Literatura lliçó 3 PDF

Literatura lliçó 3 4t d’ESO  El Noucentisme 3 Les avantguardes 13 Índex El Noucentisme CONTEXT HISTÒRIC: Apareix a principis del segle XX (se sol situar entre 1906 i 1923). 1906: es va crear l’Institut d’Estudis Catalans, es va celebrar el I Congrés de la Lle...

Literatura lliçó 3 4t d’ESO  El Noucentisme 3 Les avantguardes 13 Índex El Noucentisme CONTEXT HISTÒRIC: Apareix a principis del segle XX (se sol situar entre 1906 i 1923). 1906: es va crear l’Institut d’Estudis Catalans, es va celebrar el I Congrés de la Llengua Catalana i es va publicar el llibre Els fruits saborosos de Josep Carner. 1923: es va produir el colp d’estat del general Primo de Rivera, amb el vistiplau del rei Alfons XIII de Borbó, i la dictadura militar va suposar l’aturada dels canvis que havien impulsat els noucentistes. El noucentisme haurà de dur a terme dues tasques: 1) Creació d’una ortografia acceptada per tothom. 2) Fer que la burgesia s’interessara per la renovació i la normalització de la cultura. El Noucentisme És un moviment artístic i ideològic que sorgeix al començament del segle XX i que es convertirà en el millor impulsor de les idees i propostes de la Lliga Regionalista (partit polític de la burgesia organitzat per Prat de la Riba i Francesc Cambó). Aquest partit propugna un projecte global, polític i cultural per crear una Catalunya “ideal”. Contràriament als modernistes, que es rebel·len contra la societat, els noucentistes s’avenen molt bé amb els polítics i amb la classe burgesa. Conceben l’intel·lectual com un personatge que s’ha d’introduir en la societat per canviar-la i millorar-la. En moltes institucions es van col·locar al front els més prestigiosos intel·lectuals. que van aconseguir que la nostra llengua sobrepassara els límits de la literatura per a utilitzar-se en la ciència, l’art i l’ensenyament. Idees del Noucentisme Defensen l’ordre i la serenitat del classicisme mediterrani enfront de la varietat de formes del modernisme. Pren com a base les idees que Eugeni d’Ors havia difós per mitjà del seu Glosari i pretén recrear una societat ideal, sense conflictes socials i perfectament organitzada (defugen del realisme i es refugien en l’idealisme). El Noucentisme Política Els noucentismes entengueren que per transformar la societat calia fer política. La política havia de ser l’àmbit des del qual impulsar la cultura. Amb plataformes com la Lliga Regionalista es va aconseguir el control, per via electoral, d’institucions com ara la Mancomunitat de Catalunya. Els líders polítics del moment confiaren la tasca cultural a noucentistes que s’afanyarem a aprofitar la conjuntura favorable per a una classe social, la burgesia. El Noucentisme Cultura Els noucentistes van difondre des de publicacions com La Veu de Catalunya o L’Almanac dels noucentistes la visió de la societat que volien. Figura destacable: Eugeni d’Ors, l’ideòleg del moment. Amb la seua secció Glosari defensava una cultura urbana, basada en la norma i l’ordre i va posar en circulació els conceptes que havien de regir el nou model cultural, com ara mediterraneisme, classicisme o arbitrarisme. El Noucentisme Literatura Amb un poder polític que creava institucions i protegia la llengua (com l’IEC), els escriptors noucentistes van veure com eren posades al seu abast plataformes de publicació abans inexistents. La poesia va ser el gènere més conreat durant el Noucentisme. Permet un treball lingüístic més acurat i també pretén aconseguir la perfecció en l’expressió i la forma. Destaquen els poetes Carles Riba i Josep Carner. L’ideari del Noucentisme suposa un fre per a la novel·la. Els noucentistes prefereixen conrear altres gèneres com el conte o l’assaig. La producció teatral és escassa. El Noucentisme Llengua El Noucentisme es va produir bàsicament a Catalunya, però va tindre conseqüències a la resta del domini lingüístic. La normativa ortogràfica que va impulsar Pompeu Fabra, amb una gramàtica i un diccionari, era indispensable. La proposta de Pompeu Fabra va ser acceptada al País Valencià l’any 1932 > els principals escriptors, intel·lectuals i associacions culturals van signar i acordar les Normes de 1932 a Castelló de la Plana. Suposaven el reconeixement de la unitat de la llengua, des de l’acceptació de les variants valencianes. Carles Salvador i Enric Valor en van ser dos dels divulgadors.  