FISIOPATOLOGIA

Canvis que passen a les cèl·lules en resposta a estímuls externs o factors interns. Aquests canvis poden ser temporals o permanents, reversibles o irreversibles.

Factors que poden causar malalties o lesions en les cèl·lules.

Un tipus d'agent patogen que pot provocar lesions a les cèl·lules per l'ús de calor, fred, electricitat o pressió.

Un tipus d'agent patogen que pot provocar lesions cel·lulars per l'exposició a productes químics.

Un tipus d'agent patogen que pot atacar i danyar directament les cèl·lules.

Un factor intern que pot provocar malalties o lesions en les cèl·lules, com la falta d'oxigen o la pressió.

La reducció de subministrament d'oxigen a les cèl·lules, a causa d'un baix flux sanguini o d'una reducció de la capacitat de transport d'oxigen de la sang.

L'estudi de les causes, desenvolupament i conseqüències de les malalties.

Els radicals lliures són molècules amb un electró desaparegut, cosa que els fa molt reactius i capaços de danyar les cèl·lules.

El sistema oxidatiu cel·lular protegeix les cèl·lules dels radicals lliures, però pot fallar, provocant danys a la membrana, inactivació d'enzims i fragmentació de l'ADN.

Una resposta immunitària descontrolada pot atacar les cèl·lules pròpies de l'organisme, provocant malalties autoimmunes o debilitant el sistema immunològic, deixant-lo vulnerable a infeccions.

Les mutacions genètiques poden causar danys directes a les cèl·lules, mentre que les alteracions cromosòmiques afecten la informació genètica, indirectament.

La deficiència de glucosa, desequilibris iònics o la falta de components per a la síntesi d'enzims poden afectar el funcionament de les cèl·lules i provocar malalties.

És una resposta defensiva local a agents externs que es manifesta amb inflor, dolor, calor i envermelliment.

Creixement anormal de teixit, pot ser benign o maligne (cancerós).

És una lesió oberta amb pèrdua de substància a la pell o mucoses.

Part del teixit on s'ha produït la mort cel·lular. Es pot expulsar, reparar o aïllar.

El teixit degenera ràpidament i la zona necrosa es torna líquida i viscosa.

Tipus de teixit format per cèl·lules que es divideixen contínuament per a reemplaçar les que es perden.

Tipus de teixit format per cèl·lules que, en condicions normals, no es divideixen activament, però poden reactivar la seva divisió sota estímuls.

Tipus de teixit format per cèl·lules madures que han perdut la capacitat de dividir-se.

El desenvolupament excessiu del teixit connectiu fibrós en resposta a una lesió, que impedeix la regeneració cel·lular.

És la branca de la medicina que estudia les malalties.

Etiologia: Estudia les causes de les malalties.

Patogènia: Estudia el desenvolupament de la malaltia.

Semiologia: Estudia els signes i els símptomes de les malalties.

Anatomia patològica: Estudia les alteracions estructurals en els teixits i òrgans a causa de la malaltia.

Fisiopatologia: Estudia les alteracions funcionals en els organismes a causa de la malaltia.

Nosología: Classifica les malalties en funció de criteris com la causa, l'evolució o la localització.

Un canvi en la funció d'una cèl·lula que és temporal i que desapareix quan s'elimina l'agent causant.

Un canvi en la funció d'una cèl·lula que és permanent i que no pot ser revertit.

Un canvi en la mida d'una cèl·lula o d'un òrgan. Pot ser degut a una disminució o a un augment de la mida de les cèl·lules.

Un augment de la mida d'una cèl·lula o d'un òrgan. Pot ser degut a un augment de la demanda o d'un estímul hormonal.

Un canvi en el tipus de cèl·lula d'un teixit. Les cèl·lules originals són reemplaçades per un altre tipus de cèl·lula.

Un augment del nombre de cèl·lules en un teixit o un òrgan. Pot ser degut a un augment de la carga de treball o a un estímul hormonal.

Un canvi irreversible en el creixement i la maduració de les cèl·lules. Es caracteriza per una desorganització en la forma i la mida de les cèl·lules.

Un creixement cel·lular anormal i descontrolat. Pot ser benigne o malign.

Un canvi en l'equilibri d'aigua en el teixit que provoca una acumulació de líquid entre les cèl·lules.

Una resposta cel·lular a un estímul que busca restaurar la funció normal.

El període prodròmic és la fase inicial d'una malaltia en què els símptomes són generals i inespecífics, com febre o malestar general. Pot ser confós amb una simple infecció o malestar

La fase clínica d'una malaltia es caracteritza per la presència de signes i símptomes específics de la malaltia, que permeten un diagnòstic més precís.

El període de resolució és la fase final d'una malaltia, en la qual els símptomes desapareixen o es cronifiquen, o en què el pacient mor.

L'evolució d'una malaltia fa referència al curs que segueix la malaltia en cada cas. Pot ser variable i impredictible, però per a malalties determinades, l'evolució sol ser més previsibles.

Un diagnòstic precís inclou la identificació del agent causal, l'evolució de la malaltia i el pronòstic. Aquests elements ajuden a determinar el tractament més adequat.

El pronòstic d'una malaltia és un judici sobre el resultat més probable de la malaltia. Pot ser quantitatiu (per exemple, percentatge de supervivència) o qualitatiu (per exemple, 'favorable', 'desfavorable').

Les anàlisis clíniques són estudis que analitzen mostres biològiques per ajudar a diagnosticar la malaltia i monitoritzar el tractament. Inclouen proves de bioquímica clínica, immunologia, genètica, microbiologia i parasitologia.

Les tecnologies d'imatge permeten visualitzar l'interior del cos, ajudant els metges a detectar anomalies anatòmiques i a diagnosticar malalties. Inclouen radiografies, ecografies, RMN, TC, endoscopi i altres.