Tema 3 - Descartes - Filo - PDF

Ares Llovera Panavera 2b Filo TEMA 3 Durant l’antiguitat i l’edat mitjana, filosofia i ciència formen un tot continu que inclou tant l’estudi de la naturalesa com el de la societat. La r...

Ares Llovera Panavera 2b Filo TEMA 3 Durant l’antiguitat i l’edat mitjana, filosofia i ciència formen un tot continu que inclou tant l’estudi de la naturalesa com el de la societat. La revolució científica (XVI-XVII) fou possible per la introducció del mètode hipotètic-deductiu que uní el càlcul matemàtic amb la comprovació experimental. Durant l’antiguitat i l’edat mitjana, filosofia i ciència formen un tot continu que inclou tant l’estudi de la naturalesa com el de la societat. La revolució científica (XVI-XVII) fou possible per la introducció del mètode hipotètic-deductiu que uní el càlcul matemàtic amb la comprovació experimental. És una reacció vs Edat Mitjana, etapa fosca de pensament (torbada pel cristianisme q deixava la filo reservada al conveni). Descartes (francès - trobar mètode filosòfic x coneixer la realitat) > Spinoza (neerlandès - expulsat comunitat jueva) > Leibnich (alemany) Panteisme → Déu és en tot = natura. Visió Déu no antropomòrfic sinó com a orgànic. RACIONALISME És una doctrina que reconeix com a font de coneixement l’enteniment, i rebutja la revelació (manifestació de Déu) i la fe com a font de coneixement vàlid. Afirma que amb el raonament podem arribar a una idea veritable. La veritat és: necessària demostrable q el seu contrari no existeix 3 característiques generals: 1. És la confiança plena en la raó humana - La raó és l’única facultat que pot conduir al coneixement de la veritat, i la raó s’oposa als sentits, la imaginació i la passió - El poder de la raó està en la capacitat d’extreure de si mateixa les veritats primeres i fonamentals - La raó és una facultat sistemàtica i coincideix amb la realitat → Tothom disposa de la consciència capaç de det. allò correcte i incorrecte. Una veritat universal. Ares Llovera Panavera 2b Filo 2. Recerca d’un nou mètode - El sistema filosòfic ha de posseir la mateixa necessitat i evidència que les matemàtiques - Es tracta d’establir unes definicions i uns axiomes dels quals pugui deduir-se un sistema filosòfic complet. → El descobriment ha de portar una veritat inqüestionable “cogito ergo sum” = “pienso y luego existo” → amb + o - freqüència/ encert pensem però el pensar és una prova indubtable = obvietat de q existim. En síntesi demostra: existeix món exterior → món immaterial realitat de Déu. 3. Subjectivitat i realitat - El pensament queda tancat en si mateix → sentits ens enganyen, confia en l’intel·lecte, seny i raó. Descartes desconfia dels sentits perq sovint ens enganyen, confia en l’intel·lecte seny i raó. - Construcció d’una metafísica basada en el concepte de substància. → No tenim percepció absoluta del món, és particular. → Allò q no és material és imperceptible als sentits, i la raó hi permet arribar (ex. dimoni, sabem q és tot i no haver-ho vist mai). DESCARTES - Fa introspecció → mira d’encertar afirmacions inqüestionables - Garantia última = Déu però considera la raó com a font de coneixement → la veritat es descobreix pel pensament però qui fa que això sigui així és Déu. - Si es confia en la raó, vol dir q es desconfia en la resta de fonts de coneixement (esforç intel·lectual) Té 4 obres: 1627-28: Regles per a la direcció de l’enginy (➩1684) 1637: Discurs del mètode (1644 ➩ edició llatina) 1647: Meditacions metafísiques 1649: Tractat de les passions de l’ànima Refundació general del saber ➩ Metafísica = raó infal·lible + veritat. → Propòsit filo és reconèixr el saber i deixar enrere els dogmes. Ho aconsegueix amb la filo metafísica, basada en la confiança plena en la raó, aquesta és infalible si es segueix el mètode correcte. Ares Llovera Panavera 2b Filo Intuïció: acte racional mitjançant el qual la ment veu de forma immediata i transparent → Identifiquem la veritat amb procés intuïtiu però no com a pressentiment (creure sense saber res) si no tot el contrari, com una mena de dubte que aporta il·luminació pq aporta llum a les coses i s’adona q allò q veu és clau, indiscutible i no pot ser d’altra manera. PENSAMENT DESCARTES Té 4 apartats: 1. EL MÈTODE. Aplicació el mètode en meditacions metafísiques. Procediment x arribar a la veritat. Regla de l’evidència: clar (present i manifest) i distint (precís i diferent, q no es pugui confondre en res). L’evidència es dona a través de la intuïció. → el que fa q una intuició sigui vàlida és q sigui evident. Regla de l’anàlisi: dividir en parts les naturaleses simples clares i distintes → Separar el màxim possible i mirar si l’evidència té altres components) Regla de la síntesi: examen dels objectes simples x a enlairar-los a coneixements compostos. → començar analitzant els objectes simples (que acabem d dividir) fins arribar a + complexos. Intervé la deducció → partint de les primeres veritats o evidències cal extreure noves veritats que se’n derivin necessàriament. Regla de l’enumeració: revisions del procés per a no ometre res Adjectiu cartesià → prové de cartesianisme. Ment cartesiana → personalitzat i dominada pl rigor de la lògica i claredat idees. - Les meditacions deixen de banda el coneixement après xq és dubtable. Tenen el propòsit d’obtenir el coneixement a partir de fonaments sòlids. 