Anàlisi MBTI i Eneagrama PDF

1 Agraïments i reconeixements En primer lloc, vull agrair a la meva tutora, per ajudar-me i donar-me bases per poder realitzar aquest treball. I també vull donar reconeixement al gran suport que he rebut de part de totes les persones que han estat al meu costat durant el procés d’aquest treball: la meva família i amics. 2 Cita "Existe una cierta divergencia entre los psicólogos en cuanto al significado del concepto de personalidad, aunque casi todos están de acuerdo en que la palabra personalidad deriva del latín persona, que hacía referencia a la máscara teatral que llevaban los actores romanos en sus representaciones de las tragedias griegas. Estos actores clásicos romanos llevaban una máscara (persona) para proyectar hacia el público un papel o una apariencia falsa."1 1 Feist Jess y J. Feist Gregory. (2009). Teorías de la personalidad. Ciudad de México. McGraw-Hill Interamericana. Pg 3 3 Abstract Partint de l'interès a conèixer què és la personalitat i si hi ha una o més teories de personalitat, s'ha plantejat la comprensió específica de dues i els tests d’aquestes, on la realització de dades està composta a base d’una bibliografia confiable. La hipòtesi planteja la fusió de dos tests, el MBTI i Eneagrama, per tal de comprovar si, creant-ne un de nou, s'obté la informació conjunta d'ambdós. S’estudia extensament aquestes dues teories, d’igual manera la font d’inspiració per la creació de la teoria del MBTI a detall (profunditzant en la composició de les 16 personalitats del MBTI, Les 9 personalitats de l'Eneagrama, i els treballs que s'adeqüen a cada persona amb correlació de la personalitat). A partir d’això la metodologia utilitzada es basa en una bibliografia especialitzada, on el principal llibre utilitzat a estat “Encantado de conocerme” de Borja Escalona. S’ha confirmat que l’ajuntament de dues teories en un sol test és molt més eficaç, gràcies al previ coneixement profund d’aquestes teories. És de molta utilitat perquè es proporciona un esquema de personalitat extens en un sol test i coneixement sobre teories de personalitat. Test, personalitat, autoconeixement, treball laboral, comunicació. Based on the interest in knowing what personality is and if there are one or more personality theories, the specific understanding of two and the tests of these, where the realization of data is composed of a reliable bibliography, has been raised. The hypothesis proposes the fusion of two tests, the MBTI and Enneagram, in order to check if, creating a new one, the joint information of both is obtained. These two theories are extensively studied, as well as the source of inspiration for the creation of the MBTI theory in detail (deepening the composition of the 16 personalities of the MBTI, The 9 personalities of the Enneagram, and the works that suit each person with personality correlation). From this, the methodology used is based on a specialized bibliography, where the main book used has been “Love to know” by Borja Escalona. It has been confirmed that the city council of two theories in a single test is much more effective, thanks to the previous deep knowledge of these theories. It is very useful because an extensive personality scheme is provided in a single test and knowledge about personality theories. Test, personality, self-knowledge, labor work, communication. 4 Índex 1. Introducció..........................................................................................................................5 1.1 Hipótesis.................................................................................................................6 2. Què és la personalitat........................................................................................................6 3. Què és el MBTI................................................................................................................... 8 3.1. Creadoras del MBTI.............................................................................................. 9 3.2. Carl Gustav Jung creador de tipus psicologics..................................................... 9 4. Explicació sobre els tipus psicològics.......................................................................... 10 4.1 Actituds.................................................................................................................10 4.2 Funcions............................................................................................................... 11 4.2.1Funció Racional............................................................................................ 11 4.2.2 Funció Irracional.......................................................................................... 11 4.3 Els 8 arquetips...................................................................................................... 11 5. Explicació a detall sobre el MBTI................................................................................... 12 5.1 Funcions cognitives en el MBTI........................................................................... 13 5.1.1 Funcions Perceptives.................................................................................. 14 5.1.2 Funcions Avaluadores................................................................................. 14 5.2 Explicació dels 4 apartats.....................................................................................15 5.2.1 “Exploradors”............................................................................................... 16 5.2.2 “Diplomàtics”................................................................................................18 5.2.3 “Guardians”..................................................................................................20 5.2.4 “Analistas”....................................................................................................22 6.Eneagrama, que és i per a que serveix?.........................................................................23 6.1 Creador del eneagrama....................................................................................... 24 6.2 El seu funcionament.............................................................................................25 6.3 Explicació dels eneagramas.................................................................................26 Primer grup...........................................................................................................26 6.4 Reflexió en els treballs...................................................................................... 28 8.Conclusió........................................................................................................................... 31 9.Fonts d’informació............................................................................................................ 31 Webgrafía.............................................................................................................................. 31 Bibliografía........................................................................................................................... 31 Annexos................................................................................................................................ 32 5 1. Introducció Aquest treball tracta sobre les personalitats, específicament en les teories i el sistema de classificació d’aquestes, agafant l'anàlisi de: “Myers-Briggs Type indicator” més reconegut com: MBTI, igual que el sistema i teoria del Eneagrama. Explico a partir de les bases d’aquest anàlisis el comportament del dia a dia i la seva manera de treball/organització, igual que el mateix sistema MBTI i Eneagrama. També es veu en profunditat a partir de qui es van inspirar les creadores del sistema MBTI, que va ser de Carl Jung, i es veu la seva teoria. Igual manera que es troba a fons el sistema del Eneagrama i quina relació té amb el sistema del MBTI, i creant una nova teoria de personalitat ajuntant aquestes dues teories. He decidit tractar aquest tema perquè sempre m’havia intrigat el comportament i interaccions humanes, no fa molt, uns 2 anys, vaig descobrir aquest sistema el qual em va agradar molt i el meu objectiu era aprendre més sobre ell i saber si és un anàlisi complet o no per poder adquirir coneixement sobre els comportaments/personalitats. Així que aquest treball és l’excusa perfecta per poder saber-ne més i que pugui seguir creixent el meu coneixement i interès cap a temes d’àmbits similars. 1.1 Hipótesis Si les teories de personalitat MBTI i Eneagrama s’ajuntesin podriem fer un anàlisis més detallat sobre les personalitat. I el sistema/teoria de personalitat de l’Eneagrama es incapaç de ser representat fácilmente de manera audiovisual. 2. Què és la personalitat Hi ha una divergència/falta d’acord, entre els psicòlegs per definir el concepte de personalitat. Com no s’ha arribat a una definició sòlida alguns han creat la seva pròpia teoria de personalitat (cada teoria està influència des de cada punt de vista propi de l’autor).2 En pot definir com a teories de la personalitat a les diferents aproximacions teòriques proposades pels estudiants de la personalitat en les seves respectives èpoques, és a dir, els intents psicològics formals per definir i classificar les personalitats humanes sobre la base d'alguna mena de trets mínims compartits. On cada psicòleg fa uns conjunts d'enunciats interrelacionats que defineixen, descriuen, relacionen i expliquen que és la personalitat a partir dels estudis i coneixements adquirits, on poden anar millorant i modificant la seva pròpia teoria a mesura que es va increment l’estudi sobre la personalitat. Resumidament, és l’intent d’explicació, especificació i trobar un sentit sobre el comportament humà a partir d’unes bases, on depenent la persona i l'època s’arriba a unes conclusions o unes altres. Encara que no existeix una definició com a tal de la personalitat acceptada per tots els teòrics de la personalitat, es pot dir que és un patró de trets gairebé permanents i de característiques singulars que atribueixen individualitat i coherència al comportament d’una persona. Els trets poden ser individuals, comuns a tots els membres d’un mateix grup o 2 Jess Feist, Gregory J.Feist, Tomi-Ann Roberts, (2014): Teorías de la personalidad, Nueva York Editorial: McGraw Hill, pp 3-9 6 comuns a tots els membres d’una espècie, però el patró és diferent per a cada u. Per tant, encara que en certs aspectes es mostrin semblances amb altres individus cada persona té una personalitat única. Les característiques són les qualitats exclusives d’un individu, que inclou atributs, com l'aspecte físic, el temperament i la intel·ligència. Un test de personalitat és una prova psicològica que avalua els trets principals que defineixen la personalitat dels individus. Aquestes proves estan dissenyades per a ajudar a identificar el costat emocional i actitudinal que predomina en cada individu. Per poder obtenir resultats específics, s'utilitzen principalment quatre tipus de test de personalitat que són: 1. Racionals o deductius Es formen a partir d'elements que tenen una relació teòrica amb les variables que es busca avaluar. Per aquesta raó, els creadors del test es fonamenten en criteris hipotètics i s'assumeix que hi ha una correlació entre aquests i els elements de l'examen. Són els menys freqüents de tots els tipus, ja que posteriorment van ser reemplaçats per altres fonamentats en criteris empírics i factorials, generant així eines d'avaluació més de confiança i vàlides. 