La crisi de la Restauració (1898-1931) - Judit Aparici PDF

LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ 1898-1931 Judit Aparici curs 2024-25 ⚫Index ⮚1.El reformisme dinàstic ⮚2.Les forces d´oposició ⮚3.Catalanisme i republicanisme (1901-1909) ⮚4.La Mancomunitat (1914-25) ⮚5.La crisi de 1917 ⮚6.La descomposició del sistema ((1917-23) ⮚7.La dictadu...

LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ 1898-1931 Judit Aparici curs 2024-25 ⚫Index ⮚1.El reformisme dinàstic ⮚2.Les forces d´oposició ⮚3.Catalanisme i republicanisme (1901-1909) ⮚4.La Mancomunitat (1914-25) ⮚5.La crisi de 1917 ⮚6.La descomposició del sistema ((1917-23) ⮚7.La dictadura de Primo de Rivera (1923- 1930) INTRODUCCIÓ ⚫El regnat d’Alfons XIII va donar inici a una segona etapa de la Restauració caracteritzada per: ✔Fracàs dels intents reformistes dels partits dinàstics ( revolució des de dalt) degut entre d´altres raons a que els sectors representants del poder no van voler renunciar als seus privilegis polítics ni econòmics. ✔Pèrdua de l’hegemonia electoral dels partits dinàstics. ✔Dinàmica política de Catalunya força diferenciada de la resta d’Espanya. ✔Oposició política i ideològica del moviment obrer. Augment de la influència de l’anarcosindicalisme. ✔Auge del republicanisme. ⚫Problemes d’Espanya: 1. Retard econòmic i cultural respecte a la resta d’Europa. L’injust repartiment de la riquesa propiciava la reivindicació del moviment obrer i dels jornalers del camp. 1. Règim polític corrupte i artificial en què les institucions no representaven el poble. 1. Un exèrcit ferit per la derrota de Cuba 1. Percepció entre els militars que els nacionalismes representaven una disgregació del seu concepte de pàtria. 1-El reformisme dinàstic 1.1. Fracàs del primer govern regeneracionista El desastre del 98 va mostrar les deficiències del sistema de la Restauració i va donar lloc a un reformisme polític basat en el regeneracionisme Al 1899 forma govern el conservador Francisco Silvela, que, de la mà de ministres com Villaverde, Polavieja o Duran i Bas, impulsa una política reformista: descentralització administrativa i, nova política pressupostària per fer front als deutes de la guerra de Cuba. Però les noves càrregues fiscals van originar una forta protesta a Catalunya, coneguda com el Tancament de Caixes (setembre de 1899) La repressió de la protesta per part del govern provocà la dimissió de Duran i Bas i Polavieja, i amb ella la fi de l´esperit regeneracionista del govern de Silvela. 1.2 Les reformes de Maura i Canalejas ⚫Govern conservador d´Antonio Maura (1904-1909) ⮚ Projecte polític conegut com “revolució des de dalt”: defensa la reforma del sistema polític des del govern per evitar que hi hagués una revolució des de baix, és a dir, popular. ⮚ En aquesta línea promulga: ⮚ Llei electoral (1907), que intenta impedir el frau electoral (estableix el sufragi obligatori per mobilitzar les “masses neutres” i redueix el paper dels organismes locals i provincials en les eleccions en l´elaboració del cens i el control del procés) ⮚ Projecte de Reforma de l´administració local, que vol dotar de més autonomia als ajuntaments i diputacions (lleu descentralització) ⮚ Llei del descans dominical ⮚ Creació Institut Nacional de Previsió (1908) ⮚ Llei de Vagues (1909) primer reconeixement del dret a la vaga, tit i que molt limitat (sense connexions polítiques i permetent l´acomiadament per part de l´empresari) ⮚ Llei de colonització interior, per estimular l´agricultura ⮚ Però va posar en marxa un gran aparell repressor per mantenir l´ordre públic que li va suposar moltes crítiques i en va forçar la dimissió arrel dels fetsde la Setmana Tràgica de Barcelona (1909) ⚫Govern liberal de José Canalejas (1910-1912) ⮚ Posa en marxa un major reformisme social i vol limitar el poder de l´Esglèsia. ⮚ Promulga. ⮚ Llei del Candado (1910), limita l´establiment de nous ordes religiosos a Espanya ⮚ Substitució de l´impost de consums (impost directe sobre productes de primera necessitat) per un impost progressiu sobre les rendes. ⮚ Llei de reclutament (1912), que va suposar la democratització militar, elimina la redempció en metàl.lic i estableix la obligatorietat del servei militar. ⮚ Lleis de millora de les condicions laborals ⮚ Iniciació d´una Llei de Mancomunitats, per permetre que diputacions d´una regió s´unissin per encarregar-se de diferents serveis públics. ⮚ És assassinat l´any 1912 per un anarquista, i finalitza així el seu projecte renovador, que no havia aconseguit transformar el règim liberal en una autèntica democràcia. 