Fonaments Educació - Sociocomunitari PDF

TEMA 0 -- INTRODUCCIÓ **Dinàmiques sociocomunitàries** Hi ha respostes col·lectives a problemes individuals i col·lectius l'educació sociocomunitària és capaç de generar, d'acompanyar, de propiciar *processos* que ajuden a *capacitar* individual i grupalment per a què la pròpia comunitat vulgui mi...

TEMA 0 -- INTRODUCCIÓ **Dinàmiques sociocomunitàries** Hi ha respostes col·lectives a problemes individuals i col·lectius l'educació sociocomunitària és capaç de generar, d'acompanyar, de propiciar *processos* que ajuden a *capacitar* individual i grupalment per a què la pròpia comunitat vulgui millorar la seva situació a través d'accions no directives o actives / participatives **L'educació social** - El deteriorament dels vincles socials i les dinàmiques que promouen l'hiperindividualisme són uns dels elements de fragilitat en els processos d'exclusió. Es poden trobar solucions educatives als problemes socials - La dinàmica social ens comporta a desenvolupar propostes diferents i ben fonamentades èticament: parlem de valors, d'actituds, que pretenen *canvis* - Parlem d'una educació que regeneri el protagonisme social, refaci pautes de solidaritat i el sentit d'identitat i de comunitat, una *pedagogia de la relació* - *Repensar l'educació* en la seva vocació comunitària i social - **Comunitat** És una dimensió adequada per: - Desenvolupar processos d'aprenentatge individuals i grupals - Reequilibrar els processos d'individualització - Desenvolupar la nostra vessant social = la sociabilitat - Promoure escenaris per a poder fer "una educació social que té la comunitat com a referent, i es realitza en la comunitat, té en ella el seu principal element metodològic" **Educació sociocomunitària** Finalitats - Cohesió social - Millorar la qualitat de vida - Transformació social Objectius - Desenvolupament de la comunitat - Promoure el sentit de la comunitat - Percepcions i actituds positives, sociabilitat - Participació comunitària - Empoderament individual i col·lectiu Metodologies - Animació sociocultural - Dinamització comunitària - Tècniques de participació, deliberatives\... TEMA 1 -- PROJECTES COMUNITÀRIS **Què és un projecte?** - És una eina per decidir anticipada i intencionadament el què es vol fer - **Què és un projecte sociocomunitari?** Es una proposta dirigida a aconseguir unes finalitat clares i uns obj específics per a la *millora* de la qualitat de vida d'una comunitat amb la pròpia comunitat en un temps concret, amb uns recursos, de forma planificada des d0una perspectiva *educativa* [Elements bàsics] - Per a la comunitat: problemes, necessitats, demandes\... - En la comunitat: al propi territori - Amb la comunitat: essent protagonista **Dos models** d'intervenció sociocomunitària: 1. 2. [Finalitats dels projectes sociocomunitaris] 1. Impulsar processos de desenvolupament d'una comunitat per tal de **millorar les seves condicions de vida** a. 2. Capacitar per a que el procés i l'experiència serveixen per a generar **processos d'empoderament** de forma individual i col·lectiva b. 3. Promoure que col·lectius amb **consciència de pertinença** activin les seves voluntats de protagonisme per a millorar la seva realitat c. [Què han d'aportar els projectes comunitaris?] - - - - - - Generen capacitats d'afrontar per si mateixos *nous reptes* empoderament grupal + individual + *comunitari* [Vessant educativa] Valors: - Autonomia, responsabilitat, confiança, respecte\.... - El llenguatge com a ideologia - Una proposta de valors Processos d'aprenentatge: - Genera context educatius a nivell - Individual - col·lectiu (grup com a element educatiu) Pràctica com acció educativa - S'aprèn fent i fent s'aprèn (des del disseny fins a la implementació) - Totes les activitats són educatives - **Zona de desenvolupament potencial** (Vygotski) El coneixement té un component de caràcter social i s'aprèn més en relació amb altres individus = teoria sociocultural Les persones ens movem en tres dimensions respecte a l'aprenentatge - El que pot fer per si mateixa = ja sap zona de desenvolupament actual - El que pot fer per iniciativa pròpia = el que puc aprendre sol zona de desenvolupament pròxima) - El que pot fer de forma guiada amb suport educatiu zona de desenvolupament potencial **Teoria de la bastida (J. Bruner)** Informació -- categoria -- conceptes -- capacitats L'aprenentatge necessita que sigui actiu, interacció = l'individu construeix el seu coneixement El concepte de bastida és una metàfora que presenta l'educador, a mida que es construeix comunitat, es treu construir i desconstruir Dues idees bàsiques: - No s'aprèn de manera individual sinó que s'aprèn en un context social i l'aprenentatge per descobriment Per tant, l'educador guia i facilita de forma natural el procés de construcció La intervenció tècnica de l'educadora és inversa a la intervenció que ha de fer la comunitat [Tipus de projectes en la intervenció comunitària] Estan dirigits a fomentar la creació d'espais o situacions per a la **cohesió**, des de la trobada i/o el reforçament de l'identitat comunitària Estan dirigits a reforçar el teixit associatiu, animació de grups i **organització de la comunitat** Estan dirigits a atendre **necessitats**, demandes, problemes concrets Estan dirigits a fomentar la creació o consolidació de **serveis**, equipaments i/o activitats **Com *no* han de ser** - No és una declaració d'intencions - No és un doc per cobrir l'expedient - No és una molèstia - No és burocràcia - No és una pèrdua de temps - No pot ser nomes la proposta d'un tècnic **Com han de ser** - Útils - Innovadors - Estratègics - Fonamentals - Participatius - Transversal - Flexibles - Energia social [La comunitat en el disseny de projectes comunitaris] El temps de la gent no és el temps dels tècnics ni tampoc els interessos Hem de saber negociar les expectatives = què espera la comunitat? I la institució que ens contracta? I els veïns? Com podem passar de la reivindicació al projecte? Simplicitat del llenguatge (tothom ens ha d'entendre), claredat, honestedat (no podem enganyar a la gent) Assumpció de compromisos, distribució de tasques, responsabilitats\... tots hem de tenir un lloc i hem de saber cuidar les formes i les relacions Representativitat de les persones han de ser reconegudes, les seves accions gan de ser reconegudes. No podem abastar a tots els membres, equilibri de les relacions, els lideratges **Emmarcament** Pla -- programa -- projecte [Punts de partida] **Model de les 9 qüestions** Sempre es comença pel més senzill possible Diagrama, Escala de tiempo Descripción generada automáticamente TEMA 2 -- EDUCACIÓ SOCIOCOMUNITÀRIA [Problema social] Problema: És una situació que no ens agrada, una discrepància entre el que passa i el que ens agradaria que passés és q quelcom que impedeix el nostre desenvolupament i progrés **Problema social**: condició que afecta a un nombre significativament considerable de persones, d'una manera considerada inconvenient i que no permet el desenvolupament d'una comunitat = té una dimensió objectiva i una altra subjectiva Consideració que afecta a un número de persones es considera que cal millorar requereix de l'acció col·lectiva El punt de partida de la intervenció sociocomunitària és definir de forma compartida els problemes individuals i col·lectius per afrontar-los conjuntament, a partir dels recursos i les capacitats que tenim com a comunitat [Canvis dinàmics, multidimensionals i estructurals post pandèmics] **Els reptes del segle XXI** - - - - - - - - - - - Desigualtat no és diferència, sinó desavantatge en un context social - Pobresa: el fracàs de les capacitats bàsiques per a aconseguir funcionaments mínimament acceptables. Situació de pobresa quan es troba en una situació de clar desavantatge econòmic i social respecte a la resta de persones del seu entorn - [Exclusió social] **Característiques** 1. Estructural: implica factures del teixit social i la ruptura de certes coordenades bàsiques d'integració que generen un nou sociograma de col·lectius exclosos 2. Relacional: no és un procés individual, sinó que sorgeix d'un conjunt de decisions que pren una xarxa d'individus = cada societat presenta els seus propis llindars d'inclusió/exclusió 3. Dinàmic: és un procés més que una situació estable, amb geometria variable i fronteres mòbils i fluides costa de sortir 4. Multifactorial i multidimensional: resulta un fenomen polièdric, complex que no admet definicions segmentades 5. Politizable: és susceptible de ser abordat des dels valors, l'ació col·lectiva., la pràctica institucional i les polítiques públiques. Els exclosos són un grup homogeni, \.... - Processos de globalització + processos d'individualització **Individualització** "En la Híper modernitat les persones humanes són híper individualitzades, aïllades, no necessàriament híper egoistes però si amb més dificultats per a agrupar-se personalment i conviure, compartir la vida, solidaritzar-se i tot el que tingui a veure amb el bé comú; les xarxes socials són el reflex d\'aquesta nova forma de vida. En conseqüència, d\'aquest aïllament, es té a les persones plenes d\'ansietat, el consumisme supleix aquest aïllament i solitud. Avui, el consum compra i cerca altres guanys a nivell