Demografia a Catalunya al segle XVIII

Demografia a Catalunya al segle XVIII

• La població catalana es va duplicar al segle XVIII, degut a la revolució demogràfica.
• Aquesta es caracteritzava per un augment de la natalitat i una disminució de la taxa de mortalitat.
• Existeix un gran abisme entre la natalitat i la mortalitat en aquesta època.

Causa del creixement demogràfic

• Aquest creixement demogràfic va ser possible gràcies a una reducció de la mortalitat infantil i adulta, així com a un augment de l'esperança de vida.
• També es va reduir el nombre de solters i l’edat de casament, fet que va provocar la presència més precoç de fills en les famílies.
• Aquest fenomen va tenir lloc a pesar de la repressió dels Borbons.
• L'augment de la població no es pot atribuir als Borbons, ja que el creixement va començar a partir del 1660-1680, abans de la seva presència.
• La reducció de mortalitat va ser conseqüència de la fi de la subsistència.

Revolució agrària

• La revolució agrària va ser la causa principal de la revolució demogràfica.
• Es van introduir nous conreus, com la patata, el tomàquet, els fesols i els llegums, que permetien alimentar a la població i es conservaven amb facilitat.
• Es va acabar amb el guaret, passant de conrear el 66% de la terra al 100% i augmentant la productivitat.
• El 33% de terra que abans es deixava reposar es va començar a utilitzar per a cultivar userda i farratge, plantes que regeneren la terra.
• Finalment, aquesta revolució agrària va provocar la fi de la crisi de subsistència i va permetre una superàvit d'aliments.
• Es va monetitzar el món rural, passant d'una producció per al consum a una producció per a la venda.
• La pagesia va millorar econòmicament, fet que va permetre una inversió en la indústria tèxtil i va contribuir a la Revolució Industrial.

La crisi de subsistència

• La crisi de subsistència es caracteritzava per períodes de fam, ja que la terra no podia alimentar a tota la població, provocant un augment irregular de la mortalitat.

La Il·lustració

• La Il·lustració va ser un moviment cultural i de pensament del segle XVIII que pretenia lluitar contra l’Antic Règim (absolutisme).
• El moviment es va basar en la idea que l'origen del poder no es trobava en la designació divina, sinó en la voluntat del poble.
• En la Il·lustració s'havien de realitzar canvis en l'organització social, econòmica i política.

Organització social

• Es proposava passar d'una societat estamental a una societat de classes.

Organització econòmica

• Es defensava la idea que el mercat s'havia d'autogestionar i no estar controlat pel govern.

Organització política

• Es van introduir els principis del liberalisme:
  • Sobirania nacional
  • Separació de poders
  • Drets i deures
• Es passa de súbdit a ciutadà.

Despotisme Il·lustrat

• Consistia en monarques absoluts que imposaven els principis de la il·lustració al seu règim.

La Revolució Francesa (1789-1799)

• 1791: Es va executar el rei Lluis XVI, com a màxim representant de l'absolutisme.
• Aquest fet va desencadenar la Guerra Gran.

La Guerra Gran (1793-1795)

• Guerra entre Espanya i França, amb Catalunya com a camp de batalla.
• La guerra va generar un sentiment antifrancès.
• França, liderada per Napoleó, va ser la guanyadora de la guerra.

Pau de Basilea (1795)

• Es va signar per posar fi a la guerra.
• Suposava la retirada de les tropes franceses de Catalunya.
• Espanya es va veure obligada a aliar-se amb França.
• França va controlar la política exterior espanyola.

La Batalla de Trafalgar (1805)

• Espanya es va aliar amb Napoleó per afrontar Gran Bretanya.
• La batalla va ser una victòria per a Gran Bretanya, ja que la seva armada era molt superior a la franco espanyola.

Tractat de Fontainebleau (1807)

• Godoy va autoritzar l'exèrcit francès a travessar Espanya per atacar Portugal.
• Es va pactar repartir els territoris conquerits entre França i Espanya.
• Aquest pacte va facilitar l'entrada de les tropes napoleòniques a la Península.

La Guerra del Francès (1808-1814)

• Causes:

  • Invasió de les tropes franceses a Espanya per atacar Portugal.
  • Motí d'Aranjuez (1808): Revolta popular que va forçar l'abdicació del rei Carles IV en favor del seu fill, Ferran VII.
  • L'abdicació de Carles IV va provocar la caiguda del ministre Godoy, qui va ser considerat un traïdor per permetre l'entrada de les tropes franceses a Espanya.

• Conseqüències:

  • Els imperis absolutistes es van unir contra Napoleó.
  • Napoleó va ser derrotat a Europa el 1813.
  • Tractat de Valençay (1813):
    • Napoleó va reconèixer a Ferran VII com a rei d'Espanya.
    • Espanya va recuperar la sobirania contra un invasor exterior.
    • Es va reconèixer Catalunya com a territori de l'Estat Espanyol.

El retorn a l'absolutisme

• Ferran VII no va jurar la Constitució de Cadis de 1812, i va restaurar l'Antic Règim.

Manifest dels Perses (1814)

• Anulava la Constitució i les lleis de Cadis.

Congrés de Viena (1815)

• Retorn a l'absolutisme.
• Retorn a les fronteres previes a 1789.
• Creació de la Santa Aliança.