2. DUBTE METÒDIC. Dubtarà i ho apartarà per arribar al coneixement: a) els sentits (embriaguesa) → dubta dels sentits i de la percepció dls sentits pq ens enganyen i no són garanita. Descartes es questiona q en quina mesura sabem cert q els sentits no ens embriaguen. A +, afirma q el q ens mostren els sentits dista molt de la veritable realitat. X tant → sentits no fiables i no podem confiar en ells x arribar al coneixement ex. embriaguesa (extrema) → algú q ha begut + del compte q no recorda caminar, encertar la clau al pany de casa… però ella mateixa creu q va bé, els seus sentits la fan pensar q no està èbria. Ares Llovera Panavera 2b Filo b) raonament (consciència → follia) la capacitat de pensar també ens pot jugar males passades i per tant cal apartar-la. Som animals racionals capaços d’avaluar la situació, escollir opcions… ex. persona q pensa q té el cos de vidre. Sabem que no i li podem contradir però la seva consciència la farà pensar q sí q ho és el seu cos. c) realitat el món (somni) → la realitat exterior = món també ens enganya. Mentres dormim creem noves formes d realitat i creiem q allò és la realitat. Fins q no despertem no som conscients que allò és un somni i no la realitat vertadera, això no obstant, mentre somiem no ens n’adonem i estem convençuts q es la vertadera realitat. -Agafa la idea de Calderon d) matemàtiques (geni maligne) Les matemàtiques són quelcom difícil de contradir però amb el geni maligne són dubtables. -Introdueix el geni maligne → no és un Déu, és un ésser encarregat d fer q cada vegada q pensem ens equivoquem, fins i tot en les operacions simples d les matemàtiques. X tant, cal apartar i no ens serveix: sentits realitat món qüestionable mates → amb el geni maligne pensem operacions amb resultat erroni raonament ⬇a partir d’aquí concloem 1a veritat inqüestionable, clara i evident = “Cogito ergo sum” → penso per tant existeixo. -Com a mínim hem dubtat durant tot el procès i això és una forma de pensar. Per tant, si dubto penso i si penso vol dir que existeixo. És a dir, com a mínim existeix el pensament. som algo que pensa i cal veure si aquest algo és quelcom més (si té cos…). Encara q existeixi geni maligne i pensem equivocadament és una forma de pensar i demostrar l’existència. → A partir d’aquí és considera veritat allò q sigui clar i evident. ! Pensar no és una condició indispensable x existir però en el nostre cas, és una particularitat humana, som una cosa q pensem. Ares Llovera Panavera 2b Filo ⬇ DUBTE METÒDIC = COGITO - Dubto, doncs penso - Penso, doncs existeixo - Descartes vincula l’existència al pensament: «Soc una cosa que pensa». → com a mínim som una cosa q pensem → El cogito és conseq. del dubte metòdic. El cogito és: primera certesa de la ment primer principi de la metafísica primera proposició certa la veritable natura de la ment criteri d’evidència ________________________________________________________ IDEES: Descartes distingeix 3 tipus d’idees → les idees són el contingut de la ment, d’acord quin sigui el seu origen: ADVENTÍCIES / ALIENES / SENSIBLES Són adquirides, provenen de l’experiència. ex. idea de banya, cavall… FÀCTIQUES / FICTÍCIES La ment les construeix a partir de les idees adventícies, és a dir, la imaginació. ex. si disposem de la idea sensible de banya, cavall, blanc… la ment combina totes les idees alienes vistes abans i origina una nova idea d'unicorn. INNATES Existeixen en nosaltres en potència1, produïdes en la ment com a part de la seva activitat amb independència de qualsevol experiència sensorial. -NO les hem observat en el món exterior, no les hem percebut pels sentits. -Són les + importants x Descartes. -El fet de tenir-les en potència significa tenir-les, però no dur-les a terme i a vegades no en som conscients. PREGUNTAR -NO són apreses, no provenen de l’experiència i les tenim ja des del naixement. La ment és autosuficient x extreure la veritat. Hi ha 3 tipus d’idees innates: 1 Potència (extret resum aristòtil) el conjunt de possibilitats de realització d’un ésser → capacitat d’arribar a ser.  