seves competències pròpies. e. L'Administració delegant ha d’establir en la disposició o l'acord de delegació les causes de revocació o renúncia de la delegació, entre les quals s’ha de tenir en compte l’anterior. f. Per dirigir i controlar l'exercici dels serveis delegats, l'Administració delegant pot dictar instruccions tècniques de caràcter general i demanar, en qualsevol moment, informació sobre la gestió municipal, així com enviar comissionats i formular els requeriments pertinents per esmenar les deficiències observades i, en cas d'incompliment de les directrius, Gemma Navarro Sauleda Página 30 denegació de les informacions sol·licitades o inobservança dels requeriments formulats, pot revocar la delegació o executar per si mateixa la competència delegada en substitució del municipi. L’Administració delegant pot sol·licitar l'assistència de les diputacions provincials o entitats equivalents, comarques, per exemple, per coordinar i seguir les delegacions efectuades. g. Els actes del municipi poden ser recorreguts davant els òrgans competents de l'Administració delegant mitjançant un recurs d’alçada impropi. 2.2.3. Competències impròpies L’article 7.4 de la LRBRL regula un tercer tipus de competències, que identifiquem com a impròpies, tot i que el precepte les denomina "competències diferents de les pròpies i de les atribuïdes per delegació". Es tracta d’altres competències que no entren en cap de les categories analitzades anteriorment, en no haver estat expressament atribuïdes com a pròpies per les lleis i no tractar-se de competències delegades, que sols poden exercir els municipis, en els termes que disposa la legislació de l'Estat i de les CA, quan amb això no es posi en risc la sostenibilitat financera del conjunt de la hisenda municipal, d'acord amb els requeriments de la legislació d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, i quan no s'incorri en un supòsit d'execució simultània del mateix servei públic amb una altra administració pública. A aquests efectes, són necessaris i vinculants els informes previs de l'Administració competent per raó de matèria, en els quals s'assenyali la inexistència de duplicitats, i de l'Administració que tingui atribuïda la tutela financera sobre la sostenibilitat financera de les noves competències. Aquests informes estan regulats a Catalunya pel Decret 208/2015, de 22 de setembre, que regula el procediment per obtenir-los, segons la disposició addicional del qual els ens locals podien continuar prestant els serveis públics o desenvolupant les activitats que exercien a l’entrada en vigor de la LRSAL, com a competència distinta de les pròpies i de les atribuïdes per delegació, sempre que l'entitat local valorés que es complien les condicions següents: Que no incorrin en supòsits d’execució simultània del mateix servei públic. Que quedi garantida la sostenibilitat financera del conjunt de la hisenda de l'ens local. Gemma Navarro Sauleda Página 31 A més, cal que se sol·liciti a la Generalitat, dins de l’any següent a l’entrada en vigor del Decret, l’emissió dels informes sobre la inexistència de duplicitats o d’execució simultània del mateix servei públic amb l’Administració de la Generalitat de Catalunya i sobre la sostenibilitat financera, i que s’adjunti la valoració realitzada en seu local. Respecte de l’exercici de competències impròpies que es decidís exercir en el futur, els municipis i la resta d’ens locals han de sol·licitar i obtenir prèviament els següents informes favorables preceptius de caràcter vinculant: a. L’informe sobre la inexistència de duplicitats o d’execució simultània del mateix servei públic amb l’Administració de la Generalitat de Catalunya, que ha d’emetre el departament de la Generalitat de Catalunya competent en matèria d’Administració local, un cop consultat, si escau, el departament competent per raó de la matèria. A aquest efecte el Decret estableix que l’execució simultània del mateix servei públic o duplicitat existeix quan l’Administració de la Generalitat de Catalunya i l'ens local conflueixin sobre una mateixa acció pública, activitat o servei, projectades sobre un mateix territori i sobre les mateixes persones. b. L’informe sobre la sostenibilitat financera de les noves competències, que ha d’emetre el departament de la Generalitat de Catalunya competent en matèria de tutela financera dels ens locals, que entén que queda garantida quan l’exercici de la competència no supera la seva capacitat per finançar els compromisos de despesa presents i futurs i, per tant, compleix el nivell exigit pels indicadors de solvència establerts en la normativa de tutela financera dels ens locals, dins dels límits de dèficit, deute públic i morositat de deute comercial, de conformitat amb el que estableix la LORPSF. Sense aquests informes favorables, el municipi no pot exercir la competència. 