Guerra de Successió (1700-1714) PDF

L’ANTIC RÈGIM GUERRA DE SUCCESSIÓ (1700-1714) Causes: - Carles II mor sense descendència al tron d’Espanya. Es postulen dues famílies europees a ocupar el tro: 1. Imperi francès: Felip d’Anjou V (borbó) - Representava l’absolutisme (poder reial sense límits) 2. Imperi austrí...

L’ANTIC RÈGIM GUERRA DE SUCCESSIÓ (1700-1714) Causes: - Carles II mor sense descendència al tron d’Espanya. Es postulen dues famílies europees a ocupar el tro: 1. Imperi francès: Felip d’Anjou V (borbó) - Representava l’absolutisme (poder reial sense límits) 2. Imperi austríac: Arxiduc Carles d’Àustria - Representava un model pactista (poder del rei limitat per unes institucions) · Espanya (La Corona de Castella) i França van crear una gran aliada a favor de Felip V. Això va comportar el desenvolupament de La Triple Aliança de Haya (1701) - Gran Bretanya - Imperi Austríac - Imperi Aragonès + Portugal A partir d’aquí comença la guerra entre la Triple Aliança contra l’imperi francès-espanyol. (Catalunya agafa la posició de resistir, i resisteix aproximadament un any, fins l’11 de Setembre 1714). Com es desencalla la guerra de Successió? · Mitjançant la Pau d’Utrecht (1713): - S’acaba la guerra i comencen a fer política: - GB reconeix a Felip V com a rei d’Espanya - A canvi, Felip V li cedeix Gibraltar i Menorca, i desposseeix les colònies que tenia a Europa (Nàpols i Sicília). - A causa d’aquesta Pau, Catalunya queda sola lluitant contra Felip V i ho veu com una traïció per part de GB. Perden les seves llibertats nacionals i no les recuperen fins al 1931 (Segona República). Conseqüències que va patir Catalunya després de la Guerra: · Decret de Nova Planta (1716) - Dissolució de les institucions d’autogovern: Les corts, Generalitat… - Règim absolutista - Catalunya queda sota el control de la Corona de Castella - Construcció de la Ciutadella (fortalesa militar): per reprimir els habitants - Ocupació militar - Toc de queda - A la nit no es pot estar pel carrer - No es pot anar en grup (+ de 5 persones) - Prohibició del català - Repressió contra els manifestants a favor de Carles d’Àustria. - Es tanca la universitat catalana (es reubica a Cervera) Aquestes conseqüències són les mateixes que les de la guerra civil, tret de la Ciutadella. · El General Moragues va ser un comandant que va oposar resistència en contra de Felip V. Va ser humiliat i assassinat. El seu cap va estar exposat 12 anys a la Porta del Mar. · Les institucions catalanes no es recuperen fins al 1931 a la II República, i es tornen a perdre el 1939 quan Franco guanya la Guerra Civil. ★ Tot això comporta la construcció d'un nou estat centralista. Demografia a Catalunya · S.XVIII: revolució demogràfica (multipliquem x2 població a causa d’un creixement vegetatiu) · La natalitat es duplica · Es redueix a la meitat la taxa de mortalitat · Hi ha un gran abisme entre la diferència de natalitat i mortalitat · Qualsevol canvi demogràfic requereix una expansió: - D’aquestes cases construïdes en l’expansió, en cada casa hi figura una llinda (pedra on consta el nom, l’any de construcció i l’ofici). Causes creixement demogràfic: · Reducció mortalitat infantil · Reducció mortalitat adulta · Augment esperança de vida · Reducció nº de solters · Es redueix l’edat de casament, provoca que la dona tingui els fills més aviat. Tot i la repressió dels borbons, continua produint-se el creixement de la població. Hi ha historiadors que diuen que és gràcies a ells, però, no tenen raó perquè el creixement comença a partir del 1660-1680. · La reducció de mortalitat és gràcies a la fi de la subsistència. Això ve degut per la revolució agrària, és la causa que explica la revolució demogràfica. Revolució agrària: · S’introdueixen nous conreus → La patata (fàcil conreu, alimenten i es conserven), juntament