Obligacions i Contractes 1Q FER TEST PDF

T-1: EL DRET DE LES OBLIGACIONS I DELS CONTRACTES 1. LA REGULACIÓ DEL DRET D’OBLIGACIONS ➔ El DRET D’OBLIGACIONS s’insereix dins del DRET CIVIL PATRIMONIAL. ➔ És la part del dret civil que comprèn les normes i institucions a través de les quals es realitzen i ordenen les f...

T-1: EL DRET DE LES OBLIGACIONS I DELS CONTRACTES 1. LA REGULACIÓ DEL DRET D’OBLIGACIONS ➔ El DRET D’OBLIGACIONS s’insereix dins del DRET CIVIL PATRIMONIAL. ➔ És la part del dret civil que comprèn les normes i institucions a través de les quals es realitzen i ordenen les finalitats econòmiques de les parts. ➔ Regula les oblig. patrimonials (econòmiques) entre subjectes privats. Ex: Un lloguer que faci l’ajuntament seria dret administratiu perquè no és privat. ➔ Llei 3/2017, 15 de febrer, del llibre sisè del CCCat, relatiu a les obligacions i contractes: ➔ No aplicació immediata de la nova llei als contractes subscrits abans de la seva entrada en vigor de la llei.  Criteri general: cada contracte es regeix per les disposicions vigents en el moment de la seva conclusió. ➔ ESTRUCTURA: té caràcter de codi obert i de formació successiva, optant per una estructura sistemàtica que permet incorporacions futures. Això no passa al CC que és una enumeració tancada. ➔ CONTINGUT: només desenvolupa 6 capítols del Títol II on es regulen només 2 aspectes (no regula tots els aspectes d’obligacions i contractes): 1) L’estructura o sistemàtica general del llibre VI (art 2: Estructura) 2) Algunes formes contractuals típiques 3) NO regula:  Teoria general de les obligacions  Teoria del contracte  Molts contractes en particular  Responsabilitat extracontractual (les que no deriven d’un contracte) 2. ELS DRETS REALS I ELS DRETS DE CRÈDIT 2.1 CRITERIS DE DISTINCIÓ DRET DE CRÈDIT DRET REAL Creditor-Deutor Titular DR-cosa Existeix davant una persona concreta Poder que el titular té directa i immediatament sobre la cosa Exigible a persona concreta: deutor Exigible erga omnes: contra qualsevol. Ex: si casa meva la venc, no va contra el propietari, sinó que va contra la casa, independentment de qui la tingui. Acció personal o acció de crèdit: Creditor es dirigeix Acció real: titular només pot anar contra la cosa sobre la contra tot el patrimoni del deutor (responsabilitat qual recau el DR patrimonial universal). Procediment declaratiu respecte el patrimoni universal. El deutor queda obligat amb tot el seu patrimoni El DR recau sobre la cosa determinada. Execució notarial Ex: si el deutor té un patrimoni important, ens podrem directa. T’estalvies el declaratiu. dirigir a diferents coses del seu patrimoni Si es perd la cosa sense culpa s’extingeix el dret. Ex: préstec Ex: hipoteca (immobles) o penyora (mobles) usats per tal d’assegurar el compliment d’una obligació Un DC es pot garantir amb un altre dret personal: aval o fiança. L’avalador posa al seu torn tot el seu patrimoni a disposició del creditor, de tal manera que si no es compleix el pagament, aniran contra el patrimoni de avalador. Ex: Jo vull comprar una casa, demano un préstec al banc i per assegurar el meu compliment, constitueixo una hipoteca en casa meva. El banc és titular d’un DC però també d’un DR sobre la casa. Si li deixo de pagar el préstec, en virtut del DR que té anirà directament sobre casa meva, la subhastarà i es cobrarà del valor que tregui de la subhasta. MARTA MIQUEL CADENAS  DR PLE O DRET DE PROPIETARI DR LIMITATS (iura in re aliena) Propietat = dret ple Usdefruit Nua propietat (sóc la nua propietat però deixo a algú altre l’usdefruit, que és l’ús i gaudi de la propietat) Afecta totes les facultats del dret de la cosa: cremar, Afecta a algunes facultats però no totes i limiten el dret de llogar, vendre, regalar, hipotecar, rebre els fruits, etc. propietat que correspon a una altra persona Ex: si jo tinc una casa i la deixo en arrendament els arrendataris tindran l’ús però no pas la propietat. Ex2: si al meu jardí he permès que passi algú (amb una servitud de pas) estic limitant el meu dret de propietat. 2.2 CONTINGUT OBLIGACIONAL DELS DR ➔ De vegades, dels DR sorgeixen també obligacions personals (DC):  Art 502 CC: obliga al nu propietari a efectuar les obres que fossin indispensables per la subsistència de la cosa.  Art. 389 CC: el propietari ha de demolir la paret que amenaci ruïna.  Art. 390 CC: arrencar o retirar l’arbre que estigui a punt de caure si aquest senyor no el retira, i després em cau damunt del cotxe, ell tindrà una responsabilitat extracontractual amb mi, que recaurà sobre tot el seu patrimoni. M’haurà de pagar tots els perjudicis però no amb casa seva. Per ser propietari ha sorgit una obligació personal, ha sorgit un DC, ha de pagar-me. I si no em paga li puc embargar tot el patrimoni.  Art. 589 i ss CC: edificar guardant les distàncies legítimament fixades.  Art. 395 CC: els copropietaris han de contribuir a les despeses comunes.  Ex: despeses de la comunitat de veïns.  Si no les pago i venc la casa, no aniran contra aquesta nova persona titular de la casa perquè neix d’un DC, el seu supòsit de fet és l’existència d’un DR (per ex. la propietat).  Però d’aquest DR el que neix és un dret obligacional, un DC.  Per tant, no respon el titular amb una cosa concreta i determinada sinó amb tot el seu patrimoni.  Sigui qui sigui propietari del DR estarà obligada a respondre del dret obligacional.  Quan es transmet la propietat també aquests DC es transmeten.  Aquestes obligacions que neixen dels DR, que no neixen per acord, simplement pel fet que la persona és titular del DR. ➔ Aquestes obligacions es denominen ob rem o propter rem: deriven de la mateixa cosa, i per tant, del DR, tot i que siguin DC. ➔ Obligacions que poden tenir el seu origen en la llei o en la voluntat de les parts (Art. 470 CC, Art. 594 CC) MARTA MIQUEL CADENAS  T-2: OBLIGACIÓ 1. CONCEPTE OBLIGACIÓ ➔ L’OBLIGACIÓ és una relació jurídica l’objecte del qual és una conducta jurídicament deguda (= prestació), que s’origina entre els titular del crèdit o del deute. La deguda és la que ha de fer el deutor. ➔ No sabrem mai quina és la conducta jurídicament deguda fins que les parts no determinen l’objecte de la conducta. ➔ El CC no té una definició d’obligació:  El que fa és regular-la en el llibre IV, juntament amb els contractes “De las oblig y los contratos”  Els art 1088 a 1254 contenen una reglamentació general de les obligacions. 2. PRESTACIÓ (= conducta jurídicament deguda) Art 1088 CC: Toda obligación consiste en dar, hacer o no hacer alguna cosa. Art 1088 descriu com ha de ser aquesta conducta, depenent de L’OBJECTE a qui es refereixi:  Donar: una cosa (Art. 1094,1097 CC) Ex: donar diners  Fer: un servei (Art. 1098 CC) Ex: fer un pentinat  No fer: abstenir-se d’una activitat (Art. 1099 CC) Ex: Prohibit per passar per casa meva  Si l’abstenció fos a tothom entraríem dins del dret penal o bé administratiu. Aquí s’afavoreix l’interès d’una persona determinada ➔ És la conducta jurídicament deguda o necessària: l’exigible pel creditor al deutor, que en qualsevol cas es podrà acordar per les parts. ➔ A la conducta se li ha d’atribuir el valor de jurídicament deguda. Pot tenir com a mínim 3 nivells: ➔ EFECTIU: s’ha de fer immediatament. No termini. No condició. Ex: comprar en una botiga. ➔ EVENTUAL: no sabem si la conducta serà la jurídicament deguda. Hi ha una condició. Ex: si plou et regalaré la meitat de la collita. ➔ POSSIBLE: en obligacions alternatives. Podem escollir o una conducta o una altra. ➔ Qui determina la conducta? Les parts i una vegada determinada ni creditor ni deutor la poden variar UNILATERALMENT, llevat que s’hagués pactat. ➔ Aquesta conducta material té les següents CARACTERÍSTIQUES: 1) DEGUDA: ➔ Ex: jo li puc donar 20 € a una persona per 2 motius: perquè li vull regalar o perquè li dec. Però només en el cas de jo deure els diners estaríem parlant d’una conducta jurídicament deguda (la prestació). Que sigui deguda és de caràcter objectiu. Si Aquests 20 € li vol donar una amiga ho pot fer i seria la conducta jurídicament deguda. ➔ CARÀCTER OBJECTIU: No importa qui faci la prestació al creditor. Art 1158.1 CC: Puede hacer el pago cualquier persona, tenga o no interés en el cumplimiento de la obligación, ya lo conozca y lo apruebe, o ya lo ignore el deudor. ➔ No pas de CARÀCTER SUBJECTIU: la prestació al creditor només la pot fer el deutor. ➔ Amb una excepció: que l’obligació s’hagi determinat com a PERSONALÍSSIMA. Impedeix el compliment per un 3r. Ex: vull que m’operi un doctor concret, vull que em defensi un advocat. MARTA MIQUEL CADENAS  2) FUTURA: una conducta que ja hem realitzat no pot ser una obligació. 3) FÍSICA (Ex: no respirar durant mitja hora, això és impossible) I JURÍDICAMENT POSSIBLE (que no sigui contrària a l’ordre públic, la conducta ha de ser lícita, que l’O.J la permeti, conforme la llei, costum i usos socials).  La impossibilitat física ha de ser absoluta i objectiva, no pot ser parcial ni subjectiva. No importa que el deutor no pugui personalment complir. S’ha de tractar d’una conducta que no sigui físicament necessària.  IDONEÏTAT DE LA CONDUCTA = física i jurídicament possible  Situació possible = idònia.  Situació impossible = inidònia  Aquesta no idoneïtat pot aparèixer:  Al començament = no neix l’obligació. Ex: Et venc un terreny i resulta que el terreny és de l’ajuntament. Aquesta falta d’idoneïtat jurídica, no és possible, no hi ha objecte, per tant, no neix.  