2. Empírics S'enfoca a valorar la correlació entre les respostes del subjecte als ítems d'avaluació i un criteri extern determinat; així, els elements del test han de ser útils per a predeir la dimensió rellevant. Normalment s’'avalua a un grup de persones que mostren unes certes característiques (com un trastorn psicològic) i s'analitzen els ítems per tal de triar els més representatius de la variable criteri. A partir d'aquests es construeix la prova definitiva, que s'aplica a altres subjectes per tal de valorar el mateix constructe. 3. Factorials o test de trets Aquests tests avaluen diversos factors, és a dir, conjunts d'ítems que correlacionen entre ells; per exemple, el factor “Cordialitat” estaria compost per elements que avaluen aspectes com la franquesa, la modèstia, l'altruisme o la sensibilitat a les necessitats dels altres. 4. Mixtos Estan compostos per problemes dels diferents test amb què compta Formació Psicomètrica. El seu objectiu és avaluar totes les capacitats que es mesuren en cadascun dels test per separat, que es resumeixen en la capacitat d'intel·ligència general. Es poden portar a terme aquest test, principalment a partir de tres maneres diferents: Qüestionari Es basa a partir de diferentes preguntes que poden ser ambigües, les preguntes tenen diferents propostes com ara, (“sí/no”), una escala de (“molt a gens”) o una escala de graus de 1 a 5 etc. La informació sol·licitada en aquests qüestionaris busca dades sobre la persona, amb un enfocament positiu. Projectius 7 Es basen en làmines on es projecten dibuixos, taques de tinta o escenaris i que han de ser interpretades per un individu. Les més utilitzades són: - Rorschach - Koch - Apercepción Temàtica D'aptituds Es duu a terme una avaluació intel·lectual de les persones, per a mesurar el nivell de coneixement que aquestes tenen en àrees concretes com l’expresió oral, destresa numèrica, pensament abstracte etc 3. Què és el MBTI És una teoria de 16 personalitats, on es fa servir d’eina per ajudar les persones a ser capaços d’entendre les diferents actituds/comportament basant-se en la individual de les persones. On es fa una classificació de 16 tipus diferents de personalitats, els quals estan dividits en 4 grups. Estan conformades per les funcions, que hi ha un total de 4 amb part extravertida i introvertida cada una, i a l'ordenar les funcions es crea la part de les actituds.3 Es va crear per poder incrementar: - Autoconeixement: Busca incrementar l’autoconeixement per així poder augmentar les capacitats socials, i saber els límits i fortaleses de cada u. - Relacions socials: A l’hora entendre les diferències de personalitat entre un mateix i també el dels altres pot ajudar a millorar la comunicació i la col·laboració. Això és útil tant en l'entorn personal com en el professional, on l’entesa mútua pot portar a relacions més harmonioses i efectives. - Resolució de Conflictes: En oferir una comprensió més profunda de com les persones pensen i prenen decisions, el MBTI pot ser útil per a resoldre conflictes i millorar la dinàmica de grups, en permetre que les persones es comprenguin millor i ajustin els seus enfocaments de comunicació. Resumidament, és una eina la qual ajuda a detectar quina de les 16 personalitats predomina amb tu, poder incrementar el teu autoconeixement, entendre els comportaments externs, i d’aquesta manera saber orientar-nos i guiar-nos millor, comprenent quasi cada situació. 3.1. Creadoras del MBTI El sistema MBTI (Myers-*Briggs Type Indicator) va ser desenvolupat per Katharine Cook Briggs i la seva filla Isabel Briggs Myers. Van dur a terme una adaptació/inspiració de les idees del psicòleg Carl Gustav Jung sobre els tipus psicològics (el qual serà mencionat pròximament). 3 Neuro Class, (2023): MBTI: El conocido indicador Myers-Briggs, Iberoamérica, Editorial: Editorial Camus. (no hi ha pag pag es una página web) 8 Katharine Cook Briggs Biografia: Katharine Cook Briggs va néixer el 9 de gener de 1875 en Falmouth, Massachusetts, els Estats Units, i va morir el 6 de gener de 1968 en Montreat amb 93 anys, Carolina del Nord, els Estats Units. En la seva infància va créixer en un entorn on l'aprenentatge era molt valorat igual que la curiositat intel·lectual, la seva formació va ser focalització a la lectura i estudi el que futurament despertaria interès en ella cap a la psicologia i comportament humà. Va començar a estudiar a l’escola: Vassar College, tocant temes de literatura i ciències, encara que no va poder completar el seu curs, però va continuar estudiant de manera autodidàctica. Després d’uns anys va ser una mestressa de casa, la qual tenia un interès cap a la psicologia i estudi de les personalitats. Va estudiar diferents teories de personalitats, però la teoria que més li va marcar va ser la del Carl Jung. Es va posar amb contacte amb la seva filla que també tenia molt d’interès cap aquest àmbit, i les dues juntes es van posar a crear el sistema. Va parlar per primera vegada sobre tipologia durant el Congrés Psicològic de Munic de 1913. Katherine Cook Briggs va començar la seva recerca sobre la personalitat en 1917, desenvolupant un esquema basat en quatre tipus: exploradors, guardians, diplomàtics i analistes.4 Isabel Briggs Myers Biografia: Va néixer el 18 d’octubre de 1897 en Washington, D.C. els Estats Units, i va morir el 5 de maig de 1980 en Montreat, Carolina del Nord, Estats Units amb 83 anys. Ella igual que la seva mare va créixer en un entorn on l'aprenentatge era fomentat, la seva mare va ser qui li va crear interès cap a l'àmbit de la psicologia. Va assistir a l’escola Swarthmore College, on va estudiar literatura anglesa i sociologia. Allí va despertar més profundament l'interès cap a les relacions interpersonals, i es va graduar en el 1919. Després va treballar dins del govern i sectors privats, però finalment es va acabant enfocant en la psicologia, on va fer un treball amb la seva mare. 3.2. Carl Gustav Jung creador de tipus psicologics Biografia: Va néixer el 26 de juliol de 1875 a Kesswil, Suiza, i va morir el 6 de juny de 1961 a Küsnacht, Suiza a l’edat de 85 anys. Al llarg de la seva carrera va tenir influència de Sigmund Freud. Ell va estudiar medicina, en la Universitat de Basilea (1895–1900) i va rebre el seu títol de metge de la Universitat de Zurich en 1902. Més tard va estudiar psicologia a París, França. Va començar la seva carrera professional en 1900 com a assistent de Eugen Bleuler en la clínica psiquiàtrica de la Universitat de Zuric. Jung va llegir La Interpretació dels somnis de Sigmund Freud, va descobrir que les seves pròpies idees i observacions estaven bàsicament confirmades i promogudes per aquest psicòleg. Va enviar la seva publicació Studies in Word Association (1904) a Freud, i aquest va ser el començament del seu treball junts, així com la seva amistat, que va durar des de 1907 fins a 1913. I en el 1921 ja publica l’obra de Tipos Psicològics. 4 bbc NEWS mundo (2018): Myers-Briggs: Isabel Myers y Katharine Briggs, las amas de casa que crearon uno de los indicadores de personalidad más famosos del mundo, Reino Unido, Editorial: Penguin Random House. 9 4. Explicació sobre els tipus psicològics Els tipus psicològics o psicotipus són trets que caracteritzen el funcionament psicologic de l’humà. Segons Carl Jung els tipus psicologics es basan en dos conceptes principals, les actituds i fincions psicològicas, on estableix un esquema d’aquest psicotipus. Les actituds es divideixen en extraversió i intraversió, i les funcions que es divideixen en pensament, sentiment, sensació i intuició. Cada persona té una combinació diferent sobre aquestes actituds i funcions, i la seva combinació dona a lloc a la creació de 8 tipus d’arquetips (un model, patró o exemple a partir del qual és possible obtenir idees o conceptes diferents, i que al mateix temps permet visualitzar que tenen en comú).5 4.1 Actituds Carl Jung li dona molta importància al temperament (caràcter de la persona), on es troba dos tipus base temperamentals de la psíquic humana l'extravertit i l’introvertit. On cada individu es veu més inclinat cap a un d’aquest dos tipus, i depèn de com cada persona busca obtenir energia psíquica (si la consciència va cap en fora o cap en dins) 4.1.2 Extravertit i Introvertit - L’extravertit està molt més estimulat en el que passa al seu voltant a cada moment, tenen interès i destinen la seva atenció cap els altres on necessiten de manera instintiva el contacte cap a fora. Tendeixen cap els lloc més concorregut per l’estímul gratificant de la interacció social. Aquesta orientació cap al món exterior permet l’adaptació de situacions noves i inesperades. - L’introvertit destina la seva atenció i esforç cap a l'exploració de la seva pròpia vida mental, tenen el “món” interior com a tema principal de la seva vida. El que els porta cap aquest “món” interior no és el fet que siguin persones tímides o tinguin inseguretats sinó que és l’interès de la introspecció i autoexploració. Tendeixen cap als llocs tranquils, ja que els llocs concorreguts els pot aclaparar. L’extraversió i infraversió es complementen entre elles, ja que no pot existir un món completament extravertit o introvertit sinó que una part (com es menciona anteriorment) és més decantada per l’individu que l’altra. Igual que també es complementa amb les funcions del pensament, sentiment, sensació i intuïció, per tant, les persones que comptem amb l’actitud extravertida o introvertida no seran igual sinó que canviaran depenent de l’organització d’aquestes funcions psicològiques 4.2 Funcions Dintre d’aquestes quatre funcions Carl fa una classificació de dos grups, cada grup amb dues funcions: 6 4.2.1Funció Racional Aquest grup tracta sobre en la que jutgem i prenem decisions, i la decantació capo a la lògica o sentiment. 