amb el tomàquet, els fesols, llegums… · Fi del guaret (es passa de conrear el 66% al 100% i augmenta la productivitat)En el 33% que abans es deixava reposar, ara es planta userda / farratge, una planta que regenera la terra. · Fi de la Crisi de Subsistència (hi havia excedència de menjar), la terra alimenta tota la població que sigui necessària. Es monetitza el món rural: - No es planta per consumir, sino que es planta per vendre - La pagesia millora econòmicament → permet una inversió tèxtil i dóna lloc a la Rev. Industrial. Crisi de Subsistència: crisis de fam, ja que la terra no podia alimentar a tota la població i acabava augmentant la mortalitat de manera irregular. LA REVOLUCIÓ FRANCESA Una revolució no funciona, si prèviament no hi ha hagut unes idees expansionades (difoses) Aquestes idees prèvies a la revolució Francesa s’anomenen Il·lustració. - Moviment cultural i pensant que té la finalitat de lluitar contra l’Antic Règim (absolutisme; l’origen del poder és causat per la designació divina) La Il·lustració s’oposa a aquestes idees del S.XVIII i proposa canvis en: Organització social: societat estamental → Societat de classes Organització econòmica: el mercat s’ha d’autogestionar i el govern no el pot gestionar. Organització política: El Liberalisme consta de: - Sobirania nacional - Separació de poders - Drets i deures (es passa de súbdit a ciutadà) ★ Despotisme Il·lustrat: Monarques absoluts que imposen els principis de la il·lustració al seu règim. LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789-1799) - 1791 s’executa el rei Lluis XVI com a màxim representant de l’absolutisme, per passar al liberalisme. - Aquest fet desencadena la Guerra Gran - Les monarquies (Com Carles IV) veien la revolució com una amenaça que podria incitar als seus propis súbdits a rebel·lar-se en contra de l’absolutisme. LA GUERRA GRAN (1793-1795) Guerra entre Espanya i França · El camp de batalla és Catalunya · Provoca un sentiment antifrancès · Napoleó amb França és el guanyador de la Guerra. Per posar fi a la guerra, es signa La Pau de Basilea (1795) que suposa: - Retirada de les tropes franceses a Catalunya - Espanya es veu obligada a aliar-se amb França. La política exterior espanyola és controlada per França LA BATALLA DE TRAFALGAR (1805) Espanya es va aliar amb Napoleó per afrontar-se GB, però la marina de Bretanya és molt més gran i forta (és una gran potència per via marítima) que la Franco espanyola. · GB obté la victòria. TRACTAT DE FONTAINEBLEAU (1807) Godoy autoritza a l’exèrcit francès a travessar Espanya per atacar a Portugal. A canvi, es reparteixen els territoris conquerits entre França i Espanya. Aquest pacte va facilitar l’entrada de les tropes napoleòniques a la península. LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814) Causes: - Invasió de les tropes franceses a Espanya per atacar a Portugal - Motí d’Aranjuez (1808): revolta popular que força l’abdicació del rei Carles IV en favor del seu fill, Ferran VII. També va desencadenar al caiguda del ministre Godoy, que el consideraven traïdor per deixar entrar les tropes franceses a Espanya. - Abdicacions de Baiona: Napoleó cita Carles IV i Ferran VII a Baiona per abdicar i nomena rei d’Espanya la seu germà: Josep Bonaparte. Napoleó profita la situació per envair Espanya (1808), la qual perd la sobirania nacional. - El clergat fa que el poble s’oposi contra França juntament amb el sentiment antifrancès que ja tenien des de la Guerra Gran. · Les tropes franceses intenten ocupar Espanya fins que el poble es revolta (guerra estimulada pel clergat) · L'església estava en contra de Napoleó ja que aquest va posar fi a la Societat Estamental i estava en contra de la religió (va acabar amb tots els seus privilegis) · El 2 de maig del 1808 a la ciutat de Madrid es produeix