Sobrevinguda abans del compliment = depèn de si és per culpa o no del deutor. Hem fet un contracte, però l’objecte de la contractació ha esdevingut impossible. Ex: Després de constituir l’obligació: et venc casa meva, però és impossible perquè l’objecte no existeix per un tsunami, s’ha de mirar què ha passat. Si la casa ha desaparegut per culpa del deutor o si la casa ha desaparegut sense culpa del deutor? DOLO O NEGLIGÈNCIA = CULPA DILIGÈNCIA DEL DEUTOR L’obligació no s’extingeix Obligació s’extingeix Responsabilitat del deutor Obligació forçosa No hi ha compliment in natura, sinó compliment per equivalència CAP responsabilitat per part del deutor + danys i perjudicis si escau 4) DETERMINABLE: La conducta s’ha de determinar, el deutor ha de saber a què es refereix l’obligació. Com es determina? CRITERIS DE LA PRESTACIÓ EN L’ÀMBIT MATERIAL: ➔ CONDUCTA MATERIAL: tripartició art. 1088 CC. Depèn de si és una obligació de fer, donar o no fer variaran:  Requisits de la prestació (Art. 1271, 1272 CC)  Impossibilitat de compliment (Art. 1182, 1184,1135, 1136, 1147)  Modalitat d’execució forçosa (quan el deutor voluntàriament no vol complir, el creditor pot obligar-lo a complir) ➔ OBJECTE: determina en quina classe d’obligació ens trobem: de donar, de fer o de no fer. ➔ CIRCUMSTÀNCIES LLOC DE COMPLIMENT IMPRESCINDIBLE (si no ho fan les parts ho fa la llei)  Pot configurar-se com:  ELEMENT ESSENCIAL, per pacte: si no es fa en aquell lloc determinat serà un incompliment absolut. ▪ Ex: vull que em portin la mercaderia a TGN (element essencial), en el cas que m’ho deixin en un altre lloc és un incompliment total.  CIRCUMSTANCIAL: només pot haver-hi una indemnització, es dona un compliment defectuós del contracte, és només una infracció. ▪ En cas que no sigui un element essencial, però no li deixen a TGN hi haurà una infracció, podrà reclamar per perjudici que li haurà suposat.  FIXACIÓ IMPRESCINDIBLE, si NO hi ha pacte: Art. 1171 CC. Distingeix entre: ▪ COSA DETERMINADA (aquest quadre d’en Miró): el lloc de compliment és on es trobi la cosa quan constituïm l’obligació. ▪ COSA GENÈRICA (100 kg de taronges): el lloc del compliment és el domicili del deutor. MARTA MIQUEL CADENAS  TEMPS O MOMENT DE COMPLIMENT O EXECUCIÓ NO IMPRESCINDIBLE  Així com la fixació del lloc és imprescindible (si no ho fan les parts ho fa la llei), la del moment no.  Si no diu res s’ha de pagar immediatament.  Si el creditor ho accepta el deutor ho pot pagar abans.  Pot configurar-se com ▪ Element essencial. Ex: vull el pastís el dia de boda i aquesta hora (element essencial). Si m’ho envien l’endemà hi ha incompliment. ▪ No essencial: el deutor entra en mora (demora del pagament)  Pot ser inicial, final o inicial/final ( em pagaràs de l’1 al 5 de cada mes)  Pot designar-se amb relació a una data o en relació a un esdeveniment determinat (usos concrets de cada comarca) Ex: Nadal o bé quan acabi la collita 5. DESTINATARI: no té per què coincidir amb el creditor. Ex: una assegurança de vida. Quan jo mori, qui cobrarà?, els meus fills. ➔ Art 1257.2 (permet que una estipulació en favor d’un tercer. Ex: el lloguer d’aquest pis ho ingressarà en el compte del meu fill) ➔ Art. 1766 (és una norma concreta del contracte de dipòsit. Qui té la cosa en dipòsit pot tornar la cosa entregant-li a una altra persona) CRITERIS DE PRESTACIÓ EN L’ÀMBIT JURÍDIC: 6. ATRIBUCIÓ A LA CONDUCTA DE VALOR DE JURÍDICAMENT DEGUDA ➔ Malgrat això, la determinació pot tenir diversos graus: a) TOTAL: quan al naixement de l’obligació consten totes les dades necessàries per identificar-la: si és de donar, quina cosa, quantitat i qualitat b) PARCIAL: quan només consten algunes dades (gènere o espècie) però no altres (quantitat o qualitat). Ex: Gènere (taronges) però no pas la quantitat o qualitat. ➔ EL CC admet la determinació parcial amb 2 condicions: 1) que almenys constin les dades essencials (gènere o espècie) encara que no consti la resta (Ex: quantitat) (Art. 1273 CC). 2) que la fixació de les dades no essencials no la facin les parts, sinó que es faci: A) D’ACORD AMB CRITERIS OBJECTIUS (Art. 1447 CC): pe. El preu que la cosa tingui en un determinat mercat, en la Borsa, etc. (Art. 1448 CC); amb referència a una cosa certa. Art. 1256, 1447, 1449, 1273, final B) O PER UN TERCER (Art. 1447.1, final; 1690): normalment un expert ➔ El 621-5.2 i 3 CCCat estableix que si el preu és determinat per una de les parts o per tercers només és possible oposar-se si la decisió és “manifestament no raonable”, s’ha pres fora del termini pactat o adequat a les circumstàncies:  El preu serà el generalment cobrat en circumstàncies comparables (preu de mercat) en el moment de la conclusió del contracte.  Al CC no permet la decisió per una de les parts. ➔ Però NO es permetrà un nou acord entre les parts un cop s’ha fet el contracte. (Art 1273) MARTA MIQUEL CADENAS 3. DEUTE RESPONSABILITAT PER INCOMPLIMENT ➔ CRÈDIT i DEUTE són parts contradictòries d’una mateixa relació jurídica.  Pot ser que deutor i creditor coincideixi en una mateixa persona = CONFUSIÓ = s’extingeix L’OBLIGACIÓ.  El crèdit li ha de correspondre a una persona i el deute a una altra.  El deutor ha de complir, però no té l’obligació de complir ell mateix si no és PERSONALÍSSIM. És un compliment objectiu. No existeix un deure personal del deutor. Però el deutor és l’únic responsable de l’incompliment. Si el 3r no paga embargaran el patrimoni del deutor. El deutor patirà les conseqüències que li diu l’O.J: 1) EXECUCIÓ FORÇOSA: li forçarà a complir per via judicial (Art. 1096, 1098 CC) 2) INDEMNITZACIÓ DE DANYS I PERJUDICIS PATITS PEL CREDITOR (Art. 1101 CC) ➔ Quan el deutor incompleix la prestació és quan es planteja el tema de la RESPONSABILITAT: depèn de si l’incompliment és o no imputable al deutor:  si el deutor ha estat diligent (l’obligació s’extingirà)  dolós o no diligent (Art. 1122.1 i 3; 1104 CC) (indemnització per danys i perjudicis). En cas que el deutor sigui responsable: responsabilitat patrimonial universal (Art. 1911,1828 CC). Respon amb tots els seus béns presents i futurs. ➔ Aquesta garantia personal patrimonial del deutor pot reforçar-se amb altres garanties: a) PERSONALS: es vincula un altre patrimoni (ex: fiança). b) REALS: es vincula el valor d’un bé determinat. Ex: préstec de banc (una hipoteca) CÀRREGA DE LA DILIGÈNCIA ➔ DILIGÈNCIA ≠OBLIGACIÓ, sinó una càrrega. ➔ Per tal que no sigui responsable el deutor ha de ser diligent. ➔ El CC estableix 2 MODELS de diligència i dins de cada model 3 GRAUS: grau màxim grau mitjà (per defecte) 1. BON PARE DE FAMÍLIA (persona honrada). Si no es pacta d’altra grau mínim manera és el model supletori. Diligència que actua amb un nivell de coneixement normal. grau màxim 2. PÈRIT PROFESSIONAL: persona amb coneixement especialitzat grau mitjà (per defecte) en una matèria concreta. Se li pot exigir una diligència superior. grau mínim  Es pot pactar qualsevol d’aquests graus de diligència.  Si les parts no pacten una diligència sempre serà una diligència mitjana segons diu el codi.  El que NO és possible és exonerar la diligència. Això permetria al deutor incomplir. Això no ho permet l’art 1102 CC. ➔ Qualsevol obligació suposa l’execució forçosa, però la diligència no es pot reclamar i només es valorarà en el moment en què hi hagi un incompliment. ➔ S’ha de tractar sempre el RESULTAT: s’ha pogut complir o no l’obligació? ➔ Ex: si t’he de tornar un ordinador, i el deixo a sobre del cotxe i a l’hora d’arrencar no cau l’ordinador per miracle. S’ha infringit la càrrega de la diligència, però et podré tornar l’ordinador perquè no li ha passat res. Però en cas que es trenqui no es podrà complir perquè no ha estat diligent. Ningú pot demanar indemnització per no haver estat diligent, només si no pots complir. MARTA MIQUEL CADENAS  ➔ 2 TIPUS DE DILIGÈNCIA:  DILIGÈNCIA EN COMPLIMENT, a l’hora de complir de fer, no fer o donar. Art 1104. La culpa o negligencia del deudor consiste en la omisión de aquella diligencia que exija la naturaleza de la obligación y corresponda a las circunstancias de las personas, del tiempo y del lugar. Cuando la obligación no exprese la diligencia que ha de prestarse en su cumplimiento, se exigirá la que correspondería a un buen padre de familia.  DILIGÈNCIA EN CONSERVACIÓ. Només existeix en les obligacions de donar. Ex: s’ha de conservar la tauleta perquè estic obligat a tornar-la. S’ha de conservar de manera diligent. Hi ha diligència en el compliment + conservació. ➔ Tot i que l’obligació pot ser complida per un 3r (si no és personalíssima), la RESPONSABILITAT no pot ser MAI d’un tercer, sempre ha de ser del deutor. El deutor ha d’assumir la càrrega de la diligència. Això vol dir que el creditor l’importa molt qui és el deutor. No pot haver-hi un canvi de deutor voluntari, perquè el creditor haurà mirat si aquest deutor és solvent o no. EXCEPCIONS ➔ El CREDITOR pot reclamar al deutor el compliment del seu deure, però aquest pot paralitzar l’eficàcia de la reclamació mitjançant les excepcions. ➔ No són automàtiques (Art. 1302 CC): les excepcions s’han d’al·legar. Ha d’oposar l’excepció de termini. ➔ Quan un deutor interposa una excepció no nega que sigui deutor, però no pensa pagar. ➔ Són beneficis del deutor contra el creditor ➔ Ex: comprar una moto sent menor d’edat i no paga, s’ha donat la prescripció de l’obligació, no s’ha complert la condició sobre la qual està sotmesa l’obligació. ➔ Segons el seu fonament poden ser: ➔ REALS O OBJECTIVES: deriven de l’obligació ( Art. 1148,1853 CC) de com s’ha format, de tots els elements que s’ha dit que havia de ser el compliment. Ex: hem quedat que l’entrega sigui a x lloc. Ex: termini, condició, convalidació (1301), prescripció (1961). Pot al·legar-les qualsevol deutor. ➔ PERSONALS: resulten de circumstàncies o situacions pròpies del deutor. Només poden ser al·legades pel deutor. ➔ PERSONALÍSSIMES O PURAMENT PERSONAL: resulten de circumstàncies o situacions pròpies del deutor de les que no es pot escapar. Ex: ser menor, ser major d’edat, tenir una discapacitat legal. inherents a la persona (1716, 1824.2, 1263.2, 1765, 1301. Fin, 1322) ➔ SIMPLEMENT PERSONALS: Les nascudes de situacions en les quals només es troba el deutor. No és inherent. (1192,1197) (453,502,522,1730,1780). Ex: Compensació: li dec al Martí 20 €, però el Martí em deu a mi 10 €, quan em demani que li doni 20€, li puc interposar una excepció i només pagar-li 10€. ➔ No importa qui sigui el creditor (1840,1841). Ex: jo tenia un deute amb un senyor, ha mort, i ara els seus fills em volen reclamar abans de temps. 