2.2.4. Serveis municipals mínims L'article 26 de la LRBRL estableix una sèrie de serveis que els municipis estan obligats a prestar amb caràcter de mínims, els quals constitueixen a la vegada autèntiques competències municipals pròpies. En la determinació d’aquests serveis mínims a què els ciutadans tenen dret i que els seus municipis han de prestar, s’utilitza un criteri de capacitat, ja que partint d'uns serveis mínims exigits a tots els municipis i d'acord amb una escala formada per Gemma Navarro Sauleda Página 32 tres nivells diferents de població, es van sumant, també amb el caràcter de mínims, nous serveis obligatoris en funció que els municipis tinguin una població superior a 5.000, 20.000 o 50.000 habitants. En concret, els serveis mínims actualment exigits als municipis són els següents: a. En tots els municipis: Enllumenat públic. Cementiri. Recollida de residus. Neteja viària. Abastament domiciliari d'aigua potable. Clavegueram. Accés als nuclis de població. Pavimentació de les vies públiques. b. Als municipis amb població superior a 5.000 habitants, a més: Parc públic. Biblioteca pública. Tractament de residus. c. Als municipis amb població superior a 20.000 habitants, a més: Protecció civil. Gemma Navarro Sauleda Página 33 Avaluació i informació de situacions de necessitat social i l'atenció immediata a persones en situació o risc d'exclusió social. Prevenció i extinció d'incendis. Instal·lacions esportives d'ús públic. d. Als municipis amb població superior a 50.000 habitants, a més: Transport col·lectiu urbà de viatgers. Medi ambient urbà. Enllumenat - Neteja Cementiri - Abastament Tots els municipis Recollida - Pavimentació Accés Claveguera Parc Municipis + 5.000 hab. Biblioteca Tractament Protecció Necessitats Municipis +20.000 hab. Incendi Instal·lacions esportives Trransport Municipis +50.000 hab. Medi ambient Gemma Navarro Sauleda Página 34 En tots aquests casos, la llibertat del municipi per establir aquests serveis públics no es modifica, però sí que es condiciona, en la mesura que, respecte d’aquests serveis, el municipi té dues opcions diferents, o acceptar les propostes de forma de prestació realitzades per la diputació corresponent o constituir-los i prestar-los per si mateix, mitjançant els mecanismes establerts legalment per satisfer-los, entre aquests, la sol·licitud d'assistència d'entitats supramunicipals, o l'ús de les tècniques d'associació o cooperació interadministrativa. Però si les determinacions d'aquest article de la LRBRL imposen als municipis unes obligacions, el cert és que també suposen una garantia a favor seu, ja que impedeix que la legislació sectorial pugui menyscabar les competències municipals inherents al compliment d'aquestes obligacions. Per això, quan l'article 42 de la LRBRL habilita les CA per crear en el seu territori comarques o altres entitats que agrupen diversos municipis, els estableix un límit a l'hora de determinar les competències que hauran d'assumir els nous ens creats, ja que mai poden comportar per als municipis la pèrdua de la competència per prestar els serveis mínims. Aquests, segons la jurisprudència del Tribunal Constitucional, suposen el reconeixement legal d'un mínim competencial dels municipis que, en tot cas, li han de correspondre en virtut de la garantia institucional de què gaudeixin, per la qual cosa, la creació de nous ens, encara que indubtablement ha de repercutir en la redistribució dels nivells competencials de les entitats existents, no es pot fer a costa d'eliminar les competències d’entitats amb autonomia garantida constitucionalment. Per coordinar la prestació d’aquests serveis, la diputació ha de proposar, amb la conformitat dels municipis afectats, la manera de prestar-los, consistent en la prestació directa per la diputació i repercutint als municipis el cost efectiu del servei en funció del seu ús o percebent la taxa municipal que els financi, o la implantació de fórmules de gestió compartida a través de consorcis, mancomunitats o altres fórmules, llevat que el municipi justifiqui davant aquesta Administració i resti acreditat que pot prestar aquests serveis amb un cost efectiu menor que el derivat de la manera de gestió proposada per la diputació o entitat equivalent, ja que en aquest cas el municipi pot assumir la prestació i la coordinació d'aquests serveis. Gemma Navarro Sauleda Página 35 b. La comarca. Definició. Regulació Legal. Organització de la comarca i atribucions de cada òrgan. Competències de la comarca. TEMA 12.- ALTRES ENTITATS LOCALS. MANCOMUNITATS, PROVÍNCIES I COMARQUES. LES ENTITATS METROPOLITANES. LES ENTITATS D’ÀMBIT TERRITORIAL INFERIOR AL MUNICIPI. TEST ADMINISTRACIÓ LOCAL I ORGANITZACIÓ LOCAL La comarca. DECRET LEGISLATIU 4/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de l'organització comarcal de Catalunya. o Definició. o La divisió territorial comarcal. o Organització de la comarca i atribucions de cada òrgan. o Règim jurídic dels òrgans col·legiats (LLEI 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya) o Competències de la comarca. DEFINICIÓ Article 3 Definició 3.1 La comarca es constitueix com una entitat local de caràcter territorial formada per l'agrupació de municipis contigus, té personalitat jurídica pròpia i plena capacitat i autonomia per al compliment dels seus fins. 3.2 El territori de la comarca és l'àmbit en què el consell comarcal exerceix les seves competències i és definit per l'agrupació dels termes. Gemma Navarro Sauleda Página 36 DIVISIÓ COMARCAL Article 2. Criteris de l'organització comarcal 2.1 La divisió i l'organització comarcals de Catalunya es regeixen pels criteris següents: a) Els àmbits territorials resultants han de coincidir amb els espais geogràfics en què s'estructuren les relacions bàsiques de l'activitat econòmica i han d'agrupar municipis amb característiques socials, culturals i històriques comunes. b) Els àmbits territorials resultants han de ser els més adequats per a fer efectius els principis d'eficàcia, descentralització, participació i subsidiarietat en la prestació dels serveis públics. 2.2 L'organització comarcal s'estén a tot el territori de Catalunya. 2.3 Cap municipi no ha de restar exclòs de l'organització comarcal ni ha de pertànyer a més d'una comarca. Cada un dels municipis ha de formar part íntegrament d'una sola comarca. 2.4.1.- FUNCIONS DE LA COMARCA. Té competències en matèria de: L’ordenació del territori i l’urbanisme. La sanitat. Els serveis socials. La cultura. L’esport. L’ensenyament. La salubritat pública I el medi ambient. Gemma Navarro Sauleda Página 37 2.4.2.