una revolta contra les tropes de l’exèrcit francès. - Això provoca l’afusellament del 3 de maig (assassinats a la població per part de l’exèrcit francès). - Miquelet: ciutadans armats que lluitaven contra els francesos (resistència antifrancesa) - Això comporta un buit de poder i l'església esdevé un agent polític fins a la Transició. Com s’organitza la població espanyola? La població s'organitza en Juntes per prendre decisions (durant el buit de poder). Dirigides per partidaris de Ferran VII 1) Juntes Locals 2) Juntes Provincials 3) Junta Suprema Central (unió de les Juntes anteriors) · Van assumir la sobirania en absència del rei · Van declarar la guerra a Napoleó · Van cercar el suport de GB. Conseqüències demogràfiques - Es perd més de la meitat de la població - És l’única frenada del creixement demogràfic des del creixement del Segle XVIII. Constitució de Cadís del 1812 - És la primera constitució liberal de la història d’Espanya (trenquem amb l’absolutisme) - Impulsada per la Junta Suprema Central - Proclamen Ferran VII com a rei d’Espanya - Sobirania Nacional - Sufragi universal masculí - Ideologia progressista - Drets individuals: principis bàsics del liberalisme (igualtat davant la llei, dret d’opinió…) - Estat confessional i centralista - Divisió de poders: - Poder legislatiu: les corts - Poder executiu: el rei - Poder judicial: tribunals independents. Aquesta Constitució s’escriu però mai es posa en pràctica (perquè estan en guerra) Es produeix una dualitat de poders: 1. Ferran VII 2. Josep I Bonaparte. Com es posa fi a la Guerra del Francès/de la Independència? Napoleó intentava conquerir masses territoris, entre els quals, Rússia, on és derrotat. Això comporta que tots els imperis absolutistes s’uneixin contra ell i acaba, el 1813, quan és derrotat a nivell Europeu. - Napoleó pacta la fi del conflicte i Espanya queda lliure → Tractat de Valençay (1813) - Napoleó reconeix a Ferran VII com a rei d’Espanya - Espanya recupera la sobirania contra un invasor exterior - Reconeix Catalunya com a territori de l’Estat Espanyol Ferran VII no jura la Constitució de Cadis de 1812 i torna a l’Antic Règim (restaura l’absolutisme). Manifest dels Perses (1814) Creat per Ferran VII, anul·la la Constitució i les Lleis de Cadís. Congrés de Viena (1815) - Retorn a l’absolutisme - Retorn a les fronteres anteriors a 1789 - Creació de la Santa Aliança (exercit per evitar noves revolucions i reprimir ideologies liberals) - defineix el liberalisme com una injusticia (per això consideren essencial tornar a l’absolutisme) INDEPENDÈNCIA DE LES AMÈRIQUES (1808-1825) Espanya perd les colònies d’Amèrica Llatina. - 1808-1814: alliberació de Mèxic i Paraguai - 1819-1825: alliberació de la resta de països (Argentina) - 1898: alliberació de Cuba, Puerto Rico i Filipinnes. TRIENNI LIBERAL (1820-1823) - Cop d’estat protagonitzat per Rafael de Riego - L’acció dels liberals obliga a Ferran VII a acceptar la Constitució - Abolició de l’antic règim durant 3 anys - 1823: intervé la Santa Aliança i reinstaura l’Antic Règim - S’assassina a Rafael de Riego - Posteriorment, Riego és considerat com un heroi: - Himne oficial en la I i II República espanyola: l’himne de Riego EIX CRONOLÒGIC ANTIC RÈGIM - 1789: Absolutisme (Carles IV + Ferran VII) - 1808: Liberalisme (Napoleó) - 1814: Absolutisme (Ferran VII juntament amb el Manifest de les Perses) - 1820: Liberalisme (cop d’estat de Rafael de Riego) - 1823: Absolutisme (La Santa Aliança intervé) - 1833: Liberalisme (Canvi general a Europa de l’absolutisme al liberalisme) FI DE L’ANTIC RÈGIM (1833) 1833 mort de Ferran VII, es genera un conflicte dinàstic: - Isabel II (filla) → isabelins, partidaris del liberalisme - Carles Maria Isidre (germà) → carlins, partidaris de l’antic règim La Llei Sàlica indica que l’hereu al