4. CRÈDIT Art 1162 CC: El pago deberá hacerse a la persona en cuyo favor estuviese constituida la obligación, o a otra autorizada para recibirla en su nombre. CRÈDIT:  En contraposició al DEUTE= subjecte passiu  Posició jurídica activa de la relació jurídica obligacional  Si el deutor no compleix és el creditor qui pot actuar. Pot decidir si el demanda o no el demanda.  El creditor és el protegit. Es protegeix el seu interès. MARTA MIQUEL CADENAS   El seu titular és el creditor: definit a l’art 1162 com la persona en favor de la qual es constitueix l’obligació, que pot: 1) Disposar totalment o parcialment del seu dret de crèdit. (= adquirir administració ordinària i extraordinària) amb l’únic LÍMIT de NO PERJUDICAR EL DEUTOR NI A 3RS: a) Modificar unilateralment la relació (pot dir que en lloc de 50 € em va bé que paguis 30€). El deutor no pot fer cap mena de modificació per sí mateix. b) Consentir les modificacions proposades pel deutor (ex: dació en pagament). Si el deutor li diu que no té diners, però li suggereix oferir-li un apartament en el seu lloc. 2) Ha de provar l’existència del seu crèdit. 3) Únic legitimat per exigir del deutor el compliment 4) Únic legitimat per rebre la prestació si no es posa un destinatari diferent 5) Ha d’acceptar la prestació qualsevol que sigui qui l’ofereixi (Art. 1158,1161)  Excepte que sigui personalíssima 6) Si el creditor es nega a rebre la prestació injustificadament, si es presenten els ppis d’identitat i integritat, el creditor no es pot negar a rebre la cosa, sigui qui sigui qui se la paga.  Mora, que comporta per al creditor: 1) Fer-se càrrec dels riscos sobrevinguts:  Ex1: Si vaig en un camió de taronges a pagar el creditor i les perdo pel camí a causa d’un accident, hauré d’anar al magatzem per agafar més taronges, però les taronges m’han costat el doble.  Ex2: Però si jo amb les mateixes taronges vaig a pagar al creditor i el creditor no té obert el magatzem i se situa en mora i a la tornada tinc un accident i les taronges es perden, el creditor haurà de pagar les taronges que per culpa seva s’han perdut.  El risc fins al compliment és del deutor.  Si el compliment no es pot fer per culpa del creditor (que se situa en mora de manera injustificada) el risc canvia i passa a ser del creditor que assumeix la pèrdua. 2) Possibilitat del deutor de consignar la cosa en les obligacions de donar (1452, 1590)  El crèdit té una valoració econòmica: L’objecte ha de ser valorable en diners. El seu valor econòmic substituirà al mateix objecte quan aquest sigui impossible (1135,1147). Si no es pot complir in natura es complirà per equivalència (valor econòmic)  La possibilitat que el creditor cobri depèn de 2 condicions bàsiques:  Existència del crèdit  Que sigui exigible: el crèdit pot existir, però ha de ser exigible, sinó es pot interposar excepció  Que el deutor sigui solvent: que tingui béns suficients per poder complir. Si el deutor és insolvent entrarem en una prelació de crèdits 5. FIGURA DEL TERCER ➔ No és titular de cap de les posicions jurídiques de crèdit o deute ➔ Es pot veure afectat per la relació obligatòria, de manera que tingui un interès en què l’obligació: a) SUBSISTEIXI O ES MANTINGUI Ex: tinc una casa, necessito diners, demano un préstec i faig una hipoteca, passats uns anys demano un altre préstec i faig una altra hipoteca. En la hipoteca el 2n creditor ha d’esperar- se que cobri el primer. Si el 1r creditor vol pot subhastar la casa i cobrarà i només si queda alguna cosa cobrarà el 2n creditor. Pot ser que aquest 2n banc el que vulgui és que no s’executi la hipoteca, sinó que el crèdit es mantingui. Què fa aquest 2n banc? Paga el primer banc, perquè així es manté i si no li paguen podrà executar i li quedarà més diners. b) ES COMPLEIXI O EXTINGEIXI (fiador (1210), pignorant, hipotecant). Si el deutor paga no anirà contra el fiador. MARTA MIQUEL CADENAS  ➔ Pot intervenir en una relació aliena: a) PAGANT-LA O GARANTINT-LA b) ARRIBANT A SER PART DE LA RELACIÓ OBLIGACIONAL. Qui era en principi un 3r, quan paga es posa en la posició de creditor. Se subroga, se substitueix el creditor i es col·loca en la mateixa situació jurídica. Ex: el meu pare és avalador. Si no pago paga ell, la llei li permet col·locar-se en la mateixa situació del banc (creditor), com a creditor i llavors jo seré la seva deutora. ➔ Un 3r mai es pot veure perjudicat per un acte del deutor o creditor, excepte en alguns casos que ho conegui (1526), l’ha de conèixer, o que ho consenti (1187.2, 1526, 1851) Ex: jo demano un préstec al banc i el meu pare és l’avalador. Pacto amb el banc que en lloc de pagar-li en dos anys serà en 3, amb la qual cosa pugen els interessos. Si no pago en aquests 3 anys ningú li podrà imposar al meu pare que quedi perjudicat aquests interessos del 3r any, ha d’haver-ho consentit. MARTA MIQUEL CADENAS  T-3. CLASSES D’OBLIGACIONS S/NATURALESA MATERIAL DE LA PRESTACIÓ 1. OBLIGACIÓ DE DONAR Art 1088 CC: Toda obligación consiste en dar, hacer o no hacer alguna cosa. ➔ OBJECTE PRESTACIÓ = cosa. Com es compleix l’obligació? Donant la cosa = entrega o traditio de la cosa (531-2). ➔ L’objecte (la cosa) pot ser una cosa determinada o una pluralitat de coses (herències) ➔ La característica més important d’una obligació de donar és que la cosa pot o no existir amb independència de la conducta. ➔ Ex: Si ets compromets a abonar-me un jersei és una obligació de donar, és indiferent si la persona ho té al magatzem, tenda o l’ha de comprar. El que s’hagi de fer no forma part de l’obligació de donar. És una obligació de resultat. ➔ Tot el que sigui necessari per poder fer l’entrega és anterior i queda fora del compliment, queda fora de la prestació, no interessa, no forma part del contingut de l’obligació. ➔ OBLIGACIÓ DE FER si la cosa s’ha de crear o fabricar = donar el que has fet.  + IMPORTANT la creació o fabricació de la cosa.  Obligació d’activitat. Per ex: tallar el cabell. ➔ OBLIGACIÓ DE DONAR  + IMPORTANT la traditio de la cosa  És una OBLIGACIÓ DE RESULTAT. Si no es dona IMCOMPLIMENT. 2. OBLIGACIÓ DE DONAR COSA CERTA I DETERMINADA Ex1: vull aquestes taronges (taronges determinades) Ex2: Els quadres sempre són determinats. ➔ Prevista en diversos art. del CC (882,1094,1096.1,1097,1172,1897) ➔ INDIVIDUALITZACIÓ, per convertir-se en cosa certa i determinada, atenent a:  Gènere o espècie a la que pertany la cosa (1047, 860,875) ho determinen les parts  Quantitat (1273,1448): nº d’objectes de l’espècie pactada  Qualitat del concret objecte (1047,1061,1630)  Art 1167 (En el mateix sentit 875.3)  A falta de pacte de qualitat és la mitjana, segon l’art 1196.2 ➔ CRITERIS DE DETERMINACIÓ  INDISPENSABLE per a l’existència de l’obligació i per tant, a establir d’inici: gènere i qualitat (la poden dir les parts o l’O.J)  NO INDISPENSABLE: A) pes, mesura, preu oficial o de mercat, valor del IPC,...) o B) una de les parts o un 3r si s’ha convençut ▪ No pot quedar terminat per nou acord entre les parts (1273) tant preu com quantitat  ALTRES CRITERIS DE DETERMINACIÓ segons l’interès de les parts (ex. la cabuda, per ex. els immobles segons els metres quadrats que ofertin) ➔ Després d’aplicar aquests criteris, el deutor pot escollir al seu arbitri la cosa concreta (normalment és el deutor qui escull en el moment del compliment).  L’elecció exclou a les demés de la mateixa espècie i qualitat  Es converteix en cosa específica  El compliment només es podrà fer si la cosa determinada subsisteix, ja que no pot substituir-se. ➔ La seva regulació es caracteritza per: 1. VINCULACIÓ ABSOLUTA de la subsistència de la cosa i la possibilitat de la prestació.  Si desapareix la prestació = impossible.  Apliquem la Teoria General MARTA MIQUEL CADENAS  2. PERÍODE DE CONSERVACIÓ: Des del naixement de l’obligació fins el moment d’entrega o compliment existeix un “període de conservació” = una obligació accessòria que no entra dins de l’obligació de donar, que és L’OBLIGACIÓ DE CONSERVAR. OBLIGACIÓ DE CONSERVAR  Ha de mantenir la cosa en el seu estat inicial, tant el FÍSIC O MATERIAL (481,483,499,1563) com el JURÍDIC (sense deutes) (511,1559.1): la conservació vol dir mantenir la utilitat de la cosa + subsistència.  Inicial: al moment del naixement, al moment de la constitució de l’obligació (1978,1561,1562)  El CC presumeix que l’estat inicial era bo (1562). Per tant, s’ha d’acreditar que l’estat inicial era millor o pitjor.  La conservació ha de ser diligent: MODELS I GRAUS  BON PARE DE FAMÍLIA O PERSONA RAONABLE (a manca de pacte): en grau mitjà (622-27.2, 622-41.1 i 2)  La diligència a la que queda obligada el deutor és PRESTABLE, és a dir, aquella a la que s’obliga, per tant, si la diligència necessària per a la conservació en el cas concret és major, el deutor no serà responsable. Ex: un infermer que només ha de vetllar perquè els pacients tinguin els seus medicaments. Si en aquest cas el malalt empitjora perquè no li han administrat un medicament nou, l’infermer no tindrà la culpa perquè només s’ha obligat fins a un nivell (donar la medicació corresponent). Tot el que sobrepassi del seu nivell de tècnic o professional en el seu grau mínim no tindrà res a veure amb ell.  