POSTISSERIA: Preparació examen RA2 PDF

POSTISSERIA: Preparació examen RA2 RA2: ESTABLEIX LES OPERACIONS PRÈVIES A LA CONFECCIÓ DE PERRUQUES I POSTISSOS, SELECCIONANT MITJANS TÈCNICS. CONTINGUT ​ 2.1 Preparació del model i condicionat dels cabells. ​ 2.2 Presa de mesures. ​ 2.3. Fitxa tècnica. ​ 2.4 Elaboració de...

POSTISSERIA: Preparació examen RA2 RA2: ESTABLEIX LES OPERACIONS PRÈVIES A LA CONFECCIÓ DE PERRUQUES I POSTISSOS, SELECCIONANT MITJANS TÈCNICS. CONTINGUT ​ 2.1 Preparació del model i condicionat dels cabells. ​ 2.2 Presa de mesures. ​ 2.3. Fitxa tècnica. ​ 2.4 Elaboració de patrons i plantilles. ​ 2.5 Preparació d'armadures per a la confecció de postissos i pròtesis piloses. ​ 2.6 Preparació i manipulació dels cabells. … 2.1 Preparació del model i condicionat dels cabells. Introducció. Abans de l’elaboració de l’armadura o el negatiu de qualsevol peça s’ha de realitza algunes operacions prèvies. 1. Preparació del/la model Atendrem el/la client de manera que se senti còmode, corroborem el tipus i característiques de les pròtesis. Acompanyarem al client al tocador i l'acomodarem a la butaca, el protegirem i recollirem els cabells amb una toga i un casquet per procedir a la presa de mides. Un cop fet realitzarem el negatiu en cas de realitzar una perruca. … 2.2 Presa de mesures. Introducció. Abans de l’elaboració de l’armadura o el negatiu de qualsevol peça s’ha de realitza algunes operacions prèvies. 1. Presa de mesures del cap. Un cop feta la toga realitzarem el negatiu en cas de realitzar una perruca. Com farem aquests negatiu? Prendrem les mides del cap. Com ho farem? Col·locarem la red elàstica de tal manera que els contorns quedin visibles. Per seguidament pendre les mides oportunes i traslladar-les a la fitxa de mesures. 2. Fitxa tècnica. També omplirem la fitxa de presa de mesures del cap. 3. Material. Necesitem: Cinta mètrica, bolìgraf (o llapis) i fitxa de mesures per anotar les dades. 4. Com prendre les mesures. Aquestes son les mesures que necessitem: 1.​ Contorn del cap, passant per: sobre de les orelles, pel front i la zona més sortida de l’os occipital 2.​ D'orella a orella, passant per sobre del cap. 3.​ D'orella a orella, per darrere del cap 4.​ Darrere de les orelles en la seva zona alta del naixement natural 5.​ Amplada del clatell 6.​ Demanar que la model mogui el cap enrere i mesurar del front al clatell on es creï el plec 7.​ D'inici de patilla a inici de patilla, per sobre del cap 8.​ De templa a templa passant per darrere del cap 9.​ Del mig del front a la templa, i de la templa a la patilla. Un cop tenim les mides, ja les podeu passar al cap de fusta, goma, lona… per poder fer la base, armadura de la perruca o postís. … 2.3. Fitxa tècnica. Introducció. L’armadura o base de les perruques o postissos es realitzen en tul o malla. En funció de l’acabat final d’aquesta armadura o base el resultat de la perruca serà de major o menor qualitat. Una bona base és fonamental per aconseguir un bon acabat i sobretot, per garantir la seva durabilitat. 1. Material. Paper de cel·lofana o film osmòtic. Adhesiu transparent o cel·lo. Tisores. Retolador permanent. Aquest procés s'aplica per qualsevol zona del cap, com per exemple per realitzar bisonye, o de la cara, barba, bigoti, celles, patilles… en qualsevol part del cos. 2. Presa de mides del cap. Un cop feta la toga realitzarem la plantilla del negatiu. Com farem aquest negatiu? Pas a pas. Col·locarem paper fil osmòtic en el cap del/la client amb ajuda d’un altra persona o del mateix client, adaptant-lo el màxim que es pugui a la forma del cap mitjançant plecs, que es començaran a realitzar per la zona del clatell. A continuació s’aplica cel·lo transparent per sostenir els plecs, en un primer lloc sobre el clatell i a continuació per tot el cap, mitjançant amb tires verticals, horitzontals, diagonal dreta i esquerra. Amb el fi de que la montura no es deformi es pot col·locar una cinta de nylon o cotó que comenci en el frontal, passant pel occipital i volta al front. Aquesta mesura