- ELS ÒRGANS DEL CONSELL COMARCAL: 1.- El Ple: està constituït pel President del Consell Comarcal i la resta de consellers comarcals. Funcions: Elegir el president del Consell Comarcal. Establir l’organització del Consell Comarcal. Aprovar el reglament orgànic i les ordenances. Exercir la iniciativa de modificació dels límits comarcals. Aprovar i modificar els pressupostos i aprovar els comptes. Excercir la potestat expropiatòria. Nomenar i separar el Gerent. 2.- El President: Cal que obtingui la majoria absoluta a la primera votació o majoria simple en segona votació. En cas d’empat: tercera votació, i si en aquesta es produeix novament empat, el conseller de la llista amb més vots, d’entre tots els consellers. Funcions: Representar el Consell Comarcal. Convocar i presidir les sessions del Ple i de les dels altres òrgans col·legiats. Supervisar les obres comarcals i els serveis de l’Administració de la comarca. Exercir la direcció superior del personal. Exercir accions judicials i administratives en cas d’urgència. Altres que li atribueixin les lleis o les que expressament li delega el Ple del Consell. 3.- El vice-president 4.- El consell d’alcaldes: és integrat pels alcaldes dels municipis de la comarca i ha de ser convocat pel president del consell comarcal perquè informi el consell comarcal de les propostes que siguin d’interès pels municipis, abans de sotmetre-les a l’aprovació del ple. El consell d’alcaldes pot presentar al ple del consell comarcal propostes d’actuació que siguin d’interès per la comarca. En tot cas, el consell d’alcaldes ha d’emetre prèviament un informe sobre les qüestions següents: a) L’aprovació del programa d’actuació comarcal. Gemma Navarro Sauleda Página 38 b) l’aprovació del reglament orgànic i de les ordenances. c) Els acords sobre la creació i l’establiment dels serveis comarcals d) Els plans sectorials comarcals e) La modificació dels límits comarcals f) El canvi de nom o de capital de la comarca g) Les iniciatives legislatives del consell comarcal El consell d’alcaldes s’ha de reunir almenys un cop cada tres mesos, convocat pel president del consell comarcal. També es pot reunir a instància del ple o d’una tercera part dels alcaldes que l’integren. 5.- La Comissió Especial de Comptes: Integrada pels consellers comarcals i comprèn, almenys, un membre de cada grup polític representat al Consell Comarcal. Funció: examinar i estudiar els comptes anuals del Consell Comarcal. 4.- El Gerent: És nomenat i cessat pel ple del consell comarcal a proposta del president. El càrrec de gerent és incompatible amb la condició de regidor. A més, se li apliquen les causes d’incapacitat i d’incompatibilitat establertes per als membres del consell comarcal. El gerent té la condició de funcionari eventual. Si la persona designada és funcionari de la Generalitat o de l’Administració local, se l’ha de declarar en situació de serveis especials. Funcions: Dirigir l’Administració comarcal i executar els acords del Ple. Dirigir, inspeccionar i impulsar les obres i els serveis comarcals. Autoritzar i disposar despeses i reconèixer obligacions, amb límits establerts pel Ple. Dirigir el personal de la corporació. Contractar obres i serveis sempre que la quantia no excedeixi del 5% dels recursos ordinaris del pressupost de la comarca ni del 50% del límit general aplicable a la contractació directa. COMPETÈNCIES COMARCALS Article 25 Assignació de competències 25.1 Correspon a la comarca l'exercici de les competències següents: Gemma Navarro Sauleda Página 39 a) Les que li atribueix aquesta Llei en matèria de cooperació, assessorament i coordinació dels ajuntaments, d'acord amb el que estableix l'article 28. b) Les que li atribueixin les lleis del Parlament. L'atribució de competències per lleis sectorials s'ha de fer tenint en compte la tipologia de les comarques, sens perjudici de l'atribució directa de competències als ajuntaments dels municipis que compleixin els requisits mínims de població, capacitat econòmica o capacitat de gestió, d'acord amb els criteris objectius que estableixin les mateixes lleis sectorials. c) Les que li deleguin o li encarreguin de gestionar l'Administració de la Generalitat, la diputació corresponent, els municipis, les mancomunitats i les comunitats de municipis, i les organitzacions associatives d'ens locals regulades pels títols X i XI del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya. Les delegacions o els encàrrecs de gestió han d'anar acompanyats de la transferència dels recursos necessaris per a exercir-los. 25.2 En l'àmbit de les seves competències, la comarca pot fer obres i prestar serveis, d'acord amb els requisits que estableix aquesta Llei. Article 26 Principis de la prestació de serveis 26.1 Els consells comarcals han de vetllar perquè, en els municipis del seu àmbit territorial es duguin a terme, amb nivells de qualitat homogenis, els serveis, les activitats i les prestacions que, d'acord amb els articles 66 i 67 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, són de competència local. Gemma Navarro Sauleda Página 40 26.2 L'efectivitat de la prestació homogènia dels serveis i la realització de les activitats i les prestacions d'àmbit local es regeixen pels principis de subsidiarietat i cooperació locals, complementarietat, suplència, associació, partenariat i participació ciutadana, que s'han de concretar en el programa d'actuació comarcal. Article 28 Assistència i cooperació als municipis 28.1 Correspon a les comarques: a) Prestar assistència tècnica, jurídica i econòmica als municipis. b) Cooperar econòmicament en la realització de les obres, els serveis o les activitats dels municipis. c) Garantir, subsidiàriament, la prestació dels serveis municipals obligatoris en els municipis que, per raó de llur població, no estan obligats a prestar-los. d) Cooperar amb els municipis en l'establiment de nous serveis necessaris per al desenvolupament del territori. e) Establir i coordinar, amb l'informe previ dels ajuntaments afectats, les infraestructures, els serveis i les actuacions d'àmbit supramunicipal. 