tron ha de ser el primer primogènit mascle - per tan, deixava Isabel II fora del tron Ferran VII, abans de morir, declara la “pragmàtica sanció” que aboleix temporalment la Llei Sàlica. - Els drets dinàstics passen a Isabel II, però com que és menor d’edat, la seva mare, Maria Cristina ocupa el tron (1833-1840). - Al mateix moment que Maria Cristina ocupa el tron, els carlins declaren a Carles Maria Isidre com a rei. - Això comporta l’inici de les Guerres Carlines (isabelins contra carlins). · Lema dels carlins: Déu, Pàtria i Furs. Aquests reben el suport de la noblesa, l’esglèsia i les classes rurals. · Identificació dels carlins: boina vermella + bandera carlina. · A Isabel II la suporta la burgesia i algunes classes urbanes. PRIMERA GUERRA CARLINA (1833-1840) Desenvolupament del conflicte armat: - Els carlins inicialment no tenien un exèrcit regular - La Costa Brava era totalment liberal - Catalunya Central i País Basc totalment absolutistes (carlins) Primera Etapa (1833-1835) Primera etapa d’empat, amb cert avantatge dels carlins. · Carles s’instal·la a Navarra i crea una monarquia. · Zumalacarregui → General (líder) dels Carlins · 1835: Maten a Zumalacarregui a Bilbao i aquest és substituit per Maroto. Segona Etapa (1836-1840) La guerra s’inclina a favor del bàndol liberal a partir de la victòria del General Espartero. S’acaba la guerra amb un pacte: “Conveni de Bergara” (1839) entre Maroto i Espartero. Aquest pacte constava de: - els liberals guanyen la guerra - Els carlins passen a formar part de l’exèrcit liberal (canvi de bàndol) - En el País Basc i Navarra es mantindran els Furs (lleis antigues) A Catalunya, el general Cabrera no signa el pacte i la guerra segueix un any més fins que acaben derrotats. · Construcció d’un estat liberal a través de guerres, cops d’estat i revoltes urbanes. Cada revolta suposarà un petit canvi en el govern. BULLANGA DEL 1835 Una bullanga és una revolta popular, urbana que es realitza de forma violenta, anticlericals i espontània. Consistia en crema esglèsies amb la finalitat de perseguir el clergat i les esglésies. (Relacionen l'església amb l’antic règim). 1a Bullanga: A Barcelona Després d’una mala tarda de toros, s’inicia a la plaça Torín de Barcelona, i la classe popular es dirigeix cap a la rambla i es destrossen 4 convents catòlics. 2a Bullanga: A Barcelona Produïda per l’anterior bullanga, maten al general Bassa després del discurs “o yo o el pueblo” (cap militar de Catalunya), es tornen a cremar esglésies, i finalment, es crema la màquina del Vapor Bonaplata (1a màquina de Vapor a Espanya i principal font d’ingrés a Espanya). Aquesta 2a bullanga produeix un canvi en el govern. - Mendizábal agafa el poder de l’estat rellevant la mare d’Isabel II. Aquest, decreta la desamortització dels béns del clergat: - L’estat es queda les propietats del clergat i les posen a la venda - Amb els diners que generen, els inverteixen per guanyar la guerra.  - Mendizábal restableix la Constitució del 1812. Això provoca una revolta per part de la Granja i s’imposa el general Calatrava, qui imposa la Constitució del 1837. - Restringeixen el sufragi al 4% de la població. ○ Rei: continua amb el poder executiu + Senat triat pel Rei ○ Sufragi censatari (només es pot votar en funció de la renda) ○ Drets semblants a la Constitució del 1812: drets individuals, llibertats… ○ No és tan progressista ni important com la del 1812. ○ Corts bicamerals S’inaugura el bipartidisme: només hi ha dos corrents amb possibilitats de governar. A partir d’aquest punt, els conflictes són entre moderats i progressistes (tots són liberals). - MODERATS PROGRESSISTES tipus de sobirania sobirania: entre el rei i les corts sobirania nacional Sufragi censatari una mica més sufragi sufragi censatari molt limitat ampli dres mes individuals i alguns