2-Les forces d´oposició 2.1 Republicanisme i lerrouxisme ⚫ El republicanisme, juntament amb el catalanisme, formava la minoria parlamentaria més nombrosa. ⚫ Es trobava fragmentat en diferents grups fins el 1903, quan sorgeix la Unión Republicana, liderada per Nicolàs Salmerón. ⚫ Alejandro Lerroux representava el republicanisme a Catalunya, que va tenir molt d´èxit entre 1903 i 1905 entre les classes populars. ⚫ El lerrouxisme ( republicanisme que representa Alejandro Lerroux) era anticatalanista, anticlerical, molt demagògic i aparentment revolucionari per atreure l´obrerisme que no simpatitzava amb el catalanisme. Pg 209, El radicalisme lerrouxista ⚫ Al 1908 quan Salmerón decideix integrar-se en la formació catalanista Solidaritat catalana (1907) A. Lerroux abandona Unión republicana per fundar el seu propi partit, el Partido Radical. ⚫ Amb la Setmana Tràgica (1909) perd el suport popular a Catalunya i es trasllada a Madrid.Durant la II República arribarà a ser president. 2.2 Les forces obreres: socialisme i anarquisme ⚫ Socialisme i anarquisme eren les forces predominants dins l´obrerisme: ⮚ Socialisme: predominant a Madrid i al nord d´Espanya ⮚ Anarquisme: predominant a Catalunya i important també Aragó, València i Andalusia. ⮚ Socialisme: ⮚ PSOE (Partit Socialista Obrer Espanyol): creix en militants, defensa l´acció política i la creació d´aliances amb els partits burgesos, va participar a les eleccions al 1910 i el seu lider Pablo Iglesias va ser diputat per la Conjunción Republicanosocialista. Pg 211 Evolució del PSOE ⮚ UGT (Unió General de Treballadors): el sindicat socialista va tenir un gran creixement, defensava l´acció política per aconseguir millores laborals o socials i la participació de representants obrers en les institucions de l´Estat. Francisco Largo Caballero fou Secreteri General de la UGT al 1918. ⮚ PCE (Partit Comunista Espanyol): al 1921, influits per la Revolució Russa alguns militants del PSOE abandonen el partit i funden el Partit Comunista, que defensa la línia revolucionaria bolxevic. ⮚ Unió Socialista de Catalunya (USC): creat al 1923 per els escindits de la federació catalana del PSOE ⮚ Anarquisme: ⮚ Solidaritat Obrera (1907) : la tendència anarcosindicalista promou la creació a Barcelona d´aquesta federació d´associacions de treballadors, apolítica i partidaria de la lluita revolucionària. ⮚ CNT (Confederació Nacional del Treball, 1910) sindicat anarquista impulsat per Solidaritat Obrera. Gran creixement d´afiliats en pocs anys, sobretot a Andalusia i Catalunya. Protagonistes destacats: Salvador Seguí (Noi del Sucre), Angel Pestaña i Joan Peiró. Al Congrés de Sants (Barcelona 1918), es reafirma l´ideari anarquista i es creen els Sindicat Únics d´Industria, que substitueixen els antics sindicats d´oficis. Els seu principis bàsics: ⮚ Apoliticisme del moviment obrer, crida a l´abstencionisme electoral ⮚ Independència del proletariat respecte de la burgesia i l´Estat ⮚ Necessitat d´unió sindical dels treballadors , que per mitjà de vagues i boicots acabarien enderrocant l´Estat i el Capitalisme. pg 213 El Sindicalisme anarquista L´activisme obrer anirà en augment al llarg del període, provocant vagues i una forta conflictivitat social (Vaga de la Canadenca, període del pistolerisme…) 2.3 Carlisme Les diferents formacions d´origen carlí tenien representació al Congrès (Partit Carlí de Vázquez de Mella i Partit Integrista de Ramon Nocedal) 1919: creació per part de Vázquez de Mella del Partit Tradicionalista (de tendència germanòfila en el context de la 1ª Guerra Mundial): partidaris d´un govern autoritari que imposés ordre social. A partir de la proclamació de la República totes les faccions del carlisme es reunirà en un sol partit : Comunión Tradicionalista 3- Catalanisme ⚫ Als inicis del s XX, hi ha un canvi de la dinàmica política a Catalunya: els partits dinàstics perden l´hegemonia electoral i dues forces polítiques ocupen el seu lloc: catalanisme i republicanisme ⚫ Aquestes forces hegemòniques a Catalunya seran: ⚫ Lliga Regionalista (catalanisme conservador) ⚫ Solidaritat Catalana (1906) (coalició catalanista) ⚫ Catalanisme republicà d´esquerres ⚫ Centre Nacionalista Republicà (CNR, 1906) ⚫ Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR, 1910) ⚫ Dos crisis importants tindran lloc a Catalunya a la primera dècada del sXX: La crisi política provocada pels fets del “Cu- Cut!” (1905) i la crisi arrel de la Setmana Tràgica de Barcelona (1909) 3.1 La Lliga Regionalista ⮚ Partit hegemònic a Catalunya, gran èxit electoral a 1901. ⮚ Líders: ⮚ Enric Prat de la Riba, que defensa la intervenció en política espanyola per aconseguir reformes descentralitzadores, ⮚ Francesc Cambó, portaveu dels interessos de la Lliga a Madrid. ⮚ Oposició: republicanisme lerrouxista (al 1903 i al 1905 s´imposen a les eleccions municipals) pg 210 DOC 2 ⮚ Discrepàncies ideològiques internes a partir de 1904 entre els sectors més progressistes, intransigents a l´hora de negociar amb Madrid i la majoria dirigent, partidaris de negociar i arribar a acords. ▪ La visita d´Alfons XIII al 1904 genera conflictes: el partit havia decidit fer boicot al monarca però Cambó es salta la decisió i no rep sanció del partit. aquest fet genera una escissió: ▪ Grup Majoritari: partidari d´acords amb Madrid ▪ Grup minoritari més progressista i republicà, intransigent amb negociacions a Madrid, que abandona la Lliga i al 1906 funden Centre Nacionalista Republicà (Domenech i Muntaner) ⮚ Incidents del “Cu-cut!”: ▪ El setmanari satíric català Cu-Cut! publicà un acudit antimilitarista que alhora feia referència a les victòries electorals de la LLiga  ▪ 300 militars de la guarnició de Barcelona van assaltar els tallers de la revista i del diari La Veu de Catalunya, prenent-se la justícia per la seva mà. ▪ El Govern central no nomès no els va sancionar, sinó que va promulgar la Llei de Jurisdiccions (1906) Proposa que siguin els tribunals militars els que jutgin les ofenses contra l´exèrcit i contra la unitat de la pàtria o els seus símbols. ▪ Davant aquesta Llei abusiva, les forces polítiques catalanes de tot tipus es van unir en una coalició, Solidaritat Catalana, per lluitar per la derogació d´aquesta llei. http://historiatafalla.blogspot.com.es/2012/12/la-ley-de-jurisdicciones-de-1906_8717.html https://www.youtube.com/watch?v=b_g6cKi79VI fragment del film “El Coronel Macià! 3.2. La coalició Solidaritat Catalana ⮚ Al 1906 totes les forces catalanes ( menys partits dinàstics i lerrouxistes) s´uneixen en una coalició electoral per defensar els drets de Catalunya. ⮚ Al 1907 es presenten a les eleccions amb un programa conegut com a Programa del Tívoli. ▪ Demanen autogovern ampli per Catalunya ▪ Derogació de la Llei de Jurisdiccions Pg 216 Programa solidari ⮚ Van obtenir gran èxit a les eleccions generals i van formar minoria parlamentària al Congrès. ⮚ Antonio Maura va haver de negociar amb ells, i alhora va intentar dividir-los, fent que s´enfrontessin per diferents projectes: ▪ Projecte de Reforma de l´administració local: els representants d´esquerra dins de Solidaritat el rebutgen i els de la Lliga l´accepten ▪ Projecte de l´Ajuntament de Barcelona que volia incorporar a les escoles publiques el català, la coeducació i la neutralitat religiosa, aspecte aquest últim que rebutja la Lliga ⮚ Finalment, al 1909, arrel dels fets de la Setmana Tràgica i del recolçament de la Lliga a la repressió de Maura, Solidaritat Catalana es desfà. 3.3 El catalanisme d´esquerres 3.4 Els fets de la Setmana Tràgica (1909) ⮚ Al juliol de 1909 va tenir lloc a Barcelona una revolta popular, antimilitarista i anticlerical que fou coneguda com la Setmana Tràgica ⮚ Causes:https://www.youtube.com/watch?v=sJclhcDcOPo ⮚ Al Marroc s´havia establert un protectorat francoespanyol amb el Tractat D´Algesires (1906). Espanya havia d´administrar i pacificar a zona del Rif, al nord. ⮚ Els seus interessos eren més que econòmics de prestigi nacional (calia demostrar que eren encara potència colonial amb exèrcit eficaç) ⮚ Gran resistència autòctona a la zona del Rif (guerrilles): al 1909, l´exèrcit espanyol pateix la Derrota del Barranco del Lobo davant els rifenys, ⮚ Les baixes sofertes a la derrota fan necessària una nova lleva de soldats. Aquest cop també recluten forçossament homes casats, això genera un moviment de protesta popular pg 214 Doc 1 ⮚ Fets: ⮚ 18 de juliol: La sortida de reservistes del port de Barcelona inicia la revolta contra la guerra al Marroc i contra el sistema de quintes. ⮚ 24 de juliol: Solidaritat Obrera fa una crida a la vaga general, amb suport d´UGT ⮚ 26 de juliol: la vaga general s´exten per Catalunya, convertint-se en una protesta