28.2 En tot cas, la comarca ha d'exercir les funcions d'assistència i de cooperació que li corresponen tenint en compte les necessitats dels diferents municipis, tant pel que fa al nombre d'habitants com a la situació geogràfica o a llur tipologia quant a l'activitat econòmica predominant. Article 29 Programa d'actuació comarcal Gemma Navarro Sauleda Página 41 29.1 Els consells comarcals han d'elaborar un programa d'actuació comarcal que ha d'incloure els serveis, les activitats i les obres que han de dur a terme; la manera d'acomplir els dits serveis i activitats; els mecanismes de coordinació amb els municipis i les comarques limítrofes, i la previsió dels recursos necessaris per a finançar les actuacions. 29.2 Un cop elaborat el programa i abans d'aprovar-lo, s'ha de sotmetre a informació pública i ha de ser informat pel consell d'alcaldes. 29.3 El programa d'actuació comarcal ha d'ésser aprovat pel ple del consell comarcal per majoria absoluta. 29.4 Els programes d'actuació comarcal tenen una vigència de quatre anys, sens perjudici de les modificacions que acordi el ple del consell comarcal seguint el mateix procediment establert per a aprovar-los i de les revisions que estableixin els mateixos programes. Article 30 Assessorament als municipis Sens perjudici de les competències que en aquest àmbit corresponen també a les diputacions provincials: a) En cada comarca hi ha d'haver un servei de cooperació i d'assistència municipals encarregat d'assessorar els municipis que ho sol·licitin en matèria juridicoadministrativa, economicofinancera i d'obres i serveis. El consell d'alcaldes, atenent la tipologia dels municipis que integren la comarca, pot acordar no crear aquest servei. b) En qualsevol cas, la comarca ha de garantir subsidiàriament l'exercici en les corporacions municipals de les funcions públiques de secretaria i de control i fiscalització reservades als funcionaris amb habilitació de caràcter estatal. Competències atribuïdes per les lleis sectorials LLEI 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents - Gestió de l'Arxiu Comarcal Gemma Navarro Sauleda Página 42 LLEI 12/2007, d'11 d'octubre, de serveis socials - Serveis Socials Bàsics i Especialitzats LLEI 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats- Òrgan Tècnic Ambiental Comarcal Competències delegades per la Generalitat de Catalunya Gestió del transport i els menjadors escolars Servei de transport adaptat Servei d'informació i atenció a les dones Inspecció d'instal·lacions juvenils i activitats d'estiu i en el lleure Sistemes de resposta urgent per a dones que es troben en situació de violència i per als seus fills i filles Oficina d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya- Tramitació de cèdules d’habitabilitat, prestacions d’ajudes de lloguer i rehabilitació i registre d’habitatges de protecció oficial. Oficina del Consumidor A més de les competències, el Consell Comarcal té establerts convenis de col·laboració amb la Diputació de Barcelona, ajuntaments i altres entitats per a la prestació de serveis d'àmbit comarcal dins el seu àmbit territorial. Gemma Navarro Sauleda Página 43 c. El procediment administratiu. Concepte. Disposicions generals sobre el procediment administratiu. Tramitació i resolució. La terminació convencional. La manca de resolució expressa: el règim del silenci administratiu. TEMA 16.- EL PROCEDIMENT ADMINISTRATIU: CONCEPTE I PRINCIPIS GENERALS. EL PROCEDIMENT ADMINISTRATIU COMÚ: REGULACIÓ, CONTINGUT I ÀMBIT D’APLICACIÓ. PROCEDIMENTS DE REVISIÓ DELS ACTES I RECURSOS ADMINISTRATIUS (VÍDEO TEMA 16) – TEST ADMINISTRATIU EL PROCEDIMENT ADMINISTRATIU: CONCEPTE I PRINCIPIS GENERALS 1.1.- CONCEPTE El procediment administratiu es pot definir com la sèrie d’actes de l’Administració i dels administrats dirigits a la producció d’un acte administratiu i a l’efectivitat d’aquest acte. El procediment és el camí formal de la sèrie d’actes en què es concreta l’actuació administrativa per a la consecució d’un fi. L’exigència que l’Administració segueixi un procediment a l’hora de portar a terme la seva actuació respon a una doble idea: constitueix una garantia per als drets i interessos dels administrats i constitueix també una garantia per a la consecució de l’interès públic. La Constitució espanyola (CE) estableix, a l’article 105.c, que la Llei regularà el procediment a través del qual s’han de produir els actes administratius, garantint quan sigui procedent l’audiència de les persones interessades. Gemma Navarro Sauleda Página 44 Per la seva banda, l’article 149.1.18 de la Constitució disposa la competència exclusiva de l’Estat per establir la legislació sobre el procediment administratiu comú sens perjudici de les especialitats derivades de l’organització pròpia de les comunitats autònomes. D’acord amb la competència atribuïda per l’article 149.1.18 de la Constitució, es va dictar la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (en endavant, LRJPAC), que estableix, entre d’altres, el procediment administratiu comú per a totes les administracions públiques. No obstant, aquesta llei ha estat derogada per la llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. Per tant, tota referència a la Llei 30/1992 s’entén feta a la Llei 39/2015. Finalment, en aquest