personal: plaer, emoció, aventura, comunicació amb el proïsme, experiències lúdiques." (Lipovetsky) La mutació i el questionament dels agent de socialització (família , feina, amics, escola, esplai, ajuntament, comunitat, estat, universitat\...) Lacroix: "Anem cap a un futur sense control del que som espectadors impotents, del qual en el fons no podem decidir res, per tant només ens queda emocionar-nos. Ens interessa més l'emoció explosiva que el sentiment durador, tenim la necessitat de vibrar en tot moment. Ens obsessiona l'extravagància i la novetat." l'immediat = present continu (sense passat i futur) Elzo: hi ha una falla entre els valors finalistes (pacifisme, ecologia, tolerància\...) i els valors instrumentals (esforç, responsabilitat, compromís, constància\...) de la cultura de l'esforç a l'estètica del consum Genera situació d'impotència **Globalització** Bauman assenyala que el concepte de globalització ja està naturalitzat al nostre quotidià, difícilment es posa en dubte allò que sembla inqüestionable, el *paper central que té l'economia* en tots els processos polítics, socials i inclòs individual provoca esquerdes importants en l'estructura social cada vegada més accentuades i evidents = el creixement de les desigualtats socials, la distància entre rics i pobres\... l'economia és la que marca la diferència entre anar a la deriva o viatjar - "l'exclusió no és conjuntural, és estructural. I el percep com quelcom natural (inevitable) i invisible públicament" *Pensament únic*: l'economia s'instal·la sobre la política, l'individualisme sobre el col·lectiu, només hi ha receptes econòmiques a les necessitats socials "el mercat és qui governa administra" = menys Estat, més mercat generant actituds submises, dòcils i dependents i restringint possibilitats de canvi **Conseqüències dels processos d'exclusió social** Deteriorament de la qualitat de vida = falta d'accés a recursos, serveis i drets essencials provoca condicions de la vida més precàries Problemes de salut mental i física = ansietat, estrès, percepció de solitud o depressió Estigmatització = l'exclusió social genera prejudicis i estereotips sobre les persones marginades Estancament en el desenvolupament = el progrés cognitiu, emocional i social de les persones es veu limitat per l'aïllament social, ja que aquestes habilitats no es fonamenten per falta d'interacció amb l'entorn Exclusió intergeneracional = és possible que es perpetuï de generació en generació posant en desavantatge a determinats grups de població Conflictes socials = les conseqüències es poden traduir en l'augment de tensions socials promogudes per col·lectius marginats, que senten ressentiment cap a una altra part de la població [Fragmentació social tensió social] L'exclusió social genera dos fenòmens **Fragmentació social** - Increment de situacions de desigualtat - Qüestionament dels drets bàsics - La vulnerabilitat i els processos d'exclusió social creixen i s'evidencien en el nostre quotidià Aquests es tradueixen en tres dimensions que es desenvolupen a vegades per separat i a vegades de manera conjunta: la *desigualtat* (des de la no redistribució dels recursos), la *diferència* (entesa des del no reconeixement) i la *desconnexió* (dels recursos i de les xarxes col·lectives) **Tensió social** - Des de la responsabilitat individual com la referència més important a seguir: cadascú és responsable del que li passa i ha de fer front amb els seus mitjans a la seva situació L'individual es reconeix socialment com una cosa positiva, disfressada com a falsa llibertat, com a competitivitat o com a capacitat de triar i de decidir [Perspectiva comunitària] Principals efectes clau des de la perspectiva comunitària = acceleració social, estrès emocional, factures relacionals, aïllament, desanclatge social, pèrdua del sentit col·lectiu, dels processos d'inclusió, desafecció, "passotisme social", qüestionament generalitzat de valors col·lectius\... [Vulnerabilitat relacional] Situació generada per l'absència o feblesa dels vincles d'inserció comunitària La vulnerabilitat pot caracteritzar-se bàsicament en diverses casuístiques paral·leles: - [Com ho superem?] Nova forma d'entendre l'educació + nova forma d'entendre la comunitat = educació socio-comunitària **Nova forma d'entendre l'educació** - pretén recuperar el sentit col·lectiu i a través dels valors col·lectius (compromís, consciència, solidaritat, corresponsabilitat) = li dona sentit - treballa generant xarxa als territoris des de la complicitat i des de l'acord i col·laboració - permet treballar d'una forma més ampla i amb perspectiva preventiva i constructiva - pot tenir un efecte multiplicador, posant en valor el què ja es fa i possibilitat noves accions - parla de participació, implicació - barreja edats, interessos, camps de treball, cultures, visions - és integradora, inclusiva - supera les separacions de l'educació formal, no formal i informal en un únic concepte i la que utilitza l'educació permanent coma a eix = canvi de relat educatiu - pot generar canvi real = especialment en les percepcions, actituds i el pot demostrar - estimulant + vivencial - **Nova forma d'entendre la comunitat** - reconegui la comunitat, parla de nosaltres - vertebri l'experiència quotidiana, el coneixement mutu - qualifiqui la relació, provocant relacions significatives - possibiliti l'elecció i l'aprenentatge - on es desenvolupa la nostra sociabilitat - recuperar el sentit de l'espai públic, més enllà del terme físic - **Educació comunitària** la comunitat com a subjecte, no com a objecte La comunitat és també educadora Els VINCLES en les comunitats on participem directa i personalment es generen gràcies als APRENENTATGES directes o en relacions interpersonals Hi ha 3 objectius principals que serveixen per a validar models i processos de desenvolupament comunitari: a. b. c. [L'educació social i l'educació comunitària] **Si l'educació social és** \...aquella acció sistemàtica i fonamentada, de suport, mediació i transferència que afavoreix específicament el desenvolupament de la sociabilitat del subjecte (persona grup o comunitat) al llarg de tota la seva vida, circumstancies i contexts, promovent la seva autonomia, integració i participació crítica, constructiva i transformadora en el marc sociocultural que li emmarca, a partir en primer lloc amb els propis recursos personals - tant de l' educador como del subjecte -i, en segon lloc, mobilitzant tots els recursos socioculturals necessaris de l' entorn o creant, noves alternatives." És una actuació professional l'objectiu de la qual és la inserció social de les persones i col·lectius en situació d'exclusió i/o desavantatge social, i la millora de la qualitat de vida de totes les persones de la comunitat **Educació sociocomunitària\...** Esdevé una concreció de l'educació social pel que fa a la seva dimensió col·lectiva. - Treballar el desenvolupament de la sociabilitat a partir d'una acció sistemàtica - Es un procés d'acció socioeducativa que intenta mitjançant les tècniques d'animació, la sensibilització, la dinamització i la participació de tots els membres de la comunitat en la transformació de la seva realitat global  TEMA 3 -- BASES SOCIOEDUCATIVES - - - - - **Iceberg**: Accions (10%) + fonamentació (90%) La gent només veu allò de dalt, no veu la feina de darrera de fonamentació: - Dona sentit a la coherència a la construcció de la nostra proposta - Poder defendre-la - Impulsar el reconeixement professional treballem amb intangibles: les relacions, els valors, les idees, les emocions, les voluntats\... treballem a la frontera social sobre els problemes socials amb situació de vulnerabilitat [Educació] Com a **termòstat** (Meira): les propostes educatives són les primeres iniciatives en buscar respostes a necessitats socials **Entre** la producció social (societat dominant, imposant valors\...) i la necessitat del canvi (Bernstein) = vivim entre dos mons oposats El deure de **resistir** i la pedagogia social del projecte (Meirieu): davant de la minus valoració de l'educació i l'infantilisme dominant, l'educació és l'alternativa = es tracta d'un "combat ideològic". La vida comunitària està constantment amenaçada pel model socioeconòmic - [Principis de l'educació sociocomunitària] 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. [Tipus d'iniciatives comunitàries] **Projecte comunitari**: projecte fet col·lectivament per actors diversos que es doten d'una metodologia, una manera de fer i relacionar-se, que els permet col·laborar, i que té com a objectiu donar resposta col·lectives a problemes socials, buscant la implicació activa dels mateixos col·lectius destinataris d'acció **Procés comunitari**: té la intencionalitat de construir comunitat/barri, generar aportament en la població i millorar les condicions de vida, orientat a generar l'autoorganització dels actors del territori (ciutadania, serveis públics\...). El procés apunta a la dimensió relacional: persones, entitats serveis, administracions\... es relacionen entre si amb motiu del projecte = treballant conjuntament, organitzant, participant i dinamitzant activitats i moments\... **Sistema comunitari**: es dona quan un procés està prou consolidat o madur i el podem definir com un conjunt d'actors