La Patologia: Estudi de la Malaltia PDF

La patologia:estudi de la malaltia Adaptació cel·lular: Canvis funcionals i estructurals de les cèl·lules. Anatomia patològica: Estudia els processos morfològics. Complicació: Resultat desfavorable d’una malaltia o tractament. Diagnòstic: Identificació de la malaltia o condició basada en signes, sí...

La patologia:estudi de la malaltia Adaptació cel·lular: Canvis funcionals i estructurals de les cèl·lules. Anatomia patològica: Estudia els processos morfològics. Complicació: Resultat desfavorable d’una malaltia o tractament. Diagnòstic: Identificació de la malaltia o condició basada en signes, símptomes i proves. Diagnòstic clínic: Diagnòstic basat en l'examen clínic i l'historial del pacient. Diagnòstic definitiu: Diagnòstic confirmat per proves concloents. Etiologia: Origen o causa d'una malaltia. Evolució: Progressió natural d'una malaltia amb el temps. Malaltia: Alteració de la salut amb signes i símptomes característics. Malaltia congènita: Malaltia present des del naixement. Malaltia iatrogènica: Malaltia causada per un tractament mèdic. Malaltia idiopàtica: Malaltia d'origen desconegut. Malaltia psicosomàtica: Malaltia amb símptomes físics causats per factors psicològics. Nosologia: Classificació i descripció de les malalties. Patogènia: Mecanismes de desenvolupament d'una malaltia. Patologia: Estudi de les malalties, incloent les causes, desenvolupament i conseqüències. Pla de tractament: Estratègia terapèutica per gestionar una malaltia. Procés patològic: Conjunt de canvis biològics que condueixen a l'aparició d'una malaltia. Pronòstic: Predicció sobre el curs i l'outcome d'una malaltia. Quadre clínic: Conjunt de signes i símptomes que caracteritzen una malaltia. Semiologia: Estudi dels signes i símptomes de les malalties. Seqüela: Conseqüència a llarg termini d'una malaltia. Signe: Manifestació objectiva d'una malaltia detectada pel metge. Signes patognòmics: Signes específics que permeten el diagnòstic definitiu d'una malaltia. Síndrome: Conjunt de signes i símptomes que sovint ocorren junts. Símptomes: Manifestacions subjectives de la malaltia reportades pel pacient. 1  1. Els processos patològics 1.1 Agents causants de processos patològics Agents patògens: agents externs que actuen directament sobre la cèl·lula i li provoquen lesions. ➔ Físics: Temperatura Pressió atmosfèrica Electricitat Radiacions Traumatismes ➔Químics. Substància química. (lesió cel·lular directa)Fàrmacs, reactius, desinfectants, insecticides, drogas... ➔ Biològics: Microorganismes i endoparàsits: Bacteris, fongs, virus, prions paràsits. Factors patògens: són factors que es generen a partir d’altres processos i que afecten a la cèl·lula. ➔ Hipòxia: Pèrdua de reg sanguini. Pèrdua de la capacitat transportador d’oxigen per part de la sang. Oxigenació inadequada de l’organisme: ➔ Oxidació (I): aquelles molècules que tenen l’electró més a l’extrem tenen una reacció més elevada s’anomenen radicals lliures. Son aptas per actuar en els sistema biológic produisent canvis en la composició química. La cèl·lula té un sistema de protecció, però pot fallar i provocar algun dany, i fins i tot causar mort cel·lular, per: - Danys a la membrana celular. - Inactivació d’enzims que protegeixen l’organisme dels oxidants derivats de l’oxigen. - Fragmentació de l’ADN cel·lular. ➔ Factors immunitaris: Una resposta immunitària inadequada pot ser un factor patogen per a les cèl·lules del mateix organisme. Malalties autoinmunes e inmunodeficiències. ➔ Factors genètics: Causa directa o indirecta de lesions cel·lulars: mutacions, alteracions cromosòmiques... ➔ Factors nutricionals: Les alteracions de la nutrició poden tenir efectes molt diversos en funció dels nutrients que es veuen afectats. Deficiència de glucosa, Descompensació dels equilibris iònics i Falta de components per a la síntesi d’enzims 2 1.2 Els processos patològics a nivell cel·lular Homeòstasi: Estat en que les cèl·lules desenvolupen les seves funcions amb normalitat, és un estat d’equilibri. Per manteir la homeostasi les cèl·lules... ➔ Estan envoltades per la membrana plasmàtica ➔ Poden secretar substàncies que creïn un entorn favorable (glicocàlix o MEC) ➔ Tenen capacitat de produir i emmagatzemar energia ➔ Es poden multiplicar (mitosi) La cèl·lula enfront d’agents externs: complementar Depèn la quantitat de l’agent, situació de la cèl·lula. Formes de fisiologica o fisiopatologica. Agents externs ph, virus, toxines… 1.3 Les