5 Jess Feist, Gregory J.Feist, Tomi-Ann Roberts, (2014): Teorías de la personalidad, Nueva York Editorial: McGraw Hill, pp 13-15 6 C.G Jung, (2015): Tipos psicológicos. Guadalajara: Editorial Hunab Ku, pp 19-33 10 - El pensament es centra en la lògica i anàlisis per prendre decisions i l’entrenament del món. Els individus amb aquesta funció predominant solen ser racionals, objectives, avaluen les situacions de manera lògica, fent servir el raonament deductiu per arribar a deduccions clares i coherents. - - El sentiment es centra en el sentiment i avaluacions sentimentals, les decisions solen estar preses pel sentiment de què és correcte i el que no ho és, basant-se en valors personals. Tenint molta empatia. 4.2.2 Funció Irracional Aquest grup tracta sobre en la que percebem i processem el món, si hi ha decantació de la intuïció o els cinc sentits/l'específic, - La sensació es basa a partir de la percepció directa dels cinc sentits, les persones amb aquesta funció predominant s’enfoquen cap a la realitat tangible i a la precisió. Amb una afinitat per els detalls, habilitats prácticas i observació. - L’Intuïció es centra en la percepció de possibilitats, significats, i relacions abstractas, les persones amb aquest funció predominants es solen estar centres cap el futur i són creativas, es valora l’innovació i el canvi. 4.3 Els 8 arquetips Pensament introvertit: Es centren profundament en el seu pensament, tenen interés cap el pensament abstracte, reflexions, debats i temes teòrics. recurrent al pensament critic per la resolució de problemes. 7 Pensament extravertit: Tenen la tendència a crear explicacions sobre totes les coses a partir del que l'individu veu al seu voltant. S’orienta cap l'ús de la lògica i organització, són eficients i estructuradas, valorant l’ordre. On busquen resultats tangibles. Sentiment introvertit: Destaca per l’empatia i la facilitat de crear vincles afectius en un grup de persones reduït. Tendeixen a no demostrar la seva inclinació, entre altres coses per la falta d'espontaneïtat a l'hora d'expressar com se senten. Prenen les decisions depenent el que consideren èticament correcte. Sentiment extravertit: Són persones altament empáticas, tenen fàcil connexió amb altres individus, disfrutant molt de la seva companyia. Són bastant sociables, preocupant-se per el benestar d’aquestes. Sensació Introvertida: Personalitats enfocades en fenòmens subjectius, introspectives. Aquests fenòmens estan més relacionats amb els estímuls rebuts a través dels sentits que amb els sentiments o les idees abstractes. Valoren la tradició, sent detallistas, i persones concentrades. 7 C.G Jung, (2015): Tipos psicológicos. Guadalajara: Editorial Hunab Ku, pp 42-78 11 Sensació extravertida: Busquen noves sensacions a partir de l'experimentació amb l’entorn i els demés. Buscant l’interacció social i disfruten de l’acció, sent persones molt obertes, dinàmiques i pràctiques. Estan centrades en el present i experiència immediata. Intuïció introvertrida: Estan centrades cap el futur i de les possibilitats, sent de caràcter somiador. Amb un alta capacitat d’imaginació i creativitat, poden fer patrons i connexions complexas. Intuïció extrovertida: Es caracteritzen per la tendencia emprendre projectes a llarg termini. S’orienta a l’exploració de possibilitats i innovació en el món exterior. Són creatius i ingeniosos, buscant noves idees i oportunitats. Són innovadors i tene un alta capacitat de pensament estratègic. 5. Explicació a detall sobre el MBTI Aquest sistema aporta una informació general sobre una personalitat. per poder començar a entendre el MBTI primer hem de saber que hi ha 4 dicotomías/ actitud de pèrsonalitat: Extrovertit Introvertit Sensorial iNtuïtiu T pensament (Thinker) F emocional (Feeling) J clssificador (Judger) Perceptiu Per poder definir a un tipus de personalitat, es necessita la combinació d’aquestes 4 característiques, les quals estan ja predeterminades segons les funcions que li componguin. Per ordenar-ho es fa de a dalt a baix agafant com a referent la taula, és a dir: 8 - En la primera escala es fa la tria entre com dirigim la nostra energia si de manera extrovertida, de dirigirse cap el món extern i interès cap a la interacció social o introvertida que es a dirigir aquesta energia cap a un mateix. E o I. (Aquí depèn de si la primera funció es extrovertida o introvertida, si la funció es extrovertida, es posarà l’actitud “E” extrovertida, i si es introvertida el mateix, es posa l’actitud introvertida “I”. - En la segona, es medeix depenent de com recibir i processem la informació, si som més sensorials enfocant-nos en detalls i fets concrets o intuïtius enfocant-nos en en possibilitats abstractes i/o significats. S o N - En la tercera escala, es fa la tria segons la manera de presa de decisions, si amb el pensament basant se amb lògica i objectivitat, o emocional basant-se amb els valors personals i impacte emocional. T o F 8 Javier Diáz, (2020): MBTI y tipos de personalidad: qué, cómo y por qué Cádiz, Editorial: página web? 12 - En la cuarta escala depén de la forma en la que actuem cap el món exterior, classificador, prefereix estructura i organització o perceptiu que té més flexibilitat i adaptació. Ara qué es sap lo básic, habans de poder a classificar primer s’han d’ordenar 4 funcions. Ejemple: ENTP —–——————> Ne Ti Fe Si actitud conformada funcions (Podem veure que s’ha portat a terme la tria de la taula anterior en “ENTP”, cual está conformat per: Extroversió (E) i pensament (T), intuició (N) i percepció (P). Però com es veu al exemple recent, abans s’han de detectar les funcions perquè es conformi l’actitud, ja que a partir de les funcions es crea el conjunt d’aquestes quatre lletres/actituds) 5.1 Funcions cognitives en el MBTI Quan es parla de funcions cognitives ens referim a processos mentals utilitzats per percebre el mon y prendre decisions. Trobem que hi han 4 funcions cognitives les quals cada te una part extrovertida i introvertida per tant també podem dir que són 8 i es divideixen en 2 categories; funcions perceptives i funcions avaluadores. Les funcions perceptives s'encarreguen de recollir informació concreta (SI, SE) o abstracta (NI, NE). Mentre que les funcions avaluadores organitzen informació per a prendre decisions lògiques (TI, TE) o sentimentals (FI, FE). En cada un d’aquest 4 grups s’ha de triar o la part extrovertida o la part introvertida, no es poden tenir les dues a la vegada del mateix grup ja que sería una contradicció (ex: del grup intuïció o tens la part extrovertida ne, o la introvertida ni, no les dos), i en el total dels grups s’ha de conformar per dos extrovertits i dos introvertits, per exemple: ne i fe, i si i ti (es veu a continuació). L’ordre d’aquestes funcions es lliure, l'única cosa es que s’ha de cumplir es que si primer es posa la part extrovertida després li seguirá la introvertida, seguidament la extrovertida i per últim la introvertida, i si comença amb la part introvertida pues igual que el cas anterior, li ha de seguir una part extrovertida seguidament una introvertida i acabar amb una extrovertida. Es posa en primer i segón lloc les funcions que més et representen, la diferencia del primer lloc, és que determinará si ets una persona o extrovertida o introvertida, depenent de la selecció. En el tercer lloc va la funció auxiliar/suport, la qual no acaba d’estar del tot present però encara així es notoria, i en l'últim lloc es posa la funció la qual una persona es sol guardar per ella mateixa en la seva individualitat, no significa que no la tinguis, sinó que no es sol manifestar cap a l’exterior. N= Intuïció Ne (extrovertit) Ni (introvertit) S= Sensació Se “ “ Si “ “ F= Emocional Fe “ “ Fi “ “ 13 T= Pensament Te “ “ Ti “ “ 5.1.1 Funcions Perceptives SI: Funció significa Sensació Introvertida, s'encarrega d'agafar referències del passat, aplicar-les al present i al futur, aprenent de l'experiència, estan satisfets amb allò que ja saben i saben que funciona sols. Els agraden els sentiments de nostalgia, familiaritat i seguretat Sovint comparen detalls sensorials subjectius amb el passat per aplicar-los al present i al futur. Són molt tradicionals, estan preparats per afrontar qualsevol inconvenient. SE: La funció significa Sensació Extravertida, són persones a les quals els agrada fer activitats que impliquen molta estimulació externa, confien en aquests estímuls per a actuar, s'adapten molt bé a les novetats que pugui comportar l'exterior, sempre estan en busca de noves experiències i, estan molt connectats amb els seus 5 sentits i sempre molt pendents als canvis del seu entorn ja que són molt observadors. NI: La funció significa Intuïció Introvertida, són molt bons en la resolució de problemes i conscients de la incertesa del futur malgrat estar extremadament orientats a això, es caracteritzen per fer connexions poc evidents i treure conclusions tancades (en la seva majoria futures) que sorprenentment resulten unes certes, busquen significats abstractes subjectius del context per a interpretar i visualitzar situacions mitjançant patrons i significats individuals, simplifiquen la informació. NE: La funció significa Intuïció Extravertida, són persones amb una ment molt activa a la recerca de nous pensaments i idees, se'ls dona bé veure diferents perspectives d'un mateix punt i els agrada renovar la informació cerebral tot el temps per a millorar els seus pensaments. Treuen conclusions obertes al canvi que es guien per possibilitats abstractes objectives. Disposats a provar noves idees i projectes per mer plaer, amplifiquen la informació. 