concrets que es coneixen i reconeixen entre ells, es regeixen per unes maneres de fer establertes i mútuament acceptades, comparteixen projectes, tenen certes característiques d'estabilitat i legitimitat. Formen part de la diversitat d'actors de la comunitat = professionals, institucions, població organitzada i no organitzada, i altres possibles agents [Bases sociopedagògiques] **P dialògica** El diàleg és l'element clau que fa possible l'aprenentatge. Segons Freire, el diàleg és una reivindicació a favor de l'opció democràtica dels educadors a fi de promoure un aprenentatge lliure i crític. No és un diàleg ingenu, sinó que pretén la transforació de la realitat. El diàleg és també la forma de relació = ens ajuda a *construir relat* - Diàleg forma de relació generador de consciència Els educadors han de crear condicions per al diàleg es doni en un pla d'igualtat que al seu torn provoqui la curiositat epistemològica de l'aprenent. El diàleg permet generar consciència, criticitat\... = construir el relat comunitari cal saber escoltar, tothom sap dir alguna cosa **P de la comunicació** Comunicar és involucrar el nostre pensament en acció. Entén l'aprenentatge com a un *provés d'interacció* entre els participants = ajuda a reflexionar a la persona sobre les seves idees i prejudicis. En aquest sentit l'objectiu de l'educació és crear situacions òptimes per a què es doni el diàleg intersubjectiu en condicions de creixent democràcia i igualtat Mercer: "la nostra forma de comunicar ens diu com son" i que "utilitzem el llenguatge per a convertir el pensament individual en pensament i accions col·lectives" = llenguatge com a forma social de pensament el llenguatge és un mitjà per transformar l'experiència en coneixement Necessita de la participació, de la implicació = només podrem ser protagonistes reals de l'aprenentatge si ens impliquem **P del pensament complex** Morin a. b. - La ceguera del coneixement: l'error i la il·lusió - Es necessari conèixer el context. - La condició humana com a diversitat - La realitat de la nostra comunitat. - Afrontar les incerteses. - La comprensió del nosaltres - **P. constructivista** Constructivisme: el coneixement no es descobreix sinó que es construeix Bruner, Vigotsky, Piaget: l'aprenentatge com a procés que facilita eines per a què cadascun de nosaltres "construïm" els nostres propis coneixements. Estem parlant de quelcom dinàmic, interactiu, on l'educador és el mediador = els processos estan orientats ver l'acció s'aprèn fent i fent s'aprèn L'aprenentatge com a procés en el qual l'individu és el resultat de l'experiència individual i el treball en grup = l\'activitat socialment significativa genera aprenentatge significatiu. la consciència individual es construeix des de fora mitjançant la relació amb els altres. És un resultat de la relació. La construcció del coneixement té dues vessants, una personal i un altre social = context **P sociocrítica** Freire, Giroux, Bernstein, McLaren: Parlen de la possibilitat d'afavorir el canvi social i la disminució de les desigualtats. Tracta d'unir teoria i praxis, introdueix la reflexió com a mètode, la necessitat de conèixer i comprendre la realitat, compromís. Es qüestiona la realitat per modificar-la, per reconstruir-la No és un procés neutral. Emancipació de l'individu per sí mateix: valors que parlen de cooperació, solidaritat, intercanvi, dignitat,.. en un pla d'igualtat, Per Giroux: l'educador és un intel·lectual crític, transformatiu i reflexiu, agent de canvi social **P de la comunitat** Longàs, Touraine: S'entén la realitat social com a fruit de la construcció que d'ella realitzen els seus propis protagonistes = és dintre de la comunitat on els individus construeixen les seves identitats. La comunitat entesa com a actor social és un subjecte col·lectiu, amb identitat pròpia, que es construeix i que es desenvolupa en un procés d'autoconstrucció continua. Entendre que és més fàcil treballar de forma comunitària que individual puc arribar a fer més canvis petits que puguin arribar més gent. Comunitat és un subjecte col·lectiu TEMA 4 -- COMUNITAT [Què és una comunitat?] Un conjunt d'amics? Un conjunt de persones immigrades del mateix país? Un col·lectiu cultural? Un col·lectiu de persones que tenen un mateix hobby? Es un poble? Una ciutat? Es virtual? Es presencial? Distingim entre: - **Comunitats locals**: proximitat geogràfica, relacions interpersonals cara a cara\... - **Comunitats relacionals**: sentit de pertinença sense proximitat física (comunitats virtuals, fòrums, blogs, associacions virtuals\...) L'absència o l'existència de relacions amb l'entorn social = així com el grau d'intensitat, la freqüència o la forma amb què es donin és un factor determinant per a situar a les persones en la zona d'inclusió, vulnerabilitat o exclusió social [Reflexions] Territori = "urbs" / Comunitat = "civitas" **Els no-llocs** La era de sobreabundància ens condueix a la vacuïtat = es viu enmig d'un procés d'acceleració (tecnològica, social, informacional\...) que condueix a la *uniformització del món*, però també és un temps de buit d'idees és un temps d'estar i de passar, per sense ser ni quedar-se, especialment per consumir. Són llocs individualitzats Sorgeixen 3 excessos: - L'acceleració del temps: capacitat de multiplicar les possibilitats d'acció provoca desconcentració i mai poder estar ubicant realment conjuntament amb la necessitat d'estar connectat contínuament - L'extensió de l'espai: poder saber el que passa a pràcticament qualsevol lloc del món i alhora desconèixer què ens passa al costat de casa - Aquells espais urbans caracteritzats per la transitorietat = aeroports, estacions, autopistes, àrees de serveis, grans supermercats, centres comercials\..., i els centres de la ciutat - Es perd el món i el que és fonamental = es perd el sentit cívic de la ciutat, es perd la riquesa del carrer, dels espais públics, el civisme i la civilitat = principis o fonament de la civitas (ciutadania) va quedant simplement la urbs sense continguts - Són espais privats amb usos públics, on l'espai públic és també una *mercaderia*. És la privatització de la ciutat i la ciutat perd molts dels seus continguts, de riquesa, de les seves raons, de la seva diversitat, de la seva pluralitat [Comunitat] - Objecte o subjecte: destinatari o protagonista - Qualificatiu d'altres noms: animació comunitària, psicologia comunitària, empoderament comunitari, treball comunitari\... - Verb: construir, fer\... comunitat = lo comunitari "La cultura moderna sobrevalora les individualitats. Mesura l'èxit personal en funció de la pròpia autodeterminació mostra el grau d'alliberament individual respecte de les restriccions imposades pels vincles socials preexistents o comunitaris. El problema, no obstant això, és que aquest tipus de vinculacions proporcionen una protecció sense la qual es corre el risc de caure en una permanent fragilitat vital, vulnerabilitat social i pèrdua de sentit de la pròpia existència". (Robert Castel) "Ser un individu de ple dret no garanteix la individualitat de fet, perquè per a arribar a ella és necessari disposar d\'uns recursos (econòmics i culturals) que no són fàcilment accessibles per a àmplies capes de la població". (Bauman) "Les comunitats són els espais relacionals bàsics de solidaritat, reciprocitat, cures i participació ciutadana que discorren entre la vida quotidiana " ( F. Fantova, 2021). **Tot, no és comunitat** No és idoni associar geografia, barri, ciutat a comunitat al mateix territori poden haver-hi diferents realitats, interessos\... Trobar el nom més adequat segons sigui el cas: territori, col·lectiu, grup, barri, zona, vila, poble\... Reservem el concepte de comunitat per a quan tenim una mirada socioeducativa **Elements definitoris** - Un espai geogràfic compartit, proximitat física - Una agrupació de persones - Interacció social, relacions, lloc on compartir - Vincles i sentiment de pertinença - **Una definició** Agrupació de persones que viuen en un territori en el que comparteixen interessos, valors, relacions, accions i que interactuen i es relacionen entre sí i que tenen una certa organització on poder participar. [El potencial educatiu] l'ed. Sociocomunitària pretén recuperar el *potencial educatiu* del concepte comunitat La comunitat és un espai de: - Convivència: no només on vivim sinó on ens relacionem i ens ensenyen a relacionar-nos - Socialització: integrats per diferents agents - Aprenentatge: sociabilitat (habilitat de viure en societat) - Construcció de significats, valors compartits i de cohesió social sostingut en el temps, generació d'identitats - Acció col·lectiva: espais per fer En un Estat interventor, els ciutadans s'acostumen al fet que sigui l'Estat qui decideixin s'adonen que són les persones i no l'Estat les que han de buscar solucions Planteja una ètica pels ciutadans = ho són quan exigeixen i s'apoderen La moral cívica = dir e que moralment és correcte o no 'han de decidir els propis ciutadans, no els governants **Com visualitzar el valor educatiu de la comunitat** Quan compartim un relat: comparteix una forma de llegir, reflexionar, entendre el nostre context Quan s'incorporen els valors, una forma de viure: cohesió social, transformació, inclusió, corresponsabilitat, compromís, esforç, respecte\... en