Mètrica catalana PDF

Mètrica catalana 1.​ NOMBRE DE SÍL·LABES I COMBINACIONS DE VERSOS En català es compta únicament fins la darrera síl·laba tònica. Així, si un vers acaba en paraula aguda comptarem fins al final, si acaba en paraula plana deixarem de comptar una síl·laba, i deixarem de comptar dues síl·la...

Mètrica catalana 1.​ NOMBRE DE SÍL·LABES I COMBINACIONS DE VERSOS En català es compta únicament fins la darrera síl·laba tònica. Així, si un vers acaba en paraula aguda comptarem fins al final, si acaba en paraula plana deixarem de comptar una síl·laba, i deixarem de comptar dues síl·labes si acaba en paraula esdrúixola. Al cim d’un promontori que domina 10 les ones de la mar, 6 quan l’astre rei cap a ponent declina 10 me’n pujo a meditar 6 2.​ CONTACTES VOCÀLICS 2.1.​ Entre mots consecutius: o​ Sinalefes: unió en una sola síl·laba mètrica de la vocal final d'una paraula amb la vocal inicial de la següent: ​"me’n pujo a meditar" o​ Elisions: supressió, en determinats casos, de dues vocals en contacte o reducció en una sola: "la dama és alegre" - "la damés" / “Té el dit pelat” – “tel dit pelat” 2.2.​ Dins una mateixa paraula: o​ Diftongs: dues vocals en un mateix cop de veu. o​ Creixent: i, u + a, e, o a.​ Grups “qua, qüe, qüi, quo, gua, güe, güi, guo”: quatre, qüestió, ubiqüitat, quota, guant, aigües, pingüí, aiguota b.​ A principi de mot: iode, iogurt, hiena, ioga c.​ [i], [u] intervocàliques: cauen, deia, feien... No sempre que tenim una i seguida d’una a, e, o es forma un diftong creixent. Només quan aquesta i és a l’inici de paraula o bé es troba entre vocals. -​ Són a la mateixa síl·laba, tenen diftong: io-de, io-gurt, fe-ia, no-ia, hie-na... -​ No tenen diftong, són síl·labes diferents: di-a, his-tò-ri-a, re-li-gi-ó…  o​ Decreixent: a, e, o + i, u / i, u + i, u ai​ des-mai​ou​ mou-re au​ fau-na​ ​ ii​ no-vii ei​ fei-na​ ​ iu​ ciu-tat eu​ teu-la​ ​ ui​ cui-ner oi​ boi-ra​ ​ uu​ duu o​ Triftong: tres vocals que formen una sola síl·laba: guaitar, fèieu, Uruguai, creieu, seieu. o​ Hiat: dues vocals contigües que es pronuncien en síl·labes separades: re-alitat, re-üll, su-ís, a-eri, du-alitat... ​ Sinèresi: quan es pronuncia un hiat com un diftong. Sobretot es fa per mantenir la regularitat rítmica: me-mò-ri-a - me-mò-ria ​ Dièresi: és la transformació d´un diftong en un hiat. És menys freqüent en català: a-i-re, enlloc d'ai-re. 3.​ TIPUS DE VERSOS: En general podem fer una divisió entre els conjunts de versos amb el mateix nombre de síl·labes o de diferent nombre. ​ Mètrica isosil·làbica: Tots els versos tenen el mateix nombre de síl·labes. a.​ Art menor (versos curts). Fins a 8 síl·labes. Normalment sense cesura. b.​ Art major (versos llargs). Tenen de 9 a 12 síl·labes. Normalment amb cesura. ​ Mètrica anisosil·làbica: Els versos tenen diferent nombre de síl·labes. Segons el nombre de síl·labes els versos s'anomenen: monosíl·labs, bisíl·labs, trisíl·labs, tetrasíl·labs, pentasíl·labs, hexasíl·labs, heptasíl·labs, octosíl·labs, enneasíl·labs, decasíl·labs, hendecasíl·labs i alexandrins (de dotze síl·labes). Els versos de 5 i 7 síl·labes són molt freqüents en la poesia popular; en canvi, la poesia