moment caldrà fer una referència a les previsions del nou Estatut d’autonomia de Catalunya sobre la competència de la Generalitat de Catalunya en relació amb la matèria “procediment administratiu”. Sobre això, l’article 159, als apartats 1 i 2, determina que: - Apartat 1: correspon a la Generalitat, en matèria de règim jurídic i procediment de les administracions públiques catalanes, la competència exclusiva en allò que no estigui afectat per l’article 149.1.18 de la Constitució. Aquesta competència inclou: a) Els mitjans necessaris per exercir les funcions administratives, incloent-hi el règim dels béns de domini públic i patrimonials. b) Les potestats de control, inspecció i sanció en tots els àmbits materials de competència de la Generalitat. c) Les normes de procediment administratiu que derivin de les particularitats del dret substantiu de Catalunya o de les especialitats de l’organització de la Generalitat. - Apartat 2: correspon a la Generalitat la competència compartida en tot allò relatiu al règim jurídic i el procediment de les administracions públiques catalanes en allò que no queda inclòs a l’apartat 1. I a l’empara d’aquest títol competencial s’ha dictat la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya (en endavant, Llei 26/2010), que regula el règim jurídic de les administracions públiques de Catalunya i les especificitats del procediment administratiu que els són pròpies, així com el procediment d’elaboració de disposicions reglamentàries en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat. Gemma Navarro Sauleda Página 45 2.- PRINCIPIS GENERALS Amb la finalitat que el procediment sigui una garantia de l’eficàcia de l’actuació administrativa i dels drets dels administrats, s’estableixen una sèrie de principis que han d’inspirar el procediment. Podem distingir uns principis constitucionals i uns principis procedimentals. 1.2.1.- PRINCIPIS CONSTITUCIONALS Els principis constitucionals els trobem fonamentalment a l’article 103.1 de la Constitució, quan assenyala el següent: «L’Administració pública serveix amb objectivitat els interessos generals i actua d’acord amb els principis d’eficàcia, jerarquia, descentralització, desconcentració i coordinació, amb submissió plena a la llei i al dret.» Caldrà dir que, en relació directa amb les previsions constitucionals, l’article 31 de la Llei 26/2010 recull com a principis que han de regir l’actuació administrativa els d’eficàcia i eficiència, bona fe i confiança legítima, proximitat, imparcialitat, proporcionalitat, simplificació i racionalitat administrativa, transparència i accessibilitat, participació ciutadana, lleialtat institucional, i els principis de col·laboració i cooperació interadministratives. 1.2.2.- PRINCIPIS PROCEDIMENTALS Seguint essencialment García de Enterría, podem distingir els principis procedimentals següents: a) Principi de contradicció. Significa que l’Administració arriba a la resolució final no només sobre la base dels les proves provinents de les parts. b) Principi d’economia processal. Aquest principi és conseqüència del principi d’eficàcia, que promou que el procediment administratiu acceleri i es procura evitar tràmits superflus. Gemma Navarro Sauleda Página 46 c) Principi in dubio pro actione. Aquest principi postula, en favor de la major garantia dels administrats, la interpretació més favorable a l’exercici de l’acció. d) Principi d’oficialitat. Significa que l’Administració ha d’impulsar el procediment d’ofici, sense necessitat que les persones interessades hagin d’instar cada tràmit. e) Legitimació. Significa que, per tal de poder promoure un nou procediment o participar en un que ja estigui iniciat, s’exigeix que el particular tingui una relació especial amb l’objecte del procediment, la qual cosa es concreta en la necessitat que el particular sigui titular d’un dret o interès legítim que pugui resultar afectat per la resolució que es dicti. Tot això, sens perjudici d’aquells casos en què la llei reconeix l’acció pública. f) Principi d’imparcialitat. Aquest principi deriva de l’exigència que l’Administració ha de servir amb objectivitat els interessos generals. En el procediment sancionador, es procura consagrar aquest principi separant formalment la instrucció i la resolució del procediment sancionador. g) Principi de publicitat. Aquest principi garanteix que les persones interessades puguin conèixer en qualsevol moment l’estat de la tramitació dels procediments en els quals tenen la condició de persones interessades i puguin obtenir còpies dels documents que contenen, tal com reconeix l’article 22.1 f) de la Llei 26/2010. Al marge de l’anterior, també es manifesta aquest principi a l’article 52 de la llei 26/2010, que estableix els supòsits en els que es pot duu a terme el tràmit d’informació pública. h) Principi de gratuïtat. Tot i que la llei no estableix expressament la gratuïtat del procediment, aquesta se’n desprèn com a regla general, atès el seu caràcter inquisitiu. Gemma Navarro Sauleda Página 47 2.- EL PROCEDIMENT ADMINISTRATIU COMÚ: REGULACIÓ, CONTINGUT I ÀMBIT D’APLICACIÓ 2.1.- EL PROCEDIMENT ADMINISTRATIU COMÚ L’article 149.1.18 Ce determina que correspon a l’Estat la competència exclusiva sobre les matèries següents: Les bases del règim jurídic de les administracions públiques i del règim estatutari dels seus funcionaris que, en tot cas, han de garantir als administrats un tractament comú davant aquelles. El procediment administratiu comú, sens perjudici de les especialitats derivades de l’organització pròpia de les comunitats autònomes. Legislació sobre expropiació forçosa. Legislació bàsica sobre contractes i concessions administratives. El sistema de responsabilitat de totes les administracions públiques. En l’actualitat, la regulació “comú” la trobem en la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, que materialitza les previsions constitucionals de competència estatal pel que fa al règim jurídic de les administracions públiques, al procediment administratiu comú, i al sistema de responsabilitat de totes les administracions públiques. Pel que fa al procediment administratiu derivat de l’organització pròpia de la Generalitat de Catalunya, la trobem a la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya. Gemma Navarro Sauleda Página 48 2.2.