Summary

Aquest document presenta una descripció bàsica dels productes financers. Inclou informació sobre els diners, la seva història i les funcions dels diners i proporciona exemples com el banc central europeu i el banc d'Espanya. El document també inclou informació sobre conceptes com el troc i el bitcoin.

Full Transcript

PRODUCTES FINANCERS BÀSICS ÍNDEX: 1. Introducció 2. Els diners 2.1 Definició 2.2 Història dels diners 2.3 Evolució dels diners 2.4 Funcions dels diners 3. El banc central Europeu 3.1 Qui forma part del banc central Europeu 3.2 Funcions del banc central europeu 4 El banc...

PRODUCTES FINANCERS BÀSICS ÍNDEX: 1. Introducció 2. Els diners 2.1 Definició 2.2 Història dels diners 2.3 Evolució dels diners 2.4 Funcions dels diners 3. El banc central Europeu 3.1 Qui forma part del banc central Europeu 3.2 Funcions del banc central europeu 4 El banc central espanyol 5 Les divises 6.Els bitcoins 7. Banc 8. Operacions bancàries INTRODUCCIÓ Si volem comprar un mòbil, un ordinador, un cotxe, una moto , o anar a sopar o bé anar al cinema necessitem diners. Si volem comprar un pis necessitem diners. Així, doncs, com podem veure, els diners són un mitjà per tenir béns. Per portar a terme els plans de consum i d’inversió es necessiten uns recursos financers. De vegades els plans d’estalvi no coincideixen amb els plans de despesa en béns de consum i d’inversió. Així mateix, normalment els agents econòmics que estalvien no coincideixen amb els que realitzen els plans d’inversió; és per aquesta raó que es necessiten mecanismes per traslladar els recursos financers d’uns agents a uns altres Definició dels diners Els diners són un mitjà de pagament acceptat per tothom, la seva utilitat resideix en què contribueix a disminuir els costos i els esforços associats a qualsevol transacció. Història dels diners En l’antiguitat, les societats primitives no utilitzaven bitllets ni monedes. La seva economia es basava en l’autoconsum i la producció de béns i de serveis era autosuficient. Cap a l’any 8000 aC els pobles que habitaven les regions altes del Creixent Fèrtil (les actuals Turquia, Síria, Iran i Iraq) van obtenir, per primera vegada en la història, una collita de les llavors que havien plantat mesos abans. A partir d’aquell moment es va iniciar un procés que va transformar les mil·lenàries societats nòmades de caçadors i recol·lectors en societats sedentàries d’agricultors i pastors. El troc Quan les collites eren abundants i obtenien un excedent que canviaven per altres productes, va sorgir el troc. Així, si una persona necessitava una pell de bisó per abrigar-se, buscava algú que tingués una pell de més i li oferia a canvi alguna cosa que li sobrava. Aquest intercanvi s’anomena troc. Gràcies al troc, els individus no havien de produir tot el que necessitaven, de manera que, de mica en mica, es va començar a desenvolupar l’especialització laboral. Amb el temps, del troc entre tribus es va passar al comerç. Pintura rupestre d’un bisó. Sostre de la cova d’Altamira Amb l’aparició dels diners-mercaderia es va aconseguir que la societat abandonés el troc, que era lent i molest. Per posar en pràctica aquest mitjà de pagament, es va buscar un producte necessari per a tots els membres de l’aldea. En molts pobles del centre d’Europa es va començar a comprar i a vendre fent els pagaments amb sal, ja que la sal és un element vital per a l’home i, en aquella època, també s’utilitzava per conservar els aliments. L’esquema del troc amb diners-mercaderia el podem veure en la figura Evolució dels diners Al llarg del temps han aparegut diferents tipus de diners: Diner mercaderia. Va aparèixer com a solució davant els problemes que presentava la barata. Diner paper moneda. Basat en la confiança. Diner bancari. Format pels dipòsits. Els orfebres i banquers presten diner paper per un valor superior al de l’or o equivalent que realment tenien. Diner fiduciari. El valor intrínsec que té és inferior al valor nominal. El diner fiduciari no té valor com a mercaderia. Es basa en la confiança que el banquer complirà el seu compromís de lliurar la suma de diners dipositats del posseïdor del títol o bitllet bancari. https://www.youtube.com/watch? v=tth9HmcWiFQ https://youtu.be/Y9GeI7VuSrw https://youtu.be/Y9GeI7VuSrw Evolució dels diners Diner electrònic. Diner utilitzat servint-se de mitjans electrònics, principalment per Internet. Diner legal i diner bancari. El diner legal és el creat pel Banc Central mitjançant l’encunyació de monedes i la impressió de bitllets (diner en efectiu en mans del públic). El diner bancari són els dipòsits en les entitats de crèdit (bancs, caixes d’estalvis i cooperatives de crèdit). És el diner “creat” pels bancs privats