Anatomia del Membre Superior PDF

Bloc 2. Anatomia del Membre Superior  REGIONS DEL MEMBRE SUPERIOR Límit superior del membre superior Cintura escapular ARTICULACIÓ GLENOHUMERAL...

Bloc 2. Anatomia del Membre Superior  REGIONS DEL MEMBRE SUPERIOR Límit superior del membre superior Cintura escapular ARTICULACIÓ GLENOHUMERAL (cintura pectoral) BRAÇ Aixella ARTICULACIÓ DEL COLZE Fossa cubital AVANTBRAÇ ARTICULACIÓ DEL CANELL (MUÑECA) Túnel del carp MÀ http://www.centralx.es/p/printImage/huesos-de-la-extremidad-superior.jpg DEFINICIÓ DE CINTURA ESCAPULAR (CINTURA PECTORAL) La cintura pectoral (escapular) està formada per l’escàpula i la clavícula de cada costat, unides anteriorment pel mànec de l’estern. És el complex que uneix el membre superior al tronc. ARTICULACIONS EN LES QUE PARTICIPEN ELS OSSOS DE LA CINTURA ESCAPULAR Articulació acromiclavicular Articulació esternoclavicular (esternocostoclavicular) Articulació escapulohumeral Articulació (falsa) escapulotoràcica  Art. esternoclavicular Superfícies Articulars (revestides de fibrocartílag) Superfície clavicular: Extrem esternal de la clavícula. Careta triangular. Supera per davant i per darrera a la superfície esternal. Convexa verticalment i una mica còncava en Disc direcció anteroposterior. articular Superfície esternal: Escotadura clavicular al mànec de l’estern. Còncava verticalment i una mica convexa en direcció anteroposterior. La cavitat articular esta dividida en dos compartiments per un disc articular. Cl Superfície costal: petita cara a l’extrem esternal del primer Es cartílag costal Articulació esternocostoclavicular Tipus articular: Sinovial. Sella de muntar (encaix recíproc). Funcionalment hi ha qui el compara amb una enartrosi.  Art. esternoclavicular 3 1 4 Mitjans d’Unió: CÀPSULA ARTICULAR + 1. Lligament esternoclavicular anterior 2. Lligament esternoclavicular posterior (En relació amb els músculs infrahioïdals) 3. Lligament interclavicular (pot contenir ossículs supraesternals, vestigials) 4. Lligament costoclavicular (és el més potent) Format per una làmina anterior i una posterior.  Art. esternoclavicular: moviments MOVIMENTS: En un pla transversal (al voltant de l’eix vertical): Anteposició i Retroposició (Limitats pel lligament costoclavicular) En un pla frontal (al voltant de l’eix anteroposterior): Elevació i Descens (Limitats pel lligament costoclavicular i el múscul Subclavi) Rotació axial: De 30º. Es possible gràcies a la laxitud dels lligaments. Al voltant d’aquesta articulació pivoten els moviments del muscle (hombro) endavant-endarrera, amunt i avall. Mà M. Subclavi Llig. Costoclavicular Art. esternoclavicular 7-Movimiento esternoclavicular. Sternoclavicular motion.wmv - YouTube  Art. Acromiclavicular Lligament acromiclavicular Disc Superfícies Articulars (ambdues recobertes per fibrocartílag): Superfície clavicular: Careta articular PLANA a l’extrem acromial Acromi de la clavícula, orientada cap avall i cap enfora. Superfície acromial: Careta oval a la superfície medial de l’acromi. Orientada cap amunt i cap endins. Lligament acromiclavicular La clavícula es recolza sobre l’acromi En un 35% dels casos trobem un disc articular que en ocasions és complert i en altres forma una falca de la càpsula a l’interior. Tipus: Sinovial. Plana (Artròdia) Mitjans d’Unió: Càpsula articular reforçada superiorment per el lligament acromiclavicular. Moviments: Són petits moviments de lliscament que fan possibles els moviments pendulars de l’escàpula sobre la paret del tòrax. Acromi Clavícula  Lligament coracoclavicular Tz El lligament coracoclavicular uneix la clavícula i l’escàpula com un lligament suspensori de l’escàpula. Transfereix la major part del suport del pes de l’extremitat superior a la clavícula. És accessori de l’articulació acromiclavicular. Té dues porcions: Lligament Tràpezoide (Tz): Quadrangular. direcció anteroposterior, des de la cara inferior de la clavícula (línia trapezoidea) a la cara superior de l’apòfisi coracoide. Orientat sobre el pla sagital. Lligament Conoide (Cn): Forma triangular amb vèrtex inferior. Vèrtex: a la part posterior de la cara superior Cn l’apòfisi coracoide, i base prop del marge posterior de la clavícula (tubercle conoide). Sobre el pla frontal. Aquest lligament fa que l’escàpula segueixi tots els moviments de la clavícula. Impedeix els moviments anterior i posterior de l'escàpula respecte la clavícula.  Lligaments propis de l’Escàpula 1 1. Lligament transvers superior de l’escàpula: Banda fibrosa que s'estén des de la base de l’apòfisi coracoide fins a la part superior i posterior de l’escotadura escapular (coracoidea) i la converteix en un orifici pel que passa el nervi supraescapular. 2. Lligament transvers inferior de l’escàpula: Des de l’arrel de l’espina de l’escàpula fins al marge posterior de la cavitat glenoide. 