5.1.2 Funcions Avaluadores TI: La funció significa Pensament Introvertit, són persones teòriques individuals que reprimeixen els estímuls externs, els encanta el pensaminento racional i tracten constantment de millorar la seva racionalitat, per això es fan la pregunta del "per què...? Molt bons per a detectar incongruències i es molesten molt quan no poden entendre alguna cosa. Recopilen la informació deductiva subjectiva, els encanta saber-ho tot, fins i tot si el tema del qual saben no té una utilitat en el món real. TE: La funció significa Pensament Extravertit, entra en contacte amb sistemes de l'entorn que tenen un funcionament comprovat, els seus pensaments se centren més en l'eficiència que en el saber, tenen un pensament organitzat i qüestionen l'eficàcia de les decisions que prenen per a entendre els resultats de les seves accions, per això es fan la pregunta de "això funciona...?" Són del tipus de persones que estan conscients del temps, 14 preveen situacions i tenen objectius que es compleixen per la informació deductiva objectiva, ja que veuen amb la seva anàlisi el més lògic que ha de fer-se. FI: La funció significa Sentiment Introvertit, el seu sistema de valors se centra en ells mateixos, és a dir, prenen decisions mitjançant valors subjectius, estan a la recerca d'harmonia interna mitjançant activitats individuals, la funció de la seva empátia relaciona esdeveniments propis i els compara amb els d'altres persones per a entendre els sentiments dels altres, busquen sentir-se fidels a si mateixos i prioritzen els seus sentiment davant al dels altres, decideix el bo i el dolent mitjançant les seves experiències personals. FE: La funció significa Sentiment Extravertit, és una funció que basa les seves decisions en els valors objectius del món, necessiten harmonia en el seu entorn per a sentir-se bé, tenen una empatia immediata amb la societat i entenen molt bé els sentiments dels altres, posseeixen una moralitat alta i creuen que ha de fer-se el que està acceptat socialment perquè és el correcte. Es concentra en els sentiments d'altres persones més que en el de si mateix i els costa reflexionar els seus propis sentiments sense considerar els valors col·lectius. FE no funciona sense TI, TI no Funciona sense FE, FI no funciona sense TE, TE No funciona sense Fi, NE no funciona sense SI, SI no funciona sense NE i NI no funciona sense SE, ni SE Funciona sense NI. Les funcions introvertides i extravertides necessiten suports, per això una no funciona sense l'altra. Però no hi ha d'haver preocupació, ja que de la manera en que ho organitzis sempre es cumplira aquesta “norma”. 5.2 Explicació dels 4 apartats Totes les personalitats consten tant funcions Introvertides i Extravertides, les quals per poder formal l'actitud (Ej:ENTP) consta de dues possibilitats que són: 1. Introversió, Extraversió, Introversió, Extraversió. 2. Extraversió, Introversió, Extraversió i Introversió.9 No hi ha cap possibilitat de que totes les funcions siguin extravertides, ni introvertides, es base humana el necessitar connectar-se tant de manera externa i interna en la vida quotidiana i encara que una persona tingui més desenvolupada la part de introversió, encara així es necesitará tenir contacte amb el món exterior igual que tenir relacions externes. Cada grup està format a partir de dos personalitats extrovertides i dos personalitats introvertides, i està basat a partir de similituds de característiques, generalment relacionats amb les seves funcions cognitives i orientació general cap al món. 9 (no se co posar-ho es de aquí:( http://www.lrjj.cn/encrm1.0/public/upload/MBTI-personality-test.pdf ) 15 5.2.1 “Exploradors” En aquest grup les actituds dominants són SP [ la informació sobre les actituds es troba a la pàgina 11] Sensació i percepció, la E i la I denominen quines personalitats són extrovertides i quines són introvertides. La T pensament i al P percepció. - ESTP o “emprenedor”, está format a partir del patró d’actituds: Extravertit, Sensitiu, Pensatiu i Perceptiu, i en quant a les funcions és: sensació extravertida (se), pensament introvertit (ti), sentiment extravertit (fe), i intuició introvertida (ni). Són persones divertidas i amb humor contundent, a les quals els hi agrada molt ser el centre d'atenció, al igual que són capaces de ser espontànies i tenir una activitat activa. Estan orientats cap el present i es solen decantar cap a la lògica i racionalitat però encara així sovint s'involucren en situacions de risc en busca d’emoció. La seva preferència pels factors de Percepció i Pensament els fa extremadament observadors i capaços de detectar i interpretar el més mínim canvi en el llenguatge corporal o en les expressions facials dels altres. Prefereixen improvisar i mantenir obertes totes les seves opcions, en lloc d'estar subjectes a plans. No solen estar interessats en discusions llargues i conceptes abstractes, encara així tendeixen cap a la competitivitat. Se li donen bé la presa de decisions rápidas, i tenir una gran capacitat de conectar e influir en persones externes, i els hi costa més mantenir la seva impulsivitat e impaciencia. - ESFP o “animador”, está format a partir del patró d’actituds: extravertit, sensitiu, sentimental i perceptiu, i en quant a les funcions és: sensació extravertida (se), sentiment introvertit (fi), pensament extravertit (te) i intuició introvertida (ni). Son personas molt sociables, els encanta la gent, l'emoció, divertir-se, parlar i entretenir a la gent. Igual que els ESTP els hi agrada ser el centre d'atenció, són sensibles als sentiments dels qui els envolten i sempre tracten de mantenir a tots amb bon humor. Els agrada experimentar i, sovint, són elogiats pel seu sentit de l'estil. Per a ells, la bellesa i la creativitat van junts. Viuen en el present i tendeixen a sentir rebuig cap al futur, no els hi agrada perdre el temps. Se li donen bé ser molt originals, i pràctics per el seu enfocament del present, i els 16 hi costa més poder mantenir plans de futur, i solen evitar els conflictes i ignorar els problemes. - ISTP o “virtuós”, está format a partir del patró d’actituds: introvertit, sensitiu, pensatiu i perceptiu, i en quant a les funcions és: pensament introvertit (ti), sensació extrovertida (se), intuició introvertida (ni) i sentiment extravertit (fe). Exploren idees a través de la creació, la resolució de problemes, l'assaig i error i l'experiència de primera mà, gaudeixen tirant una mà i compartint la seva experiència, especialment amb les persones que els importen. Són fonamentalment Persones Productives, la seva àrea d'interès tendeix a ser la mecànica en comptes de l'artística i necessiten Moltíssima flexibilitat per a ser tan espontanis, se solen tornar inflexibles amb la gent que sol qüestionar el seu estil de vida. En analitzar una situació o un objecte, se centren en detalls i informació concreta i que són molt racionals i lògics a l'hora de prendre decisions. També són molt creatius dins del seu enfocament pràctic i gaudeixen experimentant i provant noves maneres de fer les coses en un projecte, la creativitat sempre està orientada cap al coneixement tècnic. Se'ls dona bé actuar en situacions de crisis, i la creativitat en l'enginy, i els costa més tenir un compromís i no avorrir-se i perdre interès en alguna cosa/activitat. - ISFP o “aventurer”, está format a partir del patró d’actituds: introvertit, sensitiu, sentimental i perceptiu, i en quant a les funcions és: sentiment introvertit (fi), sensació extrovertida (se), intuició introvertida (ni) i pensament extrovertit (te) Adopten un enfocament flexible i adaptable de la vida, tenint una mentalitat oberta. Aquesta mentalitat flexible fa que els Aventurers siguin extraordinàriament tolerants i oberts. estan oberts a canviar d'opinió i a replantejar-se les seves idees. Són afectuosos i amables, gaudeixen de la companyia dels seus éssers més estimats, però en tractar d'una mena de personalitat Introvertida necessiten temps tot sol per a recarregar la seva energia després de socialitzar amb els altres. Viuen el present i saben que no tenen per què pensar en les ferides o frustracions del passat. Igualment tenen tendències cap a la competitivitat. La seva preferència pel factor Percepció desentona a l'apreciació per les situacions obertes i per un estil de vida més relaxat. Se'ls dona bé la part creativa i el talent artístic, sent persones molt curioses, i els costa més estar en un estat de tranquil·litat en moments de pressió i poden tenir dificultats per a establir plans a llarg termini, i els costa portar les crítiques. Se'ls dona bé poder portar la situació en moments de crisis/estrés, tenen una gran creativitat en l'enginyós i automotivar-se, i han de millorar a no avorrir-se ràpidament de les coses i portar un compromís. 17 5.2.2 “Diplomàtics” En aquest grup les actituds dominants són NF [ la informació sobre les actituds es troba a la pàgina 11] Intuïció i sentiment, la E i la I denominen quines personalitats són extrovertides i quines són introvertides. La J classificador i al P percepció. - ENFJ o “protagonista”, está format a partir del patró d’actituds: extrovertit, intuïtiu, sentimental i classificador i en quant a les funcions és: sentiment extrovertit (fe), intuició introvertida (ni), sensació extrovertida (se) i pensament introvertit (ti). Adopten un enfocament flexible i adaptable de la vida, tenint una mentalitat oberta. Aquesta mentalitat flexible fa que els Aventurers siguin extraordinàriament tolerants i oberts. estan oberts a canviar d'opinió i a replantejar-se les seves idees. Són afectuosos i amables, gaudeixen de la companyia dels seus éssers més estimats, però en tractar d'una mena de personalitat Introvertida necessiten temps tot sol per a recarregar la seva energia després de socialitzar amb els altres. Viuen el present i saben que no tenen per què pensar en les ferides o frustracions del passat. Igualment tenen tendències cap a la competivitat. La seva preferència pel factor Percepció desentona a l'apreciació per les situacions obertes i per un estil de vida més relaxat. Se'ls dona bé la part creativa i el talent artístic, sent persones molt curioses, i els costa més estar en un estat de tranquil·litat en moments de pressió i poden tenir dificultats per a establir plans a llarg termini, i els costa portar les crítiques. - ENFP o “activista”, está format a partir del patró d’actituds: extrovertit, intuïtiu, sentimental i perceptiu i en quant a les funcions és: intuició extrovertida (ne), sentiment introvertit (fi), pensament extrovertit (te) i sensació introvertida (si). Són persones centrades tant en les idees com en la gent, els agraden les persones i la interacció social, tendeixen a ser afectuosos, amables i comprensius, igual que tenen una disposició alegre, una actitud optimista són de mentalitat oberta i tenen el seu enfocament sense prejudicis. Valoren molt les amistats pròximes i la seva família, i poden arribar a ignorar el que els envolta per a centrar-se en les persones i poder conèixer-les profundament.Poden distreure's fàcilment i sentir-se aclaparats si estan atrapats en rutines o tasques monòtones i 18 tendeixen a ser molt emocionals i expressius. Se'ls dona bé comunicar-se amb els altres i tenir un enfocament optimista, i els costa més confiar massa en la gent i no ficar-se en els temes dels altres. - INFJ o “abogado”, está format a partir del patró d’actituds: introvertit, intuïtiu, sentimental i classificador i en quant a les funcions és: intuición introvertida (ne), sentiment extrovertit (se) pensament introvertit (ti) i sensació extrovertida (se). Són idealistes i perfeccionistes, tenen grans metes i ambicions, però no han de confondre's amb somiadors ociosos ja que són molt determinats en els seus objectius., relaxats, lògics i emocionals. També prefereixen la intuïció, que apel·la al seu costat creatiu i se centra més en possibilitats abstractes. Malgrat ser introvertits tendeixen a estar orientats cap a les persones i tendint a tenir relacions profundes amb algunes sent d'igual manera persones molt empàtiques, però d'igual manera necessiten el seu espai personal per a poder recarregar els seus energias. Són creatius en el seu enfocament de resolució de problemes i tenen una voluntat molt forta, la qual cosa els dona la tendència a convertir-se en perfeccionistes, encara que aquest no és el seu objectiu final. Solen tenir fortes habilitats de lectura. Se'ls dona bé l'organització, ser empàtics i té una gran creativitat i els costa deixar el seu punt idealista i centrar-se més en ells mateixos. -INFP o “mediador”, está format a partir del patró d’actituds: introvertit, intuïtiu, sentimental i perceptiu i en quant a les funcions és: sentiment introvertit (fi), intuició extrovertida (ne), sensació introvertida (si) i pensament extrovertit (te). L'empatia és un dels majors dons d'aquesta mena de personalitat, són de ment oberta els agrada estar en harmonia. Tendeixen a analitzar qualsevol situació o informació generant possibilitats abstractes, és probable que prenguin una decisió basant-se únicament en la seva intuïció i/o sistema de valors. Solen ser més espirituals i menys centrats en el món, gaudeixen explorant noves idees i significats i li donen menys importància als fets i les coses pràctiques, sent una mica idealistes. Són convencionals i originals, i prefereixen abans estar amb gent de confiança que en un grup de persones, solen a sentir que les seves energies s'esgoten en contextos socials per això prefereixen tenir menys relacions, però més intenses i són càlids i afectuosos amb les persones dins del seu cercle íntim. També poden ser molt reservats. Se'ls dona bé ser bastant flexibles, fidels als qui són pròxims i ser molt empàtics, i els costa deixar de cuestionar massa i prendre decisions determinades. 19 5.2.3 “Guardians” En aquest grup les actituds dominants són SJ [ la informació sobre les actituds es troba a la pàgina 11] Sensació i classificador, la E i la I denominen quines personalitats són extrovertides i quines són introvertides. La T pensament i al F emocional. - ESTJ o “executiu”, está format a partir del patró d’actituds: extrovertit, sensitiu, pensatiu i classificador i en quant a les funcions és: pensament extrovertit (te), sensació introvertida (si), intuició extrovertida (ne) i sentiment introvertit (fi). Són persones assenyades. Els agraden els fets i els detalls i no els solen agradar molt les teories i suposicions. La seva presa de decisions sempre es basa en la lògica i tenen dificultat amb la flexibilitat i l'espontaneïtat, per a ells, la planificació i l'organització són essencials. Els encanta prendre les regnes i gestionar persones i/o projectes, estableixen objectius i prenen decisions que poden arribar a ser dures per a poder complir-los. Solen ser molt apegats a seguir les regles les quals sovint són dictades per tradició o transmeses d'una autoritat superior. Normalment formen part d'un grup d'amics grans i es preocupen per la imatge que transmet externament a aquest. Creuen que el poder, la posició i el prestigi són coses per les quals s'hauria de treballar. Se'ls dóna bé ser ordeneu-vos i pràctics, treballar amb un resultat reeixit i ser capaços de liderar en situacions que ho requereixin, i els costa poder crear i entendre situacions abstractes i ser una mica empàtics. - ESFJ o “cuidador”, está format a partir del patró d’actituds: extrovertit, sensitiu, sentimental i classificador i en quant a les funcions és: sentiment extrovertit (fe), sensació introvertida (si), intuició extrovertida (ne) i pensament introvertit (ti). Els agrada compartir amb els altres per això tendeixen a ser compassius tenir un bon cor i gaudeixen ajudant i fent costat als altres, però també els agrada ser reconeguts pels seus esforços, són generosos i gaudeixen dels gestos afectuosos. La família i els amics pròxims són la seva principal prioritat, igual forma també tendeixen a preocupar-se per persones més externes, estan en sintonia amb el que senten altres persones i poden comprendre els punts 20 de vista de cadascuna. Com a sensibles i extravertits, la seva preferència pels fets s'orienta principalment cap a les persones, gaudeixen aprenent sobre els altres. Estan disposats a renunciar a la lògica i decidir amb el cor si això assegura la felicitat i l'harmonia, d'igual forma tenen un gust per tenir un ordre establert i ser molt organitzats. Se'ls dona bé poder organitzar i les habilitats socials, i els costa més ser una mica més flexibles i deixar la tradicionalitat. - ISTJ o “logista”, está format a partir del patró d’actituds: extrovertit, sensitiu, pensador i classificador i en quant a les funcions és: sentiment extrovertit (fe), sensació introvertida (si), intuició extrovertida (ne) i pensament introvertit (ti). No tendeixen a voler cridar l'atenció, senten un profund respecte per l'estructura i la tradició. Són persones assenyades a les quals no els agrada l'ambigüitat, l'espontaneïtat o el pensament abstracte. Els Inspectors prefereixen que tot sigui molt clar, directe i molt ben organitzat i establert. Tendeixen a sentir-se còmodes en situacions socials i poden treballar amb uns altres amb facilitat, encara que prefereixen fer-ho sols. Mai fan suposicions ni tracten d'imaginar com aniria alguna cosa; analitzen els fets, busquen solucions pràctiques i les apliquen de la manera més racional i eficient, se centren en l'ara, no en el futur. Se'ls dona bé dur a terme treballs i ser honestos, i els costa més expressar les seves emocions i tenir idees abstractes. - ISFJ o “defensor”, está format a partir del patró d’actituds: introvertit, sensitiu, sentimental i classificador i en quant a les funcions és: sensació introvertida (si), sentiment extrovertit (fe), pensament introvertit (ti) i intuició extrovertida (ne). Valoren els fets, l'eficiència i la practicitat i són perfeccionistes. Són analítics, metòdics i detallistes en el que fan, i secunden i defensen les tradicions i regles ja que aquestes els donen una estructura clara, però són orientats a les persones i utilitzen les seves habilitats analítiques i racionals per a protegir i defensar als altres. Estan disposats a renunciar al seu costat racional i prendre decisions basades en les seves emocions i valors si representa una situació beneficiosa per a tots els involucrats o si ajuda a mantenir l'harmonia dins del grup. Solen ser indecisos i tenen a voler pretejir a la gent del seu voltant. En les situacions que impliquin conflictes se solen guardar els seus pensaments. Solen ser responsables amb les seves tasques. Se'ls dona bé trobar solucions que engloben un bé comú, i els costa més autoavaluar-se més 5.2.4 “Analistas” 21 En aquest grup les actituds dominants són NT [ la informació sobre les actituds es troba a la pàgina 11] Intuïció i pensament, la E i la I denominen quines personalitats són extrovertides i quines són introvertides. La J classificador i al P percepció. - ENTP o “inovador”, está format a partir del patró d’actituds: extrovertit, intuïtiu, pensador i perceptiu i en quant a les funcions és: intuició extrovertida (ne), pensament introvertit (ti), sentiment extrovertit (fe) i sensació introvertida (si). Tendeixen a qüestionar-ho tot, son molt lògics i racionals en el seu procés de pensament, però també extravertits i optimistes que gaudeixen de les interaccions socials, aquests dos trets combinats amb la seva curiositat generen una personalitat que gaudeix i busca situacions que impulsin l'intercanvi d'arguments. Sobretot són molt curiosos i busquen activament nous coneixements, idees i perspectives. Solen ser molt socials i a compartir el seu punt de vista i incita als altres perquè donin el seu. També són flexibles i espontanis, gaudeixen de situacions obertes i eviten la presa de decisions. Els agrada debatre perquè és una activitat oberta que convida a noves idees, mentre que la presa de decisions representa el tancament. No només es centren en el present, sinó que també miren cap al futur, o les possibles situacions que poden passar o haver passat. Se'ls dona bé comunicar-se amb els altres i la creació de noves idees i els costa més establir dates límits i acabar del tot una tasca. - ENTJ o “comandant”, está format a partir del patró d’actituds: extrovertit, intuïtiu, pensador i classificador i en quant a les funcions és: pensament extrovertit (te), intuició introvertida (ni), sensació extrovertida (se) i sentiment introvertit (fi). Són comunicatius, expressius i gaudeixen de dirigir i organitzar a les persones cap a metes concretes sent lideris naturals. perceben el món a través de la intuïció, la qual cosa els dona una visió global de les coses i una tendència a enfocar-se en les possibilitats futures més que en els detalls del present. Tenen una ment creativa que busca constantment innovar i millorar processos. Són molt racionals i prenen decisions basades en la lògica i els fets. Tenen una preferència clara per l'eficiència i tendeixen a ser objectius, deixant de costat les emocions en prendre decisions importants. Prefereixen planificar i organitzar abans que la expontanietat. Els agrada interactuar amb la gent i prefereixen treballar per un objectiu comú. Se'ls dona bé poder liderar i orientar-se per al futur, i els costa més tolerar els errors. 