Introducció a la Fisiologia de la Veu

Els límits de les freqüències que pot emetre la veu.

La zona més còmoda i eficient per treballar amb la veu.

Modulació de les freqüències dins la tessitura per expressar significats.

La capacitat de la veu per identificar a l'orador.

Reflecteix l'emoció a través del to i la intensitat de la veu.

La veu pot revelar l'estat emocional o físic del parlant.

Situa l'oient en un context específic mitjançant el to i el ritme de la veu.

La veu imiti elements del món exterior per generar empatia en l'oient.

Les expressions facials són universals i reflecteixen les emocions, matisant el missatge. En televisió, són crucials per generar una connexió emocional amb l'audiència.

Una mirada ferma i relaxada transmet confiança i seguretat. En entorns professionals, es recomana mantenir un contacte visual del 70-80% del temps.

Són gestos amb un significat universal que es poden entendre sense necessitat de paraules. Permeten comunicar idees ràpides i clares.

Aquests gestos donen suport al discurs verbal, descriuen o reforcen el missatge. Són fonamentals per visualitzar el missatge.

Són gestos que gestionen el ritme i la dinàmica de la comunicació entre interlocutors.

Reflecteixen les emocions internes i transmeten senyals sobre l'estat emocional de la persona.

Cal evitar mirar un únic punt i buscar una mirada inclusiva, connectant amb tots els membres del públic.

Una tècnica que consisteix a visualitzar fils invisibles que connecten els ulls del comunicador amb cada membre del públic, mantenint la tensió visual.

El tancament o reflexió final d'un discurs que inspira l'audiència a actuar, resumint el missatge central amb una frase impactant i motivadora.

L'ús excessiu de dades o informació en un discurs, dificultant la comprensió i la retenció del missatge.

Una tècnica d'argumentació que presenta una opinió, exposa els arguments contraris i finalitza amb una conclusió equilibrada que enforteix la postura original.

Usar exemples reals per il·lustrar una idea o argument, facilitant la comprensió i augmentant la credibilitat.

Informació quantitativa que aporta objectivitat i suport a un argument, augmentant la seva credibilitat.

Presentació seqüencial d'esdeveniments en ordre temporal, per mostrar un procés o una evolució.

Comparacions entre conceptes similars o l'ús d'analogies per simplificar conceptes complexos.

Citar experts, estudios reconeguts o institucions de prestigi per validar un argument.

Utilitzar 2 o 3 colors principals en una presentació per crear una estètica uniforme i professional.

Assegurar que el text és visible i llegible sobre el fons de la diapositiva.

Transmet confiança, credibilitat i professionalitat. Ideal per temes formals.

Evoca passió, energia o advertència. Pot destacar punts clau o generar urgència.

Simbolitza natura, equilibri i participació. Transmet una percepció activa i inclusiva.

Atreu atenció i evoca optimisme i energia. Pot destacar elements però pot cansar.

Triar fonts de text netes i fàcils de llegir en una presentació.

Utilitzar diferents tipus i mides de fonts per destacar els elements més importants d'un text.

S'utilitzen en la narració per marcar transicions entre esdeveniments, creant efecte dramàtic o indicant canvis en la trama.

Donen temps als interlocutors per pensar o respondre, facilitant una comunicació més eficaç.

La manera en què s'organitzen i connecten les paraules en el discurs oral per crear frases comprensibles i efectives.

La unitat mínima de la sintaxi sonora que es troba entre dues pauses naturals en el discurs oral.

La veu puja fins arribar a la primera síl·laba tònica.

La veu es manté estable en intensitat i entonació, facilitant la fluïdesa de la parla.

La veu realitza una variació d'entonació, que marca el final del grup fònic i prepara l'oient per al següent grup.

Representacions visuals de com varia el to de la veu al llarg d'una frase. Ens ajudan a entendre com l'entonació pot canviar el significat d'una frase, expressar emocions o actituds, i fins i tot indicar si una frase és una pregunta, afirmació o exclamació.

Espai entre 0 i 0,5 metres, utilitzat en converses personals i íntimes. La intensitat vocal és suau i baixa.

Espai entre 0,5 i 3 metres, transmet proximitat i es fa servir en contextos informals o d'amistat.

Es fa servir en entorns formals o professionals, com ara discursos o presentacions. Distància entre 3 i 8 metres.

Maior de 8 metres, s'utilitza per adreçar-se a un gran públic. La intensitat vocal és alta per captar l'atenció.

Els canvis d'intensitat vocal afegeixen expressió emocional. La ràbia o l'excitació augmenten la intensitat, mentre que la tristesa o la melancolia la disminueixen, i l'alegria o l'entusiasme la fan vibrant i potent.

Enfocar determinades paraules o frases amb més intensitat per atraure l'atenció de l'oient.

Entorn de 120 a 150 paraules per minut. Facilita que l'oient segueixi el discurs amb claredat.

Variar el ritme alternant velocitats ràpides i lentes per captar l'atenció, les pauses breus serveixen per accentuar, les llargues per provocar reflexió o intensificar emocions, i els silencis expressen emocions com la sorpresa.