3 3. Lligament acromicoracoïdal: Cinta triangular (de base medial) transversal que va des del marge lateral de l’apòfisi coracoide fins al marge anterior de l’acromi, formant la volta (bóveda) acromicoracoidea que constitueix el sostre de l’articulació glenohumeral. Per sobre està cobert pel m. deltoides. 3 M. Supraespinós  Lligaments propis de l’Escàpula. Artèria i nervi suprascapular Artèria suprascapular Nervi suprascapular Artèria suprascapular Nervi suprascapular  ARTICULACIÓ FALSA ESCÀPULO-TORÀCICA: L’escàpula pot desplaçar-se sobre la paret toràcica posterior i lateral realitzant uns moviments que comportaran moviments en el “monyó de la espatlla”. En aquests moviments hi participen les articulacions esternoclavicular i acromiclavicular. La cara anterior de l’escàpula (múscul subescapular) llisca per sobre la paret toràcica (múscul serrat anterior) de manera que podem considerar la relació entre elles com si es tractés d’una articulació plana. Els moviments possibles són : 1. Elevació i depressió escapulars 2. Protracció (moviment cap endavant) i retracció (moviment cap endarrere) 3. Rotació lateral de l’escàpula – Rotació medial de l’escàpula que produeixen elevació i descens respectivament del monyó de l’espatlla. https://www.youtube.com/watch?v=ajVpVZjoQdE ARTICULACIÓ GLENOHUMERAL  Art. Glenohumeral Superfícies Articulars (recobertes de cartílag hialí): 1. Cap de l’húmer: segment d’una esfera (entre 1/3 i 1/2 d’esfera). Orientat cap a dins, a dalt i una mica endarrere (30o). Està en contacte amb la cavitat glenoide per una petita part. 2. Cavitat glenoide de l’escàpula: segment d’esfera buida, més petita que el cap de l’húmer. Orientada cap enfora, avall i endavant (30o). Està augmentada m. bíceps Rodet glenoide de grandària per un rodet (labrum) glenoide que a la part superior envolta el tendó del cap llarg del m. bíceps braquial.  Art. Glenohumeral Mitjans d’unió 1. Càpsula articular: càpsula A l’escàpula, s’insereix a la cara externa del rodet glenoide, al articular coll de l’escàpula i per dalt arriba fins a la base de l’apòfisi coracoides. A l’húmer s’insereix al coll anatòmic lateralment i al coll Recés axil·lar quirúrgic medialment. A la seva part inferior hi ha una zona redundant: el recés axi·lar. Si no existís, no seria possible la abducció. 2. Lligaments intrínsecs: Lligaments glenohumerals 3. Lligament extrínsec: Lligament coracohumeral 4. Músculs periarticulars: Manegot (manguito) dels músculs rotatoris. Els músculs rotatoris s’insereixen fortament a la càpsula.  Lligaments Intrínsecs (capsulars): Lligaments glenohumerals Foràmen oval de WEITBRECHT Els lligaments glenohumerals són reforços de la càpsula que van des del marge glenoide fins a GHS l’húmer (seguint una línia: des de sobre del tubercle menor fins a sota d’aquest) Lligament glenohumeral superior (GHS) Lligament glenohumeral mig (GHM) Lligament glenohumeral inferior (GHI) Entre el GHS i el GHM: foràmen oval de Weitbrecht a on comunica la cavitat sinovial amb la bossa del subescapular (una bossa sinovial que afavoreix el lliscament del m. subescapular). Tendó del m. Subescapular  Lligament Extrínsec: Lligament Coracohumeral Bossa subcoracoïdal Lligament Coracohumeral: S’origina a la base de l’apòfisi coracoide, es dirigeix Lligament cap enfora i s’insereix a la cara anterior del tubercle Coracohumeral major de l’húmer. És com el lligament suspensori de A l’húmer. Entre el lligament coracohumeral i el lligament GHS glenohumeral superior emergeix el tendó de la porció llarga del bíceps (A). Les fibres del lligament coracohumeral (inserides al tubercle major) i les del lligament glenohumeral superior (inserit al tubercle menor) estan unides per fibres transversals (Lligament humeral transvers de Bíceps b. Gordon Brodie) que transformen el canal bicipital Lligament humeral transvers en un conducte, actuant com a retinacle. (canal bicipital)  Lligaments actius: Manegot dels músculs rotatoris ANTERIOR POSTERIOR M. Supraspinós Interval rotatori M. Infraspinós M. Rodó Menor M. Subescapular Interval capsular Els músculs que constitueixen el manegot dels rotatoris són el m. subscapular, el m. supraspinós, el m. infraspinós i el m. rodó menor. Tots ells rodegen l’articulació i s’insereixen a la càpsula (reforçant-la) per davant, per sobre i per darrera. Són com “lligaments actius”.  Moviments de l’articulació glenohumeral Tipus articular: Enartrosi (Esfèrica). TRIAXIAL. En aquests moviments l’húmer roda i es desplaça (roll&slide) sobre la cavitat glenoide. Moviments possibles: 1. Anteversió (flexió) (180º) – Retroversió (extensió) (40º- 50º) 2. Abducció – Adducció (l’adducció associada a anteversió o retroversió doncs sinó des de posició anatòmica no té recorregut) A l’abducció glenohumeral: Per cada 3o: 2o els realitza l’art. glenohumeral i 1o el realitza l’escapulotoràcica. (120o + 60o = 180o ) 3. Rotació Interna (medial) - Rotació Externa (lateral) (Aquests moviments s’han d’explorar sempre amb el colze flexionat a 90º. 4. Circumducció https://www.youtube.com/watch?v=Fc34_U2rj84