Josep Carner (Barcelona, 9 de febrer de 1884 - Brussel·les, 4 de juny de 1970) Va ser el gran poeta noucentista. Diplomàtic, periodista, traductor, director de revistes, poeta i membre fundador de la Secció Filològica de l’IEC. 1939 > es va exiliar a Mèxic. Després de la Segona Guerra Mundial > s’instal·la a Brussel·les. La seua obra més important > Els fruits saborosos. És una reflexió sobre les diferents etapes vitals en relació (infantesa, maduresa i vellesa) a determinades fruites. Característiques de la seua obra: classicisme, perfecció formal, mitologia i valors d’un món ordenat. També va ser traductor de clàssics universals com Alícia en terra de meravelles. Vídeo: Juliana Canet compara Bad Bunny amb Josep Carner Eugeni d’Ors (Barcelona, 28 de setembre de 1881 - Vilanova i la Geltrú, 25 de setembre de 1954) Va ser el gran intel·lectual noucentista. Des de la premsa, amb el pseudònim Xènius, escrivia les seues “gloses” (una espècie d’articles d’opinió on anava relfexionant sobre la vida, sobre l’art o la societat actual. Va escriure obres com ara La ben plantada. Les avantguardes CONTEXT HISTÒRIC: Europa, inici segle XX: - Revolució Russa (1917) - Primera Guerra Mundial (1914-1918) Crisi de valors > postures ideològiques extremes Les avantguardes Són un conjunt heterogeni de moviments artístics que es caracteritzen pel trencament amb les formes d'expressió tradicionals i per l'actitud de protesta, d'inconformisme social i de subversió contra la societat capitalista i la cultura burgesa. Les avantguardes - Aquests moviments avantguardistes poques vegades arribaren a confluir i a influir socialment. -El seu caràcter contradictori i desorganitzat va fer que tingueren una vida efímera. - La defensa dels seus principis es va fer a partir de manifestos i les seues idees es difongueren a través de revistes i diaris. Les avantguardes En poesia, els moviments d’avantguarda busquen l’originalitat i la innovació, i ho fan a través de l’experimentació creativa i fent servir recursos com els següents: 1. L’alteració del significat habitual de les paraules. 2. La incorporació al llenguatge poètic de recursos visuals. 3. La vulneració de les normes gramaticals i de puntuació. 4. La incorporació de temes relacionats amb el desenvolupament tecnològic i amb el progrés. Les avantguardes Per mitjà d’aquestes noves formes d’expressió, pretenen provocar rebuig, sorpresa o desconcert en la mentalitat de la societat burgesa. Tanmateix, cada moviment d’avantguarda presenta uns trets característics. FUTURISME Sorgeix arran de la publicació del Manifest del futurisme escrit per l’italià Filippo Tommaso Marinetti. Exalta els avenços tecnològics i L’enfrontament bèl·lic, pren com a font d’inspiració les màquines, la velocitat, l’electricitat, els invents, l’aviació; els herois o els combats. Els escriptors futuristes posen l’èmfasi en la recerca visual, en la disposició tipogràfica i en el llenguatge directe. Pel que fa a l’estil, és característic el vers lliure i l’associació lliure de paraules. CUBISME Està vinculat amb el cubisme pictòric, que té com a màxim exponent Picasso. El cubisme literari va introduir els jocs tipogràfics i el cal·ligrama, una composició poètica representada plàsticament en què s’utilitza la disposició de les paraules, la tipografia o la cal·ligrafia per a representar el contingut del poema. DADAISME Impulsat per l’escriptor francés d’origen romanés Tristan Tzara. Proposa una poesia on predomine l’instint sobre la racionalitat. Proclamen la llibertat de l’artista i la possibilitat de barrejar escultura, pintura i poesia en collages, poemes fonètics, poemes visuals, etc. SURREALISME És el moviment d’avantguarda més important i influent, sorgit de l’evolució del dadaisme i impulsat per l’escriptor francés André Breton. Els surrealistes parteixen de la teoria psicoanalítica de Sigmund Freud per a obrir-se a l’experiència del somni, de l’inconscient i del desig. Per a aconseguir-ho fan servir l’escriptura automàtica, que consisteix a escriure seguint el dictat de les frases suggerides per l’inconscient sense passar pel filtre de la reflexió. Joan Salvat-Papasseit (Barcelona, 16 de maig de 1894 - 7 d'agost de 1924) Escriptor barceloní d’origen humil, esperit rebel i autodidacta. Simpatitzant amb els corrents anarquistes i socialistes de l’època. Un dels màxims representants del futurisme en les nostres terres. Publica: Poemes en ondes hertzianes, (1919), L’irradiador del port i les gavines (1921), i El poema de la rosa als llavis (1923). Carles Salvador (València, 20 de gener de 1893 - 7 de juliol de 1955) Dins de la generació de 1930 destaca Carles Salvador. Mestre, gramàtic, poeta, assagista i activista per la llengua. Va ser un gran defensor i divulgador de les Normes de Castelló. La seua obra poètica té dues etapes. La primera, de to avantguardista i seguidora de Salvat-Papasseit, amb obres com Vermell en to major o El bes als llavis. La segona etapa és més intimista i tradicional, amb llibres com El fang i l’esperit (1952) POEMES Poesia visual de Joan Brossa Poesia visual de Joan Brossa Poesia visual de Joan Brossa Oda a Guynemer, de Josep Maria Junoy Drama en el port, de Joan Salvat-Papasseit Plànol, de Joan Salvat-Papasseit