antimilitarista i anticlerical (incendi de convents i esglèsies) amb accions indiscriminades ⮚ Conseqüències inmediates: ⮚ Declaren l´Estat de Guerra i Maura envia gran aparell repressiu a Barcelona. ⮚ Gran nombre de morts i de ferits ⮚ Consells de Guerra a 1500 persones i 17 penes de mort, tot i que finalment 5 executats. ⮚ Afussellament de Francesc Ferrer i Guàrdia, pedagog d´ideologia anarquista que no havia intervengut en la revolta però que és pres com a cap de turc i càstig exemplar. pg 232 Doc 1 ⮚ Onada de protesta internacional ( sota el lema de “Maura no!”), que fa caure al govern conservador. ⮚ A Catalunya, Lerroux perd adeptes, i Solidaritat Catalana es trenca pel recolçament de la Lliga Regionalista al govern de Maura. pg 215 les contradiccions de Lerroux Conseqüències polítiques: Caiguda de Maura i torn del Partit Liberal amb el lideratge de Canalejas Crisi de lideratge dels partits dinàstics i inestabilitat permanent Reorganització de l´oposició davant la debilitat dels partits dinàstics. ○ Enfortiment republicanisme ( nou Partit Reformista i Conjunción republicanosocialista) ○ Descredit del republicansime lerrouxista ○ Augment de la influència del catalanisme republicà  ⚫GUERRA A LA GUERRA Y CAIGA QUIEN CAIGA...Si, proletariados: para combatir a los rifeños no van no, los hijos de los ricos, los que tienen sus intereses, su comercio o su industria, ni los hijos de los ministros, ni los obispos, ni los altos personajes, sino solamente los seres sangre de vuestra sangre... Manifiesto de proclamación de la huelga distribuido el 26 de julio de 1909 4-La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) ⮚ La Mancomunitat fou l´agrupació de les 4 diputacions provincials de Catalunya en una sola institució ⮚ Va ser el primer òrgan administratiu català des de 1714, el primer organisme que representava a tota Catalunya i la primera concessió d´autogovern concedida fins a la creació de la Generalitat al 1931, encara que només va ser un ens administratiu sense cap poder polític ⮚ Veurem: ⮚ Procès de formació ⮚ Constitució ⮚ Obra a) Procès de formació ⮚ Des de l´aparició del catalanisme, hi havia consciència en els ajuntaments i diputacions catalanes que calia un programa de millora de infraestructures, la modernització del sistema educatiu i el foment de la llengua i cultura catalanes. ⮚ Primeres accions: Enric Prat de la Riba, president de la Diputació de Barcelona du a terme diferents mesures (1907) ⮚ Creació de l´IEC (Institut d´Estudis Catalans ⮚ Biblioteca de Catalunya ⮚ 1911: presentació d´un projecte per mancomunar les 4 diputacions catalanes al gover liberal de Canalejas. ⮚ Projecte de Mancomunitats aprovat al 1912 a les Corts espanyoles, tot i l´oposició de conservadors i alguns liberals anticatalanistes. ⮚ La mort de Canalejas al 1912 en mans d´un anarquista provoca que el projecte sigui bloquejat al Senat ⮚ 1913: el govern conservador d´Eduardo Dato publica un decret d´autorització del projecte de Mancomunitats b) Constitució ⮚ El 6 d´abril de 1914 es constitueix la Mancomunitat com a ▪ Ens purament administratiu sense cap poder polític ▪ Únicament és una delegació de les funcions que tenien les diputacions ▪ El pressupost de què disposarà és el que tenien anteriorment les diputacions, no n´augmenten els recursos ▪ Lliga Regionalista en tindrà el control. ⮚ Constitució interna: ▪ Presidència: Enric Prat de la Riba (1914-1917), Puig Cadafalch (1917-1923) i Alfons Sala (1923-25) ▪ Assamblea ▪ Consell permanent de vuit membres escollit per l´assamblea Pg 217 Doc 3 ⮚ Dissolució: 20 de març de 1925, el general Primo de Rivera, que havia arribat al poder al 1923, publica un decret de dissolució al.legant que contribueix a desfer la unitat nacional en fomentar el regionalisme i el separatisme. c) Obra 5-La crisi del 1917 ⮚ A partir de 1917, el malestar social i econòmic es deixarà sentir en tots els àmbits, donant lloc a una crisi múltiple: militar, política i social. ⮚ Al 1914 havia esclatat la 1ra Guerra Mundial, que va enfrontar a Alemanya i Austria contra Gran Bretanya, França i Rússia. ⮚ Espanya es manté neutral i es converteix en principal proveïdora dels països en guerra, cosa que comporta grans beneficis industrials i grans negocis per a empresaris. ⮚ La bonança econòmica beneficia només a uns quants, la riquesa no es gestiona ni es reparteix: els preus pugen (els productes es destinen a l´exportació, l´escassetat interior