drets dividits drets molt restringits (bàsics) col·lectius no fan reformes fre a la desamortització: l’estat Partidaris de fer reformes reformisme expropia els béns de l’església impulsen la desamortització per privatitzar-los. poder central Estat Locals (regió, municipi) ·Apareixen els demòcrates a la bullanga de 1840: representen la petita i mitjana burgesia. Aquests reclamen: - sufragi universal masculí - drets socials (educació gratuïta i/o regulació dels salaris) ·Apareixen els republicans: representen a les classes urbanes. Aquests reclamen: - en contra de la monarquia - volen una república - reclamen més drets socials Posteriorment introdueixen el moviment obrer (1848) BULLANGA DEL 1840 Nova revolta a Barcelona: hi ha un bombardeig. - Abdicació de la reina Maria Cristina - Espartero agafa el poder, també anomenat: Duc de la Victòria - Agafa el poder de forma autoritària (sense tenir en compte les demandes populars) la qual cosa provoca una altre Bullanga (1842) Hi ha dues bullangues importants: 1. 1842: Espartero bombardeja la ciutat de Barcelona des del Castell de Montjuïc. 2. 1843: anomenada La Jamància: Espartero bombardeja la ciutat per segona vegada i després marxa a l’exili (a Londres) Com a conseqüència: - S’anomena com a reina Isabel II (1843) - Inaugura una etapa liberal. ELS PARTITS D’ISABEL II (1843-1868) Etapa moderada conservadora: 1. Moderats 2. Camarilles 3. Corrupció política Com s’acaba l’etapa aquesta? Marxa a l’exili Isabel II. PACTE D’OSTENDE (1866) Unió dels progressistes + els demòcrates + els republicans. En aquest pacte acorden: 1) Posar fi a Isabel II (representa la corrupció) 2) Proclamar un govern provisional. Aquest ha de convocar eleccions per sufragi universal 3) Les eleccions han de comportar la formació d’una nova constitució Per a portar a terme el pacte, fa falta un cop d’estat. És dirigit pel General Prim (s.XIX), propi del corrent progressista. COP D’ESTAT CONTRA ISABEL II (1868) - LA GLORIOSA Isabel II marxa a l’exili i es forma un govern provisional liderat per Serrano i Prim - En surt la primera constitució democràtica (1869) (Combina elements progressistes amb la possibilitat de restaurar la monarquia) - Espanya es defineix com a monarquia i trien un nou rei: Amadeu I (italià) SEXENNI DEMOGRÀFIC (1868-1874). No hi ha borbons en el cap d’estat · Sufragi Universal CONCEPTES A ENTENDRE El pas/evolució de l’Absolutisme al Liberalisme té lloc al s.XIX. El pas del Liberalisme a la Democràcia té lloc al s.XX Els règims feixistes volen tornar a l’Absolutisme. ABSOLUTISME (Montesquieu) LIBERALISME (Rousseau: separació de poders) El poder el té el rei per designació divina (la Qui té el poder és perquè li han donat a partir religió juga un paper fonamental) de la sobirania nacional (el poble) Consta de la separació de poders: - Legislatiu → qui fa les lleis (els parlaments o congrés) Concentració de poders: Els 3 poders els té el - Executiu → qui aplica les lleis (els rei (rei absolut) governs, apliquen majoria parlamentària) - Judicial → qui fa complir les lleis / aplica la justícia No existeix ciutadania: tothom és súbdit del Tots nosaltres tenim la mateixa llei / se’ns monarca. S’ha d’obeir al rei, la població no té apliquen els mateixos principis. drets. → Ciutadania: tots tenim drets i deures ESTRUCTURA DE L'EXAMEN 1. Cert o fals (2 punts) 2. Font primària/secundària i hem de dir: a. Què és la font (descriure la font) Ex. mapa, imatge, text, gràfic, gravat, pintura… (1,5 punts) b. Context històric (breu): etapa de la història (ex. franquisme, Guerra del Francès) i com s’hi arriba (1,5 punts) c. Pregunta comparativa (sedimentació històrica): desenvolupar el contingut del que sé (2 punts) 3. Pregunta reflexiva. Ex: comenta el paper que ha tingut l’església en la primera meitat del s.XIX (3 punts)