coincideix amb la zona més ample del cap. Un cop col·locat el cel·lo es dibuixa tot el contorn amb retolador: frontal, zona orelles, coll i clatell. Extreure la muntura, plantilla, negatiu. Un cop dibuixat el contorn s’extreu la muntura, el negatiu de la plantilla. Podem retallar una mica per sobre les orelles sense arribar al contorn, amb la finalitat que sigui més fàcil treure la plantilla. Amb el casc a les mans doblem per la meitat fent coincidir la zona de les orelles. Posteriorment, es retalla per la línia de contorn i s’obté la plantilla d’una forma simètrica. Per acabar, comprovar en el client si ha quedat a la mida. Si el nostre model no posseeix cabells ens imaginem de forma aproximada segons l’estructura del cap i dibuixem la línia per on creiem convenient en cada cas. 3. Aplics S’ha de fer al motlle complet, de la mateixa manera que quan realitzem la presa de mides per la perruca. Sobre aquest motlle complet, dibuixarem l’aplic siguin temples, frontis o qualsevol peça. La raó perquè es fa al motlle complet és per facilitar el càlcul de les mides. 4. Presa de mides de la barba i masclet. Materials: -​ Paper celofan o film transparent -​ Retolador permanent -​ Tisores -​ Cel·lo -​ Tul de postisseria -​ Agulles de cap -​ Motlle per barbes Tècnica d’elaboració: -​ Tècnica d'elaboració: -​ Tallar una peça de film transparent prou gran per a cobrir tota la barba del model. Els plecs del film els farem per sota la barbeta, s'enganxen amb cel·lo. -​ Dibuixar el contorn de la barba del model. -​ Retallar i encaixar la plantilla sobre el motlle per la part interior. Si el motlle no és de fusta, no es pot dibuixar sobre d'ell, es forrarà prèviament amb algun tipus de paper. Tècnica d’elaboració: -​ Dibuixar el contorn de la barba sobre el motlle. -​ Col·locar el tul de forma que quedi ben tens per la part frontal, reservant la zona inferior de la barbeta pel final, hi ha on ocultar els plecs del tul. La direcció de la picada serà sempre cap avall. -​ El procés és exactament igual pel masclet (perilla). 5. Presa de mides del bigoti. Tècnica d’elaboració: -​ Tallar una peça de film transparent per dibuixar el bigoti en ella. -​ Doblegar per la meitat i fer un tall en "V" per poder col·locar-ho sota el nas del model. -​ Quan el bigoti estigui dibuixat en el film, aquests es dobla pel centre del bigoti i es retalla de forma que queden les dues parts iguals. Tècnica d’elaboració:  -​ Es col·loca la plantilla sobre un foli en blanc (o de color blau) i es dibuixa el contorn, obtenim la mateixa plantilla en el paper. -​ Es doble per la meitat del bigoti i es retalla la plantilla de paper. Tècnica d’elaboració: -​ Enganxem la plantilla de paper sobre el motlle de barba que anem a utilitzar. -​ Es col·loca un tros de tul lo suficientment gran sobre la plantilla i es clava al motlle de forma que quedi ben tensat. El tul es col·loca de manera que el picat quedi cap avall. -​ El motlle està llest per picar crepè. 6. Presa de mides de patilles. Tècnica d’elaboració: -​ Tallem una peça de film transparent. -​ Col·loquem sobre les patilles del model, li afegim una mica de cel·lo per sobre i dibuixem la forma de la patilla desitjada. -​ Retallem la patilla. -​ Col·loquem sobre un foli blanc o de color blau i dibuixem el contorn per obtenir la plantilla en paper. Tècnica d’elaboració: -​ Doblem el foli per la part superior de la patilla retallem pel contorn. D'aquesta forma obtenim dues patilles iguals. -​ Tallem pel centre per obtenir les patilles per separat. -​ Enganxem cada patilla una al costat de l'altre i col·locarem el tul de la mateixa forma ja explicat anteriorment. El picat igualment haurà de quedar cap avall. 7. Presa de mides de celles. Tècnica d’elaboració: -​ Tallem una peça de film transparent. -​ Col·loquem sobre de les celles del model, passem una mica de cel·lo i dibuixem pel contorn de les celles. -​ Retallem les dues celles -​ Enganxem en un motlle, preferentment la base de color blau. -​ Col·locar el tul com hem explicat anteriorment. Aquesta vegada la direcció del picat serà capa dalt i cap als extrems de les celles. 