Factors que afecten el desenvolupament infantil

Els nadons poden plorar quan senten altres nadons plorar. Amb el temps, aprenen a reconèixer i respondre a les emocions dels altres, mostrant empatia.

Els nadons inicialment somriuen en resposta a estímuls simples. Més endavant, somriuen genuinament quan veuen persones conegudes.

Els nadons poden tenir rabietes quan estan frustrats. Aprenen tècniques d'autocontrol, com respirar profundament, a mesura que creixen.

Un vincle mutu i durador entre dues persones (nadó i cuidador) on ambdues parts contribueixen.

Va aplicar els estudis de l'etologia al desenvolupament infantil. Els infants mostren una predisposició innata a buscar les figures cuidadores.

Va investigar les reaccions dels infants amb les persones cuidadores. Va introduir el concepte de la """situació estranya""".

Es caracteritza pel plor o la protesta quan la figura cuidadora s'allunya, i busquen activament el seu retorn.

Els infants exploren l'entorn, però sempre busquen la proximitat i el reconfort de la figura cuidadora.

Patró d'aferrament on els nadons rarament ploren quan es separen de la persona cuidadora principal i eviten el contacte quan aquesta persona torna. Són enfadats i no exploran.

Patró d'aferrament on els nadons experimenten ansietat abans que la persona cuidadora principal s'allunyi, mostren angoixa extrema durant la seva absència i, en tornar, tant busquen el contacte com el resisteixen. No exploran.

Patró d'aferrament on els nadons, després de separar-se de la persona cuidadora principal, mostren comportaments contradictoris quan torna. Són incoherents.

Un model intern que un nen construeix sobre com interactuar amb la seva persona cuidadora principal. Es basa en com la persona cuidadora respon a les seves necessitats.

Una situació que es fa servir per avaluar com un nen es relaciona amb la seva persona cuidadora principal durant la separació i la reunió.

Un mètode per valorar el comportament d'aferrament en un context natural, en comptes d'una situació artificial.

Els nadons de diferents cultures poden expressar el seu aferrament de manera diferent, tot i tenir el mateix tipus d'aferrament.

La validesa de la situació estranya per avaluar l'aferrament podria ser limitada en cultures no occidentals, ja que els nadons poden mostrar un comportament diferent degut a l'estrès de la situació.

Les emocions es desenvolupen a partir de la interacció social i es fan més complexes amb el temps. La mediació, com la interacció amb els adults, és clau en aquest procés.

Les primeres emocions simples, com la complaença i l'aflicció, evolucionen cap a emocions més complexes com l'alegria, la tristesa o la por.

Aquest tipus d'emocions, com la torbació o l'enveja, apareixen quan els nens comencen a entendre que tenen una identitat separada del seu entorn.

Es desenvolupen a partir dels 3 anys, quan els nens ja entenen les normes socials i poden avaluar els seus propis actes. Exemples: l'orgull, la culpa o la vergonya.

La capacitat de comprendre els sentiments d'una altra persona i imaginar-se com se sent. Es desenvolupa al llarg del segon any de vida.

Perquè els nostres fills puguin sentir empatia, han de comprendre que les altres persones tenen pensaments i sentiments propis.

La culpa es relaciona amb un sentiment negatiu envers un acte propi, mentre que la vergonya implica sentir-se malament per la seva pròpia persona.

Els nadons des del naixement mostren indicis d'empatia, com ara reaccionar a les expressions dels adults. Aquesta capacitat creix amb l'edat.

La capacitat d'obediència que depèn del context situacional, com per exemple, la presència d'un adult, tendeix a disminuir amb l'edat.

La capacitat d'obediència basada en un compromís intern, sense necessitat d'un control extern constant. Aquesta capacitat augmenta amb l'edat.

La segona etapa del desenvolupament psicosocial, que va dels 18 mesos als 3 anys, on els infants busquen la seva autonomia i independència del control dels altres.

La capacitat d'autogovernar-se, prendre decisions i actuar de manera independent.

La sensació de vergonya o dubte quan els infants no aconsegueixen el que volen o sentir-se incompetent.

L'etapa del desenvolupament infantil en què els infants pronuncien constantment la paraula "no", com a forma de desafiar l'autoritat i demostrar la seva individualitat.

Cultura que no presenta l'etapa del NO de forma tan marcada, ja que els infants no experimenten tanta resistència a l'autoritat.

Cultura on els infants no presenten un augment de conductes desafiantes.

La presència de contingut violent a la televisió infantil, amb una mitjana de 14 actes violents per hora, pot tenir un impacte negatiu en el comportament dels nens, augmentant l'agressivitat física, verbal i relacional.

Els programes educatius poden contribuir a l'agressivitat relacional en les nenes, ja que els exposen a conflictes interpersonals.

Els nens i les nenes no són receptors passius dels missatges televisius, sinó que seleccionen i interpreten activament el contingut.

L'exposició a la violència a la televisió pot augmentar la probabilitat que els nens mostrin conductes agressives amb els seus companys.

Els infants aprenen comportaments diferents en funció de la seva exposició a la violència o a la educació a la televisió.

La presència de personatges atractius que realitzen actes violents pot generar identificació i imitació per part dels infants.

El contingut televisiu pot tenir una gran influència en el desenvolupament dels infants, afectant tant positivament com negativament el seu comportament i les seves actituds.

Les investigacions mostren que existeix una correlació entre l'exposició a la televisió violent i l'augment de l'agressivitat en els infants.

Els infants que creixen en famílies amb pares del mateix sexe poden ser objecte de burles a causa de l'orientació sexual dels seus pares.

La pobresa és un factor que pot dificultar el desenvolupament dels infants, ja que pot afectar la seva salut mental, l'estil de criança i la seva autoestima.

Les mares o pares adolescents poden tenir menys coneixement sobre el desenvolupament infantil i menys confiança en la seva capacitat de criança.

Factors com la pobresa, la paternitat a l'adolescència, l'abús i el divorci conflictiu poden afectar negativament el desenvolupament dels infants.

Les famílies que enfronten dificultats socials, econòmiques o psicològiques representen una preocupació pel benestar dels infants.