provoca pujada de preus) però els salaris no. ⮚ A partir de 1917, esclata una protesta generalitzada que afectarà diferents sectors Crisi de 1917 : ❖Crisi militar: formació de les Juntes de Defensa ❖Crisi política: Assemblea de Parlamentaris ❖Crisi social: Vaga revolucionària a) Crisi militar: Les Juntes de defensa ⮚ Els oficials peninsulars de mitjana i baixa graduació descontents creen les Juntes de Defensa: associacions militars il.legals creades per reivindicar millores laborals i salarials: ▪ Contraris a l´ascens per mérits de guerra, doncs només aconseguien ascendir els oficials destinats al Marroc (africanistes). Reclamen que el criteri sigui l´antiguitat. ▪ Reclamen millores salarials, doncs la inflació els havia abaixat el sou. ▪ Renovació política que acabi amb els mals del país i de l´exèrcit. pg 219 Doc 3 ⮚ Al juny de 1917 van fer un Manifest (Manifest de l´1 de juny), on s´exposen les seves demandes. ⮚ El moviment vaguístic que es va extendre l´agost de 1917 confià en el recolzament dels junteros, però es posaren de part del govern per reprimir la protesta. ⮚ La divisió dins l´exèrcit entre africanistes i junteros (peninsulars) serà un precedent dels enfrontaments entre fidels a la república i sublevats contra la república b) Crisi política: L´Assamblea de Parlamentaris ⮚ 1916: govern liberal de Romanones clausura Corts davant primera creació Juntas de Defensa (es veu com un desafiament de l´exèrcit, tot i que es van acabar reconeixent les Juntes i acceptant les seves demandes durant el govern de Dato) i acusacions de corrupció. ⮚ Juny 1917, Eduardo Dato, conservador, puja al poder (després de govern liberal de García Prieto), una representació de diputats demana noves Corts constituents. La resposta és la declaració de l´estat d´excepció. (suspensió temporal de les garanties constitucionals). ⮚ Pg 219 Doc 2 ⮚ 5 de Juliol 1917 es celebra a Barcelona l'Assemblea de Parlamentaris catalans , reclama formació d´un govern provisional que convoqui corts i reformi el sistema polític. Pg 219 DOC 2 Acords de l´Assamblea de Parlamentaris ▪ Reorganització de l´Estat: descentralització i autonomia dels municipis ▪ Crear un govern representatiu del poble mitjançant sufragi universal ▪ Renovació vida pública ▪ Creació d´un govern provisional d´emergència (no un “govern de partit”) ⮚ 19 de juliol de 1917: l'Assemblea convoca als diputats espanyols a Barcelona. Hi acudeixen només 71 dels més de 700 convocats (principalment catalanistes , republicans i socialistes), però es prohibeix la reunió i es disolta per la guàrdia civil. ⮚ El moviment parlamentari desapareix perquè no ha tingut el recolzament de les Juntes, ni els monàrquics ni de la burgesia, davant l´onada vaguista que s´està gestant. c) Crisi social: vaga general revolucionària ⮚ Març 1917: acord sindical de CNT i UGT que signen un manifest conjunt demanant al govern que aturi la pujada de preus i millori les condicions laborals, i avisant que si no es posa remei faran una vaga general ⮚ Agost 1917: crida a la vaga general, iniciada a València arrel d´un conflicte ferroviari i que s´extén posteriorment per tota Espanya. ⮚ S´inicia el 13 d´agost, el 15 viu el seu moment àlgid i el 19 es sufocada per les forces de l´ordre. ⮚ La vaga supera la protesta laboral per esdevenir una protesta política: ▪ Es reclama la fi de la monarquia i la instauració de la república, amb la formació d´un govern provisional que convoqui Corts constituents ▪ Baixada de preus i millora de les condicions de vida dels treballadors. Pg 218 DOC1 Manifest UGT-CNT ⮚ Incidència desigual: ▪ Èxit a Madrid, Barcelona, País Basc i Asturies ▪ La pagesia no hi va participar massivament Pg 219 Doc 4 ⮚ El govern va reprimir la vaga amb duresa: ▪ Líders de Madrid (Basteiro i Largo Caballero, socialistes) van ser detinguts ▪ Establiment de la Llei Marcial i repressió per part de l´exèrcit ▪ 2000 detinguts, 200 ferits i 70 morts. ⮚ Balanç: ▪ La vaga va fracassar per la falta de suport generalitzat (junteros, pagesia, burgesia…) ▪ Però va posar en evidència un cop més la debilitat del règim per la duresa de la repressió, i va radicalitzar encara més les postures obreres. 