- LES FASES DEL PROCEDIMENT ADMINISTRATIU INICI INSTRUCCIÓ ACABAMENT D'OFICI AL·LEGACIONS RESOLUCIÓ A SOL·LICITUD DE PERSONA PROVA DESISTIMENT INTERESSADA INFORMES RENÚNCIA TRÀMIT CADUCITAT AUDIÈNCIA IMPOSSIBILITAT CONTINUAR PACTE O CONVENI A l’àmbit autonòmic, els preceptes que regulen la matèria es troben continguts a la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya i, específicament, els articles 48 a 55. Gemma Navarro Sauleda Página 49 Amb remissió al contingut íntegre de les disposicions estatal i autonòmica esmentades, a continuació farem una referència, sense ànim d’exhaustivitat, a les diferents fases del procediment administratiu. 2.2.1.- INICIACIÓ PER INICIATIVA PRÒPIA PER ORDRE SUPERIOR D'OFICI PER PETICIÓ INICI RAONADA A SOL·LICITUD ALTRA ÒRGAN PERSONA INTERESSADA PER DENÚNCIA Segons l’article 54 de la llei 39/2015, el procediment es podrà iniciar d’ofici o a instància d’una persona interessada. 1. Iniciació d’ofici (art. 58 de la Llei 39/2015) Quan el procediment s’inicia d’ofici, s’inicia mitjançant acord o resolució de l’òrgan competent, bé per iniciativa pròpia, com a conseqüència d’una ordre d’un òrgan superior, a petició raonada d’altres òrgans o per denúncia. Abans de l’acord d’iniciació, l’òrgan competent pot obrir un període d’informació prèvia amb la finalitat de conèixer les circumstàncies del cas concret i la conveniència d’iniciar o no el procediment. Iniciació a instància d’una persona interessada (art. 66 de la Llei 39/2015) Gemma Navarro Sauleda Página 50 Quan la iniciació es fa a instància de la persona interessada, la sol·licitud corresponent té la virtualitat d’impulsar l’Administració a desenvolupar un procediment. Pel que fa a la forma de les sol·licituds que formulin les persones interessades han de tenir, almenys, el contingut següent: a) Nom i cognoms de l’interessat i, en el seu cas, de la persona que el representi b) Identificació del mitjà electrònic o, en el seu defecte, lloc físic en que desitgi que se li practiqui la notificació. Addicionalment, els interessats podran aportar la seva direcció de correu electrònic i/o dispositiu electrònic amb la finalitat que les Administracions públiques les avisin de l’enviament o posada a disposició de la notificació c) Fets, raons i petició en que es concreti, amb tota claredat, la sol·licitud. d) Lloc i data e) Signatura del sol·licitant o acreditació de l’autenticitat de la seva voluntat expressada per qualsevol mitjà. f) Òrgan, centre o unitat administrativa a la que es dirigeix i el seu corresponent codi d’identificació. Les oficines d’assistència en matèria de registres estaran obligades a facilitar als interessats el codi d’identificació si l’interessat el desconeix. Així mateix, les Administracions públiques hauran de mantenir i actualitzar en la seu electrònica corresponent un llistat amb els codis d’identificació vigents. Tal com ja es preveia a la llei 30/1992, la llei 39/2015 estableix que les Administracions públiques hauran d’establir models i sistemes de presentació massiva que permetin als interessats presentar simultàniament diverses sol·licituds. Aquests models, d’ús voluntari, estaran a disposició dels interessats en les corresponents seus electròniques i en les oficines d’assistència en matèria de registres de les Administracions públiques. Els sol·licitants podran acompanyar els elements que estimin convenients per precisar o completar les dades del model, les quals hauran de ser admesos i s’hauran de tenir en compte per l’òrgan al qual es dirigeixin. A més a més, les Administracions públiques tenen el deure de tenir permanentment publicats i actualitzats models de declaració responsable i de comunicació, figures a les que ens referirem més endavant. Gemma Navarro Sauleda Página 51 L’Administració està obligada a permetre esmenar la sol·licitud en cas que aquesta tingui algun defecte; si la sol·licitud d’iniciació no reuneix els requisits exigits per la legislació específica aplicable, es requerirà al interessat per a que, en un termini de 10 dies, esmeni la falta o acompanyi els documents preceptius, amb indicació de que, si així no ho fes, se’l tindrà per desistit de la seva petició. Quan l’aportació dels documents requerits presenti dificultats especials, aquest termini podrà ampliar-se fins a 5 dies, a petició de l’interessat o a iniciativa de l’òrgan. Aquesta possibilitat d’ampliar el termini queda vedada en els procediments selectius o de concurrència competitiva. La declaració responsable i la Comunicació prèvia: Les figures de la declaració responsable i la comunicació prèvia van ser introduïdes en l’ordenament jurídic espanyol per la Llei Omnibus i es van incorporar a la legislació vigent. Actualment es troben regulades a l’article 69 de la llei 39/2015. D’acord amb aquest precepte, la declaració responsable és el document subscrit per la persona interessada en què declara, sota la seva responsabilitat, que compleix els requisits establerts per la normativa vigent per a obtenir el reconeixement d’un dret o facultat o per al seu exercici, que disposa de la documentació acreditativa