lesions cel·lulars Sistema intracel·lulars - Membrana plasmàtica (integritat) - Respiració cel·lular (alteració -> bloqueig metabolisme) - Síntesi de proteïnes (enzims i proteïnes estructurals) - Reproducció (pèrdua o alteració de material genètic) Les lesions cel·lulars Reversibles ➔ Resposta a l’acció d’un agent o factor patogen ➔ Desapareixen quan deixa d’actuar ➔ Exemple: edema cel·lular Irreversibles: Algunes condueixen inevitablement a la mort cel·lular: ➔ Fragmentació de la membrana ➔ Lisi del reticle endoplasmàtic (bloqueig síntesi de proteïnes i transport de substàncies) ➔ Disfunció mitocondrial (La cèl·lula NO pot generar energia per al seu metabolisme) ➔ Alteracions del nucli (picnosi, cariorrexi, cariòlisi) 3 Adaptacions cel·lulars Descripció Causa Ex. Fisiologic Ex. Patològic Atrofia Disminució de Desús, falta de Úter postpart Atrofia muscular per tamany i nº de inervació i Timo en desús cèl·lules estímul endocri adolescents Neoplasia que comprimeix teixit adjacent Isquemia crónica Hipertrofia Augment de Augment de la Hipertrofia uterina Hipertrofia ventricular tamany i demanda i del (embaràs) esquerre per HTA cel·lular estímul endocrí Practicar molt (persistent) exercici Hipertrofia vejiga per disminució en ronyons Metaplasia Substitució en Estrés cel·lular Metaplasia Metaplasia escamosa un tipus irritació crónica escamosa en en epiteli o en cel·lular inflamació o epiteli cervical fumadors diferenciat per estímuls (pubertat) Metaplasia intestinal altre adversos en epiteli gàstric persistents Esoplagio de barret Hiperplasia nºcèl·lules Agumenta Proliferació teixit Hiperplasia benigna augmenta carga de treball mamari de próstata en mayors tamany órgan el estímul Hiperplasia Gigantismo hormonal endometrial en Acromegalia lesió persistent cicle menstrual resecció parcial Hiperplasia compensatoria del fetge per una tretectonia parcial Displasia Irreversibles, Estímuls x Displasia cervical per Creixement crónics danyins el VPH augment la desorganitzaci que no paren Displasia del epiteli velocitatde ó de cèl·lules, que no cesan bronquial en fumadors divisó variacions en crónic maduració tamanys, incompleta forma i organització Neoplasia Proliferació Exposisicó a x Tumor Benigne: anorma i cancerígens Leiomioma uterino descontrolada mutacions sense estímul genéticas Tumor maligno: innflamacions Cancioroma fumador cronicas 4 1.3 Els processos patològics a nivell anatòmic Processos patològics fonamentals Edema: acumulació anormal de líquids en el teixit. Inflamació. És una resposta defensiva local enfront de diversos agents i es manifesta amb inflor, dolor, calor, i envermelliment. Tumoració. Creixement anormal de teixit. Malignes (cancerosos) o benignes. Ulceració. Lesió oberta amb pèrdua de substància en pell o mucoses. Necrosi. És una part del teixit on s’ha produït la mort cel·lular. Necrosi tissular, pot ser: - Expulsat. - Reparat (fagocitosi i renovació). - Aïllat (calcificació o encapsulació dell teixit necròtic). Coagulativa Liqüegaent Grassa Caseosa Coagulació de El teixit degenera de El trencament Combina proteïnes forma ràpida i la zona d’adipòcits a causa caracterítiques de la intracel·lulars a necrosa es torna d’un trauma o una necrosi coagulativa i causa de una líquida i viscosa. acció enzimàtica liquüefaent. isquèmia tissular. provoca alliberament d’àcids grassos. Reparació del dany tissular Proliferació cel·lular. El terme G₀ es refereix a una fase del cicle cel·lular en la qual les cèl·lules surten del cicle actiu de divisió cel·lular i romanen en un estat de repòs que es tradueix com que no estan proliferant activament. - Els teixits làbils estan formats per cèl·lules que es divideixen contínuament per a reemplaçar aquelles que es perden per desgast o mal. En aquest cas es coneix que les cèl·lules no entren en la fase G₀. Com per exemple l'epiteli intestinal o la pell (epidermis). - Els teixits quiescents estan formats per cèl·lules que, en condicions normals, no es divideixen activament, però poden reactivar la seva divisió cel·lular sota estímuls específics (com a lesions o necessitats regeneratives). Les cèl·lules estan en un estat de quiescencia (fase G₀ reversible), cosa que significa que poden tornar al cicle cel·lular quan es requereix. Exemple, els hepatòcits. - Un teixit permanent és un tipus de teixit que està format per cèl·lules que han aconseguit la seva maduresa i, com a resultat, han perdut la capacitat de dividir-se mitjançant mitosi, es troben en fase G₀. Aquests teixits estan especialitzats a realitzar funcions específiques i no participen en processos de creixement o regeneració activa. Un exemple podrien ser les cèl·lules musculars cardíaques (*miocitos) o les neurones. De fet es diu que tenen capacitat mitòtica molt limitada per no ser categòric. 