6-La descomposició del sistema (1917-1923) ⮚A partir de 1918, el sistema de la Restauració viu la seva crisi definitiva ⮚Durant aquest període es produeix: ▪ Crisi política: aparició de governs de concentració, inestabilitat política, fi del sistema de torn pacífic, enfortiment el catalanisme d'esquerres, campanya per l'autonomia. ▪ Problemes socials: crisi econòmica que persisteix després de la 1ra guerra mundial, noves vagues (Vaga de la Canadenca, 1919), fenomen del Pistolerisme a Catalunya ▪ Crisi del Marroc: Desastre d´Annual 1921 a) Crisi política I-Fi del sistema dinàstic ⮚ La greu crisi de 1917 va afavorir la dimissió del govern i la formació de governs de concentració. ▪ Govern de concentració: govern integrat per diferents partits que es forma en moments excepcionals per sortir d´una crisi política ⮚ Entre 1918 i 1923 hi va haver dos governs de concentració integrats per liberals, conservadors, reformistes, i Lliga Regionalista per primer cop. ⮚ Març 1918: 1r Govern de Concentració (Gobierno Nacional): programa de reformes ampli que fracassa perquè no es poden consensuar les mesures, no es restableix l´ordre social i no s´atura la pujada de preus. (es torna al torn pacífic, que no aconsegueix tampoc estabilitzar la situació) ⮚ Agost 1921: 2n Govern de Concentració, arrel de la crisi amb Marroc, amb Francesc Cambó com a ministre, que tampoc aconseguí calmar la situació. ⮚ Mostra clara de la greu inestabilitat política d´aquest període és l´establiment sovint, entre 1919 i 1923, de l´estat d´excepció (suspensió de garanties constitucionals i clausura del parlament) ⮚ L´estat d´excepció suposa un desprestigi pel govern i un reforçament del paper de l'exèrcit, que es presenta com l'únic capaç de controlar l´ordre social i salvar la monarquia: Alfons XIII cedirà el control del govern al general Primo de Rivera al 1923. II-Catalunya ⮚ Campanya en defensa de l´autonomia (1918); ▪ La Mancomunitat presentà un projecte d´autonomia que proposava l´existència d´un govern català i un parlament elegit per sufragi universal. ▪ El Projecte d´Estatut de Catalunya va topar amb la intransigència dels cercles polítics de Madrid, tant del govern com del monarca: intensa campanya en contra per considerar que fomenta el separatisme. ▪ La Lliga Regionalista va constatar que la seva col.aboració amb Madrid no havia servit de res, com volia Cambó, i va ajornar la qüestió autonòmica per donar prioritat a restablir l´ordre social a Catalunya. ⮚ Enfortiment del catalanisme d´esquerres: ▪ El fracàs de la Lliga a Madrid va encoratjar l´aparició de nous grups catalanistes més radicals, que volien unir catalanisme i republicanisme ▪ Partit Republicà Català (1917): fundat per Lluís Companys i Francesc Layret. ▪ Acció Catalana (1922): fundat per escindits de la Lliga. ▪ Estat Català (1922): fundat per Francesc Macià i de caire independentista. ▪ Unió Socialista de Catalunya (1923):organització socialista estrictament catalana fundada per Rafael Campalans i Manuel Serra i Moret. pg 220 DOC2/ Pg 233 Esquema Partits Catalanistes b) Problemes socials ⮚ Els problemes d´aquest període estan influits per dues cojuntures internacionals: ▪ Fi de la 1ra Guerra Mundial: baixada de la producció, augment de l´atur que provoca l´ auge del sindicalisme i mobilització social ▪ Triomf de la Revolució bolxevic a Rússia: dona esperances de triomf als grups revolucionaris. ⮚ Conflictes: ⮚ Trienni Bolxevic a Andalusia (1918-21): principalment els anarquistes impulsen revoltes pageses (ocupació de terres, ajuntaments…). Declaració d´estat de guerra, detenció liders obrers i il.legalització organitzacions obreres. ⮚ pg 220 DOC 1 ⮚ Conflicte Rabassaire a Catalunya: creació de la Unió de Rabassaires (1922), que defensava les petites propietats agrícoles familiars dedicades a la vinya davant els grans propietaris de l´Institut Agrícola de Sant Isidre. rabassaire El qui conreava un tros de terra a rabassa morta. rabassa morta Contracte de conreu emfitèutic establert com a cessió d'un tros de terra per a conrear-hi vinya, amb la condició que el contracte restava dissolt en haver mort dos terços dels primers ceps plantats. ⮚ Vaga de la Canadenca (1919): vaga realitzada a l´empresa hidroelèctrica Barcelona Traction, coneguda popularment com la Canadenca. Va suposar la paralització del 70% de la industria a Barcelona. L´acord de readmissió, augment salarial i jornada de vuit hores es va incomplir i la vaga es reprengué. Finalitzà amb el lockout (tancament temporal dut a terme per la patronal davant d´un conflicte laboral) i la repressió dels sindicats. ⮚ El pistolerisme (1916-23): nom amb que es coneix aquest període a Catalunya