22 - INTP o “pensador”, está format a partir del patró d’actituds: introvertit, intuïtiu, pensador i perceptiu i en quant a les funcions és: pensament introvertit (ti), intuició extrovertida (ne), sensació introvertida (si) i sentiment extrovertit (fe). Són coneguts per la seva capacitat d'anàlisi profunda, el seu enfocament cap a la resolució de problemes i el seu desig de comprendre el món a través de teories i sistemes lògics. Solen ser tranquils i reservats igual que reflexius i poden passar llargs períodes submergits en els seus pensaments. Els agrada treballar en projectes que els permetin explorar noves idees i teories. Prefereixen la independència i no solen gaudir de les rutines o estructures rígides. Gaudeixen de les converses intel·lectualment estimulants i són persones altament analítiques i curioses, pensadors profunds que gaudeixen explorant teories i conceptes complexos. Fins i tot si estan oberts a analitzar i absorbir dades empíriques, els seus processos de pensament continuen sent molt estructurats, lògics, i quin corregeixen als altres. Se'ls dona bé poder analitzar el seu entorn i ser creatius, i els costa més treballar en equip, i fer-se uns plans i horaris estructurats. - INTJ o “arquitecte”, está format a partir del patró d’actituds: introvertit, intuïtiu, pensador i classificador i en quant a les funcions és: intuició introvertida (ni), pensament extrovertit (te), sentiment introvertit (fi) i sensació extrovertida (se). Utilitzen la intuïció per a percebre el món, i són persones lògiques i analítiques. Prefereixen veure el panorama general i pensar en termes de patrons i sistemes complexos. Els agrada projectar cap al futur i desenvolupar teories innovadores. Prenen decisions basades en la lògica i l'anàlisi objectiva, en lloc d'en emocions o valors personals. Prefereixen l'estructura i l'organització. Els agrada tenir un pla clar i una estructura definida per a aconseguir les seves metes Tenen una tendència natural a ser creatius i a buscar solucions i idees innovadores. es decanten abans per lògic i racional que pels sentiments i emocions. són perfeccionistes, amb una aparent capacitat infinita per a millorar en qualsevol cosa que s'interessin. refereixen tenir poques relacions profundes en lloc de moltes connexions superficials. Valoren la qualitat sobre la quantitat en les seves interaccions sociales.se els dona molt bé ser independents, planificar i ser versàtils, i els costa més deixar de ser perfeccionistes i deixar d'analitzar tant. 6.Eneagrama, que és i per a que serveix? Igual que el MBTI és una eina psicológica amb la que podem comprendre les motivacions profundas que normalment solent ser inconscients, i el que hi darrere de les nostres actituds i conductes. És com un “mapa” de la nostra personalitat, però no vol dir que descriu perfectament el que passa dins nostre, sino que ajuda a descobrir-ho. 10 Nou models mentals 10 Borja Vilaseca. (2019): Encantado de conocerme, Barcelona, Editorial: Penguin Random House. pp 33-34 23 “eneagrama” en grec vol dir “nou líneas”, ja que descriu a grans trets nou tipus de personalitat, on cada un compta amb el seu propi model mental, com “l’esquelet psicològic” del cual s'originen els pensaments, les creences, valors, prioritats, aspiracions etc, el que constitueix la nostra personalitat. També determina quines coses ens porten a ser com som i fer el que fem, els principals caràcters, virtuts i defectes. I determina quina es la nostra ferida de neixement. 11 Encara de que individualment comptem amb un model únic, s'ha demostrat formes comunes de percebre i interpretar la realitat, creant els nou grups, on cadascun marca una tendencia de pensament i de comportament. Com es menciona anteriorment es descriu a nou eneatipos, nou models mentals o tipus de personalitat, i per poder facilitar la comprensió d’aquesta eina es fan servir nou números (no está relacionat amb la numerologia) Encara que les circumstàncies socials, culturals i econòmiques en les que naixem són importants, la nostra manera de ser ve donada per la estructura del model mental amb el que naixem (cada u neix ja amb el seu eneatipo determinat). No vol dir que les persones mab un mateix eneatipo siguin iguals, sino que contaran amb una serie de patrons de conducta semblants, on les vareacions dependrán del amor i la estabilitat que s’experimenta durant l’infancia, igual que les condicions socioculturals i genética. Es normal que ens puguem veure reflexat en més d’un pero a l’hora de profunditzar veurem quin defineix amb més exactitud el nostre model mental. Sol estar representat en una hexada per ser representat més fàcil visualment: 6.1 Creador del eneagrama El sistema eneagrama va ser desenvolupat per George Ivánovich Gurdjieff, ja que era un un escritor i filòsof el cual tenia interés cap a la espiritualitat i el ser humà, el que li va motivar a escriure/crear aquest sistema (a part del seu interès cap el coneixement humà) va ser el sufisme (rama mística del islam), zen/budisme i la yoga. George Ivanovich Gurdjieff Biografía: George Ivanovich Gurdjieff va néixer el el 13 de gener de 1866 a Gyumri, Armenia, i va morir el 29 d’octubre de 1949 a Neuilly-sur-Seine, Francia a amb 83 anys. La 11 Borja Vilaseca. (2019): Encantado de conocerme, Barcelona, Editorial: Penguin Random House. pp 34-40 24 família de Gurdjieff tenia una bona herència cultural: el seu pare era grec i la seva mare de armènia, la qual cosa li va donar accés a una mescla de tradicions religioses, filosòfiques i culturals, despertant desde petit el seu interès pel misticisme i les grans preguntes existencials. Va estudiar en el Seminario Teológico de Tbilisi, específicamente en l’area de filosofía i misticisme. Després va estar viatjant per el món. 6.2 El seu funcionament Centrament i descentrament La nostra forma de ser no només ve determinada per el nostre eneatipo principal, sinó que també hi ha influencia de dos eneatipos més: amb els que ens decentrem i centrem (cuan passem una situació d'estrès o desequilibri adoptem els patrons de conducta egocéntrica d’un altre eneatipo. 12 El desentrament es tracta principalment del mecanisme de defensa i és inconscient i automatic, ejemple: ets eneatipo 1 i et decentres al eneatipo 7, agafant els seus poensaqment i conductas egocentricas d’aquest tipus de personalitat. En canvi el centrament son actitud i comportament es concient i voluntari, agafant les conductes que ajuden a millorar el nivell emocional seguint el mateix emeple de dalt: el eneatipo 1 es centra en el eneatipo 4 agfant els pemsament i comportaments esencials positius despés de passar per la desentració. Una persona desentrada si plou es queixará i mira la part negativa, i una centrada está conforme la temperatura i busca activitats que s’adecuin a ella. “El hecho externo es el mismo para los dos, pero la reacción emocional es distinta….” Dibuix amb l’hexada del eneagrama del ejemple explicat: 13 Les ales Per poder completar eficientment la nostra estructura mental dins del sistema eneagrama no es suficient en només saber el nostre eneatipo principal i el seu desentrament i centrament, sinó que també necesitem tenir coneixemnte de les ales, que son els tipos de personalitats/eneatipos, que es troben a la dreta i esquerra del nostre eneatipo principal, on normalment una sol predominar més que l’altre. Encara així hi ha la posibilitat de que algunes persones només hi constin amb una (que influeixa al teu eneatipo principal) o inclus ninguna. 12 Borja Vilaseca. (2019): Encantado de conocerme, Barcelona, Editorial: Penguin Random House. pp 43-49 13 25 Ejemple: si sóm eneatipo 2 podem adoptar alguns comportaments de les nostres ales, el 1 o el 3. 6.3 Explicació dels eneagramas Es divideixen els nous eneatipos en tres grups, sentiment, pensament i instint (volent dir quina és la cosa que ens impedeix ser més “lliures” i ser eficients) Primer grup El primer grup está conformat per la tríada del instint, amb els eneatipos 1, 9, i 814 1 “El perfeccionista” En el descentrament: L’eneatipo 1 té el descentrament en l’eneatipo 4. Es creu imperfecte i a partir d’aquesta sensació es crea una imatge de com hi hauria de ser. Sol ser autoexigent i crictic amb ell mateix, i es frusta/enfada rapidament. Sol pensar que sempre té la raó, imposant el seu punt de vista sobre els altres. Veu al món com un lloc imperfecte, i té la necessitat/creu que ha d'arreglar-ho tot. - Ferida de naixement: sensació d’insuficiencia i imperfecció. Ve derivat del sentiment en l’infancia de no se considerat soficientment bo per els seus pares, i la gran expectativa que tenien sobre ell. - Patrons de conducta insconcients: Es pren molt personal les crítiques o sutjerencies dels demés, i per tant s'enfada ràpidament. Sempre creu que té la raó i jutga sempre allò o algú que considera imperfecte. I exigeix una perfecció a ell mateix, als demés i de situacions de manera irreal. 