El mateix si fos per causa d’un succés inevitable: cas fortuït o força major (1105).  L’obligació de conservació és accessòria de la principal de donar tota obligació de donar implica una obligació de conservar. COM POT CONSERVAR EL DEUTOR? 1. Protegint la cosa de perills externs 2. Abstenint-se de produir-li danys 3. Impedint que 3rs li produeixin danys  No és necessari que els danys s’hagin produït per culpa del deutor  Els art 511,1559 posant de manifest que la falta de diligència o culpa pot consistir en no evitar els actes danyosos 4. Avisant al creditor de la necessitat de protegir la cosa, quan sigui de la seva incumbència. Ex: reparacions que li corresponguin com a propietari (501,1751), avisar al creditor dels atacs contra el seu dret (511, 1559.1). DRET D’ÚS  La persona obligada a la entrega i conservació també pot tenir un dret d’ús  L’ús pot provocar un desgast: aparent contradicció  Preval el dret d’ús, que pot venir per: a) PACTE. Els dos han quedat per pacte que pot fer servir la moto. b) LLEI: és un dret derivat de la pròpia obligació de conservació. Ex: de vegades la conservació significa utilitzar perquè hi ha coses que si no s’utilitzen es fan malbé.  L’ús més enllà d’allò permès es qualifica com ABÚS i genera una indemnització (481,1563,1746). Totes els despeses que vinguin de l’abús seran assumibles pel deutor.  El creditor ha d’assumir el deteriorament provocat per l’ús degut. ACCESSORIS ADICIONALS ➔ L’obligació de donar s’estén als seus accessoris addicionals, encara que no s’hagi esmentant: a les coses relacionades amb la mateixa (376,833, 1097,1518). Ex: quan vas a comprar un ordinador et donaran els cables necessaris (totes les coses relacionades amb l’objecte de l’obligació, encara que no s’hagin esmentat) ➔ Si no l’inclouen s’ha d’especificar. ➔ ≠ obligació accessòria!!! Una obligació accessòria és la de donar els fruits o interessos. MARTA MIQUEL CADENAS  ➔ No s’estén als fruits que s’adquireixin des del naixement de l’obligació fins al seu compliment o entrega (1095,1120,1501). No és contingut de l’obligació de donar. EXECUCIÓ FORÇOSA ➔ Només pot obligar al deutor a que realitzi l’entrega si té la cosa determinada: (1096.1) a) EN PODER DEL DEUTOR: el creditor pot utilitzar tots els mecanismes judicials que obliguin al deutor a entregar la cosa determinada. b) EN PODER D’UN TERCER DE BONA FE:  No es podrà desposseir aquest tercer.  No podrà complir in natura.  El deutor haurà d’entregar el valor equivalent: execució per equivalència.  Si no vol fer-ho li embargaran els béns i es pagarà amb diners. 3. OBLIGACIÓ DE DONAR COSA GENÈRICA ➔ COM ES DETERMINA L’OBLIGACIÓ DE DONAR?  GÈNERE O ESPECIE DE LA COSA (taronges, euros, jerseis, etc.)  QUANTITAT  QUALITAT (si les parts no diuen res serà de qualitat mitjana perquè ho diu el CC, art 1167: el creditor no pot exigir una qualitat superior ni el deutor pot entregar les de qualitat inferior. Tot això si les parts no pactes. Són indispensables l’espècie i la qualitat. ➔ L’aplicació dels anteriors criteris determina L’OBJECTE de l’obligació OBLIGACIÓ GENÈRICA: vull 100 kg de taronges (qualsevols) ➔ Obligació d’entregar una cosa no especificada i fungible. ➔ L’entrega de qualsevol dels exemplars d’aquest gènere suposa el compliment ➔ Per a què l’obligació s’extingeixi haurien de desaparèixer tots els elements del gènere. ➔ L’ESPECIFICACIÓ de la cosa genèrica pot ser simultània o prèvia al compliment (1452.3) (1167 fin)  Elecció i separació del concret individu del gènere amb el que es complirà l’obligació.  Determina el canvi de règim jurídic de l’obligació, que passa a ser el propi de la de donar cosa certa i determinada.  Si la cosa es perd fortuïtament una vegada especificada s’extingeix l’obligació (art. 1182 i 1885 CC).  En absència de pacte, la especificació correspon al deutor, pero si es realitza prèviament al compliment ha de participar-se al creditor (art. 1452.3 CC)  A falta de pacte la qualitat és la mitjana (1167 CC).Normalment és el deutor qui en el moment de complir escull. Però si es fa prèviament s’ha de fer per acord entre les parts.  TEORIA DE RISC PEL DEUTOR: risc de pèrdua o destrucció. Ex: Pel camí s’han destruït les taronges. El deutor té una pèrdua.  NEGLIGÈNCIA O DOLO DEL DEUTOR: en aquest cas haurà de tornar al magatzem a agafar altres 100 kg de taronges  ESDEVENIMENT SOBREVINGUT: extinció obligació. COM S’ESCULL UNA COSA GENÈRICA?  Es fa en el moment de complir. Ex: Carregar al camió 100 kg de les taronges que té.  Però per pacte prèviament a l’entrega es pot concentrar en 100 kg determinats (cosa determinada).  Aquí canvia, si aquesta cosa determinada es perd en el camí. Ja no es pot complir amb altres kg de taronges.  El deutor no pot anar al magatzem a agafar altres 100 kg de taronges que no siguin les prèviament pactades. Ja seria incompliment.  Ex: si li compro a la constructora un pis d’una urbanització. Un pis és una cosa genèrica. SI vol donar el 4t , 5è o àtic. Però en cas que determini que vol un pis concret per x motiu, en cas que després no pugui ser no es podrà canviar i demanar un altre pis. MARTA MIQUEL CADENAS  EXECUCIÓ FORÇOSA ➔ Si no vol complir el deutor voluntàriament, s’instarà al tribunal per a que se li posi en possessió de la cosa deguda:  Si no fos possible, l’entrega es fa a costa del deutor: a expenses del deutor (1096). Ex: El creditor es dirigirà a un altre venedor de taronges, comparà les taronges i aquestes taronges seran a càrrec del deutor. Si el deutor no vol entregar es farà l’entrega a costa del deutor. Li embargaran els béns.  No es precisa cap activitat del deutor. Simplement el jutge ho manarà i se li embargaran els béns. ➔ Ex: Però imaginem que porto les taronges a un magatzem i el comprador de les taronges no em paga. Aquest comprador de les taronges té l’obligació de pagar diners. Què farem? Li embargarem els comptes i li farem entregar a expenses del deutor. ➔ Si tots els individus es perden PER CULPA DEL DEUTOR, pagarà l’equivalent econòmic + danys i perjudicis (preu de les taronges + danys i perjudicis) 4. OBLIGACIÓ PECUNIÀRIA ➔ OBJECTE: donar diners. Art 1108 o 1170 CC. ➔ JURÍDICAMENT els diners són un bé:  FUNGIBLE: si et paguen és igual si el bitllet sigui nou o vell. El deutor s’obliga a tornar el tantundem, un altre tant de la mateixa espècie i qualitat. Art. 1754 CC  NO FUNGIBLE: moneda de col·lecció o un bitllet signat. El deutor s’obliga a entregar els mateixos bitllets o monedes a les que es va obligar. (1169,1770).  MOBLE (Art. 333)  CONSUMIBLE. Encara que l’obligació no poden ser impossible perquè el diner sempre existeix: haurà d’entregar un altre tant. El valor sí que el consumim. No hi pot haver mai inidoneïtat. ➔ DETERMINABLE EN BASE A UNS CRITERIS COM A COSA FUNGIBLE I CONSUMIBLE: ➔ 2 JURÍDICS:  GÈNERE O ESPECIE (1167): moneda de curs legal: Europea, Turca, Gran Bretanya, Americana, etc.  QUANTITAT: nombre de l’espècie pactada: 20 dòlars, 20 euros. DEUTE DE  * la qualitat dels diners no existeix DINERS  Ex: Si et deixo 100 € per tornar-los d’aquí 50 anys. D’Aquí 50 anys només estaràs obligat a donar-me a aquest 100 €. No es té en compte el valor. ➔ 1 ECONÒMIC:  VALOR (=poder adquisitiu dels diners).  Ex: pujar o baixar interessos  No importa la quantitat deixada en el seu moment, sinó que s’ha de tornar la quantitat corresponent al moment actual. Tot per mantenir DEUTE DE el poder adquisitiu. Que els diners tinguin la mateixa utilitat. VALOR  Present en l’obligació d’indemnitzar danys (1101,1902)  Aquest poder o valor fluctua, varia, es pot: ▪ REVALUAR (beneficia al creditor). Pel mateix bitllet tindrà un VA major ▪ DEVALUAR (beneficia al deutor). Pel mateix bitllet tindrà un VA menor PRINCIPI DEL NOMINALISME:  El CC la contempla com un deute de diner, prescindint del criteri del valor (886, 1108, 1160, 1170.1).  Alteracions del valor de la moneda no influeixen en la determinació de l’import del deute (1170, 1754)  EXCEPCIÓ (art 1170 CC): el CC atenent al suposat en el que entre el naixement de l’obligació i el compliment s’hagi fet impossible l’entrega en l’espècie pactada quan sigui en moneda estrangera (ex. que el dòlar deixi d’existir) MARTA MIQUEL CADENAS   S’estableix la conversió forçosa en la moneda de curs legal en Espanya, en funció del valor de canvi. S’està tenint en compte el valor del canvi. El valor dels diners avui.  Aquest supòsit pensa en les fluctuacions de valors en el moment del compliment.  Com que el CC parteix del nominalisme els legisladors s’han vist obligats a establir MECANISMES DE CORRECCIÓ DEL NOMINALISME, de manera que es tingués en compte les fluctuacions de valor de la moneda. CLÀUSULES D’ESTABILITZACIÓ ACTUALITZACIÓ Contractuals (mutu acord de les parts) No és per mutu acord (no contractual). Introduïda per lleis. A priori (previsió de futur) Posterior a la fluctuació (correcció) Es refereix a criteris objectius, tipus oficial (valor blat, or, IPC, mercat, Ex: en un contracte d’arrendament per llei la Euríbor). renda s’actualitza d’acord l’índex de preu del consum. Previst en 219.3 RH pels préstecs garantits amb hipoteca Ex: pensions (normalment a través de l’IPC), salaris (la llei decideix quan poden pujar els La seva aplicació s’estén a emparament 1448: el preu es tindrà per cert salaris). quan es senyali amb referència al preu que s’ha fixat en un determinat dia, borsa o mercat. Ex: aquesta pensió alimentària que em dones s’actualitzarà en l’índex del preu del consum. 