les nostres accions, als espais organitzatius, als projectes Quan tenim una forma de treballar: adquireix la màxima exponència quan tots els agents els incorporen i els treballen conjuntament comparteixen una forma de fer = - Mobilitza: genera sinèrgies - Catalitza: multiplica, arriba més lluny - [Fonaments educatius] Interfaz de usuario gráfica, Diagrama Descripción generada automáticamente **Passat** - Identitat Nosaltres: és un constructe social, patrimoni compartit = implica consciència d'ésser i estar, pertinença i d'identificació, fruit d'experiències compartides i significatives parlem de sentiments socials interioritzats. Per això és important les activitats comunitàries el passat ens permet: - Construir el nostre present i el nostre futur - **Present** - Proximitat Junts: acotar la comunitat, abastable, consciència d'espai i temps, aquí i ara, consciència d'estar = hem de coincidir en el temps i a l'espai al nostre quotidià - Vincle Relacions: existeix comunitat en la mesura que existeixen vincles Persones que construeixen i estableixen un vincle especial = a partir d'interessos, identitats comuns La confiança permet la generació de pràctiques comunitària van més enllà de les relacions interpersonals Procés de reconstrucció contínua **Futur** - Projecte Voluntat de canvi: trencar la sensació de present continu = voluntat de futur -\> el futur és igual a canvi de millora Poder emocional del futur = visibilitza les relacions, espai d'acció i de construcció [Els protagonistes de la comunitat] **Qui en forma part**  TEMA 5 -- METODOLOGIA COMUNITÀRIA (Impuls de barri) Metodologia: és el que ens caracteritza i visualitza Iceberg: - Visible: activitats, organització - No es veu: ideologia, valors, sentit de les nostres accions - **Procés organitzatiu** Conjunt de criteris, de decisions, de procediments i de lògiques que ordenen una acció = objectius, continguts, recursos, activitats i avaluació (esquemita) = planificació + improvisació + adaptació **Procés ideològic** Ha de reflectir els valors ideològics de referència i han de mostrar i demostrar que les persones són reals i factibles, que desprenen voluntat de canvi i de transformació social, d'utilitat pública = canvi, construcció d'un espai comí És un procés de deconstrucció (visió negativa) i de construcció individual i col·lectiva, del jo i l'altre als nosaltres, de lo impossible a lo possible (visió positiva) Necessitats i interessos comuns + voluntat d'afrontar-les + repte de fer comunitàriament valors de referència: cooperació, solidaritat, responsabilitat, compromís, esforç, respecte, reciprocitat, justícia, equitat, participació, igualtat llibertat, tolerància\... **Procés socioeducatiu** - - - - - - [Punt de partida] No hi ha una metodologia = sinó metodologies La metodologia ens caracteritza Té un sentit organitzatiu, ideològic i educatiu El centre de l'acció no és la metodologia, sinó les persones i, per tant, es va adaptant en funció no només dels objectius sinó de la dinàmica 1. Les persones són capaces de treballar vers l'autodeterminació si ells mateixos decideixen i són conscients que és pel seu propi bé 2. Les persones juntes són capaces d'aconseguir acords i consens 3. Les persones poden aconseguir fer accions pel seu propi esforç si reconeixen el seu sentit 4. Les persones per sí mateixen poden ser conscients de les seves possibilitats i necessitats, però poden requerir o fer-lo millor amb ajuda tècnica 5. Les persones són capaces de fer una elecció racional i independent 6. [Principis metodològics] - Realitat - Participació - Medicació - Empoderament - Inclusió - Sedimentació - [Criteris metodològics] Respecte reconeixement llenguatge significatiu: comunitat, projecte, reunió, participació\... creació d'espais comuns de trobada i de relació: els escenaris acordar compartidament les tècniques més adequades prèviament cosificar generar dinàmiques estables en el temps i autònomes els rituals dels espais i el sentit lúdic i relacional les activitats han de generar consens posar en valor tot el que es fa eficaces en la comunicació amb ???? la informació és un deure, un dret dels ciutadans i un deure?? dels professionals tot ha de ser públic i visible suport tècnic [Fases] Les metodologies s'han d'adaptar al tipus de comunitat i als objectius previs que ens marquem al incloure una visió global i un plantejament multidimensional És un procés dinàmic procés en fases i les fases es poden superposar 1. **Aproximació** Mirada prèvia des de fora investigador Registre potencial de la comunitat - Persones - Entitats - Institucions - Equipaments - Recursos - Serveis - Places, carrers\... *= anàlisi documental, passejant, contactant* percepció social: quina percepció tenen les persones que viuen a la comunitat sobre la seva realitat? 2. **Presa de contacte** Necessitat d'implicar la comunitat: agents, persones actives, líders veïnals\... Consensuar amb els participants unes primeres idees o prioritats Hem d'aconseguir el compromís de la participació *= animador* 3. **Estudi i investigació** Necessitem enfortir o crear estructures participatives que ja existeixen, escoltant i proposant metodologies i tècniques Cal donar la possibilitat de poder parlar amb tota la comunitat, no només els tècnics Posen en marca un procés d'adquisició de dades i també un procés subjectiu de comprensió, d'entendre les dades per igual Co-elaboració del diagnòstic comunitari És important. construir un espai comunitari, informar a tothom de la seva creació i mantenir informat de la feina que es faci = fer-la visible cal mantenir sempre informat a tothom Escoltar -- veure -- anotar -- comprendre *= dinamitzador* què tenim = què ens falta 4. És alhora finalitat (arribar fins a un diagnòstic, compartint, ja que és un objectiu comunitari) i una necessitat de l'acció social Té tres dimensions: temporal (calendari), general (prioritats) i sectorial (tipus de programes) Ordena i racionalitza l'acció Fixa el temps i el ritme de la intervenció Descriu el pla d'acció, estableix objectius Es defineix i es pacta el paper del tècnic Es diferencia els aspectes educatius dels de la gestió Relaciona mitjans i recursos Elaboren instrument de controls, seguiment i avaluació La planificació ha de jugar entre la previsió i la flexibilitat *= acompanyament* Eixos principals de la proposta - Principals problemes que es manifesten en la comunitat - Quines són les necessitats i aspiracions expressades i no expressades - Factors i causes dels problemes i quina és la relació entre ells - Quins són els objectius desitjables i possibles - 5. **Implementació** Reunions - Estructurades - Dinàmiques - Amb normes - Productives Treball en grup - Formar grups - Coordinar - Interconnectar - Organitzar Activitats - Treball cooperatiu - Consens grupal - Compromís - Creatives - Visibles - Generadores d'impacte Es on s'evidencia la comunitat com a subjecte L'educador acompanya, té un paper diferent que en la planificació Es fan activitats alhora Pla global 6. **Avaluació** És la fusió entre teoria i pràctica És una fase i un instrument que ens serveix per a valorar la intervenció Té caràcter sistèmic, sobre la intervenció en el seu conjunt Ens permet mesurar: efectivitat, idoneïtat i eficiència Criteris avaluació: quantitat, rendibilitat, qualitat, persistència i impacte Reflexió de tot el procés - Dificultats - Participació - Formes de treballar - Consecució dels objectius - De forma participada Reflexió personal - Dificultats - Participació - Objectius educatius planejats - Capacitat d'autonomia de la comunitat - Nous reptes o projectes programa nous lideratges als barris TEMA 6 -- ANIMACIÓ SOCIOCULTURAL I DESENVOLUPAMENT COMUNITARI +-----------------------------------+-----------------------------------+ | Tradició anglosaxona (EUA i | Tradició hispana / francesa | | amèrica llatina) | | +===================================+===================================+ | Communitu development | Oci | | | | | Community Building | Animació sociocultural | | | | | Civic engagement | Lleure | | | | | Community care | Educació popular | | | | | Community empowerment | Educaciço de carrer | | | | | Social community work | Animació comunitària | | | | | | Dinamització comunitària | +-----------------------------------+-----------------------------------+ | Desenvolupament, habilitats | Metodologia, en el procés | | socials, compromís, planificació, | educatiu, relacions, educació\... | | organització e la comunitat | | +-----------------------------------+-----------------------------------+ [Professions i àmbits] Social i cultural: Béns culturals i socials Animació: com treballar les relacions humanes Gestió: organització i planificació de coses **Gestió cultural**: suport a la creació artística, foment de la cultura\... - **Participació ciutadana**: suport al teixit associatiu, gestió de mecanismes i òrgans de participació Serveis de suport a entitats, consells de participació, consells d'entitats, formació entitats\... **Desenvolupament comunitari**: propostes comunitàries, espais socials, gestió de plans municipals - **Animació sociocultural**: creació, consolidació i suport a grups, entitats - [Animació sociocultural] Neix a França per intentar