Independència de les Amèriques (1808-1825)

• Espanya va perdre les seves colònies d'Amèrica Llatina.
• 1808-1814: Alliberació de Mèxic i Paraguai.
• 1819-1825: Alliberació de la resta de països (Argentina).
• 1898: Alliberació de Cuba, Puerto Rico i les Filipines.

Trienni Liberal (1820-1823)

• Cop d'estat protagonitzat per Rafael de Riego.
• Ferran VII es va veure obligat a acceptar la Constitució.
• Abolició de l'antic règim durant tres anys.
• 1823: La Santa Aliança va intervenir i va restaurar l'Antic Règim.
• Rafael de Riego va ser assassinat.
• Posteriorment, Riego va ser reconegut com un heroi.
• El seu himne oficial, "L'himne de Riego", va ser l'himne oficial de la Primera i Segona República Espanyola.

Eix cronològic Antic Règim

• 1789: Absolutisme (Carles IV + Ferran VII).
• 1808: Liberalisme (Napoleó).
• 1814: Absolutisme (Ferran VII juntament amb el Manifest dels Perses).
• 1820: Liberalisme (cop d'estat de Rafael de Riego).
• 1823: Absolutisme (La Santa Aliança intervé).
• 1833: Liberalisme (Canvi general a Europa de l'absolutisme al liberalisme).

Fi de l'Antic Règim (1833)

• Mort de Ferran VII, que provoca un conflicte dinàstic.
• Isabel II (filla): Isabelins, partidaris del liberalisme.
• Carles Maria Isidre (germà): Carlins, partidaris de l'Antic Règim.
• La Llei Sàlica, que indicava que l'hereu al tron havia de ser el primer primogènit mascle, deixava Isabel II fora del tron.
• Ferran VII, abans de morir, va declarar la "Pragmàtica Sanció" que aboleix temporalment la Llei Sàlica.
• Aquesta "segunda bullanga" va provocar un canvi al govern.
• Mendizábal va agafar el poder, rellevant la mare d'Isabel II.
• Va decretar la desamortització dels béns del clergat:
  • L'estat es va quedar les propietats del clergat i les va posar a la venda.
  • Els diners obtinguts es van invertir en la guerra.
• Mendizábal va restablir la Constitució de 1812.

Revolta de la Granja (1836)

• Va ser una revolta popular que va aconseguir l'aplicació de la Constitució del 1837.

Constitució de 1837

• Restricció del sufragi al 4% de la població.
• El rei conservava els poder executiu i triava el Senat.
• El sufragi era censatari (només es podia votar en funció de la renda).
• Drets semblants a la Constitució del 1812: Drets individuals, llibertats...
• No era tan progressista ni important com la del 1812.
• Es van crear les Corts Bicamerals.

Bipartidisme

• Moderats:
  • Sobirania compartida entre el rei i les corts.
  • Sufragi censatari molt limitat.
  • Drets molt restringits (Només bàsics).
  • No van fer reformes.
  • Es van oposar a la desamortització: l'estat expropiava els béns de l'església per a privatitzar-los.
• Progressistes:
  • Sobirania nacional.
  • Sufragi censatari una mica més ampli.
  • Drets més individuals i alguns col·lectius.
  • Favorables a les reformes.
  • Van impulsar la desamortització.
  • Donaven més poder al govern central.

Bullanga de 1840

• Revoltes populars a Barcelona que van culminar amb el bombardeig de la ciutat des del castell de Montjuïc.
• Abdicació de la reina Maria Cristina.
• Espartero (Duc de la Victòria) va agafar el poder de forma autoritària, sense tenir en compte les demandes populars.

Bullanga de 1842

• Espartero va bombardejar Barcelona per segona vegada.
• Espartero va marxar a l'exili a Londres.
• Isabel II va ser nomenada reina.
• Es va iniciar la etapa liberal.

Els partits d'Isabel II (1843-1868)

• Era moderada conservadora.
• Moderats.
• Camarilles.
• Corrupció politica.

La fi de l'època d'Isabel II

• Isabel II va marxar a l'exili.
• El Pacte d'Ostende (1866) va ser un acord entre els progressistes, els demòcrates i els republicans.
• Els objectius del pacte eren:
  • Posar fi al regnat d'Isabel II (que representava la corrupció).
  • Proclamar un govern provisional.
  • Convocar eleccions per sufragi universal.
  • Formar una nova Constitució.

Cop d'Estat contra Isabel II (1868) - La Gloriosa

• Dirigit pel general Prim (progressista).
• Isabel II va marxar a l'exili.
• Es va formar un govern provisional liderat per Serrano i Prim.
• La primera Constitució democràtica (1869) va combinar elements progressistes amb la possibilitat de restablir la monarquia.
• Espanya es va definir com a monarquia i va triar un nou rei: Amadeu I d'Itàlia.

Sexenni Democràtic (1868-1874)

• Sense borbons al capdavant de l'estat.
• Sufragi Universal.

Conceptes a entendre

• La transició de l'Absolutisme al Liberalisme va tenir lloc al segle XIX.
• La transició del Liberalisme a la Democràcia va tenir lloc al segle XX.
• Els règims feixistes buscaven el retorn a l'Absolutisme.

Explora el creixement demogràfic a Catalunya durant el segle XVIII, un període marcat per una revolució demogràfica. Analitzarem l'augment de la natalitat, la reducció de la mortalitat i els factors que van contribuir a aquest canvi significatiu, incloent la revolució agrària i les dinàmiques socials de l'època.