5. OBLIGACIÓ DE FER ➔ Prevista en diferents articles: 1120.2, 1123.3, 1147,1258.2, 1161,.. ➔ OBJECTE: servei ➔ Pot ser PERSONALÍSIMA: impedeix compliment per 3a persona. Ex: vull que m’operi x persona, que em defensi x persona ➔ L’objecte no existeix fins al compliment (1098) ➔ No existeix període de conservació. Ex: si vaig a la perruqueria fins que no tingui el pentinat no hi haurà objecte ➔ No existeix diligència de conservació. NOMÉS DILIGÈNCIA DE COMPLIMENT. ➔ Tota obligació de fer comporta una conducta complementària de donar: entregar la cosa que s’ha fet (1789,1790) ➔ El més important és l’activitat. ➔ QUAN EL DEUTOR CONSIDERA QUE HA DE SER APROVADA: 1. COMPARACIÓ: s’ha d’aplicar els criteris d’identitat i integritat (està fet tot?) i s’accepta l’obra. L’obra efectivament realitzada ha de coincidir amb la descrita (1166.2, 1598) 2. ACCEPTACIÓ.si la comparació és positiva el creditor l’accepta.  L’aprovació pot ser anterior a l’acceptació o posterior. Fins que no està aprovat no s’acaba el compliment.  La pot aprovar el mateix creditor o un tercer (arquitecte, director).  Si el resultat no coincideix no s’aprovarà i si el resultat coincideix s’aprovarà. ➔ L’INCOMPLIMENT. És el creditor qui té el poder de disposició. Si no l’aprova pot ser per 3 motius:  Abstenció: no s’ha fet res.  Servei diferent: no s’ha fet una cosa diferent a la deguda  Fer el servei però mal fet (1098.2) ➔ EXCEPCIÓ:  Tot i així si es fa un servei diferent o degut però mal fet, el creditor pot aprovar una activitat que no coincideixi: aprovació subjectiva.  Si s’aprova el risc de pèrdua i destrucció ja és del creditor. Abans de l’entrega serà del deutor i després es desplaça al creditor. MARTA MIQUEL CADENAS  EXECUCIÓ FORÇOSA ➔ Depèn del caràcter personalíssim de l’activitat. a) NO PERSONALÍSIMA: es demanarà executar a càrrec del deutor (1098). S’embargaran els comptes del deutor i es pagarà. b) PERSONALÍSIMA: impossibilitat personal del deutor comporta la impossibilitat de la prestació. Si hi ha culpa del deutor es pagarà l’equivalent. Es dona un valor a l’activitat i aquesta activitat es transforma en una indemnització per danys i perjudicis. Art 1098 CC: Si el obligado a hacer alguna cosa no la hiciere, se mandará ejecutar a su costa. Esto mismo se observará si la hiciere contraviniendo al tenor de la obligación. Además podrá decretarse que se deshaga lo mal hecho. 6. OBLIGACIÓ DE NO FER ➔ Suposa una abstenció, prohibició d’una conducta, en interès particular. ➔ El deutor es compromet a no fer una cosa que inicialment era lícita. En interès particular d’una de les parts, en interès privat. Si l’interès fos públic seria la llei la que no deixaria fer. ➔ Beneficia al creditor. Si fos una conducta que beneficiés a tothom seria una conducta regulada per dret administratiu o bé penal. EXECUCIÓ FORÇOSA ➔ Si es tracta d’un no fer: ➔ DE SIMPLE ACTIVITAT (passar per on no es pot passar): només podem anar al compliment per equivalència (aquesta valoració econòmica és el preu de la indemnització). In natura no es pot fer res. Ja no és possible execució forçosa perquè ja ha passat. ➔ SI GENERA UN RESULTAT (construcció on no es pot fer): es condemna a la destrucció a costa del deutor (1098). Les despeses que provoqui la destrucció les pagarà el deutor. MARTA MIQUEL CADENAS  TEMA 4. CLASSES D’OBLIGACIONS S/ATRIBUCIÓ DEL DEURE JURÍDIC 1. OBLIGACIÓ ALTERNATIVA ➔ Ex. L’OBJECTE CONDUCTA: entrega ordinador o entrega tablet o entrega bicicleta ➔ Formada per diferents conductes ➔ Mínim 2 possibles (per poder escollir) ➔ Cada conducta pot englobar diferents conductes a la vegada. ➔ El deutor s’allibera de responsabilitat en el compliment d’1 conducta, la jurídicament deguda. No ha de complir amb totes. ➔ Art 1131 a 1136 CC ➔ Aquesta obligació pot ser:  d’origen convencional  La llei ho diu. (ex. 451-11 CCCat) Ex: la llei diu que un llegat es pot donar amb entregant el bé o l’equivalent econòmic ➔ Una vegada constituïda l’obligació NO es pot constituir una nova conducta ni que sigui amb elements dels anteriors. ➔ TENIM 2 PERÍODES: 1. ALTERNATIVITAT:  MOMENT INICIAL: es mantenen les diferents possibilitats  Encara NO SE SAP quina és la conducta jurídicament deguda: Totes són POSSIBLES.  IMPOSSIBILITAT SOBREVINGUDA d’alguna o de totes les conductes: Els efectes dependran de 2 elements: 1. Qui correspon la FACULTAT D’ELECCIÓ 2. Si es deu o no per CULPA DEL DEUTOR (TEORIA GENERAL) Art.1132 disposa que l’elecció correspon al deutor a menys que es pacti el contrari  Si la FACULTAT D’ELECCIÓ correspon al DEUTOR: a) Pèrdua de totes menys una: la que quedi No es té en compte la causa d’idoneïtat: cas fortuït o culpa No apliquem la teoria general (dolo o culpa o negligència) Al trencar o fer impossible les altres conductes vol dir que està escollint la conducta restant, implícitament. El creditor es conforma amb la restant b) Pèrdua o desaparició de totes: a distinguir si és Diferència entre indemnització 1. SENSE culpa del deutor: l’obligació s’extingeix per incompliment i 2. PER CULPA O NEGLIGÈNCIA del deutor: compliment per equivalència perquè no indemnització per danys i pot ser in natura + el creditor podrà exigir danys i perjudicis per incompliment perjudicis (1135)  Si la FACULTAT D’ELECCIÓ correspon al CREDITOR: a més del seu dret de crèdit es protegeix el seu dret d’elecció a) Pèrdua de totes menys una 1) Si NO és per CULPA DEL DEUTOR: el creditor es conformarà amb la que quedi 2) Si és PER CULPA DEL DEUTOR: el creditor podrà elegir entre la que quedi o el valor de qualsevol de les restants b) Pèrdua o desaparició de totes: 1) SENSE culpa del deutor: obligació s’extingeix 2) PER culpa del deutor: el creditor podrà exigir el valor de qualsevol d’elles MARTA MIQUEL CADENAS  2.CONCENTRACIÓ DE L’OBLIGACIÓ. ➔ En el moment en què s’atribueix a una de les conductes la de jurídicament deguda.  PER ELECCIÓ Facultat d’elecció de caràcter receptici (1133 i 1136, per a deutor i creditor respectivament). S’ha de notificar a l’altre part. És efectiva des del moment en què l’altre part la rep. (Art 1133 CC) S’atribueix el qualificatiu de conducta jurídicament deguda  Quan tota la resta de productes menys 1 esdevenen impossibles sense culpa del deutor. IMPOS 2. OBLIGACIÓ CONJUNTA Ex: Si anem a un hotel el contracte d’hostaleria han de fer diferents obligacions conjuntes: m’han de donar l’esmorzar, m’han d’arreglar l’habitació, han de tenir aigua calenta. ➔ La prestació incideix diferents conductes on totes són les jurídicament degudes. ➔ Però només hi ha 1 obligació, 1 única relació jurídica, 1 única prestació l’objecte de la qual són diferents conductes, les quals poden ser de diferent naturalesa. ➔ Cada una de les conductes pot tenir un tractament jurídic diferenciat: donar, fer i no fer Totes, o almenys 2, ha de ser possibles material i jurídicament El deutor només s’alliberarà complint amb totes Si una conducta esdevé impossible sense culpa del deutor aquest no serà responsable, però ha de realitzar les demés. Art 1967, 1783, 1784 Si no es compleix, l’execució serà diferent en cadascuna de les conductes. 3. OBLIGACIÓ FACULTATIVA ➔ D’entrada ja tenim una conducta jurídica deguda. Però el dret li dona la facultat al deutor d’alliberar-se complint una altra conducta. ➔ Ex: dret d’aliments. S’obliga a una persona a donar una pensió a una altra perquè sobrevisqui. Si el deutor vol pot optar per acollir a casa seva la persona alimentada. La conducta jurídicament deguda és donar els diners. La facultativa que el deutor pot escollir és tenir-lo a casa seva. ➔ CONDUCTA JURÍDICAMENT DEGUDA: es pot exigir ➔ FACULTATIVA: no es pot exigir. Si el deutor compleix amb la facultativa s’extingeix l’obligació. ➔ Diferenciar de la DACIÓ EN PAGAMENT. DACIÓ EN PAGAMENT FACULTATIVA Sempre hi ha un acord Origen de la facultativa: Ex: el deutor li proposa al creditor donar-li un tractor que 1. LEGAL (la llei decideix que la conducta és una) (237-10.2 val molt més en pagament, perquè encara no té diners per aliments) pagar. El creditor ha de decidir si accepta. 2. CONVENCIONAL (les parts ho pacten) (1153 sobre la pena convencional) Acord és sempre en el moment del compliment (quan es vol extingir). La facultat del deutor existeix des de l’inici (pots donar-me els diners o acollir-me a casa teva). El creditor no pot exigir que vol estar a casa seva, perquè no és la conducta jurídicament deguda. ➔ Com que la conducta jurídicament deguda és 1: La subsistència de l’obligació depèn de la subsistència d’aquesta conducta. Si no es manté, desapareix la conducta jurídicament deguda i per tant la facultativa. La conducta facultativa no pot ser exigida pel creditor El creditor no pot oposar-se a la conducta facultativa MARTA MIQUEL CADENAS  T-5: CLASSES D’OBLIGACIONS S/ NIVELL D’EFECTIVITAT Si no es diu res és immediatament exigible. Però en la majoria dels supòsits no és així. 1. OBLIGACIÓ FUTURA ➔ Les parts projecten una obligació pel cas que en un futur es doni un supòsit de fet. Tot i que l’obligació encara no ha nascut:  S’ha descrit el seu contingut essencial o tot  Les parts ja queden vinculades  Pot ser objecte de garantia. ➔ Quan neixi el supòsit de fet naixerà l’obligació. ➔ Diferenciar entre:  OBLIGACIÓ CONVENCIONAL (Ex: en cas que plogui, et compraré un regal).  