plantejar un model d'educació diferent per la gent que no li anava bé el model tradicional. És una pràctica educativa (metodologia de treball) que busca l'educació integral dels individus i grups i que treballa de manera globalitzada per: a. El desenvolupament harmònic de les persones i la seva capacitat de relació, solidaritat i cooperació b. La creació cultural com a forma de progrés i desenvolupament humana c. **Fonts** El corrent de l'educació popular a Espanya, especialment 2a República = apropar la població a la gent El corrent culturalista francesa: la cultura com a motor de canvi signe d'orgull d'identitat, de ciutadania, de producció cultural, d'equipaments de referència = centres cívics\... El corrent del treball social (Ander Egg) = l'important no és el que treballes, sinó com el treballes importància de la planificació, metodologia El corrent de l'educació d'adults (Freire) = la transformació social El corrent del desenvolupament comunitari, àmbit anglosaxó, organització de la comunitat (Marchioni) El corrent de la pedagogia del lleure És una *metodologia* de treball, un procés d'acció i intervenció socioeducativa - Es refereixen a accions als i dels grups - Assignen un paper protagonista a les persones - Es dirigeixen explícitament a l'empoderament de les persones i les comunitats = empoderament - **Elements definitoris** 1. És una metodologia, una manera d'intervenir = no és espontaneïtat, sinó sistematizació, procés, estructura, disseny 2. Parteix de propostes participatives, creatives, diferents vers l'empoderament no són mètodes impositius, sinó de participació que afavoreixin el protagonisme del propi grup = processos de transferència de coneixements, habilitats 3. El tret característic és la manera de com s'utilitzen els recursos d'animació (teatre, art música, joc\...) 4. No té un cos propi de coneixements. No és una ciència són tècniques = complementa els seus continguts des de altres disciplines (pedagogia, ed social, psicologia, sociologia, antropologia 5. És una tecnologia social, entesa com l'aplicació del coneixement i el mètode científic amb finalitats pràctiques 6. És una pràctica social = metodologia d'acció "fent s'aprèn" 7. Capacitar per relacionar-se amb els altres de forma harmònica Capacitar de donar respostes intel·ligents als problemes que se'ns presenten --------------------------------------------------------------- -- ------------------------------------------------------------------------------ = intel·ligència social Intel·ligència sociocultural Inconsciència indiferència i resignació reivindicació capacitat d'acció col·lectiva [Principis metodològics] - - - -  **Eixos d'intervenció** Dinamització de les relacions (trobada, confiança, connexions, interaccions\...) dinamització de grups aprenentatges a través de les propostes culturals Quan una persona se sent digna? - Respecte - Escoltar - Reconèixer - Valorar - No maltracta **Dimensions** Diagrama Descripción generada automáticamente **Les animacions de l'animació** Temàtica o activitat desenvolupada: animador cultural, esportiu, teatral/lleure Sector de l'edat amb el que es pretén treballar; animador infantil, juvenil, tercera edat Característiques del grup o comunitat: animador comunitari, laboral [Aproximacions] **0: la història ens diu que el desenvolupament comunitari va sortir de** Neix després de la 2ª Guerra Mundial: procés de reconstrucció països desenvolupats, subdesenvolupats, en vies en desenvolupament\... Eina de transformació, una oportunitat per a treballar els problemes socials de forma col·lectiva, una nova forma de relacionar-se amb les administracions, una nova governança\... - Administració ciutadà - **1: què vol dir desenvolupament?** Des d'una mirada economicista: - Progrés econòmic i riquesa és igual a desenvolupament - Desenvolupament és igual a PIB - Creixement sense fi = quantitat - Necessitat de tenir-ne més = consumir Des d'una mirada educativa i social: - Desenvolupament social: millora de la qualitat de vida, condicions de vida (salut, alimentació, habitatge, medi ambient) = perspectiva sistemàtica - Desenvolupament humà: utilització de IDH **2: definicions de "desenvolupament comunitari"** Rezsohazy: "una acció coordinada i sistemàtica que, en resposta a les necessitats o a la demanda social, tracta d\'organitzar el progrés global d\'una comunitat territorial ben delimitada o d\'una població - objectiu, amb la participació dels interessats." Blanco i Rebollo: "el DC és un procés que busca la transformació d'un barri de forma col·laborativa entre els propis veïns i veïnes i el conjunt d' agents (institucions i administracions )que hi treballen." - Procés - Adreçat a tota la comunitat - Finalitat de crear condicions de progres, de millora - **3: procés i resultat** = desenvolupament comunitari Procés: - Un procés de participació, de mobilització, de coresponsabilitat, de capacitat de l'organització comunitària capacitat de planificar col·lectivament,.. que es manté en el temps - Un procés educatiu que capacita a la ciutadania a confrontar els seus problemes a partir d'una pressa de decisions de forma col·lectiva Resultat: - Un conjunt d'activitats, de projectes, \.... Es lo tangible, les accions que ajuden a visualitzar la millora **Origen de la iniciativa** Accions comunitàries impulsades des de el teixit associatiu o veïnal, on es pacta el paper que tindran les institucions o els serveis públics Accions comunitàries amb presència institucional en el seu procés d'impuls, a partir del que es van generant espais d'implicacions del teixit associatiu i veïnal ---------------------------------------------- ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ ----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- **Número i grau d'implicació de les agents** Accions comunitàries promogudes i desenvolupades per una xarxa àmplia d'agents amb nivells elevats d'implicació (serveis públic de proximitat, ciutadans, moviment associatiu, comercials\...) Accions comunitàries amb una xarxa poc extensa d'agents amb graus d'implicació desiguals **Abast de l'acció** Accions comunitàries d'abordatge global: es parteix, per iniciativa ciutadana o institucional, de una anàlisi i visió global del territori, de caràcter multidimensional i multitemàtic Accions comunitàries amb un eix d'abordatge concret: la inciativa ciutadana o institucional s'articula a partir d'un eix que es converteix en la línia de vertebració de l'acció comunitària. Aquest eix pot ser temàtic o focalitzar-se en un grup de població **4: Vessant educativa del desenvolupament comunitari** Procés de millora, d'adquisició de coneixements i habilitats - empatia, assertivitat, respecte, paciència, acció col·lectiva, saber expressar-se, paciència, negociació, autoestima, implicació, escolta activa, autogestió\.... promotor de relacions i d'interaccions en la comunitat foment d'actituds "socials", de la sociabilitat ("viure bé en societat") el col·lectiu: sentir-se col·lectiu i fer accions col·lectives **5: Objectius del desenvolupament comunitari** 1. Recerca d'una millor qualitat de vida = és la situació fruit del sumatori de les bones condicions de vida 2. Assoliment del benestar social de les comunitats = percepció de sentir-se bé, la satisfacció sentir-se millor 3. Aconseguir la cohesió social = sentiment de pertinença a un col·lectiu conforme té un projecte comú de totes les membres 4. Afavorir la inclusió social = la implicació en diferents nivells de tots els membres **6: Principis del desenvolupament comunitari**  [Els actors en el desenvolupament comunitari] les administracions els agents del territori (institucions, entitats, grups) els tècnics que treballen al territori la ciutadania TEMA 7 -- PARTICIPACIÓ COMUNITÀRIA (Què pensen els veïns?) **Cercle del fatalisme:** situació precarietat -- sensació de no poder sortir - conformisme i passivitat **Què pensem com a professionals?