Ares Llovera Panavera 2b Filo 1. SUBSTÀNCIA (Havia aparegut en aristòtil.) -La substància és allò q existeix x si mateix i no es fruit de la imaginació. -És copsable x mitjà de la reflexió. -Hi ha 3 tipus de substàncies: Déu → sabem el q és Déu perq és una idea innata però no podem concebre tot el q és Déu. Ànima = res cogitans = cosa pensant Cossos = res extensa MODES ATRIBUT Manera cm es manifesta la substància, SUBSTÀNCIA com podem comprovar l’existència de la Allò que caracteritza la substància substància Infinit (Creació) (el q caracteritza Déu és Com a cossos som “ens” finits i mai podem Déu l’infinit). concebre la totalitat d’algo infinit. Tot és manifestació de Déu q no és limita al nostre coneixement (el meu coneixement = limitat i ilimitat és Déu). Ànima Pensament Hi pertany totes les accions pròpies de la (res cogitans) Capacitat d pensar / consciència. La consciència és manifesta reflexionar emprant-la, rumiant… Jutjar, voler, negar, imaginar… Cossos Extensió (res extensa) Els caracteritza q són Els cossos es manifesten per la figura i materials i la seva extensió. moviment. 4. PROVES DE L’EXISTÈNCIA DE DÉU Déu = ésser infinitament perfecte. Aquestes proves no són empíriques (experiència) a) La idea de perfecció: Déu existeix com a ésser perfecte que ha posat en mi la idea de perfecció. si som éssers imperfectes (ens equivoquem seguint la natura erràtica) i podem concebre la idea de perfecció és pq Déu l’ha ficat en nosaltres. allò imperfecte no pot produir perfecció No la podem veure la idea de perfecció però la concebem en la ment aquesta idea d perfecció la tenim en potència, si la tinguéssim en acte seríem Déu Ares Llovera Panavera 2b Filo b) La idea de Déu inclou en si mateixa la seva existència (no hi ha perfecció sense existència). Déu ha d’existir pq si no existís tindria mancança de no ser perfecte i, per tant, Déu té totes les virtuts en la seva màxima expressió com a substància. La inexistència és una mancança i llavors no seria Déu. c) La idea de substància infinita (atès q soc un ésser finit) ha d’haver estat posada per una substància veritablement infinita. si concebem infinitud és pq hi ha una cosa infinita q l’ha posat en nosaltres. És una marca de Déu Déu és l'única cosa infinita d) La idea d’infinit és original és anterior a la finitud. És aquesta infinitud el q crea la finitud. → Tot això permet demostrar que Déu no ens enganya i, per tant, no permetria el geni maligne. És a dir, la hipòtesi del geni maligne queda refutada pera Déu no permetria un engany, perquè l’engany, fingir i falsejar; és una mostra d’imperfecció, propi d’una natura d’imperfecta. IMPLICACIONS DE L’EXISTÈNCIA DE DÉU La refutació del geni maligne permet acceptar críticament el testimoni dels sentits i l’existència del món exterior. El geni maligne sols queda com una hipòtesi de treball Déu posa la idea d’extensió més la matèria i les idees que representen la realitat objectiva. Allò q percebem, la majoria dels casos vol dir q és. Els sentits no tenen la voluntat d'enganyar-nos, però tenim impressions errònies. Déu és la garantia que les idees subjectivament certes són objectivament vertaderes, de l’autenticitat del món i del seu coneixement La possibilitat de l’error prové de la voluntat (no té límits). La voluntad és infinita, no té límits i ens fa errar perquè ens fa precipitar → jutgem sense saber. ○ Considerem el fals com a veritable o neguem el veritable ○ Ens fa escollir el fals sobre el bé, o considerar allò injust com a just. BARUCH SPINOZA Descartes: allò que existeix de tal manera que no té necessitat sinó de si mateix per existir Spinoza: Adopta la def. de substància i l’aplica de forma precisa i rigorosa. allò q és en si es concep per si mateix; val a dir, allò el concepte del qual, per a formar-se no necessita el concepte d’una altra cosa. Déu és l’única substància Déu posseeix infinits atributs, dels quals sols en coneixem dos: Déu és Pensament i és Extensió Ares Llovera Panavera 2b Filo Les substàncies finites de Descartes es redueixen a simples modes de la Substància única CONSEQÜÈNCIA / CONCLUSIÓ → Déu és el Tot, és la naturalesa concebuda com un Tot. Les coses són les seves parts immanents (inherents / inseparables en aquest). Recupera la idea de panteisme. Spinoza no té una visió antropològica de Déu. Aplica estrictament la idea de substància de Descartes que concep com a única substància Déu i el res cogitans i res extensa de Descartes són manifestacions / expressions d’aquest Déu. _______ EL MÈTODE: és la progressió de la raó per no errar, sense mètode hi ha confusió. MATEMÀTICA: a partir d’una o diverses veritats evidents, indubtables, tan certes que negar-les impliqui contradicció (axiomes), es van deduint noves veritats amb l’ajut d’una sèrie de regles segures i certes.