OBLIGACIÓ FUTURA. Ex: Tens un compte corrent a un banc i vols tenir 10.000 € a la teva disposició, durant 5 anys. En aquests anys pots agafar 1000, tornar 500, agafar 3000, tornar 1000. I al final dels 5 anys es fan els comptes. Però potser en 5 anys no agafes res, llavors l’obligació no ha nascut pas. Fins que la persona no agafi diners no haurà nascut l’obligació. És una obligació on es coneixen les parts, l’objecte, la conducta jurídicament deguda, però encara no s’ha donat el supòsit de fet (agafar els diners) 2. OBLIGACIÓ SOTMESA A CONDICIÓ SUSPENSIVA ➔ L’efectivitat de l’obligació depèn d’un SUCCÈS FUTUR I INCERT (1113.1).  L’obligació s’identifica i descrita, però encara no és efectiva (no sabem quina és la conducta jurídicament deguda per part del comprador). Ex: si em toca la loteria et regalaré aquest pis.  Si realment al final l’esdeveniment es produeix l’obligació serà plenament eficaç, sense necessitat d’un nou acord entre les parts. ➔ Amb efectes RETROACTIUS al dia de constitució (1120, 1122)  Aquesta RETROACTIVITAT només passa en les OBLIGACIONS BILATERALS O RECÍPROQUES.  Quan es tracta d’una OBLIGACIÓ UNILATERAL, LA RETROACTIVITAT NO OPERA, excepte que s’hagi pactat explícitament. Ex: si em toca la loteria et regalo la casa. No em dones res a canvi.  En les OBLIGACIONS DE FER O NO FER opera la retroactivitat si són bilaterals però és més difícil d’aplicar. Seran els tribunals els que en cada cas hauran de mirar els elements que concorren i decidir. ➔ QUÈ PASSA SI L’OBJECTE... ES PERD O DESTRUEIX?  SENSE culpa deutor: s’extingeix  AMB culpa deutor: compliment per equivalència + indemnització per danys i perjudicis si s’escau ES DETERIORA?  SENSE culpa deutor: el risc és del creditor, que no podrà reclamar  AMB culpa deutor: el creditor podrà exigir el compliment o bé però li pot demanar la resolució del contracte (vol que el contracte s’anul·li, com si no hagués existit mai). Com si demana el compliment com la resolució (ex: que torni a fer la casa), també pot demanar el compliment per equivalència per danys i perjudicis. Si s’extingeix l’obligació s’extingeixen les 2 obligacions (donar la casa i donar els diners). MARTA MIQUEL CADENAS  ➔ QUÈ PASSA SI HI HA MILLORES?.  Aquestes millores també beneficien al creditor (perquè no haurà de pagar una contraprestació més alta), excepte que siguin resultat de l’activitat del deutor, en aquest cas podrà retirar-les (si no ho fa es quedaran allà) (561-6.4 CCat). ➔ Encara que conceptualment és diferent que l’obligació futura, els efectes d’ambdues són similars. Ex: l’obligació subjecte a condició suspensiva pot garantir-se pel suposat que la condició arribi a néixer. Ex:  Si em toca la loteria te venc la casa per 200 mil €.  Si finalment em toca la loteria, s’ha de tenir en compte que al 2020 neix l’obligació suspensiva, la compravenda es fa retroactivament i es considera que la finca es va vendre aquest any.  Com a conseqüència, aquests 200 mil € hauran produït interessos i la casa em pot haver generat fruits. Potser en 2023 aquest valor és superior que del 2020. Per tant, els fruits i els interessos queden compensats i per tant no es donen mútuament.  Si no em toca la loteria l’obligació mai arriba a néixer. 3. EXISTÈNCIA I EXEGIBILITAT DE L’OBLIGACIÓ: TERMINI ➔ Art 1125.1. ➔ L’obligació no està sotmesa a cap esdeveniment futur ni incert. ➔ L’obligació ja existeix, tots els elements s’han donat però no ha arribat el termini de compliment. Però no és exigible perquè s’ha fixat un termini de compliment. ➔ Art 1127 CC: PRESSUMEIX que el termini: ◆ Beneficia a tots 2: creditor i deutor. ◆ El creditor no pot cobrar abans i el deutor tampoc pot ser obligat a pagar abans. ◆ El deutor podrà pagar anticipadament si el creditor li permet ➔ Si es pacta que el TERMINI BENEFICIÏ AL DEUTOR.  Si el creditor li exigeix que pagui el deutor es pot negar. El deutor li interposarà una excepció objectiva de termini.  Però si vol complir abans, li podrà imposar a el pagament anticipat al creditor.  Moltes vegades aquest compliment abans de termini li pot suposar una penalització.  El deutor ha de demostrar que hi ha un pacte que estableix que el termini és en benefici seu.  Si beneficia al deutor hi ha una desconfiança Art 1129 el deutor perdrà el benefici del termini, per tant haurà de complir immediatament: a) Quan resulti insolvent. Passiu> Actiu b) Quan no atorgui les garanties promeses. Ex: el banc em deixa 100 mil €, i demana fer una hipoteca sobre la casa, i no es fa. c) Quan per actes propis les garanties disminueixen. Ex: tinc una hipoteca sobre una finca però deixo que la finca es deteriori tant que no valdrà res. d) Quan per cas fortuït desapareixen les garanties promeses. Ex: sense la meva culpa es crema la finca. Les garanties es poden substituir per garanties semblants. Si es donen aquests supòsits i el creditor demana al deutor compliment immediat el deutor no podrà interposar excepció de termini. ➔ Si es pacta que el TERMINI BENEFICIÏ DEL CREDITOR  pot rebutjar el pagament anticipat, sense recórrer en mora  pot reclamar el pagament en qualsevol moment. MARTA MIQUEL CADENAS  T- 6: PLURALITAT D’OBLIGACIONS DERIVADES D’UNA MATEIXA RELACIÓ JURÍDICA La CONDUCTA JURÍDICAMENT DEGUDA = VÀRIES OBLIGACIONS en 1 MATEIXA RELACIÓ JURÍDICA. 1. OBLIGACIONS PERIÒDIQUES ➔ Art 624-1, 624-5, 565-1.1, 565-11.4) ➔ Neixen D’1 SUPÒSIT DE FET ÚNIC. Ex: arrendament. Només fem un contracte d’arrendament. ➔ L’eficàcia d’aquest supòsit de fet és DURADORA EN EL TEMPS = El contracte serà eficaç mentre duri. ➔ D’aquest contracte VAN NAIXENT DIFERENTS OBLIGACIONS amb la característica de que aquestes obligacions:  tenen un CONTINGUT IDÈNTIC. Ex: Cada mes em pagaràs 500 €.  Van naixent en MOMENTS SUCCESSIUS: que poden ser mesos, dies, etc. ➔ No confondre: ➔ OBLIGACIÓ A TERMINIS  Existeix 1 única obligació. Aquesta obligació es divideix. Hi ha pluralitat de venciments.  Ex1: em comprometo a comprar tots els electrodomèstics per 12.000 €. I em comprometo pagar-los en 1 any. És una única obligació a terminis. He de pagar 1000 € cada mes, però és 1 única obligació. La integritat seria 12.000 €.  Ex2: comprar un ordinador per internet i pagar en terminis a 3 mesos. Conforme es va pagant es va reduint el contingut, fins que arribi el moment on s’ha d’haver pagat tot. ➔ OBLIGACIÓ PERIÒDICA  Ex1: hi ha un pis a la rambla i em costa 1000€ al mes i la llogo per 1 any. Cada mes hauré de pagar 1000€. Però no és igual que l’anterior. Perquè cada mes neix una obligació diferent, que neixen en moments successius. Són 12 obligacions. Puc pagar al gener, no pagar al febrer, març, però pagar a l’abril. El creditor podrà reclamar les parts que no s’han pagat. La integritat seria 1000. ➔ CARACTERÍSTIQUES: 1. La PRESTACIÓ pot ser de: a) Donar cosa fungible. Ex: diners. (880, 1110.1, 1555.1, 1621) b) De fer. Ex: Cada mes em revises la boca. (1683, 1579,1613.2, 1630, 1657) 2. La QUANTITAT a pagar pot ser: a) totalment determinada: sempre la mateixa. Ex: 500 € al mes b) proporcional als rendiments que produeixi una cosa determinada. Ex: 50% de la collita. (1579, 1630.2) 3. FACTOR TERMPORAL O TERMINI: L’element temporal és essencial i típic de l’obligació periòdica. Però hi ha 2 elements temporals: 3.1 SUPÒSIT DE FET. Pot ser: 1. Limitat, ja perquè:  Tinguin fixat un moment final (788.2, 1543) Ex: arrendament per 5 anys  Siguin vitalícies (vida creditor) (336, 355.3, 820) Ex: renda vitalícia 2. Perpetu: no s’extingeixen a la mort del creditor: els hereus continuen  No són sine die: existeixen mecanismes d’extinció (788 successions, 1611 cens) 3.2 PERÍODES TEMPORALS dels que neixen successives obligacions:  Cada quan naixeran les obligacions? Cada semestre, cada mes, cada dia.  ho decideixen les parts, però en qüestió d’arrendament no hi ha tanta llibertat. És la llei d’arrendaments la que decideix la durada mínima.  Si ho estableixen les parts tenen gran autonomia privada MARTA MIQUEL CADENAS   Els terminis temporals poden ser fixos (cada primer dia de mes) o variables (cada vegada que es recull la collita)  L’obligació pot tenir un termini:  Anticipat: Pots pagar el primer mes.  Vençut: Es paga a la sortida o al acabar. Ex: al sortir de l’hotel, pagues. 2. OBLIGACIONS RECÍPROQUES ➔ És el + habitual. ➔ 1 ÚNIC SUPÒSIT DE FET. ➔ NEIXEN 2 OBLIGACIONS: entregar la casa i donar el preu ➔ Ex: Compravenda. En la compravenda qui ha de donar la casa és deutor perquè ha d’entregar la casa i és creditor perquè ha de rebre els diners. Qui rep la casa és deutor perquè ha de pagar diners i creditor perquè ha de rebre la casa. ➔ Son SIMULTÀNIA I RECÍPROCAMENT creditors i deutors. ➔ RECIPROCITAT:  només existeix en les OBLIGACIONS PRINCIPALS, NO PAS LES ACCESSÒRIES.  Les obligacions accessòries sempre són unilaterals, mai poden ser recíproques.  Aquest caràcter recíproc es manifesta en el naixement, subsistència de l’obligació i l’extinció. NAIXEMENT: Una no pot néixer sense l’altre. Ex: Si no em pagues no et dono els pantalons. Si no em dones els pantalons no et pago. (1462) SUBSISTÈNCIA: ambdós ja s’han obligat recíprocament. Però què pot passar si la cosa es perd o perjudica? COMPLIMENT: Si no es pacta d’altra forma, el compliment ha de ser simultani (1308, 1100.2 final) Si una part no compleix, l’altra no pot ser obligada a complir (621-32.1, 621-40). Excepció de compliment. Diferent efectivitat. Ex: pot introduir-se una condició que només afecti a 1 de les obligacions o terminis desiguals per ambdues L’incompliment d’una de les parts faculta a l’altra part demanar la resolució del contracte. ➔ QUÈ PASSA SI LA COSA ES PERD?  