corresponent i que es compromet a mantenir-ne el compliment durant la vigència d’aquest reconeixement o exercici. La presentació de la declaració responsable en el marc d’un procediment administratiu facultat l’Administració pública competent per a verificar la conformitat de les dades que s’hi contenen. La Comunicació és el document subscrit per la persona interessada amb què posa en coneixement de l’Administració pública competent les seves dades identificadores o qualsevol altra dada rellevant per iniciar una activitat o exercir un dret. La comunicació permet el reconeixement o l’exercici d’un dret o l’inici d’una activitat, des del dia de la presentació, i faculta l’Administració pública corresponent per a verificar la conformitat de les dades que s’hi contenen. La llei però, adverteix que la inexactitud, falsedat o omissió, de caràcter essencial, de qualsevol dada o informació que s’incorpori a una declaració responsable o a una comunicació, o la no-presentació davant l’Administració competent de la declaració responsable, la documentació que, si s’escau, sigui requerida per acreditar el compliment del que s’ha declarat, o la comunicació, determina la impossibilitat de continuar amb l’exercici del dret o activitat afectada des del moment en què es tingui constància d’aquests fets, sense perjudici de les responsabilitats penals, civils o administratives que pertoquin. Gemma Navarro Sauleda Página 52 Segons el mateix precepte, les administracions públiques han de tenir publicats i actualitzats permanentment models de declaració responsable i de comunicació, fàcilment accessibles als interessats. 2.2.2.- ORDENACIÓ La llei 39/2015 recull l’ordenació del procediment en els articles 70 i següents, seguint la estructura que recollia la llei 30/1992. Article 70. Expedient administratiu. 1. S’entén per expedient administratiu, el conjunt ordenat de documents i actuacions que serveixen d’antecedent i fonament a la resolució administrativa, així com les diligències encaminades a executar-la. 2. Els expedients han de tenir format electrònic i s’han de formar mitjançant l’agregació ordenada de tots els documents, les proves, els dictàmens, els informes, els acords, les notificacions i altres diligències que els hagin d’integrar, així com un índex numerat de tots els documents que contingui quan es remeti. Així mateix, ha de constar a l’expedient una còpia electrònica certificada de la resolució adoptada. 3. Quan en virtut d’una norma sigui necessari remetre l’expedient electrònic, s’ha de fer d’acord amb el que preveuen l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat i les normes tècniques d’interoperabilitat corresponents, i s’ha d’enviar complet, foliat, autentificat i acompanyat d’un índex, així mateix autentificat, dels documents que contingui. L’autenticació de l’índex esmentat ha de garantir la integritat i immutabilitat de l’expedient electrònic generat des del moment de la seva signatura i ha de permetre recuperar-lo sempre que sigui necessari; és admissible que un mateix document formi part de diferents expedients electrònics. 4. No forma part de l’expedient administratiu la informació que tingui caràcter auxiliar o de suport, com ara la continguda en aplicacions, fitxers i bases de dades informàtiques, notes, esborranys, opinions, resums, comunicacions i informes interns o entre òrgans o entitats administratives, així com els judicis de valor emesos per les administracions públiques, llevat que es tracti d’informes, preceptius i facultatius, sol·licitats abans de la resolució administrativa que posi fi al procediment. Gemma Navarro Sauleda Página 53 Article 71. Impuls. 1. El procediment, sotmès al principi de celeritat, s’ha d’impulsar d’ofici en tots els seus tràmits i a través de mitjans electrònics, respectant els principis de transparència i publicitat. 2. En el despatx dels expedients s’ha de mantenir l’ordre rigorós d’incoació en afers de naturalesa homogènia, llevat que el titular de la unitat administrativa doni una ordre motivada en contra, de la qual quedi constància. L’incompliment del que disposa el paràgraf anterior dóna lloc a l’exigència de responsabilitat disciplinària de l’infractor i, si s’escau, és causa de remoció del lloc de treball. 3. Les persones designades com a òrgan instructor o, si s’escau, els titulars de les unitats administratives que tinguin atribuïda aquesta funció són responsables directes de la tramitació del procediment i, en especial, del compliment dels terminis establerts. Article 72. Concentració de tràmits. 1. D’acord amb el principi de simplificació administrativa, s’han d’acordar en un sol acte tots els tràmits que, per la seva naturalesa, admetin un impuls simultani i no sigui obligat el seu compliment successiu. 2. En sol·licitar els tràmits que hagin de complir altres òrgans, s’ha de consignar en la comunicació cursada el termini legal establert a aquest efecte. Article 73. Compliment de tràmits. 