mitjançant l’anotació en compte dels dipòsits (comptes corrents a la vista, llibretes d’estalvi, imposicions a termini fix). Funcions dels diners Les tres funcions fonamentals per a l’activitat econòmica: ► la principal és la de servir de mitjà de canvi generalment acceptat per la col·lectivitat per efectuar transaccions i cancel·lar deutes ► els diners s’utilitzen també com a unitat de compte perquè serveix de mesura de valor, és a dir, per calcular quant costen els diferents béns i serveis ► els diners són, a més, un dipòsit de valor. Són un actiu financer, una manera de mantenir la riquesa i, de fet, tant les famílies com les empreses acostumen a conservar una part dels seus patrimonis en forma de diners. El Banc Central Europeu és el banc central de l'eurozona i és responsable de la política monetària dels països que participen de la unió monetària i comparteixen l'euro com a moneda única. Seu principal: Frankfurt del Main, Alemanya Presidenta: Christine Lagarde Fundador: Comunitats Europees Fundació: 1 de juny del 1998 El Banc Central Europeu és el banc central de l'eurozona i és responsable de la política monetària dels països que participen de la unió monetària i comparteixen l'euro com a moneda única. Seu principal: Frankfurt del Main, Alemanya Presidenta: Christine Lagarde Fundador: Comunitats Europees Fundació: 1 de juny del 1998 Christine Lagarde: presidenta del Banc Central Europeu Banc Central Europeu Els Estats membres de la Unió Econòmica i Monetària Europea (UEM) comparteixen un mateix mercat, una mateixa moneda (euro) i executen una política monetària única definida pel Sistema Europeu de Bancs Centrals (SEBC), també denominat Eurosistema, format pel Banc Central Europeu (BCE) i els bancs centrals de tots els països de la zona euro (països que ha adoptat l’euro). L’Eurosistema i el SEBC seguiran coexistint mentre hi continuï havent Estats membres de la Unió Europea que no pertanyin a la zona euro. Qui forma part del Banc central europeu El Sistema Europeu del Bancs Centrals (SEBC) està format pel Banc Central Europeu i tots els bancs centrals nacionals de tots els Estats membres de la Unió Europea segons el Tractat de la Unió Europea (TUE) independentment que hagin adoptat l’euro o no Funcions principals del Banc Central Europeu: El seu objectiu principal és mantenir el poder adquisitiu de la moneda única mitjançant l’estabilitat de preus a la zona euro, controlant l’oferta monetària i l’evolució dels preus. Per executar la política monetària, l’Eurosistema injecta o drena liquiditat. Realitzar operacions en divises i acordar els tipus de canvi fix amb altres monedes. Posseir i gestionar les reserves oficials de divises dels països de la zona de l’euro. Funcions principals del Banc Central Europeu: Promoure el bon funcionament del sistema de pagaments, fonamentalment entre entitats financeres. Autoritzar l’emissió de bitllets de curs legal. Aprovar el valor total dels bitllets i monedes que s’emeten i la seva distribució a l’eurozona. Òrgan de consulta. Ha de ser consultat sobre les propostes comunitàries. 4. Banc d’Espanya FUNCIONS DEL BANC D’ESPANYA Banc central d’Espanya https://www.bde.es/wbe/es/noticias-eventos/recursos-info rmativos/videos/funciones-del-banco-de-espana--informe -institucional-2022.html La missió del Banco de España és aconseguir l’estabilitat dels preus i l’estabilitat financera, afavorint així el creixement econòmic estable. A més, contribueix amb la seva anàlisi a la formulació d’altres polítiques econòmiques. Sucursal del banc d’Espanya a Barcelona 5. DIVISES MONEDES / DIVISES CIRCULANTS : 6. Que és el bitcoin És una moneda virtual o una criptomoneda que serveix com a mitjà d’intercanvi però no existeix físicament, no està a expenses de cap banc central. 1 B= 48.612,12EUR Alguns països la reconeixen oficialment com el Salvador i d’altres estan en contra com la Xina 7. Els bancs 7. ELS BANCS Els bancs són intermediaris financers en el mercat dels diners, és a dir capten l´estalvi de famílies (agents econòmics amb superàvit) per canalitzar-lo cap agents econòmics deficitaris a través de productes o actius financers que s´adapten a les necessitats o característiques dels seus clients. 