14 Borja Vilaseca. (2019): Encantado de conocerme, Barcelona, Editorial: Penguin Random House. pp 61-95 26 - Por: Té la por al rebuig i a ser considerat dolent, per tant busca l’aprovació constantment i l’acceptació. Portant-lo a l’autoexigencia per trobar aquesta acceptació externa. - Principal defecte que té es l’ira desencadenada per les autoexpectatives de perfecció, al igual que també desencadena la frustració i la prepotencia. Volent ser vist com una persona ideal, que sempre té raó i que no fa errors. En el centrament Després d’aquest periode de descentrament en el enatipo 4 es troba el centrament en el enatipo 7. Apren a distingir el autojutgarse del seu “jo” verdader. Deixant de costat aquesta autoexigencia máxima irreal, on aprèn on estan els seus limits i a demanar ajuda. Es sent satisfet amb el aconsegueix sense buscar la perfecció i es centra en el disfrutar. D’igualmanera deixa de jutgar i criticar tant als demás i a ell mateix, i no es deixa portar per les opinions externes i critiques. Aprén a acceptar-se, a acceptar als demés, i a l’imperfecció. I a no obsesionarse per millorar-se. Deixa de costat el defecte de la ira i centra en la serenitat 9 “El que vol evitar el conflicte” En el descentrament: L’eneatipo 9 té el descentrament en el enatipo 6. No sap lidiar la situació en els moments de conflicte i els que involucren la ira, tampoc sol prendre el lideratge per no molestar a ningú. Li costa molt dir no als demés per por de fer-los enfadar. Sol escoltar més que parlar, deixant de costat la seva opinió. Veu el món com un lloc on no pot autoafirmar-se, i així passa desaparcibit en els demés. - Ferida de naixement: Sensació de no ser benvingut. Ve derivat del sentiment en la infancia de tranquilitat i pau, i l’aprenentgatge d’asoptar el paper de mediadior i pacificador en els conficles per trobar la seva pau interior. - Patro de conducta inconscient: No sap posar límits en els demés ni dir no. No sap realment qui es, i creu que la seva opinió no es realment important per tant s’admotlla al pensament dels altres. Li es facil compendre el pensament i punt de vista dels altres. - Por: Té la por de sentir-se seprat dels demś i estar en conflicte amb ells, per tant evita prendre partit i atmollar-se al pensament de la gent, buscant inconscientment la pau i sent una persona pasiva. - Principal defecte que té es el de la pereza, al igual que la apatía i resignació. Vol ser vist com una persona pacífica i no dona problemas, fugint de personas o situacions que poden provocar-li esforç i conflicte. 27 En el centrament Després d’aquest període de descentrament en el enatipo 6 es troba el centrament en el enatipo 3. Apren la diferencia entre ser humild i infravalorar-se, deixa de costat el pensament de que els demés valen més que ell i de posar-se en segon pla. Apren a dir que no, i que l’amistat no depén de adaptar-se als altres. Pren desicions sense por, inverteix temps en ell mateix i poc a poc desapareix la seva tendència cap a la mandra. Incrementa la seva autoestima, crea unas rutinas productivas. Apren a estra bé amb ell mateix, i deixa la constant busqueda de l'harmonia. 8 “El que vol tenir el control” En el descentrament: L’eneatipo 8 té el descentrament en el enatipo 5. Té por a sortir ferit o a que el controlin, per tant, viu en una cuirassa per viure a la defensiva, reaccionant de manera agresiva quan es sent amenaçat. Sol portar el control de les situacions ja que no té molta tolerància a seguir les indicacions de externs. Veu al món com un lloc injust i conflictiu, on només sobreviuen els forts per aixó s’esforça en protegir-se sempre. - Ferida de naixement: Sensació de vulnerabilitat. Ve derivat del sentiment en la infancia desde una primerenca edad a fer front als conflictes sense recolze dels seus pares, i no tenir la seva protecció, on va interioritzar que no estaba bé ser vulnerable i que había de ser fort. - Patró de conducta inconscient: Sol predominar el pensament negatiu, tendeix a culpar als demés per el seu malestar, viu sempre a la defensiva per por a ser ferit i diu les coses directes, que poden arribar a ser irrespetuoses. - Por: Té la por a ser ferit per la gent que considera propera o no. On no sap demostrar per cupa d’aquesta por, el voler sentir-se protegit i ser independent. - Principla defecte que té es el de la obsesió, a la necesitat de extendre els seu control, poder sobre els altres. Igual tambñe destaquen la vulnerabilitat i agressivitat. Vol ser vist per els demés com una persona independent i forta. En el centrament Després d’aquest període de descentrament en el enatipo 5 es troba el centrament en el enatipo 2. Deixa el voler controlar als demés i d’impedir que fasin gestos per a ell, desfent-se de la curassa protectora que pot arribar a impedir la conecció emocional amb altres persones. També d’esixa de autocastigarse, i apren a prendre la resposabilitat dels seus errors i la acceptació i aprenentatge d’aquests. Apren a perdonar-se a un mateix i als demés, i deixa la constant busqueda de protegir o amagar la seva vulnaverabilitat. 28 Segon grup El segon grup está conformat per la tríada del instint, amb els eneatipos 2, 3 i 4.15 2 “El que necessita amor” En el descentrament: L’eneatipo 2 té el descentrament en el enatipo 8. Té el pensament de que estimar-se a un mateix es egoista, i que l'important és ser bona persona, on s’ha de prioritzar les necessitats dels demés. Com a consequent arribant a la conclusió de quant més ajudi a la gent més l’estimarán, i per tant serà més feliç. S’oblida d’ell i de les seves necessitats, considerant que és millor que els demés el necessitin donant consells, i després tirar en cara a la gent el que ha fet per ells, sense que els demés tinguessin la necessitat de la seva ajuda. Veu el món com un lloc ple de gent que sempre necessita de la seva ajuda. - Ferida de naixement: Sensació de no ser digne de amor. Ve derivat del sentiment en la infancia de anteposar les necessitats dels seues pares i germans a les seves. De l’aprenentatge de que l’amor, afecte i carinyo eran “premis” que es guanyaben sent bona persona i generós amb els demés, interioritzant que ocupar-se d’un mateix es egoista. - Patró de conducta inconscient: Té una generositat egocentrica: ajuda als demés esperant a ca,bi carinyo i amor. El seu estat d'ànim depèn dels demés, i que quant més indispensable sigui més l’estimaran. Pot arribar a representar un rol de víctima en les situacions de conflicte, i li costa molt demanar perdó - Por: Té la por a ser indigne de l’aprovació de l'efecte de la gent. No ser estimat per el que és. On vol ser estimat per tant es converteix en una persona que necessita ser necessitat. - Principal defecte que té es el de la soberbia, la qual li impedeix reconèixer les seves pròpies necessitats portant-lo al reconeixement extern. Vol ser vist com una persona generosa i que ajuda a tothom. En el centrament Després d’aquest període de descentrament en el enatipo 8 es troba el centrament en el enatipo 4. Deixa la preocupació del que diran, i aprèn a tenir-se en compte, i que la seva autoestima depèn de l’amor que es dona a ell mateix no del que li donen els demés. es comença a explorar i deixant de costat la creença de ser egoista. També comença a conèixer l'efecte dels demés i que no tots demostren aquest afecte de la mateixa manera ni de la forma en que ell té les expectatives. I abans d’ajudar a qualsevol persona es pregunta el motiu real per el que ho fa, si és amb intenció d’esperar a canvi d'alguna cosa o perquè realment surt desde l’interior. 15 Borja Vilaseca. (2019): Encantado de conocerme, Barcelona, Editorial: Penguin Random House. pp 100-132 29 3 “El que necessita valoració” En el descentrament: L’eneatipo 3 té el descentrament en el enatipo 9. No es valora a ell mateix, pensa que no destaca en ningún àmbit, i que ningú el tindrá amb compte. Que la seva valia com a persona depèn dels seus èxits professionals i de l’estatus social. S’obsesiona amb l’imatge/aspecte físic, buscant l’admiració dels demés. - Ferida de naixement: Sensació de no ser valuós. Ve derivat del sentiment en la infancia d’haver de fer algunes coses molt bé per tenir el reconeixement dels seus pares, aprenent que la imatge de guanyador era la que garantitza la valoració i reconeixement dels demés. - Patró de conducta inconscient: Necessitat de la validació externa, es basa en els èxits per definir-se com a persona, tendència a l’aferrament a objectes materials, i té un alt nivell de competitivitat de manera insana. - Por: Té la por a ser considerat inútil, a no ser valorat per el que és. On pensa que amb quants més triomf tingui més valor tindrà com a persona. - Principal defecte que té es el de la vanitat, que li porta a fingir radere d’una “màscara” per aconseguir complaure als demés. Igual que la vergonya i la competitivitat. Vol ser vist com un guanyador que sempre li va bé en tot el que fa. En el centrament: Després d’aquest període de descentrament en el enatipo 9 es troba el centrament en el enatipo 6. Augmenta la seva seguretat personal a partir de l'autoconeixement, ja que deixa de costat la “màscara” per buscar la perfecció. Adonant-se de que és valuós per el que és i no per el que fa. Deixa la creença de que els sentiment entorpeixen el desenvolupant en l'entorn laboral o social, donant-se espai per sentir. 4 “El que necessita atenció” L’eneatipo 4 té el descentrament en el enatipo 2. El seu trauma és que no es veu a si mateix encara que es creu el centre de l'univers. Per a compensar el seu complex d'inferioritat, força convertir-se en una persona única, especial i diferent. En comparar-se amb la gent, sol considerar que li falta “alguna cosa” per a poder ser feliç i portar una vida equilibrada, sumint-se en l'enveja, la tristesa i la melancolía. El seu egocentrisme li porta a parlar massa sobre les emocions i sentiments que habiten en el seu interior. En el descentrament: - Ferida de naixement: Sensació de ser inferior. Ve derivat del sentiment en la infancia de no ser visible als ulls dels seus pares, on ha de tenir unes qualitats especials per poder cridar la seva atenció, interioritzant que no está bé ser molt práctic ni molt feliç. Veu el món com si els demés tinguessin algo que a ell li falta. 