** Participació: costa molt, però en el moment que s'aconsegueix = canvi real [Punt de partida] (a vegades es barregen) - **Participació política** Per opinar, essencial en el model democràtic Model de societat, què volem, de convivència és la que demana opinió enfortiment de la democràcia, espai de la reivindicació, drets polítics com a ciutadà, de consulta, d'accés als espais institucionals = es parla de ciutadà, presa de decisions - **Participació social** Per col·laborar, ajudar intenta trencar els riscos socials, transformar realitat social, col·laborar per canviar, contribuir, reivindicar pels drets fonamentals = participar en entitat Permet afrontar els riscos socials de la nostra societat = formar part d'iniciatives socials en institucions, ONGs\... - **Participació comunitària** De fer, propostes que facin canviar la realitat de comunitat Vinculada al projecte, a l'organitzar-se, a l'autonomia, la que parla de grups, enfortir el teixit sociocomunitari, defensar els seus interessos, capacitat de construir conjuntament [De què estem parlant] Distingim entre participació per **legitimar** (busca número) amb la participació per **transformar** (potencialitats per canviar) = no quantitat qualitat Mitjà -- valor -- actitud -- una forma de relacionar-nos [Viatge al centre del concepte] Participar\... **Ésser part:** - Ser part: de grups, d'idees - Estar en: proximitat, inclusió - Sentir-se part de: identificar-se, tenir consciència de comunitat **Prendre part:** - Prendre part: decidir, actuar - Fer participació: implicar-se **Tipus de persones:** - - - - [Algunes idees per la seva conceptualitza] Representa el *mapa de sociabilitat* d'una comunitat, dels vincles, la qualitat i la quantitat de les interaccions, dels grups i entitats, dels projectes comuns\... És un termòmetre que ens dirà com és la comunitat És la recuperació del *discurs de lo públic a la vida quotidiana*: l'ètica i la participació com a política. Fa que una comunitat sigui més rica socialment, fonamenta la inclusió social, promou la identitat, es basa en la proximitat, preveu conflictes socials, dona motivació i esperança de canvi Participació és una activitat pràctica d'afrontament i transformació de la realitat social, desenvolupada mitjançant processos organitzats en l'espai col·lectiu, que vincula diversos subjectes vers la construcció d'una ciutadania activa i una societat justa - És una pràctica individual i col·lectiva *reflexiva* - Que posa en relació a persones i cristal·litza en el *grup* - Amb una proposta, un *projecte comú* - Que pretén un canvi i una *transformació* de la realitat individual i de la comunitat - [El sentit educatiu de l'educació] 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. [Condicions] La participació requereix d'una sèrie de condicions que es refereixen tant al subjecte participant com a la resta de persones que ho fan a nivell col·lectiu **Voler** - Identificació amb els objectius - La identificació amb el grup de persones - La certesa que la proposta és útil per a la persona i per a la comunitat **Saber** - Saber fer, habilitats organitzatives, gestió - Saber parlar, expressar-se i comunicar - Saber fer en grup **Poder** - Espai reconeguts, poder tenir procediments transparents - [Característiques] **Activa**: a les diferents etapes del projecte **Responsable**: assumeix esforç i implicació durant la implementació **Conscient**: coneix els problemes i creu que pot contribuir a millorar la situació **Organitzada**: planificada **Deliberada i lliure**: com a conseqüència del debat compartit **Sostinguda en el temps** [Estratègies de participació] 1. 2. 3. 4. 5. [Nivells de participació] Escala de tiempo Descripción generada automáticamente [Tècniques i eines] +-----------------------+-----------------------+-----------------------+ | Fase | Eina | Objectius i | | | | potencialitats | +=======================+=======================+=======================+ | **Diagnosi** | Consulta popular, | Enquesta per a | | | sondeig | conèixer les | | | | preferències | | | Panels | | | | | Registre de | | | Photo Voice | tendències de canvi | | | Transsectes i derives | d'opinió a partir de | | | DAFO | mostres aleatòries de | | | | persones i consultes | | | Grup focal Sociograma | periòdiques | | | Fluxgrama | | | | | Presa de consciència | | | Enquesta deliberativa | comunitària de certs | | | Assemblees | temes per grups a | | | | partir de la creació | | | Mapa actius | audiovisual | | | | Itineraris | | | | | | | | Anàlisi col·lectiu | | | | | | | | Dinàmica de petits | | | | grups que debaten | | | | sobre un tema | | | | d'interès | | | | | | | | Elaboració gràfica de | | | | les relacions d'una | | | | comunitat | | | | | | | | Anàlisi estratègic | | | | gràfic sobre les | | | | cadenes de | | | | causa-efecte sobre un | | | | problema | | | | | | | | Mesura els canvis | | | | d'opinió sobre un | | | | tema | | | | | | | | Sessions obertes | | | | | | | | Identificar els | | | | actius d'una | | | | comunitat | +-----------------------+-----------------------+-----------------------+ | **Planificació i | Iniciativa ciutadana | Actuacions públiques | | implementació** | Pressupost | a partir d'una | | | participatiu | proposta ciutadana | | | | | | | Nuclis d'intervenció | Priorització | | | Matrius reflexives | col·lectiva de les | | | Tallers de futur | despeses públiques en | | | | algun dels segments | | | | propis de l' | | | | administració | | | | | | | | Dinàmica per debatre | | | | sobre un tema | | | | d'especial | | | | controvèrsia | | | | | | | | Dinàmica que combina | | | | petits i grans grups | | | | a partir de la | | | | diagnosi i que | | | | responen a preguntes | | | | Descripció | | | | col·lectiva de | | | | possibles futurs en | | | | l'evolució de la | | | | comunitat | +-----------------------+-----------------------+-----------------------+ | **Avaluació** | Matrius d'avaluació | Elaboració | | | participatives | col·lectiva d'una | | | | matriu de doble | | | | entrada en la que | | | | s'estableixen | | | | indicadors a | | | | seleccionar i les | | | | responsabilitats dels | | | | actors implicats | +-----------------------+-----------------------+-----------------------+ [Factors que incideixen ] **Factors que faciliten la participació** - Projecte clar i un objectiu comú - Un projecte que pot fer canviar, transformar - Forma en el que es planteja: claredat, transparència - Lideratges positius - Diàleg, espais per parlar i reflexionar junts com a eina - El grup - Les accions planificades - L'existència d'entitats i d'experiències col·lectives prèvies **Factors que obstaculitzen la participació** - Esforç desiguals - Molt espais organitzatiu i estructura - Divergències no treballades prèviament - Ritmes diferents sense equilibri, lentitud - Manca de sensació de progrés - Protagonismes i lideratges no col·lectius - Activisme per sobre dels objectius - La manca d'experiència "comunitària" [\ ] TEMA 8 -- ACCIÓ COMUNITÀRIA I TREBALL SOCIOEDUCATIU EN XARXA Híper individualització increment de situacions de vulnerabilitat i dels processos d'exclusió **Processos d'exclusió** - Desigualtat = des de la no redistribució dels recursos - Diferència = entesa des del no reconeixement - Desconnexió = dels recursos i de les xarxes col·lectives La perspectiva comunitària promou la capacitat de les persones per relacionar-se i crear vincles que permeten fer coses en comú per a millorar les seves vides a través de processos educatius [Treball en xarxa] **Dins d'una comunitat suggereix diferents graus d'implicació** Col·laborar coordinar cooperar Primera definició: és quan al menys una sèrie de persones, grups i/o organitzacions treballen juntes per aconseguir objectius comuns **Per què és important?** Problemes complexes, solucions complexes = els problemes no tenen una única conseqüència Perquè les persones ens movem i vivim en xarxa Molts professionals intervenint sobre les persones, els col·lectius, els territoris Optimitzar recursos disponibles = treballar amb recursos públics ens obliga Generar processos motivadors, creatius, requereix d'una metodologia pròpia "xarxejada" Aconseguir el major i millor impacte i influència [Xarxes socials] **Com es formen** Contínuament estem construint xarxes socials, en base a la família, aficions, estudis, feina, participació en entorns comunitaris\... Per això és important conèixer el tipus de relacions que fonamenten aquestes relacions varia amb la situació i posició de les persones i de les seves finalitats Tota xarxa social reflecteix una varietat de relacions socials, qualsevol escenari social és susceptible de generar xarxes socials Les relacions socials en la xarxa poden ser concretes (motivades per una raó definida) o específiques (esporàdiques) **Concepte** Una sèrie de punts vinculats per una sèrie de relacions que acompleixen unes determinades propietats Conjunt de persones, membres d'una família, veïns, amics o d'altres composicions, capaços d'aportar un ajut i un recolzament tant reals com duradors a un individu o a un col·lectiu **Característiques** - Poc estructurades, no existeix una estructura formal, un repartiment de rols formals - Tenen un caràcter horitzontal, sense jerarquia - És un sistema obert que es retroalimenta de les relacions del propi context - Tenen un funcionament informal - Poden prestar suport: rebut o percebut **Es composen de** Nodes: - - Persones - Famílies - Grups - Entitats - Institucions - Comissions - Taules - Espai de participació - Assemblea Vincles: - Persistents en el temps, no esporàdics - Recíprocs o bidireccionals - **Posició** Perifèrica / central **Estructura** - - - - - **Funcionament** Contingut: els diferents tipus de vincles Freqüència: repetició dels contactes Intensitat: grau d'implicació dels vincles Direcció dels vincles: si es concentren vers un o uns dels nodes **Suport de les xarxes** Les xarxes socials poden donar suport de diferents tipus: *emocional* (afectiu), *instrumental* (recursos), *formacional* (accés a recursos) No es pot intervenir individualment sense intervenir sobre el context hi ha moltes persones que no poden accedir o que no han d'accedir o que no només poden accedir als sistemes formalitzats d'ajut social i/o educatiu [Primera aproximació] **Tipus de xarxes respecte als individus** - Primàries Més íntimes, properes: cercle interior, família, amics interpersonals = cercle intermig - Secundàries Grups, entitats, centres d'interès relacions comunitàries - Institucionals Serveis educatius, socials, salut, culturals [Xarxes comunitàries] Formes estables de col·laboració entre individus, grups, entitats, institucions, organitzacions públiques i privades per afrontar objectius socials i educatius comuns, això com per formular i implementar propostes en un territori concret Basen la seva acció en la col·laboració a nivell comunitari i busquen donar respostes sistemàtiques i integrades als reptes socioeducatius plantejats **Tendències de treballar en un territori que no treballen en xarxa** 1. 