2.4 Elaboració de patrons i plantilles. Introducció. Abans de començar una montura, armadura s’ha de tenir molt clar per a que està destinada la perruca; si es per cine, per teatre, per ús diari…ja que els acabats són diferents. Aprendrem tots els passos per a fer una armadura, muntura o base amb la finalitat de fer una perruca, postis, amb fronti o sense. 1. Material. Folrat del cap de fusta per dibuixar. -​ Aigua i farina -​ Paper -​ Tisores -​ Vol -​ Paletina 1.1. Elaboració per fer el folrat del cap. Elaboració: Per a folrar un cap de fusta, lona, suro, seguirem els següents passos: -​ Folra el cap amb film osmòtic, -​ Tallar tires de paper 12x4cm (mes o menys) -​ Barreja farina i aigua fins aconseguir una pasta (engrudo) que ens serveixi de pega. -​ Mullar les tires de paper en la barreja i acoplar-les per a folrar el cap. (Utilitzem aquesta pega perquè quan ho vulguem treure, podrem fer-ho fàcilment utilitzant aigua i una espàtula) 2. Material per fer una armadura, muntura. -​ Motlle de cap de fusta, suro, lona… de la mida del contorn del cap del model. -​ Llapis per marcar -​ Goma de borrar -​ Cinta mètrica -​ Fitxes de mides ja anotades. -​ Agulles, espetons, puntes de ferro fines o agulles d'escaparatista. -​ Martell -​ Alicates petites de tallar i treure les agulles. -​ Cintes nylon estreta de ⅓ cm d'ample. -​ Tisores -​ Paper manila o paper ceba. -​ Tul de diferents grossors ( clatell i patilles més gruixut, mig cap xarxe i frontal més prim) S'escollirà el motlle de cap de fusta, lona, suro… que s’ajusti a la mida del client; les mides oscil·len entre el núm. 42 al núm. 63 (que correspon al diàmetre del cap del model). Les més utilitzades són les que van des de núm. 55 al 59. Per saber la mida s’ha de mesurar el contorn del cap des del front passant per darrera d’aquesta en la seva zona més ample. En el cas que no sigui de cap s’agafarà un motlle per realitzar una barba o bigoti. Equivalències inch en cm: 21 inch: 54 cm 22 inch: 56 cm 22,5 inch: 57 cm 23 inch: 59 cm 24 inch: 61 cm 2.1. Primers passos per la realització de la armadura o muntura./Encoixinat de l’armadura El primer pas a realitzar serà traslladar les mides al motlle escollit, ja sigui amb la plantilla negativa, que es col·locarà sobre el motlle i es dibuixa tot el contorn amb llapis o bé traslladant una a una les mides que prèviament s’han pres i anotat en la fitxa de mesures del cap. Aquest procés es realitzarà de la següent manera: es traça una línia central des del front fins al clatell, que divideix el cap en dues parts iguals. Una vegada feta aquesta partició es van traslladant totes les mides en l’ordre en el qual vas ser presa; una vegada acabat s’han d’unir els punts per aconseguir la forma de la muntura, realitzant una petita corba per darrerre, en la zona de l’orella. Si ens trobem amb una plantilla que no s’ha adapta al cap, cal encoixinar i fer l’adaptació amb cotó, per donar-li la forma correcta del cap del model. Per posteriorment poder fer l’armandura. 2.2. Procés de realització de la muntura sense frontis. Pas a pas: És començar a posar cinta de niló al contorn del cap seguint el procés següent: -​ Es comença per la zona central a uns dos dits del clatell i es continua vorejant el contorn, col·locant tantes puntes de ferro com necessitis, ja sigui la part interna com externa de la cinta. Pas a pas: -​ Es col·loca un altre cinta que correspon a la mida de l’amplada del cap i es passa a rematar les unions amb una cinta una mica més ampla en les unions de darrere. -​ Una vegada passades les cintes espasa a rematar, cosir totes les zones que quedem plegades; aquestes seran les zones corbes i les cantonades on es realitza una petita pinça. Col·locació del tul: -​ 1r Tul més rígid pel clatell. Es tracta d’un tul rígid, de forma hexagonal. Pas a pas: -​ Col·locar el tul en el cap de fusta i subjectar-lo amb agulles; posteriorment es retalla deixant aproximadament mig centímetre per poder plagar-lo i amb