8. Les operacions bancàries Si bé és habitual que qualsevol persona física o jurídica tingui oberts un o diversos comptes en distintes entitats financeres, també ho és que una gran part de clients desconegui en profunditat el funcionament i les característiques principals dels comptes que han obert. Actualment, dins del nostre sistema financer hi ha dos grans grups d’operacions bancàries ofertes per les entitats financeres als clients: a) Operacions d’actiu b) Operacions de passiu CLASSIFICACIÓ SEGONS EL QUE ENS OFEREIX: Instruments d’inversió : Operacions de passiu pel banc Representen un passiu financer pel banc i un actiu financer pel client. Instruments de financer: Operacions d’actiu pel banc Representen un actiu Financer pel banc i un passiu Financer pel client. Instruments de FINANCER : Operacions d’actiu pel banc Representen un actiu Financer pel banc i un passiu Financer pel client. Les operacions d’actiu agrupen totes les modalitats en què el client rep algun tipus de finançament o de crèdit per part de les entitats financeres. Aquests comptes recullen operacions que representen un risc per a l’entitat financera. Per aquest motiu, abans de formalitzar-se s’analitza la capacitat actual i futura del client per retornar la quantitat prestada, a fi d’evitar, en la mesura del possible, situacions d’impagament no desitjades. En aquestes operacions, les entitats bancàries tenen el dret de recuperar els diners cedits més els interessos reportats en el temps i les maneres pactats. CLASSIFICACIÓ SEGONS EL QUE ENS OFEREIX: Instruments de financer: Operacions d’actiu pel banc Representen un actiu Financer pel banc i un passiu Financer pel client. - Compte de crèdit - Línia de crèdit - Préstecs Aquests comptes recullen operacions que representen un risc per a l’entitat financera. Per aquest motiu, abans de formalitzar-se s’analitza la capacitat actual i futura del client per retornar la quantitat prestada, a fi d’evitar, en la mesura del possible, situacions d’impagament no desitjades. En aquestes operacions, les entitats bancàries tenen el dret de recuperar els diners cedits més els interessos reportats en el temps i les maneres pactats. El compte de crèdit Instrument mitjançant el qual l’entitat posa a disposició del client sumes de diners fins un límit durant un període de temps. Es formalitza el Crèdit amb una pòlissa i s’instrumenta mitjançant un compte corrent. Funcionament del compte de crèdit 1- Entitat b. Obre el compte de crèdit amb un límit i associat a un compte. 2- S'efectuaran allí els pagaments i si el saldo és insuficient , la mateixa entitat afectuarà el traspàs necessari. 3- En cas de realitzar operacions per sobre del límit s’aplicarà un tipus d’interès superior. 4- Quan es faci la liquidació, el banc cobrarà interessos per les quantitats disposades i una comissió per la disponibilitat sobre el saldo mig no disposat. Línies de crèdit En les línies de crèdit, l'entitat presta uns diners extres que es transfereix al compte o s'avança en cas de compra o despesa, i cobra interessos per l'import que utilitzis, només pel temps que ho utilitzes i fins que el tornis a uns termes pactats i flexibles, normalment mensualitats. I així de manera successiva. El Préstec Bancari Instrument de finançament que consisteix el lliurament d’una quantitat de diners per part de l’entitat prestamista a un client i que es compromet a tornar-la amb uns interessos i en els terminis acordats. 1- Préstecs personals: basats en la solvència econòmica del client. 2- Préstecs hipotecaris: concedits amb la garantia de bens immobles. CLASSIFICACIÓ SEGONS EL QUE ENS OFEREIX: Instruments d’inversió : Operacions de passiu pel banc Representen un passiu financer pel banc i un actiu financer pel client. -Dipòsits En les operacions passives, les entitats bancàries es comprometen a retornar als clients la mateixa suma que han rebut, més una quantitat pels interessos en el temps i la manera acordats. Dipòsits Permet al banc rebre fons dels seus clients amb el compromís de tornar-los amb els interessos pactats. HI ha 3 tipus: - Dipòsits a termini fix : el titular no podrà disposar dels fons fins que passi el termini. La seva rendibilitat és més alta. - Estalvi: per generar interessos sobre el capital estalviat. - Dipòsits a la vista: permet al client disposar dels fons a qualsevol moment. Són els comptes corrents. La seva rendibilitat és nul·la o negativa. ( solen tenir comissions de manteniment) Operacions bancàries habituals Operacions bancàries habituals Les operacions bancàries habituals en els comptes corrents són : - Ingressos o pagaments de diners. - - Domiciliacions de rebuts (llum, aigua, gas, mòbil). - - Transferències de diners entre comptes bancaris de diferents entitats. - - Traspassos de diners entre comptes de la mateixa entitat. - - Retirades de diners mitjançant caixers automàtics. - - Pagament de quotes de préstecs. - - Aportacions a plans de pensions. El compte corrent Instrument financer bàsic que permet realitzar un gran nombre d’operacions. Poden ser individuals , conjuntes o indistintes. ES72 2100 0386 26 01 0107 5211 IBAN CCC Entidad banc. Sucursal c. Control Nº cuenta corriente GRÀCIES PER L’ATENCIÓ

Use Quizgecko on...
Browser
Browser