1. Els tràmits que hagin d’executar els interessats s’han de realitzar en el termini de deu dies a partir de l’endemà de la notificació de l’acte corresponent, excepte en el cas en què la norma corresponent fixi un termini diferent. Gemma Navarro Sauleda Página 54 2. En qualsevol moment del procediment, quan l’Administració consideri que algun dels actes dels interessats no reuneix els requisits necessaris, ho ha de posar en coneixement del seu autor, i se li ha de concedir un termini de deu dies per executar-lo. 3. Als interessats que no compleixin el que disposen els apartats anteriors, se’ls pot declarar que han perdut el seu dret al tràmit corresponent. No obstant això, s’ha d’admetre l’actuació de l’interessat, que produeix els seus efectes legals si es produeix abans o dins del dia en què es notifiqui la resolució en la qual es consideri que el termini ha transcorregut. Article 74. Qüestions incidentals. Les qüestions incidentals que se suscitin en el procediment, fins i tot les que es refereixin a la nul·litat d’actuacions, no en suspenen la tramitació, excepte la recusació. Com es pot apreciar, doncs, la llei 39/2015 dedica el capítol III del títol IV a l’anomenada ordenació del procediment, que no és una fase en sentit estricte, sinó un conjunt de regles o principis aplicables a la tramitació dels procediments. Tanmateix, cal recordar que només una part dels actes d’ordenació s’inclouen en aquest capítol, i que la resta els trobem dispersos en altres apartats de la Llei (per exemple, l’acumulació o la notificació). 2.2.3.- INSTRUCCIÓ Gemma Navarro Sauleda Página 55 La instrucció és la fase en què s’han de fer els actes que han de proporcionar a l’òrgan decisori els elements de judici necessaris per a una resolució adequada (elements de fet, fonamentació jurídica, consideracions tècniques, econòmiques, etc.). - Els actes d’instrucció necessaris per la determinació, coneixement i comprovació dels fets en virtut dels quals s’ha de pronunciar la resolució, es realitzaran d’ofici i mitjançant medis electrònics, per part de l’òrgan que tramiti el procediment. Això no impedeix que els interessats puguin proposar aquelles actuacions que requereixin la seva intervenció o constitueixin tràmits legal o reglamentàriament establerts. Els actes d’instrucció que requereixin la intervenció dels interessats hauran de practicarse en la forma que resulti més convenient per a ells i sigui compatible, en la mesura del possible, amb les seves obligacions laborals o professionals (art. 75.3). Els tràmits de la fase d’instrucció són els següents: 1.- Al·legacions 2.- Prova 3.- Informes 4.- Tràmit d’audiència i informació pública 1.- Els interessats podran, en qualsevol moment del procediment anterior al tràmit d’audiència, presentar al·legacions i aportar documents o altres elements de judici, que hauran de tenir-se en compte per l’òrgan competent al redactar la corresponent proposta de resolució. A més a més, en tot moment els interessats poden al·legar els defectes de tramitació i, en especial, els que suposin paralització, infracció dels terminis preceptivament assenyalats o l’omissió de tràmits que puguin ser esmenats abans de la resolució definitiva de l’assumpte. Aquestes al·legacions podran donar lloc, si hi ha raons per ferho, a l’exigència de la corresponent responsabilitat disciplinària. 2.- els fets rellevants per la decisió d’un procediment podran acreditar-se per qualsevol mitjà de prova admissible en dret. - Com a norma general, la valoració de la prova es realitzarà d’acord amb els criteris establerts en la Llei 1/2000, de 7 de gener, d’Enjudiciament Civil. En els procediments de caràcter sancionador, els fets declarats provats per resolucions judicials penals fermes vincularan a les Administracions Públiques, respecte dels procediments sancionadors que es substanciïn. Gemma Navarro Sauleda Página 56 Els documents formalitzats pels funcionaris que tenen la condició d’autoritat, i en els que amb observació dels requisits legals corresponents es recullin els fets constats per aquells seran prova a no ser que es demostri el contrari. Quan la valoració de les proves practicades pugui constituir el fonament bàsic de la decisió que s’adopti en el procediment, per ser peça imprescindible per l’avaluació dels fets, s’haurà d’incloure en la proposta de resolució. - l’instructor del procediment obrirà un període de prova quan l’Administració no tingui per certs els fets al·legats pels interessats o la naturalesa del procediment ho exigeixi. Aquest període de prova no serà superior a 30 dies ni inferior a 10, per tal que es puguin practicar les proves que s’estimin pertinents. Així mateix, quan l’instructor ho consideri necessari, a petició dels interessats, podrà decidir l’obertura d’un període extraordinari de prova per un termini no superior a 10 dies. L’instructor del procediment només podrà inadmetre les proves proposades pels interessats quan siguin manifestament improcedents o innecessàries, mitjançant resolució motivada. Quan la prova consisteixi en l’emissió d’un informe d’un òrgan administratiu, organisme públic o entitat de dret públic, s’entendrà que té caràcter preceptiu. 3.- Pel que fa als Informes, a excepció de disposició expressa en contra, els informes seran facultatius i no vinculants. Ara bé, es sol·licitaran aquells informes que siguin preceptius per les disposicions legals, i també els que es jutgin necessaris per a resoldre, havent-se de citar el precepte que els exigeixi o fonamenti, en el seu cas, la conveniència de reclamar-los. - Els informes s’han d’emetre en el termini de 10 dies, a no ser que una disposició o el compliment de la resta dels terminis del procediment permeti o exigeixi un altre termini major o menor. Si l’informe no s’emet en el termini de 10 dies, continuaran les actuacions, a excepció de que l’informe sigui preceptiu, ja que en aquest cas es podrà suspendre el transcurs del termini màxim legal per resoldre el procediment en els termes establerts a la lletra d) de l’apartat 1 de l’article 22. Si l’informe hagués de ser emès per una Administració pública diferent de la que tramita el procediment en ordre a expressar el punt de vista corresponent a les seves competències respectives, i transcorregués el termini sense que l’hagués emès, es podran prosseguir les actuacions. L’info

Consell Comarcal Borsa Desembre 2024 PDF

Document Details

Tags

Related

Summary

Full Transcript

Upgrade to continue