pel violent enfrontament que es va produir al llarg de tot el període entre la patronal i els sindicats. https://beteve.cat/va-passar-aqui/pistolerisme-guerra-patronal-sindicats- anys-20/ ▪ La patronal crea el Sindicat Lliure, per restar força al sindicalisme obrer, i lloga pistolers per assassinar als principals líders obrers, amb el suport implícit d´ autoritats i policia. Els sindicats, principalment CNT s´hi tornen realitzant atemptats contra patrons i forces de l´ordre. ▪ El governador civil de Barcelona s´encarrega de la repressió obrera i crea la Llei de fugues, que permet la policia disparar al detingut en cas de fuga. ▪ Balanç: 225 morts, la majoria obrers, tot i que també patrons i agents d´autoritat. ( Salvador Seguí, líder sindical, Francesc Layret, advocat i polític catalanista, defensor del obrers anarcosindicalistes, Eduardo Dato, president del govern….) pg 213 Doc 5 C) Crisi del Marroc: Annual 1921 ⮚ El conflicte a la zona del Rif seguia sense resoldre, les guerrilles comandades per Abd el-Krim s´enfronten a l´exèrcit espanyol. ⮚ Al 1921, el General Silvestre, molt proper a Alfons XIII, es nomenat per dirigir el conflicte. ⮚ Partidari de fer una ofensiva cap a l´interior, l´exèrcit espanyol pateix una terrible desfeta a Annual: 13.000 baixes. ⮚ Aquest fet produeix una enorme indignació pública i una important tensió social: la falta de preparació dels soldats, la negligencia i improvisació de Silvestre són qüestions que arriben al Parlament, on s´obre una comissió d´investigació per depurar responabilitats (Expediente Picasso) ⮚ Per evitar que aquest informe veiés la llum, el rei permet que Primo de Rivera faci un cop d´estat (13 de desembre de 1923) i , amb el suport de sectors de l´exèrcit i de la dreta, posi fi al sistema parlamentari. Pg 221 Doc 3 DOC 4 LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) ⚫1- El cop d´Estat: causes ⚫2- Etapes de la dictadura ⚫ Directori Militar ⚫ Directori Civil ⚫3- Característiques: ⚫ Política econòmica ⚫ Política social ⚫ Política anticatalanista ⚫4-Oposició a la Dictadura ⚫5- Caiguda 1-El cop d´Estat i les seves causes ⮚ El 13 de setembre de 1923, el general de Catalunya Miguel Primo de Rivera declara l´estat de guerra i demana al rei el traspàs de poder als militars. ⮚ Alfons XIII accepta el Directori militar que suprimeix el règim constitucional per instaurar una dictadura personal i militar. ⮚ El cop va estar recolzat per amplis sectors de la burgesia, de l'exèrcit i per la Corona. ⮚ Causes: pg 222 DOC 1 ⮚ Al.legades pel Dictador: ▪ Por a una revolució social per la forta conflictivitat social ▪ Perill de trencament d´Espanya per les tendències separatistes ▪ Inestabilitat política i descrèdit del sistema parlamentari (frau electoral, etc.) Pg 232 Manifest del cop d´Estat de Primo de Rivera, 13 de setembre de 1923 ⮚ Reals: ▪ Intent d´evitar la democratització del règim polític ( el govern de concentració tenia previst una reforma constitucional, de la llei electoral, el sistema de torn, limitar el poder del rei…) ▪ Evitar que en la depuració de responsabilitats pel desastre d´Annual es senyalés al rei. 2- Etapes de la Dictadura 1- Directori Militar (1923-25) ✔ Etapa en què el govern està integrat exclusivament per militars ✔ S´elimina el sistema de la Restauració: anul.lació del règim constitucional (Constitució de 1876) ✔ Prohibició de partits i sindicats ✔ Dissolució de les cambres legislatives i dels ajuntaments, que són substituïts per les Juntes de Contribuents (substitució d´uns cacics er uns altres) ✔ Supressió de les llibertats individuals ✔ Repressió policial (fi del pistolerisme) ✔ Militarització de l´ordre públic ✔ Resolució del problema de Marroc: 1925, aliança franco espanyola i desembarcament d´Alhucemas, gran èxit militar que provoca la rendició d´Abd el-Krim. L´exèrcit ocuparà tot el territori del Rif. pg 223 DOC 2 2- Directori Civil (1925-1930) ✔Fase d´institucionalització del règim, amb clara influència del feixisme italià. ✔Creació d´una Assamblea Nacional Consultiva (per donar aparença de democràcia) però no escollida per sufragi ✔Creació d´un partit únic: Unión Patriòtica , amb la finalitat de donar suport al règim, sense programa definit ni ideologia clara. 