2. 3. **El treball en xarxa des de la perspectiva de l'ed social** - - - - - **Les xarxes comunitàries són importants per les educadores socials perquè\...** Font d'informació: proporcionen informació del context d'intervenció, de les necessitats socials i educatives de les persones i dels grups Objecte d'intervenció: són font d'ajut, de socialització, d'aprenentatge, d'acceptació, d'acció\... Subjecte d'intervenció: tenen la seva pròpia dinàmica [Treball en xarxa com a procés] **Fases** Requereix de paciència, de confiança, de vincles, d'acumular experiències\... i el paper de l'educadora és clau **Funcions** - - - - - - **Dificultats** - Fragilitat de les estructura necessitat d'una certa formalització (una reunió més / no tinc temps) - Projecte comú quelcom difús, massa reflexió i poca acció = impaciència - El culte a l'immediatisme esperar resultats ràpids - Resistències al nou model de manera més implícita que explícita miopia organitzativa - Manca d'habilitats per treballar en xarxa - Dinàmiques de grup de liderar a ser un més, empaties o no - **Tipus** - Xarxes de persones Orientades al suport mutu, al desenvolupament i enriquiment personal = xarxa suport mutu - Xarxes d'organitzacions Coordinadora entitats - Xarxes territorials Comissió festes, taula comunitària, PDC - Xarxes mixtes Formades per xarxes temàtiques = gent gran, infància, immigració, ecologia, discapacitats, lleure\... [10 tipus de beneficis] (F.Ceballos) 1. **Sinergia** El tot és més que la suma de les parts s'aprofiten més les qualitats, les fortaleses i les febleses es fan més petites 2. **Legitimitat** Quan els ratolins s'organitzen fins el cap s'espanta credibilitat 3. **Escala** Mentre més grans siguem, més capacitat d'acció, de mobilització 4. **Cooperació** Sumant les teves preguntes i les meves respostes, aprenem a treballar juntes 5. **Creativitat** Dos ments pensen millor que dos, i cent millor que dos 6. **Oportunitats** Més informació = més oportunitats 7. **Diversitat** La riquesa està en la diferència 8. **Motivació** Treballar en xarxa és més entretingut i més engrescador 9. **Tecnologia** Aprofitem les eines, les tècniques, els blogs, les activitats 10. **Actors** Les xarxes es fan de persones, ens converteixen en protagonistes, tenen vida pròpia [Sociograma] És una representació gràfica dels vincles socials entre els membres d'una comunitat, que serveix per a visualitzar i conceptualitzar la tipologia d'interaccions que es donen entre ells els permet identificar = dinàmiques, lideratges, oportunitats, problemes, actius **Aplicat a l'acció comunitària** - - Si es fa només des de l'equip tècnic = permet generar una visió [\ ] TEMA 9 -- CAPITAL SOCIAL Concepte que ve del món de l'economia Més capacitat de poder assumir reptes i problemes a la seva vida Les relacions interpersonals que es produeixen en una comunitat són un dels principals recursos i actius per a la millora de les comunitats i pels processos d'aprenentatge i d'empoderament dels seus membres Augmentar el capital social d'una comunitat és un objectiu socioeducatiu [Perquè ens interessa com a educadores socials] 1. **Vulnerabilitat social** La vulnerabilitat social fa referència al procés d'aquelles persones i famílies, que experimenten un deteriorament en les seves condicions de vida, tant a nivell personal com social. Aquest deteriorament s'associa amb la pèrdua de recursos econòmics, dificultat d'accés a l'ocupació a l'habitatge, a la salut, a la participació social i amb escasses expectatives que la situació millori La vulnerabilitat és un procés dinàmic en el que diferents factors dificulten o impedeixen mantenir o millorar el seu benestar: - Factors personals = discapacitat, malaltia - Factors familiars i relacionals = inexistència d'una xarxa de suport - Factors socioeconòmics = situació general de recessió econòmica, manca de feina - - Vulnerabilitat relacional "situació generada per l'absència o feblesa dels vincles d'inserció comunitària" La vulnerabilitat pot caracteritzar-se bàsicament en diferents formes: - Aïllament - Feblesa de les xarxes familiars - Feblesa de les xarxes socials - Inserció en xarxes marginals - Inserció en xarxes homogènies de baixa integració Disposar de més relacions socials suposa augmentar el nostre capital social, el qual ens pot ajudar a enfrontar-nos amb més garanties als reptes i als problemes. Les relacions interpersonals positives ens donen accés als recursos individuals i col·lectiu = objectiu educatiu 2. **Desenvolupament de les comunitats** Els organismes institucionals plantegen que les institucions, les relacions i les normes que conformen la qualitat i la quantitat d'interaccions que es donen en una comunitat suposen una matèria que les manté juntes. Es converteixen en una capacitat indispensables pel desenvolupament dels territoris 1. Capital natural: els recursos naturals 2. Capital físic: les creacions, els artefactes, els béns materials 3. Capital humà: les habilitats i competències 4. Capital social: les relacions són béns socials El capital social és el conjunt de recursos d'una comunitat que facilita el seu desenvolupament [Què és el capital social] el capital social és un concepte recent i creixent als estudis sobre el desenvolupament comunitari *energia* social -- *pegament* social És intangible = què es produeixen en el marc de les relacions socials (a vegades el més important no és el que es veu) Som éssers relacionals, ens importen les relacions amb els altres, necessitem dels altres. Les relacions ens ajuden a respondre de forma col·lectiva davant dels problemes i també a créixer **Definicions** "el total dels *recursos* reals o potencials que estan vinculats a la possessió d'una xarxa duradora de les relacions més o menys institucionalitzades de coneixements i reconeixement mutu" "són els recursos *socioestrcuturals* (institucions, tradicions, valors) que constitueixen un actiu per l'individu i que els hi faciliten certes accions" "es refereix a les *normes i xarxes* que permeten a les persones actuar col·lectivament" "la *capacitat* que tenen els grups per emprendre accions col·lectives i que suposen un benefici a tots els seus membres" "es defineix en termes de xarxes, normes i *confiança* i la forma en què aquests permeten als agents i institucions ser més eficaços en aconseguir objectius comuns" "les xarxes juntament amb les normes i *valors compartits i compromesos* que faciliten la cooperació fins els grups i entre els grups" **Per les educadores socials** El capital social es defineix com el conjunt de relacions i xarxes socials qiue es generen entre els membres d'una comunitat que promouen la cooperació, faciliten la coordinació d'activitats i donen suport a la consecució d'objectius, tant individuals com col·lectius Està format per: - - - - - - - Una de les nostres feines és dotar, acompanyar perquè aquelles persones puguin fer créixer el seu capital social **Relacions**  Relacionar-se: element/espai d'aprenentatge **Característiques del capital social** - És intangible - És relacional, resideix en les relacions - És un bé col·lectiu, públic - És apropiable individual i col·lectivament si l'utilitzem coma recurs - [Capital social, generació i manteniment] Es genera i s'acumula: si es treballa i es manté amb propostes i iniciatives comunitàries, on les relacions socials es converteixen en l'eix de la intervenció socioeducativa = s'incrementa amb el seu ús S'esgota si no s'utilitza o si s'utilitza de forma incorrecta: no hi ha interlocutors, ni referents al territori, desconfiança vers lo col·lectiu i lo públic, conflicte latent, tensió entre grups, deixadesa de l'espai públic **Factors generadors de capital social** - Confiança L'expectativa, la percepció d'un comportament regular, honest i cooperatiu que es dona en el marc d'unes normes i valors compartits del conjunt dels seus propis membres percepció positiva del que tu esperes de l'altre = element bàsic - - Normes Conjunt de regles formals i informals que emmarquen i especifiquen quins comportaments es consideren positius socialment entre els individus d'una comunitat, regulen les relacions, la convivència i el sentit de pertinença = pactar i consens de normativa conjuntament - Relacions Relacions de qualitat, que aporten valor social afegit, un bé públic = densitat, diversitat, mida, habilitats relacionals\... - Valors Intangibles que regeixen el nostre comportament - Participació La comunitat cívica és entesa com "aquella integrada per ciutadans que participen activament en assumptes públics sota condicions d'igualtat política i socialitzats en valors i actituds cíviques" = quantitat, espais, grups i entitats, perfil dels participants\... - [Beneficis ] +-----------------+-----------------+-----------------+-----------------+ | **Tipus** | **Individual** | **Grup** | **Comunitat** | +=================+=================+=================+=================+ | Econòmics i | Accés a la | Desenvolupament | S'incrementa | | materials = | informació útil | de projectes | els intercanvis | | benestar | per trobar o | comunitaris | | | | millorar la | | Contribueix el | | | condició | Major | desenvolupament | | | laboral | sostenibilitat | econòmic | | | | dels projectes | | | | Accés als | | Contribueix en | | | actius | Atracció de més | la generació de | | | econòmics | recursos i | clústers | | | | iniciatives | productius | | | Accés a | | | | | iniciatives | | | | | productives | | | | | col·lectives | | | | | | | | | | Intercanvi de | | | | | béns | | | +-----------------+-----------------+-----------------+-----------------+ | Socials i | Desenvolupament | Enfortiment de | Millora la | | culturals = | personal | la vida social | qualitat de | | integració | | i comunitària | vincles socials | | social | Ampliació del | | | | | món de | Enfortiment de | Estimula la | | | referència | la identitat | creativitat i | | | | comunitària | les iniciatives | | | Coneixement i | | socials | | | informació | Facilita | | | | | l'accés als | Protegeix sobre | | | Sentiments | serveis | els riscos de | | | d'utilitat i | col·lectius | fractura social | | | valoració | | i contribueix a | | | personal | Contribueix a | instal·lar | | | | la cohesió | sentiments de | | | Reconeixement i | social | respecte i | | | acceptació | | solidaritat | | | personal | | | +-----------------+-----------------+-----------------+-----------------+ | Polítics i | Oportunitat | Millora la | Potencia el | | cívics = | d'opinar i | capacitat de | civisme i | | influència | influir | coordinació | inspirar les | | social | | entre diferents | virtuts | | | Exercici del | agents | cíviques | | | dret a demanar | | | | | i reivindicar | Millora la | Enforteix el | | | | capacitat de | rol de la | | | Dret i exercir | diàleg i la | ciutadania | | | de veu públics | negociació per | activa | | | | a generar | | | | Augmenta la | acords | Contribueix a | | | disposició a | | una millora de | | | participar en | Millora la | la relació | | | iniciatives | interacció | entre la | | | d'interès | entre les | ciutadania i | | | públic | administracions | l'administració | | | | i els agents | públics | | | | territorials | | | | | | Afavoreix la | | | | Potencia la | capacitat de | | | | capacitat de | control de | | | | proposta i | l'acció de de | | | | emprenedoria | l'Estat | | | | | | | | | | Facilita la | | | | | coordinació | | | | | pública-privada | +-----------------+-----------------+-----------------+-----------------+ [Tipus de capital social] **Segons destinatari** - - - **Segons actors involucrats** - El capital social de *cohesió* Vinces interns que es donen en una comunitat, entre els seus propis membres relacions que ens identifiquen entre "nosaltres" i que ens diferencien de la "resta" = vincles forts i homogenis (com són la família o els amics més pròxims) - El capital social d'*inclusió* Vincles que s'estableixen amb persones de fora del propi grup relació amb els "altres" = bastir ponts cap a una altra persona més enllà d'aquest primer cercle. Llaços que permeten incloure, afegir, ampliar segurament es tracta del terme més pròxim al concepte de comunitat des d'un punt de vista de proximitat territorial - El capital social de *connexió* Relacions amb individus i grups amb diferents estatus i poder alguns autors: capacitat d'aconseguir recursos, idees i informació d'institucions formals més enllà de la comunitat [Mapa d'actius comunitaris] Enfocament participatiu utilitzat per identificar i aprofitar els punts forts, els recursos i les capacitats d'una comunitat implica catalogar els actius disponibles d'una comunitat incloent-hi els tangibles (equipaments, espais, entitats, organitzacions\... ) + intangibles (habilitats, coneixement, xarxes relacionals\...) = Fomenta una comprensió holística, la col·laboració i l'acció col·lectiva **Actius comunitaris** Conjunt de capacitats i recursos disponibles (físics i no físics), tangibles o intangibles = compartits en un espai i comunitat determinada suposen persones (habilitats, talents o coneixements) + organitzacions, agrupacions, espai de valors vers l'empoderament comunitari +-----------------------------------+-----------------------------------+ | **Enfocament des del dèficit** | **Enfocament des dels actius | | | comunitaris** | +===================================+===================================+ | - Necessitats | - Fortaleses | | | | | - Problemes | - Oportunitats | | | | | - Centrat a l'exterior | - Centrat internament | | | | | - Què ens falta, què hem d'anar | - Quin és el present sobre el | | a buscar? | que podem construir? | +-----------------------------------+-----------------------------------+ Persones -- grups i entitats -- institucions -- llocs -- històries -- intercanvis **Mapatge d'actius comunitaris** 1. Identificació dels actius: implicar als membres (enquesta, grups focals, entrevistes\...) 2. Mapejar els actius: es representen visualment utilitzant gràfics, mapes, diagrames\... i ens ajuden a comprovar la distribució i les àrees de força 3. Classificació dels actius: segons el tipus (físic, humà), per rellevància, per problemes, per objectius.. 4. Avaluació de la capacitat: com ajuden els actius en el desenvolupament de la comunitat i la resolució de problemes = implica avaluar l'eficiència de les organitzacions i serveis 5. Construir connexions: identificar possibles connexions i sinèrgies entre els actius = poden generar nous projectes 6. Planificació estratègica: prioritzar objectius, concreció d'iniciatives, assignació de recursos [\ ] [SERVEI NOU BARRIS CONVIU] Ús espai públic en nits = comunitat gitana Convivència: **Programa activitats estiu** - aprofitar espais del barri - feina prèvia de saber què vol la gent - trivial (del barri) + bingo - entitats, associacions, serveis, veïns\... - petanca = moment d'acostar-se als joves, parlar, deixar estudis - cinema i sopar a la fresca - zumba - treballar amb diferents edats - un referent de cada barri - comissió de festes - participar en el túnel del terror de trinitat nova = sortir del barri - activitats nadal = treballar amb els coles, nadales, xocolatada animar a la gent que vingui - casals d'avis (sortir, fer detalls pels arbres) - ronda pels barris a la nit = enquestes i deteccions - deteccions: fotos, informe (mobles, brossa) del carrer - enquestes: conèixer de primera mà quina és l'opinió dels veïns - segur, activitats, se senten bé, bon barri per viure **promoció de la cultura gitana** - activitats obertes - ball - punt d'informació - coles: endevina l'autor, memory - joves que no fan res (no estudis) = taller de cuina sostenible i saludable (carnet manipulació d'aliments) - caminades, tallers d'estètica (maquillatge, perruqueria, ungles = autoestima), trivial saludable **dones** - sortides de germanor - treballar l'autoestima com a dones = parlar, escoltar - totes les dones del barri = sense obligacions (no marits, ni fills\...) - sortir fora del barri - dinamització grups de dones - bingo musical - activitats 8M, gimcana, xerrades dones referents **educació** - espai per treball amb joves - esport - acabar eso + promoure entrada món laboral - sortides culturals - recuperació memòria històrica projecte intergeneracional - xerrades a cole referents - activitats fi de curs - millora condicions ocupabilitat - acreditació competències - dins i fora de l'equip - itinerari formatiu - superació bretxa digital (tràmits + cv) - suport teòrica carnet conduir dos versions: veïns (soroll i descans) / joves (amics, estiu) el projecte està sent referent a com treballar amb la comunitat gitana a Catalunya. [Examen] Quedar-se amb un discurs sobre educació sociocomunitària Seminaris (perquè es planteja un seminari de diagnòstic comunitari?), classe, xerrades (perquè és un projecte sociocomunitari?) Estructura: - Conceptualització: 5/6 preguntes (1 a triar) definició personal (6 línies) - Relació: 5/6 preguntes (1 a triar) - Cas pràctic: problema, quina anàlisi faríem davant de la situació i què faríem **Exemples** Conceptes: què entens per participació comunitària? Relació: quines són les 5 condicions bàsiques per poder garantir que la participació sigui comunitària Què aporta la participació comunitària? - - A les persones: - Sentir-se capaç - Vincles - Identitat - Espai comunicació - Sentir-se part de - Trencar aïllament - Espai socialitzar - Trencar avorriment - A la comunitat: - Augment benestar - Visibilització - Cohesió - Trencar estereotips - Nous projectes i iniciatives Només són les persones les que decidiran què volen fer, convèncer per lo moral Què es el que manté unida a una comunitat i què es el que fa fer coses? - - Sentiment de pertinença - Objectius comuns - Propostes d'activitats - Motivació i interès - Preocupació - Ganes de canviar - Espais comuns - Normes de convivència - Respecte, valors, felicitat - Participació - Vincle, relacions - Entitats = hi ha teixit, ganes - Recursos, equipaments, espais - Treball en xarxa - Autoestima - Confiança - Comunicació activa - Compromís = capital social d'una persona o territori