fil fort i resistent, cosirem amb puntades petites i ens ajudarem del didal i una agulla rodona. Col·locació del tul: -​ 2n Tul zona frontal. Es pot utilitzar el mateix tul que el del clatell, si es tracta d’una perruca convencional o un tul quasi invisible com el de monofilament si es realitzarà una perruca amb frontis, per exemple per cine. Pas a pas: -​ Es col·loca el tul sobre el front. -​ Se subjecta amb agulles, i es cus per la part interna. -​ Es realitza una costura, cosint amb puntades petites, en les unions laterals amb els dos tuls, tenint la preocupació que la costura quedi cap endarrere. Col·locació del tul: -​ 2º Tul zona frontal. -​ Un cop cosit per dintre es dobla el tul sobrant cap a davant i el tul de la zona del clatell es dobla cap a baix. Col·locació del tul: -​ 3r Tul elàstic per la zona mitjana. -​ Es col·loca el tul elàstic o malla amb agulles per tot el contorn evitant que es formin els menys plecs possibles. -​ Es cus la malla per la part interna, retallant l’excés de la malla i tallant el tul rígid que s’havia doblat prèviament, una mica més llarg que la malla para doblar amb el fi que la malla quedi dins. D’aquesta manera es realitza el cosit de la cinta, el tul i la malla al mateix temps. Col·locació del tul: -​ 3r Tul elàstic per la zona mitjana. -​ Una vegada que s'ha posat tots els tuls es pot probar al client si és possible i modificar si és necessari abans de començar a picar els cabells, seguint un ordre: -​ Clatell: Nus doble ben tupit. -​ Zona mitja: Nus doble en els vèrtexs i nus simple. -​ Front: Nus simple Picat dels cabells 2.5 Preparació d'armadures per a la confecció de postissos i pròtesis piloses. Introducció Per a què et servirà? Per a poder treure el màxim rendiment a les perruques i postissos, canviant la seva forma i el seu color quan el necessitis. Què aprendràs? En funció dels diferents tipus de cabells, les formes específiques per la seva correcta coloració, canvis de forma. MATERIAL Que necessites? -​ raspall -​ cap artificial -​ agulles de cap -​ film osmòtic -​ paper d'alumini -​ raspall pla -​ pinta de pues -​ pulveritzador -​ paleta -​ pinces separadores -​ productes específics (tiny, descoloració, líquid permanent...) -​ aigua oxigenada -​ bol -​ raspall de dents -​ guants protectors. 1. Tècnica de coloració, canvis de forma. No es tracta de cobrir les mateixes necessitats que en perruqueria tant amb la coloració com amb els canvis de forma aplicada als postissos. Per regla general, a l'aplicar un postís, cal buscar abans el més afí possible a les necessitats del moment. Tanmateix, en alguns casos cal realitzar certes recomanacions per aprofitar el material amb el qual es conta, i per això, és convenient també tenir nocions de coloració i canvis de forma. 2. Canvis de color segons la naturalesa dels cabells. Segons sigui la naturalesa dels cabells postissos, de fibra o natural, la reacció del tint serà diferent. -​ Abans d'aplicar qualsevol producte és recomanable comprovar que es troba en bones condicions. -​ Quan necessitem fer alguna prova de color sempre es realitzarà a la part del clatell. -​ Si sabem amb certesa que els cabells postissos no han sigut tenyits amb anterioritat, ni sotmès a cap tractament podrem actuar com si ens trobéssim davant d'uns cabells verges. 2.1 Canvis de color en els cabells de fibra (sintètics). Els cabells de fibra no accepten cap tipus de tintura, ja que la seva composició artificial implica que no pugui traspassar cap producte. Sí que es pot aplicar algun tipus d'esprai de color que tenyeix la fibra temporalment, amb la rentada desapareix. Podem tenyir fibres vegetals com el canyem (càñamo), bambú, ràfia,... amb watercolors, pigments per la roba, rotuladors permanents, paper crepè. 