amorosa culta se sol servir dels versos decasíl·labs; mentre que els alexandrins es reserven normalment per a la poesia narrativa (èpica). ​ La cesura és una pausa mètrica, que no coincideix necessàriament amb un signe de puntuació, que divideix el vers en dues (o més) parts anomenades hemistiquis. Tenint en compte això, el recompte de síl·labes es farà com si el final de l'hemistiqui fos el final del vers, és a dir, si l'hemistiqui acaba en paraula aguda, comptarem fins al final, si acaba en paraula plana, deixarem de comptar una síl·laba. o​ En els versos decasíl·labs la cesura produeix els models següents: 4+6 (decasíl·lab català) M'ex-al-ta el-nou (4)/ i-m'e-na-mo-ra el-vell (6) (J. V. Foix) 6+4 (decasíl·lab èpic o francès) Lo- com-te- Ta-lla-fe-rro, (6)/ tim-bes- a-vall (4), / da-va-lla com -lo nú-vol (6)/ del –tem-po-ral (4) (J. Verdaguer) 5+5 (decasíl·lab castellà) Si -n'és- u-na –do-na (5) / qui- can-ta en- la- nit (5) (López Picó) o​ En canvi els alexandrins gairebé estan formats sempre per dos hemistiquis de 6+6 síl·labes: Brots de migrades fulles/ coronen el bocí obert i sense entranyes/ que de la soca resta; cremar he vist ma llenya;/ com fumerol de festa al cel he vist anar-se'n/ la millor part de mi. (J. Alcover) o​ Rarament la cesura en els alexandrins ocupa altres posicions, com en aquests casos: 4+8: Cri-en- les mon-ges (4) / u-na –gen-til- so-ta-bar-be-ta (8) (Carner) 4+4+4 (vers trimembre): Re no em distreu;/ dubte no m'heu;/ desig no em crida (Carner) o​ Finalment, els octosíl·labs de vegades tenen una cesura al mig (4+4): Sé que és un somni/ la vida entera. Tràfec, pensades,/ fugiu d'ací. Embriagar-se:/ la gran carrera. Jeure tot dia/ sota l'ombrí. (Carner) 4.​ RIMA 4.1.​Rima consonant (o perfecta). A partir de la darrera vocal tònica coincideixen tots els sons de determinats versos. Cal recordar que quan s'analitzen les rimes és costum anar escrivint una lletra (seguint l'ordre alfabètic) a la dreta de cada vers, que es va repetint a mesura que coincideixen els sons. -​ Escrivim les lletres minúscules quan la rima correspon a versos d'art menor (fins a 8 síl·labes) i les lletres majúscules en els versos d’art major (més de 8 síl·labes): En ma terra del Vallès a tres turons fan una serra, b quatre pins, un bosc espès, a cinc quarteres, massa terra. b "Com el Vallès no hi ha res” a Pere Quart Mon cor estima un arbre! Més vell que l’olivera, A Més poderós que el roure, més verd que el taronger, B Conserva de ses fulles l’eterna primavera, A I lluita amb les ventades que atupen la ribera, A Com un gegant guerrer. b Miquel Costa i Llobera 4.2.​Rima assonant. A partir de la darrera vocal tònica, únicament coincideixen els sons vocàlics. Perquè es distregui del fred a el dia de la nevada b àngels fan al son d’hivern a un coixí de plomes d’ala. b Josep Maria López Picó 4.3.​Rima masculina. Correspon als versos acabats en paraula aguda: amic, trobador, etc. 4.4.​Rima femenina. Es diu d'aquella amb els versos acabats en paraula plana o esdrúixola: noia, ànima, etc. 4.5.​Poemes blancs: no tenen rima però presenten regularitat mètrica. 4.6.​Poemes lliures: no presenten rima ni regularitat mètrica.