Si en el moment de celebrar-se el contracte la cosa es perd, l’obligació no arribarà a néixer, perquè són recíproques. ➔ QUÈ PASSA SI LA COSA ES PERJUDICA? APLIQUEM TEORIA GENERAL  CULPA del deutor: pot ser que la cosa ja no interessi al creditor: podrà optar: Reclamar el compliment pactat Resoldre el contracte En ambdós casos + indemnització per danys i perjudicis El que no pot fer unilateralment el creditor és reduir la seva pròpia prestació: modificació unilateral del contracte (per pacte sí)  SENSE culpa deutor: el creditor s’haurà d’aguantar. El mateix si hi ha un benefici. MARTA MIQUEL CADENAS 3. OBLIGACIONS ACCESSÒRIES ➔ Les obligacions poden dividir-se entre OBLIGACIONS PRINCIPALS i OBLIGACIONS ACCESSÒRIES. ➔ Ex: pagar capital (obligació principal) + interessos (obligació accessòria). ➔ Les recíproques només poden predicar-se de les OBLIGACIONS PRINCIPALS no pas de les accessòries. ➔ Pressupost de l’accessòria: NAIXEMENT I EXISTÈNCIA D’UN OBLIGACIÓ PRINCIPAL  El supòsit de fet d’una obligació accessòria és la seva principal. Si la seva principal no existeix, s’anul·la o varia, variarà també l’accessòria.  Es dona entre els mateixos titulars, que sempre ocupen la mateixa posició jurídica. Qui és deutor (o creditor) de la principal és deutor (o creditor) de l’accessòria.  Vinculades només en el seu naixement, però després són obligacions totalment autònomes: la seva subsistència i extinció són independents (1173 CC)  EX: pago el capital però encara he de pagar els interessos. S’extingeix l’obligació principal de capital però no encara l’obligació accessòria d’interessos. Vinculació absoluta només al moment del naixement. Després van totalment separades.  Diferència amb les obligacions subsidiàries, de mateixa connexió ➔ Distingir L’OBLIGACIÓ ACCESSÒRIA del que és la COSA ACCESSÒRIA. Com que el supòsit de fet del naixement de l’obligació accessòria és l’obligació principal, l’accessòria i la principal es donen entre els mateixos titular. El titular de l’obligació principal també ho és de l’accessòria. 3.1. L’OBLIGACIÓ D’INTERESSOS. ➔ L’obligació de pagar interessos és accessòria de l’obligació de pagar el capital.  Supòsit de fet dels interessos: entrega del capital  Deute pecuniari (1120, 1173, 1740.3, 1755, 1868) ➔ Els fruits del diner o capital (354,355): el que produeixen, els seus rendiments.  DETERMINACIÓ: un % en relació a un determinat període de temps  CLASSES: 1. LEGALS: establerts per la llei que també determina tipus i quantia. Normalment és el banc de cada país l’encarregada d’establir cada tipus d’interès. A Espanya es fa a través d’una llei que és la llei de pressupostos de l’Estat, segons el que digui el Banc central europeu. Que pugin o baixin els interessos és un mecanisme de regulació del mercat. Si baixen la gent demana + préstecs, d’incentivar el consum ( hi ha més inflació). Si pugen s’incentiva l’estalvi (també serveix per contenir la inflació). 2. CONVENCIONALS. Sense sotmetiment a la taxa legal No poden ser usuaris (Llei Usura o Azcárate de 23 juny 1908): seran nuls. Actualment els tribunals han determinat que segons quins interessos que aplicaven els bancs eren usuraris/abusives. Pot establir quan es meriten i la quantia o poden establir només el meritatge. Si no diuen la quantia vol dir que estan d’acord en aplicar la legalment determinada. ➔ Només té vinculació amb la principal amb el naixement: després són independents, per tant: 1. No es genera + interessos quan s’extingeix l’obligació principal 2. Si l’obligació principal s’anul·la o modifica, els interessos també 3. El dret a interessos es transmet amb el dret a exigir el capital, tret de pacte 4. Està assegurat amb les mateixes garanties, tret de pacte en contra (114,146 LH) ➔ Si s’ha estipulat una CLÀUSULA D’ESTABILITZACIÓ (mantenir el valor dels diners) per l’obligació principal no s’estén als interessos, que es guien pel ppi nominalista (219.3,2 RH) ➔ El PAGAMENT D’INTERESSOS és preferent al PAGAMENT DEL CAPITAL (interessa al creditor, el protegeix), si no es pacta en contrari. (Art 1173) MARTA MIQUEL CADENAS  ➔ Si el creditor entrega un rebut de pagament i aquest rebut es refereix al capital i no diu res dels interessos, el CC pensa que com que el pagament d’interessos és preferent, pensa que ja s’han pagat. A partir d’aquest moment ja no es meritaran més interessos (forma de protecció al deutor). (Art 1110.1) ➔ L’obligació de pagar interessos pot originar una OBLIGACIÓ PERIÒDICA, si així es pacta, o poden fer-se en un únic pagament.  INTERESSOS REMUNERATORI: el que paguem perquè rebem els diners d’una persona aliena. Paguem els diners que ens han deixat + interessos.  INTERESSOS MORATORIS: allò que es paga quan una persona entra en mora, és a dir, quan no es paga en el moment pactat. ➔ ANATOCISMO (INTERÉS COMPOST): els interessos meritats i no pagats s’acumulen al capital i gènere, a la seva vegada, més interessos  Obligació accessòria de la dels interessos  Supòsit de fet: no pagament dels interessos meritats  Suposats en el que es prohibeix el pacte d’anatocisme (ex: préstec hipotecaris per la compra de l’habitatge habitual)  Pot ser: 1. LEGAL: previst en 1109: judicialment reclamats. Un cop el creditor reclami judicialment els interessos, a partir de la reclamació aquests interessos no pagats començaran a generar a la seva vegada nous interessos que s’acumularan al capital. 2. CONVENCIONAL: límits derivats de la Llei d’Usura 3.2. L’OBLIGACIÓ AMB CLÀUSULA PENAL O PENA CONVENCIONAL= PACTE ➔ Art 1152-1155 CC ➔ Consisteix en una obligació de donar una quantitat de diners que es pot calcular literalment o bé en percentatge en cas que la part INCOMPLEIXI o bé COMPLEIXI PERÒ DEFECTUOSAMENT (Ex: no ha acabat la feina, ha posat altres materials, etc. )  Com és accessòria si l’obligació principal de la qual depèn és nul·la, també serà nul·la l’accessòria, però NO al revés. Si la clàusula penal és nul·la no té perquè ser-ho l’obligació principal. (1152)  Quan un incompliment o una infracció es generen danys i perjudicis és un problema. El creditor els ha de demostrar, després els ha de calcular i després reclama.  El pacte amb clàusula penal moltes vegades no es fan amb el mateix contracte al moment de l’inici de l’obligació. O es podia afegir en una clàusula posterior.  La clàusula ha de ser indubtable. SI hi ha dubte la interpretació sempre serà restrictiva: favor debitoris (a favor del deutor). La que menys perjudiqui al deutor. ➔ FINALITATS: 1. Substitutiva indemnització de danys i perjudicis (1152). Si no es posa clàusula penal el creditor haurà de demostrar l’existència de danys i perjudicis. 2. La quantia de la clàusula penal + danys produïts 3. Que la pena substitueixi al compliment forçós, compatible amb la possible indemnització 4. Que la pena substitueixi tant el compliment com la indemnització per danys i perjudicis. ➔ Diferenciar amb l’obligació facultativa (1153): no hi ha incompliment. ➔ Perquè existeixi la clàusula penal sempre ha d’haver-hi un incompliment.  Perquè hi hagi un incompliment cal que no existeixi una causa d’exoneració.  Incompliment culpós o negligent,  També es pot pactar que el deutor pagui la pena tot i que la cosa es perdi per cas fortuït o força major. Si el deutor accepta, està acceptant el risc. ➔ L’art 1154 permet al jutge modificar equitativament la pena (d’ofici o per petició) quan: MARTA MIQUEL CADENAS  a) L’obligació principal s’hagués complert en part o de forma irregular b) Deutor provi que la pena pactada resulta extraordinàriament + elevada que el dany efectivament produït  No cap la moderació d’ofici quan: 1) Incompliment sigui total 2) Ja s’hagués previst per un incompliment parcial  El jutge no pot suprimir ni augmentar la pena 4. OBLIGACIONS SUBSIDIÀRIES ➔ Obligació que depèn de la seva principal en tot moment. Nivell màxim de relació entre obligacions  Naixement, subsistència i extinció dependran de l’obligació principal. 1302. (ex: fiança (1822)) ➔ Tenim una altra relació obligatòria que no neix del deute: fiança amb una 3a persona. ➔ Existència de diferents obligacions entorn a una mateixa conducta Ex: Demano un préstec al banc de 100 mil € i com que el banc em demana un aval, el meu pare m’avala. Si jo no pago aniran contra el meu pare. La conducta que tenim ambdós es la mateixa (pagar els 100 mil €) 1. Només hi ha 1 conducta jurídicament deguda, que es reprodueix en ambdós contractes (Ex: contracte de préstec i contracte de fiança) 2. Principal i subsidiària tenen un origen o causa diferent. Ex: El préstec tindrà com a origen el contracte de préstec mentre que la subsidiària, en cas de fiança, té com a origen el contracte de fiança. 3. Mateix subjecte actiu. Però diferent subjecte passiu (Ex: en el contracte de préstec és el fill, en el contracte de fiança és el pare) 4. L’extinció o modificació de la principal transcendeix a la subsidiària (1847) 5. OBLIGACIONS EVENTUALS ➔ Es diuen “BILATERALS IMPERFECTES”. Si és imperfecta és que no ho és. ➔ Neixen de CONTRACTES UNILATERALS. Si són unilaterals només generen obligacions per una de les parts. Ex: dipòsit. Ex: em vaig de vacances, li deixo el meu gos a una persona, per la meva banda no neix cap obligació, però per l’altra banda ha de tornar el gos, té aquesta obligació, i com a accessòria l’ha de cuidar. La llei diu que si d’aquets contractes unilaterals la persona obligada pateix danys i perjudicis (ex: el gos li ha destrossat la casa) li podrà exigir el pagament dels danys i perjudicis al dipositari. ➔ L’EMPOBRIMENT INJUSTIFICAT del deutor és el seu fonament:  Neix una altra obligació de rescabalament pel creditor: el deutor de l’obligació principal es converteix en creditor de l’obligació eventual. Per això es diuen bilaterals imperfectes. A l’altra part li pot sorgir de l’obligació, però aquesta obligació no neix pas del contracte,  Es diuen eventuals perquè no són típiques del contracte: neixen de la llei. MARTA MIQUEL CADENAS  T-7. COTITULARITAT EN EL CRÈDIT I DEUTE 1. COTITULARITAT CRÈDIT I DEUTE ➔ Existeix quan les posicions subjectives del crèdit i/o deute tenen més d’un titular (1137 a 1151) ➔ La relació obligatòria és única. Concorren 2 o més deutors i 2 o més creditors. ➔ Art 1138. Diu “ se presumiran divididos” → Ni la solidaritat implica una multiplicació del crèdit ni la mancomunitat implica una divisió del crèdit. ➔ Aquesta concurrència es pot organitzar de 2 maneres:  MANCOMUNADA. EL deute mancomunat va per parts. Ex: el deute és de 90 , cadascú paga 30 si hi ha 3 deutors, i els creditors cobren 30 cadascú. No es pot exigir a tothom els 90.  