2.2 Canvis de color en cabells naturals. Totes les perruques tenen colors que han sigut processats, sent escassos les gammes de colors de procedència natural. Per això, qualsevol canvi de color a una perruca o postís de cabells natural s'ha de realitzar abans de la seva fabricació. Si no ha estat així i es vol realitzar una coloració a posterior, es realitzarà amb productes colorants to sobre to sense oxidant, evitant descoloracions. En l'aplicació es farà servi la pinta pua i la paletina. La pua de la pinta separarà els blens fins i la paletina dipositarà el producte sobre els cabells. Si es vol buscar efectes especials de lluminositat i reflexos es pot aplicar blens sobre la perruca o postissos. La tècnica més utilitzada per fer reflexos és la de blens amb pinta o blens de paper d'alumini. 3. Tipus de coloracions. Existeixen tres tipus de coloracions: permanent, semipermanent i temporals. El seu ús anirà en funció del tipus de treball i del temps que es necessita el tint sobre el postís. 3.1 Coloració permanent La coloració permanent es tracta d'un procés delicat, en el que per aplicar aquests tipus de tints és recomanable tenir certes nocions sobre els colors base. Cal saber que per la seva aplicació sobre perruques de cabells humans pot resultar problematic, a causa dels tractaments als quals ha estat exposat per la seva conservació. La font de calor és imprescindible per què a l'estar els cabells exempts, en les arrels, no reacciona de la mateixa manera que en les persones, perquè no rep calor del cos humà i, tot i que l'exposició sol ser el doble, normalment costa força aconseguir l'alçada de to desitjada. Sempre farem una prova en un ble del postís per comprovar la reacció i el resultat. 3.2 Coloració semi permanent Els tints que canvien el color de forma semipermanent l'estructura inicial dels cabells, únicament aporten color o matisant el to ja existent, però mai aclareixen els cabells. Aquest tint resisteix diverses rentades. Per la seva aplicació, es recomana seguir una sèrie de passos: -​ Col·locar la perruca sobre d'un cap prèviament protegit amb plàstic. Si porta cinta elàstica al clatell lligar-ho davant del coll. -​ Raspallar-lo per desfer embolics. -​ Un cop desembullat retirar-la del cap. -​ Preparà una galleda amb aigua calenta per diluir el tint, submergir la perruca durant 10 a 20 minuts. Si no volem que es tenyeixi el tul frontal cal asprejar tota la superfície amb laca molt forta p ex: de la casa comercial Schwarzkopf Got2b... -​ Un cop passat el temps esbandir amb aigua freda i aplicar acondicionador o bifàsic. Embolicar amb una tovallola per treure l'excés d'aigua. -​ Col·locar sobre el cap i pentinar. -​ Una altra opció per aplicar el tint semipermanent, és mitjançant l'ús de la paletina. En aquest cas li deixarem actual el tint 30 minuts. 3.3 Coloració temporal Els productes utilitzats en coloració temporal no aclareixen ni decoloren i, el seu ús és recomanable per puntualitzar detalls. El color marxa amb un rentat pel qual serà útil en treballs puntuals. El producte recomanat es pot trobar en bany de color, escumes o laques. 4. El color. Tons i reflexos. Per fer un treball de coloració cal tenir en compte els tons i els reflexos. El to és el grau de color a través de la llum i el reflex és el matís que complementa aquest color. Per tant, dins de cada color es pot trobar diferents tons (clar, mig i fosc) i, al seu torn, es poden complementar amb diferents reflexos (suau, natural, intens i profund) aconseguint d'aquesta una àmplia gamma de matisos (cendra, daurat, irisat, coures, caoba...) Per identificar un tint es comprova la seva numerologia, en la que el primer número indica l'alçada de to i el número o números a partir de la coma, mostra el reflex o reflexos, així com la seva suavitat o intensitat d'aquest. 5. Canvis de forma de perruques i postissos. Les perruques i postissos de cabells naturals es pentinen exactament igual que uns cabells naturals; no s'aconsella l'ús de laques i en el cas que s'utilitzin han de ser suaus. Els canvis de forma es poden fer segons l'efecte que es vulgui aconseguir; així es pot realitzar de forma temporal o permanent. S'ha de tenir en compte si el postís és de cabells naturals o artificial. 