30 - Patró de conducta inconscient: Té una generositat egocentrica: ajuda als demés esperant a ca,bi carinyo i amor. El seu estat d'ànim depèn dels demés, i que quant més indispensable sigui més l’estimaran. Pot arribar a representar un rol de víctima en les situacions de conflicte, i li costa molt demanar perdó - Por: Té la por de no tenir una qualitat especial i ser considerat comú, per tant aferrant-se a les fantasia de que pot arribar o podría arribar a ser o conseguir. - Principal defecte que té es el de la soberbia, la qual li impedeix reconèixer les seves pròpies necessitats portant-lo al reconeixement extern. Vol ser vist com una persona sensible, interesant i deferén a la resta. En el centrament Després d’aquest període de descentrament en el enatipo 2 es troba el centrament en el enatipo 1. Deixa de creure que la sensibilitat equival als continus canvis d'humor. Aprén a fluir per la vida sense reaccionar tant ni tan intensament i que les seves intenses reaccions emocionals eren les que impedeixen que les experiències artibesin a tenir una importancia real. Deixar de somiar amb el que podria arribar a fer, i simplement fer el que pugui. Comença a posar en marxa els seus projectes i crear pel simple plaer de crear, no pel que obtindrà a canvi. Tercer grup El tercer grup está conformat per la tríada del instint, amb els eneatipos 5, 6 i 7.16 5 En el descentrament: L’eneatipo 5 té el descentrament en el enatipo 7. La seva major por és ser incapaç de relacionarse emocionalment amb els altres. Tot el que tingui a veure amb els sentiments, així com amb el contacte físic, li incomoda i aclapara. Sol ser distant, fred i reservat. Tendeix a tancar-se en la seva solitud, regodeándose en el seu món racional, teòric i intel·lectual. Acumula informació i coneixement sense sentir-se mai preparat per a passar a la acción. Li aterreix enfrontar-se a la realitat, especialment quan sorgeixen compromisos emocionals amb altres persones. Veu el món com un lloc que tendeix a invadir a les persones, per tant necessita intimitat i soletat. - Ferida de naixement: Sensació de no ser digne de capaç. Ve derivat del sentiment en la infancia de la por de ser abrumar emocionalment pels seus pares, els quals tendien a invadir en la seva intimitat. Aprenent que per sentir-se segur i confiat abía de refugiarse en la seva ment, interioritzant que per estar segur a aislarse del món i evitar la implicació emocional amb els demés. - Patró de conducta inconscient: Es sent abrumant amb persones principlament extrovertidas, té por al compromís portant-lo a estar sol, és molt reservat i distant 16 Borja Vilaseca. (2019): Encantado de conocerme, Barcelona, Editorial: Penguin Random House. pp 135-171. 31 amb la gent, i no li sol agradar el estar implicant emocionalment amb altres persones. - Por: Té la por a ser ignorant i a no ser capaç de viure en el món, al igual que el saber expressar corrrectament els seus sentiments. També a no estar a l’altura de les exigencias emocionals externes. - Principal defecte que té es el de la avaricia, la qual li porta a sentir que careix d’energia, i que el compartir emocionalment amb els altres influirá en aquest desgast d’energia. al igual que el de la indiferencia. Vol ser vist per els demés com una persona independent, racional, que es capaç per ella sola. En el centrament Després d’aquest període de descentrament en el enatipo 7 es troba el centrament en el enatipo 8. Aprèn a compartir el que sent amb persones de confiança i que la seva tendència a aïllar-se només li tanca més en el seu propi parany. No se'n avergonyeix de tenir sentiments ni d'expressar-los a altres persones. Deixa de creure que compartint el que sent va a perder els seus sentiments. 6 En el descentrament: L’eneatipo 6 té el descentrament en el enatipo. - Ferida de naixement: - Patró de conducta inconscient: - Por: - Principal defecte que té es En el centrament 7 En el descentrament: L’eneatipo 7 té el descentrament en el enatipo. - Ferida de naixement: - Patró de conducta inconscient: - Por: - Principal defecte que té es En el centrament 32 6.4 Reflexió en els treballs Aderintse a l’explicació anterior i al llibre “Encantado de conocerme” de Borja Vilaseca els treballs que més s'adhereixen aquest tipus de personalitat són: 1. Eneatipo 1: Conferenciants, comentaristas, periodistas, crítics, jutges, mentors, influencers, reformadors socials, activistas polítics, consellers empresarials, relacions de sistemas i estructuras, comunicació, i la oratoria. 2. Eneatipo 2: Metges, enfermeria, portalliteres, matrones, assistents socials, mainaderes i voluntaris, si com les ONG, els geriàtrics, els hospitals, les guarders. els orfenats, la sanitat i els departaments de sesterona 3. Eneatipo 3: Venedors, corredors de borsa, comercials, presentadors, personal shoppers, em- prendedores, així com el mercat laboral, l'empresa, el dine- ro, la imatge, l'estilisme, la perruqueria, el maquillatge, la pu blicidad, el màrqueting, la consultoria, la marca personal, el networking, els bufets d'advocats, les entitats financeres els mercats borsaris, les xarxes socials, els aparadors, el lliurament de premis, el luxe o la moda. 4. Eneatipo 4: Artistes, terapeutes, és critores, guionistes, dissenyadors, il·lustradors, actors, com positores, pintors i escultors, així com la creativitat, les manualitats, els entreteniments, l'artteràpia, la psicoanàlisi, l'autoconeixement, la filosofia, el cinema, la música, l'òpera, el nea tro, la literatura, l'art o la cultura. 5. Eneatipo 5: Catedràtics, investigat- cap de bestiar, científics, historiadors, antiquaris, col·leccionistes, conta- bles, programadors, així com l'arqueologia, la paleontologia, l'antropologia, l'encriptació de dades, la física, la química, la botànica, la informàtica, la tecnologia, la innovació, les aquesta- dístiques, els excels, els números i les matemàtiques. 6. Eneatipo 6: Agents d'assegurances, amb- sultores especialitzats en canvi de cultura i valoris empresa- riales, així com sectors com la seguretat, la vigilància, les alarmes, la prevenció de riscos laborals, el change manage- ment, la religió etc. 7. Eneatipo 7: Humoristes, comediants pallassos, animadors, xefs, barmans, guies turístics, paracaidiatas, surfistes, així com el turisme, la risoteràpia, les agències de viatges, les farmacèutiques, les festes, les discoteques, el entrete- nimiento, l'alcohol, el tabac, la droga, la gastronomia, el cap de bestiar- tauración i els esports extrems. 8. Eneatipo 8: Caps de policies, agents secrets, militars, líders polítics, alts directius i boxejat- cap de bestiar, així com el govern, les oligarquies, els òrgans de poder, la màfia, els serveis d'intel·ligència i les forces de l'Estat. 9. Eneatipo 9: Instructors de ioga i em ditación, mestres de reiki, experts en feng shui, diplomàtics i mediadors de conflictes, així com la medicina alternativa, l'homeopatia, 33 les teràpies energètiques i holístiques, les filosofias orientals, el postmaterialisme i l'espiritualitat. 7. Part pràctica Per poder confirmar que la teoría de personalitat del MBTI i la del Eneagrama juntes donen un resultat més complet i satisfactori, a partir d’un estudi de casos, en concret de deu persones properes a mi (ja que tinc una idea sobre la seva manera de ser), les he fet fer el test del MBTI i Eneagrama. Posteriorment he creat un test on estiguin les dos teories juntes, per després comparar els resultats, i analitzar si en el test creat per mi s’inclou correctament la informació de les dues teories, per així crear un test molt més enriquidor i detallat de la personalitat. La mostra portada a terme és: 1. La meva Mare, Meritxell Virgili, 42 anys, dona, treball d’operadora 2. El meu pare, Carlos Rodríguez, 42 anys, home, treball de comerciant 3. La germana mitjana de la casa, Irene Rodríguez, 15 anys, estudiant en l’ESO 4. La germana petita de la casa, Dèlia Rodríguez, 8 anys, estudiant de primaria 5. La meva àvia de part paterna, Margarita Rodríguez, 64 anys, jubilada 6. El meu avi de part materna, Xavi Virgili, 63 anys, jubilat 7. La meva tieta de part paterna, Estela Rodríguez, 40 anys, treball d’operadora 8. La meva tieta de part materna, Elisabeth Virgili, 38 anys, treball en associació ONG 9. La meva amiga, Belen Kaiser, 16 anys, estudiant de 1r any en un cicle 10. El meu amic, Genís Ribas, 17 anys, estudiant a 2n de Batxillerat. Resultat test MBTI: 1. Meritxell Virgili 2. Carlos Rodríguez 3. Irene Rodríguez, 4. Dèlia Rodríguez 5. Margarita Rodríguez 6. Xavi Virgili 7. Estela Rodríguez 8. Elisabeth Virgili 9. Belen Kaiser 10. Genís Ribas, Resultat test Eneagrama 1. Meritxell Virgili 2. Carlos Rodríguez 3. Irene Rodríguez, 4. Dèlia Rodríguez 5. Margarita Rodríguez 34 6. Xavi Virgili 7. Estela Rodríguez 8. Elisabeth Virgili 9. Belen Kaiser 10. Genís Ribas, Resultat el conjunt dels anteriors 1. Meritxell Virgili 2. Carlos Rodríguez 3. Irene Rodríguez 4. Dèlia Rodríguez 5. Margarita Rodríguez 6. Xavi Virgili 7. Estela Rodríguez 8. Elisabeth Virgili 9. Belen Kaiser 10. Genís Ribas, 8.Conclusió Ha estat una mica dificil el escollir alguna font d’informació sobre el MBTI que sigui confiable, però crec que he escollit correctament. Tenia molt clar que volia parlat sobre aquest sistema ja que desde feia temps ja tenia intriga i en països asiàtics com Corea s'està popularitzant, i ho he decidit fer conjuntament sobre l’eneagrama per el motiu de que tenen molta semblança en la seva estructura. Si és cert que a pesar que en el sistema MBTI es compta amb una variació més àmplia de personalitat, a estat més fàcil per ha mi la comprensió d’aquesta teoria ja que venia amb coneixement previ, per altra banda, el Eneagrama, a escollir un llibre molt clar i entenedor a pesar de no haver sapigut res anteriorment, la seva comprensió a estat molt més clara i senzilla del que m'esperava. Els dos temes es basen a partir de raonament lógics i teórics per tant, la teórica no ha estat difícil de completan en contingut, sinó que ha tingut més pes la part de redacció, per tal de que el tema quedés clar i concís en unes quantes línies. En el MBTI es centra més en extraversió i introversió i en el Eneagrama en els dols de l’infancia i per tant tendències de comportament generades arrel d’aquest dol i com es la seva superació, encara que els dos temes no tenen una relació molt directe, es complementen no per la gran semblança, sinó per com el coneixement dels dos junt dona un perfil de personalitat molt ampli. 35 9.Fonts d’informació Webgrafía (frase resumint, i última data de consulta) https://ioc.xtec.cat/materials/FP/Recursos/fp_cai_c07_/web/fp_cai_c07_htmlindex/WebCont ent/u1/a2/continguts.html https://www.psicoactiva.com/biografias/carl-gustav-jung/ https://javiursua.com/los-tipos-psicologicos-de-jung/ https://www.truity.com/ https://concepto.de/arquetipo/#ixzz8rsYMHq4s https://concepto.de/teorias-de-la-personalidad/ https://mandomedio.com/blog/que-nos-indican-los-test-de-personalidad/ https://psicologiaymente.com/personalidad/tipos-test-personalidad https://www.redalyc.org/pdf/647/64730107.pdf https://psicologiaymente.com/personalidad/tipos-personalidad-carl-gustav-jung https://www.bbc.com/mundo/noticias-45996371 http://www.lrjj.cn/encrm1.0/public/upload/MBTI-personality-test.pdf https://neuro-class.com/mbti-el-conocido-indicador-myers-briggs/ https://javierdisan.com/2020/01/22/mbti/ Bibliografía VILASECA, Borja. Annexos 36

Anàlisi MBTI i Eneagrama PDF

Document Details

Tags

Related

Summary

Full Transcript

Upgrade to continue