SOLIDARIA: qualsevol d’aquests creditors, per separat, o unitariament li pot reclamar a qualsevol deutor, per separat o conjunta la totalitat. Tots són responsables de la totalitat. Els creditors poden reclamar cadascú 90. Enseguida que un d’aquells pagui els 90 s’extingeix l’obligació. ↪ Règim que més beneficia al creditor, i el que més perjudica al deutor ➔ El CC considera que el model per defecte és el de mancomunitat: excepte pacte explícit de solidaritat, o que així ho estableixi la llei o jurisprudència (1137,1138)  Però el règim de solidaritat és expansiu, donat que la jurisprudència ho aplica als deutes 1) Nascuts de contractes mercantils 2) Responsabilitat extracontractual. Ex: jo vaig per l’autopista i un cotxe em dona un cop, seran responsables solidaris el conductor del cotxe i la seva asseguradora  A més, està present en moltes lleis, com la LOE (llei d’ordenació de l’edificació), o altres referides a danys. ➔ ACCIÓ DIRECTA: Tinc un creditor i un deutor. Quan una persona a la vegada és deutor i creditor, ja que ha constituït un subarrendament sobre un arrrendament i té un deute amb una altra persona. Permet que el creditor es dirigieixi directament contra el deutor del seu deutor. 2. MANCOMUNITAT PURA 2.1. ASPECTES GENERALS Es caracteritza per 2 criteris ➔ PARCIALITAT:  A cada una de les parts li correspon (coccretidors) o és responsable (codeutors) només d’una part del crèdit o deute.  Les parts seran quantitativament iguals, si no s’estableix una altra proporció per pacte.  La suma de les parts han de donar com a resultat la totalitat del crèdit o deute.  COCRETIDORS: Què pot fer cada cocreditor? 1) Només pot demanar la part de crèdit que li correspon (a un o més deutors) 2) Només està legitimat per rebre la seva part, no pot rebre més. 3) Té ple poder de disposició però només sobre la seva part. 4) Si condona o redueix la seva part, no afecta a la resta de parts (1860.4 i 5) 5) És possible garantir una part del crèdit (per un aval o hipoteca)  CODEUTORS: Què pot fer cada codeutor?  Només pot ser exigit de la part que li correspongui  Només ha de pagar la seva part.  En cas de que pagui més podrà reclamar als seus codeutors (1085.1) ↪ Perquè no pot reclamar als cocreditors? Perquè no és pagament de l’indegut. Simplement no ha estat diligent.  La seva part pot desaparèixer per condonació, pagament, la confusió ➔ INDEPENDÈNCIA ENTRE COCREDITORS I CODEUTORS:  CODEUTORS: No serà responsable de l’incompliment de la resta de codeutors. No serà responsable de la mora. No serà responsable si un dels codeutors és insolvent i no pot pagar. Tampoc si no és diligent qualsevol dels altres codeutors. Totalment parcialitzat. MARTA MIQUEL CADENAS   COCREDITOR No ha de repartir entre la resta de cocreditors allò que ha cobrat. Si un dels cocretidors reclama de pagament a un dels deutors suposa una interrupció de la prescripció, però només del deutor reclamat. Si els altres cocretidors volen interrompre la prescripció han de reclamar. 3. SOLIDARITAT 3.1. LA SOLIDARITAT COM A RÈGIM EXCEPCIONAL ➔ Hem de diferenciar entre supòsits de solidaritat de supòsits semblants com al fiança (aquesta fiança pot ser de 2 fiadors, poden haver 2 fiances, entre els fiadors poden ser solidaris). ➔ FONTS DE LA SOLIDARITAT:  Voluntat de les parts (art 1133). En cas de dubte, si no ho deixen clar, l’obligació serà mancomunada  Llei (1731, 1748)  Jurisprudència: solidaritat impròpia, ja que és una obligació que no ha nascut solidària, però el jutge estableix una responsabilitat solidària. Hi ha una solidaritat però no neix l’obligació com a solidària sinó que és una responsabilitat judicial solidària. En cas de responsabilitat extracontractual, es faran responsables solidaris dels danys que hagin pogut causar. Els danys són difícils d’individualitzar-se. ➔ La solidaritat és la que més beneficia al creditor, perquè es caracteritza per l’absència de parts. La solidaritat suposa que qualsevol dels creditors, simultàniament o successivament poden demanar a qualsevol dels deutors la totalitat del crèdit. ➔ Si en una mateixa relació obligatòria CONCORREN SOLIDARITAT I MANCOMUNITAT, la primera haurà d’adaptar-se a la segona: a) CREDITORS SOLIDARIS I DEUTOR MANCOMUNAT: creditor només podrà reclamar la part que correspongui al deutor b) CREDITORS MANCOMUNATS I DEUTORS SOLIDARIS: els deutors hauran de pagar tot, però a cada creditor la seva part La solidaritat és la que s’adapta. És el règim que menys perjudica al deutor. ➔ En la solidaritat hem de distingir 2 tipus de relacions:  RELACIONS EXTERNES entre cocreditors i codeutors  RELACIONS INTERNES entre els propis cocreditors i propis codeutors 3.2. LA INTEGRITAT DE LA TITULARITAT La solidaritat es regeix per 2 ppis: A) INTEGRITAT ABSOLUTA:  Des del punt de vista del CRÈDIT: cada cocreaditor està legimitat per: 1. Reclamar íntegrament a tots i cada un dels deutors, simultània o successivament (1137) 2. Rebre íntegrament (1142)  Des del punt de vista del DEUTE: cada CODEUTOR 1) Pot ser reclamat del pagament íntegre (1144) 2) Té el deure de pagar íntegrament (si paga un ja s’extingirà el deute) B) DEPENDÈNCIA O CONNEXIÓ ENTRE TITULARS. Un creditor resultarà afectat pel que facin els altres. I el mateix amb els codeutors. ➔ PUNT DE VISTA DELS CREDITORS: 1) Tots els cocreditors tenen ple poder de disposició sobre TOT el crèdit (1143.1).Poden fins i tot extingir-lo unilateralment (condonació total). Sempre que no perjudiquin als codeutors, si el perjudiquen han de demanar el seu consentiment MARTA MIQUEL CADENAS  Si cobra la totalitat s’extingeix l’obligació (1143), tot i que després no reparteixi amb la resta de creditors (hauria de repartir, però si no ho reparteix això ja no els importa als deutors, perquè el crèdit ja s’ha extingit). Qualsevol dels cocreditors pot interrompre la prescripció total. Només si un es dirigeix contra un dels codeutors fent una prescripció ja s’interrompeix tota la prescripció. 2) La condonació total o parcial no afecta només a la seva part, pot afectar a tots. Pot condonar: una part del deute, a un dels codeutors o a la totalitat. La condonació pot ser: o SUBJECTIVA (Ex: Perdono els 30 € de D1), pot passar que es redueix el deute o se li pregunta als altres codeutors si accepten aquesta condonació individual i si accepten la seva part se suma als altres codeutors i es reparteix proporcionalment. Si no accepten el deute es redueix. o OBJECTIVA (Ex:perdono 30€, i no es diu res més), Tots 3 continuen com a deutors però s’ha de reduir en proporció a les seves parts. 5) Pot transformar una solidaritat en mancomunitat (art 1146). 1. Totalment: afectarà a tots els deutors 2. Parcialment: afectarà a algun o alguns  Límit 1141.1: unilateralment no pot actuar en perjudici dels demés: no significa que no pugui fer-ho, sinó que serà responsable davant la resta dels creditors (1143.2)  Per una banda el CC permet qualsevol cocreditor condonar a tots els codeutors, però per altra banda hi ha un art. 1141.1 CC que no pot perjudicar tampoc a la resta de cocreditors. → CONTRADICCIÓ. Per tant els pot perdonar però haurà de respondre davant dels cocreditors perjudicats (això a les relacions internes). 6) El creditor que cobri té l’obligació de repartir-ho amb la resta de cocreditors, encara que no sigui la totalitat. La part cobrada s’ha de repartir entre tots els creditors d’acord a les seves respectiven quotes. ➔ PUNT DE VISTA DELS DEUTORS: 1. El pagament realitzat per qualsevol deutor extingeix el deute. (1145 CC) Excepció 1142: si un cocreditor ha reclamat judicialment, s’haurà de pagar a aquest 2. La reclamació a un interrompeix la prescripció per a tots. (no cal comunicar a tots com a la mancomunitat perquè els hi pogués afectar) 3. La insolvència (d’un d’ells estarà suplida per la resta), la mora (d’un d’ells afecta a tots) i la culpa o falta de diligència (s’extén a tots) (a la mancomnuitat no es comunica) en aquest cas es comunica. Aquests DiP se li poden reclamar a quaslevol dels codeutors i forma part del deute que haurà de pagar. “la insolvencia sera suplida por el resto”. 4. Els deutors poden oposar excepcions. Art 1141 CC. Quines pot posar? EXEPCIONS REALS O OBJECTIVES. Deriven de la pròpia obligació, per tant les pot oposar qualsevol deutor. Ex: termini, prescripció, lloc, etc. EXCEPCIONS PERSONALS PRÒPIES(el deutor reclamat pot oposar totes les excepcions personals que li siguin pròpies. ) Ex: compensacions, si sóc menor d’edat, etc. EXCEPCIONS PERSONALS DELS DEMÉS DEUTORS (IMPRÒPIA), però només en la part del deute que hagi d’assumir el deutor a qui l’exepció correspongui (1148) Exemple: D1 té 1/3 del deute (90) i pot compensar 15 per una relació anterior D2 és el reclamat (personalment no té cap crèdit per compensar) 1/3 de 15=5. No podrà compensar tot, sinó només la part de deute que li correspongui. D2 pot compensar 5 (que és el terç del que podria compensar si fos el ti