5.1 Canvis de forma en postissos de cabells naturals. Els canvis de forma temporal poden ser: Arrissats, Allisat, Ondulat, Recollits… Arrissat: Consisteix a donar als cabells una forma anellada en forma de tirabuixó, bucles, que aporta volum. Es realitza enrotllant els cabells en rul·los, mitjançant tenalles o qualsevol motlle segons el ris desitjat, aplicant calor en cabells naturals, no és cabells artificials, ja que es desfarien a menys que siguin fibra HD. Els canvis de forma temporal poden ser: Arrissats, Allisat, Ondulat, Recollits… Allisats: Consisteix a donar als cabells un aspecte llis. Es realitza amb una toga o amb raspall i un assecador de mà. Ondulats: Consisteix a fer ondes en els cabells. Es realitza per l'enrotllat mitjançant l'ús de motlles o plaques. També es pot fer amb tenalles o amb assecador de mà. Recollits: Consisteix a agrupar els cabells de forma parcial o total. Es realitza amb l'ajuda de pintes, raspall i clips segons el recollit a treballar. Si es requereix que el canvi de forma sigui PERMANENT, primer s'ha de confirmar que tots els cabells siguin naturals i, en aquest cas, realitzarem el modejat abans de la fabricació del postís o perruca. La seva execució es realitza abans de picat, és a dir, en la mata de cabells subjectant-lo a un suport especial i realitzant la permanent de forma habitual. Si es requereix que el canvi de forma sigui PERMANENT, primer s'ha de confirmar que tots els cabells siguin naturals i, en aquest cas, realitzarem el modejat abans de la fabricació del postís o perruca. La seva execució es realitza abans de picat, és a dir, en la mata de cabells subjectant-lo a un suport especial i realitzant la permanent de forma habitual. 5.2 Canvis de forma en postissos de cabells artificials. Si es vol fer un canvi de forma en un postís o perruca de cabells artificials es procedirà a diferents formes. Els passos són els següents: -​ Col·locar el postís o perruca sobre un suport. -​ En funció del ris desitjat, enrotllar el motlle (rul·los, bigudins...) sobre els cabells. -​ Submergir-la en aigua bullent durant 15 o 20 minuts. -​ Treure-la del recipient i, deixar-la assecar a l'aire. -​ Treure els motlles amb atenció i, per últim, pentinar-la de forma adequada. 6. Canvis de longitud de perruques i postissos. Una vegada finalitzada la confecció de la pròtesi, postís, perruca sempre s'ha de retocar la seva longitud per adaptar-la al personatge i a l'actor/actriu. En el cas d'una perruca s'haurà de fer un tallat apte a l'estil del personatge (recta, compacte, degradat, progressiu, combinat...) que s'adapti al model. Per aquest procés, la millor manera de realitzar-ho és fer tot el procés de la tallada de cabells amb la pròtesi, postís, perruca col·locats en el model. Així anirem veient com li queda i l'efecte que aconseguim en el seu rostre. 7. Tècnica de preparació dels cabells ( enquadrat i cardat) Per l‘obtenció d’un bon resultat en la confecció d’una pròtesis capil·lar s’ha de preparar els cabells amb 2 accions prèvies a la seva implantació en el teixit o manipulació d’aquest. Aquestes són: 1r. Selecció del tipus de cabells. 2n. Enquadrat dels cabells (cardat). 1r. Selecció del tipus de cabells. Primer s'ha de decidir quina matèria prima utilitzarem en funció de la peça que vols confeccionar: si és natural, sintètica o barreja. Si és de cabells naturals humans per elaborar una perruca completa seran necessaris, almenys, uns 400 grams aproximadament, segons les característiques de la perruca. Primer s'ha de comprovar que el pèl utilitzat per la confecció compleix els requisits higiènics-sanitaris pel seu ús. Normalment, el pèl que s'adquireix en llocs especialitzats i que es compleix la normativa. 1r. Selecció del tipus de cabells. S'ha de seleccionar i combinar els colors en funció dels resultats finals que es pretengui donar a la perruca o postís. Quan necessitem igualar el color de la perruca o del postís amb els cabells natural, s'ha de comprovar que el color del pèl coincideix amb la mostra dels cabells naturals. També es pot tenyir com hem vist anteriorment. 