3-Característiques ⮚ Política econòmica ✔Basada en l´intervencionisme estatal i en la nacionalització de sectors econòmica importants ✔Programa de foment de la industria i les infraestructures (ferrocarrils, carreteres, plans hidroelèctrics) ✔Poca atenció al problema agrari: no reforma agraria ni millora de la vida dels pagesos. ✔Creació de grans monopolis (Campsa, Telefònica) ✔Finançament de estatal de sectors poc competitius. ✔1929: Exposició Internacional de Barcelona, que provoca el desenvolupament urbanístic de la ciutat. ⮚ Política social ✔Supressió de sindicats anarquistes radicals (anarcosindialistes i comunistes, que passen a la clandestinitat) ✔Pretén eliminar els conflictes laborals amb la intervenció de l´Estat: creació de la Organització Corporativa Nacional: sindicat vertical que aplega patrons i obrers. L´UGT va col.laborar-hi. ⮚ Política anticatalanista ✔Setembre 1923: “Reial Decret contra el Separatisme”: prohibeix la bandera catalana i el català en la vida pública oficial. Pg 224Reial Decret sobre e separatisme ✔Tot i que no es mostrà anticatalanista mentre fou capità general de Catalunya, quan arriba al poder desmantella les institucions catalanes ✔ Tancament de la Mancomunitat ✔ Tancament d´associacions, ateneus,etc ✔ Prohibició dels Jocs Florals, la Diada, etc. ✔ Censura de premsa i publicacions, depuració institucions educatives i culturals, destitucions, etc. ✔ Pugna amb sectors eclesiàstics i professionals que no accepten a catellanització de la vida pública. ✔ Persecució general de tots els que incompleixin aquestes directrius 4-Oposició ⮚ Política: membres dels partits dinàstics, republicans, catalanistes, anarquistes, comunistes ⮚ Militar: alguns sectors de l´exèrcit, que arriben a conspirar contra el règim (Sanjuanada de 1926) ⮚ Social i cultural: estudiants universitaris (creen la FUE, sindicat d´estudiants d´origen republicà), intel.lectuals com Unamuno, Ortega y Gasset o Blasco Ibañez,que escriuren un manifest de protesta contra la repressió de la llengua catalana. ⮚ Republicans: s´uneixen en Alianza Republicana, que organitza una àmplia campanya contra el règim a l´exterior ⮚ Catalanisme: ▪ Lliga Regionalista: al principi li dona suport, però se´n separa aviat ▪ Estat Català: Francesc Macià organitza des de França un intent d´invasió armada de Catalunya des de Prats de Molló al gener de 1927. Es detingut a França i processat. ⮚ CNT: radicalització d´un sector davant la persecució i aparició de la FAI (Federació Anarquista Ibèrica), partidaris de la via violenta. ⮚ PSOE: al principi colabora pero a partir del 1929 canvia postura. Ortega y Gasset ⚫“Responde el régimen(a la dictadura) con el Gobierno Berenguer, cuya política significa: Volvamos tranquilamente a la normalidad por los medios más normales: hagamos “como si” aquí no hubiera pasado nada radicalmente nuevo, substancialment anormal. Eso es todo lo que el régimen puede ofrecer (...) a los 20 millones de hombres (...) después de haberlos vejado, pisoteado, envilecido y esquilmado durante siete años. Y (...) pretende, impávido, seguir al frente de los destinos de esos españoles y de esta España. (...) Éste es el error Berenguer (...). Y como es irremediablemente un error, somos nosotros, gente de la calle, (...) nada revolucionarios, quienes tenemos que decir a nuestros ciudadanos: ¡Españoles, vuestro Estado no existe! ¡Reconstruidlo! Delenda est Monarchia (la monarquia debe ser destruida). “ Ortega y Gasset, J., El Sol (15 de novembre de 1930), extret de: Historia de España, dirigida per Tuñón de Lara, M., vol. XII. Ed. Labor. Barcelona, 1988. Desembarcament d´Alhucemas 5-Caiguda del règim ⮚ Alfons XIII li retira la confiança i Primo de Rivera dimiteix el 30 de gener de 1930. ⮚ L´oposició a Primo de Rivera era cada cop més forta en la societat espanyola i estrangera i això fa que el rei temi també per la monarquia (auge del republicanisme) ⮚ S´inicia l´etapa de la dictablanda: organitzar processos electorals per tornar a la normalitat constitucional, amb els seus successor Berenguer i Aznar. ⮚ L´oposició s´organitza: Pacte de San Sebastian,l´agost de 1930, entre republicans, catalanistes d´esquerra i socialistes. S´acorda un programa electoral, la creació d´un comité revolucionari, la formació d´un govern provisional si guanyen les eleccions i la concessió d´autonomia a Catalunya, Pais Basc i Galicia ⮚ Serà Aznar qui possarà en marxa els comicis: el 12 d´abril de 1931 hi haurà eleccions municipals, i hi haurà una victoria de les forces republicanes tant evident que els aconteixements es precipitaran cap a la proclamació de la República.