5 Reparació del dany tissular Fibrosi. És el desenvolupament en excés del teixit connectiu fibrós en un òrgan o teixit com a conseqûència d’un procés reparatiu, davant de la impossibilitat de reparar la zona lesionada per proliferació cel·lular. 2. L’estudi dels processos patològics 2.1 Branques de la patologia Patologia: Branca de la medicina encarregada de l’estudi dels processos patològics. Eines moleculars, microbiològiques, immunològiques i morfològiques, per explicar les causes del procés patològic i de les manifestacions clíquines que provoca, i proposa les bases per a tractar-los. Etiologia / Patogènia / Semiologia / Anatomia patològica / Fisiopatologia 2.2 Terminologia clínica 3. La malaltia. és alteració o desviació de l’estat fisiològic en una o diverses parts del cos, en general per causes conegudes, manifestada per símptomes i signes característics, i l’evolució de la qual és més o menys previsible.” 3.1 La Salut és un estat de benestar FÍSIC, MENTAL i SOCIAL complet, i no només l’absència d’afeccions o malalties” 3.2 Classificació de les malalties Nosología: part de la medicina que descriu, explica, diferencia i classifica les malalties. Característiques agent causant Característiques malaltia Íntrínseca o extrínseca Aguda, subaguda o crónica Genètica o adquirida Sistèmica o localitzada Unifactorial o multifactorial Endògenes o exògenes o ambientals o d’etiologia multifactorial Agent causant conegut o desconegut Esporàdica en alguna regió o endèmica en una regió D’efecte immediat o tardà Nervioses, cardiovasculars, metabòliques, mentals, etc Directa o indirecta Neonatals. Pediàtriques i geriàtriques. 6 3.3 El desenvolupament de la malaltia 1. Fase pre-patogénica: s’inicia però el pacient no manifesta clíniques ni cambis cel·lular, tissulars i orgàniques. 2. Fase patogénica: temps desde que causa penetra fins els primers signes i síntomes Si hi ha canvis cel·lulars, musculars i orgànics. *Segons el tipus de enfermetat hi ha un periòde subclínic o incubació (enf. infecciones): el microorganisme es multiplica i període latencia. (enf. degeneratiu): evolució lenta = fase llarga. 3. Fase clínica: pacient amb signes i símptomes conté tres períodes: - Període prodròmico: signos i síntomes inespecífics: febre, malestar general, cefalea… - Període clínic: signes i símptomes propis - Període de resolució: signes i símptomes desapareixen/ cronifica o mort el pacient Evolució: curs que segueix en cada cas la malaltia Malaltia determinada → Evolució previsibles Complicació problema mèdic que es presenta durant el curs d’una malaltia, o després d’un procediment o tractament. 3.4 El diagnòstic de la malaltia Diagnòstic: identificació de la malaltia. Diagnostic - Agent causal - Evolució malaltia - Pronòstic Pronòstic: judici hipotètic sobre l’acabament més probable d’una malaltia. Es pot expressar quantitativament o qualitativament Mètodes clínics de diagnòstic: Amnesi i Examen físic (Inspecció / Palpació/ Auscultació/ Percussió). Es presenten signes patognòmics. Mètodes complementaris de diagnòstic (objectiu diagnòstic definitiu): Anàlisis clíniques: Bioquimica clinica/ inmunologia/ Genètica/ Microbiologia i parasitologia. Estudis citologics i anatomopatològics Tècniques de diagnòstic per la imatge: Radiografies (simples o amb contrast) Ecografies / RMN ressonàncies magnètiques nuclears / tomografies computades (TC) / Endoscòpies Tècniques deletrodiagnóstic ECG electrocardiograma - Electroencefalograma (EEG) - (EMG) 3.5 El tractament de la malaltia Objectiu del tractament: Aconseguir que la persona recuperi l’estat de salut previ a la malaltia. Seqüela: Trastorn que persisteix després de la curació Anatòmiques-Funcionals-Psíquiques-Estètiques Poden ser degudes a la malaltia o al tractament que s'aplica. Tipus de mesures terapèutiques Principals recursos terapèutics ❖Curatives/Paliatives Mesures higièniques ❖ Espefíques/Simptomàtiques Farmacoteràpia ❖ Locals/Sistèmiques Quimioteràpia ❖ Invasives/ No invasives Radioteràpia ❖ Conservadores/Radicals Seroteràpia ❖ Farmacològiques/No farmacològiques Dietoteràpia ❖ Convencionals/Alternatives Cirurgia/ortpròtesis ❖ Individuals/Grupals Fisioteràpia 7