2n. Enquadrat dels cabells (cardat). Per l'enquadrat i desenredat del pèl s'ha de passar per una carda, tenint molta atenció de no barrejar en un mateix costat les arrels amb les puntes. D'aquesta manera es deixen les arrels alineades amb els blens de la mateixa llargada, facilitant així la manipulació dels blens en la confecció. És una manera de classificar els blens per mides. Quan manipulem els cabells naturals mai s'han de barrejar les puntes naturals amb els extrems tallats, ja que les cutícules van en sentit contrari. 7.1 Tipus de carda Tipus de carda: -​ Cardes de ferro, per a pentinar i desembolicar els cabells. -​ Cardes de cartó pedra, per a extreure petites quantitats de pèl per a la fabricació d'extensions o qualsevol creació de postisseria. -​ El gat per a la carda serveix de suport per a tots dos tipus de cardes: les de ferro i les de cartró pedra. 7.2 Tècnica de cardat Els passos inclouen: -​ Preparació: Assegurar-se que el cabell tant naturals com de fibra estigui nets i secs. Els cabells naturals han de estar ordenats arrels amb arrels i puntes amb puntes, i de la mateixa longitud. -​ Cardar: la carda la subjectarem amb un gat. Utilitzen la carda, un raspall pla ample o un cardador per desfer nusos. Començar per les puntes i pujar cap a les arrels per evitar danyar els cabells. 2.6 Preparació i manipulació dels cabells. 1. Sobre el uso de pelucas sin pegamento: ​ Por qué no usar pegamento regularmente: ○​ El pegamento deteriora la malla de la peluca con el tiempo, volviéndose dura y gruesa, lo que hace que sea más visible. ○​ Usar pegamento frecuentemente puede acortar la vida útil de la peluca. ​ Alternativa al pegamento: ○​ Ajustar la peluca con los ganchos internos y asegurarla con pasadores en la parte trasera. ○​ Solo usar pegamento en ocasiones necesarias (eventos largos o actividades intensas). 2. Cómo aplicar una peluca con pegamento: ​ Preparación del contorno: ○​ Evitar aplicar maquillaje en la línea donde se pegará la peluca para evitar manchas o acumulación de residuos. ​ Aplicar gel o pegamento: ○​ Usar una capa fina, uniforme, que no tarde demasiado en secar. ○​ Ajustar la peluca manualmente mientras el pegamento se fija. ​ Asegurar con una banda: ○​ Colocar una banda en el contorno para presionar ligeramente durante 15-20 minutos. ​ Limpieza del exceso: ○​ Retirar los residuos de gel con una toallita húmeda para un acabado limpio. ​ Prueba de movimiento: ○​ Asegurar la peluca con pasadores en la parte trasera y probar su estabilidad. 3. Cómo quitar una peluca: ​ No tirar de la peluca directamente. ​ Usar una toallita húmeda para humedecer el contorno y desactivar el pegamento. ​ Retirar con cuidado para proteger los bordes y el cabello. 4. Cuidado y mantenimiento de pelucas: ​ Desenredar antes de lavar: ○​ Usar un cepillo suave comenzando desde las puntas hacia arriba. ○​ Separar nudos grandes con los dedos antes de usar el cepillo. ​ Lavado:  ○​ Enjuagar la peluca con agua corriente, evitando movimientos bruscos. ○​ Aplicar champú de manera uniforme, enfocándose en la base donde se acumula maquillaje y pegamento. ○​ Usar acondicionador o suavizante de telas para mantener la textura suave. ○​ No cepillar la peluca húmeda para evitar pérdida de cabello. ​ Secado: ○​ Secar al natural en un maniquí o colgada, asegurándose de que la base esté completamente seca para evitar olores o hongos. 5. Almacenamiento de pelucas: ​ Guardarlas en las bolsas originales con una malla y papel protector para evitar deformaciones. ​ Si la peluca tiene rizos u ondas, no aplastarla ni colocar otras pelucas encima. ​ Alternativa: Usar cajas plásticas para mantenerlas organizadas y protegidas. 6. Otros consejos: ​ Usar un cepillo especializado para pelucas para evitar daños al desenredarlas. ​ Evitar aplastar pelucas con rizos u ondas para preservar su forma. ​ Recuerda: Las pelucas sintéticas no absorben los ingredientes de productos capilares; el acondicionador solo facilita el desenredo. ​ Cuidar la peluca de forma adecuada prolongará su vida útil y mantendrá su apariencia fresca.